Paremiologia catalana comparada digital

El fart no coneix el dejú

153 recurrències en 90 variants. Primera citació: 1736.

El fart no coneix el dejú

8 fonts, 1926.
Vol dir que els qui estan bé no es recorden dels qui pateixen necessitat.
Sinònim: Els dinats no coneixen els dejuns.
Lloc: Cat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dejú Refr. b)». Editorial Moll.
Vol dir que el qui es troba bé i proveït del que necessita, no sol preocupar-se del qui n'està mancat.
Sinònim: El fart no pensa en el dejú | El fart no es recorda del dejú | Qui està fart, no té ànsia del dejú | Un ventre fart no en coneix un de buit.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «2 Fart, farta Refr. a)». Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIII. Les relacions interpersonals. La coneixença», p. 93. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 206», p. 289. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fart», p. 52. Edicions Polígrafa.
Refranys, VII, 524, p317, recull aquest refrany sota la forma «Es fart no pensa amb es dejú», recollit a Menorca. I l'explica com segueix: «Qui es troba bé i proveït no sol preocupar-se del necessitat».
Sinònim: Es fart no pensa amb es dejú.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VII. Els aliments. El menjar», p. 228. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Taula i cuina», p. 155. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Lo fart no coneix al dejú

5 fonts, 1831.
Briz, Francesch Pelayo (1868): Calendari catalá del any 1868, p. 106. Joan Roca y Bros, Editor.
Briz, Francesch Pelayo (1871): Calendari catalá del any 1871, p. 55. Estampa de lo Porvenir.
Equivalent en castellà: El harto, del ayuno no tiene duelo ninguno.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «212», p. 52. Imprenta de Saurí y Compañía.
Equivalent en castellà: El harto, del ayuno no tiene duelo ninguno.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «307», p. 72. Imprenta de Saurí y Compañía.
Exp. que qui tè abundancia, no pensa en la necessitat dels altres.
Equivalent en castellà: El harto del ayuno no tiene duelo ninguno.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Fart», p. 14. Agencia Médica Catalana.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 40. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Dinats i dejuns no són tots uns

4 fonts, 1926.
Vol dir que els afavorits de la fortuna veuen les coses de manera molt diferent de com les veuen els pobres.
Sinònim: Del fart al dijú no conten tots u | Berenats i dejuns no canten junts.
Lloc: Cat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dejú Refr. c)». Editorial Moll.
Equivalent en francès: Les rassasiés et les affamés ne vont pas ensemble.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 314. Robert Morel Editeur.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes, p. 186. Seuba Edicions.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

El fart no pensa en el dejú

4 fonts, 1869.
Vol dir que el qui es troba bé i proveït del que necessita, no sol preocupar-se del qui n'està mancat.
Sinònim: El fart no es recorda del dejú | El fart no coneix el dejú | Qui està fart, no té ànsia del dejú | Un ventre fart no en coneix un de buit.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «2 Fart, farta Refr. a)». Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
L'egoisme i la insolidaritat fa que moltes persones no pensen més que en si mateixes, malgrat saber que podrien ajudar d'alguna manera els desposseïts o els desfavorits.
Sinònim: Contrari: Qui estiga bé, que no es menege.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 450. Web.
Equivalent en castellà: El harto del ayuno no tiene duelo alguno.
Lloc: Menorca.
Hospitaler, José (1869): Vocabulario castellano menorquin y vice-versa «Refranes y modismos. Proverbos y modismes», p. 288. Imp. de Miguel Parpal.

Es fart no pensa amb es dejú

4 fonts, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXVIII.- Pobres», p. 326. Institut Menorquí d'Estudis.
Del nou ric antipàtic.
Sinònim: Ha pujat d'estada | Un fart no coneix un endejú!
Lloc: Menorca.
Font: Tots els refranys catalans de Menorca.
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Dels rics», p. 48. Brau Edicions.
Qui es troba bé i proveït no sol preocupar.se del necessitat.
Lloc: Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 317. Edicions 62.
Vol dir que el qui es troba bé i proveït del que necessita no sol preocupar-se del qui n'està mancat (D.).
Equivalent en castellà: Panza llena, ningún cuidado tiene de la ajena.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1260 Fart», p. 175. Institut Menorquí d'Estudis.

Un ventre fart no coneix un dejú

4 fonts, 1926.
Indica que la gent rica no sol pensar en els pobres.
Sinònim: Un ventre fart no coneix un de buit.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Ventre Refr. c)». Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Equivalent en francès: Un ventre plein n'en reconnaît pas un de vide.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 300. Robert Morel Editeur.
Equivalent en llatí: Plenus venter facile de ieiunis disputat.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Barriga.
Equivalent en castellà: El que tiene la barriga llena no se acuerda del que la tiene vacía.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 15». Autoedició.

