322 recurrències en 94 variants. Primera citació: 1866.
72 fonts, 1915.
Expressió emprada per lloar la intel·ligència, la boniquesa, etc., d'una persona petita d'estatura.
Equivalent en castellà: La esencia (o el perfume) en tarro pequeño se vende.
I li repetia les antigues dites: al pot petit hi ha la bona confitura. Val més ser petita i neta que grossa i bruta. Bèstia xica i dona gran, traieu-me-les del davant.
Té el seu origen en la vida quotidiana tradicional. S'utilitza per expressar que la qualitat no sempre depèn de la mida sobretot quan parlem de persones baixetes. Aquest refrany vol dir que les coses o les persones petites poden ser les millors ja que antigament la millor melmelada o confitura es conservava en quantitats petites per preservar-ne la intensitat i el seu gran valor.
Dita que valora més la qualitat que no pas la quantitat o la grandària d'alguna cosa o persona.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Els 10 refranys més coneguts. Nascut a BCN fa 64 anys però vivint a Girona (després a Sant Gregori) des del 1982.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Sinònim: Val més petit i ardit que gran i ase.
Per expressar que no cal que una cosa sigui gran per ser bona.
Per expressar que no cal que una cosa sigui gran per ser bona.
Parlant de Santa Coloma de Queralt, fent endreça, he trobat una col·lecció de refranys d'aquest poble que em va passar, a finals dels 60, en Josep Carreras, colomí de soca arrel i nat a inicis del segle XX.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Ho diem quan valorem les bones qualitats d'una persona de poca alçada.
Les persones petites acostumen a ser eixerides; ja se sap, al pot petit hi ha la bona confitura.
Equivalent en castellà: El perfume en tarro pequeño se vende.
Es diu per a lloar l'excel·lència d'una persona petita.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Expressió emprada per a lloar la intel·ligència, la boniquesa, etc., d'una persona petita d'estatura.
Equivalent en castellà: La esencia (o el perfume) en tarro pequeño se vende.
Equivalent en castellà: Pomo pequeño, lleno de aroma.
Dita emprada per a lloar la intel·ligència, la boniquesa, etc., d'una persona petita d'estatura.
Lloc: Terres de Ponent.
(Explicat amb més detalls a l'original).
Sinònim: Com més alts, més animals | A poc vi, cuita-t'hi.
Fem servir aquest refrany per indicar que es valora més la qualitat que no pas la quantitat.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
De: Moragas i Rodes, Fidel de (1917-18).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Font: Exposició «Les feines del bosc», a Sant Feliu de Codines, 1984.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Sinònim: La brevetat és l'ànima de la intel·ligència.
Lloc: El Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Es diu per lloar les persones baixetes.
Elogia les persones de talla menuda. Però de vegades, en aquesta mateixa dita també es recorda que al pot petit també hi ha el pitjor verí. Es destaca l'excel·lència d'una menja amb l'expressió 'Poc i bo'
I així ho veiem reflectit en els plats dels grans cuiners.
Elogia les persones de talla menuda.
Equivalent en castellà: El buen perfume se vende en frasco pequeño.
Lloc: Aiguafreda (Vallès Oriental).
Lloc: Almacelles (Segrià) - Barcelona.
Lloc: Badalona (Barcelonès).
Lloc: Balaguer (Noguera) - Argentona (Maresme).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Barcelona (Poblenou).
Lloc: Camprodon (Ripollès).
Lloc: Figueres (Alt Empordà).
Lloc: Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell).
Lloc: L'Escala (Alt Empordà).
Lloc: L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
Lloc: Les Borges Blanques (Garrigues).
Lloc: Martorell (Baix Llobregat).
Lloc: Mollerussa (Pla d'Urgell).
Lloc: Premià de Mar (Maresme).
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Lloc: Sant Celoni (Vallès Oriental).
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Lloc: Sant Hilari Sacalm (Selva).
Lloc: Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès).
Lloc: Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat).
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Lloc: Santa Coloma de Gramenet.
Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).
Lloc: Vilassar de Mar (Maresme).
Si es riuen d'algú perquè és petitó i ben poqueta cosa | Per indicar que es valora més la qualitat que no pas la quantitat.
Sinònim: Val més petit i ardit que gran i ase | La brevetat és l'ànima de la intel·ligència.
Si es riuen d'algú perquè és petitó i ben poqueta cosa | Per indicar que es valora més la qualitat que no pas la quantitat.
