Paremiologia catalana comparada digital

Qui amb mainada s'acotxa, culcagat es lleva

213 recurrències en 151 variants. Primera citació: 1736.

Qui amb al·lots se colga, compixat s'aixeca

5 fonts, 1926.
Vol dir que qui es refia de nois en el treball o en altra cosa seriosa, en treu un mal resultat.
Sinònim: Qui amb mainada es colga, concagat ne surt | Qui es colga amb nins, s'aixeca amb pixerades | Qui amb al·lots se colga, concagat s'aixeca | Qui se colga amb els minyons, se n'aixeca am el cul cagat.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Colgar Refr. a)». Editorial Moll.
Qui vol tenir amics de molta diferència d'edat, prest o a la llarga discreparà dels pensaments i de la manera d'actuar.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.2. Edats. Infantesa i vellesa», p. 346. Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 54. Consell de Mallorca.
Lloc: Campos (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Vilafranca de Bonany (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VII. Conducta Sèrie B. Imprudència. Refranys», p. 124. Hora Nova.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VIII. Acció Sèrie B. Inexperiència. Refranys», p. 147. Hora Nova.

Qui amb canalla es posa, amb el cul cagat en surt

4 fonts, 1985.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. e) De la casa», p. 25. Editorial Acebo.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics», p. 53. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.

Qui amb mainada s'acotxa, culcagat es lleva

4 fonts, 1997.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Equivalent en castellà: Quien con niños se acuesta, por la mañana apesta.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Acotxar-se», p. 17. Edicions 62.
Adverteix el perill d'encarregar coses a persones inexpertes.
Sinònim: Qui amb canalla es colga, concagat es lleva.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 262. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.

Qui amb xiquets es gita, pixat s'alça

4 fonts, 2006.
Lloc: País Valencià.
Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Refranys. Clau - 39.», p. 10. Web.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 5. Refranys sobre la llar i la família». Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Algemesí (Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: València (Horta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.7. El pas del temps. 4.7.1. La infantesa i els infants», p. 88. Eixam Edicions.

Qui amb canalla es gita, pixat s'aixeca

3 fonts, 1996.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics», p. 53. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.

Qui amb mainada s'acotxa, cul-cagat es lleva

3 fonts, 1988.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Equivalent en castellà: Quién con críos se acuesta, mojado se levanta (¿?).
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys dels fills, la llar i els amics», p. 37. Editorial Millà.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cul», p. 190. Universitat Miguel Hernández.

Qui amb xiquets es gita, cagat s'alça

3 fonts, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 44. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Qui s'ajunta amb persones poc responsables per fer alguna cosa, ho acaba empitjorant.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «Q», p. 166. Autoedició.
Lloc: Vall d'Albaida.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui es colga amb al·lots, s'aixeca amb pixerades

3 fonts, 2003.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 39. Revista L'Estel.

Qui es gita amb xiquets, s'alça pixat

3 fonts, 1989.
Tanmateix com els vells, tampoc els xiquets com que van massa a la seua, no reben molt millor tractament.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «I. Especialment referits a persones», p. 12. Autoedició.
El menjar, el beure i el no creure, tenen el seu raconet. Com bon bevedor, bon pixador, després de beure massa…
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «VIII. Menjar, fam, beure i no creure. Pixar i cagar», p. 78. Autoedició.
Lloc: Vall d'Albaida.
Claustre del CEIP Verge dels Desemparats d'Atzeneta d'Albaida (2010). Web.
Lloc: Algemesí (Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Vallada (Costera).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

El que es gita amb xiquets, cagat s'alça

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Si els majors no sempre tenen trellat, a qui confia en xiquets o en persones immadures o inexpertes solen fallar-li les coses.
Sinònim: Similar: Llaurada de xiquet i femada de burret, collita de pets.
Equivalent en castellà: Quien con niño se acuesta, cagado se levanta.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 450. Web.

