Paremiologia catalana comparada digital

Les paraules se les emporta el vent

117 recurrències en 67 variants. Primera citació: 1805.

Paraules i fulles, el vent se les emporta

7 fonts, 1993.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Constatació i evidències», p. 138. Editorial Sargantana.
Sinònim: Paraules! El vent se les emporta.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Parlar», p. 147. Edicions Tres i Quatre.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Parlar». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Plantes». Web.
«Et van ensarronar. No se sap res de la teva mare, Ni nosaltres ni ningú». Paraules i fulles, el vent se les emporta, això és una de les primeres coses que t'ensenya la vida. Aprens a mandronades.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Memòries d'un mentider sincer - 1. Mentides», p. 200. Edicions Proa.

Les paraules se les emporta el vent

6 fonts, 1986.
Sí -refermà en Llàtzer, el Perdut-. Si és cert que les paraules se les emporta el vent, no succeeix així quan les escolta un jutge.
Bofarull i Terrades, Manuel (1995): Figures vora el rec, p. 62. Columna Edicions.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «L», p. 94. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: Torroella de Montgrí.
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1986): Un pam de llengua, p. 80. Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí.
Sinònim: Veg. Paraules volen i escrits canten.
Equivalent en castellà: Palabras y plumas el viento se las lleva (o las tumba).
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «paraula». Editorial Barcanova.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. L», p. 148. Edicions Víctor.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. L», p. 26. Amics de Tous.

Paraules i plomes, el vent se les emporta

5 fonts, 1987.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Significa que no s'ha de fer molt cas del que ens diguen, perquè les paraules no costen de dir.
Sinònim: Similars: Per la boca mor el peix | Del que et diguen no et cregues res, i del que veges, la meitat només | La llengua no té os.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 329. Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Temps», p. 144. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Equivalent en francès: Paroles et plumes, le vent les emporte.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Vents i pluja... Sants i Déu», p. 32. Sport-Entraide-Amitié.
Palabra.
Equivalent en castellà: Palabras y plumas el viento las lleva (las tumba).
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 55». Autoedició.

Les paraules el vent se les emporta

4 fonts, 1961.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Lloc: Baix Empordà.
IESI la Bisbal (2014): IESI la Bisbal «Remeis i saviesa popular. Dites - http://www.xtec.cat/ieslabisbal/recull/ref4.htm». Blogger.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «L», p. 29. Autoedició.

Les paraules, el vent se les enduu

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1141. Editorial Selecta-Catalonia.
Significa que calen fets i no paraules, ja que una persona és coneguda i jutjada per les seves accions més que no pas per les coses que diu.
També s'aplica el refrany a qui promet moltes coses i s'ofereix per ajudar algú, però no duu a terme les seves intencions.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Consells morals», p. 187. Editorial de Vecchi.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XIII. Referències diverses. Vària», p. 272. Llibres de l'Index, S.A..
Perquè no queda constància que s'hagin dit.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 29. Edicions 62.

Paraules i plomes, el vent se les enduu

4 fonts, 1969.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Equivalent en francès: Paroles et plumes, le vent les emporte.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 368. Robert Morel Editeur.
Equivalent en llatí: Verba volant, scripta manent.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Aire.
Equivalent en castellà: El aire se lleva las palabras.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 4». Autoedició.

Les paraules se les emporta l'aire

3 fonts, 1985.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 647», p. 836. Columna Edicions.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «L», p. 33. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 195. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Les paraules, el vent se les emporta

3 fonts, 1979.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. La parla», p. 87. Pagès Editors.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 54. Editorial Joventut.
Calen fets i no paraules.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «paraula, parlar», p. 114. Editorial Millà.

Les paraules, se les endú el vent

3 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Significa que és fàcil dir les coses, però molt difícil complir-les.
Sinònim: Similar: La llengua no té os || Contrari: El que la boca erra, la butxaca ho paga.
Equivalent en castellà: A las palabras se las lleva el viento | La boca es viento, el pincel es huella || Similars: Del dicho al hecho hay gran trecho | No es lo mismo predicar que dar trigo.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 297. Web.
Les coses es diuen molt fàcilment, però complir-les costa molt més.
Sinònim: Similar: La llengua no té os.
Equivalent en castellà: Las palabras, se las lleva el viento | Amorosos juramentos, se los lleva el viento.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 474. Web.

