Paremiologia catalana comparada digital

Qui calla, atorga

141 recurrències en 36 variants. Primera citació: 1736.

Qui calla, atorga

19 fonts, 1900.
El que no contradice cuando conviene, da a entender que aprueba.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 52. Comercial Denes, SL.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. El silenci», p. 88. Pagès Editors.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Sinònim: Muts i a la gàbia.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «362», p. 109. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 322», p. 523. Columna Edicions.
«Qui tacet consentire videtur», diu la regla 43 del sisé de les Decretals.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 109. Editorial Rourich.
La manca de desacord suposa un acord tàcit.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 190. Editorial Millà.
El qui calla sembla que hi consent. Màxima treta d'una decretal de Bonifaci VIII.
Equivalent en llatí: Qui tacet, consentire videtur.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2482». Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Tortosa.
Querol i Beltran, M. Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull» «Per boca dels meus pares», p. 240. Servei Local de Català de Tortosa.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 9. Revista L'Estel.
De: Ros, Carles.
Ros, Carles (2009): L'Estel «Qui bé s'està no·s moga… Adagis 270 anys després (V)», p. 18. Revista L'Estel.
If a person disagrees with something, or is unwilling to do as requested, he usually says so. If he makes no protest at the time, we assume that he has no objection. Thus no one can absolve himself from blame by saying nothing.
A similar proverb is 'No answer is also an answer'
Sinònim: Qui calla atorga. [P: IX, 843] | Qui calla, hi consent (o atorga). [S&C: 731] | Qui calla atorga i qui atorga queda penjat. [P: IX, 843] | Mal va qui calla. [P: IX, 570].
Equivalent en anglès: Silence gives consent. [EPE: 601].
Font: [LEM: 190].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 132. Web.
A similar proverb is 'No answer is also an answer'
Sinònim: Qui calla atorga. [P: IX, 843] | Qui calla, hi consent (o atorga). [S&C: 731] | Qui calla atorga i qui atorga queda penjat. [P: IX, 843] | Mal va qui calla. [P: IX, 570].
Equivalent en anglès: Silence means consent. [S&C: 731].
Font: [LEM: 190].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 132. Web.
Sinònim: Qui calla atorga. [P: IX, 843] | Qui calla, hi consent (o atorga). [S&C: 731] | Qui calla atorga i qui atorga queda penjat. [P: IX, 843] | Mal va qui calla. [P: IX, 570].
Equivalent en castellà: Quien calla, o ha vergüenza, o no tiene respuesta. [MK: 8.696].
Font: [LEM: 190].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 132. Web.
Al no decir nada ni oponerse, parece mostrarse, en principio, de acuerdo.
Sinònim: Qui calla atorga. [P: IX, 843] | Qui calla, hi consent (o atorga). [S&C: 731] | Qui calla atorga i qui atorga queda penjat. [P: IX, 843] | Mal va qui calla. [P: IX, 570].
Equivalent en castellà: Quien calla, otorga (o consiente). [S&C: 731].
Font: [LEM: 190].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 132. Web.
Sinònim: Qui calla atorga. [P: IX, 843] | Qui calla, hi consent (o atorga). [S&C: 731] | Qui calla atorga i qui atorga queda penjat. [P: IX, 843] | Mal va qui calla. [P: IX, 570].
Equivalent en castellà: Quien calla, otorga. [DG: VII i XV].
Font: [LEM: 190].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 132. Web.
De vegades el silenci és indici de culpabilitat | Constata que qui no es manifesta en un altre sentit sembla donar implícitament la seva conformitat.
Sinònim: Qui calla atorga. [P: IX, 843] | Qui calla, hi consent (o atorga). [S&C: 731] | Qui calla atorga i qui atorga queda penjat. [P: IX, 843] | Mal va qui calla. [P: IX, 570].
Equivalent en castellà: Quien oye y calla, consiente. [MK: 8.640].
Font: [LEM: 190].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 132. Web.
Sinònim: Qui calla atorga. [P: IX, 843] | Qui calla, hi consent (o atorga). [S&C: 731] | Qui calla atorga i qui atorga queda penjat. [P: IX, 843] | Mal va qui calla. [P: IX, 570].
Equivalent en francès: Qui ne dit mot, consent. [DG: VII i XV] - [S&C: 731].
Font: [LEM: 190].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 132. Web.
Acció (Activitat, Treball) / Inacció.
Font: [LEM: 190].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 176. Web.
Conformitat / Disconformitat.
Font: [LEM: 190].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 177. Web.
Conseqüència.
Font: [LEM: 190].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 178. Web.
Silenci.
Font: [LEM: 190].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 187. Web.
Tracte.
Font: [LEM: 190].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 188. Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 92. Seuba Edicions.
Tarrida, Jordi (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb les persones». Web.
Equivalent en llatí: Qui tacet, consentire videtur.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Callar.
Equivalent en castellà: Quien calla, otorga.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 19». Autoedició.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. Q», p. 35. Amics de Tous.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 65. Web.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 22. Revista L'Estel.