Qui amb «crios» se gite, pixat s'aixeque

2 fonts, 1984.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Centre d'Estudis de la Terra Alta (1984): Refranys de la Fatarella «Consells morals», p. 25. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Diversos autors (1985): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 9-10, p24-25 «Refranys de la Fatarella. Consells morals», p. 25. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Qui amb al·lots se colga, concagat s'aixeca

2 fonts, 1926.
Vol dir que a qui fia una feina a al·lots, li sol sortir malament.
Sinònim: Qui amb al·lots se colga, compixat s'aixeca.
Lloc: Men. i Mall., respectivament.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Al·lot Loc. i Refr. l)», p. 521. Editorial Moll.
Vol dir que qui es refia de nois en el treball o en altra cosa seriosa, en treu un mal resultat.
Sinònim: Qui amb mainada es colga, concagat ne surt | Qui amb al·lots se colga, compixat s'aixeca | Qui es colga amb nins, s'aixeca amb pixerades | Qui se colga amb els minyons, se n'aixeca am el cul cagat.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Colgar Refr. a)». Editorial Moll.
Qui fa una feina amb al·lots, li sol sortir malament.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parlar gras», p. 253. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui amb canalla es colga, concagat se lleva

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 566», p. 574. Columna Edicions.
Adverteix el perill d'encarregar coses a persones inexpertes.
Sinònim: Qui amb mainada s'acotxa, culcagat el lleva.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 262. Edicions 62.

Qui amb criatures se gita, pixat se lleva

2 fonts, 1926.
Sinònim: Qui amb xiquets se gita, cagat s'alça.
Lloc: Tortosa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Gitar Refr. b)». Editorial Moll.
Avisa que qui diposita confiança en gent jove acabarà decebut perquè els joves encara no tenen el trellat complit.
Sinònim: Similars: Llaurada de xiquet i femada de burret, collita de pets | La confiança mata l'home.
Equivalent en castellà: Quien con niño se acuesta, cagado se levanta || Connex: Dicen los niños en el solejar lo que oyen a sus padres en el hogar.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 345. Web.

Qui amb criatures va a dormir, mullat s'aixeca

2 fonts, 1984.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Font: Exposició «Les feines del bosc», a Sant Feliu de Codines, 1984.
Gimeno Vidal, Antoni (1984): Correu. Autoedició.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Gimeno, Antoni (1984): «Les feines al bosc» «Refranys». Ajuntament de Sant Feliu de Codines.

Qui amb crios es gita, pixat s'aixeca

2 fonts, 1985.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1985): Bot. Notícia del meu poble «5. Dites i refranys», p. 115. El Llamp.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «El cantó de les xafarderes», p. 38. Autoedició.

Qui amb mainada es colga, concagat ne surt

2 fonts, 1926.
Vol dir que qui es refia de nois en el treball o en altra cosa seriosa, en treu un mal resultat.
Sinònim: Qui amb al·lots se colga, compixat s'aixeca | Qui es colga amb nins, s'aixeca amb pixerades | Qui amb al·lots se colga, concagat s'aixeca | Qui se colga amb els minyons, se n'aixeca am el cul cagat.
Lloc: Olot.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Colgar Refr. a)». Editorial Moll.
Qui es refia de gent jove en el treball o en una altra cosa seriosa, en treu un mal resultat.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Cagar», p. 92. Llibres de l'Index, S.A.

Qui amb mainada es fica, el cul cagat s'aixeca

2 fonts, 1990.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el cul». Web.
Equivalent en francès: Qui se couche avec des enfants se l'eve sale.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Matrimonis, homes, dones i mainada», p. 22. Autoedició.

Qui amb mainada s'acotxa concagat ne surt

2 fonts, 2011.
Quan un va amb gent especialment immadura que no li convé, els problemes que arrosseguen l'acaben afectant i perjudicant.
No els vés ajudat, ell, en aquella gent, ara no estaria com està. Sí, qui amb mainada s'acotxa concagat ne surt.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Montané, Anna; Figuera, Agnès; Quílez, Enric, i Vigo, Salvador (2011): El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars «Refranys, adagis i proverbis», p. 558. Edicions Salòria.
Quan un va amb gent immadura que no li convé, els problemes que arrosseguen l'acaben afectant i perjudicant.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 244. Salvat, S.A. de Ediciones.

Qui amb mainada s'acotxa, pixat es lleva

2 fonts, 2002.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Llevar-se», p. 88. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Mainada», p. 91. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Pixar», p. 116. Pagès Editors.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. Q», p. 119. Autoedició.

Qui amb xics se gita, cagat se lleva

2 fonts, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Llevar Refr. c)». Editorial Moll.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «1 Xic, Xica Refr. c)». Editorial Moll.
Llevar-se = alçar-se, aixecar-se, plantar-se.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 345. Web.

Qui amb xiquets es gita, banyat s'alça

2 fonts, 2001.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 35 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.
Lloc: Lloret de Mar.
Xirgu i Encesa, Montse (2010): El calendari d'un pagès «Mes de febrer. Dites. Tradicions i Costums: El bany», p. 28. La Costa Publicacions.

