Paremiologia catalana comparada digital

Qui més hi fa, més hi perd

187 recurrències en 99 variants. Primera citació: 1759.

Qui més hi fa, més hi perd

23 fonts, 1926.
Vol dir que sovint el qui té més mèrits és el més mal pagat.
Sinònim: Com més fan, manco en tenen | Qui més fa, manco n'ha.
Lloc: Cat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «1 Fer Refr. g)». Editorial Moll.
Vol dir que sovint el qui mereix més retribució pel seu esforç és el qui menys en té.
Sinònim: Qui més fa, manco n'ha.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Més Refr. b)». Editorial Moll.
Es refereix als qui s'interessen pel bé de gent estúpida o desagraïda.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Perdre Refr. h)». Editorial Moll.
Sinònim: De desagraïts, l'infern n'és ple.
Badia i Pujol, Jordi (2019): Ras i curt «Deu dites mal dites - https://www.vilaweb.cat/noticies/deu-dites-mal-dites/». Vilaweb.
Equivalent en castellà: Cría cuervos…
Badia i Pujol, Jordi (2023): «https://twitter.com/jbadia16/status/1740861501370671262». Twitter.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El treball. Feina», p. 108. Edicions Tres i Quatre.
Correu / Vera Grau, Idali (2023): Correu «Camina com un vell i arribaràs com un jove». Correu electrònic.
Sinònim: Fes favors a bèsties que te'ls pagaran a coces.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «264», p. 82. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 591», p. 378. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La condició humana», p. 17. Garsineu Edicions.
En tot cal prudència.
Sinònim: Qui més hi posa, més hi perd.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Treball i negocis», p. 161. Editorial de Vecchi.
Confirma o avisa que l'esforç que es fa en algun assumpte concret és inútil.
Equivalent en castellà: Quien más puso, más perdió.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 358. Web.
Equivalent en francès: Qui ne fait le plus, y perd le plus.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Treball i peresa / Travail et paresse», p. 234. Robert Morel Editeur.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 22. Les nostres virtuts», p. 330. Editorial Pòrtic.
Lloc: El Port de la Selva (Alt Empordà).
Mallol i Oriol, Josep (1984): Reculls (Dels nostres vells) «Un xic de tot», p. 59. Autoedició.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Fer», p. 67. Pagès Editors.
Es refereix al fet que hi ha gent que no són agraïts.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XIII. Referències diverses. Vària», p. 273. Llibres de l'Index, S.A.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 188. Editorial Millà.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «Q», p. 37. Autoedició.
En tot cal prudència.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 408. Edicions 62.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Del poc i del molt i de la falta de temps», p. 36. Autoedició.
A vegades.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «Q», p. 66. Autoedició.

Qui més hi fa més hi perd

13 fonts, 1949.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 157. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «8. El treball - 8.1. Faena». Web.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La pèrdua», p. 78. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Pèrdua», p. 125. Edicions Tres i Quatre.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Sovint qui més treballa és qui menys hi guanya.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Montané, Anna; Figuera, Agnès; Quílez, Enric, i Vigo, Salvador (2011): El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars «Refranys, adagis i proverbis», p. 560. Edicions Salòria.
Sovint qui més treballa és qui menys hi guanya.
Sinònim: V. Qui més dóna és qui menos rep.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 246. Salvat, S.A. de Ediciones.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Perdre», p. 270. Edicions Polígrafa.
Amb una gent tan desagraïda i tan ganyona com aquesta, qui més hi fa més hi perd.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 282. Llibres de l'Index, S.A.
Font: MS, BM, FX, ME.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «Fer i desfer», p. 34. Instituto de Estudios Turolenses.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Fer», p. 896. Editorial Selecta-Catalonia.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 97. Seuba Edicions.

Qui més hi posa, més hi perd

9 fonts, 1926.
Es diu referint-se a persones o empreses impossibles de portar per bon camí.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «1 Posar Refr. c)». Editorial Moll.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La capacitat intel·lectual. Error», p. 130. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El treball», p. 66. Garsineu Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 62. Editorial Millà.
En referència al joc.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 408. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 11. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.

Amb les dones de cap verd, qui més hi fa més hi perd

5 fonts, 1927.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1198. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La moralitat», p. 47. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 31 (1 d'agost de 1927) «Refraner. XXII. II. La dona», p. 179. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 194. Edicions 62.