Qui calla atorga

11 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: Quien calla, otorga.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Callar», p. 118.
Equivalent en llatí: Qui tacet consentire videtur.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Callar», p. 118.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 14. Refranys sobre moral». Llibres de l'Index, S.A.
El silenci és indici de culpabilitat.
Sinònim: Qui calla, hi consent.
Equivalent en castellà: Quien calla otorga.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «callar». Editorial Barcanova.
Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Sinònim: Qui calla consent.
Equivalent en castellà: Quien calla, otorga.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Callar», p. 34. Edicions 62.
El silenci és consentiment.
Sinònim: Qui calla atorga i qui atorga queda penjat | Qui calla consent.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 406. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
El silenci és consentiment.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral. Vicis i virtuts», p. 59. Arxiu Municipal de Palafrugell.
Afegir-se a la majoria.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Veu - parla. Tot el que surt per la boca», p. 57. Curbet CG Edicions.
(1999): L'Estel «Refranys (IV)», p. 11. Revista L'Estel.

Qui calla, otorga

11 fonts, 1736.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 218. Manuscrit.
Sinònim: Qui calla hi consent.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Callar», p. 40. Editorial Moll.
Equivalent en castellà: Quien calla, otorga.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «88», p. 24. Imprenta de Saurí y Compañía.
Sinònim: Qui calla hi consent.
Lloc: Mallorca.
Font: TA, 88.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 91. Randa.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 55. Consell de Mallorca.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 44. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. Q», p. 165. Impremta Querol, Tortosa.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «de tot una mica», p. 87. Web.
Qui calla otorga. 25-2-1875.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1367.jpg. Manuscrit.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 88. Librerías París-Valencia.
Equivalent en castellà: Quien calla, otorga.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 827. Antoni López, Editor.

Qui calla otorga

10 fonts, 1831.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 231. Editorial Arte y Letras.
Equivalent en castellà: Quien calla otorga.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «164», p. 40. Imprenta de Saurí y Compañía.
Dues maneres de traduir la mateixa dita llatina.
Sinònim: Qui calla, hi consent.
Equivalent en llatí: Qui tacet, consentire videtur.
Font: cfr. II.291.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 217», p. 101. Edicions 62.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 10 de janer de 1908, núm. 16», p. 288. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
Equivalent en castellà: Quien calla otorga.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 658. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 18. Autoedició.
Qui calla otorga. 9-2-1877.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1368.jpg. Manuscrit.
Qui calla otorga. 12-11-1878.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1369.jpg. Manuscrit.
Qui calla otorga. 29-3-1887.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1370.jpg. Manuscrit.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «C», p. 11. Manuscrit.
(Gen.) V. Escondir-se.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «C», p. 21. Tarascó, Viladot & Cuesta.
Ref. que ensenya que qui no contradiu á sòn tèmps dòna á enténdrer que aproba alló que no li agrada.
Equivalent en castellà: Quien calla otorga.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Callar», p. 355. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que qui no contradiu á sòn tèmps dòna á enténdrer que aproba alló que no li agrada.
Equivalent en francès: Qui ne dit mot consent.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Callar», p. 355. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que qui no contradiu á sòn tèmps dòna á enténdrer que aproba alló que no li agrada.
Equivalent en italià: Chi tace consente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Callar», p. 355. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que qui no contradiu á sòn tèmps dòna á enténdrer que aproba alló que no li agrada.
Equivalent en llatí: Qui tacet consentire videtur.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Callar», p. 355. Impremta de Josep Torner.

