Paremiologia catalana comparada digital

Al temps del cucut, al matí moll i al vespre eixut

175 recurrències en 128 variants. Primera citació: 1759.

Quan canta el cucut al matí, a la tarda moll o eixut

7 fonts, 1999.
Lloc: Illes Balears.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «13. Animalets que emeten cants». Blogger.
Astrogea (diverses fonts) (2009): Astrogea «Refranys i dites sobre el temps». Web.
Calonge Meteoweb (2023): Calonge Meteoweb «Refranys i dites catalanes - https://www.calonge-meteoweb.com/HTML/refranys_cat.htm». Web.
Gil Pagès.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Gil Pagès (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb el temps». Web.
(2001): L'Estel «Dites relacionades amb el temps», p. 30. Revista L'Estel.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb el temps», p. 35. Revista L'Estel.

Quan canta el cucut, el matí moll i el vespre eixut

6 fonts, 1951.
Encara el bon temps no ha acabat d'asseure's del tot.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.5 Aucells. Refranys», p. 36. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 945. Editorial Selecta-Catalonia.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «3. Animalades. Q», p. 86. Edicions Tívoli.
També tenim d'altres refranys molt més específics.
López, Mònica (2007): Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys «Juny. Mirant els animals», p. 93. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La pluja», p. 43. Edicions 62.
Rodríguez Picó, Alfred (1987): Quin temps farà? «9. Llamps i llampecs», p. 57. Edicions Proa.

Quan canta el cuc, pel dia mullat i per la nit eixut

4 fonts, 1984.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «13. Animalets que emeten cants». Blogger.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «3. Animalades. Q», p. 85. Edicions Tívoli.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. El canto del cuco, es propio de la primavera, con la característica de inestabilidad, con días de lluvia y días soleados. Las temperaturas diarias ascienden pero con días de posibles precipitaciones. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 645. Universitat de les Illes Balears.
Lloc: Alcoi (Alcoià).
Valor Calatayud, Ernest (1984): Breu refraner de dies, mesos i santets. Recull folklòric «Abril», p. 45. Caja de Ahorros de Alicante y Murcia.

Al temps del cucut, el matí moll i el vespre eixut

3 fonts, 2010.
Lloc: Navarcles.
Estruch Subirana, Maria (2013): Arrels «Recull de refranys al Bages, especialment meteorològics. Refranys i dites - http://mariaestruch.blogspot.com/2013/06/recull-de-refranys-al-bages.html». Blogger.
Lloc: Avià, Gironella, Casserres, Olvan, la Nou, Gisclareny, Berga, la Pobla de Lillet, Vallcebre, Montmajor, Saldes, Puig-reig, Viver i Serrateix.
Estruch Subirana, Maria (2013): Arrels «Recull de refranys i tradicions al Berguedà, especialment meteorològics. Refranys, dites, sentències, prediccions meteorològiques…». Blogger.
Estruch Subirana, Maria (2010): Montbordó, Viver i Serrateix, 2012 «Els noms populars de núvols, boires i vents a Viver, Serrateix i Sant Joan de Montdarn», p. 12.

El temps del cucut, al matí mullat i al vespre eixut

3 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mesos». Web.
De: Pujol i Vila, Josep | Amades, Joan.
Font: 10.000 refranys catalans, 370 frases fetes (Tarragona: Arola, 2012) | Calendari de refranys (Tarragona: El Mèdol, 2002).
Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú de Vic (2021): Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú de Vic «Els refranys catalans: Abril - https://bibdevicinfantil.wordpress.com/2022/04/22/els-refranys-catalans-abril/». Blogger.
Refranes referidos al comportamiento climático de la fauna en el mes. En los anteriores refranes, se menciona que a comienzos del mes, suele cantar el cuco, anunciando la entrada en dicho mes de abril. De: Amades.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «10.4. Abril. 10.4.2. Caracterización de la climatología de abril. 10.4.2.5. Refranes ligados a labores y fenología», p. 303. Universitat de les Illes Balears.

El temps del cucut, el matí mullat i el vespre eixut

3 fonts, 1999.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Sinònim: El temps del cucut, tan aviat és moll com eixut | És el temps del cucut, que tan aviat és moll com eixut.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. I. El temps meteorològic. Altres», p. 199. Llibres de l'Index, S.A.
Es refereix al mes d'abril.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Altres», p. 50. Edicions 62.

