1. El que la fa la paga (2007, 1 font)
Lloc: Ontinyent.
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 132. Edicions Víctor.
Qui la fa, la paga
99 recurrències en 28 variants.
Escolteu-ho gràcies al projecte Common Voice:
2. El que la fa, la paga (1996, 1 font)
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 57. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
3. El que la faça, que la pague (1 font)
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent: Teulada «Refranys de filosofia pràctica». Web.
4. El que la fá la paga (2020, 1 font)
Lloc: València.
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.
5. El qui la fa la paga (1993, 2 fonts)
Lloc: Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 82. Seuba Edicions.
6. El qui la fa, la paga (2010, 1 font)
Lloc: Alaquàs (Horta Sud).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
7. Més tard o més d'hora, qui la fa, la paga (2007, 1 font)
Sinònim: Qui la fa, la paga.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «493», p. 144. Garsineu Edicions.
8. Qui l'ha feta que la pagui (1999, 1 font)
Cal assumir les conseqüències.
Sinònim: Qui la fa la paga | Qui la fa que la pagui.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 435. Edicions 62.
9. Qui l'ha feta, que la pagui (2003, 1 font)
Sinònim: Qui la fa que la pagui | Qui la fa la paga.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La responsabilitat», p. 108. Pagès Editors.
10. Qui l'hem fa, l'hem paga (1979, 1 font)
Sinònim: Qui la fa, la paga.
Lloc: Mallorca.
Font: Diari de Buja, 35.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 92. Randa.
11. Qui la fa la paga (1877, 18 fonts)
ACCAT (2012): Correu electrònic «Refranys per a l'itinerari del Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
Si fem coses que no hem de fer acabarem malament, ens ensenya aquesta dita. Com l'anterior, no pot amagar que neix de la moral cristiana.
Sinònim: Cadascú és fill de les seves obres | El pecat fa forat | Tal faràs, tal trobaràs | Qui dóna merda rep pets | Qui no va per bon camí que no esperi bona fi | Viure mal i acabar bé no pot ser.
Equivalent en castellà: Quien mal anda mal acaba.
Badia i Pujol, Jordi (2019): Ras i curt «Deu dites mal dites - www.vilaweb.cat/noticies/deu-dites-mal-dites/». Vilaweb.
Si fem coses que no hem de fer acabarem malament, ens ensenya aquesta dita. Com l'anterior, no pot amagar que neix de la moral cristiana.
Sinònim: Cadascú és fill de les seves obres | El pecat fa forat | Tal faràs, tal trobaràs | Qui dóna merda rep pets | Qui no va per bon camí que no esperi bona fi | Viure mal i acabar bé no pot ser.
Equivalent en francès: Telle vie, telle fin.
Badia i Pujol, Jordi (2019): Ras i curt «Deu dites mal dites - www.vilaweb.cat/noticies/deu-dites-mal-dites/». Vilaweb.
Equivalent en castellà: Quien mal anda, mal acaba.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 189. Editorial Pòrtic.
Sinònim: Qui la fa que la pagui | Qui l'ha feta, que la pagui.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La responsabilitat», p. 108. Pagès Editors.
Equivalent en castellà: El que la hace, la paga.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Responsabilitat», p. 186. Edicions Tres i Quatre.
Enviats per la mare del Martí Fígols, sentits a la seva mare, de Girona (94 anys).
Lloc: Girona.
Correu / Ministral Boada, Montse (2010). Correu electrònic.
Refrany que vol dir que el culpable d'una cosa n'ha de sofrir les conseqüències.
Equivalent en castellà: Quien (o el que) la hace la paga | Quien rompe paga.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Fer», p. 115. Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Illes Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 431. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.
Gabinet de didàctica. Pol. Ling. (1987): Programa refranys d'ordinador. Generalitat de Catalunya.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENT., ACC., PARAULES… RESPONSABILITAT», p. 24. L'Avui / El Punt Avui.
Qui fa una cosa mal feta acaba per endur-se'n allò que mereix.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 36. Institut d'Estudis Eivissencs.
[…] Ens veurem les cares!, La hi tinc jurada!, Es recordaran de mi!, Ara ve la meva!, Ens l'hem de cobrar!, QUI la fa la paga! Me les pagarà totes, La pagarà cara!, Ell s'ho ha buscat!, A matadegolla!….
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 21. Els nostres pecats», p. 312. Editorial Pòrtic.
183- "Qui la fa la paga".
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Lo vinarossenc correcte (2013): Facebook «www.facebook.com/LoVinarossencCorrecte/posts/394924453927370». Facebook.
Lloc: Girona.
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «Q», p. 37. Autoedició.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Badalona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Badalona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona (Sant Andreu del Palomar).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona - Tarragona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona - Urgell.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Carlet (Ribera Alta del Xúquer).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Granollers (Vallès Oriental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Igualada (Anoia).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Marata (Vallès Oriental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Premià de Mar (Maresme).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Urgell - Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Vallès Occidental.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Vic (Osona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Es diu amb un cert to despectiu (compara la persona amb un porc, animal, com hem vist, amic dels creadors de refranys) per advertir les persones que han actuat malament o amb mala fe que ja els arribarà l'hora de retre comptes, més tard o més d'hora.