Qui calla hi consent

7 fonts, 1877.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1144. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: Qui calla, otorga.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Callar», p. 40. Editorial Moll.
Equivalent en castellà: El que calla otorga.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Silenci», p. 148. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 430. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 92. Randa.
Equivalent en esperanto: Silento estas konsento.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Altres refranys | Aliaj proverboj», p. 33. Associació Catalana d'Esperanto.
Equivalent en castellà: Quien calla, otorga.
Perelló Bosch, Rafel (2022): «https://twitter.com/rperellob/status/1575951860640333824». Twitter.

Qui calla, ho diu tot

7 fonts, 1955.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 92. Randa.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Callar», p. 88. Edicions Polígrafa.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1955): Ibiza, núm. 2, p29-33 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 32. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Hi ha silencis que són molt significatius.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CS - Comportaments socials», p. 67. Institut d'Estudis Eivissencs.
Suposa que quan un no es defensa de les acusacions que li fan, és perquè es considera responsable. Com també que qui no respon a petició, accepta.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «521a Calla», p. 82. Institut Menorquí d'Estudis.
Sempre queda millor qui calla, que qui xerra de més.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 208. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IX. Llenguatge Sèrie A. Callar. Refranys», p. 151. Hora Nova.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VII. Conducta Sèrie A. Prudència. Refranys», p. 117. Hora Nova.

Qui calla, hi consent

6 fonts, 1969.
Si un no diu no, presumiblement és que vol dir sí.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.4. Dir i callar. Xerrar. Paraula i silenci. Refranys», p. 468. Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 55. Consell de Mallorca.
Equivalent en francès: Qui ne dit mot, consent.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 356. Robert Morel Editeur.
El qui calla sembla que hi consent. Màxima treta d'una decretal de Bonifaci VIII.
Equivalent en llatí: Qui tacet, consentire videtur.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2482». Enciclopèdia Catalana.
Suposa que quan un no es defensa de les acusacions que li fan, és perquè es considera responsable. Com també que qui no respon a petició, accepta.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «521 Calla», p. 82. Institut Menorquí d'Estudis.
Qui veu venir es mal, i no avisa, té part de responsabilidat.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Moral», p. 240. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui calla consent

5 fonts, 1997.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Parlar». Web.
El silenci és consentiment.
Sinònim: Qui calla atorga | Qui calla atorga i qui atorga queda penjat.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 406. Edicions 62.
Qui calla consent. 4-1-1893.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1357.jpg. Manuscrit.
Callar és assentir.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Conversa», p. 86. Edicions 62.

Qui calla atorga i toca la pandorga

4 fonts, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Juliol», p. 23. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Juliol», p. 24. Ajuntament de Cocentaina.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Pandorga = simbomba. Avisa que cal respondre i no callar quan alguna cosa ens afecta, per a defensar-nos i no resultar perjudicats.
Sinònim: Contrari: El que no plora, no mama.
Equivalent en castellà: Quien calla, otorga.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 347. Web.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Qui calla ho diu tot

4 fonts, 1877.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1147. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 430. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 406. Edicions 62.

Qui calla, consent

4 fonts, 1903.
Callar en certas ocasions y mostrarse indiferent á lo que 's diu, es consentir, y per consegüent férsen cómplix.
Equivalent en llatí: Absentem qui rodit amicum, qui non defendit alio culpante, hic niger est (Horaci).
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 158. Est. Tip. La Hormiga de Oro.
Equivalent en castellà: Quien calla, otorga.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 23. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1955): Ibiza, núm. 2, p29-33 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 32. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Es diu quan algú no mostra disconformitat en alguna cosa que després lamenta.
Sinònim: Qui calla, no diu res.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CS - Comportaments socials», p. 67. Institut d'Estudis Eivissencs.

El que calla, otorga

2 fonts, 1980.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 56. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 18. Anubar Ediciones.