En cantar el puput, matí banyat, capvespre eixut

3 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
És a dir: no ho sabràs.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 67. Web.
Sinònim: El temps de la puput, al dematí pluja i a la tarda eixut.
Equivalent en castellà: Cuando canta el cuco, cuanto llueve en ocho días se enjuaga en uno.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

En temps de la puput, pel matí mullat i pel vespre eixut

3 fonts, 1980.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals. Dites sobre els ocells. Dites sobre les puputs». Web.
La puput = ocell negre que s'agrada de solitud vora les fondalades i els rierols i diu: put!… put!). A l'inici i al final de l'hivern, la humitat nocturna precipa en terra a la matinada en forma de líquida rosada o reixiu, o bé de glaçada escarxa.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Pluges i rellamps», p. 589. Web.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Pluja», p. 34. J. Huguet Pascual, editor.

Quan canta la puput, pel matí mullat i per la vesprada eixut

3 fonts, 1989.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «Q», p. 96. Ajuntament d'Alzira.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 269. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Al temps del puput, de matí banyat i de tarda eixut

2 fonts, 2009.
Lloc: Nonasp (Matarranya).
L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. A», p. 3. PDF.
Lloc: Nonasp.
Llop, Merche (2009): L'Eixam. La revista de l'Associació Amics de Nonasp, any 13, núm. 14 (juliol de 2009) «Refranys», p. 3. Associació Amics de Nonasp.

El temps del cucut, el matí plou i la tarda ja és eixut

2 fonts, 1990.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals. Dites sobre els ocells. Dites sobre els cucuts». Web.
Equivalent en francès: Au temps du coucou, le matin il pleut et l'après-midi c'est déjà sec.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. El temps, la lluna i el sol», p. 82. Autoedició.

En temps de la puput, al matí mullat i al vespre eixut

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Puput = ocell que canta put!-put! A la primavera i a la tardor.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 40. Web.

Quan al matí canta el cucut, a la vesprada moll o eixut

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 67. Web.

Quan canta el cucut / al matí mullat / i al vespre eixut

2 fonts, 2007.
De: Alumnes de 8è del Col·legi Públic Gil Cristià.
Lloc: La Selva del Camp.
Font: La Selva popular i tradicional: refranys, endevinalles, cançons del tió, remeis, oracions remeieres. (Sant Jordi, 1981).
Ajuntament de la Selva del Camp (2024): Ajuntament de la Selva del Camp «Refranys. Adagis del calendari - https://www.laselvadelcamp.org/pagina/refranys». Web.
(2007): L'Estel «Refranys», p. 32. Revista L'Estel.

Quan canta el cucut, / el matí moll / i el vespre eixut

2 fonts, 1930.
L'observació dels animals ha donat lloc a diversos interessants proverbis de vaticinis meteorològics.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Pluja», p. 115. Butlletí de Dialectologia Catalana.
L'observació dels animals ha donat lloc a diversos interessants proverbis de vaticinis meteorològics.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pluja», p. 348. Edicions Polígrafa.

Quan canta el cucut, al matí mullat i a la tarda eixut

2 fonts, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals. Dites sobre els ocells. Dites sobre els cucuts». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.

Quan canta el puput, al matí mullat i a la tarda eixut

2 fonts, 1990.
Lloc: Reus i comarca.
Font: Etnografia de Reus i la seva comarca. El Camp, la Conca de Barberà, el Priorat (Ed. Altafulla, Barcelona, 1990).
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2011): Correu. Correu electrònic.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: El Camp, la Conca de Barberà, el Priorat.
Violant i Simorra, Ramon (1990): Etnografia de Reus i la seva comarca. El Camp, la Conca de Barberà, el Priorat. Editorial Altafulla.

A puput, al matí banyat i a la tarde eixut

1 font, 1995.
Font: TC.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «El calendari del pagès. Abril», p. 20. Instituto de Estudios Turolenses.