Qui amb xiquets se gita, pixat s'aixeca

2 fonts, 1992.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 312. Autoedició.
Lloc: Alcanar.
Sancho i Esteller, Joan-Josep (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat» «Tema: L'amistat i l'amor», p. 44. Servei Local de Català de Tortosa.

Qui en crios se gita pixat s'aixeca

2 fonts, 2016.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre 2. Paraules, frases fetes, dites, refranys, expressions i cançons «Les edats de la vida», p. 148. Cossetània Edicions.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre. Paraules, frases i expressions del parlar de les Terres de l'Ebre «Les edats de la vida », p. 150. Cossetània Edicions.

Qui en xiquets es gita, pixat es lleva

2 fonts, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «Q», p. 100. Ajuntament d'Alzira.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.

Qui en xiquets es gita, pixat s'alça

2 fonts, 1993.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dormir». Web.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. Q», p. 61. Ajuntament de Quart.

Qui en xiquets es gite pixat s'aixeque

2 fonts, 1979.
Refranys que ens donen a entendre una imatge prou coneguda per tots, que ens diu que la gent gran té una mica de precaució amb els intents de participació dels joves, per considerar-los imprudents.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Escola Municipal de Formació Professional de Flix (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Família», p. 50. Escola Municipal de Formació Professional de Flix.
Que ens diu que la gent gran té una mica de precaució amb els intents de participació dels joves, per considerar-los imprudents.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Família», p. 50. Autoedició.

Qui en xiquets se gita, pixat s'aixeca

2 fonts, 2018.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 132. Universitat Autònoma de Barcelona.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 120. Onada Edicions.

Qui se colga amb al·lots, s'aixeca amb pixerades

2 fonts, 2007.
Lloc: Mallorca.
Textos de humor (2015): 597 dites mallorquines, frases hechas mallorquinas, humor «https://textoshumor.elblogdehumor.com/2015/02/dites-mallorquines-frases-hechas.html», p. 74. Blogger.
Lloc: Illes Balears.
Vich (2007): «Frases populars (ajuda) - https://www.racocatala.cat/forums/fil/59597/frases-populars-ajuda». Racó Català.

Qui se colga amb los minyonets s'eixeca pixat

2 fonts, 2010.
Es diu de la gent que frequenta gent més jove.
Lloc: L'Alguer (Sardenya).
Correu / Guingueta, de l'Alguer (2010). Correu electrònic.
Lloc: L'Alguer (Sardenya).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

El que en chics se gita, pixat s'alça

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 56. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

El que en vi se gita, en aigua s'alça

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 56. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

El que es gita amb xiquets, s'alça cagat

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 127. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El qui amb xiquets (o monyicots) es gita banyat s'alça

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 17. Editorial l'Esquer.

El qui amb xiquets (o monyicots) es gita cagat s'alça

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 17. Editorial l'Esquer.

El qui amb xiquets (o monyicots) es gita pixat s'alça

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 17. Editorial l'Esquer.

El qui en xics se gita / embrutat en surt

1 font, 1970.
Lloc: Benissa.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Xic, xica», p. 333. Edicions Polígrafa.

El qui es gita amb xiquets, s'alça cagat

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Pares, fills i altres coses», p. 122. J. Huguet Pascual, editor.

Qui ab criatura se fica, concagat ne ix

1 font, 1847.
Adv. lo perill de encarregar las cosas á personas sèns reflexió.
Equivalent en castellà: Quien con chiquillos se acuesta, cagado se levanta || Ara con niños y segarás cadillos.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Criatura», p. 10. Agencia Médica Catalana.

Qui ab criaturas s'acotxa concagat se lleva

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «3. Aforismes referents á la paternitat y á la familia», p. 15. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui ab criaturas se fica concagad ne ix

1 font, 1839.
Ref. que ensenya que qui fia lo manetj de negocis á persònas ineptas y de poc judici se trobará desprès xasquejad.
Equivalent en castellà: Quien con niños se acuesta sucio se levanta.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Criatura», p. 588. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que qui fia lo manetj de negocis á persònas ineptas y de poc judici se trobará desprès xasquejad.
Equivalent en francès: De fol et d'enfant se doit-on délivrer.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Criatura», p. 588. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que qui fia lo manetj de negocis á persònas ineptas y de poc judici se trobará desprès xasquejad.
Equivalent en italià: Chi dorme coi cani, si leva colle pulci.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Criatura», p. 588. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que qui fia lo manetj de negocis á persònas ineptas y de poc judici se trobará desprès xasquejad.
Equivalent en llatí: Noli ineptis, imprudentisque negotia tua committere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Criatura», p. 588. Impremta de Josep Torner.

