Paremiologia catalana comparada digital

A boca que no parla, Déu no l'ou

133 recurrències en 59 variants. Primera citació: 1736.

Boca que no parla, Déu no l'ou

14 fonts, 1928.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Desembre», p. 14. Ajuntament de Cocentaina.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1151. Editorial Selecta-Catalonia.
Per a significar que el qui no s'exclama no és atès i també que el qui no s'espavila no obté profit. La substitució del concepte parlar, pel de cantar, sembla com si vulgui encloure el concepte que a Déu li és més grata la cançó que la paraula crua i senzilla.
Sinònim: Qui no canta, Déu no l'ou.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Refranyer musical», p. 20. Editorial Selecta-Catalonia.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Funciona també com un acte de parla justificatori del mateix discurs de l'emissor. De: Galiana, Lluís.
Font: Rondalla de Rondalles.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans, p. 38. Edicions Tres i Quatre.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 294. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en castellà: Boca que no habla, Dios no la oye.
Font: Capítol XI. (XI.26).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 251. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre la boca». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1071», p. 234. Columna Edicions.
Ou = del verb oir o oure.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 198. Web.
Per obtenir una cosa, s'ha de demanar.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Boca», p. 193. Edicions Polígrafa.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Boca», p. 195. Edicions Polígrafa.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VI. Piedad personal. Oración y oraciones», p. 119. Museu de Mallorca.
Aconsella la insistència si es vol aconseguir alguna cosa.
Sinònim: Qui no plora no mama.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Expressa la necessitat de l'oració.
Equivalent en castellà: Boca que no habla, Dios no la oye.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «894 Déu», p. 130. Institut Menorquí d'Estudis.
Pons, Josep, prev (1928): Arxiu de Tradicions Populars, VI «Paremiologia», p. 338. José J. de Olañeta, Editor.

A qui no parla, Déu no l'ou

12 fonts, 1910.
Alavedra, F. (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 83 (Any II, 28-agost-1937) «Aforismes i proverbis», p. 279. Revista Curiositats de Catalunya.
Equivalent en castellà: Quien no llora, no mama.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 20. Editorial Pòrtic.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Equivalent en castellà: Á quien no habla, no le oye Dios; ó quien no llora, no mama.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 221. Imp. de J. Horta.
Per obtenir alguna cosa cal demanar-la; ponderació de la parla, també.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Consells morals», p. 188. Editorial de Vecchi.
Verb oir = escoltar, sentir. Si els desitjos o les necessitats no es manifesten, difícilment els altres podran conéixer-los.
Sinònim: Similar: El que no plora, no mama.
Equivalent en castellà: Similar: Menea la cola el can, no por ti, sino por pan.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 189. Web.
Dita popular de caràcter sentenciós.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Aforisme», p. 87. Edicions Polígrafa.
Equivalent en castellà: Quien no llora no mama.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «V. Paremias. 3) Estructuras distintas», p. 202. Estudios Románicos.
Sinònim: Veg. tb. 176 i 838.
Equivalent en castellà: Quien no llora no mama.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Parlar», p. 98. Edicions 62.
Cal protestar o reclamar perquè les nostres peticions o desitjos s'acompleixin.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Déu i el cel», p. 414. Edicions 62.
Per a obtenir, cal demanar.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «paraula, parlar», p. 114. Editorial Millà.

La boca que no parla, Déu no l'ou

8 fonts, 1993.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Silenci», p. 148. Edicions Tres i Quatre.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENT., ACC., PARAULES… SILENCI», p. 25. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 218. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la saviesa i la prudència», p. 74. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la saviesa i la prudència». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 167. Universitat Miguel Hernández.

