Qui amb mainada s'acotxa, culcagat es lleva

118 recurrències en 92 variants.

3. El que es gita amb xiquets, cagat s'alça (2011, 2 fonts)

Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Si els majors no sempre tenen trellat, a qui confia en xiquets o en persones immadures o inexpertes solen fallar-li les coses.

Sinònim: Similar: Llaurada de xiquet i femada de burret, collita de pets.

Equivalent en castellà: Quien con niño se acuesta, cagado se levanta.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 450. Web.

4. El qui amb xiquets (o monyicots) es gita banyat s'alça (1987, 1 font)

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 17. Editorial l'Esquer.

5. El qui amb xiquets (o monyicots) es gita cagat s'alça (1987, 1 font)

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 17. Editorial l'Esquer.

6. El qui amb xiquets (o monyicots) es gita pixat s'alça (1987, 1 font)

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 17. Editorial l'Esquer.

7. El qui es gita amb xiquets, s'alça cagat (1980, 1 font)

Lloc: Ribera.

Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Pares, fills i altres coses», p. 122. J. Huguet Pascual, editor.

8. Qui ab criatura se fica, concagat ne ix (1847, 1 font)

Adv. lo perill de encarregar las cosas á personas sèns reflexió.

Equivalent en castellà: Quien con chiquillos se acuesta, cagado se levanta || Ara con niños y segarás cadillos.

D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Criatura», p. 10. Agencia Médica Catalana.

9. Qui ab criaturas s'acotxa concagat se lleva (1883, 1 font)

Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «3. Aforismes referents á la paternitat y á la familia», p. 15. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

10. Qui amb 'crios' se gite, pixat s'aixeque (1984, 2 fonts)

Lloc: La Fatarella (Terra Alta).

Centre d'Estudis de la Terra Alta (1984): Refranys de la Fatarella «Consells morals», p. 25. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Lloc: La Fatarella (Terra Alta).

Diversos autors (1985): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 9-10, p24-25 «Refranys de la Fatarella. Consells morals», p. 25. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

13. Qui amb al·lots se colga concagat (o compixat) s'aixeca (1993, 1 font)

Es diu en sentit figurat quan s'ha confiat un treball o empresa a persona inepta i que ja era de preveure'n un mal resultat.

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «103 Al·lots», p. 27. Institut Menorquí d'Estudis.

14. Qui amb al·lots se colga, compixat s'aixeca (2003, 3 fonts)

Qui vol tenir amics de molta diferència d'edat, prest o a la llarga discreparà dels pensaments i de la manera d'actuar.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.2. Edats. Infantesa i vellesa», p. 346. Editorial Moll.

Lloc: Mallorca.

Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 54. Consell de Mallorca.

Lloc: Campos (Mallorca).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Vilafranca de Bonany (Mallorca).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

15. Qui amb al·lots se colga, concagat s'aixeca (1984, 1 font)

Qui fa una feina amb al·lots, li sol sortir malament.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parlar gras», p. 253. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

16. Qui amb al·lots se còlga, / culcagat s'aixeca (1918, 1 font)

Lloc: Menorca.

Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXIII.- Parlar graç», p. 319. Institut Menorquí d'Estudis.

18. Qui amb canalla es colga, concagat se lleva (1992, 2 fonts)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 566», p. 574. Columna Edicions.

Adverteix el perill d'encarregar coses a persones inexpertes.

Sinònim: Qui amb mainada s'acotxa, culcagat el lleva.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 262. Edicions 62.

19. Qui amb canalla es combat, en surt emmascarat (1992, 1 font)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 567», p. 576. Columna Edicions.

20. Qui amb canalla es fica al llit, culcagat ne surt (2014, 1 font)

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 220. Llibres de l'Index, S.A..

21. Qui amb canalla es fica amb el cul cagat en surt (2020, 1 font)

Equivalent en castellà: El que con niños se acuesta, mojado se levanta.

Correu / Terrafeta, Rosa Maria (2020). Correu electrònic.

22. Qui amb canalla es fica, cagat en surt (2003, 1 font)

Sinònim: Qui amb criatures es fica, concagat en surt | Qui amb criatures es fica, emmerdat en surt | Qui amb mainada s'acotxa, cul cagat es lleva.