Qui am canalla 's combat en surt enmascarat

1 font, 1912.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1912): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VIII. Manresa, juliòl-agost de 1912, núm. 56», p. 272. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Qui amb al·lots es colga, compixat s'aixeca

1 font, 2000.
Qui fa una feina a al·lots, li sol sortir malament.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Al·lot», p. 30. Editorial Moll.

Qui amb al·lots sa colga, concagat s'aixeca

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 38. Setmanaris i Revistes, SL.

Qui amb al·lots se colga compixat s'aixeca

1 font, 2010.
Lloc: Felanitx (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Vilafranca (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui amb al·lots se colga concagat (o compixat) s'aixeca

1 font, 1993.
Es diu en sentit figurat quan s'ha confiat un treball o empresa a persona inepta i que ja era de preveure'n un mal resultat.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «103 Al·lots», p. 27. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui amb al·lots se còlga, / culcagat s'aixeca

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXIII.- Parlar graç», p. 319. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui amb atlots se colga, compixat s'aixeca

1 font, 2022.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 23. Ajuntament d'Inca.

Qui amb canalla 's fica amb lo cul cagat s'aixeca

1 font, 1915.
Una dona. De: Balcells Mariné, Salvador (1917-18).
Lloc: Prades (Tarragona).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0101-0011 «Qüestionari núm. 1 - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433330304201/25/», p. 12. Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui amb canalla 's fique cagat ne surt

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/74/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui amb canalla es combat, en surt emmascarat

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 567», p. 576. Columna Edicions.

Qui amb canalla es fica al llit, culcagat ne surt

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 220. Llibres de l'Index, S.A.

Qui amb canalla es fica amb el cul cagat en surt

1 font, 2020.
Equivalent en castellà: El que con niños se acuesta, mojado se levanta.
Correu / Terrafeta, Rosa Maria (2020). Correu electrònic.

Qui amb canalla es fica, cagat en surt

1 font, 2003.
Sinònim: Qui amb criatures es fica, concagat en surt | Qui amb criatures es fica, emmerdat en surt | Qui amb mainada s'acotxa, cul cagat es lleva.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «I. El cos humà. L'escatologia», p. 16. Pagès Editors.

Qui amb canalla es fica, cul cagat en surt

1 font, 1990.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Fills, llar i amics», p. 105. Museu Arxiu de Sentmenat.

Qui amb canalla es gita (txita) moll es lleva

1 font, 2015.
Lloc: Ribagorça.
Correu / Francino Pinasa, Glòria (2015): Correu «Refranys Ribagorça». Correu electrònic.

Qui amb canalla es gita, cagat s'aixeca

1 font, 2010.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui amb canalla es posa, cul cagat en surt

1 font, 1982.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 165. Museu de Vilafranca.

Qui amb canalla se'n va al llit (o s'ajaça), merdós es lleva

1 font, 2007.
Sinònim: Si camines per mal lloc, passa-hi a poc a poc.
Equivalent en castellà: El que con niños se acuesta, cagado se levanta.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «584», p. 173. Garsineu Edicions.

Qui amb canalla se'n va al llit, merdós es lleva

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La família», p. 24. Garsineu Edicions.

Qui amb canalla se'n va al llit, pixat es lleva

1 font, 2021.
Aconsella que no compteu amb els nens per dur a terme quelcom seriós, perquè no us en sortireu.
Sinònim: Perquè surti bé la feina, treballa amb bona eina.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «Q», p. 95. Edicions de 1984.

Qui amb companya es fica, cagat se lleva

1 font, 1926.
Lloc: or.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «2 Companya Refr. c)». Editorial Moll.

Qui amb criatures (o xiquets) se gita, pixat se lleva (o alça)

1 font, 2024.
Tenir tracte amb algú que no té prou seny sempre té males conseqüències.
Lloc: cat. ebr. i cat. val.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Gitar», p. 232. Llibres de l'Index, S.A.

Qui amb criatures dorm, amb el cul pixat es lleva

1 font, 1984.
Lloc: El Port de la Selva (Alt Empordà).
Mallol i Oriol, Josep (1984): Reculls (Dels nostres vells) «Un xic de tot», p. 60. Autoedició.

