Paremiologia catalana comparada digital

Les paraules se les emporta el vent

120 recurrències en 69 variants. Primera citació: 1805.

Paraules i fulles, el vent se les emporta

8 fonts, 1993.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. P», p. 83. Ajuntament de l'Escala.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Constatació i evidències», p. 138. Editorial Sargantana.
Sinònim: Paraules! El vent se les emporta.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Parlar», p. 147. Edicions Tres i Quatre.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Parlar». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Plantes». Web.
«Et van ensarronar. No se sap res de la teva mare, Ni nosaltres ni ningú». Paraules i fulles, el vent se les emporta, això és una de les primeres coses que t'ensenya la vida. Aprens a mandronades.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Memòries d'un mentider sincer - 1. Mentides», p. 200. Edicions Proa.

Les paraules se les emporta el vent

6 fonts, 1986.
Sí -refermà en Llàtzer, el Perdut-. Si és cert que les paraules se les emporta el vent, no succeeix així quan les escolta un jutge.
Bofarull i Terrades, Manuel (1995): Figures vora el rec, p. 62. Columna Edicions.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «L», p. 94. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: Torroella de Montgrí.
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1986): Un pam de llengua, p. 80. Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí.
Sinònim: Veg. Paraules volen i escrits canten.
Equivalent en castellà: Palabras y plumas el viento se las lleva (o las tumba).
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «paraula». Editorial Barcanova.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. L», p. 148. Edicions Víctor.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. L», p. 26. Amics de Tous.

Paraules i plomes, el vent se les emporta

5 fonts, 1987.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Significa que no s'ha de fer molt cas del que ens diguen, perquè les paraules no costen de dir.
Sinònim: Similars: Per la boca mor el peix | Del que et diguen no et cregues res, i del que veges, la meitat només | La llengua no té os.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 329. Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Temps», p. 144. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Equivalent en francès: Paroles et plumes, le vent les emporte.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Vents i pluja... Sants i Déu», p. 32. Sport-Entraide-Amitié.
Palabra.
Equivalent en castellà: Palabras y plumas el viento las lleva (las tumba).
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 55». Autoedició.

Les paraules el vent se les emporta

4 fonts, 1961.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Lloc: Baix Empordà.
IESI la Bisbal (2014): IESI la Bisbal «Remeis i saviesa popular. Dites - http://www.xtec.cat/ieslabisbal/recull/ref4.htm». Blogger.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «L», p. 29. Autoedició.

Les paraules, el vent se les enduu

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1141. Editorial Selecta-Catalonia.
Significa que calen fets i no paraules, ja que una persona és coneguda i jutjada per les seves accions més que no pas per les coses que diu.
També s'aplica el refrany a qui promet moltes coses i s'ofereix per ajudar algú, però no duu a terme les seves intencions.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Consells morals», p. 187. Editorial de Vecchi.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XIII. Referències diverses. Vària», p. 272. Llibres de l'Index, S.A..
Perquè no queda constància que s'hagin dit.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 29. Edicions 62.

Paraules i plomes, el vent se les enduu

4 fonts, 1969.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Equivalent en francès: Paroles et plumes, le vent les emporte.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 368. Robert Morel Editeur.
Equivalent en llatí: Verba volant, scripta manent.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Aire.
Equivalent en castellà: El aire se lleva las palabras.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 4». Autoedició.

Les paraules se les emporta l'aire

3 fonts, 1985.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 647», p. 836. Columna Edicions.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «L», p. 33. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 195. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Les paraules, el vent se les emporta

3 fonts, 1979.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. La parla», p. 87. Pagès Editors.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 54. Editorial Joventut.
Calen fets i no paraules.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «paraula, parlar», p. 114. Editorial Millà.

Les paraules, se les endú el vent

3 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Significa que és fàcil dir les coses, però molt difícil complir-les.
Sinònim: Similar: La llengua no té os || Contrari: El que la boca erra, la butxaca ho paga.
Equivalent en castellà: A las palabras se las lleva el viento | La boca es viento, el pincel es huella || Similars: Del dicho al hecho hay gran trecho | No es lo mismo predicar que dar trigo.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 297. Web.
Les coses es diuen molt fàcilment, però complir-les costa molt més.
Sinònim: Similar: La llengua no té os.
Equivalent en castellà: Las palabras, se las lleva el viento | Amorosos juramentos, se los lleva el viento.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 474. Web.