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «I. El cos humà. L'escatologia», p. 16. Pagès Editors.

23. Qui amb canalla es fica, cul cagat en surt (1990, 1 font)

Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Fills, llar i amics», p. 105. Museu Arxiu de Sentmenat.

24. Qui amb canalla es gita (txita) moll es lleva (2015, 1 font)

Lloc: Ribagorça.

Correu / Francino Pinasa, Glòria (2015): Correu «Refranys Ribagorça». Correu electrònic.

25. Qui amb canalla es gita, cagat s'aixeca (2010, 1 font)

Lloc: La Fatarella (Terra Alta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

26. Qui amb canalla es gita, pixat s'aixeca (1996, 3 fonts)

Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics», p. 53. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.

27. Qui amb canalla es posa, amb el cul cagat en surt (1996, 3 fonts)

Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics», p. 53. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.

28. Qui amb canalla es posa, cul cagat en surt (1982, 1 font)

Lloc: Penedès.

Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 165. Museu de Vilafranca.

29. Qui amb canalla se'n va al llit (o s'ajaça), merdós es lleva (2007, 1 font)

Sinònim: Si camines per mal lloc, passa-hi a poc a poc.

Equivalent en castellà: El que con niños se acuesta, cagado se levanta.

Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «584», p. 173. Garsineu Edicions.

30. Qui amb canalla se'n va al llit, merdós es lleva (1998, 1 font)

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La família», p. 24. Garsineu Edicions.

31. Qui amb canalla se'n va al llit, pixat es lleva (2021, 1 font)

Aconsella que no compteu amb els nens per dur a terme quelcom seriós, perquè no us en sortireu.

Sinònim: Perquè surti bé la feina, treballa amb bona eina.

Lloc: Terres de Ponent.

Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «Q», p. 95. Edicions de 1984.

32. Qui amb criatures es fica, concagat en surt (2003, 1 font)

Sinònim: Qui amb canalla es fica, cagat en surt | Qui amb criatures es fica, emmerdat en surt | Qui amb mainada s'acotxa, cul cagat es lleva.

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «I. El cos humà. L'escatologia», p. 16. Pagès Editors.

33. Qui amb criatures es fica, emmerdat en surt (2003, 1 font)

Sinònim: Qui amb canalla es fica, cagat en surt | Qui amb criatures es fica, concagat en surt | Qui amb mainada s'acotxa, cul cagat es lleva.

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «I. El cos humà. L'escatologia», p. 16. Pagès Editors.

34. Qui amb criatures se fica, concagat ne surt (1914, 1 font)

Equivalent en castellà: Quien con niños se acuesta, sucio se levanta.

Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 827. Antoni López, Editor.

35. Qui amb criatures se gita, pixat se lleva (2011, 1 font)

Avisa que qui diposita confiança en gent jove acabarà decebut perquè els joves encara no tenen el trellat complit.

Sinònim: Similars: Llaurada de xiquet i femada de burret, collita de pets | La confiança mata l'home.

Equivalent en castellà: Quien con niño se acuesta, cagado se levanta || Connex: Dicen los niños en el solejar lo que oyen a sus padres en el hogar.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 345. Web.

36. Qui amb criatures se'n va a dormir, mullat es lleva (2010, 1 font)

Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

37. Qui amb crios es gita, pixat s'aixeca (1987, 1 font)

Lloc: Bot (Terra Alta).

Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «El cantó de les xafarderes», p. 38. Autoedició.

38. Qui amb crios se gita, cagat s'aixeca (2010, 1 font)

Lloc: Gandesa (Terra Alta).

Meix, Carme (2010): «Llistat per correu electrònic». Correu electrònic.

39. Qui amb infants es colga, compixat s'aixeca (2010, 1 font)

Lloc: Palma (Mallorca).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

42. Qui amb mainada es fica al llit, escumcaagat en surt (2010, 1 font)

Correu / Ministral Boada, Montse (2010). Correu electrònic.

43. Qui amb mainada es fica, el cul cagat s'aixeca (2006, 1 font)

Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el cul». Web.

