El fart no coneix el dejú

71 recurrències en 47 variants.

1. Dinats i dejuns no són tots uns (1969, 2 fonts)

Equivalent en francès: Les rassasiés et les affamés ne vont pas ensemble.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 314. Robert Morel Editeur.

Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes, p. 186. Seuba Edicions.

2. Dinats i dejuns, no fan tots uns (1992, 1 font)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1082», p. 716. Columna Edicions.

3. Dinats i dejuns, no són tot uns (1993, 1 font)

Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La roda de la fortuna. Desequilibri», p. 227. Edicions Tres i Quatre.

4. Dinats o dejuns no son tots uns (1905, 1 font)

Batlle, Joan Baptista (1905): Calendari català, pera l'any 1905, p. 35. Joan Bta. Batlle.

5. Dinats y dejuns no son tots uns (1883, 1 font)

Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 17. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

6. Dinats y dejuns no sòn uns (1880, 1 font)

Lloc: Rosselló.

Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quint ramellet. Flors de casa y de taula», p. 103. Imprempta de Carlos Latrobe.

7. Dinats y dejuns, no son tots uns (1900, 1 font)

Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 39. Editorial Rourich.

8. El fart no coneix al dejú (1927, 1 font)

Lloc: Lleida.

Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 32 (15 d'agost de 1927) «Refraner. XXIII. La fam», p. 231. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

9. El fart no coneix el dejuni (1998, 1 font)

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. L'abundància i...», p. 74. Garsineu Edicions.

10. El fart no coneix el dejú (1992, 4 fonts)

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIII. Les relacions interpersonals. La coneixença», p. 93. Pagès Editors.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 206», p. 289. Columna Edicions.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.

Refranys, VII, 524, p317, recull aquest refrany sota la forma «Es fart no pensa amb es dejú», recollit a Menorca. I l'explica com segueix: «Qui es troba bé i proveït no sol preocupar-se del necessitat».

Sinònim: Es fart no pensa amb es dejú.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VII. Els aliments. El menjar», p. 228. Llibres de l'Index, S.A..

11. El fart no conex al dejú (1803, 1 font)

Ref.

Sinònim: V. Conéxer.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dejú», p. 218.

12. El fart no es cuida del dejú (2003, 1 font)

Sinònim: El fart no es recorda del dejú.

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. L'egoisme», p. 105. Pagès Editors.

13. El fart no es recorda del dejú (2003, 1 font)

Sinònim: El fart no es cuida del dejú.

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. L'egoisme», p. 105. Pagès Editors.

14. El fart no pensa en el dejú (1869, 3 fonts)

Common Voice (2018): Proverbis. Web.

L'egoisme i la insolidaritat fa que moltes persones no pensen més que en si mateixes, malgrat saber que podrien ajudar d'alguna manera els desposseïts o els desfavorits.

Sinònim: Contrari: Qui estiga bé, que no es menege.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 450. Web.

Equivalent en castellà: El harto del ayuno no tiene duelo alguno.

Lloc: Menorca.

Hospitaler, José (1869): Vocabulario castellano menorquin y vice-versa «Refranes y modismos. Proverbos y modismes», p. 288. Imp. de Miguel Parpal.

15. El fart no s'en ansía del dejú (1928, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 74. Editorial Arte y Letras.

16. El fart no s'en recorda del dejú (2020, 1 font)

Lloc: València (Horta).

El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.

17. El fart no se'n cuida del dijú (2016, 1 font)

Lloc: Terres de l'Ebre.

Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre. Paraules, frases i expressions del parlar de les Terres de l'Ebre «Lo minjar i el beure», p. 78. Cossetània Edicions.

18. El fart no se'n recorda del dejú (2007, 3 fonts)

Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 109. Web.

Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 129. Edicions Víctor.

19. El fart no té cura del dejú (1996, 1 font)

Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 298. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

20. El fart no té ánsia del dejú (1900, 2 fonts)

Equivalent en francès: Ceux qui dinent et ceux qui jeûnent, ne sont pas égaux (Id.).

Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 159. Centre Excursionista de Catalunya.

Equivalent en castellà: El harto, del ayuno no tiene duelo (cuidado) ninguno.

Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 159. Centre Excursionista de Catalunya.

Equivalent en italià: Il (Corpo) satollo non crede al digiuno.

Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 159. Centre Excursionista de Catalunya.

Equivalent en llatí: Pinguis venter minime miseretur.

Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 159. Centre Excursionista de Catalunya.

Equivalent en francès: Qui a la panse pleine, il lui ressemble que les autres sont rassasiés.

Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 159. Centre Excursionista de Catalunya.

Equivalent en francès: Qui est rassasié, ne sent pas le mal de qui est à jeun (Pepratx).

Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 159. Centre Excursionista de Catalunya.

Equivalent en francès: Ventre glouton, n'a point coeur généreux.

Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 159. Centre Excursionista de Catalunya.

Equivalent en llatí: Dum satiatur edax, dapibus non curat egentem.

Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 160. Centre Excursionista de Catalunya.

Equivalent: Rus: No pòt entendre 'l fart, que hi haja ningú ab fam.

Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 160. Centre Excursionista de Catalunya.

21. El fart no's recòrda del (no conèx al) dejú (1900, 1 font)

Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 159. Centre Excursionista de Catalunya.

22. El que està fart mai se'n recorda del que està en dejú (2007, 3 fonts)

Common Voice (2018): Proverbis. Web.

L'egoisme fa que qui està bé no pense normalment en qui està mal.

Sinònim: Similars: Qui està bé no se'n recorda de qui està mal | Tots se'n recorden de santa Bàrbara quan trona | Qui estiga bé, que no es menege.

Equivalent en castellà: Barriga llena no cree en hambre ajena.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 109. Web.

Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 132. Edicions Víctor.

23. El que està fart no s'en recorda del dejú (1 font)

Lloc: Teulada (La Marina Alta).

Llopis, Vicent: Teulada «Refranys sobre menjar». Web.

24. El que està fart no s'enrecorda del que està deju (1996, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 57. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

25. El qui és fart, mai no se'n recorda del dejú (1980, 2 fonts)

Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.

Lloc: Ribera.

Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Menjar i beure», p. 134. J. Huguet Pascual, editor.

26. Els dinats no coneixen els dejuns (1992, 1 font)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1083», p. 716. Columna Edicions.

27. Es fart no pensa amb es dejú (1918, 3 fonts)

Lloc: Menorca.

Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXVIII.- Pobres», p. 326. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui es troba bé i proveït no sol preocupar.se del necessitat.

Lloc: Menorca.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 317. Edicions 62.

Vol dir que el qui es troba bé i proveït del que necessita no sol preocupar-se del qui n'està mancat (D.).

Equivalent en castellà: Panza llena, ningún cuidado tiene de la ajena.

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1260 Fart», p. 175. Institut Menorquí d'Estudis.

28. Es fart no pensa amb es sdejú (2006, 1 font)

Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

29. Es fart, no pensa amb es dejú (1984, 1 font)

Qui ben menja, no pensa amb qui no té per menjar.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Pobres», p. 266. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

30. Es farts i es dijuns no són tots uns (1947, 3 fonts)

Lloc: Eivissa.

Castelló Guasch, Joan (1974): Eivissa, 4, p 17-19 «Rondalla eivissenca. Es adagis», p. 18. Revista Eivissa.

Lloc: Eivissa.

Juan Bonet, Antoni (1947): Ibiza, núm. 24, març-setembre 1947 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 415. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Els que viuen bé no es preocupen dels altres.

Sinònim: Es farts no es recorden des dijuns.

Lloc: Eivissa.

Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «RJ - Relacions jeràrquiques», p. 152. Institut d'Estudis Eivissencs.

31. Es farts no es recorden d'es dijuns (1947, 1 font)

Lloc: Eivissa.

Juan Bonet, Antoni (1947): Ibiza, núm. 24, març-setembre 1947 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 415. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

32. Es farts no es recorden des dijuns (2021, 1 font)

Sinònim: Veg. Es farts i es dijuns no són tots uns.

Lloc: Eivissa.

Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «RJ - Relacions jeràrquiques», p. 152. Institut d'Estudis Eivissencs.

33. Lo fart no coneix al deju (1875, 1 font)

Hi ha refrans que son una ironia.

¡Ah! Preguntéuho als gobernants de tots los temps y podrán tornarvos la resposta. Precisament los dejuns se queixan de que 'ls farts los conegan massa.

