Paremiologia catalana comparada digital

Qui serveix al comú no serveix a ningú

102 recurrències en 72 variants. Primera citació: 1736.

Qui serveix al comú, no serveix a ningú

6 fonts, 1905.
Proverbis castellans.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis castellans», p. 218. Stampa Elzeveriana.
Proverbis franceses.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis franceses», p. 162. Stampa Elzeveriana.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Equivalent en castellà: Quien sirve al común, sirve á ningún.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 233. Imp. de J. Horta.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «Q», p. 40. Autoedició.
Endebades s'esforça qui vol plaure a tothom.
Equivalent en llatí: Frustra laborat qui cunctis placere studet.
Font: HW 37067.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1025». Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Amos i criats», p. 126. J. Huguet Pascual, editor.

El que serveix el comú no serveix a ningú

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1140. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 397. Edicions 62.

Qui fa bé al comú no fa bé a ningú

3 fonts, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «13. Les relacions interpersonals - 13.4. Amistat». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 506. Web.

Qui fa bé al comú, no en fa a ningú

3 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 534», p. 119. Columna Edicions.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 56. Consell de Mallorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 407. Edicions 62.

Qui serveix al comú, no serveix ningú

3 fonts, 1990.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El poder instituït. Amos i criats», p. 213. Edicions Tres i Quatre.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els amos, els criats i els mossos», p. 347. Edicions 62.
Equivalent en francès: Qui sert la communauté, ne sert personne.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Treball: arbres i fruits», p. 77. Autoedició.

Qui vol acontentar a un comú, no ho fa a ningú

3 fonts, 1999.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
(1999): L'Estel «Refranys (V)», p. 11. Revista L'Estel.

El que fa bé al comú, no fa bé a ningú

2 fonts, 2002.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 87.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys de filosofia pràctica». Web.

Qui dóna al comú, no dóna a ningú

2 fonts, 1905.
Proverbis franceses.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis franceses», p. 168. Stampa Elzeveriana.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2737», p. 158. Columna Edicions.

Qui fa bé al comú, no fa bé a ningú

2 fonts, 1934.
Equivalent en francès: Qui fait du bien à tous, n'en fait à personne.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'amistat / L'amitié», p. 76. Robert Morel Editeur.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. Q», p. 165. Impremta Querol, Tortosa.

Qui fa bé an el comú, no en fa a ningú

2 fonts, 1955.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1955): Ibiza, núm. 2, p29-33 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 33. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Ningú agraeix les aportacions al benefici general.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CS - Comportaments socials», p. 67. Institut d'Estudis Eivissencs.

Qui serveix al comú, no serveix á ningú

2 fonts, 1898.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 121. Editorial Rourich.

Qui serveix el comú, no serveix ningú

2 fonts, 1990.
Com en el cas anterior, ningú valora com a serveis personals els que es fan a una comunitat.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «740 Comú», p. 108. Institut Menorquí d'Estudis.
Equivalent en francès: Qui sert la communauté, ne sert personne.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Moralitat», p. 47. Autoedició.

Qui servex á un comú servex á ningú

2 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: Quien sirve al comun sirve á ningun.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Comú», p. 164.
Equivalent en llatí: Officium multis quod fit, fit, credito, nulli.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Comú», p. 164.
Equivalent en castellà: Quien sirve al comun sirve á ninguno.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 661. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Qui servix al comú, no servix a ningú

2 fonts, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «Q», p. 46. Real Academia de Historia.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 169. Edicions Víctor.

El que fa bé al comú, no el fa a ningú

1 font, 2012.
De: Figuera Tomás, Pere Antoni.
Lloc: Mallorca.
Font: Diccionari mallorquí-castellá, de 1840.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 3. b) 1) Refranes y dichos», p. 68. AJL.

El que serveix al comú, no serveix a tots ni a ningú

1 font, 2012.
De: Figuera Tomás, Pere Antoni.
Lloc: Mallorca.
Font: Diccionari mallorquí-castellá, de 1840.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 3. b) 1) Refranes y dichos», p. 68. AJL.

El que servix a comú, servix a tots i a ningú

1 font, 1989.
De: Ros.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 132. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El que treballa pel comú, no treballa per ningú

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «8. Qui no treballa no menja ni va bonic el diumenge», p. 85. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

El qui fa bé a un comú, no fa bé a ningú

1 font, 1985.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1985): Bot. Notícia del meu poble «5. Dites i refranys», p. 114. El Llamp.

Fes bé al comú i no fas bé a ningú

1 font, 1933.
No és apreciat lo que és fa per a tots.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XXV, Cuaderno III (Julio-Sepbre de 1949) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). F», p. 245. Societat Castellonenca de Cultura.

