No et burlis dels meus dols que, quan els meus seran vells, els teus seran nous

82 recurrències en 64 variants.

2. No digues d'es meu dol, que quan es meu serà vei es teu serà nou (1955, 1 font)

Lloc: Eivissa.

Juan Bonet, Antoni (1955): Ibiza, núm. 2, p29-33 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 29. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

3. No et burles de mon dol, que quan lo meu serà vell; lo teu serà nou (1997, 1 font)

Aconseja no hacer mofa de la desgracia ajena, pues corremos el peligro que cuando aquélla haya desaparecido, tengamos que lamentar la propia.

Lloc: País Valencià.

Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «D», p. 59. Comercial Denes, SL.

4. No et burles del meu dol que, quan el meu siga vell, el teu serà nou (2003, 1 font)

Lloc: Cocentaina (Comtat).

Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Juny», p. 20. Ajuntament de Cocentaina.

5. No et burles del meu dol, que quan el meu serà vell el teu serà nou (2010, 1 font)

Lloc: Cocentaina (Comtat).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

6. No et burles del meu dol, que quan el meu serà vell, el teu serà nou (1994, 4 fonts)

Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Es diu a qui es burla o fa ironia de la desgràcia aliena.

Sinònim: Similar: Al que es burla, el dimoni li furga.

Equivalent en castellà: Quien ríe del mal de su vecino, el suyo viene de camino | Connex: Arrieros somos y en el camino nos encontraremos.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 321. Web.

Lloc: País Valencià.

Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «5. Tardor. 5.4.1. La mort. Refranys de la mort», p. 146. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Lloc: Teulada (Marina Alta-País Valencià).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

7. No et burles del meu dol, que quan el meu será vell, el teu será nou (1985, 1 font)

MM.

Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).

Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «N», p. 39. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

8. No et burles del meu dol, que quan el meu siga vell el teu serà nou (2010, 1 font)

Lloc: Cocentaina (Comtat).

Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

9. No et burles del meu dòl. Quan el meu será vell el teu será nòu (1928, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «N», p. 193. Editorial Arte y Letras.

11. No et burlis (o riguis) dels meus dols, que quan els meus seran vells els teus seran nous (2007, 1 font)

Sinònim: No t'alegris de la desgràcia del veí, que la teva ja ve pel camí | Pensa, quan veus caure algú, que també pots caure tu.

Equivalent en castellà: A cada cerdo (o puerco) le llega su San Martín.

Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «383», p. 115. Garsineu Edicions.

12. No et burlis dels meus dols que quan els meus seran vells els teus seran nous (1987, 1 font)

Lloc: Garrigues.

Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 21. V&P.

13. No et burlis dels meus dols que quan els meus seran vells, els teus seran nous (1999, 1 font)

Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «el temps passat i futur». Web.

14. No et burlis dels meus dols que, quan els meus seran vells, els teus seran nous (1993, 6 fonts)

Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Burla», p. 151. Edicions Tres i Quatre.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENTIMENTS, ACCIONS, PARAULES... BURLA», p. 20. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Vell». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 403. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «el temps passat i futur», p. 79. Web.

15. No et burlis dels meus dols, / que quan el meus seran vells / els teus seran nous (1947, 1 font)

Explica una altra faula que un gentil cavall vestit de riquíssima muntura va trobar pel camí un pobre ase carregat de fem. El cavall va insultar-lo per la seva pobre condició i per la seva misèria. Poc temps després el cavall va perdre l'abrivada i el seu amo el va destinar a llaurar. L'ase el va veure fent la mateixa feina que ell i li va recordar la seva conducta. De: Isop.

Font: Llibre tercer.

Amades i Gelats, Joan (1947): Les faules d'Isop, p. 34. Tipografia Carreras.

16. No et burlis dels meus dols, que quan els meus seran vells, els teus seran nous (1992, 3 fonts)

Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre la vellesa». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1469», p. 807. Columna Edicions.

Sinònim: Veg. Quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar.

Equivalent en castellà: No te rías del mal de vecino, que el tuyo viene de camino.

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «dol». Editorial Barcanova.

17. No et burlis dels meus dols, que quan seràn vells, els teus seràn nous (1914, 1 font)

Equivalent en castellà: No te alegres de mi duelo, que cuando el mío será viejo, el tuyo será nuevo.

Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. N», p. 818. Antoni López, Editor.

18. No et burlis dels meus dols; / quan els meus siguin vells, els teus seran nous (1969, 1 font)

Equivalent en francès: No te moque pas de mes peines; / quand elles seront vieilles, les tiennes seront nouvelles.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Sort, desgracia / Bonheur, malheur», p. 336. Robert Morel Editeur.