Qui calla atorga i qui atorga queda penjat

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1144. Editorial Selecta-Catalonia.
El silenci és consentiment.
Sinònim: Qui calla atorga | Qui calla consent.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 406. Edicions 62.

Qui calla otorga i toca la pandorga

2 fonts, 2003.
Lloc: Alcoi (L'Alcoià).
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «05. Instruments musicals de percussió: Bombo, Platerets, Tambor, Caixa, Tabal, Tabalet, Atabal, Tamborí, Timbal, Castanyoles, Esclafidors, Postisses, etc.». Blogger.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Juliol», p. 24. Ajuntament de Cocentaina.

Qui calla quan deu parlar… otorga

2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. Q», p. 341. Editorial Arte y Letras.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 278. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El que calla otorga

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1778. Publicacions de la Universitat de València.

El que calla, atorga

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 131. Edicions Víctor.

El que calla… consent

1 font, 1933.
Això diu el que li convé.
Sinònim: El que calla… otorga.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno V (Septiembre-Octubre de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). E», p. 451. Societat Castellonenca de Cultura.

El que calla… otorga

1 font, 1933.
Això diu el que li convé.
Sinònim: El que calla… consent.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno V (Septiembre-Octubre de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). E», p. 451. Societat Castellonenca de Cultura.

El qui calla, atorga

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 130. Editorial l'Esquer.

Qui calla atòrga

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Quien calla otorga.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Atorga», p. 68.
Equivalent en llatí: Qui tacet consentire videtur.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Atorga», p. 68.
Equivalent en llatí: Qui tacet, is dictis plane assentire videtur.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Atorga», p. 68.

Qui calla consént

1 font, 1979.
Sinònim: Qui calla hi consent.
Lloc: Mallorca.
Font: Diari de Buja, 104.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 91. Randa.

Qui calla consent (o hi consent)

1 font, 2000.
Frase amb què hom justifica una acció feta sense permís, però que tampoc no ha estat expressament prohibida.
Equivalent en castellà: Quien calla otorga.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Callar», p. 46. Enciclopèdia Catalana.

Qui calla heu diu tot

1 font, 1979.
Sinònim: Qui calla, ho diu tot.
Lloc: Mallorca.
Font: Diari de Buja, 131.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 92. Randa.

Qui calla ho diu to

1 font, 2020.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «C», p. 64. Institut d'Estudis Eivissencs.

Qui calla otòrga

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Quien calla otorga.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Otorgar», p. 136.
Equivalent en llatí: Qui tacet consentire videtur.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Otorgar», p. 136.

Qui calla otorga i qui otorga queda penjat

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui calla otorga, o no diu res

1 font, 1989.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 278. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui calla, / atorga

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 44. Autoedició.

Qui calla, atorga; / i qui atorga, queda penjat

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui se tait, consent; / et qui consent, finit pendu.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 352. Robert Morel Editeur.

Qui calla, conféssa

1 font, 1905.
Proverbis italians.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis italians», p. 195. Stampa Elzeveriana.

Qui calla, hi consent

1 font, 2012.
De: Alzamora, Jaume.
Lloc: Mallorca.
Font: Espigolant dins l'antigor.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 2. Los mallorquines y demás baleares. b) Espigolant 4) Dir, callar, xerrar, paraula i silenci», p. 42. AJL.

Qui calla, hi consent (atorga)

1 font, 1986.
Gheorghe, Gabriel (1986): Proverbele româneşti şi proverbele lumii romanice, p. 151.

Qui calla, sembla que atorga

1 font, 1997.
Una de les 'Regles del dret' recollides per Bonifaci VIII en les 'Decretals', molt difosa a nivell popular. En el camp de les relacions internacionals se li afegeix la limitació: 'dum loqui potuit ac debuit' De: Bonifaci VIII.
Equivalent en llatí: Qui tacet, consentire videtur.
Font: Decretals 5.12.43.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «II. Sentències llatines. 291», p. 70. Edicions 62.

Qui calla…, atorga

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Qui calle otorgue

1 font, 1995.
Font: ME, CR, FX, G, MR, VR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «dir i desdir», p. 61. Instituto de Estudios Turolenses.