Qui amb criatures es fica concagat ne surt

1 font, 1949.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Quarta tongada. Criatures», p. 902. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui amb criatures es fica, concagat en surt

1 font, 2003.
Sinònim: Qui amb canalla es fica, cagat en surt | Qui amb criatures es fica, emmerdat en surt | Qui amb mainada s'acotxa, cul cagat es lleva.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «I. El cos humà. L'escatologia», p. 16. Pagès Editors.

Qui amb criatures es fica, concagat ne ix

1 font, 1926.
Es diu davant els mals resultats que sol donar fiar-se dels infants per a fer alguna feina o ajudar-la a fer.
Sinònim: Qui amb criatures se fica, cagat ne surt | Qui amb criatures s'embolica, en surt emmerdat | Qui amb criatures se'n va al llit, concagat se lleva.
Lloc: Tortosa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Criatura Refr. e)». Editorial Moll.

Qui amb criatures es fica, emmerdat en surt

1 font, 2003.
Sinònim: Qui amb canalla es fica, cagat en surt | Qui amb criatures es fica, concagat en surt | Qui amb mainada s'acotxa, cul cagat es lleva.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «I. El cos humà. L'escatologia», p. 16. Pagès Editors.

Qui amb criatures s'embolica, en surt emmerdat

1 font, 1926.
Es diu davant els mals resultats que sol donar fiar-se dels infants per a fer alguna feina o ajudar-la a fer.
Sinònim: Qui amb criatures se fica, cagat ne surt | Qui amb criatures se'n va al llit, concagat se lleva | Qui amb criatures es fica, concagat ne ix.
Lloc: Vallès.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Criatura Refr. e)». Editorial Moll.

Qui amb criatures se fica, cagat ne surt

1 font, 1926.
Es diu davant els mals resultats que sol donar fiar-se dels infants per a fer alguna feina o ajudar-la a fer.
Sinònim: Qui amb criatures s'embolica, en surt emmerdat | Qui amb criatures se'n va al llit, concagat se lleva | Qui amb criatures es fica, concagat ne ix.
Lloc: Lluçanès, Barc., Tarr.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Criatura Refr. e)». Editorial Moll.

Qui amb criatures se fica, concagat ne surt

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Quien con niños se acuesta, sucio se levanta.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 827. Antoni López, Editor.

Qui amb criatures se gita mullat s'aixeca

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Vell, jove i criatura», p. 98. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Qui amb criatures se'n va a dormir, mullat es lleva

1 font, 2010.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui amb criatures se'n va al llit, concagat se lleva

1 font, 1926.
Es diu davant els mals resultats que sol donar fiar-se dels infants per a fer alguna feina o ajudar-la a fer.
Sinònim: Qui amb criatures se fica, cagat ne surt | Qui amb criatures s'embolica, en surt emmerdat | Qui amb criatures es fica, concagat ne ix.
Lloc: Empordà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Criatura Refr. e)». Editorial Moll.

Qui amb criatures se'n va al llit, cuncagat se lleva

1 font, 2004.
Se diu quan els petits fan alguna feina mal feta.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. V. Les relacions familiars i amicals. La llar. La família, els amics i la gent», p. 51. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Qui amb crios se gita, cagat s'aixeca

1 font, 2010.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «Llistat per correu electrònic». Correu electrònic.

Qui amb infants es colga, compixat s'aixeca

1 font, 2010.
Lloc: Palma (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui amb infants s'acotza, mullat es lleva

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de la casa i la família», p. 58. Seuba Edicions.

Qui amb mainada al llit es fica concagat ne surt!

1 font, 2021.
C. D., Ramon de (2021): «https://twitter.com/atebr1g/status/1402991981656113153». Twitter.

Qui amb mainada dorm se n'aixeca amb el cul cagat

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres persones», p. 108. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Qui amb mainada es colga (dorm), se n'aixeca amb el cul cagat

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Qui se couche avec un enfant, se l'eve, les fesses sales (embrené).
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «La família i els amics…», p. 156. Sport-Entraide-Amitié.

Qui amb mainada es fica al llit, escumacagat en surt

1 font, 2010.
Correu / Ministral Boada, Montse (2010). Correu electrònic.

Qui amb mainada s'acotxa, / mullat es lleva

1 font, 2000.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. Q», p. 91. Ajuntament de l'Escala.

Qui amb mainada s'acotxa, compixat es lleva

1 font, 1999.
(1999): L'Estel «Refranys (IV)», p. 11. Revista L'Estel.

Qui amb mainada s'acotxa, cul cagat es lleva

1 font, 2003.
Sinònim: Qui amb canalla es fica, cagat en surt | Qui amb criatures es fica, concagat en surt | Qui amb criatures es fica, emmerdat en surt.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «I. El cos humà. L'escatologia», p. 16. Pagès Editors.