A puput, de matí banyat i de tarde eixut

1 font, 2010.
Ere allò que en castellà sirie lo «rocío», eh? La banyadura que, pos de matí, que sempre n'hi ha banyadura i que per la tarde o al cap d'un rato ja s'eixugue.
Lloc: Nonasp (Matarranya).
Oriol, Carme; Navarro, Pere; Sales, Mònica (2010): Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp «Segona part. Parèmies», p. 176. Associació Cultural del Matarranya.

A put-put, de matí banyat i de tarda eixut

1 font, 1999.
La banyadura del matí.
Lloc: Nonasp.
Rius, Mario (1999): L'Eixam. La revista de l'Associació Amics de Nonasp, núm. 4 (agost de 1999), p. 26 ««Literatura oral. Refranyer»». Associació Amics de Nonasp.

Al mes del cucut, al matí moll i al vespre eixut

1 font, 2004.
I és que com més s'escolta cantar el cucur és en primavera, època en què el temps és bastant inestable.
Ramírez, Ana-Luisa (2004): Els refranys i el medi ambient. Guia personal de nous valors ecològics «Comportaments de l'entorn natural», p. 11. Bancaixa.

Al temps de cu-cut; demati banyat i a la tarde aixut

1 font, 1915.
De: Torné Balaguer, Joan (1917-18).
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0086 «Refraner comarcá (segona tanda) - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435610304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Al temps de la cu-cut; al matí pluja i a la tarda eixut

1 font, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 40 (15 de desembre de 1927) «Refraner. La pluja. A. La pluja durant l'anyada», p. 405. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Al temps de la cucut al demati pluja, a la tarda aixut

1 font, 2020.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «A», p. 1. Manuscrit.

Al temps de la cucut, / al demati pluja, à la tarda aixut

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Apéndix. Pagesias. II», p. 151. Imprempta de Carlos Latrobe.

Al temps de la cucut, al dematí pluja, a la tarda axut

1 font, 1917.
Sinònim: Al temps del cucut, al matí pluja, a la tarda eixut.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 170. Editorial Trabucaire.

Al temps de la cucut, al dematí pluja, a la tarda vent

1 font, 2011.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. A», p. 364. Web.

Al temps de la puput / al matí moll, al vespre eixut

1 font, 1969.
Lloc: Guimerà.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Moll», p. 213. Edicions Polígrafa.
Lloc: Guimerà.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Temps», p. 58. Edicions Polígrafa.

Al temps de la puput al matí moll i al vespre aixut

1 font, 2004.
Sinònim: Veg. Maití.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Matí», p. 94. Pagès Editors.

Al temps de la puput, / al matí moll i al vespre eixut

1 font, 1969.
Aquest estat intermitent de pluges que reflecteixen els aforismes, porta aparellat un estat no massa segur de temperatura.
Lloc: Guissona.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Maig», p. 27. Edicions Polígrafa.

Al temps de la puput, al matí és moll i a la tarda eixut

1 font, 1987.
El temps de la puput —un ocell estival— va des d'Abril a l'Agost. A causa del calor, si plou en aquest temps, aviat és sec —del matí a la tarda segons la dita.
Lloc: Montgai i Puigverd d'Agramunt.
Grup d'alumnes de 2n de BUP de Institut d'Agramunt (1987): 365 dies a casa de pagès a través de 190 dites populars de la Ribera del Sió i del Mig Segre «La Palanca, 86 (febrer de 1989): Dites de meteorologia», p. 16. La Palanca.

Al temps de la puput, al matí moll i a la tarda eixut

1 font, 1987.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 15. Editorial Virgili & Pages.

Al temps de la puput, al matí moll i al vespre aixut

1 font, 2004.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Vespre», p. 154. Pagès Editors.

Al temps de la puput, al matí moll i al vespre eixut

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «puput», p. 218. Editorial Millà.

Al temps de la puput, al matí mullat i a la tarda eixut

1 font, 1989.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA) núm. 14 «Recull de Refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 14, p15-16 «Recull de refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Al temps del cucut / al matí moll i al vespre aixut

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Al temps del cucut / del matí al vespre es axut

1 font, 1910.
Lloc: Crespià (Pla de l'Estany).
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol IV. Aucells de bosch. II. Monografies. Cucut. Aforismes meteorològichs», p. 325. L'Avenç.

Al temps del cucut, al dematí moll i al vespre eixut

1 font, 2011.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Els mesos de l'any. Març», p. 163. Institut Francesc Ribalta.

