Qui no treballa, no menja

156 recurrències en 75 variants. Primera citació: 1736.

Qui no treballa no menja

10 fonts, 1919.
Equivalent en suec: Lata armar gör tomma tarmar (Trad.: Braços ganduls fan budells buits).
Sinònim: Qui jeu (o dorm) i no treballa, molts cops badalla.
Equivalent en esperanto: Ne laciĝos mano, ne fariĝos pano.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Diners, feina, poder, justícia, lleis | Mono, laboro, povo, justico, leĝoj», p. 25. Associació Catalana d'Esperanto.
Les persones han de treballar per viure.
Qui no treballa. 1-7-1861.
Font: Calendari dels pagesos.
Qui no treballa. 28-11-1870.
Font: Calendari dels pagesos.
Qui no treballa. 27-8-1889.
Font: Calendari dels pagesos.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 291. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «T», p. 49. Manuscrit.
Lloc: Ribera.

Qui no treballa no menja ni va bonic el diumenge

10 fonts, 1949.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre oficis i feines». Web.
Griñó i Garriga, David (1981): Oficis que es perden «L'AMOR AL TREBALL I L'AMOR A L'OFICI», p. 24. Editorial Millà.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Perquè no té diners.
Si algú no vol treballar que no mengi tampoc. De: Bíblia.
Equivalent en llatí: Si quis non vult operari, nec manducet.
Font: Thess. 3.10.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Diumenge», p. 896. Editorial Selecta-Catalonia.
La terra exigeix treball i aquests s'ha de fer en condicions econòmiques.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Treball», p. 101. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui no treballa no menja ni fa bonic el diumenge

6 fonts, 1968.
Generalment, es diu només la primera part, adaptació d'una frase que Pau escriu en la segona Epístola als tessalonicenses. De: Bíblia. Sant Pau.
Equivalent en llatí: Si quis non vult operari, nec manducet.
Font: segona Epístola als tessalonicenses 3.10).
El treball pot deixar de ser esclavitud si s'assumeix com a mitjà per no ser esclau dels altres. El treball soluciona les necessitats bàsiques i també les socials.

Qui no treballa, no menja

6 fonts, 1898.
Vesteix | Qui de l'ase menja el pa, mai de fam se morirà | Si treballes, menjaràs i si no, dejunaràs.
Sinònim: Qui serveix a l'altar, d'ell ha de viure | Qui canta, xanta | Qui serveix, paga mereix | Qui vol gosar del descans, no recusi el treball | L'home que té peresa, son benestar perd amb prestesa | Qui no xerruca, no manduca | L'abat, de ço que canta, se'n.
Llegim en les Sagrades lletres.
Equivalent en llatí: Qui non laborat non manducet.
Qui no s'esforça ni té dret ni a menjar ni a casa.
Sinònim: Similars: Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla | Si treballes menjaràs, i si no, dejunaràs | Qui no fila en tot l'any, fila el dia de Cap d'Any.
Equivalent en castellà: Similar: Pereza es madre de pobreza.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 365. Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Això que sembla, que ens volen fer creure...», p. 39. Editorial l'Esquer.

