Paremiologia catalana comparada digital

Quan els gossos lladren, alguna cosa senten

133 recurrències en 58 variants. Primera citació: 1752.

Quan els gossos lladren, alguna cosa senten

37 fonts, 1910.
Equivalent en castellà: Cuando el río suena, agua lleva.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 186. Editorial Pòrtic.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els gossos i els gats», p. 165. Pagès Editors.
Galo.
Equivalent en gallec: Cando o galo cacarexa, algo pasa na eira.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 70. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Pita.
Equivalent en gallec: Cando as pitas cacarexan, algo senten.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 82. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Equivalent en gallec: Cando as pitas cacarexan, algo senten.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 109. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Equivalent en gallec: Cando o galo cacarexa algo pasa na eira.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 109. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Constatació i evidències», p. 142. Editorial Sargantana.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Connectius adverbials temporals (quan).
Conca, Maria (1987): Paremiologia «4. El refrany en el marc de la teoria textual», p. 89. Publicacions de la Universitat de València.
Correig, M.; Cugat, L.; Rius, D. (1984): Una capseta blanca que s'obre i no es tanca «Els animals. Mamífers», p. 68. Graó Editorial.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «Animals», p. 27. Editorial Joventut.
Refrany que vol dir que la murmuració, encara que no expressi la veritat, sol tenir un fonament.
Equivalent en castellà: Cuando el río suena agua lleva.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Gos», p. 130. Enciclopèdia Catalana.
Sinònim: Si l'olla bull, alguna cosa hi ha.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «S», p. 115. Edicions de 1984.
Sinònim: Aigua cau, senyal de pluja | Les fulles no es mouen sense vent | Quan el Segre brama, no brama perquè sí | Si hi ha fum, hi ha foc | Si l'olla bull, alguna cosa hi ha | Reunió de pastors, ovella morta.
Equivalent en castellà: Cuando el río suena, agua lleva | Algo tendrá el agua cuando la bendicen | Reunión de pastores, oveja muerta.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «477», p. 140. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 782», p. 820. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Vol dir que la murmuració, encara que no expressi la veritat, sol tenir un fonament vertader.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Equivalent en castellà: Cuando el río suena, agua ó piedra lleva; ó cuando la sartén chilla, algo hay en la villa.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 231. Imp. de J. Horta.
Recomana de fer cas de les manifestacions fortes de les persones (i dels gossos) ja que no hi ha efecte sense causa.
Equivalent en castellà: Cuando el río suena, agua lleva.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els animals», p. 242. Editorial de Vecchi.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 68. Web.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gos 4», p. 156. Edicions Polígrafa.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «12. Com la processó de mata...», p. 130. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 21. Editorial l'Esquer.
Equivalent en esperanto: Ne ekzistas terno sen nazo nek fakto sen bazo | Famo ne flugas, se kaŭzo ne estas.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Animals salvatges i domèstics | Sovaĝaj kaj hejmaj bestoj», p. 30. Associació Catalana d'Esperanto.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Gats i gossos», p. 134. Editorial Millà.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 188. Editorial Millà.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 122. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
NO hi ha efecte sense causa.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Gossos i gats», p. 470. Edicions 62.
No hi ha efecte sense causa.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «gat, gos, ca», p. 67. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals», p. 24. Web.
Revista Caprabo Setembre'96 (1996): Revista Caprabo, setembre'06 «Els gossos al refranyer català», p. 92. Caprabo.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 271. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1992): Una guineu tranquil·la. Col·lecció «Folklore, 8», p. 37. Editorial Miguel A. Salvatella.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Agrícoles», p. 169. Museu de Vilafranca.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 163. Edicions Víctor.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1976): «Dites sobre el gos», p. 106. Almanac Català del Rosselló.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els animals», p. 125. Museu Arxiu de Sentmenat.

Quan els cans lladren, alguna cosa senten

6 fonts, 1967.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 42», p. 457. Columna Edicions.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 87. Randa.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Ca», p. 7. Edicions Polígrafa.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XI. Els animals. Gossos i gats», p. 258. Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Ca», p. 378. Llibres de l'Index, S.A..
Font: Ballot.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «senyal». Web.

Quan els gossos lladren alguna cosa senten

6 fonts, 1917.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «3. Animalades. Q», p. 87. Edicions Tívoli.
Cavall Fort (1979): Cavall Fort, núm. 413 (octubre 1979) «El que diuen els refranys sobre... El gos». Cavall Fort.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Equivalent en castellà: Cuando el río suena, agua lleva.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Lladrar», p. 75. Edicions 62.
Els rumors tenen un fonament.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Manifestació pública», p. 99. Edicions 62.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «III. Animals i molta saviesa», p. 33. Autoedició.

