Paremiologia catalana comparada digital

Qui diu les veritats, perd les amistats

225 recurrències en 111 variants. Primera citació: 1736.

Dient les veritats es perden les amistats

20 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1151. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: Cantant les veritats es perden les amistats.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. La veritat», p. 90. Pagès Editors.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Convivència i relació entre les persones i l'entorn», p. 140. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 18 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Dita molt popular que, en forma rimada, expressa un dels riscs que comporta proclamar sempre la veritat. Això mateix féu palès ja Terenci en una de les seves comèdies. De: Terenci.
Equivalent en llatí: Veritas odium parit (cfr.II.375).
Font: Terenci.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 66», p. 87. Edicions 62.
A ningú li agrada que se sàpien els defectes que es tenen, ni molt menys haver de reconéixer-los.
Sinònim: Similars: Ningun geperut es coneix la gepa | No hi ha paraula ben dita que no siga mal entesa.
Equivalent en castellà: Similar: Quien lleva la verdad en los labios, algunas veces oye zumbar balas alrededor de su cabeza | Contrari en castellà: El mudo no tiene enemigos.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 443. Web.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys dels fills, la llar i els amics», p. 48. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. Els amics», p. 250. Edicions 62.
L'afalac genera amics; la veritat, odi. De: Terenci.
Equivalent en llatí: Obsequium amicos, veritas odium parit.
Font: An. 68.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2033». Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Vida social. Els amics», p. 177. Institut Francesc Ribalta.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «D», p. 108. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 176. Museu de Vilafranca.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 30. Editorial Miguel A. Salvatella.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 83. Seuba Edicions.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 95. Seuba Edicions.
Equivalent en llatí: Veritas odium parit.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Verdad.
Equivalent en castellà: Diciendo las verdades se pierden las amistades.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 70». Autoedició.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Fills, llar i amics», p. 103. Museu Arxiu de Sentmenat.

Qui diu les veritats perd les amistats

12 fonts, 1995.
A ningú no li agrada que se li assenyalin defectes ni ser avisat sobre la seva conducta. El sol dir la persona que, de bona fe, ha volgut avisar un altre i n'ha sortit escaldat.
Lloc: Torroella de Montgrí.
Bassa Pasqual, Jaume (2016): Emporion Revista Digital, Núm. 115 (juliol del 2016) «Proverbis, refranys i frases fetes - https://emporion.org/proverbis-refranys-i-frases-fetes-17/». Web.
Lloc: País Valencià.
Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Refranys. Clau - 41.», p. 11. Web.
Correu / Montesinos Mora, Francisco (2010). Correu electrònic.
Lloc: Sant Vicenç de Torelló (Osona).
Correu / Rodríguez Cruells, Maria (2010). Correu electrònic.
Lloc: Penedès.
Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 8. Refranys sobre qualitats i sentiments de les persones». Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IV. L'amor i l'amistat. Els amics», p. 218. Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2011): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.
Lloc: Terra Alta.
Monner i Estopinyà, Anton (2016): Vocabulari de la Terra Alta «Dites, refranys i expressions. Veritat», p. 496. Autoedició.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres familiars i amics», p. 86. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
A ningú li agrada que li retreguin els defectes.
Sinònim: Cantant les veritats es perden les amistats.
Equivalent en castellà: Con las verdades se pierden las amistades; Las verdades escuecen.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «veritat». Editorial Barcanova.
Lloc: Amposta (Montsià).
Salvadó Arrufat, Joan (2002): Diccionari de paraules en desús de les Terres de l'Ebre «Apèndix fraseològic», p. 465. Ajuntament d'Amposta.

Cantant les veritats es perden les amistats

11 fonts, 1950.
Sinònim: Dient les veritats es perden les amistats.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. La veritat», p. 90. Pagès Editors.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. C», p. 97. Edicions Tívoli.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cantar». Web.
Cantar = amollar, soltar, afluixar, confessar, dir.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 208. Web.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Veritat», p. 259. Edicions Polígrafa.
Quan es diu obertament el que es pensa.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres familiars i amics», p. 87. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Sinònim: Veg. Qui diu les veritats perd les amistats.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «veritat». Editorial Barcanova.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Canto. LXVII. Cantar. Refranes», p. 261. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

Dient les veritats, es perden les amistats

9 fonts, 1985.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Dir», p. 50. Editorial Moll.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «7. De xiquet, es cria l'arbre dret», p. 76. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 30 - Dites i Refranys a la vora del foc (II) - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-vora-del-foc-maria-del-carme-mestre-c1076». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «II». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics», p. 51. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IX: Observacions, advertiments i consells, valors i contravalors, normes i principis. Veritat», p. 260. Eixam Edicions.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Veu - parla. Tot el que surt per la boca», p. 48. Curbet CG Edicions.