En l'artet, qui més hi fa més hi perd

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1024. Editorial Selecta-Catalonia.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «Refranys de pescadors i de mariners». Correu electrònic.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els mariners i els pescadors», p. 355. Edicions 62.

Qui mès hi fa mès hi perd

4 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: Bailo bien y echaisme del corro.
Bordas, Luis (1857): Colección de temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano, y practicar las reglas de la gramática castellana «Método práctico para enseñar a escribir y hablar la lengua castellana, a los que reciben la segunda enseñanza en Catalunya. Refranes», p. 153. Libreria de la Sr. Viuda de Mayol.
Equivalent en castellà: Á mas servir ménos valer.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fer», p. 375.
Equivalent en castellà: Quien mas trabaja, ménos vale.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fer», p. 375.
Equivalent en llatí: Impensi damnam merces fit saepe laboris.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fer», p. 375.
Equivalent en llatí: Quo labor est maior, maius pro munere damnum.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fer», p. 375.
Sinònim: V. Fer.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mès», p. 87.
Equivalent en castellà: Á mas servir ménos valer.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pérdrer», p. 180.
Equivalent en castellà: Quien mas trabaja ménos vale.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pérdrer», p. 180.
Equivalent en llatí: Impensi damnum merces fit saepelaboris.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pérdrer», p. 180.
Equivalent en llatí: Quo labor est maior maius pro munere dandum.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pérdrer», p. 180.
Equivalent en castellà: Quien mas trabaja menos vale | A mas servir menos valer.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 659. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Àpit, alls i julivert, qui més hi fa més hi perd

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1061. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Puff (2014): Dites i refranys sobre el menjar i el beure «Dites i refranys sobre el menjar i el beure». Blogger.

Com més s'hi fa, més s'hi perd

3 fonts, 1967.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 54. Editorial Joventut.
Lloc: Valls (Alt Camp).
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Com», p. 132. Edicions Polígrafa.
És una persona que no sap que és l'agraïment: com més s'hi fa, més s'hi perd.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 136. Llibres de l'Index, S.A.

En la vinya del desert, qui més hi fa, més hi perd

3 fonts, 1926.
Lloc: val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Desert, -erta Refr». Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Desert», p. 47. Editorial Moll.
Sinònim: Qui més hi fa, més hi perd.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 1110», p. 856. Columna Edicions.

Qui més hi fa, més hi pert

3 fonts, 1900.
De: Moragas i Rodes, Fidel de (1917-18).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0075 «Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435140304201/3/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 114. Editorial Rourich.
Sinònim: Qui roda l'ast no-n tast'
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «F», p. 45. Tarascó, Viladot & Cuesta.

A l'art d'en Janet, qui més hi fa més hi perd

2 fonts, 1999.
De vegades, qui posa més esforç és el que menys guanya.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 533. Edicions 62.
Abans d'haver-hi els arts del Quiquino i el del Saraco hi havia el d'en Janet, que tenia fama de no pescar gaire.Com que aleshores es cobrava pel que es pescava, el sentit de la frase és que no val la pena esforçar-se.
Aquesta frase feta surt documentada com a general al recull d'Anna Parés i Puntas, Tots els refranys catalans.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «1.Frases fetes inèdites de Blanes. 1.3 Frases fetes referents a personatges populars de Blanes», p. 11. Web.

A la casa d'en Gibert, qui més hi fa més hi pert

2 fonts, 1900.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Modismes populars», p. 124. Seuba Edicions.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «Appèndix. Modismes populars», p. 102. Tarascó, Viladot & Cuesta.

A la vinya del desert, qui més hi posa més hi perd

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Es diu qual algun projecte o alguna empresa ha donat mal resultat.
Equivalent en castellà: Quien más puso, más perdió.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 169. Web.

Cavall, dona i julivert, qui més hi fa més hi perd

2 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1192. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 33. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

Com més hi fas, més hi perds

2 fonts, 2018.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Refranyer de Puigbò (2018): Refranyer de Puigbò «Agraïments». Blogger.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. C», p. 15. Amics de Tous.

Criatures, dones i julivert, qui més hi fa, més hi perd

2 fonts, 1930.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El tres», p. 40. Editorial Selecta-Catalonia.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 91. Edicions Tres i Quatre.