Boca que no parla, Déu no la ou

7 fonts, 1767.
Farnés, Sebastià (1928): Arxiu de tradicions populars, I «Sant Joan, bon sant», p. 11. José J. de Olañeta, Editor.
Yo sempre mhe fet carrec, que boca que no parla Déu no la òu. No es açò?
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 41. Librerías París-Valencia.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 165. Universitat Miguel Hernández.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «B», p. 79. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Equivalent en castellà: A quien no habla no le oye Dios.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. B», p. 791. Antoni López, Editor.
Rondalla.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. B», p. 120. Edicions Víctor.
De: Ros, Carles.
Font: Adages y refranys valencians, 1736.
Serra Milà, Maria Rosa (2003): Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Universitat de Girona, 6-14 de setembre de 2003), p295-300 «Refranys i frases fetes a la llengua literària del XVIII - https://aillc.espais.iec.cat/files/2020/10/13_1_aillc_294_300.pdf», p. 295. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Boca que no parla, Déu no la sent

7 fonts, 1969.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 227. Manuscrit.
Sinònim: Qui no parla, ningú no el sent.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «499», p. 146. Garsineu Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «V. El món sobrenatural. Déu», p. 138. Garsineu Edicions.
Equivalent en francès: Bouche qui ne parle pas, / Dieu ne l'entend pas.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Déu i dimoni / Dieu et diable», p. 416. Robert Morel Editeur.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Déu, Nadal i altres festivitats. Déu», p. 64. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Parts del cos (humà i d'animal)», p. 117. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Equivalent en francès: Bouche qui ne parle pas, Dieu ne l'entend point.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Vents i pluja… Sants i Déu», p. 45. Sport-Entraide-Amitié.

A boca que no parla, Déu no l'ou

5 fonts, 1989.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 165. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 50. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. A», p. 363. Web.

Boca que no parla, Deu no l'ou

4 fonts, 1863.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «B», p. 36. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «I. Bons consells sobre religió y moral». Estampa de'n Tomás Carreras.
Lloc: València (Horta).
Lo Rat Penat (1879): Lo Rat-Penat. Calendari llemosí 1879: p169-170; 172 «Adages», p. 170. Revista Lo Rat Penat.
Equivalent en castellà: Quien no llora, no mama.
Marcet y Ll., J. (1863): Compendio de los errores en que incurren los catalanes al hablar y escribir «Refranes y adagios en castellano y catalán», p. 16. Imprenta de Luis Tasso.

Boca que no parla, Déu no la vol

4 fonts, 1999.
D'aquí la conveniència del resar. Vol dir ue si necessiten una cosa, l'han de demanar.
Sinònim: La boca que no parla, Déu no la ou.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Refranys», p. 317. Editorial Moll.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2002): Revista Bellpuig, 658 «Refranyer popular», p. 17. Revista Bellpuig.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. B», p. 23. Consell de Mallorca.
Es diu de qui no gosa explicar els seus problemes.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 213. Edicions 62.

A boca que no parla, Deu no l'ou

3 fonts, 1831.
Equivalent en castellà: A quien no habla, no le oye Dios.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «129», p. 34. Imprenta de Saurí y Compañía.
Refran que repren la cortedat d'aquells que per no atrevirs á explicar ses solicituts, las mal·logran.
Dr. D. A. C. (1898): Lo Mestre Titas, 50 (juny 1898) «Passatemps. Recopilació de tots los adagis ó refrans catalans dignes de publicarse, ó sían: Sentencias tretas de la esperiencia, tresor antiquíssim de la Llengua Catalana, ab algunas frases y varias m», p. 4. Revista Lo Mestre Titas.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 9. Editorial Rourich.

Boca tancada, Déu no l'ou i el diable no l'entén

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1181. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 213. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 165. Universitat Miguel Hernández.

A la boca que no parla, Déu no la sent

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Qui no manifesta la seua opinió quan és el moment, perd la seua oportunitat.
Sinònim: Similar: El que no plora, no mama.
Equivalent en castellà: Gallo que no canta, algo tiene en la garganta || Similar: Quien calla, otorga.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 198. Web.

A qui no parla Deu no l'ou

2 fonts, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Equivalent en castellà: Quien no llora, no mama.
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
A qui no parla. 26-4-1883.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_48.jpg. Manuscrit.