Cantant les veritats, es perden les amistats

7 fonts, 1969.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La saviesa», p. 27. Garsineu Edicions.
Equivalent en francès: En chantant les vérités, on perd les amitiés.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'amistat / L'amitié», p. 78. Robert Morel Editeur.
Equivalent en castellà: Diciendo las verdades, se pierden las amistades | Hablar la verdad, perder la amistad.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Veritats», p. 128. Edicions 62.
Dit per aquells que no obren correctament.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. Els amics», p. 249. Edicions 62.
Dit per aquells que no obren correctament.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Amic, amistat», p. 14. Editorial Millà.
Aquest refrany ens recomana no dir la veritat als amics, ja que pot provocar una situació contraproduent.
Equivalent en castellà: Cantando las verdades se pierden las amistades | FR: Si j'avais la main plein de vérité, je m'en garderai bien de l'ouvrir (Si tingués la mà plena de veritat, me'n guardaria bé d'obrir-la) | EN: Truth finds foes where it makes none.
Pujol i Campeny, Afra (2008): Els refranys. Estudi i equivalències «4. Recull de refranys. 4.4 Recull de refranys. 1. Obrar humà. b) Amistat | (La veritat troba enemics on no n'hi ha cap)», p. 30. Web.
Equivalent en francès: En chantant les vérités, on perd les amitiés.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «La família i els amics...», p. 161. Sport-Entraide-Amitié.

Qui diu les veritats, perd les amistats

7 fonts, 1985.
Bargalló, Manel (2009): Bloc Deu Mil en marxa per l'autodeterminació «Sectes en la política». Web.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Amistats i relacions personals», p. 92. Editorial Sargantana.
Sinònim: Val més una veritat amarga que cent mentides dolces.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «667», p. 197. Garsineu Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. L'amistat», p. 26. Garsineu Edicions.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 44. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
De: Josep Mauri.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 382. Ajuntament d'Amposta.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 165. Edicions Víctor.

Per dir les veritats se perden les amistats

6 fonts, 1919.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «P», p. 45. Real Academia de Historia.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre 2. Paraules, frases fetes, dites, refranys, expressions i cançons «La família i els amics», p. 120. Cossetània Edicions.
Que ningú vol sentir- se dir les coses tal qual són.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Refranys», p. 181. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. P», p. 160. Edicions Víctor.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 64. Web.

En dir les veritats, es perden les amistats

5 fonts, 1992.
Da a entender lo mal que suelen recibirse las correcciones.
Equivalent en castellà: Diciendo las verdades se pierden las amistades.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «V», p. 134. Comercial Denes, SL.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Amistat», p. 31. Editorial Moll.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 314. Autoedició.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 322. Autoedició.
Lloc: Montsià - Baix Ebre.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 129. Servei Local de Català de Tortosa.

En dir-se les veritats es perden les amistats

5 fonts, 1993.
ACCAT (2012): Correu «Refranys per al Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
ACCAT (2012): «Refranys per a l'itinerari del Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les relacions interpersonals. Amistat», p. 165. Edicions Tres i Quatre.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENTIM., ACC., PARAULES... AMOR, AMISTAT I ENEMIST», p. 19. L'Avui / El Punt Avui.
Equivalent en esperanto: Kiu diras la veron, havas suferon.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Saviesa i prudència, consells | Saĝo kaj prudento, konsiloj», p. 12. Associació Catalana d'Esperanto.