En casa de Gisbert, qui més fa més perd

2 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1552», p. 809. Columna Edicions.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 143. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

En el bací de sant Llambert, qui més hi fa més hi perd

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 10», p. 4. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 542. Edicions 62.

Gelebert, Gelebert, qui més hi fa més hi perd

2 fonts, 1935.
Advertiment als excessivament generosos.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 64. Editorial Selecta-Catalonia.
Advertiment als que són massa generosos.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 544. Edicions 62.

Qui mes hi fa mes hi pert

2 fonts, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
Qui mes hi fa. 29-12-1870 / = 1, 2, 13, 61.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1498.jpg. Manuscrit.

Qui més hi fa, més perd

2 fonts, 2002.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Perdre», p. 113. Pagès Editors.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. Q», p. 120. Autoedició.

Qui més hi met, més hi perd

2 fonts, 1992.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 301. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Quien más y mete, más y pierde.
Font: Tirant lo blanc (Riquer, 1969:II.160).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Proverbis catalans recollits per Pedro Vallès», p. 257. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Qui més hi fa, més hi perd.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI, p. 96. Columna Edicions.

Qui més posa, més perd

2 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2979», p. 390. Columna Edicions.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 286. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

A casa d'en Gibert, qui més hi fa, més hi perd

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1386», p. 765. Columna Edicions.

A l'art d'En Janet, qui més hi fa més hi pert

1 font, 1886.
Sinònim: O A casa d'en Gibert, etc.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 180. Centre Excursionista de Catalunya.

A l'art d'en Jaumet, qui més hi fa, més hi perd

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 2123», p. 709. Columna Edicions.

A l'art den Janet qui més hi fa més hi perd

1 font, 1935.
Vol assenyalar com a vegades, en un afer, qui més esforç hi posa és el que n'obté menys profit. De la forma «Jan» se'n fan els derivats «Janet» i «Janot». A aquest darrer se li dóna, en alguns casos, el significat de betzol.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 94. Editorial Selecta-Catalonia.

A la casa d'en Gibert, qui més hi fa més hi perd

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «III. L'habitatge. La casa», p. 27. Pagès Editors.

A la casa d'En Gibert, qui més hi fa, més hi perd

1 font, 1926.
Es diu referint-se als qui s'esforcen i sacrifiquen i després són mal agraïts.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Gibert Refr». Editorial Moll.

A la casa d'en Gibert, qui més hi fa, més hi perd

1 font, 2022.
Al·ludeix a una situació en la qual els mèrits, i sobretot els esforços, d'una persona no són recompensats de manera justa. I encara més, aquella persona que més s'hi esforça o més interés té perquè una cosa isca d'una manera determinada, és la que rep la pitjor part. Gibert: Cognom català derivat del nom propi germànic «Gaiberht» ('llança brillant').
Sinònim: A l'hostal de l'Arrupit ben pagat i mal servit.
Equivalent en castellà: Quien mas trabaja menos vale | Quien mas pone mas pierde | Quien mas hace menos merece | Quien mejor sirve tiene peor paga | Bailo bieny echaisme del corro.
Font: PCC.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. G. Gibert», p. 94. Institut d'Estudis Catalans.
Al·ludeix a una situació en la qual els mèrits, i sobretot els esforços, d'una persona no són recompensats de manera justa. I encara més, aquella persona que més s'hi esforça o més interés té perquè una cosa isca d'una manera determinada, és la que rep la pitjor part. Gibert: Cognom català derivat del nom propi germànic «Gaiberht» ('llança brillant').
Sinònim: A l'hostal de l'Arrupit ben pagat i mal servit.
Equivalent en llatí: Cur nunquam merces magno est aequanta labori? Magnis quod meritis praemia nulla satis.
Font: PCC.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. G. Gibert», p. 94. Institut d'Estudis Catalans.

A la casa d'En Juglàs, tothom balla el contrapàs

1 font, 1926.
Vol dir que cadascú fa allò que veu fer, sobre tot en la infantesa. «En Juglàs» és segurament una deformació de «el joglar».
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Contrapàs Refr». Editorial Moll.