Al temps del cucut, al matí banyat i a la tarde eixut

1 font, 1995.
Font: VT, N.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «El calendari del pagès. Abril», p. 20. Instituto de Estudios Turolenses.

Al temps del cucut, al matí moll i a la nit eixut

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. Els ocells», p. 120. Garsineu Edicions.

Al temps del cucut, al matí moll i a la tarda eixut

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 4. De l'any, dels mesos i dels fenòmens atmosfèrics», p. 67. Edicions Salòria.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 5. Del món de les bèsties», p. 71. Edicions Salòria.

Al temps del cucut, al matí moll i al vespre eixut

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els ocells», p. 166. Pagès Editors.

Al temps del cucut, al matí moll, a la tarde aixut

1 font, 2006.
Parèmies. De: Verdaguer, Mn. Cinto.
Lloc: Pallars, Alt Urgell.
Font: Manuscrit 1466 de la Biblioteca de Catalunya.
Veny i Clar, Joan (2006): Anuari Verdaguer, 14 (2006), p. 17-55 «Llengua i territori en l'obra de Verdaguer. Una mostra de recull dialectològic», p. 25. Anuari Verdaguer.

Al temps del puput, / el matí moll i el vespre eixut

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Au temps de la huppe, / le matin mouillé et le soir sec.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La primavera / Le printemps», p. 568. Robert Morel Editeur.

Are fá el temps de la cucut / que tant aviat plou com es aixut

1 font, 1915.
Es diu cuan allá l'istiu plou i després torna á serenar-se. De: Martí i Albanell, Frederic (1924-25).
Lloc: Sant Juliá de Vilatorta.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0105-0047 «Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434470304201/123/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Del temps de la puput, al matí moll i al vespre eixut

1 font, 2019.
El «temps de la puput» és la primavera, en què hi ha molta variabilitat meteorològica. Per tant, en un sol dia hi pot haver pluja i sol, per això si plou al matí, al vespre ni rastre d'humitat. Aquesta temporada coincideix amb el moment en què es veuen més puputs. De: Sabé, Quim.
Lloc: Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental).
Miralta Solé, Anna (2019): Dit i fet. Estudi dels refranys i geoparemiologia «Refranys i frases fetes per municipis», p. 9. Treball de recerca.

El temps cucut tan aviat ès mullat com ès eixut

1 font, 2024.
És en el maig i abans feien ruixats freqüents, però ara ja no serveix la dita perquè no plou.
Llop Farré, Àngela (2024): «https://twitter.com/ngelaLlopFarr/status/1758202664255410625». Twitter.

El temps de la pulput; p'el matí banyat y per la esprá eixut

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 90. Editorial Arte y Letras.

El temps de la puput, al dematí, pluja i a la tarda, eixut

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 317», p. 290. Columna Edicions.

El temps de la puput, pel matí banyat per la vesprada eixut

1 font, 2019.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. Al amanecer, escuchar al cuclillo cantar, el día será lluvioso por la mañana y por la tarde habrán terminado las precipitaciones. También se parecen a las tormentas en las mañanas de la primavera. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 617. Universitat de les Illes Balears.

El temps del cucut, / al matí pluja, a la tarda eixut

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Cucut», p. 293. Edicions Polígrafa.

El temps del cucut, / el matí mullat i el vespre eixut

1 font, 1930.
Les seves pluges són considerades com a molt benefactores per a l'agricultura, ja que ajuden considerablement les feines del camp, com ho demostren els proverbis.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars, p. 14. Butlletí de Dialectologia Catalana.

El temps del cucut, al matí mulla i al vespre eixut

1 font, 2007.
3. «El temps del cucut» és el temps de primavera, molt variable i de ruixats intermitents.
López, Mònica (2007): Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys «Abril. Un refrany per cada dia», p. 54. Columna Edicions.

El temps del cucut, al matí pluja, a la tarda eixut

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «cucut», p. 80. Editorial Millà.

El temps del cucut, del matí al vespre és eixut

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals. Dites sobre els ocells. Dites sobre els cucuts». Web.

El temps del cucut, elmatí banyat i el vespre eixut

1 font, 2008.
Sinònim: En temps des puputs, matí de moll, capvespre eixut.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.5 Aucells. Refranys», p. 37. Editorial Moll.