19. No et rigues del meu dol, que quan el meu serà vell el teu serà nou (1 font)

Lloc: Teulada (La Marina Alta).

Llopis, Vicent: Teulada «Refranys de filosofia pràctica». Web.

21. No et rigues del meu dol, que quan el meu siga vell el teu serà nou (2011, 2 fonts)

Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Riure's = burlar-se, mofar-se, rifar-se, escarnir.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 488. Web.

22. No et rigues del meu dol; quan el meu siga vell, el teu serà nou (1987, 1 font)

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 30. Editorial l'Esquer.

23. No et rigues dels meus dols, / que quan els meus siguen vells, els teus seran novells (2018, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Advertències, consells i reflexions», p. 121. Editorial Sargantana.

26. No et riguis de mon dol, que, / quan es meu serà vei, es teu serà nou (2003, 1 font)

Lloc: Mallorca.

Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. N», p. 47. Consell de Mallorca.

27. No et riguis del meu dol que, quan el meu serà vell, el teu serà nou (1993, 1 font)

Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Tristesa», p. 185. Edicions Tres i Quatre.

28. No et riguis del meu dol, que quan el meu serà vell, el teu serà nou (1998, 1 font)

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «II. Les jornades de la vida. La mort», p. 58. Garsineu Edicions.

29. No et riguis del meus dols que quan els meus seran vells els teus seran nous (2010, 1 font)

Lloc: Castellbell i el Vilar (Bages).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

30. No et riguis dels meus dols que quant els meus seran vells els teus seran nous (2010, 1 font)

Lloc: Sant Vicenç de Torelló (Osona).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

31. No et riguis dels meus dols que, quan seran vells, els teus seran nous (2003, 1 font)

Sinònim: No t'alegris dels meus dols que, quan seran vells, els teus seran nous.

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La tristesa», p. 101. Pagès Editors.

32. No et riguis dels meus dols, que quan els meus seran vells els teus seran nous (2007, 3 fonts)

Lloc: Penedès.

Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Begues (Baix Llobregat).

Viñas i Pascual, Roser (2007): Rodolins beguetans (L'Eixarmada, 10 — Juliol 2008 —Centre d'Estudis Beguetans) «Selecció de rodolins, recollits per la Sra. Roser Viñas i Pascual, i compilats al mes d'abril del 2007». Centre d'Estudis Beguetans.

33. No et riguis dels meus dols, que quan els meus seran vells, els teus seran nous (2005, 3 fonts)

Encara té vigència.

Lloc: Arbeca (Garrigues).

Bellmunt, Teresa (2005): La Borrassa. Per saber què passa!, 6, p19-20 «Refranys i dites sense actual vigència», p. 20. Revista El Borinot.

Recrimina els qui s'alegren del mal dels altres, perquè quan l'hauran de patir ells no els farà gens de gràcia que se'n riguin.

Sinònim: No t'alegris de la desgràcia del veí, que la teva ja ve pel camí.

Equivalent en llatí: Malum alienum cave gudium facias tuum (Trad.: Mira de no fer del mal dels altres l teu goig).

Lloc: Terres de Ponent.

Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «N», p. 79. Edicions de 1984.

Lloc: Alpicat.

José Benages (2013): Facebook «www.facebook.com/jbenages». Facebook.

34. No et riguis dels meus dols, que, quan els meus seran vells els teus seran nous (2014, 1 font)

De vegades, en comptes de «dols» es diu «mals» (però llavors es perd la rima).

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 244. Llibres de l'Index, S.A..

35. No et riguis dels meus dols: / quan els meus siguin vells / els teus seran nous (2008, 1 font)

(2008): L'Estel «Refranys», p. 23. Revista L'Estel.

36. No re'n riguis dels meus dols que quan els meus seran vells, els teus seran nous (2020, 1 font)

Correu / Terrafeta, Rosa Maria (2020). Correu electrònic.

37. No rigues des meu dol, que quan es meu serà vei es teu serà nou (2021, 1 font)

No convé riure de les desgràcies dels altres perquè tothom en té algun dia. Nota: L'original diu 'No digues', però sembla un error.

Lloc: Eivissa.

Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OM - Observacions morals», p. 127. Institut d'Estudis Eivissencs.

38. No riguis dels meus afanys que quan els meus seran vells, els teus seran nous (2010, 1 font)

Lloc: Osona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

39. No riguis dels meus dols, que quan els meus seran vells els teus seran nous (1990, 1 font)

Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Fills, llar i amics», p. 105. Museu Arxiu de Sentmenat.

