1. 'Qui no treballa no menja', diu el bisbe de Comenja (2007, 1 font)
Sinònim: Qui jeu (o dorm) i no treballa, molts cops badalla.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «492», p. 143. Garsineu Edicions.
Qui no treballa, no menja
96 recurrències en 65 variants.
Escolteu-ho gràcies al projecte Common Voice:
2. A can Comenge qui no treballa no menja, ni va bonic el diumenge (1999, 1 font)
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 533. Edicions 62.
3. A can Comenge, qui no treballa no menja, ni va bonic el diumenge (1935, 1 font)
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 44. Editorial Selecta-Catalonia.
4. A can Diumenge / qui no treballa, no menja (1883, 1 font)
Lloc: Empordà.
Vila i Medinyà, Pep (1883): Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusent Cels Gomis Mestre (Figueres, 1883), dins Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, volum 41 - (2010) «Modismes empordanesos», p. 492. Institut d'Estudis Empordanesos.
5. A can Diumenge qui no treballa no menja (2010, 1 font)
Lloc: Vilanant (Alt Empordà).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
6. A can Diumenge qui no treballa… no menja (2017, 1 font)
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.
7. A can Diumenge, qui no treballa no menja (1935, 2 fonts)
Per indicar que la vagància i la ganduleria porten pobresa i misèria.
Sinònim: Qui no treballa no menja ni va bomic el diumenge, diu el bisbe de Comenge.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 49. Editorial Selecta-Catalonia.
No treballar porta a la misèria.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 533. Edicions 62.
8. A can Diumenge/ qui no treballa, no menja (2010, 1 font)
Lloc: Empordà.
Vila i Medinyà, Pep (2010): Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos (AIEE) núm. 41 «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)», p. 492. Institut d'Estudis Empordanesos.
9. A la vila del diumenge, qui no treballa no menja (1992, 1 font)
Sinònim: Diu el bisbe de Comenge: qui no treballa no menja.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII, p. 844. Columna Edicions.
10. Aquell qui no treballa, que no en menge (1992, 1 font)
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 1187», p. 487. Columna Edicions.
11. Diu el Bisbe de Comenja: Qui no treballa no menja (1983, 1 font)
Lloc: País Valencià.
Garcia Llopis, Josep (1983): Revoltim. Recull de refranys, exageracions, sentències, dirs, contalles, desgavells, màximes, exclamacions de molla, caldo i substància i altres coses i cosetes més, escoltats a la Nostra Terra, p. 14. Autoedició.
12. Diu el bisbe de Comenge qui no treballa no menja (1992, 1 font)
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 809», p. 176. Columna Edicions.
13. Diu el bisbe de Comenge: "qui no treballa no menja" (2003, 1 font)
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. La feina», p. 59. Pagès Editors.
14. Diu el bisbe de Comenge: qui no treballa no menja, ni va mudat el diumenge (1935, 1 font)
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 29. Editorial Selecta-Catalonia.
15. Diu el bisbe de Comenja: / qui no treballa, no menja (1969, 1 font)
Equivalent en francès: L'évêque de Comminges dit: / qui ne travaille pas, ne mange pas.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Treball i peresa / Travail et paresse», p. 218. Robert Morel Editeur.
16. Diu el bisbe de Comenja: qui no treballa, no menja (1900, 4 fonts)
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El treball», p. 64. Garsineu Edicions.
Sinònim: En lestiu dèu treballar, qui en livèrn sen vòl passar (Prov. Ar. S. XIV) | Qui treballa no menja, y fa fástic al diumenje (Corolèu).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 261. Centre Excursionista de Catalunya.
Sinònim: Treballant sense perèsa, / quand arriba la vellèsa / se té un poquèt de riquèsa / per mantenirse (Mácsimes ficsades en el Castell de Balsarèny).
Equivalent en castellà: Pereza, llave de pobreza.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 261. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: A mocedad ociosa, vejez trabajosa.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 262. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: A raposo durmiente, no le amanece la gallina en el vientre.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 262. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: Barba pone mesa, que no pierna tiesa.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 262. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: Digo y digo otra (vegada), que quien no hila, no trae toca.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 262. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: El hombre sentado, ni capuz tendido, ni camisón curado.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 262. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: El perezoso, es siempre (siempre será) menesteroso.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 262. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: En esta vida caduca (En la tierra de mala duca), quien no trabaja, no manduca.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 262. Centre Excursionista de Catalunya.
De: Pepratx.