Paraules! El vent se les emporta

3 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans, p. 26. Edicions Tres i Quatre.
Sinònim: Paraules i fulles, el vent se les emporta.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Parlar», p. 146. Edicions Tres i Quatre.
Si no hi ha res escrit no es podrà demostrar allò que s'hagi dit.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 30. Edicions 62.

Ses paraules, es vent se les endú

3 fonts, 1957.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1957): Ibiza, núm. 4, p39-42 «Refranero ibicenco (Conclusión)», p. 40. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
D'allò que no s'escriu no en queda constància i no compromet.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CE - Consideracions d'experiència», p. 51. Institut d'Estudis Eivissencs.
Significa que les paraules pronunciades, però no escrites, poden oblidar-se o negar-se quan convingui i, per tant, no tenen força suficient (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2084 Paraules», p. 288. Institut Menorquí d'Estudis.

L'escrit queda, i les paraules, el vent se les enduu

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1138. Editorial Selecta-Catalonia.
D'allò que s'ha dit oralment no acostuma a haver-n'hi constància.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 29. Edicions 62.

Les paraules se les emporta (o enduu) el vent

2 fonts, 1997.
Intencions: sense acció no serveixen.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Volició: (6) intencions», p. 82. Edicions 62.
Paraules sense fets.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Conversa», p. 88. Edicions 62.

Les paraules se les endú el vent

2 fonts, 2003.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Casanova i Giner, Baltasar; Bertomeu i Fornós, Agustí (2003): Vocabulari de boca «Frases fetes, expressions», p. 132. Autoedició.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Casanova i Giner, Baltasar; Bertomeu i Fornós, Agustí (2011): Vocabulari de boca. Una aproximació a la parla del Delta «Frases fetes», p. 245. Autoedició.

Les paraules se les enduu el vent

2 fonts, 1987.
Antònim de l'anterior "allò escrit, escrit està"
Conca, Maria (1987): Paremiologia «2.1 Descrip. formal: Estr. rítmica, mètrica i rima», p. 40. Publicacions de la Universitat de València.
Allò que resta escrit roman inalterable.
Equivalent en llatí: Verba volant, escripta manent.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Introducció», p. 9. Edicions Salòria.

Les paraules volen, els escrits romanen

2 fonts, 2001.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Parlar». Web.
Equivalent en llatí: Verba volant, scripta manent.
Font: HW 33093a.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «3045», p. 174. Enciclopèdia Catalana.

Les paraules, se les emporta el vent

2 fonts, 1968.
L'idioma lliga, però ja tenim trista experiència que no tant com la força tel·lúrica. Les paraules se les emporta el vent.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «II. Com han estat. 13. Muntanyesos i pagesos», p. 154. Editorial Pòrtic.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Temps», p. 143. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Paraulas y plomas lo vent se las emporta totas

2 fonts, 1865.
Briz, Francesch Pelayo (1865): Calendari catalá del any 1866, p. 41. Llibretería de Estanislao Ferrando Roca.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «10. Aforismes indeterminats», p. 43. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Paraules i plomes, el vent se les emporta totes

2 fonts, 1914.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 252. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Equivalent en castellà: Palabras y plumas, el aire ó el viento se las lleva.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. P», p. 821. Antoni López, Editor.

Paraules i plomes, el vent se les enduu totes

2 fonts, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. Parlar, callar i mentir», p. 31. Garsineu Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El vent», p. 86. Garsineu Edicions.

Paraules i plomes, es vent les se'n du

2 fonts, 1999.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. P», p. 180. Consell de Mallorca.
Les paraules, perquè no queda constància que s'hagin dit; les plomes, perquè són lleugeres.
Lloc: Mallorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 30. Edicions 62.