A la casa d'en Juglàs, tothom balla el contrapàs

1 font, 2022.
Adverteix els caps de família o superiors que actuen de manera correcta, perquè tal com actuen ells, actuarà la resta de la família o les persones que estan per sota. Juglàs: Nom format a partir de la deformació de «joglar».
Sinònim: En el carrer de Conills, tan iguals són els pares com els fills | En ca el senyor Tomàs, tots ballen a compàs.
Equivalent en castellà: En casa del tamborilero, todos son danzantes | En casa del alboquero/alboguero, todos son alboqueros/albogueros | En la casa del gaitero, todos son danzantes.
Font: PCC.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. J. Judes», p. 107. Institut d'Estudis Catalans.
Adverteix els caps de família o superiors que actuen de manera correcta, perquè tal com actuen ells, actuarà la resta de la família o les persones que estan per sota. Juglàs: Nom format a partir de la deformació de «joglar».
Sinònim: En el carrer de Conills, tan iguals són els pares com els fills | En ca el senyor Tomàs, tots ballen a compàs.
Equivalent en llatí: Sunt tibicinibus plenae tibicinisaedes. Exempla superiorum in inferiores influunt.
Font: PCC.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. J. Juglàs», p. 107. Institut d'Estudis Catalans.

A la vinya del desert qui més hi posa mes hi perd

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «9. Els diners - 9.7. Pèrdua». Web.

A la vinya del desert qui mes hi posa mes hi pert

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

A la vinya del desert, com més s'hi posa, més s'hi perd

1 font, 1992.
Lloc: Alcanar.
Sancho i Esteller, Joan-Josep (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat» «Tema: La pagesia», p. 41. Servei Local de Català de Tortosa.

A la vinya del desert, com més se posa, més se perd

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 269. Editorial Antinea.

A la vinya del desert, quan més s'hi posa més s'hi perd

1 font, 2008.
Lloc: Bages.
Estruch Subirana, Maria (2008): Mil veus de Bacus. Diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages «Annex del qüestionari: repertori de dites, refranys, locucions, frases fetes», p. 57. Web.

A la vinya del desert, quan més se li posa més perd

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Vi». Web.

A la vinya del desert, quant més se li posa més es perd

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 57. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

A la vinya del desert, quant mes se li posa mes se pert

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 25. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

A la vinya del desèrt, quant més se li pòsa, més se pèrt

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 11. Editorial Arte y Letras.

A la vinya del desert, qui més hi fa més hi perd

1 font, 1995.
Font: MS, CO, FX, MR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «És la vida del pagès…», p. 29. Instituto de Estudios Turolenses.

Ab les dones de cap vert, qui més hi fa, més hi pert

1 font, 1915.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Dones - Fémbres», p. 12. Impremta Catalònia.

Al bací de Sant Llambert, / qui més hi fa, més hi perd

1 font, 1974.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1974): Terra Nostra, 13-14 - El nostre calendari «Setembre. 17. Sant Llambert», p. 74. Terra Nostra.

Al bací de sant Llambert, qui més hi fa més hi perd

1 font, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 198. Editorial Selecta-Catalonia.

Al bací de sant Llambert, qui més hi fa, més hi perd

1 font, 1983.
Per aquells que anant a cercar un remei d'oli de llàntia per al mal d'orella, donaven massa almoina, resultava pitjor el remei que la malaltia doncs ofenien el sant.
Lloc: Lledó (Alt Empordà).
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català V «17 de setembre. Sant Llambert», p. 107. Salvat, S.A. de Ediciones.

Al bací de Sant Llambert, qui més hi fa, més hi perd

1 font, 1999.
Era l'advocat del mal d'orella i es venerava a Lledó. La gent podia agafar oli d'una llàntia per poder untar les orelles dels malalts, a canvi d'una almoina que havia de ser modesta, perquè si no el sant s'ho prenia malament i no guaria el mal.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les festes de setembre», p. 146. Edicions 62.

Amb canalla i julivèrt qui més hi ta més hi pèrd

1 font, 1916.
Sinònim: Canalla, dones i julivert, qui més hi fa més hi perd.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1916): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XII. Manresa, juliòl-setembre de 1916, núm. 68», p. 192. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Amb canalla i julivert, qui més hi fa més hi perd

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 560», p. 573. Columna Edicions.

Amb les dones de cap verd / qui més hi fa més hi perd

1 font, 1980.
Lloc: Bellvís.
Carrilet (1980): Carrilet, 26 (1/6/1980) «Pensaments en vers», p. 27. Revista Carrilet.