Quan els gossos borden alguna cosa senten

4 fonts, 2010.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 7. Refranys de flora, fauna i natura». Llibres de l'Index, S.A..
Recomana de fer cas de les alertes que ens arriben, que ens poden prevenir d'algun mal.
Sinònim: Quan toquen campanes, senyal de festa.
Equivalent en castellà: Cuando el río suena, agua lleva.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «gos». Editorial Barcanova.
Lloc: Banyoles (Pla de l'Estany).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Alguna cosa hi ha quan es cans lladren

3 fonts, 1944.
Equivalent en castellà: No hay humo sin fuego | Cuando el río suena agua lleva.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 27. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 4, juny 1944 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 61. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Quan hi ha rumors, solen tenir fonament.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OM - Observacions morals», p. 121. Institut d'Estudis Eivissencs.

Quan els gossos lladren, / alguna cosa senten

3 fonts, 1966.
Dita popular de caràcter sentenciós.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Aforisme», p. 87. Edicions Polígrafa.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1986): Terra Nostra, 59 - Elements de folklore «Lo que es diu parlant de cans i de gossos», p. 36. Terra Nostra.
Equivalent en francès: Quand les chiens aboient, / ils entendent quelque chose.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El gos, el ca / Le chien», p. 456. Robert Morel Editeur.

Qualque cosa hi ha quan es cans lladren

2 fonts, 1999.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IV. Sentiment. Sèrie A. Sospita. Refranys», p. 61. Hora Nova.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VII. Conducta Sèrie B. Murmurar. Refranys», p. 127. Hora Nova.

Qualque cosa hi ha, com els cans lladren

2 fonts, 1979.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 86. Randa.
Vol dir que el rallar i murmuració de la gent sempre sol tenir algun fonament (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «548 Cans», p. 85. Institut Menorquí d'Estudis.

Qualque cosa hi ha, quan es cans lladren

2 fonts, 1989.
No hi sol haver fum sense foc.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.7. Ca/Cussa. Refranys», p. 40. Editorial Moll.
Equivalent en castellà: Algo tendrá el agua cuando la bendicen.
Lloc: S'Arenal.
S'Unió de S'Arenal (1989): S'Unió de S'Arenal, 25 «Refranys Mallorquins», p. 12. S'Unió de S'Arenal.

Quan el gos lladra, algú passa

2 fonts, 1999.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.

Quan el gossos lladren, alguna cosa senten

2 fonts, 1999.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.

Quan els cans lladren alguna cosa senten

2 fonts, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gos, gossa», p. 130. Editorial Millà.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals domèstics i de granja». Web.

Quan los gossos lladren alguna cosa senten

2 fonts, 1812.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «12. La comunicació lingüística - 12.6. Difamació». Web.
Segons aquell ditxo català quan los gossos lladren alguna cosa senten.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1812): Calaix de sastre, vol. IX, 1811-1812 «8 de novembre de 1812», p. 249. Curial Edicions.

Quan los gossos lladren, alguna cosa senten

2 fonts, 1910.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 21 (1 de març de 1927) «Refraner. XVI. El gos», p. 375. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Es com dir que quan se parla ab insistencia d'una cosa, quelcom deu haverhi de veritat.
Sinònim: Lo cà / lladra quan sent lladrar | Petit cà, / molt lladrar.
Equivalent en castellà: Cuando el río suena, / agua lleva.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Aforismes», p. 127. L'Avenç.
Es com dir que quan se parla ab insistencia d'una cosa, quelcom deu haverhi de veritat.
Sinònim: Lo cà / lladra quan sent lladrar | Petit cà, / molt lladrar.
Equivalent en castellà: Cuando la sarten chilla, / algo hay en la villa.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Aforismes», p. 127. L'Avenç.
Es com dir que quan se parla ab insistencia d'una cosa, quelcom deu haverhi de veritat.
Sinònim: Lo cà / lladra quan sent lladrar | Petit cà, / molt lladrar.
Equivalent en francès: Jamais bon chien n'aboie à faux.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Aforismes», p. 127. L'Avenç.

Quand los cans lladran alguna cosa sènten

2 fonts, 1803.
Equivalent en llatí: Personuit rumore domus latrante molosso.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Ca», p. 112.
Equivalent en castellà: Quando la sarten chilla algo hay en la villa.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Ca», p. 112.
Sinònim: V. Ca.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Quand», p. 248.