El temps del cucut, si al matí plou, al vespre ja és eixut

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals. Dites sobre els ocells. Dites sobre els cucuts». Web.

El temps del cucut: si al matí plou, al vespre ja és eixut

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia». Web.

En cantá es puput, es matí banyat i el capvespre aixut

1 font, 2019.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. Al amanecer, escuchar al cuclillo cantar, el día será lluvioso por la mañana y por la tarde habrán terminado las precipitaciones. También se parecen a las tormentas en las mañanas de la primavera. De: Amades.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 617. Universitat de les Illes Balears.

En cantar el puput matí banyat i cap vespre eixut

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «13. Animalets que emeten cants». Blogger.

En cantar el puput matí banyat, capvespre eixut

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «3. Animalades. E», p. 81. Edicions Tívoli.

En cantar es puput, matí banyat capvespre eixut

1 font, 1983.
Lloc: Menorca.
Consell Insular de Menorca (1983): Folklore menorquí. Un recull per a les primeres edats «Capítol II. Refranys pagesívols. Astronomia», p. 52. Consell Insular de Menorca.

En cantar es puput: matí banyat, capvespre eixut

1 font, 1993.
«No es signo de bueno o mal tiempo propiamente, indica simplemente que en la época de su canto (verano), las lluvias son de poca importancia y naturalmente el agua desaparece enseguida» (F. Pons).
Equivalent en castellà: Cuando canta el cuco, cuanto llueve en ocho días se enjuaga en uno.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2345 Puput», p. 318. Institut Menorquí d'Estudis.

En el temps del cucut al matí mòll y al vespre axut

1 font, 1910.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1910): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VI. Manresa, agost-setembre de 1910, núm. 44», p. 72. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

En lo temps de la cucut / al matí moll y al vespre aixut

1 font, 1904.
Alcalà, Josep M. (1904): En Patufet, Any I, núm. 49, p7 «Sabiesa popular», p. 7. Revista En Patufet.

En lo temps del cucut al matí moll y al vespre aixut

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 23. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

En ne cantar es puput: / matí, banyat; capvespre, aixut

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. II.- Astronomía, Meteorología. a) Aigo, neu», p. 279. Institut Menorquí d'Estudis.

En no cantar el puput, matí banyat, capvespre eixut

1 font, 1992.
Sinònim: El temps de la puput, al dematí pluja i a la tarda eixut.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII, p. 493. Columna Edicions.

En sentir cantar es puput, matí banyat, capvespre eixut

1 font, 1984.
Creença de gent del camp.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Animals. Menors», p. 160. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

En sentir cantar es puput: matí banyat, capvespre eixut

1 font, 1993.
«No es signo de bueno o mal tiempo propiamente, indica simplemente que en la época de su canto (verano), las lluvias son de poca importancia y naturalmente el agua desaparece enseguida» (F. Pons).
Equivalent en castellà: Cuando canta el cuco, cuanto llueve en ocho días se enjuaga en uno.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2345a Puput», p. 318. Institut Menorquí d'Estudis.

En temps de la cucut / al dematí pluja, / á la tarde aixut

1 font, 1888.
Sinònim: Quan canta l' cucut / al matí mullat, / á la tarde aixut.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «IV. Meteorología agrícola. Abril», p. 112. Associació d'Excursions Catalana.

En temps de la cucut al matí mullat i a la tarda eixut

1 font, 2010.
Parlant de Santa Coloma de Queralt, fent endreça, he trobat una col·lecció de refranys d'aquest poble que em va passar, a finals dels 60, en Josep Carreras, colomí de soca arrel i nat a inicis del segle XX.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2010): Correu «Aforismes encara usuals a la Segarra Alta tarragonina. Els treballs del camp». Correu electrònic.

En temps del cucut / del matí al vespre es aixut

1 font, 1888.
Sinònim: Quan canta l' cucut / al matí mullat, / á la tarde aixut.
Lloc: Crespiá.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «IV. Meteorología agrícola. Abril», p. 112. Associació d'Excursions Catalana.

En temps del cucut, / el dematí plou, i el vespre ja és eixut

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Au temps du coucou, / il pleut le metin, et le soir c'est délà sec.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'ocell / L'oiseau», p. 498. Robert Morel Editeur.