Qui amb mainada s'acotxa, desconcagat se lleva

1 font, 1926.
Lloc: Rosselló.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mainada Refr. d)». Editorial Moll.

Qui amb mainada s'allita, cul-cagat s'aixeca

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Fills i filles», p. 82. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Qui amb mainada s'embolica, en surt amb el cul pixat

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «6. El que és fill de gat, s'hi retira de la cua o del cap», p. 67. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Qui amb menuts es colga s'aixeca amb el cul cagat

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres familiars i amics», p. 87. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Qui amb nens dorm mullat s'aixeca al matí

1 font, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys generals», p. 115. Pagès Editors.

Qui amb nens es gita cagat es lleva

1 font, 2002.
Lloc: Amposta (Montsià).
Salvadó Arrufat, Joan (2002): Diccionari de paraules en desús de les Terres de l'Ebre «Apèndix fraseològic», p. 464. Ajuntament d'Amposta.

Qui amb nens es gita, cagat es lleva

1 font, 2003.
De: Josep Mauri.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 381. Ajuntament d'Amposta.

Qui amb xics es gita, cagat es lleva

1 font, 1989.
Sinònim: Qui amb xics es gita, sollat es lleva | Qui amb xics es gita, pixat s'alça.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 277. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui amb xics es gita, pixat s'alça

1 font, 1989.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Sinònim: Qui amb xics es gita, cagat es lleva | Qui amb xics es gita, sollat es lleva.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 277. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui amb xics es gita, sollat es lleva

1 font, 1989.
Sinònim: Qui amb xics es gita, cagat es lleva | Qui amb xics es gita, pixat s'alça.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 277. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui amb xics s'aixite negat s'alça

1 font, 2021.
Albert (2021): «https://twitter.com/Albert7006/status/1422280565940752385». Twitter.

Qui amb xics s'allita, pixat es lleva

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona, Alacant i València.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui amb xics se gita, / embrutat se lleva

1 font, 1969.
Sempre surt perjudicial tractar amb gent de poca formalitat o experiència.
Lloc: Nules.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gitar-se», p. 130. Edicions Polígrafa.

Qui amb xics se gita, cagatse lleva

1 font, 1992.
Sinònim: Qui amb canalla es colga, concagat se lleva.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII, p. 914. Columna Edicions.

Qui amb xics se gita, pixat se lleva

1 font, 1997.
No debe uno fiarse de gente de poca formalidad o experiencia.
Equivalent en castellà: Quien con niños se acuesta, mojado se levanta.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «G», p. 72. Comercial Denes, SL.

Qui amb xics se gite pixat/cagat s'aixeque

1 font, 1995.
Font: CR, BS, FE, FI, FL, FV, FX, G, PL, ME, MR, N, PR, TC, VR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «escatologia i netedat», p. 41. Instituto de Estudios Turolenses.

Qui amb xiquets es gita, caga't s'alça

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 164. Edicions Víctor.

Qui amb xiquets es gita, matí s'alça

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dormir». Web.

Qui amb xiquets es gite, s'alçe mullat

1 font, 1995.
A València.
TV3 / "Persones Humanes" (1995). TV3.

Qui amb xiquets se gita, cagat s'alça

1 font, 1926.
Sinònim: Qui amb criatures se gita, pixat se lleva.
Lloc: Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Gitar Refr. b)». Editorial Moll.

Qui dorm amb canalla, / pixat ne surt

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Canalla», p. 125. Edicions Polígrafa.

Qui emb atlots se colga, concagat s'axeca

1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1896-1897 (2a època) «Refranes menorquines», p. 78. Revista de Menorca.

Qui en «crios» se gite cagat s'aixeque

1 font, 2009.
Lloc: Nonasp.
Llop, Merche (2009): L'Eixam. La revista de l'Associació Amics de Nonasp, any 13, núm. 14 (juliol de 2009) «Refranys», p. 7. Associació Amics de Nonasp.

Qui en chics se gita, pixat se lleva

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 234. Editorial Arte y Letras.