Boca que calla, Déu no la ou

2 fonts, 1932.
Quan un necessita algo, no té d'esperar que li ho endevinen. Parlant és com es saben les coses.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno V (Septiembre-Octubre de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). B», p. 427. Societat Castellonenca de Cultura.
Quan un necessita algo, no té d'esperar que li ho endevinen. Parlant és com es saben les coses. De: Borràs Jarque, Joan Manuel.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Font: Refranys i frases fetes de Vila-real.
Pérez Silvestre, Sergi (2005): Font, 7 (2005) «Refranys i frases fetes de Vila-real. Escarbant amb Joan Manuel Borràs Jarque. B», p. 36. Ajuntament de Vila-real.

Boca que no parla Deu no l'ou

2 fonts, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «1. Aforismes referents á la Divinitat», p. 11. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «B», p. 8. Manuscrit.

Boca que no parla Déu no la ou

2 fonts, 1736.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «12. La comunicació lingüística - 12.3. Silenci». Web.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 46. Librerías París-Valencia.

Boca tancada no diu res

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1075», p. 238. Columna Edicions.
Boca tancada no. 28-11-1907.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_197.jpg. Manuscrit.

Á bòca que no parla Dèu no l'ou

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Á quien no habla no le oye Dios.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Bòc», p. 99.
Equivalent en llatí: Obmutescens non auditur.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Bòc», p. 99.
Sinònim: V. Bòca.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dèu», p. 255.
Sinònim: V. Boca.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Parlar», p. 154.

Á boca que no parla Dèu no l'ou

1 font, 1805.
Sinònim: V. Boca.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Oir», p. 128.

À boca que no parla Déu no l'ou

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: A quien no habla no le oye Dios.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 639. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

A boca que no parla Deu no l'ou

1 font, 2020.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «A», p. 1. Manuscrit.

A boca que no parla Déu no l'ou

1 font, 2012.
En un sentit literal, fa referència a l'oració. En sentit figurat, recomana no callar i demanar quan es vol ser escoltat.
Sinònim: Qui no plora, no mama.
Equivalent en castellà: A quien no habla no le oye Dios; Quien no llora, no mama.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Boca». Editorial Barcanova.

A boca que no parla Deu no la ou

1 font, 1869.
Briz, Francesch Pelayo (1869): Calendari catalá del any 1870, p. 34. Joan Roca y Bros, Editor.

Á bòca que no parla Dèu no la ou

1 font, 1839.
Ref. que servex per repéndrer lo encugimènt de aquells que dèxan de lograr alguna cosa per no atrevirse á demanarla.
Equivalent en castellà: Á quien no habla no le oye Dios.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Bòca», p. 293. Impremta de Josep Torner.
Ref. que servex per repéndrer lo encugimènt de aquells que dèxan de lograr alguna cosa per no atrevirse á demanarla.
Equivalent en francès: On ne peut entrer dans le sens de celui qui se tait.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Bòca», p. 293. Impremta de Josep Torner.
Ref. que servex per repéndrer lo encugimènt de aquells que dèxan de lograr alguna cosa per no atrevirse á demanarla.
Equivalent en italià: In bocca chiusa non entrò mai mosca.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Bòca», p. 293. Impremta de Josep Torner.
Ref. que servex per repéndrer lo encugimènt de aquells que dèxan de lograr alguna cosa per no atrevirse á demanarla.
Equivalent en llatí: Obmutescens non auditur.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Bòca», p. 293. Impremta de Josep Torner.

A boca que no parla o prega, Déu no l'ou

1 font, 2008.
Expressa la necessitat de l'oració.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.

À boca que no parla, Deu no l'oû

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/11/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

A buca que nó parle, Déu nó l'ou

1 font, 1917.
Sinònim: A boca que no parla, Déu no l'ou.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 170. Editorial Trabucaire.

A la boca que no parla Déu no la sent

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «12. La comunicació lingüística - 12.2. Parlar». Web.

A la boca que no parla Deu no la sent

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

A qui no parla / Deu no l'ou

1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/165/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

A qui no parla / Déu no l'ou

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Parlar», p. 164. Edicions Polígrafa.