Qui canta les veritats perd les amistats

5 fonts, 1968.
Camps, Jaume (1995): Avui «Cartes creuades. Fins ara, Miquel», p. 14. L'Avui / El Punt Avui.
[...] no hauria d'ésser que qui canta les veritats perdi les amistats; no voldria que la meva sortida fos a puntades de peu.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 25. Sortida», p. 349. Editorial Pòrtic.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IV. L'amor i l'amistat. Els amics», p. 218. Llibres de l'Index, S.A..
Dir la veritat pot comportar perdre algun amic.
Equivalent en castellà: Quien dice las verdades pierde las amistades.
Professor Lester (1994): Avui «Horòscop. Capricorn», p. 23. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Vida social. Els amics», p. 177. Institut Francesc Ribalta.

Per dir les veritats es perden les amistats

4 fonts, 1992.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «P», p. 92. Ajuntament d'Alzira.
Aquí recomana una mica de tacte al tractar amb les persones, perquè no a tothom li agrada sentir la veritat sobre si mateix.
Lloc: Tortosa.
Barceló i Àlvarez, Àngel (1992): Dites, cobles i rondalles. «Tradició oral de la comarca de Tortosa» «Dites d'informació», p. 265. Servei Local de Català de Tortosa.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 306. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Paüls (Baix Ebre).
Descarrega Benaiges, Josep (2018): Memòries del nostre poble. Des del cor, als paülsencs. Sóc el Josep del Valent «4. Refranyer popular de la tradició oral», p. 143. Autoedició.

Dient les veritats, se perden les amistats

3 fonts, 1914.
I per això hi ha tanta fal·làcia.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno IV (Julio-Agosto de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). D», p. 386. Societat Castellonenca de Cultura.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 125. Universitat Autònoma de Barcelona.
Equivalent en castellà: Por decirse las verdades, se pierden las amistades.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. D», p. 798. Antoni López, Editor.

En dir les veritats, s'acaben les amistats

3 fonts, 1987.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Març», p. 14. Ajuntament de Cocentaina.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Relacions personals. Companyies i amic de veritat», p. 113. Editorial l'Esquer.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

En dir-se les veritats, es perden les amistats

3 fonts, 1985.
Equivalent en castellà: En diciendo las verdades, se pierden las amistades.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «A», p. 26. Comercial Denes, SL.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «E», p. 25. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 144. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Cantant la veritat es perd l'amistat

2 fonts, 1985.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 37. Editorial Joventut.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 48. Editorial Joventut.

Cantant la veritat, es perd l'amistat

2 fonts, 2008.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «9. El cantar en les parèmies: cantar - joglars - trobadors». Blogger.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Amistat». Web.

Cantant les veritats / es perden les amistats

2 fonts, 1966.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. C», p. 35. Ajuntament de l'Escala.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Amistat», p. 191. Edicions Polígrafa.

Cantant les veritats se perden les amistats

2 fonts, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/15/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Dient les veritats / es perden les amistats

2 fonts, 1999.
A ningú li agrada que li diguin els defectes o les males passades que ha fet.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.3 Propostes didàctiques per a l'Educació Secundària», p. 239. Editorial Moll.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De tota mena», p. 45. Autoedició.

Dient les veritats se perden les amistats

2 fonts, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 320. Autoedició.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 275. Editorial Antinea.

Digues les veritats i perdràs les amistats

2 fonts, 1914.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «D», p. 64. Autoedició.
Sinònim: En dient les veritats, se perden les amistats.
Equivalent en castellà: Mal me quieren las comadres, porque digo las verdades.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. D», p. 798. Antoni López, Editor.

Digues ses veritats i perdràs ses amistats

2 fonts, 1986.
Equivalent en castellà: Di las verdades y perderás las amistades.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 65. Institut d'Estudis Eivissencs.
La sinceritat a voltes porta problemes.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CS - Comportaments socials», p. 64. Institut d'Estudis Eivissencs.

El que diu les veritats perd les amistats

2 fonts, 1985.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1985): Bot. Notícia del meu poble «5. Dites i refranys», p. 114. El Llamp.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Les dones al carrer», p. 26. Autoedició.

En cantant les veritats se perden les amistats

2 fonts, 2011.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «E», p. 2. Manuscrit.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. E», p. 366. Web.

En dient las veritats se perden las amistats

2 fonts, 1865.
Briz, Francesch Pelayo (1865): Calendari catalá del any 1866, p. 162. Llibretería de Estanislao Ferrando Roca.
Equivalent en castellà: Mal me quieren mis comadres porqué digo las verdades.
Lloc: Menorca.
Hospitaler, José (1869): Vocabulario castellano menorquin y vice-versa «Refranes y modismos. Proverbos y modismes», p. 286. Imp. de Miguel Parpal.