40. No t'alegres dels meus dols: con serán vells, los teus serán nous (1900, 1 font)

Batlle, Joan Baptista (1900): Calendari català, pera l'any 1900, p. 59. Joan Bta. Batlle.

41. No t'alegres dels meus dols; que con seràn vells, los teus seràn nous (1900, 1 font)

V. Vehí (Cast.).

Sinònim: Vuy per mi, demà per tu.

Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «A», p. 10. Tarascó, Viladot & Cuesta.

42. No t'alegris dels meus dols que, quan seran vells, els teus seran nous (2003, 1 font)

Sinònim: No et riguis dels meus dols que, quan seran vells, els teus seran nous.

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La tristesa», p. 101. Pagès Editors.

43. No t'enriguis dels meus dols, que quan els meus seran vells els teus seran nous (2018, 1 font)

Albert (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.

44. No t'hen burles del meu dol que quan lo meu sirá vell lo teu sirá nou (1910, 1 font)

Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

48. No te riguis dels meus dols; quan los meus seran vells, los teus nous (2011, 1 font)

Lloc: Rosselló.

Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. N», p. 369. Web.

50. No te'n rigues del meu dol, que quan lo meu serà vell, lo teu serà nou (2010, 1 font)

Lloc: Gandesa (Terra Alta).

Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.

51. No te'n riguis del meu dol que quan el meu serà vell, el teu serà nou (2010, 1 font)

Lloc: Morella (Ports).

Morera Velázquez, Henar (2010): «Enviats per correu electrònic». Correu electrònic.

52. No te'n riguis del meus dols, que quan els meus seran vells, els teus seran nous (2008, 1 font)

Lloc: Vic (Osona).

Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.

Mestre Huguet, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Societat i vida». Web.

53. No te'n riguis dels meus dols / que quan els meus seran vells / els teus seran nous (2018, 1 font)

Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.

Refranyer de Puigbò (2018): Refranyer de Puigbò «Respecte». Blogger.

54. No te'n riguis dels meus dols que quan els meus seran vells els teus seran nous (2019, 1 font)

Areté (2019): Twitter «¿Sabéis algún dicho/refrán/frase hecha en catalán que no tenga equivalente en castellano? - twitter.com/Nurtwett/status/1080909407519535104». Twitter.

55. No te'n riguis dels meus dols, que con els meus seran vells, els teus seran nous (1999, 1 font)

Lloc: Cerdanya.

Web de la Cerdanya (1999): Refranys de la Cerdanya «Dites populars: Refranys». Web.

57. No te'n riguis des meu dol, que quan es meu serà vell, es teu serà nou (2008, 1 font)

Tots passam en qualque moment per situacions difícils i no és bo alegrar-se del mal dels altres.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.2. Estat d'ànim. Alegria i tristesa. Riure i plorar. Refranys», p. 391. Editorial Moll.

58. No te'n riguis mai dels meus dols, perquè con els meus seran vells els teus seran nous (2017, 1 font)

Refrany moralitzador adreçat sobretot a la gent jove perquè no es rigui dels mals dels vells, que a la llarga els acabaran afectant també.

Sinònim: Te'n rius per sota el nas, pro si Déu vol ja hi arribaràs.

Lloc: Cerdanya.

Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 241. Salvat, S.A. de Ediciones.

60. No't burles dels meus dols, que quan los meus serán vells, los teus serán nous (1900, 1 font)

Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 91. Editorial Rourich.

61. No't burlis del meu dol / que quan el meu sira vell, / el teu sira nou (1979, 1 font)

Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).

Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Moralitats», p. 86. Autoedició.

63. Quan els meus dolors seran vells, els teus seran nous (2002, 4 fonts)

Lloc: Lleida (Segrià).

Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Dolor», p. 52. Pagès Editors.

Lloc: Lleida (Segrià).

Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Nou», p. 102. Pagès Editors.

Lloc: Lleida (Segrià).

Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Vell», p. 154. Pagès Editors.

Lloc: Urgell.

Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. Q», p. 119. Autoedició.

64. Que no se'n rigui dels nostres dolors, que quan siguin vells, els seus seran nous (2018, 1 font)

Ja caurà de la figuera que, per a nosaltres qui dies passa, anys empeny.

SeniorsxRep (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.

No et burlis dels meus dols que, quan els meus seran vells, els teus seran nous

Amades i Gelats, Joan (1947): Les faules d'Isop

Un projecte de:

www.dites.cat

Logo de Softcatalà

Ajudeu-nos a millorar

Formulari de contacte