Paraules! El vent se les emporta

3 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans, p. 26. Edicions Tres i Quatre.
Sinònim: Paraules i fulles, el vent se les emporta.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Parlar», p. 146. Edicions Tres i Quatre.
Si no hi ha res escrit no es podrà demostrar allò que s'hagi dit.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 30. Edicions 62.

Ses paraules, es vent se les endú

3 fonts, 1957.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1957): Ibiza, núm. 4, p39-42 «Refranero ibicenco (Conclusión)», p. 40. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
D'allò que no s'escriu no en queda constància i no compromet.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CE - Consideracions d'experiència», p. 51. Institut d'Estudis Eivissencs.
Significa que les paraules pronunciades, però no escrites, poden oblidar-se o negar-se quan convingui i, per tant, no tenen força suficient (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2084 Paraules», p. 288. Institut Menorquí d'Estudis.

L'escrit queda, i les paraules, el vent se les enduu

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1138. Editorial Selecta-Catalonia.
D'allò que s'ha dit oralment no acostuma a haver-n'hi constància.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 29. Edicions 62.

Les paraules se les emporta (o enduu) el vent

2 fonts, 1997.
Intencions: sense acció no serveixen.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Volició: (6) intencions», p. 82. Edicions 62.
Paraules sense fets.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Conversa», p. 88. Edicions 62.

Les paraules se les endú el vent

2 fonts, 2003.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Casanova i Giner, Baltasar; Bertomeu i Fornós, Agustí (2003): Vocabulari de boca «Frases fetes, expressions», p. 132. Autoedició.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Casanova i Giner, Baltasar; Bertomeu i Fornós, Agustí (2011): Vocabulari de boca. Una aproximació a la parla del Delta «Frases fetes», p. 245. Autoedició.

Les paraules se les enduu el vent

2 fonts, 1987.
Antònim de l'anterior "allò escrit, escrit està"
Conca, Maria (1987): Paremiologia «2.1 Descrip. formal: Estr. rítmica, mètrica i rima», p. 40. Publicacions de la Universitat de València.
Allò que resta escrit roman inalterable.
Equivalent en llatí: Verba volant, escripta manent.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Introducció», p. 9. Edicions Salòria.

Les paraules volen, els escrits romanen

2 fonts, 2001.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Parlar». Web.
Equivalent en llatí: Verba volant, scripta manent.
Font: HW 33093a.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «3045», p. 174. Enciclopèdia Catalana.

Les paraules, se les emporta el vent

2 fonts, 1968.
L'idioma lliga, però ja tenim trista experiència que no tant com la força tel·lúrica. Les paraules se les emporta el vent.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «II. Com han estat. 13. Muntanyesos i pagesos», p. 154. Editorial Pòrtic.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Temps», p. 143. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Paraulas y plomas lo vent se las emporta totas

2 fonts, 1865.
Briz, Francesch Pelayo (1865): Calendari catalá del any 1866, p. 41. Llibretería de Estanislao Ferrando Roca.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «10. Aforismes indeterminats», p. 43. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Paraules i plomes, el vent se les emporta totes

2 fonts, 1914.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 252. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Equivalent en castellà: Palabras y plumas, el aire ó el viento se las lleva.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. P», p. 821. Antoni López, Editor.

Paraules i plomes, el vent se les enduu totes

2 fonts, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. Parlar, callar i mentir», p. 31. Garsineu Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El vent», p. 86. Garsineu Edicions.

Paraules i plomes, es vent les se'n du

2 fonts, 1999.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. P», p. 180. Consell de Mallorca.
Les paraules, perquè no queda constància que s'hagin dit; les plomes, perquè són lleugeres.
Lloc: Mallorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 30. Edicions 62.

Els mots el vent se'ls en dú

1 font, 1907.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «II. Variacions de les paraules: Morfologia. LXIX», p. 29. Baguñá, editor.

