A boca que no parla, Déu no l'ou

61 recurrències en 29 variants.
Escolteu-ho gràcies al projecte Common Voice:

2. A boca que no parla Déu no l'ou (2012, 1 font)

En un sentit literal, fa referència a l'oració. En sentit figurat, recomana no callar i demanar quan es vol ser escoltat.

Sinònim: Qui no plora, no mama.

Equivalent en castellà: A quien no habla no le oye Dios; Quien no llora, no mama.

4. A boca que no parla, Deu no l'ou (1831, 3 fonts)

Refran que repren la cortedat d'aquells que per no atrevirs á explicar ses solicituts, las mal·logran.

Dr. D. A. C. (1898): Lo Mestre Titas, 50 (juny 1898) «Passatemps. Recopilació de tots los adagis ó refrans catalans dignes de publicarse, ó sían: Sentencias tretas de la esperiencia, tresor antiquíssim de la Llengua Catalana, ab algunas frases y varias m», p. 4. Revista Lo Mestre Titas.

6. A buca que nó parle, Déu nó l'ou (1917, 1 font)

Sinònim: A boca que no parla, Déu no l'ou.

9. A qui no parla, Déu no l'ou (1910, 8 fonts)

Per obtenir alguna cosa cal demanar-la; ponderació de la parla, també.

Cal protestar o reclamar perquè les nostres peticions o desitjos s'acompleixin.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Déu i el cel», p. 414. Edicions 62.

10. Boca que no parla Deu no l'ou (1883, 1 font)

Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «1. Aforismes referents á la Divinitat», p. 11. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

12. Boca que no parla Déu no l'oeix (1984, 1 font)

Es fa necessari obrar.

Lloc: Menorca.

14. Boca que no parla, Deu no l'ou (1863, 2 fonts)

Lloc: València.

Lo Rat Penat (1879): Lo Rat-Penat. Calendari llemosí 1879: p169-170; 172 «Adages», p. 170. Revista Lo Rat Penat.

15. Boca que no parla, Déu no l'ou (1951, 9 fonts)

Lloc: Cocentaina.

Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Desembre», p. 14. Ajuntament de Cocentaina.

Funciona també com un acte de parla justificatori del mateix discurs de l'emissor. De: Galiana, Lluís.

Font: Rondalla de Rondalles.

Equivalent en castellà: Boca que no habla, Dios no la oye.

Font: Capítol XI. (XI.26).

Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre la boca». Web.

Aconsella la insistència si es vol aconseguir alguna cosa.

Sinònim: Qui no plora no mama.

Expressa la necessitat de l'oració.

Equivalent en castellà: Boca que no habla, Dios no la oye.

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «894 Déu», p. 130. Institut Menorquí d'Estudis.

16. Boca que no parla, Déu no la ou (1767, 3 fonts)

Yo sempre mhe fet carrec, que boca que no parla Déu no la òu. No es açò?

17. Boca que no parla, Déu no la sent (1998, 2 fonts)

18. Boca que no parla, Déu no la vol (1999, 3 fonts)

D'aquí la conveniència del resar. Vol dir ue si necessiten una cosa, l'han de demanar.

Sinònim: La boca que no parla, Déu no la ou.

Es diu de qui no gosa explicar els seus problemes.

19. Boca que no parla, déu no l'ou (2010, 1 font)

Lloc: Cocentaina (El Comtat).

Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

21. Boca qui no parla / Deu no la òu (1918, 1 font)

22. Boca qui no parla, / Deu no la 'ou (1918, 1 font)

23. Boca qui no parla, Deu no la ou (1900, 1 font)

26. Boca tancada, Déu no l'ou i el diable no l'entén (1951, 2 fonts)

27. Bòca que no parla, Déu no l'òu (1864, 1 font)

28. La boca que no parla, Déu no l'ou (1993, 7 fonts)

Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Silenci», p. 148. Edicions Tres i Quatre.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la saviesa i la prudència», p. 74. Web.