Diu el bisbe de Comenja: qui no treballa, no menja

5 fonts, 1900.
Lloc: Illes Balears.
Lloc: Alt Pirineu.
Sinònim: En lestiu dèu treballar, qui en livèrn sen vòl passar (Prov. Ar. S. XIV) | Qui treballa no menja, y fa fástic al diumenje (Corolèu).
Sinònim: Treballant sense perèsa, / quand arriba la vellèsa / se té un poquèt de riquèsa / per mantenirse (Mácsimes ficsades en el Castell de Balsarèny).
Equivalent en castellà: Pereza, llave de pobreza.
Equivalent en castellà: A mocedad ociosa, vejez trabajosa.
Equivalent en castellà: A raposo durmiente, no le amanece la gallina en el vientre.
Equivalent en castellà: Barba pone mesa, que no pierna tiesa.
Equivalent en castellà: Digo y digo otra (vegada), que quien no hila, no trae toca.
Equivalent en castellà: El hombre sentado, ni capuz tendido, ni camisón curado.
Equivalent en castellà: El perezoso, es siempre (siempre será) menesteroso.
Equivalent en castellà: En esta vida caduca (En la tierra de mala duca), quien no trabaja, no manduca.
De: Pepratx.
Equivalent en francès: Jamais le paresseux n'aura ni pain ni vin pour le lendemain.
Equivalent en francès: Jamais paresse, n'a acquis richesse.
Equivalent en francès: Jeunesse paresseuse, vieillesse pouilleuse.
Equivalent en portuguès: Madruga, e verás; trabalha, e terás.
Equivalent en francès: Paresseux ets toujours pauvre.
Equivalent en francès: Paresseux, veux-tu de la soupe? fais en. — Je n'en veux pas.
Equivalent en portuguès: Preguiça, chave de pobreza.
Equivalent en francès: Qui est oisif en sa jeunesse, peinera dans sa vieillesse.
Equivalent en anglès: A lazy youth, a lousy age (Trad.: Joventut peresosa, vellèsa pollosa).
Equivalent en alemany: Faulheit ist der Schlüssel zur Armuth (Trad.: La perèsa es la clau de la pobrèsa).
Equivalent en anglès: Idleness in youth brings sorrow in old age (Trad.: Perèsa en la joventut, mèna pesars en la vellèsa).
Equivalent en llatí: Non rhenone caret, gestat quicum que ligonem.
Equivalent en llatí: Non venit in molli vivida fama toro.
Equivalent en francès: Partout qui travaille mange et se fait beau le dimanche (Id.).
Equivalent en llatí: Qui mollis et dissolutus est in opere suo, frater est sua opera dissipantis (Llibre dels Provèrbis).
Equivalent en llatí: Qui no laborat, non manducet.
Equivalent en llatí: Sedula cura parat, non segnis inertia victum.
Equivalent en anglès: Sloth breeds povertry (Trad.: Perèsa engendra pobrèsa).
Equivalent en anglès: They must hunger in winter, hat will not work in summer (Trad.: Passará fam al hivèrn, qui no treballa al estiu).

Qui no treballa no menja ni va mudat el diumenge

4 fonts, 1968.
I la divisa de sant Pau, i dels comunistes moderns, la tenim nosaltres més bonica.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Qui no treballa no menja, ni va bonic el diumenge

4 fonts, 1937.
Sinònim: Qui no treballa ni menja ni va mudat el diumenge.
Refr. Proclama que és bo i necessari treballar.

Qui no treballa, que no menge, ni vaja mudat el diumenge

3 fonts, 1989.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 291. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui treballa menja

3 fonts, 1831.
Equivalent en castellà: Quien trae azada trae samarra.
Qui treballa menja. 15-2-1871.
Font: Calendari dels pagesos.
Lloc: Bellvís.

Qui treballa, és just que menge i es mude cada diumenge

3 fonts, 1987.
El fet de treballar confereix uns drets.
Sinònim: Contrari: Qui no treballa, no menja.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 374. Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Les lleis i la justícia. Els costums i la moral», p. 139. Editorial l'Esquer.

Qui treballa, menja

3 fonts, 1992.
Sinònim: La casa en què s'hi treballa, mai hi falta pa ni palla | Qui fila borrut, tindrà l'home pelut | Tal amo, tal criat.
Lloc: Alt Pirineu.
Qui treballa menja. 25-8-1869.
Font: Calendari dels pagesos.

A can Diumenge, qui no treballa no menja

2 fonts, 1935.
Per indicar que la vagància i la ganduleria porten pobresa i misèria.
Sinònim: Qui no treballa no menja ni va bomic el diumenge, diu el bisbe de Comenge.
No treballar porta a la misèria.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 533. Edicions 62.

Diu el bisbe de Comenja: qui no treballa no menja

2 fonts, 1933.
Contra els malfeiners.
Lloc: País Valencià.
De: Ros - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «D», p. 109. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Diu lo bisbe de Comenja: qui no treballa no menja [ni va bonic el diumenge]

2 fonts, 1987.
Equivalent en llatí: Si quis non vult operari, nec manducet (Thess. 2.3.10).
Vida. Amb errades de transcripció: "Diu lo bisbe de Comenja: qui no treballa no menja [ni fa [sic] bonic el diumenge]".
Equivalent en castellà: En esta vida caduca, quien no trabaja no manduca.