Qui en criaturas fia concagad ne ix

1 font, 1839.
Ref. que denota la poca seguretat que s deu tenir en lo carinyo dels noys.
Equivalent en castellà: Amor de niño agua en cesto, ó agua en cestillo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Criatura», p. 588. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota la poca seguretat que s deu tenir en lo carinyo dels noys.
Equivalent en francès: Amitié d'enfant c'est de l'eau dans un panier percé.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Criatura», p. 588. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota la poca seguretat que s deu tenir en lo carinyo dels noys.
Equivalent en italià: L'amor de' ragazzi è volubile come essi.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Criatura», p. 588. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota la poca seguretat que s deu tenir en lo carinyo dels noys.
Equivalent en llatí: Pueri amor, nugae.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Criatura», p. 588. Impremta de Josep Torner.

Qui en criaturas fia concagad sen' ix

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Amor de niño agua en cestillo | Quien con niños se acuesta sucio se levanta.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 658. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Qui en criatures es fica cagat ne surt

1 font, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 232. Manuscrit.

Qui en criatures fia, concagat n'ix

1 font, 1900.
Sinònim: Qui ab maynada se colga, concagat se lleva (Arab.) | No pos infant en sa taula qui no-s vol ensutzar, ni macip en son consell qui no vol errar (Arab.).
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «F», p. 46. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui en criatures se gita pixat se lleva

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Qui en criatures se gita, pixat se lleva

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «4. Les edats de la vida - 4.2. Infantesa». Web.

Qui en criatures se gita…

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Qui en crio es gita cagat s'aixeca

1 font, 1999.
Lloc: Els Reguers (Tortosa).
Grau, Adrian; Camacho, Tomàs (1999): Els Reguers «Dites, refranys i cançons», p. 97. Sistemes de Comunicació Gràfica.

Qui en crio es gita, pixat s'aixeca

1 font, 2010.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui en crios es gita, cagat es lleva

1 font, 1992.
Lloc: Montsià Baix Ebre.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 125. Servei Local de Català de Tortosa.

Qui en crios es gita, cagat i pixat s'aixeca

1 font, 1992.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Convivència i relació entre les persones i l'entorn», p. 134. Servei Local de Català de Tortosa.

Qui en crios s'agita pixat s'aixeca

1 font, 2009.
De: Estevania Montagut, 56 anys, recollit al 1996.
Lloc: El Pinell de Brai (Terra Alta).
Hernández i March, Ramon (2009): Fatumer. Revista de l'Associació Cultural Pi del Broi, núm. 54 (desembre 2009) «Dites i refranys del Pinell. La família, l'home, la dona, els fills..», p. 12. Revista Fatumer.

Qui en crios se gita, cagat s'aixeca

1 font, 2015.
Lloc: Masdenverge (Montsià).
Tomàs Valldepérez, Laura; Sánchez Tena, Susana (2015): Guia de Masdenverge «Refranys. El comportament de les persones i la seua relació amb els altres», p. 168. Diputació de Tarragona.

Qui en crios se gita, cagat s'alça

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 294. Editorial Antinea.

Qui en crios se gita, fresat se lleva

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. Q», p. 165. Impremta Querol, Tortosa.

Qui en crios se gite cagat s'aixeque

1 font, 2009.
Lloc: Nonasp (Matarranya).
L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. Q», p. 7. PDF.

Qui en crios se'n va al llit, pixat es lleva

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 25. Autoedició.

Qui en gichs se gita, cagat se lleva

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 89. Librerías París-Valencia.

Qui en nins se gita, cagat se lleva

1 font, 2009.
De: Ros, Carles.
Ros, Carles (2009): L'Estel «Qui bé s'està no·s moga… Adagis 270 anys després (V)», p. 18. Revista L'Estel.

Qui en xics es gita, pixat s'alça

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 21. Anubar Ediciones.

Qui en xics se gita en lo llit s'alçarà cagat

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1820. Publicacions de la Universitat de València.

Qui en xiquets es gita pixat s'aixeca

1 font, 2014.
Més enllà del significat literal, l'aforisme ens alerta dels perills de jugar amb foc i, més concretament, del risc de freqüentar segns quines companyies. No ens hem d'estranyar de les conseqüències si fem determinades coses.
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Comí Gallimó, Guillem (2014): Crema el món i que ningú ho sàpigue. Diccionari de vocables, refranys i maneres de dir de l'Ampolla «Proverbis, refranys, aforismes, dites i cobles populars. Q», p. 146. Autoedició.

Qui en xiquets es gita, pixat es desperta

1 font, 2010.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui en xiquets es gita… cagat s'alça

1 font, 2010.
Lloc: Aldaia (Horta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui en xiquets se gita, cagat/ pixat s'aixeca

1 font, 2011.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Casanova i Giner, Baltasar; Bertomeu i Fornós, Agustí (2011): Vocabulari de boca. Una aproximació a la parla del Delta «Frases fetes», p. 248. Autoedició.