El fart no coneix al dejú

3 fonts, 1839.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 32 (15 d'agost de 1927) «Refraner. XXIII. La fam», p. 231. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Ref. ab que se denota que los subgèctes que viuen en la prosperitat y abundancia, com no conexen la miseria, solen no compadéxerse dels que estan en necessitat.
Equivalent en castellà: El harto del ayuno no tiene duelo, ó cuidado ninguno.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fart», p. 941. Impremta de Josep Torner.
Ref. ab que se denota que los subgèctes que viuen en la prosperitat y abundancia, com no conexen la miseria, solen no compadéxerse dels que estan en necessitat.
Equivalent en francès: Le dos au feu, le ventre à table, en hiver fait beau toujours.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fart», p. 941. Impremta de Josep Torner.
Ref. ab que se denota que los subgèctes que viuen en la prosperitat y abundancia, com no conexen la miseria, solen no compadéxerse dels que estan en necessitat.
Equivalent en italià: Il satollo non crede al digiuno.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fart», p. 941. Impremta de Josep Torner.
Ref. ab que se denota que los subgèctes que viuen en la prosperitat y abundancia, com no conexen la miseria, solen no compadéxerse dels que estan en necessitat.
Equivalent en llatí: Pinguis venter minime miseretur.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fart», p. 941. Impremta de Josep Torner.

El fart no se'n recorda del dejú

3 fonts, 2007.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 109. Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 129. Edicions Víctor.

El que està fart mai se'n recorda del que està en dejú

3 fonts, 2007.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
L'egoisme fa que qui està bé no pense normalment en qui està mal.
Sinònim: Similars: Qui està bé no se'n recorda de qui està mal | Tots se'n recorden de santa Bàrbara quan trona | Qui estiga bé, que no es menege.
Equivalent en castellà: Barriga llena no cree en hambre ajena.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 109. Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 132. Edicions Víctor.

Es farts i es dijuns no són tots uns

3 fonts, 1947.
Lloc: Eivissa.
Castelló Guasch, Joan (1974): Eivissa, 4, p 17-19 «Rondalla eivissenca. Es adagis», p. 18. Revista Eivissa.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1947): Ibiza, núm. 24, març-setembre 1947 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 415. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Els que viuen bé no es preocupen dels altres.
Sinònim: Es farts no es recorden des dijuns.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «RJ - Relacions jeràrquiques», p. 152. Institut d'Estudis Eivissencs.

Lo fart no conex al dejú

3 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: El harto del ayuno no tiene duelo ninguno.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Conéxer», p. 169.
Equivalent en llatí: Quod reliqui esuriant repletus nil dolet escis.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Conéxer», p. 169.
Equivalent en castellà: El harto del ayuno no tiene duelo ninguno.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fart», p. 363.
Equivalent en llatí: Pinguis venter minime miseretur.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fart», p. 363.
Equivalent en castellà: El harto del ayuno no tiene duelo ninguno.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 650. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 65. Editorial Rourich.

Un ventre fart no en coneix un de buit

3 fonts, 1926.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. U», p. 109. Ajuntament de l'Escala.
Vol dir que el qui es troba bé i proveït del que necessita, no sol preocupar-se del qui n'està mancat.
Sinònim: El fart no pensa en el dejú | El fart no es recorda del dejú | El fart no coneix el dejú | Qui està fart, no té ànsia del dejú.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «2 Fart, farta Refr. a)». Editorial Moll.
El qui tot ho té no es sol precupar del qui tot li manca.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Refranys», p. 324. Editorial Moll.

Dinats y dejuns no son tots uns

2 fonts, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 17. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «D», p. 20. Manuscrit.

El fart no es recorda del dejú

2 fonts, 1926.
Vol dir que el qui es troba bé i proveït del que necessita, no sol preocupar-se del qui n'està mancat.
Sinònim: El fart no pensa en el dejú | El fart no coneix el dejú | Qui està fart, no té ànsia del dejú | Un ventre fart no en coneix un de buit.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «2 Fart, farta Refr. a)». Editorial Moll.
Sinònim: El fart no es cuida del dejú.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. L'egoisme», p. 105. Pagès Editors.

El fart no s'en recorda del dejú

2 fonts, 1919.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «E», p. 33. Real Academia de Historia.

El que està fart / no pensa amb el dijú

2 fonts, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Escola Municipal de Formació Professional de Flix (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Economia particular», p. 66. Escola Municipal de Formació Professional de Flix.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Economia particular», p. 66. Autoedició.