Fes bé al comú que no faràs bé a ningú

1 font, 1982.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 166. Museu de Vilafranca.

Lo que serveix al comú, no serveix a ningú

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 286. Editorial Antinea.

Lo qui serveix à comú, / serveix tots, y à ningú

1 font, 1796.
Carles i Amat, Joan (1796): Quatre cents aforismes catalans, p. 18. Imprenta de la Pontificia, y Real Universitat.

Lo qui servix a comú, servix a tots, y a ningú

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 62. Librerías París-Valencia.

Qui fa bé á n'el comú, no 'n fa á ningú

1 font, 1877.
Lloc: Mallorca.
Obrador i Bennàssar, Miquel (1877): Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes, 12, p458-460 «Just dues paraules», p. 459. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

Qui fa bé a un comú, no fa bé a ningú

1 font, 1987.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «L'auca del pagès», p. 21. Autoedició.

Qui fa bé al comú no en fa a ningú

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui fa be al comú no fa be á ningú

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Qui fa bé al comú no fa bé pa ningú

1 font, 1995.
Font: FV, FX, MS, TC.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «les relacions interpersonals», p. 55. Instituto de Estudios Turolenses.

Qui fa bé al comú no li ho agraïx ningú

1 font, 1989.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 65. Web.

Qui fa bé al comú, / no en fa a ningú

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VII. Virtudes, pecados y mandamientos. Virtudes teologales: Caridad», p. 121. Museu de Mallorca.

Qui fa be al comú, / no fa be a ningú

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XV.- Dret (Lleis, política…)», p. 299. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui fa bé al comú, no el fa a ningú (o no fa bé a ningú)

1 font, 1993.
Vol dir que el bé es fa per a tothom en general i no per ningú en particular.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «383 Bé», p. 63. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui fa bé al comú, no el farà a ningú

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 283. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui fa bé al comú, no'l fa a ningú

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 235. Editorial Arte y Letras.

Qui fa bé an es comú, no el f a ningú

1 font, 2008.
Típica mostra d'individualisme.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.3. Bé imal. Bo i dolent. Refranys», p. 398. Editorial Moll.

Qui fa bé an es comú, no el fa a ningú

1 font, 1984.
Fer bé a una col·lectivitat, ningú s'entem.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Hisenda», p. 223. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui fa bé el comú, no fa bé a ningú

1 font, 1984.
No essent un bé individual, ningú ho sap.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Dret», p. 200. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui ha de donar gust a un comú no ne done a ningú

1 font, 1995.
Font: FL, FX.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «les relacions interpersonals», p. 55. Instituto de Estudios Turolenses.

Qui no ha servit al comú no ha servit a ningú

1 font, 1915.
Dona. De: Balcells Mariné, Salvador (1917-18).
Lloc: Prades (Tarragona).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0101-0011 «Qüestionari núm. 1 - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433330304201/95/», p. 48. Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui serveis a un comú / no serveis a ningú

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Visió del món», p. 80. Autoedició.

Qui serveix a comu no serveix a negu

1 font, 1857.
Ha mal guany faça —dix lo frare— ell primer qui dix ne feu tals verssos e follies e quin pren doctrina e intencio jous promet que no hisqueren de Salamo ne de Sent Paul ne de Sent Agusti ne encara de Aristotil ne de Tullius ne de Senecha ne altre tant ne quant savi o discret ans hisqueren de testa de qualque foll hom ultracuydat o amant massa si mateix e no altre conexent ne enteniment (entenent) de enten dre ques Deu ne caritat ne que es comunitat ne cosa publique.
(1857): Doctrina moral y política «Allegacions daquells quis retrahen de fer be a la cosa publicha», p. 372.
Tot hom per grosser que sia pot e deu entendre e conexer clarament quel primer dels dits proverbis qui diu qui serveix a comu no serveix a negu es fals e foll manifestament.
(1857): Doctrina moral y política «Satisfacio e foragitament de les dites al·legacions», p. 377.

Qui serveix a comú no serveix a nengú

1 font, 1996.
De: Eiximenis, Francesc.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Introducció», p. 30. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui serveix a comú, no serveix a nengú

1 font, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 305. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui serveix a nun comú, no serveix a ningú

1 font, 1989.
De: Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 294. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui serveix á un comú, serveix á ningú

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Quien sirve al comun, sirve á ningun.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «208», p. 50. Imprenta de Saurí y Compañía.

Qui serveix al comú / no serveix a ningú

1 font, 1973.
Lloc: Cornellà de Llobregat.
Font: El Brusi, de Barcelona.
Gelabert i Fiet, Eduard (1973): Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore «Juliol», p. 169. AGM.