Els mots el vent se'ls en dú

1 font, 1907.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «II. Variacions de les paraules: Morfologia. LXIX», p. 29. Baguñá, editor.

Els papers canten, les paraules se les endú el vent

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La condició humana», p. 16. Garsineu Edicions.

L'escrit queda, i les paraules el vent se les enduu

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

La paraula lo vent se la endú

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/46/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Las paraulas lo vent se las ne porta

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Palabras y plumas el viento las lleva.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «448», p. 102. Imprenta de Saurí y Compañía.

Les paraules el vent se les enduu

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Les paraules en l'aire se'n van

1 font, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 303. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Les paraules es perden al vent

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: Las palabras se las lleva el viento.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 140. Editorial Pòrtic.

Les paraules lo vent se les amporta

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Les paraules lo vent se les emporta

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «12. La comunicació lingüística - 12.2. Parlar». Web.

Les paraules se les empòrta el aire

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 149. Editorial Arte y Letras.

Les paraules se les emporta el vent; els escrits romanen

1 font, 1985.
Lloc: Bellvís.
Balagué, Segimon (1985): Carrilet, 59 (1/11/1985) «Història del nostre poble», p. 22. Revista Carrilet.

Les paraules se les endú... el vent

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Les paraules se les endú'l vent

1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 270, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Les paraules tenen ales, els fets queden

1 font, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys generals», p. 101. Pagès Editors.

Les paraules volen, els escrits sempre estan

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Constatació i evidències», p. 127. Editorial Sargantana.

Les paraules, l'aire se les endu

1 font, 1995.
Font: ME, BM, CR, FI, FX, G, MR, MS, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «dir i desdir», p. 61. Instituto de Estudios Turolenses.

Les paraules, se les emporta (o enduu) el vent

1 font, 1997.
Equivalent en castellà: Las palabras se las lleva el viento.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Paraules», p. 98. Edicions 62.

Les paraules, se les emporta (o se les enduu) el vent

1 font, 1999.
Perquè no queda constància que s'hagin dit.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 29. Edicions 62.

Paraulas y plomas èl vent se las èn porta

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Palabras y plumas el viento se las lleva.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Plòma», p. 202.
Equivalent en llatí: Pondere penna caret, pondere verba carent.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Plòma», p. 202.

Paraulas y plòmas èl vent se las èn porta

1 font, 1805.
Sinònim: V. Paraula.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Vent», p. 405.

Paraulas y plomas èl vent se las ne porta tòtas

1 font, 1805.
Sinònim: Las paraulas èl vent se las en porta.
Equivalent en castellà: Palabras y plumas el viento las lleva.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Paraula», p. 150.
Sinònim: Las paraulas èl vent se las en porta.
Equivalent en llatí: Pondere penna caret, pondere verba carent.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Paraula», p. 150.

Paraulas y plomas lo vènt se las ne porta

1 font, 1847.
Exp. lo poc cas ques deu fèr de las paraulas ques donan.
Equivalent en castellà: Palabras y plumas el viento las lleva.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Paraula», p. 21. Agencia Médica Catalana.

Paraulas y plòmas lo vènt se las ne porta tòtas

1 font, 1839.
Ref. que ensenya la poca confiansa y seguretat que se ha de tènir ab las promesas que se fan verbalmènt, per la facilitat ab que se trencan ó no se cumplexen.
Equivalent en italià: Le parole non s'infilzano.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Paraula», p. 388. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya la poca confiansa y seguretat que se ha de tènir ab las promesas que se fan verbalmènt, per la facilitat ab que se trencan ó no se cumplexen.
Equivalent en castellà: Palabras y plumas el viento las lleva.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Paraula», p. 388. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya la poca confiansa y seguretat que se ha de tènir ab las promesas que se fan verbalmènt, per la facilitat ab que se trencan ó no se cumplexen.
Equivalent en francès: Paroles échappées, plumes éparpillées.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Paraula», p. 388. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya la poca confiansa y seguretat que se ha de tènir ab las promesas que se fan verbalmènt, per la facilitat ab que se trencan ó no se cumplexen.
Equivalent en llatí: Pondere penna caret, pondera verba carent.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Paraula», p. 388. Impremta de Josep Torner.