En diènt las veritats se perden las amistats

2 fonts, 1839.
Exp. lo mal que solen rébrerse las correciòns.
Equivalent en castellà: Mal me quieren mis comadres, porque les digo las verdades.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Veritat», p. 27. Agencia Médica Catalana.
Ref. que denota lo mal que solen rébrerse las correcciòns.
Equivalent en italià: La verità pe madre dell' odio.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Veritat», p. 1096. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota lo mal que solen rébrerse las correcciòns.
Equivalent en francès: La vérité ne plaît pas toujours.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Veritat», p. 1096. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota lo mal que solen rébrerse las correcciòns.
Equivalent en castellà: Mal me quieren mis comadres porque les digo las verdades.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Veritat», p. 1096. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota lo mal que solen rébrerse las correcciòns.
Equivalent en francès: Toute vérité n'est pas bonne à dire.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Veritat», p. 1096. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota lo mal que solen rébrerse las correcciòns.
Equivalent en llatí: Veritas odium parit.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Veritat», p. 1096. Impremta de Josep Torner.

En dir les veritats es perden les amistats

2 fonts, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 27. Autoedició.
Lloc: Albaida (La Vall d'Albaida).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

En dir les veritats s'acaben les amistats

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Molts s'ofenen perquè no volen reconèixer-se defectes, equivocacions o comportaments.
Sinònim: Dient les veritats s'acaben les amistats.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 264. Web.

En dir les veritats, se perden les amistats

2 fonts, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 66. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
De: Moreira, Joan.
Lloc: Tortosa.
Font: Moreira (s. d.): Panderos i fabriols. Massip (1991: 569).
Flores Abat, Lluís-Xavier (2021): «Els refranys en la producció teatral del tortosí Joan Moreira», p. 61. Institut d'Estudis Catalans.

Per dir les veritats, es perden les amistats

2 fonts, 1992.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 312. Autoedició.
Lloc: Alcanar.
Sancho i Esteller, Joan-Josep (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat» «Tema: L'amistat i l'amor», p. 44. Servei Local de Català de Tortosa.

Quan es diuen les veritats es perden les amistats

2 fonts, 1989.
Al parlar d'amics, tampoc es para amb palletes.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «I. Especialment referits a persones», p. 15. Autoedició.
Així que ja sabeu, a fer balança a veure que val més la pena: anar de cara dient veritats o maquillar-les per conservar les amistats.
Faves comptades (2016): Faves comptades «https://www.instagram.com/p/BLu9qJ4AK8u/». Instagram.

Qui canta les veritats, perd les amistats

2 fonts, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «Q», p. 37. Autoedició.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. Q», p. 35. Amics de Tous.

Cantan les veritats, se perden les amistats

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Cantant la veritat, / es perd l'amistat

1 font, 2014.
Lloc: Baix Empordà.
IESI la Bisbal (2014): IESI la Bisbal «Amistat - http://www.xtec.cat/ieslabisbal/recull/ref8.htm». Blogger.

Cantant les veritats es perden les veritats

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Cantant les veritats, es perd les amistats

1 font, 2021.
Constata que a ningú no li agrada que li diguin les coses sense embuts.
Sinònim: Dir les coses pel seu nom.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «C», p. 29. Edicions de 1984.

Cantant les veritats, es pèrden les amistats

1 font, 1907.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1907): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 6 de desembre de 1907, núm. 15», p. 272. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Cantant les veritats, se perden les amistats

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Mal me quieren mos comadres porque digo las verdades.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 223. Imp. de J. Horta.

Cantant les vritats / es perden les amistats

1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/169/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Dient les «verdats» es perden les amistats

1 font, 1983.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Amistats», p. 15. El Llamp.

Dient les verdats se perden les amistats

1 font, 1995.
Font: CO, BM, CL, CR, FI, FX, G, M, ME, MR, MS, PR, TC, TV, VJ, VR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «dir i desdir», p. 61. Instituto de Estudios Turolenses.