Qui serveix al comú no serveix a ningú

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/47/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui serveix al Comú no serveix a ningú

1 font, 1900.
(Gen.).
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «C», p. 27. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui serveix al comú, / no serveix ningú

1 font, 2000.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. Q», p. 88. Ajuntament de l'Escala.

Qui serveix al comú, serveix a tots i a ningú

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La condició humana», p. 17. Garsineu Edicions.

Qui serveix al comú, serveix pas ningú

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Qui sert la communauté, ne sert personne.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Mossos i pagesos… Treballs i diners», p. 56. Sport-Entraide-Amitié.

Qui serveix el comú no serveix a dingú

1 font, 2017.
Gens agraïda és la feina dels alcaldes i dels regidors d'un ajuntament, per molt bé que la facin i per molt temps que hi dediquin: sempre rebran crítiques.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 248. Salvat, S.A. de Ediciones.

Qui serveix el comú, / no serveix ningú

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Comú», p. 150. Edicions Polígrafa.

Qui serveix un comú, no serveix a ningú

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 93. Edicions Salòria.

Qui servex á un comú, servex á ningú

1 font, 1839.
Ref. que avisa que los serveys fèts á corporaciòns ó pobles regularmènt sòn poc agrahids.
Equivalent en castellà: Quien sirve la comun, sirve á ningun.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Comú», p. 498. Impremta de Josep Torner.
Ref. que avisa que los serveys fèts á corporaciòns ó pobles regularmènt sòn poc agrahids.
Equivalent en francès: La communauté ne sait jamais bon gré.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Comú», p. 498. Impremta de Josep Torner.
Ref. que avisa que los serveys fèts á corporaciòns ó pobles regularmènt sòn poc agrahids.
Equivalent en italià: Chi tutti serve niuno serve.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Comú», p. 498. Impremta de Josep Torner.
Ref. que avisa que los serveys fèts á corporaciòns ó pobles regularmènt sòn poc agrahids.
Equivalent en llatí: Officium multis quod fit, fit, credito, nulli.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Comú», p. 498. Impremta de Josep Torner.

Qui tracta amb el comú, no tracta amb ningú

1 font, 2012.
Aquesta frase utilitzada antigament, advertia que els tractes fets amb gent de poca confiança, poca cultura o sense honor, no solien acabar bé. Avui en dia també és vàlida, però el vano amb què podem qualificar aquesta mena de persones s'ha obert molt més.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Diguem el que volem dir. Frases fetes i altres expressions comentades», p. 187. Brau Edicions.

Qui travalla pel comú, travalla per ningú

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «10. Aforismes indeterminats», p. 44. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui treballa el camp en comú serveix per a ningú

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Pagès, agricultura, camp i estris agrícoles», p. 137. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Qui treballa pel comú no treballa per ningú

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 5 de febrer de 1908, núm. 17», p. 301. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Qui treballa pel comú, no treballa per ningú

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2741», p. 159. Columna Edicions.

Qui trevalla pel comú, no trevalla per ningú

1 font, 1915.
Ni descuidar els interessos propis per a arreglar els dels altres. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/85/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui vol acontentar a tots, no contenta a ningú

1 font, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 215. Manuscrit.

Servir a comú / servir és debades

1 font, 1996.
Proverbi 63.
Font: Refranys rimats (v. 142-143).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys rimats», p. 76. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Servir al comú no és servir a ningú

1 font, 2014.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Dites recollides pel Sr. Casso», p. 20. Facebook.

Servir al comú, ès servir á ningú

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Quien hace por comun hace por ningun.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Servir», p. 326.
Equivalent en llatí: Consulit is nulli, turbae qui sonculit omni.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Servir», p. 326.

Servir el comú no és servir a ningú

1 font, 1978.
Lloc: Rosselló.
Sr. Casso (1978): «Dites recollides per el Sr. Casso», p. 20. Almanac Català del Rosselló.

Treballâ per al comú és treballâ per a ningú

1 font, 1983.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Comu», p. 25. El Llamp.

Treballar pel comú és treballar per ningú

1 font, 2007.
Sinònim: Treballar per les garces (o pel dimoni, o per deu gràcies, o per no res).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «646», p. 190. Garsineu Edicions.

Treballar per al comú és treballar per a ningú

1 font, 1995.
Font: CL, FV, FX, MS, TC, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «Fer i desfer», p. 34. Instituto de Estudios Turolenses.

Treballar per al comú, és treballar per a ningú

1 font, 2001.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 28 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.

Y qui serveix al comú, / sovint serveix á ningú

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quart ramallet. Flors de tot temps y tot color», p. 77. Imprempta de Carlos Latrobe.