Paraulas y plomas lo vènt se las porta totas

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Palabras y plumas el viento las lleva.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 655. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Paraulas y plomas, lo vent / se las emporta de repent

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Segon ramellet. Flors del mon», p. 41. Imprempta de Carlos Latrobe.

Paraules e plomes el vent les se'n porta

1 font, 1996.
Equivalent en castellà: Palabras y plumas, el viento las lleva.
Font: Capítol I. (I.8).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 239. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Paraules enlayre, lo vent les se-n porta

1 font, 1900.
(Cast.).
Sinònim: Paraules e plomes, lo vent les se-n porta totes.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «P», p. 74. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Paraules i fulles el vent se les emporta

1 font, 1970.
Lloc: Girona.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vent», p. 229. Edicions Polígrafa.

Paraules i plomes / el vent s'els endu

1 font, 1915.
De: Ferrer Ginard, Andreu (1917-18).
Lloc: Mallorca.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0039 «Comparances i refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434210304201/275/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Paraules i plomes el vent se les emporta

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Paraula», p. 140. Edicions Polígrafa.

Paraules i plomes el vent se les enduu (emporta)

1 font, 2008.
Les paraules no escrites, prest s'obliden i no se'n fa cas. No així les escrites, que queden per sempre.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.4. Dir i callar. Xerrar. Paraula i silenci. Refranys», p. 467. Editorial Moll.

Paraules i plomes lo vent se les emporta

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «12. La comunicació lingüística - 12.2. Parlar». Web.

Paraules i plomes, el vent se les emporta/enduu

1 font, 2011.
Moltes vegades es diuen coses irreflexivament, sense fonament, o per a quedar bé, o per a enganyar, i com que no tenen un pes específic, es queden en l'aire i no s'acompleixen.
Sinònim: Similar, l'expressió: Ser paper mullat.
Equivalent en castellà: Las palabras, se las lleva el viento.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 492. Web.

Paraules i plomes, el vent se les endú

1 font, 2001.
Equivalent en llatí: Verba volant, scripta manent.
Font: HW 33093a.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «3045», p. 174. Enciclopèdia Catalana.

Paraules i plomes, el vent se les endú totes

1 font, 1992.
Sinònim: Paraules no valen actes | El que s'ha escrit, queda escrit | La pedra fora de la mà no se sap on va.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 685», p. 845. Columna Edicions.

Paraules i plomes, el vent se les enporta

1 font, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 303. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Paraules i plomes, lo ven se les emporta

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. O P», p. 164. Impremta Querol, Tortosa.

Paraules y fulles lo vent se les emporta

1 font, 1898.
Equivalent en llatí: Verba volant scripta manent.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.

Paraules y fulles! lo vent se les emporta

1 font, 1900.
«Verba volant scripta manent», diu un adagi llatí.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 93. Editorial Rourich.

Paraules y plomes / lo vent se les emporta totes

1 font, 1910.
Aconsella no fiarse de promeses ni paraules.
Equivalent en castellà: Palabras y plumas el viento las lleva.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol IV. Aucells de bosch. I. Generalitats. Ales, plomes y béch», p. 298. L'Avenç.
Aconsella no fiarse de promeses ni paraules.
Equivalent en francès: Paroleséchappées, / plumes éparpillées.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol IV. Aucells de bosch. I. Generalitats. Ales, plomes y béch», p. 298. L'Avenç.

Paraules y plomes le vent se les amporta

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Paraules y plomes, el vent se les empòrta totes

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 200. Editorial Arte y Letras.

Paraules, el vent, se les emporta

1 font, 1970.
Lloc: Sabadell.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vent», p. 229. Edicions Polígrafa.

Paraules, i plomes, es vent se'ls endu

1 font, 1984.
A sa llengo, li fan dir lo que volen.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 208. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Paraules! lo vent se les emporta

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 93. Editorial Rourich.