Amb les dones de cap verd, / qui més hi fa, més hi perd

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cap», p. 163. Edicions Polígrafa.

Amb les dones de cap verd, qui més hi fa, més hi perd

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1568», p. 828. Columna Edicions.

Api (o àpits), alls i julivert, qui més hi fa més hi perd

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 309. Edicions 62.

Api, alls i julivert, / qui més hi fa, més hi perd

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Api», p. 248. Edicions Polígrafa.

Api, alls i julivert, com més s'hi fa més s'hi perd

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1045. Editorial Selecta-Catalonia.

Api, alls i julivert, qui més hi fa, més hi perd

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1834», p. 632. Columna Edicions.

Apit, alls i julivèrt qui més hi fa més hi pèrd

1 font, 1914.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1914): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys X-XI. Manresa, janer de 1914-desembre de 1915, núm. 65», p. 136. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Canalla, dones i julivert, qui més hi fa més hi perd

1 font, 1925.
I les dones tornant-s'hi diuen homes.
Sinònim: Amb canalla i julivèrt qui més hi ta més hi pèrd.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1925): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XXI. Manresa, abril de 1925, núm. 88», p. 76. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Cavall, dona i julivert, qui més hi va més hi perd

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 448. Edicions 62.

Com més donaràs, més hi perdràs

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Donar». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.

Com mes donaras, mes hi perdràs

1 font, 2010.
Lloc: Osona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Com més hi faràs, més hi perdràs

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 512», p. 355. Columna Edicions.

Còm mès s'hi fa mès s'hi pèrd

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de juny de 1908, núm. 22», p. 71. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Criatures dones i julivert, qui més hi fa més hi perd

1 font, 2009.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. IV. Les edats de la vida. Infantesa», p. 74. Revue Catalane.

Criatures, dones i julivert, qui més hi fa més hi perd

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les edats de la vida. Infantesa», p. 78. Edicions Tres i Quatre.

El bací de Sant Llambert, qui més hi fa més hi perd

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La pèrdua», p. 78. Pagès Editors.

El bací de Sant Llambert, qui més hi fa, més hi perd

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: A más servir, menos valer.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. E», p. 799. Antoni López, Editor.

En aquest món, qui més hi fa, més hi perd

1 font, 1990.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els diners i el treball», p. 109. Museu Arxiu de Sentmenat.

En casa de Gisbèrt, qui més fa més pèrt

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 94. Editorial Arte y Letras.

En el baci de Sant Llambert qui me hi fá mes hi per

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/15/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

En el bací de sant Llambert, qui més hi fa més hi pert

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Á más servir, menos valer; ó la feria de Valverde, quien más pone más pierde.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 226. Imp. de J. Horta.

En la casa d'en Gibert, qui mes hi fa mes hi pert

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «Modismes», p. 48. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

En la vinya del desert / qui mes hi fa, mes hi pert

1 font, 1759.
Carles i Amat, Joan (1759): Aforismes catalans del Doctor Joan Carles Amat. Anyadits al ultim los versos del Judici Universal, p. 38. Joan Jolis, Estamper.

En la vinya del desert, / qui més hi fa, més hi perd

1 font, 1969.
Equivalent en francès: A la vigne du désert, / plus on y travaille, plus on y perd.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Treball i peresa / Travail et paresse», p. 226. Robert Morel Editeur.

Es la vinya del desert; com mes s'hi fa, mes s'hi perd

1 font, 1915.
De: Torné Balaguer, Joan (1917-18).
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0086 «Refraner comarcá (segona tanda) - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435610304201/33/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Julivert, julivert, qui més hi fa més hi perd

1 font, 1995.
Font: MR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «Fer i desfer», p. 34. Instituto de Estudios Turolenses.

Lo bací de Sant Llambert, qui més hi fa més hi perd

1 font, 1926.
Lloc: Alt Empordà, Garrotxa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Llambert Refr». Editorial Moll.

Quan més hi fas, més hi perds

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. Q», p. 34. Amics de Tous.

Qui més en fa més en perd

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Verbs», p. 184. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Qui més fa, més hi perd

1 font, 1982.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 171. Museu de Vilafranca.

Qui més fa, pitjor queda

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.1. Homes i dones», p. 213. Eixam Edicions.

Qui mes hi fá mes hi perd

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Quien mas trabaja menos vale.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «316», p. 74. Imprenta de Saurí y Compañía.