En temps del cucut, al matí moll, i a la tarda eixut

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. La pluja», p. 88. Garsineu Edicions.

En temps del cucut, al matí plou i al vespre ja és eixut

1 font, 2009.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «El calendari», p. 168. Cossetània Edicions.

Fá el temps de la cucut

1 font, 1915.
Es diu cuan allá l'istiu plou i després torna á serenar-se. De: Martí i Albanell, Frederic (1924-25).
Lloc: Sant Juliá de Vilatorta.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0105-0047 «Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434470304201/123/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Fa el temps del cucut, al dematí moll i a la tarda eixut

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. F», p. 22. Amics de Tous.

Lo temps de la cucut al demati pluja y à la tarde aixut

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «T», p. 48. Manuscrit.

Lo temps de lo cucut al dematí pluja y a la tarde achut

1 font, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Lo temps del cucut, si al matí plou, al vespre ja es axut

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 77. Editorial Rourich.

Lo tems de lo cucut el mati pluja y la tarde achut

1 font, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/39/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Pel temps del cucut si al matí plou al vespre està eixut

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.

Pel temps del cucut, tan aviat és moll com eixut

1 font, 2013.
Lloc: Gironella.
Estruch Subirana, Maria (2013): Arrels «Recull de refranys i tradicions al Berguedà, especialment meteorològics. Refranys, dites, sentències, prediccions meteorològiques…». Blogger.

Pluja del mes del puput / matí moll, y vespre axut

1 font, 1759.
Carles i Amat, Joan (1759): Aforismes catalans del Doctor Joan Carles Amat. Anyadits al ultim los versos del Judici Universal, p. 44. Joan Jolis, Estamper.

Pluja del mes del puput, matí moll i vespre eixut

1 font, 1992.
Sinònim: El temps de la puput, al dematí pluja i a la tarda eixut.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII, p. 251. Columna Edicions.

Quan canta (o en cantar) es puput, de matí banyat, (i) (es) vespre eixut

1 font, 1993.
«No es signo de bueno o mal tiempo propiamente, indica simplemente que en la época de su canto (verano), las lluvias son de poca importancia y naturalmente el agua desaparece enseguida» (F. Pons).
Equivalent en castellà: Cuando canta el cuco, cuanto llueve en ocho días se enjuaga en uno.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2345b Puput», p. 318. Institut Menorquí d'Estudis.

Quan canta el cu-cut / el matí mullat / i a la nit aixut

1 font, 1979.
Un altre que ens indica el temps. És un moixó que quan canta, al matí hi haurà humitat per la boira i al llarg del dia degut a la sortida del sol s'aixuga la humitat.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «El temps i la agricultura», p. 24. Autoedició.

Quan canta el Cu-cut, al dematí pluja i a la tarda aixut

1 font, 1920.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1920): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XVI. Manresa, juliol-desembre de 1920, núm. 76», p. 324. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Quan canta el cu-cut, si al matí és moll al vespre és eixut

1 font, 2010.
Lloc: Berguedà.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Quan canta el cuc, pel dia mullat, i per la nit eixut

1 font, 1986.
Lloc: País Valencià.
Valor Calatayud, Ernest (1986): Refraneret musical. Recull folklòric «Refraner del cant. Q», p. 32. Llorens Llibres.

Quan canta el cuc, una hora plou i l'altra fa eixut

1 font, 2019.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. El canto del cuco, es propio de la primavera, con la característica de inestabilidad, con días de lluvia y días soleados. Las temperaturas diarias ascienden pero con días de posibles precipitaciones. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 645. Universitat de les Illes Balears.

Quan canta el cuc, una hora plou i l'atra fa eixut

1 font, 1984.
Es per l'abril.
Lloc: Alcoi (Alcoià).
Valor Calatayud, Ernest (1984): Breu refraner de dies, mesos i santets. Recull folklòric «Abril», p. 45. Caja de Ahorros de Alicante y Murcia.

Quan canta el cuc, una hora plou, l'altra fa eixut

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «3. Animalades. Q», p. 86. Edicions Tívoli.

Quan canta el cuc, una hora plou, l'atra el fa eixut

1 font, 1986.
Es per l'abril.
Lloc: País Valencià.
Valor Calatayud, Ernest (1986): Refraneret musical. Recull folklòric «Refraner del cant. Q», p. 32. Llorens Llibres.