Trad.: Les coses bones vénen en paquets petits.
Sinònim: Val més petit i ardit que gran i ase | La brevetat és l'ànima de la intel·ligència.
Equivalent en anglès: Good things come in small packages.
Si es riuen d'algú perquè és petitó i ben poqueta cosa | Per indicar que es valora més la qualitat que no pas la quantitat.
Sinònim: Val més petit i ardit que gran i ase | La brevetat és l'ànima de la intel·ligència.
Equivalent en castellà: El perfume en tarro pequeño se vende.
Si es riuen d'algú perquè és petitó i ben poqueta cosa | Per indicar que es valora més la qualitat que no pas la quantitat.
Sinònim: Val més petit i ardit que gran i ase | La brevetat és l'ànima de la intel·ligència.
Equivalent en castellà: La pimienta es chica, pero pica.
Si es riuen d'algú perquè és petitó i ben poqueta cosa | Per indicar que es valora més la qualitat que no pas la quantitat.
Sinònim: Val més petit i ardit que gran i ase | La brevetat és l'ànima de la intel·ligència.
Equivalent en castellà: Pomo pequeño, lleno de aroma.
Si es riuen d'algú perquè és petitó i ben poqueta cosa | Per indicar que es valora més la qualitat que no pas la quantitat.
Trad.: En les capses petites, els bons ungüents.
Sinònim: Val més petit i ardit que gran i ase | La brevetat és l'ànima de la intel·ligència.
Equivalent en francès: Dans les petites boîtes, les bons onguents.
Si es riuen d'algú perquè és petitó i ben poqueta cosa | Per indicar que es valora més la qualitat que no pas la quantitat.
Trad.: En els sacs petits hi ha les bones espècies.
Sinònim: Val més petit i ardit que gran i ase | La brevetat és l'ànima de la intel·ligència.
Equivalent en francès: Dans les petits sacs sont les bonnes épices.
Si es riuen d'algú perquè és petitó i ben poqueta cosa | Per indicar que es valora més la qualitat que no pas la quantitat.
Trad.: En les bótes petites hi ha el bon vi.
Sinònim: Val més petit i ardit que gran i ase | La brevetat és l'ànima de la intel·ligència.
Equivalent en italià: Nelle botti piccine ci sta il vino buono.
Si es riuen d'algú perquè és petitó i ben poqueta cosa | Per indicar que es valora més la qualitat que no pas la quantitat.
Trad.: Els millors perfums són als flascons petits.
Sinònim: Val més petit i ardit que gran i ase | La brevetat és l'ànima de la intel·ligència.
Equivalent en portuguès: Os melhores perfumes estão nos pequenos frascos.
Dit per lloar una persona baixeta.
Dit per lloar una persona petita.
Expressió per indicar que val més la qualitat que no la quantitat.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Sovint les coses més valuoses s'amaguen en petites porcions o en llocs amagats, cosa que implica usar receptacles menuts; però també serveix per a fer-se valdre una persona baixeta.
Vol dir que hi haurà bona collita.
Sinònim: … i el verí més verinós.
Les coses grans no tenen perquè ser millors.
Sinònim: (La) Gallina vella fa bon brou | Gallina vella, bon brou | La carn vella fa bon brou.
Equivalent en anglès: Experience always wins the day.
Sinònim: (La) Gallina vella fa bon brou | Gallina vella, bon brou | La carn vella fa bon brou.
Equivalent en anglès: It takes an old hen to deliver the goods.
Sinònim: (La) Gallina vella fa bon brou | Gallina vella, bon brou | La carn vella fa bon brou.
Equivalent en anglès: Old chickens make good soup.
Sinònim: (La) Gallina vella fa bon brou | Gallina vella, bon brou | La carn vella fa bon brou.
Equivalent en castellà: Buey viejo, surco derecho.
Sinònim: (La) Gallina vella fa bon brou | Gallina vella, bon brou | La carn vella fa bon brou.
Equivalent en castellà: El buen perfume se vende en frasco pequeño.
Sinònim: (La) Gallina vella fa bon brou | Gallina vella, bon brou | La carn vella fa bon brou.
Equivalent en castellà: El perfume en tarro pequeño se vende.
Sinònim: (La) Gallina vella fa bon brou | Gallina vella, bon brou | La carn vella fa bon brou.
Equivalent en castellà: En el frasco pequeño está el mejor perfume.