Qui mes hi fa mes hi perd

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui mes hi fá mes hi pert

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/49/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui mès hi fá mès hi pert

1 font, 1864.
Ref. Denota que mòltas vegadas se correspon mès mal á qui serveix millor, ó que's desaten als mérits, y's dòna'l premi als indignes.
Equivalent en castellà: A mas servir menos valer; á fuer de Aragon, á buen servicio mal galardon; quien mas trabaja, menos vale; de los leales se hinchen los hospitales.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Fér», p. 743. Hermanos Espasa, Editores.
Ref. Denota que mòltas vegadas se correspon mès mal á qui serveix millor, ó que's desaten als mérits, y's dòna'l premi als indignes.
Equivalent en llatí: Pessima pro claris reddundur premia factis.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Fér», p. 743. Hermanos Espasa, Editores.

Qui més hi fà més hi pert

1 font, 1919.
Tothom sap que aquest món és una mentida i que qui més hi fà més hi pert, perquè quant arriba l'hora dels cops, no hi ha amics ni coneguts, ni pares ni fills, i no hi ha més lema ni més bandera que la que diu: campi qui pugui, que és el que vol dir l'aran.
Nogués, Xavier; Pujols, Francesc (1919): La Catalunya pintoresca «A l'aranya estira cabells». José J. de Olañeta, Editor.

Qui més hi fa mes hi pert

1 font, 2021.
Qui mes hi fa. 23-12-1903.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1499.jpg. Manuscrit.

Qui més hi fa, / més hi perd

1 font, 1999.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De treball i diners», p. 33. Autoedició.

Qui mès hi fa, mès hi perd

1 font, 1839.
Ref. que ensenya que algunas vegadas los mérits sòn desatesos.
Equivalent en castellà: Á mas servir menos valer.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fèr», p. 952. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que algunas vegadas los mérits sòn desatesos.
Equivalent en francès: Les chevaux courent les b ́néfices et les ânes les attrapent.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fèr», p. 952. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que algunas vegadas los mérits sòn desatesos.
Equivalent en italià: Chi fila ha una camicia, e chi non fila ne ha due.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fèr», p. 952. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que algunas vegadas los mérits sòn desatesos.
Equivalent en llatí: Impensi damnum merces fit saepe laboris.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fèr», p. 952. Impremta de Josep Torner.

Qui mes hi fa, mes hi pert

1 font, 1847.
Equivalent en castellà: A mas servir menos valer.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Fèr», p. 14. Agencia Médica Catalana.

Qui mes hi fá, mes hi pert

1 font, 1883.
Sinònim: Lo sabater es lo mes mal calsat.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 40. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui més hi fa, més hi pert —en aquexa vall de llágrimes. Mes qui treballa per Déu —qui més hi fa, més hi guanya

1 font, 1903.
Batlle, Joan Baptista (1903): Calendari català, pera l'any 1903, p. 153. Joan Bta. Batlle.

Qui més hi ha, més hi perd

1 font, 1979.
En tot, cal prudència.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «fer (o no)», p. 57. Editorial Millà.

Qui més hi posa més hi perd

1 font, 2011.
Lloc: Bellvís.
Salvia, Ramon (2011): Carrilet, 211 (1/3/2011) «Refranys populars», p. 35. Revista Carrilet.

Qui més hi posa, més hi perd (en el joc)

1 font, 2007.
Sinònim: Deixar (o quedar) plomat (o escogulat, o escurat, o pelat).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «143», p. 51. Garsineu Edicions.

Qui més pòsa, més pèrt

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 238. Editorial Arte y Letras.

Qui més va posar, més va perdre

1 font, 2010.
Lloc: Tavernes de Valldigna (Safor).
Correu / Company Sancho, Vicent (2010). Correu electrònic.

Qui mes y fa mes hi pert

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «F», p. 24. Manuscrit.

Quien más y mete, más y pierde

1 font, 1996.
Només reproduïm els que inclou en català, sense afegir-hi cap comentari i sovint amb una ortografia estrafeta.
Equivalent en castellà: Quien más y mete, más y pierde.
Font: P. Vallés (1549), 'Libro de refranes…', n.3574. Documentat al Tirant.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Proverbis catalans recollits per Pedro Vallès», p. 257. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.