Sinònim: A cada porc li arriba el seu Sant Martí.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Cal assumir les conseqüències.
Sinònim: Qui l'ha feta que la pagui | Qui la fa que la pagui.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 435. Edicions 62.
Rendé i Masdéu, Joan: Avui «"Enraonar". "L'Espriu, pobre versaire"», p. 32. L'Avui / El Punt Avui.
12. Qui la fa la paga, i sinó, la deu (2003, 1 font)
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 57. Consell de Mallorca.
13. Qui la fa la pague (1995, 1 font)
Font: VT, BM, CL, CR, FE, FI, FX, G, ME, TC, VJ.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «Fer i desfer», p. 33. Instituto de Estudios Turolenses.
14. Qui la fa la pagui (1983, 1 font)
Lloc: Menorca.
Consell Insular de Menorca (1983): Folklore menorquí. Un recull per a les primeres edats «Capítol II. Refranys pagesívols. Dret», p. 53. Consell Insular de Menorca.
15. Qui la fa que la pague (1847, 1 font)
Equivalent en castellà: Quien tal hace, que tal pague.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Fèr», p. 14. Agencia Médica Catalana.
16. Qui la fa que la pagui (1984, 4 fonts)
Sinònim: Qui l'ha feta, que la pagui | Qui la fa la paga.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La responsabilitat», p. 108. Pagès Editors.
Cal assumir les conseqüències.
Sinònim: Qui l'ha feta que la pagui | Qui la fa la paga.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 435. Edicions 62.
Vol dir que qui ha comès una mala acció, és just que en pagui les conseqüències.
Equivalent en castellà: Quien la hace que la pague.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1235 Fa», p. 172. Institut Menorquí d'Estudis.
A qui ha fet un mal, que se li apliqui sa llei.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Dret», p. 200. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
17. Qui la fa que la paguie (1869, 1 font)
Equivalent en castellà: Quien hizo el cohombro que lo lleve al hombro.
Lloc: Menorca.
Hospitaler, José (1869): Vocabulario castellano menorquin y vice-versa «Refranes y modismos. Proverbos y modismes», p. 286. Imp. de Miguel Parpal.
18. Qui la fa, / que la pagui (1918, 1 font)
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XV.- Dret (Lleis, política…)», p. 299. Institut Menorquí d'Estudis.
19. Qui la fa, la paga (1900, 50 fonts)
I els membres d'un jurat espanyol no parteixen davant dels arguments persuasius de l'advocat defensor del principi cultural de "qui la fa, la paga".
Barbé, Xavier: Avui «"Jurat"», p. 2. L'Avui / El Punt Avui.
Campmany i Guillot, Josep (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb les persones». Web.
Cardús i Ros, Salvador: Avui «"Diàleg". "Una bona notícia"», p. C1. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1978): El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Sinònim: Qui trenca el vidre, el paga.
Conca, Maria (1987): Paremiologia «1. La teoria dels actes de parla i les parèmies», p. 25. Publicacions de la Universitat de València.
Lloc: Sant Vicenç de Torelló (Osona).
Correu / Rodríguez Cruells, Maria (2010). Correu electrònic.
Sinònim: A qui pren i no dóna, tothom l'abandona | Cabal mal adquirit, no fa profit | Cadascú és fill de les seves obres | El pecat fa forat | Fill ets, pare seràs: tal faràs, tal trobaràs.
Equivalent en castellà: Quien mal anda, mal acaba | Devolver la pelota | El que (o quien) a hierro mata, a hierro muere | Donde las dan las toman | Pagar con (o en) la misma moneda | Quien tal hace, que tal pague.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «493», p. 144. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 585», p. 374. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La condició humana», p. 17. Garsineu Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 38. Garsineu Edicions.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 92. Randa.
Sinònim: Qui la fa, la paga.
Lloc: Mallorca.
Font: Diari de Buja, 78.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 92. Randa.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De tota mena», p. 56. Autoedició.
Lloc: Penedès.
Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 14. Refranys sobre moral». Llibres de l'Index, S.A..
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Equivalent en castellà: Quien mal anda, mal acaba.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 232. Imp. de J. Horta.
Aquí també es parla de la immanència de la justícia; qui fa el dany l'ha de reparar.
Sinònim: Qui trenca, paga.
Equivalent en castellà: Donde las dan las toman.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Consells morals», p. 167. Editorial de Vecchi.
Equivalent en francès: Qui fait (le faute), la paye.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 362. Robert Morel Editeur.
Lloc: Torroella de Montgrí.
Junqué, Montserrat ;Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «11. Qui no té un all té dues cebes», p. 115. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Lo Cisco de can Pey (2014): Twitter «twitter.com/LoCiscoDeCanPey». Twitter.
Lo Cisco de Can Pey (2014): Twitter «twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/430363821627420672». Twitter.
Lo Cisco de can Pey (2014): Twitter «twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/544214043884793856». Twitter.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Això que sembla, que ens volen fer creure…», p. 39. Editorial l'Esquer.