Sinònim: (La) Gallina vella fa bon brou | Gallina vella, bon brou | La carn vella fa bon brou.
Equivalent en castellà: Gallina vieja, buen caldo.
Sinònim: (La) Gallina vella fa bon brou | Gallina vella, bon brou | La carn vella fa bon brou.
Equivalent en castellà: La esencia en tarro pequeño se vende.
Sinònim: (La) Gallina vella fa bon brou | Gallina vella, bon brou | La carn vella fa bon brou.
Equivalent en castellà: La gallina vieja hace buen caldo.
Sinònim: (La) Gallina vella fa bon brou | Gallina vella, bon brou | La carn vella fa bon brou.
Equivalent en castellà: La pimienta es chica, pero pica.
Sinònim: (La) Gallina vella fa bon brou | Gallina vella, bon brou | La carn vella fa bon brou.
Equivalent en castellà: La vieja gallina es la que hace el caldo gordo.
Sinònim: (La) Gallina vella fa bon brou | Gallina vella, bon brou | La carn vella fa bon brou.
Equivalent en castellà: La vieja gallina hace gorda la cocina.
Sinònim: (La) Gallina vella fa bon brou | Gallina vella, bon brou | La carn vella fa bon brou.
Equivalent en castellà: Para buen cocido, puchero usado.
Sinònim: (La) Gallina vella fa bon brou | Gallina vella, bon brou | La carn vella fa bon brou.
Equivalent en castellà: Pomo pequeño, lleno de aroma.
Sinònim: (La) Gallina vella fa bon brou | Gallina vella, bon brou | La carn vella fa bon brou.
Equivalent en castellà: Se requiere a una vieja gallina para poner los huevos.
L'expression vient réellement du pot en fer ou en terre dans lequel on cuisait la soupe et qui reposait sur un trépied dans la cheminée (ou était suspendu à une crémaillère ou à une chaîne). On ne lavait jamais le pot et de ce fait, il se culottait. On refaisait la soupe sur le reste de la soupe précédente et plus le culottage était important, plus la soupe prenait de saveur. C’était donc "dans les vieux pots qu’on faisait la meilleure soupe", ou "la meilleure confiture"
Sinònim: (La) Gallina vella fa bon brou | Gallina vella, bon brou | La carn vella fa bon brou.
Equivalent en francès: C’est dans les vieux pots qu’on fait la meilleure soupe.
Locution-phrase. 1. (Proverbial) Les vieilles méthodes qui ont fait leurs preuves sont parfois mieux que les nouvelles méthodes non rodées | 2. (Sexualité) Les femmes d’âge mûr sont sexuellement plus intéressantes (plus expérimentées, plus douces) que les jeunes.
Sinònim: (La) Gallina vella fa bon brou | Gallina vella, bon brou | La carn vella fa bon brou.
Equivalent en francès: C’est dans les vieux pots qu’on fait la meilleure soupe.
Sinònim: (La) Gallina vella fa bon brou | Gallina vella, bon brou | La carn vella fa bon brou.
Equivalent en francès: C’est dans les vieux pots qu’on fait les meilleures confitures.
Sinònim: (La) Gallina vella fa bon brou | Gallina vella, bon brou | La carn vella fa bon brou.
Equivalent en francès: Sn fait de bonne soupe dans un vieux pot.
Sinònim: (La) Gallina vella fa bon brou | Gallina vella, bon brou | La carn vella fa bon brou.
Equivalent en italià: Gallina vecchia fa buon brodo.
Sinònim: (La) Gallina vella fa bon brou | Gallina vella, bon brou | La carn vella fa bon brou.
Equivalent en occità: Als vièlhs topins la bona sopa.
Sinònim: (La) Gallina vella fa bon brou | Gallina vella, bon brou | La carn vella fa bon brou.
Equivalent en portuguès: É em panela velha que se faz comida boa.
Sinònim: (La) Gallina vella fa bon brou | Gallina vella, bon brou | La carn vella fa bon brou.
Equivalent en portuguès: É preciso uma galinha velha para chocar os ovos.
Sinònim: (La) Gallina vella fa bon brou | Gallina vella, bon brou | La carn vella fa bon brou.
Equivalent en portuguès: Galinha velha dá uma boa canja.
Sinònim: (La) Gallina vella fa bon brou | Gallina vella, bon brou | La carn vella fa bon brou.
Equivalent en portuguès: Galinha velha faz bom caldo.