P. K. (1875): La Campana de Gràcia, Any 6, núm. 254 (7 de març, 1875): p2 «Refrans», p. 2. Revista La Campana de Gràcia.

34. Lo fart no coneix al dejú (1831, 6 fonts)

Briz, Francesch Pelayo (1868): Calendari catalá del any 1868, p. 106. Joan Roca y Bros, Editor.

Briz, Francesch Pelayo (1871): Calendari catalá del any 1871, p. 55. Estampa de lo Porvenir.

Equivalent en castellà: El harto, del ayuno no tiene duelo ninguno.

D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «212», p. 52. Imprenta de Saurí y Compañía.

Equivalent en castellà: El harto, del ayuno no tiene duelo ninguno.

D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «307», p. 72. Imprenta de Saurí y Compañía.

Exp. que qui tè abundancia, no pensa en la necessitat dels altres.

Equivalent en castellà: El harto del ayuno no tiene duelo ninguno.

D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Fart», p. 14. Agencia Médica Catalana.

Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 40. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

35. Lo fart no coneix el dejú (2001, 1 font)

Hi ha 125 proverbis del recull de Ros que figuren al DCCL, sense procedir de Carles i Amat ni de Burguera, la qual cosa posa de manifest que el llibre de Ros és la font paremiogràfica principal del DCCL.

Font: Fèlix Amat, Diccionario catalán-castellano-latino, 2 vols., publicat per Josep Belvitges, Joaquim Esteve i Antoni Juglà, Barcelona: Imp. de Tecla Pla, 1803-1805.

Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 111. Revista Caplletra.

36. Lo fart no coneix lo dejù (1880, 1 font)

Lloc: Rosselló.

37. Lo fart no conex al dejú (1803, 4 fonts)

Ref.

Equivalent en castellà: El harto del ayuno no tiene duelo ninguno.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Conéxer», p. 169.

Ref.

Equivalent en llatí: Quod reliqui esuriant repletus nil dolet escis.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Conéxer», p. 169.

Ref.

Equivalent en castellà: El harto del ayuno no tiene duelo ninguno.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fart», p. 363.

Ref.

Equivalent en llatí: Pinguis venter minime miseretur.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fart», p. 363.

Equivalent en castellà: El harto del ayuno no tiene duelo ninguno.

Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 650. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 65. Editorial Rourich.

38. Lo fart no es cuide del dijú (1995, 1 font)

Font: ME, N.

Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «menjar i beure», p. 37. Instituto de Estudios Turolenses.

39. Lo fart no se'n cuida del dijú (2016, 1 font)

Lloc: Terres de l'Ebre.

Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre 2. Paraules, frases fetes, dites, refranys, expressions i cançons «Los aliments», p. 112. Cossetània Edicions.

40. Lo fart no té ansia (o no-s recorda) del dejú (1900, 1 font)

(Rus.).

Sinònim: Dinats e dejuns no són tots uns (Ital.).

Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «F», p. 43. Tarascó, Viladot & Cuesta.

41. Lo fart no té cura del dejú (1996, 1 font)

Equivalent en castellà: El harto, del ayuno no tiene cuydado ninguno.

Font: Capítol VII. (VII.1).

Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 245. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

42. Lo fart no té ànsia del dejú (2001, 1 font)

Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).

Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 111. Revista Caplletra.

43. Lo fart, no té ànsia del dejú (1736, 1 font)

Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 67. Librerías París-Valencia.

44. Ló fart no coneix al deju (1917, 1 font)

Sinònim: El fart no coneix el dejú.

Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 174. Editorial Trabucaire.

45. Qui està fart no s'acorde del dejú (2009, 1 font)

Lloc: Nonasp (Matarranya).

L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. Q», p. 7. PDF.

46. Qui està fart, no pensa amb es qui està dejú (1984, 1 font)

Es ric, no pensa amb es pobre.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 210. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

47. Qui està fart, no té ànsia del dejú (2008, 1 font)

Per regla general, no hi ha excessiva sensibilitat dels qui gaudeixen dels béns, envers dels qui no tenen res.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.1. Aliments. Menjar. Fam. Refranys», p. 371. Editorial Moll.

«Xaloc, ni en la mar ni en el camp tampoc»

Un projecte de:

www.dites.cat

Ajudeu-nos a millorar