Dient les veritat es perden les amistats

1 font, 2011.
Ser massa sincer i donar honestament la nostra opinió sol molestar a qui se sent afectat, encara que siga una gran veritat i la persona afectada ho sàpia, perquè ningú no es vol reconèixer defectes o imperfeccions.
Sinònim: Similar: Qui diu el que vol escolta el que no vol.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 208. Web.

Dient les veritats es / perden les amistats

1 font, 1999.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes. Encreuats «De tota mena», p. 42. Autoedició.

Dient les veritats es pèrden les amistats

1 font, 1911.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1911): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VII. Manresa, janer-febrer de 1911, núm. 47», p. 119. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Dient les veritats se perdent les amistats

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/20/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Dient les veritats, / es perden les amistats

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 21. Autoedició.

Dient les veritats, és perden les amistats

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Amistat». Web.

Dient sa veritat / sa perd s'amistat

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. IX.- Consèis, Experiencia», p. 290. Institut Menorquí d'Estudis.

Dient sa veritat / se perd s'amistat

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. VI.- Amics», p. 287. Institut Menorquí d'Estudis.

Dient sa veritat, es perd s'amistat

1 font, 1993.
Tot i que «qui ens estima ens farà plorar» (vegi's n. 1209), no ens agrada que ens retreguin els defectes i que pretenguin corregir-nos.
Equivalent en castellà: En diciendo las verdades, se pierden las amistades.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2810 Veritat», p. 378. Institut Menorquí d'Estudis.

Digas las veritats y perderás las amistats

1 font, 1912.
Veritat.
Equivalent en italià: Chi vuol dir la verità, si fa nemici in quantità.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 218. Web.

Digau la varitat, y perdreu la amistat

1 font, 1752.
Equivalent en llatí: Obsequium in amicos odium parit.
Burguera, Fra Miquel (1752): Preceptes, elegancias, calendas y frases que se enseñan en las escolas de gramatiga de la provincia de S. Francesch de Mallorca «Phrases perutiles, et adagia venusta. Sub littera D», p. 24. Casa de Miquel Cerdá.

Digau la veritat e perdrèu la amistat

1 font, 1900.
Sinònim: Dihent la veritat, hom pert la amistat (Rus.).
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «V», p. 96. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Diguent les veritats, se pèrden les amistats

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «D», p. 65. Editorial Arte y Letras.

Diguent ses veritats, perden ses amistats

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. D», p. 32. Consell de Mallorca.

Digues ses veritats i perdrás ses amistats

1 font, 1944.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 10, gener-febrer 1945 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 162. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

El que diu la veritat, perd l'amistat

1 font, 2009.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys de filosofia pràctica». Web.

El que diu les veritats, perd les amistats

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 126. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El qui diu la veritat, perd les amistats

1 font, 2011.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Els valors. Diplomàcia, cortesia i bones maneres», p. 181. Institut Francesc Ribalta.

El qui diu les veritats, perd les amistats

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Canterella refranyera», p. 144. J. Huguet Pascual, editor.

En cantant les veritats, / se perden las amistats

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Segon ramellet. Flors del mon», p. 47. Imprempta de Carlos Latrobe.

En cantant les veritats, se perden les amistats

1 font, 1857.
Equivalent en castellà: Mal me quieren mis comadres, porque les digo las verdades.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion», p. 197. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

En dièn las veritats se perden las amistats

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Mal me quieren mis comadres porque las digo las verdades.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 645. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

En diend las veritats se perden las amistats

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Mal me quieren mis comadres porque les digo las verdades.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Veritat», p. 409.
Equivalent en llatí: Qui verum loquitur lites movet inter amicos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Veritat», p. 409.

En diendse las veritats se perden las amistats

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Mal me quieren mis comadres, porque les digo las verdades.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pérdrerse», p. 180.
Equivalent en llatí: Qui verum loquitur lites movet inter amicos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pérdrerse», p. 180.

En dient las veritads se perden las amistads

1 font, 1858.
Equivalent en castellà: Mal me quieren mis comadres porque digo las verdades.
Lloc: Menorca.
Soler, Julio (1858): Gramática de la lengua menorquina «Refranes é idiotismos», p. 112. Editorial Claret.

En dient las veritats, etc.