Diumenge com que no es treballa es menja

2 fonts, 1951.

Qui no treballa no menja, ni va vestit el diumenge

2 fonts, 1989.
Parlant de Santa Coloma de Queralt, fent endreça, he trobat una col·lecció de refranys d'aquest poble que em va passar, a finals dels 60, en Josep Carreras, colomí de soca arrel i nat a inicis del segle XX.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2010): Correu «Aforismes encara usuals a la Segarra Alta tarragonina. Saviesa popular». Correu electrònic.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. Del vestir i dels vestits», p. 151. Editorial Ausa.

Qui no treballa, no menja, ni fa bonic el diumenge

2 fonts, 1999.

Qui treballa en diumenge molts dies no menja

2 fonts, 1951.

Qui treballa, menja, i va bonic el diumenge

2 fonts, 1999.
Perquè té diners.

'Qui no treballa no menja', diu el bisbe de Comenja

1 font, 2007.
Sinònim: Qui jeu (o dorm) i no treballa, molts cops badalla.

A can Comenge qui no treballa no menja, ni va bonic el diumenge

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 533. Edicions 62.

A can Comenge, qui no treballa no menja, ni va bonic el diumenge

1 font, 1935.

A can Diumenge qui no treballa no menja

1 font, 2010.
Lloc: Vilanant (Alt Empordà).

A can Diumenge qui no treballa... no menja

1 font, 2017.

A can Diumenge/ qui no treballa, no menja

1 font, 2010.
De: Gomis, Cels.
Lloc: Empordà.

A la vila del diumenge, qui no treballa no menja

1 font, 1992.
Sinònim: Diu el bisbe de Comenge: qui no treballa no menja.

Aquell qui no treballa, que no en menge

1 font, 1992.

Diu el bisbe de Comenge qui no treballa no menja

1 font, 1992.

Diu el bisbe de Comenge: "qui no treballa no menja"

1 font, 2003.

Diu el bisbe de Comenge: qui no treballa no menja, ni va mudat el diumenge

1 font, 1935.

Diu el bisbe de Comenja: / qui no treballa, no menja

1 font, 1969.
Equivalent en francès: L'évêque de Comminges dit: / qui ne travaille pas, ne mange pas.
Lloc: Catalunya del Nord.

Diu el Bisbe de Comenja: qui no treballa no menja

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «D», p. 66. Editorial Arte y Letras.

Diu el Bisbe de Comenja: Qui no treballa no menja

1 font, 1983.

Diu lo bisbe de Comenge / que qui no treballa no menja

1 font, 1958.

Diu lo bisbe de Comenge, / que qui no treballa no menja

1 font, 1898.

Diu lo Bisbe de Comenja / qui no treballa no menja

1 font, 1796.

Diu lo bisbe de Comenja que qui no traballa, no menja

1 font, 1847.
Equivalent en castellà: EN la tierra de Maladuca, quien no trabaja no manduca.

Diu lo bisbe de Comenja, / qui no treballa no menja

1 font, 2001.
De: Carles i Amat, Joan.
Font: Quatre-cents aforismes catalans (1636).

Diu lo Bisbe de Comenja, / qui no treballa, no menja

1 font, 1759.

Diu lo Bisbe de Comenja, que qui treballa no menja

1 font, 1898.

Diu lo bisbe de Comènja, qui no traballa no mènja

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: En la tierra de Maluca quien no trabaja no manduca.
Equivalent en llatí: Ieiunat sibi non quaerens alimenta labore.
Equivalent en llatí: Nullum affert ori, quae cessat dextera, cibum.

Diu lo Bisbe de Comenja, quí no traballa no menja

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: En la tierra de Maluca quien no trabaja no manduca.

Diu lo bisbe de comenja, qui no treballa no menja

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: En la tierra de maluca, quien no trabaja no manduca.

Diu lo bisbe de Comenja: / qui no tranalla no menja

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.

Diu lo Bisbe de Comentja, qui no treballa no mentja

1 font, 1736.