El qui és fart, mai no se'n recorda del dejú

2 fonts, 1980.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Menjar i beure», p. 134. J. Huguet Pascual, editor.

Els dinats no coneixen els dejuns

2 fonts, 1926.
Vol dir que els qui estan bé no es recorden dels qui pateixen necessitat.
Sinònim: El fart no coneix el dejú.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dejú Refr. b)». Editorial Moll.
Vol dir que els afavorits de la fortuna no es recorden dels qui pateixen necessitat.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dinat, -ada Refr. b)». Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1083», p. 716. Columna Edicions.

Es berenats no coneixen es dejuns

2 fonts, 1926.
Vol dir que els rics no solen fer cas de les necessitats dels pobres.
Sinònim: Un berenat no coneix un dejú.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Berenat, -ada Refr. b)». Editorial Moll.
Lloc: S'Arenal.
Llabrés Ramis, Joan (1991): S'Unió de S'Arenal, 51 «Refranys i dites populars. Menjar i beure», p. 21. S'Unió de S'Arenal.

Lo fart no es cuide del dijú

2 fonts, 1995.
Font: ME, N.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «menjar i beure», p. 37. Instituto de Estudios Turolenses.
Lo qui va tip, l'altre tant se li'n done si minge o no minge.
Lloc: Favara (Matarranya).
Oriol, Carme; Navarro, Pere; Sales, Mònica (2010): Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp «Segona part. Parèmies», p. 184. Associació Cultural del Matarranya.

Qui està fart, no té ànsia del dejú

2 fonts, 1926.
Vol dir que el qui es troba bé i proveït del que necessita, no sol preocupar-se del qui n'està mancat.
Sinònim: El fart no pensa en el dejú | El fart no es recorda del dejú | El fart no coneix el dejú | Un ventre fart no en coneix un de buit.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «2 Fart, farta Refr. a)». Editorial Moll.
Per regla general, no hi ha excessiva sensibilitat dels qui gaudeixen dels béns, envers dels qui no tenen res.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.1. Aliments. Menjar. Fam. Refranys», p. 371. Editorial Moll.

Dinats i dejuns no són pas tots uns

1 font, 1926.
Vol dir que pensen de manera molt diferent els qui tenen abundància i els qui passen misèria.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dinat, -ada Refr. a)». Editorial Moll.

Dinats i dejuns, / no són tots uns

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dinar», p. 173. Edicions Polígrafa.

Dinats i dejuns, no fan tots uns

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1082», p. 716. Columna Edicions.

Dinats i dejuns, no són tot uns

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La roda de la fortuna. Desequilibri», p. 227. Edicions Tres i Quatre.

Dinats o dejuns no son tots uns

1 font, 1905.
Batlle, Joan Baptista (1905): Calendari català, pera l'any 1905, p. 35. Joan Bta. Batlle.

Dinats y dejuns no sòn uns

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quint ramellet. Flors de casa y de taula», p. 103. Imprempta de Carlos Latrobe.

Dinats y dejuns, no son tots uns

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 39. Editorial Rourich.

El fart no coneix el dejú…

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Celui qui est repu ignore celui qui est à jeûn…
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «La taula…», p. 136. Sport-Entraide-Amitié.

El fart no coneix el dejuni

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. L'abundància i…», p. 74. Garsineu Edicions.

El fart no conèx al dejú

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de juny de 1908, núm. 22», p. 71. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

El fart no conex al dejú

1 font, 1803.
Sinònim: V. Conéxer.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dejú», p. 218.

El fart no es cuida del dejú

1 font, 2003.
Sinònim: El fart no es recorda del dejú.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. L'egoisme», p. 105. Pagès Editors.

El fart no s'en ansía del dejú

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 74. Editorial Arte y Letras.

El fart no se n'ansia del dejú

1 font, 1989.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 117. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El fart no se'n cuida del dijú

1 font, 2016.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre. Paraules, frases i expressions del parlar de les Terres de l'Ebre «Lo minjar i el beure», p. 78. Cossetània Edicions.

El fart no té ánsia del dejú

1 font, 1900.
Equivalent en castellà: El harto, del ayuno no tiene duelo (cuidado) ninguno.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 159. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Ceux qui dinent et ceux qui jeûnent, ne sont pas égaux (Id.).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 159. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Qui a la panse pleine, il lui ressemble que les autres sont rassasiés.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 159. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Qui est rassasié, ne sent pas le mal de qui est à jeun (Pepratx).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 159. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Ventre glouton, n'a point coeur généreux.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 159. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en italià: Il (Corpo) satollo non crede al digiuno.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 159. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Pinguis venter minime miseretur.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 159. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent: Rus: No pòt entendre 'l fart, que hi haja ningú ab fam.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 160. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Dum satiatur edax, dapibus non curat egentem.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 160. Centre Excursionista de Catalunya.