44. Qui amb mainada s'acotxa concagat ne surt (2017, 1 font)

Quan un va amb gent immadura que no li convé, els problemes que arrosseguen l'acaben afectant i perjudicant.

Lloc: Cerdanya.

Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 244. Salvat, S.A. de Ediciones.

45. Qui amb mainada s'acotxa, cul cagat es lleva (2003, 1 font)

Sinònim: Qui amb canalla es fica, cagat en surt | Qui amb criatures es fica, concagat en surt | Qui amb criatures es fica, emmerdat en surt.

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «I. El cos humà. L'escatologia», p. 16. Pagès Editors.

46. Qui amb mainada s'acotxa, cul-cagat es lleva (1988, 2 fonts)

Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Equivalent en castellà: Quién con críos se acuesta, mojado se levanta (¿?).

Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys dels fills, la llar i els amics», p. 37. Editorial Millà.

47. Qui amb mainada s'acotxa, culcagat es lleva (1997, 4 fonts)

Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.

Equivalent en castellà: Quien con niños se acuesta, por la mañana apesta.

Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Acotxar-se», p. 17. Edicions 62.

Adverteix el perill d'encarregar coses a persones inexpertes.

Sinònim: Qui amb canalla es colga, concagat es lleva.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 262. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.

48. Qui amb mainada s'acotxa, pixat es lleva (2002, 4 fonts)

Lloc: Lleida (Segrià).

Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Llevar-se», p. 88. Pagès Editors.

Lloc: Lleida (Segrià).

Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Mainada», p. 91. Pagès Editors.

Lloc: Lleida (Segrià).

Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Pixar», p. 116. Pagès Editors.

Lloc: Urgell.

Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. Q», p. 119. Autoedició.

49. Qui amb mainada s'embolica, en surt amb el cul pixat (1985, 1 font)

Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

Junqué, Montserrat ;Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «6. El que és fill de gat, s'hi retira de la cua o del cap», p. 67. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

52. Qui amb xics s'allita, pixat es lleva (2010, 1 font)

Lloc: Barcelona, Alacant i València.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

53. Qui amb xics se gita, cagat se lleva (2011, 1 font)

Llevar-se = alçar-se, aixecar-se, plantar-se.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 345. Web.

54. Qui amb xics se gita, cagatse lleva (1992, 1 font)

Sinònim: Qui amb canalla es colga, concagat se lleva.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII, p. 914. Columna Edicions.

55. Qui amb xics se gita, pixat se lleva (1997, 1 font)

No debe uno fiarse de gente de poca formalidad o experiencia.

Equivalent en castellà: Quien con niños se acuesta, mojado se levanta.

Lloc: País Valencià.

Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «G», p. 72. Comercial Denes, SL.

56. Qui amb xics se gite pixat/cagat s'aixeque (1995, 1 font)

Font: CR, BS, FE, FI, FL, FV, FX, G, PL, ME, MR, N, PR, TC, VR, VT.

Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «escatologia i netedat», p. 41. Instituto de Estudios Turolenses.

58. Qui amb xiquets es gita, cagat s'alça (1985, 3 fonts)

Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).

Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 44. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Qui s'ajunta amb persones poc responsables per fer alguna cosa, ho acaba empitjorant.

Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).

Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «Q», p. 166. Autoedició.

Lloc: Vall d'Albaida.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

60. Qui amb xiquets es gita, pixat s'alça (2006, 3 fonts)

Lloc: País Valencià.

Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Refranys. Clau - 39.», p. 10. Web.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 5. Refranys sobre la llar i la família». Llibres de l'Index, S.A..

Lloc: Algemesí (Ribera Alta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: València (Horta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

61. Qui amb xiquets es gite, s'alçe mullat (1 font)

A València.

TV3 / "Persones Humanes". TV3.

62. Qui en chics se gita, pixat se lleva (1928, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 234. Editorial Arte y Letras.

63. Qui en criaturas fia concagad sen' ix (1839, 1 font)

Equivalent en castellà: Amor de niño agua en cestillo | Quien con niños se acuesta sucio se levanta.

Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 658. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

64. Qui en criatures es fica cagat ne surt (1995, 1 font)

Lloc: Xerta (Baix Ebre).

Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 232. Manuscrit.