Quan canta el cucut / al matí moll / i a la tarda eixut

1 font, 1970.
Senyals de pluja.
Lloc: Castellbò, Gil.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Temps», p. 61. Edicions Polígrafa.

Quan canta el cucut / al matí mullat / i a la tarda eixut

1 font, 1984.
Lloc: Tivissa.
Brull, Josep M. (1984): Tivissa: un poble antic de la Catalunya nova «Refranyer del camp, del temps, i dels fruits», p. 135. Biblioteca Mestre Cabré.

Quan canta el cucut / tan aviat mullat com eixut

1 font, 1970.
Sinònim: V. Cucut.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Ocell», p. 17. Edicions Polígrafa.

Quan canta el cucut al matí mullat i a la tarda eixut

1 font, 1986.
Ja que no és gens pròdig si arriba a ploure.
Serra i Boldú, Valeri (1986): Festes i tradicions populars de Catalunya «Del saber popular: aforística d'abril», p. 77. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Quan canta el cucut, / el matí moll, i el vespre eixut

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 25. La Neotípia.

Quan canta el cucut, al matí moll i el vespre eixut

1 font, 2023.
Calonge Meteoweb (2023): Calonge Meteoweb «Refranys i dites catalanes - https://www.calonge-meteoweb.com/HTML/refranys_cat.htm». Web.

Quan canta el cucut, el matí moll i vespre eixut

1 font, 2019.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. Escuchar el canto de las abubillas es señal de mañana seca y tarde lluviosa. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 643. Universitat de les Illes Balears.

Quan canta el palput / pel matí mullat / i per la vesprà eixut

1 font, 2009.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «2. Les estacions de l'any», p. 51. Edebe. Edicions Don Bosco.

Quan canta el puput, / al matí, mullat, / a la tarda, eixut

1 font, 2007.
Fa referència al puput, que ja ronda per l'abril.
Lloc: Besalú (Garrotxa).
Romeu i Figueras, Josep (2007): La Garrotxa. Creences i costums. El cicle de l'any «Abril. 81. El puput», p. 47. Farell Editors.

Quan canta el puput, / el matí moll i el vespre eixut

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Quand chante la huppe, / le matin mouillé et le soir sec.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La pluja / La pluie», p. 544. Robert Morel Editeur.

Quan canta el puput, al dematí mullat i al vespre eixut

1 font, 2016.
El cant del puput al matí és senyal de pluja, però poca, ja que al vespre ja està tot eixut.
Lloc: Maspujols.
Samsó Salvat, Núria (2016): El parlar de Maspujols «Dites que tenen a veure amb el temps», p. 167. Pragma General d'Edicions.

Quan canta el puput, al matí moll, a la tarda eixut

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els ocells», p. 167. Pagès Editors.

Quan canta el puput, de matí banyat i per la vesprà eixut

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «3. Animalades. Q», p. 86. Edicions Tívoli.

Quan canta el puput, el matí moll i el vespre eixut

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.

Quan canta el puput, pel matí, banyat, i per la tarda, eixut

1 font, 1992.
Lloc: Alcanar.
Sancho i Esteller, Joan-Josep (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat» «Tema: El clima», p. 35. Servei Local de Català de Tortosa.

Quan canta es puput, / es matí banyat / i es vespre eixut

1 font, 2009.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. Meteorologia de l'aigua i de la pluja», p. 230. Edebe. Edicions Don Bosco.

Quan canta l' cucut / al matí mullat, / á la tarde aixut

1 font, 1888.
Equivalent en castellà: En tiempo del cuco, / á la mañana mojado, / á la tarde enjuto.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «IV. Meteorología agrícola. Abril», p. 112. Associació d'Excursions Catalana.
Sinònim: En temps de la cucut / al dematí pluja, / á la tarde aixut.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «IV. Meteorología agrícola. Abril», p. 112. Associació d'Excursions Catalana.
Equivalent en aragonès: En tiempo del cugulo / por la mañana blando, / por la tarde duro.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «IV. Meteorología agrícola. Apéndice», p. 133. Associació d'Excursions Catalana.
Equivalent en provençal: Au tems que canta lou couguou / de matin moui, e vespre dur.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «IV. Meteorología agrícola. Apéndice», p. 133. Associació d'Excursions Catalana.