Els papers canten, les paraules se les endú el vent

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La condició humana», p. 16. Garsineu Edicions.

L'escrit queda, i les paraules el vent se les enduu

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

La paraula lo vent se la endú

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/46/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Las paraulas lo vent se las ne porta

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Palabras y plumas el viento las lleva.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «448», p. 102. Imprenta de Saurí y Compañía.

Les paraules el vent se les empòrta

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 15 de setembre de 1908, núm. 23», p. 87. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Les paraules el vent se les enduu

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Les paraules en l'aire se'n van

1 font, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 303. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Les paraules es perden al vent

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: Las palabras se las lleva el viento.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 140. Editorial Pòrtic.

Les paraules lo vent se les amporta

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Les paraules lo vent se les emporta

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «12. La comunicació lingüística - 12.2. Parlar». Web.

Les paraules se les empòrta el aire

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 149. Editorial Arte y Letras.

Les paraules se les emporta el vent; els escrits romanen

1 font, 1985.
Lloc: Bellvís.
Balagué, Segimon (1985): Carrilet, 59 (1/11/1985) «Història del nostre poble», p. 22. Revista Carrilet.

Les paraules se les endú... el vent

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Les paraules se les endú'l vent

1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 270, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Les paraules tenen ales, els fets queden

1 font, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys generals», p. 101. Pagès Editors.

Les paraules volen, els escrits sempre estan

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Constatació i evidències», p. 127. Editorial Sargantana.

Les paraules, l'aire se les endu

1 font, 1995.
Font: ME, BM, CR, FI, FX, G, MR, MS, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «dir i desdir», p. 61. Instituto de Estudios Turolenses.

Les paraules, se les emporta (o enduu) el vent

1 font, 1997.
Equivalent en castellà: Las palabras se las lleva el viento.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Paraules», p. 98. Edicions 62.

Les paraules, se les emporta (o se les enduu) el vent

1 font, 1999.
Perquè no queda constància que s'hagin dit.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 29. Edicions 62.

Paraulas y plomas èl vent se las èn porta

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Palabras y plumas el viento se las lleva.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Plòma», p. 202.
Equivalent en llatí: Pondere penna caret, pondere verba carent.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Plòma», p. 202.

Paraulas y plòmas èl vent se las èn porta

1 font, 1805.
Sinònim: V. Paraula.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Vent», p. 405.

Paraulas y plomas èl vent se las ne porta tòtas

1 font, 1805.
Sinònim: Las paraulas èl vent se las en porta.
Equivalent en castellà: Palabras y plumas el viento las lleva.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Paraula», p. 150.
Sinònim: Las paraulas èl vent se las en porta.
Equivalent en llatí: Pondere penna caret, pondere verba carent.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Paraula», p. 150.

Paraulas y plomas lo vènt se las ne porta

1 font, 1847.
Exp. lo poc cas ques deu fèr de las paraulas ques donan.
Equivalent en castellà: Palabras y plumas el viento las lleva.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Paraula», p. 21. Agencia Médica Catalana.

Paraulas y plòmas lo vènt se las ne porta tòtas

1 font, 1839.
Ref. que ensenya la poca confiansa y seguretat que se ha de tènir ab las promesas que se fan verbalmènt, per la facilitat ab que se trencan ó no se cumplexen.
Equivalent en italià: Le parole non s'infilzano.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Paraula», p. 388. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya la poca confiansa y seguretat que se ha de tènir ab las promesas que se fan verbalmènt, per la facilitat ab que se trencan ó no se cumplexen.
Equivalent en castellà: Palabras y plumas el viento las lleva.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Paraula», p. 388. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya la poca confiansa y seguretat que se ha de tènir ab las promesas que se fan verbalmènt, per la facilitat ab que se trencan ó no se cumplexen.
Equivalent en francès: Paroles échappées, plumes éparpillées.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Paraula», p. 388. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya la poca confiansa y seguretat que se ha de tènir ab las promesas que se fan verbalmènt, per la facilitat ab que se trencan ó no se cumplexen.
Equivalent en llatí: Pondere penna caret, pondera verba carent.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Paraula», p. 388. Impremta de Josep Torner.