Alguna cosa / hey há, com es cans lladren

1 font, 1752.
Equivalent en llatí: Non omnino temnere est, quod / vulgo dictitant.
Burguera, Miquel (1752): Scripta, dialectologia catalana «Miquel Burguera: Alguns adagis (Bm-1829 [1752]-12.5) - http://scripta-dialectologia.ub.edu/textos/miquel-burguera-alguns-adagis/». Web.

Alguna côsa hey hâ côm es câns llâdran

1 font, 1979.
Sinònim: Qualque cosa hi ha, com els cans lladren.
Lloc: Mallorca.
Font: DMC, 598.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 86. Randa.

Alguna cosa hey ha com es cans lladren

1 font, 1752.
Equivalent en llatí: Non omnino temnere est, quod vulgo dictitant.
Burguera, Fra Miquel (1752): Preceptes, elegancias, calendas y frases que se enseñan en las escolas de gramatiga de la provincia de S. Francesch de Mallorca «Phrases perutiles, et adagia venusta», p. 21. Casa de Miquel Cerdá.

Cólca cósa hey há quánt es cáns lládran

1 font, 1979.
Sinònim: Qualque cosa hi ha, com els cans lladren.
Lloc: Mallorca.
Font: Diari de Buja, 94.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 86. Randa.

Com es cans lladran, colca cosa hey ha

1 font, 1979.
Sinònim: Quan els cans lladren, alguna cosa senten.
Lloc: Mallorca.
Font: Diari de Buja, 39.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 87. Randa.

Con els gossos lladren alguna cosa sinten

1 font, 2017.
Quan alguna cosa no és normal hi ha fets concrets que ho evidencien.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 218. Salvat, S.A. de Ediciones.

Cuan els gossos lladren / Alguna cosa senten

1 font, 1915.
Cuan corre alguna noticia amb insistencia sol tenir algun fonament. De: Montanyà, Josep (1917-18).
Lloc: Cornet (Sallent).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0052 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434740304201/127/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Cuan los gossos lladran, alguna cosa senten

1 font, 1847.
Exp. que los ditxos de la gent solen tenir algun origen.
Equivalent en castellà: Cuando el rio suena agua viene ó piedras lleva.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Gos», p. 16. Agencia Médica Catalana.

Cuand los cans lladran alguna cosa sènten

1 font, 1839.
Ref. que ensenya que lo rumòr y veus del poble solen tenir algun orígen.
Equivalent en italià: Chi vede il fummo ei trova il fuoco.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ca», p. 335. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que lo rumòr y veus del poble solen tenir algun orígen.
Equivalent en castellà: Cuando el rio suena piedras lleva.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ca», p. 335. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que lo rumòr y veus del poble solen tenir algun orígen.
Equivalent en castellà: Cuando la sarten chilla algo hay en la villa.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ca», p. 335. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que lo rumòr y veus del poble solen tenir algun orígen.
Equivalent en francès: Il n'y a pas de fumée sans feu.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ca», p. 335. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que lo rumòr y veus del poble solen tenir algun orígen.
Equivalent en llatí: Novi aliquid popularis rumor portendit.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ca», p. 335. Impremta de Josep Torner.

Cuand los gòssos lladran alguna cosa sentan

1 font, 1857.
Equivalent en castellà: Cuando el rio suena agua lleva.
Bordas, Luis (1857): Colección de temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano, y practicar las reglas de la gramática castellana «Método práctico para enseñar a escribir y hablar la lengua castellana, a los que reciben la segunda enseñanza en Catalunya. Refranes», p. 153. Libreria de la Sr. Viuda de Mayol.
Equivalent en castellà: Cuando la sarten chilla algo hay en la villa.
Bordas, Luis (1857): Colección de temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano, y practicar las reglas de la gramática castellana «Método práctico para enseñar a escribir y hablar la lengua castellana, a los que reciben la segunda enseñanza en Catalunya. Refranes», p. 153. Libreria de la Sr. Viuda de Mayol.

Cuand los gòssos lladran alguna cosa sènten

1 font, 1839.
Ref. que ensenya que lo rumòr y veus del poble solen tenir algun orígen.
Equivalent en castellà: Cuando la sarten chilla algo hay en la villa.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gòs», p. 1038. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que lo rumòr y veus del poble solen tenir algun orígen.
Equivalent en italià: Dove v'è il fumo colà v'è il fuoco.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gòs», p. 1038. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que lo rumòr y veus del poble solen tenir algun orígen.
Equivalent en francès: Il n'y a pas de fumée sans feu.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gòs», p. 1038. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que lo rumòr y veus del poble solen tenir algun orígen.
Equivalent en llatí: Saepe malum latitat murmur quod spargit in urbe.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gòs», p. 1038. Impremta de Josep Torner.