Diumenge com que no es treballa, es menja

1 font, 1999.

Diumenge, com que no es treballa es menja

1 font, 2008.
A més de dedicar temps al senyor, qualque cosa s'ha de fer.

El diumenge, com que no es treballa es menja

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Le dimanche, comme on ne travaille pas, / on mange.
Lloc: Catalunya del Nord.

El diumenge, com que no es treballa, es menja

1 font, 2008.

En casa del pobre qui no treballa no menja

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).

Qui no traballa no menja

1 font, 2021.
Qui no traballa. 29-3-1893.
Font: Calendari dels pagesos.

Qui no traballa no menja, ni va bonich lo diumenge

1 font, 1888.
Equivalent en castellà: En esta vida caduca, quien no trabaja no manduca.

Qui no travalla no menja ni va bonich el diumenge

1 font, 1883.
Sinònim: Si travallas menjarás, y si no dejunarás.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «7. Aforismes referents á bons concells y bonas circunstancias morals», p. 32. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui no treballa ni menja ni va mudat el diumenge

1 font, 2003.
Sinònim: Qui no treballa no menja, ni va bonic el diumenge.

Qui no treballa no menja ni fa bonic diumenge

1 font, 1995.
I ell li responia amb algun estirabot: -Un sac buit no s'aguanta dret. -O bé: -Qui no treballa no menja ni fa bonic diumenge. I encara un de misteriós: Vinguin d'on vinguin, el cas és que vinguin.

Qui no treballa no menja ni va bonic el diumenge, diu el bisbe de Comenge

1 font, 1935.
Comenge és una ciutat francesa i l'atribució de la dita al bisbe d'aquesta població és ben segur per una raó de rima, com segurament també ho és en Diumenge. Explicat amb més detall.
Sinònim: A can Diumenge, qui no treballa no menja.

Qui no treballa no menja, i no va bonic el diumenge

1 font, 1982.
Lloc: Penedès.

Qui no treballa no menja, ni fa planta el diumenge

1 font, 2008.
Té pocs diners per gastar tant amb el menjar com en el comprar roba.

Qui no treballa no menja, ni va bonic el diumenje

1 font, 1900.

Qui no treballa no menja, ni va bonich lo diumenge

1 font, 1900.

Qui no treballa, no menja ni va mudat el diumenge

1 font, 1990.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els diners i el treball», p. 111. Museu Arxiu de Sentmenat.

Qui no treballa, no menja, / ni va bonic el diumenge

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui ne travaille pas, ne mange pas / et ne s'endimanche pas.
Lloc: Catalunya del Nord.

Qui no treballa, no menja, ni va bonich al diumenge

1 font, 1900.
«Qui non laborat, non manducet»,llegim en les Sagrades Lletres.

Qui no treballa, no menja, no fa bonic el diumenge

1 font, 1996.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 11. Web.

Qui no treballa, que no menge, ni vaja mudat el dumenge

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 242. Editorial Arte y Letras.

Qui no treballi que no mengi

1 font, 2010.
Correu / Fontbona Vallescar, Francesc (2010). Correu electrònic.

Qui no trevalla, no menja

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 45. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Qui traballa menja y va bonic lo diumenja

1 font, 1847.
Exp. que lo traball sempre lluheix.
Equivalent en castellà: Quien trabaja tiene alhaja || Quien trae axada, trae zamarra.

Qui treballa el diumenge molts dies no menja

1 font, 1999.

Qui treballa menja i va bonic el diumenge

1 font, 2003.
Sinònim: Qui treballa menja i va mudat el diumenge.

Qui treballa menja i va mudat el diumenge

1 font, 2003.
Sinònim: Qui treballa menja i va bonic el diumenge.

Qui treballa menja y va bonic el diumenge

1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Quien trae azada, trae zamarra.

Qui treballa menja, i va mudat el diumenge

1 font, 2008.
Ho fa així com toca. Veg. 1182.

Qui treballa, és just que menge i que es mude cada diumenge

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.

Qui treballa, menja, y va bonich el diumenge

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Quien trae azada trae zamarra; ó en esta vida caduca, el que no trabaja no manduca.