1 font, 1857.
Equivalent en castellà: En diciendo las verdades, etc.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 7. Del adverbio. Hi, en, pas, pu, ray», p. 135. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

En dient les veritats se perden les amistats

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/21/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

En dient les veritats, es perden les amistats

1 font, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 26 i 27 (1 de juny de 1927) «Refraner. XX. De l'amistat», p. 67. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

En dient les veritats, se perden les amistats

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 42. Editorial Rourich.

En dient-se les veritats, es perden les amistats

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 603», p. 743. Columna Edicions.

En dihent las veritats se perden las amistats

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «6. Aforismes referents á la amistat», p. 27. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

En dir las veritats se perden las amistats

1 font, 1857.
Equivalent en castellà: Mal me quieren mis comadres porque les digo verdades.
Bordas, Luis (1857): Colección de temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano, y practicar las reglas de la gramática castellana «Método práctico para enseñar a escribir y hablar la lengua castellana, a los que reciben la segunda enseñanza en Catalunya. Refranes», p. 151. Libreria de la Sr. Viuda de Mayol.

En dir les veritats se perden les amistats

1 font, 1915.
De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0073 «Ramellet d'adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435120304201/49/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

En dir les veritats, has perdut les amistats

1 font, 1993.
Sinònim: Qui diu les veritats perd les amistats.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Veritat», p. 155. Edicions Tres i Quatre.

En dir ses veritats perden ses amistats

1 font, 2022.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 34. Ajuntament d'Inca.

En dir ses veritats, es perden ses amistats

1 font, 1970.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1970): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

En dir-se les veritats s'acaben les amistats

1 font, 2021.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «E», p. 76. Autoedició.

En dir-se les veritats, / es perden les amistats

1 font, 2012.
Lloc: Sant Vicent del Raspeig (Alacantí).
Garcia Molina, Rafael (2012): Almanac il·lustrat de Sant Vicent del Raspeig per a l'any 2012 «Gener 2012». Web.

En dir-se les veritats, se perden les amistats

1 font, 1922.
Lloc: Tivissa.
Callau i Nogués, Josep (1922): Varietats útils «Refráns dels avis», p. 74. Manuscrit.

En dirse las veritats se perden las amistats

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Mal me quieren mis comadres, porque les digo las verdades.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Amistat», p. 34.
Equivalent en llatí: Vera quod ipse loquar, me detestantur amicae.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Amistat», p. 34.
Equivalent en llatí: Veritas odium parit.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Amistat», p. 34.

Èn dírse las veritats se perden las amistats

1 font, 1803.
Sinònim: V. Amistat.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dir», p. 265.

En dirse las veritats, se perdan las amistats

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Mal me quieren mis comadres, porque les digo verdades.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «37», p. 14. Imprenta de Saurí y Compañía.

En dirse les veritats, es pèrden les amistats

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 95. Editorial Arte y Letras.

En dirse les veritats, es perden les amistats

1 font, 1915.
De: Valors i Albors, Antoni (1917-18).
Lloc: Alcoy i contorn.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0088 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435650304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

En dirse les veritats, se perden les amistats

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 54. Librerías París-Valencia.

Per dir les veritats / es perden les amistats

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Amistat», p. 191. Edicions Polígrafa.

Per dir les veritats, es pèrden les amistats

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 211. Editorial Arte y Letras.

Per dir les veritats, perd hom les amistats

1 font, 2009.
Denota el mal que se solen rebre comunament les correccions. Lívio no es vol arriscar a molestar Fàbio i perdre la seva amistat atacant massa durament l'estament dels ciutadans de Tortosa. De: Despuig, Cristòfor.
(PL: veritat). Trobem petites variants de forma i de significat en el DCVB (veritat. Refr. d=, i en la PCC (V 603 (3)), on es cita Despuig.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Font: Al s. XVI.
Massip, Àngels; González, Juan Antonio (2009): Unitats fraseològiques a l'obra 'Els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa', de Cristòfor Despuig «Parèmies», p. 147. Web.