Qualque cosa hi ha, / que els gossos lladren

1 font, 1969.
Pas de fumée sans feu.
Equivalent en francès: Il doit se passer quelque chose, / car les chiens aboient.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El gos, el ca / Le chien», p. 456. Robert Morel Editeur.

Qualque cosa hi ha, com es cans lladren

1 font, 1984.
Ses murmuracions de sa gent, solen tenir algún fonament.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Animals. Menors», p. 162. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Quan el gos lladra alguna cosa sent

1 font, 1915.
De: Moragas i Rodes, Fidel de (1917-18).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0075 «Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435140304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Quan el gos lladra, alguna cosa sent

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El gos», p. 118. Garsineu Edicions.

Quan els cans lladren, alguna cosa senten...

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Quand les chiens aboient, c'est qu'ils entendent quelque chose.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Matxos... gats i gossos», p. 76. Sport-Entraide-Amitié.

Quan els goços lladren, alguna cosa senten

1 font, 1914.
Sinònim: Quan les campanes repiquen, senyal de festa.
Equivalent en castellà: Algo tiene el agua cuando la bendicen.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 825. Antoni López, Editor.

Quan els gossos borden, alguna cosa passa

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Quan els gossos jaupen, alguna cosa senten

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Quand les chien aboient, c'est qu'ils entendent quelque chose.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Gallinàcies i ocelles. Llebres i conills. Gats i gossos», p. 30. Autoedició.

Quan els gossos lladran, alguna cosa senten

1 font, 1903.
Equivalent en castellà: Cuando el río suena algo lleva.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 159. Est. Tip. La Hormiga de Oro.

Quan els gossos lladren / alguna cosa senten!

1 font, 2020.
Lo que es diu parlant de cans i de gossos.
Correu / Vera Grau, Idali (2020).

Quan els gossos lladren alguna cosa temen

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «3. Animalades. Q», p. 87. Edicions Tívoli.

Quan els gossos lladren, alguna cançó senten

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «13. Animalets que emeten cants». Blogger.

Quan els gossos lladren, alguna còsa senten

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 223. Editorial Arte y Letras.

Quan els gossos lladren, quelcom (o alguna cosa) senten

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.

Quan els gossos lladren, quelcom [o alguna cosa] senten

1 font, 2008.
Significa que quan la gent parla molt d'una cosa, sol haver-hi algun fonament de veritat.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Quan els gossos lladren, soroll senten

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 122. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Quan es cans lladren, qualque cosa hi ha

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 53. Consell de Mallorca.

Quan lós cans lladren, alguna cosa sénten

1 font, 1917.
Sinònim: Quan els cans lladren, alguna cosa senten.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 176. Editorial Trabucaire.

Quan los gossos lladran alguna cosa senten

1 font, 1883.
Sinònim: Per fondo que's fassa 'l foch sempre respira.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 27. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Quan los gossos lladran, alguna cosa sénten

1 font, 1886.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 183. Centre Excursionista de Catalunya.

Quan los gossos lladren alguna cosa sénten

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Quan los gossos lladren, algona cosa senten

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 105. Editorial Rourich.

Quand els gòssos lladran alguna cosa sènten

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Quando la sarten chilla algo hay en la villa.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Gòs», p. 410.
Equivalent en llatí: Saepe malum latitat murmur quod spargit in urbe.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Gòs», p. 410.

Quand els gossos ó'ls cans lladran, alguna cosa senten

1 font, 1805.
Sinònim: V. Ca, y Gos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Gos», p. 43.

Quand los gòssos lladran alguna cosa sènten

1 font, 1805.
Sinònim: V. Gôs.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Sentir», p. 320.

Quand los gossos lladran alguna cosa senten

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Cuando la sarten chilla algo hay en la villa.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 657. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Quant els gossos lladran alguna cosa senten

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/39/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Quant els gossos lladran, alguna cosa sentent

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/41/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Quant los cans lladran alguna cosa senten

1 font, 1814.
Un nom en nominatiu demana sempre un verb, y tot verb del modo finit suposa sempre un nominatiu exprés ó sobrentés, concertant ab ell en número y en persona.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «De nominatiu ab verb», p. 111. Web.

Quant los cans lladran, alguna cosa senten

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Cuando la sarten chilla, algo hay en la villa.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «154», p. 38. Imprenta de Saurí y Compañía.

Quant los gossos lladran alguna cosa sentan

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «G», p. 27. Manuscrit.

Sempre quant los gossos lladren, / ells alguna cosa senten

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quart ramallet. Flors de tot temps y tot color», p. 73. Imprempta de Carlos Latrobe.