El fart no té cura del dejú

1 font, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 298. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

El fart no's cuida del dejú

1 font, 1915.
Vol dir que'ls rics no's cuiden dels pobres. De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0073 «Ramellet d'adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435120304201/23/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

El fart no's recòrda del (no conèx al) dejú

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 159. Centre Excursionista de Catalunya.

El fart, no coneix lu dijú

1 font, 1915.
De: Magriñà, Carles (1917-18)).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0072 «Alguns refrans recullits a Valls - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435090304201/15/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

El fart, no s'enrecorda del dejú

1 font, 2001.
Lloc: Alcoi (L'Alcoià).
Castañer Boronat, Francisco (2001): Bon pilot. Bon farinot. Col·lecció de refranys alcoians «E», p. 129. CIA.

El qu'está fart, no s'enrecòrda del dejú

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 85. Editorial Arte y Letras.

El que està fart no s'en recorda del dejú

1 font, 2009.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys sobre menjar». Web.

El que està fart no s'enrecorda del que està deju

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 57. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

El que està fart no se'n recorda del dejú

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 19. Anubar Ediciones.

El que està fart, no se'n recorda del dejú

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 127. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El tip no coneix el dejú

1 font, 1992.
Sinònim: El fart no coneix el dejú.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII, p. 400. Columna Edicions.

Els berenats no coneixen els dejuns

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 693», p. 149. Columna Edicions.

Es fart no coneix es dejú

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol X. Institucions i costums Sèrie A. Riquesa. Refranys», p. 160. Hora Nova.

Es fart no pensa amb es sdejú

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Es fart, no pensa amb es dejú

1 font, 1984.
Qui ben menja, no pensa amb qui no té per menjar.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Pobres», p. 266. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Es farts no coneixen es dejuns

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol II. Fisiologia. Sèrie B. Fam. Refranys», p. 44. Hora Nova.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IV. Sentiment. Sèrie B. Crueltat. Refranys», p. 66. Hora Nova.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IV. Sentiment. Sèrie B. Egoisme. Refranys», p. 70. Hora Nova.

Es farts no es recorden d'es dijuns

1 font, 1947.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1947): Ibiza, núm. 24, març-setembre 1947 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 415. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Es farts no es recorden des dijuns

1 font, 2021.
Sinònim: Veg. Es farts i es dijuns no són tots uns.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «RJ - Relacions jeràrquiques», p. 152. Institut d'Estudis Eivissencs.

Es plens o es farts no coneixen es dijuns

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. E», p. 36. Consell de Mallorca.

Ló fart no coneix al deju

1 font, 1917.
Sinònim: El fart no coneix el dejú.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 174. Editorial Trabucaire.

Lo fart no coneix al deju

1 font, 1875.
Hi ha refrans que son una ironia.
¡Ah! Preguntéuho als gobernants de tots los temps y podrán tornarvos la resposta. Precisament los dejuns se queixan de que 'ls farts los conegan massa.
P. K. (1875): La Campana de Gràcia, Any 6, núm. 254 (7 de març, 1875): p2 «Refrans», p. 2. Revista La Campana de Gràcia.

Lo fart no coneix al prim

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/31/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Lo fart no coneix el dejú

1 font, 2001.
Hi ha 125 proverbis del recull de Ros que figuren al DCCL, sense procedir de Carles i Amat ni de Burguera, la qual cosa posa de manifest que el llibre de Ros és la font paremiogràfica principal del DCCL.
Font: Fèlix Amat, Diccionario catalán-castellano-latino, 2 vols., publicat per Josep Belvitges, Joaquim Esteve i Antoni Juglà, Barcelona: Imp. de Tecla Pla, 1803-1805.
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 111. Revista Caplletra.

Lo fart no coneix lo dejù

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quint ramellet. Flors de casa y de taula», p. 103. Imprempta de Carlos Latrobe.

Lo fart no es cuida del dijú

1 font, 2021.
De: Moreira, Joan.
Lloc: Tortosa.
Font: Moreira (s. d.): Panderos i fabriols. Massip (1991: 571).
Flores Abat, Lluís-Xavier (2021): «Els refranys en la producció teatral del tortosí Joan Moreira», p. 62. Institut d'Estudis Catalans.

Lo fart no s'acorde del dijú

1 font, 1995.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «menjar i beure», p. 37. Instituto de Estudios Turolenses.