Paraulas y plomas lo vènt se las porta totas

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Palabras y plumas el viento las lleva.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 655. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Paraulas y plomas, lo vent / se las emporta de repent

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Segon ramellet. Flors del mon», p. 41. Imprempta de Carlos Latrobe.

Paraules e plomes el vent les se'n porta

1 font, 1996.
Equivalent en castellà: Palabras y plumas, el viento las lleva.
Font: Capítol I. (I.8).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 239. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Paraules enlayre, lo vent les se-n porta

1 font, 1900.
(Cast.).
Sinònim: Paraules e plomes, lo vent les se-n porta totes.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «P», p. 74. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Paraules i fulles el vent se les emporta

1 font, 1970.
Lloc: Girona.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vent», p. 229. Edicions Polígrafa.

Paraules i fulles se les emporta el vent

1 font, 2007.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «P», p. 42. Autoedició.

Paraules i plomes / el vent s'els endu

1 font, 1915.
De: Ferrer Ginard, Andreu (1917-18).
Lloc: Mallorca.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0039 «Comparances i refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434210304201/275/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Paraules i plomes el vent se les emporta

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Paraula», p. 140. Edicions Polígrafa.

Paraules i plomes el vent se les enduu (emporta)

1 font, 2008.
Les paraules no escrites, prest s'obliden i no se'n fa cas. No així les escrites, que queden per sempre.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.4. Dir i callar. Xerrar. Paraula i silenci. Refranys», p. 467. Editorial Moll.

Paraules i plomes lo vent se les emporta

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «12. La comunicació lingüística - 12.2. Parlar». Web.

Paraules i plomes, el vent se les emporta/enduu

1 font, 2011.
Moltes vegades es diuen coses irreflexivament, sense fonament, o per a quedar bé, o per a enganyar, i com que no tenen un pes específic, es queden en l'aire i no s'acompleixen.
Sinònim: Similar, l'expressió: Ser paper mullat.
Equivalent en castellà: Las palabras, se las lleva el viento.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 492. Web.

Paraules i plomes, el vent se les endú

1 font, 2001.
Equivalent en llatí: Verba volant, scripta manent.
Font: HW 33093a.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «3045», p. 174. Enciclopèdia Catalana.

Paraules i plomes, el vent se les endú totes

1 font, 1992.
Sinònim: Paraules no valen actes | El que s'ha escrit, queda escrit | La pedra fora de la mà no se sap on va.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 685», p. 845. Columna Edicions.

Paraules i plomes, el vent se les enporta

1 font, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 303. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Paraules i plomes, lo ven se les emporta

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. O P», p. 164. Impremta Querol, Tortosa.

Paraules y fulles lo vent se les emporta

1 font, 1898.
Equivalent en llatí: Verba volant scripta manent.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.

Paraules y fulles! lo vent se les emporta

1 font, 1900.
«Verba volant scripta manent», diu un adagi llatí.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 93. Editorial Rourich.

Paraules y plomes / lo vent se les emporta totes

1 font, 1910.
Aconsella no fiarse de promeses ni paraules.
Equivalent en castellà: Palabras y plumas el viento las lleva.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol IV. Aucells de bosch. I. Generalitats. Ales, plomes y béch», p. 298. L'Avenç.
Aconsella no fiarse de promeses ni paraules.
Equivalent en francès: Paroleséchappées, / plumes éparpillées.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol IV. Aucells de bosch. I. Generalitats. Ales, plomes y béch», p. 298. L'Avenç.

Paraules y plomes le vent se les amporta

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Paraules y plomes, el vent se les empòrta totes

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 200. Editorial Arte y Letras.

Paraules, el vent, se les emporta

1 font, 1970.
Lloc: Sabadell.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vent», p. 229. Edicions Polígrafa.

Paraules, i plomes, es vent se'ls endu

1 font, 1984.
A sa llengo, li fan dir lo que volen.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 208. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Paraules! lo vent se les emporta

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 93. Editorial Rourich.