Per dir les veritats, pert hom les amistats

1 font, 2018.
Font: DCVB, s. v. veritat.
González, Juan Antonio (2018): Els refranys a l'obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig «Col·loqui tercer», p. 50.
Més que una raó es tracta d'una justificació, d'aquí la censura que en farà Lívio tot seguit, ja que no hi està d'acord. Lívio no es vol arriscar a molestar Fàbio i perdre la seva amistat atacant massa durament l'estament dels ciutadans de Tortosa. De: Despuig, Cristòfor.
Que de altra manera és imposible que no tingau imperfet aqueix vostre estament y que no us ne segueixquen grans inconvenients; quals sien, no diré perquè no veja en mi complit lo refran que «per dir les veritats, pert hom les amistats (III, 303).
Lloc: Tortosa.
Font: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.
González, Juan Antonio (2018): Els refranys a l'obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig «Col·loqui tercer», p. 50.
On se cita Despuig. De: Farnés, Sebastià.
Font: PCC (V: 603, 3).
González, Juan Antonio (2018): Els refranys a l'obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig «Col·loqui tercer», p. 50.

Per dir les veritats, se perden les amistats

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 95. Editorial Rourich.

Per dir-se les veritats, / se perden les amistats

1 font, 2001.
De: Carles i Amat, Joan.
Font: Quatre-cents aforismes catalans (1636).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 102. Revista Caplletra.

Per dirse les veritats / se perden las amistats

1 font, 1759.
Carles i Amat, Joan (1759): Aforismes catalans del Doctor Joan Carles Amat. Anyadits al ultim los versos del Judici Universal, p. 9. Joan Jolis, Estamper.

Per dirse les veritats, / se perden las amistats

1 font, 1796.
Carles i Amat, Joan (1796): Quatre cents aforismes catalans, p. 12. Imprenta de la Pontificia, y Real Universitat.

Quan cantes les veritats, perdes les amistats

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Quand tu chantes les vérités, tu perds les amitiés.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Recomanacions», p. 55. Autoedició.

Quan diuen ses veritats es perdes ses amistats

1 font, 1993.
Vegi's n. 2810.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2813 Veritats», p. 378. Institut Menorquí d'Estudis.

Quan diuen ses veritats, perden ses amistats

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 37. Setmanaris i Revistes, SL.

Quan es canten les veritats, es perden les amistats

1 font, 2010.
Lloc: Olesa de Montserrat (Baix Llobregat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Quan es diuen les veritats s'acaben les amistats

1 font, 2010.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 17. Edicions del Bullent.

Qui canta les veritat, perd les amistats

1 font, 2003.
Advertència sobre la crua realitat respecte les amistats.
Sinònim: A boca tancada, no entren mosques.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 333. Ajuntament d'Amposta.

Qui diu la veritat perd l'amistat

1 font, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys generals», p. 66. Pagès Editors.

Qui diu la veritat perd les amistats

1 font, 1987.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món anímic. La convivència familiar i social», p. 92. Xàbiga.

Qui diu les veritats perd les amistats!

1 font, 2012.
De renyir.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. De les amistats», p. 50. Brau Edicions.

Qui diu les veritats, / perd les amistats

1 font, 1998.
Lloc: Sant Vicent del Raspeig (Alacantí).
Garcia Molina, Rafael (1998): Almanac il·lustrat de Sant Vicent del Raspeig per a l'any 1998 «Març 1998». Web.

Qui diu massa veritats perd les amistats

1 font, 1995.
Professor Lester (1995): Avui Estiu «Horòscop. Verge», p. VII. L'Avui / El Punt Avui.

Qui diu ses veritats (o en dir ses veritats) perden (o es perden) ses amistats

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. Q», p. 185. Consell de Mallorca.

Qui diu ses veritats perd ses amistats

1 font, 1993.
Tot i que «qui ens estima ens farà plorar» (vegi's n. 1209), no ens agrada que ens retreguin els defectes i que pretenguin corregir-nos.
Equivalent en castellà: En diciendo las verdades, se pierden las amistades.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2810a Veritat», p. 378. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui diu ses veritats, perd ses amistats

1 font, 2008.
A ningú li agrada la veritat que moltes vegades no és dolça.
Sinònim: En dir ses veritats, se perden ses amistats.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.14. Veritats i mentides. Engany. Promeses. Refranys», p. 419. Editorial Moll.

Qui diu ses veritats, sol perdre ses amistats

1 font, 1984.
Ses veritats, no agraden a ningú.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Amics», p. 169. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Si dius la veritat, acabaràs l'amistat

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres familiars i amics», p. 86. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Si vas cantant veritats, / aniràs perdent les / amistats

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Visió del món», p. 81. Autoedició.