Equivalent en esperanto: Kiu kaĉon aranĝas, tiu ĝin manĝas | De kiu la kulpo, por tiu la puno.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Diners, feina, poder, justícia, lleis | Mono, laboro, povo, justico, leĝoj», p. 24. Associació Catalana d'Esperanto.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 245. Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «Llistat per correu electrònic». Correu electrònic.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 178. Editorial Millà.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. Q», p. 119. Autoedició.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «155 - Qui la fa, la paga», p. 155. Blogger.
Justifica el càstig per una mala acció.
Sinònim: Veg. tb. Tal faràs, tal trobaràs.
Equivalent en castellà: El que la hace, la paga.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «fer». Editorial Barcanova.
Lloc: Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Beniopa (la Safor).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Empordà.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Mafet (Urgell).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Montornès del Vallès (Vallès Oriental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Parets del Vallès (Vallès Occidetal).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Equivalent en anglès: Don't do the crime if you can't do the time.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Equivalent en anglès: He that spares the bad, injures the good.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Equivalent en anglès: If you do the crime, do the time (o, inversament, Don't do the crime if you can't do the time).
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Equivalent en castellà: Ofensa hace a los buenos el que a los malos perdona.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Trad.: La llei no pot persuadir allà on no pot castigar.
Equivalent en anglès: Law cannot persuade where it cannot punish.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Trad.: Perjudica als bons aquell qui beneficia els dolents.
Equivalent en llatí: Bonis nocet quisquis pepercerit malis.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Sinònim: Tal faràs, tal trobaràs.
Equivalent en castellà: A cada cochino (o puerco) le llega su San Martín | Donde las dan las toman.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Fer», p. 61. Edicions 62.
Immanència de la justícia.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «pagar, paga», p. 108. Editorial Millà.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 38. Setmanaris i Revistes, SL.
Es culpable arriba a pagar es mal.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Feines. Oficis», p. 216. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «de tot una mica», p. 87. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «fer / trobar / càstig». Web.
Lloc: Solsona.
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Justícia», p. 186. Institut Francesc Ribalta.
Trobar el que es mereix.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Resultats: conseqüències», p. 79. Edicions 62.
Equivalent en castellà: Donde las dan, las toman.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 829. Antoni López, Editor.
Lloc: Ontinyent.
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 166. Edicions Víctor.
Sardà, Marta: Avui «"Cop d'ull". "Qui la fa, la paga"», p. 2. L'Avui / El Punt Avui.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «F», p. 45. Tarascó, Viladot & Cuesta.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA) núm. 14 «Recull de Refranys a Vilalba dels Arcs», p. 16. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 14, p15-16 «Recull de refranys a Vilalba dels Arcs», p. 16. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
20. Qui la fa, la paga (cont. 1) (2007, 1 font)
Sinònim: La cabra pels seus pecats, porta els genolls pelats. I pels seus pensaments, la barba sota les dents | Les pilotes reboten | Més tard o més d'hora, qui la fa, la paga | Pere, Pere, tal com faràs t'espera | Qui dóna merda, rep pets.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «493», p. 144. Garsineu Edicions.
21. Qui la fa, la paga (cont. 2) (2007, 1 font)
Sinònim: Qui mal fa, mal trobarà | Qui maltracta els vells, maltractat serà com ells | Qui no dóna i pren, anirà a l'infern | Qui no va per bon camí, que no esperi bona fi | Segons la vida, la mort | Tal faràs, tal trobaràs | Tornar el canvi.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «493», p. 144. Garsineu Edicions.
22. Qui la fa, la paga (cont. 3) (2007, 1 font)
Sinònim: Viure mal i acabar bé | Tornar la pilota | Pagar amb la mateixa moneda | Qui la faci, que la pagui.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «493», p. 144. Garsineu Edicions.
23. Qui la fa, que la pagui (1914, 2 fonts)
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 586», p. 375. Columna Edicions.
Sinònim: Qui té la culpa, que pagui la pena.
Equivalent en castellà: Quien tal hace, que tal pague.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 829. Antoni López, Editor.
24. Qui la faci, que la pagui (2007, 1 font)
Sinònim: Qui la fa, la paga.
Equivalent en castellà: Quien tal hace, que tal pague.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «493», p. 144. Garsineu Edicions.
25. Qui la faça que la pague (1999, 1 font)
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «Q», p. 101. Ajuntament d'Alzira.
26. Qui la fa…, la paga (2017, 1 font)
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.
27. Qui la hâ féta que la pâg (1979, 1 font)
Sinònim: Qui la fa, la paga.
Lloc: Mallorca.
Font: DMC, 610.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 92. Randa.
28. Qui les fa… les paga? (2009, 1 font)
Estudi dels refranys a través de l'ecologia emocional.
Conangla, M. Mercè (2009): Fundació Àmbit «Seminari: Refranys, saviesa i ecologia emocional», p. 1. Fundació Àmbit.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «155 - Qui la fa, la paga»
Ajudeu-nos a millorar