Lo fart no se'n cuida del dijú

1 font, 2016.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre 2. Paraules, frases fetes, dites, refranys, expressions i cançons «Los aliments», p. 112. Cossetània Edicions.

Lo fart no té ansia (o no-s recorda) del dejú

1 font, 1900.
(Rus.).
Sinònim: Dinats e dejuns no són tots uns (Ital.).
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «F», p. 43. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Lo fart no té ànsia del dejú

1 font, 2001.
Hi ha 125 proverbis del recull de Ros que figuren al DCCL, sense procedir de Carles i Amat ni de Burguera, la qual cosa posa de manifest que el llibre de Ros és la font paremiogràfica principal del DCCL.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 111. Revista Caplletra.

Lo fart no té cura del dejú

1 font, 1996.
Equivalent en castellà: El harto, del ayuno no tiene cuydado ninguno.
Font: Capítol VII. (VII.1).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 245. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Lo fart no's cuide del dejú

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/47/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Lo fart, no té ànsia del dejú

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 67. Librerías París-Valencia.

Lo tip / no coneix al deju

1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui està fart no «s'acorde» del dejú

1 font, 2009.
Lloc: Nonasp.
Llop, Merche (2009): L'Eixam. La revista de l'Associació Amics de Nonasp, any 13, núm. 14 (juliol de 2009) «Refranys», p. 7. Associació Amics de Nonasp.

Qui està fart no «s'enrecorda» de qui té fam

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 135. Editorial l'Esquer.

Qui està fart no es preocupa del qui té gana

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Taula i cuina», p. 152. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Qui està fart no pensa en lo dijú

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 294. Editorial Antinea.

Qui està fart no recorda que té fam

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.

Qui està fart no s'acorde del dejú

1 font, 2009.
Lloc: Nonasp (Matarranya).
L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. Q», p. 7. PDF.

Qui está fart no's recorda del dejú

1 font, 1912.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1912): Libertad, Año V, Núm. 246, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Qui està fart, no es recorda del dejú

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dejú 1», p. 38. Edicions Polígrafa.

Qui està fart, no pensa amb es qui està dejú

1 font, 1984.
Es ric, no pensa amb es pobre.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 210. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui està fart, no se'n recorda de qui té fam

1 font, 1989.
El menjar, el beure i el no creure, tenen el seu raconet. Aquells que tenen fam, si no van al tall, difícilment la faran botar.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «VIII. Menjar, fam, beure i no creure. Pixar i cagar», p. 73. Autoedició.

Qui está fart, no sen ansia del dijú

1 font, 1915.
De: Valors i Albors, Antoni (1917-18).
Lloc: Alcoy i contorn.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0088 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435650304201/11/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Un berenat no coneix un dejú

1 font, 1926.
Vol dir que els rics no solen fer cas de les necessitats dels pobres.
Sinònim: Es berenats no coneixen es dejuns.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Berenat, -ada Refr. b)». Editorial Moll.

Un fart no coneix un endejú!

1 font, 2012.
Del nou ric antipàtic.
Sinònim: Ha pujat d'estada | Es fart no pensa amb es dejú.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Dels rics», p. 48. Brau Edicions.

Un ventre fart no coneix un de buit

1 font, 1926.
Indica que la gent rica no sol pensar en els pobres.
Sinònim: Un ventre fart no coneix un dejú.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Ventre Refr. c)». Editorial Moll.

Un ventre fart no coneix un dejú/de buit

1 font, 2011.
Qui té la vida solventada no sol preocupar-se de qui pateix.
Sinònim: El que està bé no se'n recorda del que està mal.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 156. Web.

Un ventre fart no estudia de bon grat

1 font, 2001.
Cf. Pinguis venter non…
Equivalent en llatí: Plenus venter non studet libenter.
Font: HW 21595.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2272». Enciclopèdia Catalana.

Un ventre fart, no en coneix un de buit

1 font, 2004.
Se refereix a la poca caritat de l'opulent vers el pobre.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral. Vicis i virtuts», p. 59. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Un ventre fart, no'n coneix un de buit

1 font, 1915.
Que'l que es a dalt, no's recorda dels d'abaix. De: Puigpey, Joan (1917-18).
Lloc: Torroella de Montgrí.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0081 «Aplec de paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435560304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Un ventre ple no en plany un de buit

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 466», p. 708. Columna Edicions.

Un ventre tip no en coneix un d'acandit

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «9. Qui té duros fuma puros, qui té rals fuma «Ideals»», p. 96. Museu del Montgrí i del Baix Ter.