Qui en xiquets se gita, cagat/pixat s'aixeca

1 font, 2003.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Casanova i Giner, Baltasar; Bertomeu i Fornós, Agustí (2003): Vocabulari de boca «Frases fetes, expressions», p. 134. Autoedició.

Qui es colga amb infants s'aixeca banyat

1 font, 2010.
Lloc: Mallorca.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui es colga amb infants, s'aixeca compixat

1 font, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Infant Refr. c)». Editorial Moll.

Qui es colga amb la mainada, / se n'aixeca amb el cul cagat

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui se couche avec les enfants, / se lève avec les fesses embrenées.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La família / La famille», p. 124. Robert Morel Editeur.

Qui es colga amb nins, s'aixeca amb pixerades

1 font, 1926.
Vol dir que qui es refia de nois en el treball o en altra cosa seriosa, en treu un mal resultat.
Sinònim: Qui amb mainada es colga, concagat ne surt | Qui amb al·lots se colga, compixat s'aixeca | Qui amb al·lots se colga, concagat s'aixeca | Qui se colga amb els minyons, se n'aixeca am el cul cagat.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Colgar Refr. a)». Editorial Moll.

Qui es fica al llit amb nens petits, es lleva amb el cul mullat

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: El que con críos se acuesta, meado se levanta.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 188. Editorial Pòrtic.

Qui es gita amb «crios», pixat es lleva

1 font, 2003.
Metàfora per refusar males companyies.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 364. Ajuntament d'Amposta.

Qui es gita amb xiquets s'alça cagat

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El cos humà. Escatologia», p. 58. Edicions Tres i Quatre.

Qui és gita amb xiquets s'alça pixat

1 font, 2019.
Lloc: País Valencià.
Maria (2019): «https://twitter.com/tocamlafigueta/status/1130245480129224705». Twitter.

Qui es gita en xiquets, s'alça pixat

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 165. Edicions Víctor.

Qui s'enreda amb canalla, amb el cul cagat en surt

1 font, 2010.
Parlant de Santa Coloma de Queralt, fent endreça, he trobat una col·lecció de refranys d'aquest poble que em va passar, a finals dels 60, en Josep Carreras, colomí de soca arrel i nat a inicis del segle XX.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2010): Correu «Aforismes encara usuals a la Segarra Alta tarragonina. Saviesa popular». Correu electrònic.

Qui se colga amb els minyons, se n'aixeca am el cul cagat

1 font, 1926.
Vol dir que qui es refia de nois en el treball o en altra cosa seriosa, en treu un mal resultat.
Sinònim: Qui amb mainada es colga, concagat ne surt | Qui amb al·lots se colga, compixat s'aixeca | Qui es colga amb nins, s'aixeca amb pixerades | Qui amb al·lots se colga, concagat s'aixeca.
Lloc: Alg.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Colgar Refr. a)». Editorial Moll.

Qui se colga amb les criatures se n'aixeca amb el costat banyat

1 font, 2017.
És clar que aqueixa manere de diure se refereix a joves als quals segons la mentalitat de la gent gran, no és lo cas de hi donar massa confiança. Quan a minyons o a joves de una certa edat se donava un encàrrec, un treball, o altro, si les coses no anaven pel vers just i feven un gran degoll, generalment, se comentava: 'qui se colga amb les criatures…' (amb més detalls a l'original).
Lloc: L'Alguer (Sardenya).
Loi, Vito (2017): Maneres de diure «Qui renta lo cap al molendo perd temps, treball i sabó», p. 39. Edicions de l'Alguer.

Qui se colga amb una criatura sen' aixeca amb lo cul cagat

1 font, 2009.
Chi sa colga ama una criatura sa naxeca ama lu cul cagat (M.C.). De: Chessa, Michelino.
Equivalent en italià: Chi si corica con un bambino si alza col sedere sporco.
Lloc: L'Alguer (Sardenya).
Font: Lus dicius algareus.
Diccionari de Alguerés (2009): Diccionari de Alguerés «Ditxos», p. 74. Web.

Qui se gita amb criatures cagat s'aixeca

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Vell, jove i criatura», p. 98. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Qui se gita en xiquet, cagat s'alça

1 font, 2010.
Lloc: Alfara del Patriarca (Horta Nord).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui tracta amb canalla, cagat ne surt

1 font, 1926.
Lloc: Segarra, Urgell.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Canalla Refr. d)». Editorial Moll.