A qui no parla Deu no escolta

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble. Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/51/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

A qui no parla, / Déu no l'ou

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Déu», p. 137. Edicions Polígrafa.

A qui no parla, Deu no el sent

1 font, 1944.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 5, juliol 1944 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 77. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

A qui no parla, Déu no el sent

1 font, 2021.
En un sentit literal, fa referència a l'oració. En sentit figurat, recomana no callar i demanar quan es vol ser escoltat.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CR - Creences religioses», p. 57. Institut d'Estudis Eivissencs.

A qui no parla, Deu no l'ou

1 font, 2021.
A qui no parla. 23-4-1911.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_49.jpg. Manuscrit.
A qui no parla. 24-2-1912.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_50.jpg. Manuscrit.
A qui no parla. 17-2-1915 / 2-11-1917 / 1-2-1919 / 15-11-1922.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_51.jpg. Manuscrit.

A qui no prega, Déu no l'ou

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui ne prie pas, Dieu ne l'entend pas.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Déu i dimoni / Dieu et diable», p. 422. Robert Morel Editeur.

A qui no prega, Déu no l'ou…

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Qui ne prie pas, Dieu ne l'entend pas…
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Vents i pluja… Sants i Déu», p. 45. Sport-Entraide-Amitié.

Boca (o la boca) que no parla, Déu no l'ou

1 font, 1999.
Es diu de qui no gosa explicar els seus problemes.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 213. Edicions 62.

Boca (o La boca) que no parla, Déu no l'ou

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 165. Universitat Miguel Hernández.

Boca que no parla / Déu no l'ou

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Parlar», p. 164. Edicions Polígrafa.

Boca que no parla Déu no l'oeix

1 font, 1984.
Es fa necessari obrar.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Piadosos», p. 262. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Boca que no parla Deu no l'òu

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 5 de febrer de 1908, núm. 17», p. 301. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Boca que no parla Deu no la ou

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Boca que no parla Déu no la sent

1 font, 2006.
Si vols quelcom s'ha de demanar.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Boca», p. 7. Curbet CG Edicions.

Bòca que no parla, Déu no l'òu

1 font, 1864.
Briz, Francesch Pelayo (1864): Calendari catalá del any 1865, p. 25. Llibretería de Estanislao Ferrando Roca.

Boca que no parla, déu no l'ou

1 font, 2010.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Boca que no parla, Deu no la òu

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «B», p. 35. Editorial Arte y Letras.

Boca que no parla, Deu no la ou

1 font, 1915.
De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/61/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Boca que parla Dèu la ou

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Primer ramellet. Flors de vida», p. 25. Imprempta de Carlos Latrobe.

Boca que parla, Déu l'ou

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1072», p. 235. Columna Edicions.

Boca qui no parla / Deu no la òu

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXVI.- Piadosus», p. 322. Institut Menorquí d'Estudis.

Boca qui no parla, / Deu no la 'ou

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXIV.- Parts del cos », p. 319. Institut Menorquí d'Estudis.

Boca qui no parla, Deu no l'óu

1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1898 (3a època) «Refranes menorquines. Letra B», p. 90. Revista de Menorca.

Bóca qui no parla, Déu no la ou

1 font, 1905.
Proverbis castellans.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis castellans», p. 214. Stampa Elzeveriana.

Boca qui no parla, Déu no la ou

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Aforismes castellans», p. 140. Seuba Edicions.

Boca qui no parla, Deu no la ou

1 font, 1900.
Font: D'origen castellà, segons A. Bulbena.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «Aforismes castellans», p. 107. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Llengua que no parla, Déu no la ou

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Llengua», p. 197. Universitat Miguel Hernández.

Qui no parla, Déu no el sent

1 font, 2020.
Sembla una referència indirecta a l'oració vocal.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «D», p. 85. Institut d'Estudis Eivissencs.

Qui no parla, Déu no-l ou

1 font, 1905.
Proverbis castellans.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis castellans», p. 230. Stampa Elzeveriana.