Quan canta la palput, el matí mullat i el vespre eixut

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol I: El cel i la terra. 1.4 L'oratge. 1.4.3. L'oratge segons els ocells i les bèsties. Palput o puput», p. 28. Eixam Edicions.

Quan canta la palput, pel matí mullat y per la vesprá, aixut

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 222. Editorial Arte y Letras.

Quan canta la poput, per dematí moll i de vesprà(da) eixut

1 font, 1994.
Lloc: Callosa d'en Sarrià.
Beltran i Calvo, Vicent (1994): El parlar de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Tàrbena i de Guadalest. Aportació al vocabulari fitonímic i zooímic valencià «6. Cobles, refranys i embarbussaments», p. 114.

Quan canta la puput (o al temps de la puput), al matí mullat, a la tarda eixut

1 font, 2004.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Puput», p. 121. Pagès Editors.

Quan canta la puput, / al matí mullat i a la tarda eixut

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mullat», p. 257. Edicions Polígrafa.

Quan canta la puput, al matí mullat i a la tarda eixut

1 font, 1984.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «5. El conreu del sòl. 5.1 La llaurada. 5.1.1. Principis generals», p. 61. Manuscrit.

Quan canta la puput, al matí mullat, a la tarda aixut

1 font, 2004.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Aixut», p. 10. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Mullat», p. 98. Pagès Editors.

Quan canta la puput, al matí mullat, a la tarde aixut

1 font, 1915.
Lloc: Urgell.
Serra i Boldú, Valeri (1915): Calendari folklòric d'Urgell «Abril. Adagis», p. 91. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Quan canta la puput, de matí, mullat i a la vesprada, eixut

1 font, 2010.
Octubre.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Quan canta la puput, pel matí mullat i per la vesprada, eixut

1 font, 2008.
De: Lemos Marí, Armando (Arlemar).
Lloc: Dénia.
Lemos Marí, Armando (Arlemar) (2008): 1.000 refranys de Dénia i dels deniers «Refranys originals d'Arlemar», p. 117. Ajuntament de Dénia.

Quan canta la put-put, tan aviat mullat com eixut

1 font, 2003.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 10. Dites de pagès. Comportaments d'animals que afecten les persones», p. 385. Ajuntament d'Amposta.

Quan canta lo cucut, / al matí mullat, / a la tarda axut

1 font, 1910.
Equivalent en aragonès: En tiempo del cugulo / por la mañana blando, / por la tarde duro.
Lloc: Camp de Tarragona.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol IV. Aucells de bosch. II. Monografies. Cucut. Aforismes meteorològichs», p. 325. L'Avenç.
Equivalent en castellà: Cuando canta el cuco, / de día mojado y á la noche enjuto.
Lloc: Camp de Tarragona.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol IV. Aucells de bosch. II. Monografies. Cucut. Aforismes meteorològichs», p. 325. L'Avenç.
Equivalent en castellà: En tiempo del cuco / á la mañana mojado, / á la tarde enjuto.
Lloc: Camp de Tarragona.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol IV. Aucells de bosch. II. Monografies. Cucut. Aforismes meteorològichs», p. 325. L'Avenç.
Equivalent en occità: Au tems que canta lou couguou / de matin moui, de vespre dur (Provensal).
Lloc: Camp de Tarragona.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol IV. Aucells de bosch. II. Monografies. Cucut. Aforismes meteorològichs», p. 325. L'Avenç.

Quan canta'l cucut, / al matí mullat, à la tarde aixut

1 font, 1915.
Font: Gomis, Cels.
Revue catalane (1915): Revue catalane, 100 - avril 1915 «Abril», p. 57. Revue Catalane.

Quant canta el paput, fang si és de matí, i si és de tarde eixut

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 293. Editorial Antinea.

Ser al temps del Cu-cut: el dematí moll i 'l vespre axut

1 font, 1916.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1916): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XII. Manresa, juliòl-setembre de 1916, núm. 68», p. 192. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Temps del cucut matí moll i nit eixuta

1 font, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys sobre el clima», p. 10. Pagès Editors.