65. Qui en criatures fia, concagat n'ix (1900, 1 font)

Sinònim: Qui ab maynada se colga, concagat se lleva (Arab.) | No pos infant en sa taula qui no-s vol ensutzar, ni macip en son consell qui no vol errar (Arab.).

Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «F», p. 46. Tarascó, Viladot & Cuesta.

66. Qui en criatures se gita pixat se lleva (1910, 1 font)

Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

68. Qui en criatures se gita... (1910, 1 font)

Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

69. Qui en crio es gita, pixat s'aixeca (2010, 1 font)

Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

72. Qui en crios se gite cagat s'aixeque (2009, 1 font)

Lloc: Nonasp (Matarranya).

L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. Q», p. 7. PDF.

77. Qui en xiquets es gita, pixat s'alça (1993, 2 fonts)

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dormir». Web.

Lloc: Quart.

Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. Q», p. 61. Ajuntament de Quart.

78. Qui en xiquets es gita... cagat s'alça (2010, 1 font)

Lloc: Aldaia (Horta de València).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

79. Qui en xiquets es gite pixat s'aixeque (1979, 1 font)

Que ens diu que la gent gran té una mica de precaució amb els intents de participació dels joves, per considerar-los imprudents.

Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).

Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Família», p. 50. Autoedició.

80. Qui es colga amb al·lots, s'aixeca amb pixerades (2008, 2 fonts)

Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

81. Qui es colga amb infants s'aixeca banyat (2010, 1 font)

Lloc: Mallorca.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

82. Qui es colga amb la mainada, / se n'aixeca amb el cul cagat (1969, 1 font)

Equivalent en francès: Qui se couche avec les enfants, / se lève avec les fesses embrenées.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La família / La famille», p. 124. Robert Morel Editeur.

83. Qui es fica al llit amb nens petits, es lleva amb el cul mullat (1977, 1 font)

Equivalent en castellà: El que con críos se acuesta, meado se levanta.

Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 188. Editorial Pòrtic.

84. Qui es gita amb xiquets s'alça cagat (1993, 1 font)

Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El cos humà. Escatologia», p. 58. Edicions Tres i Quatre.

85. Qui es gita amb xiquets, s'alça pixat (2010, 2 fonts)

Lloc: Vall d'Albaida.

Claustre del CEIP Verge dels Desemparats d'Atzeneta d'Albaida (2010). Web.

Lloc: Algemesí (Ribera Alta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Vallada (La Costera).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

88. Qui se colga amb les criatures se n'aixeca amb el costat banyat (2017, 1 font)

És clar que aqueixa manere de diure se refereix a joves als quals segons la mentalitat de la gent gran, no és lo cas de hi donar massa confiança. Quan a minyons o a joves de una certa edat se donava un encàrrec, un treball, o altro, si les coses no anaven pel vers just i feven un gran degoll, generalment, se comentava: 'qui se colga amb les criatures...' (amb més detalls a l'original).

Lloc: L'Alguer (Sardenya).

Loi, Vito (2017): Maneres de diure «Qui renta lo cap al molendo perd temps, treball i sabó», p. 39. Edicions de l'Alguer.

89. Qui se colga amb los minyonets s'eixeca pixat (2010, 2 fonts)

Es diu de la gent que frequenta gent més jove.

Lloc: L'Alguer (Sardenya).

Correu / Guingueta, de l'Alguer (2010). Correu electrònic.

Lloc: L'Alguer (Sardenya).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

90. Qui se colga amb una criatura sen' aixeca amb lo cul cagat (2009, 1 font)

Chi sa colga ama una criatura sa naxeca ama lu cul cagat (M.C.). De: Chessa, Michelino.

Equivalent en italià: Chi si corica con un bambino si alza col sedere sporco.

Lloc: L'Alguer (Sardenya).

Font: Lus dicius algareus.

Diccionari de Alguerés (2009): Diccionari de Alguerés «Ditxos», p. 74. Web.

91. Qui se gita en xiquet, cagat s'alça (2010, 1 font)

Lloc: Alfara del Patriarca (Horta Nord).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Un projecte de:

dites.cat

Logo de Softcatalà

Ajudeu-nos a millorar

Email de contacte