Equivalent en francès: Jamais le paresseux n'aura ni pain ni vin pour le lendemain.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 262. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Jamais paresse, n'a acquis richesse.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 262. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Jeunesse paresseuse, vieillesse pouilleuse.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 262. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en portuguès: Madruga, e verás; trabalha, e terás.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 262. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Paresseux ets toujours pauvre.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 262. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Paresseux, veux-tu de la soupe? fais en. — Je n'en veux pas.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 262. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en portuguès: Preguiça, chave de pobreza.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 262. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Qui est oisif en sa jeunesse, peinera dans sa vieillesse.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 262. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en anglès: A lazy youth, a lousy age (Trad.: Joventut peresosa, vellèsa pollosa).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 263. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en alemany: Faulheit ist der Schlüssel zur Armuth (Trad.: La perèsa es la clau de la pobrèsa).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 263. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en anglès: Idleness in youth brings sorrow in old age (Trad.: Perèsa en la joventut, mèna pesars en la vellèsa).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 263. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Non rhenone caret, gestat quicum que ligonem.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 263. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Non venit in molli vivida fama toro.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 263. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Partout qui travaille mange et se fait beau le dimanche (Id.).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 263. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Qui mollis et dissolutus est in opere suo, frater est sua opera dissipantis (Llibre dels Provèrbis).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 263. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Qui no laborat, non manducet.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 263. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Sedula cura parat, non segnis inertia victum.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 263. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en anglès: Sloth breeds povertry (Trad.: Perèsa engendra pobrèsa).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 263. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en anglès: They must hunger in winter, hat will not work in summer (Trad.: Passará fam al hivèrn, qui no treballa al estiu).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 263. Centre Excursionista de Catalunya.
17. Diu lo Bisbe de Comenja qui no treballa no menja (1796, 1 font)
Carles i Amat, Joan (1796): Quatre cents aforismes catalans, p. 11. Imprenta de la Pontificia, y Real Universitat.
18. Diu lo Bisbe de Comenja, que qui treballa no menja (1898, 1 font)
Batlle, Joan Baptista (1898): Calendari català, pera l'any 1898, p. 82. Joan Bta. Batlle.
19. Diu lo Bisbe de Comenja, quí no traballa no menja (1839, 1 font)
Equivalent en castellà: En la tierra de Maluca quien no trabaja no manduca.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 645. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
20. Diu lo Bisbe de Comentja, qui no treballa no mentja (1736, 1 font)
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 51. Librerías París-Valencia.
21. Diu lo bisbe de Comenge, / que qui no treballa no menja (1898, 1 font)
Batlle, Joan Baptista (1898): Calendari català, pera l'any 1898 «Un pays desconegut, de Flius Flaus», p. 136. Joan Bta. Batlle.
22. Diu lo bisbe de Comenja que qui no traballa, no menja (1847, 1 font)
Equivalent en castellà: EN la tierra de Maladuca, quien no trabaja no manduca.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Bisbe», p. 6. Agencia Médica Catalana.
23. Diu lo bisbe de Comenja, / qui no treballa no menja (2001, 1 font)
De: Carles i Amat, Joan.
Font: Quatre-cents aforismes catalans (1636).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 102. Revista Caplletra.
24. Diu lo bisbe de Comenja: / qui no tranalla no menja (1880, 1 font)
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Tercer ramellet. Flors de la terra», p. 49. Imprempta de Carlos Latrobe.
25. Diu lo bisbe de Comenja: qui no treballa no menja [ni va bonic el diumenge] (1987, 2 fonts)
Amb errades de transcripció: "Diu lo bisbe de Comenja: qui no treballa no menja [ni fa [sic] bonic el diumenge]".
Equivalent en llatí: Si quis non vult operari, nec manducet (Thess. 2.3.10).
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Vida.
Amb errades de transcripció: "Diu lo bisbe de Comenja: qui no treballa no menja [ni fa [sic] bonic el diumenge]".
Equivalent en castellà: En esta vida caduca, quien no trabaja no manduca.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 71». Autoedició.
26. Diu lo bisbe de comenja, qui no treballa no menja (1831, 1 font)
Equivalent en castellà: En la tierra de maluca, quien no trabaja no manduca.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «406», p. 94. Imprenta de Saurí y Compañía.
27. Diumenge com que no es treballa es menja (1951, 2 fonts)
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. La setmana», p. 957. Editorial Selecta-Catalonia.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1990): Els dies de la setmanal. Col·lecció «Folklore, 4», p. 21. Editorial Miguel A. Salvatella.
28. Diumenge com que no es treballa, es menja (1999, 1 font)
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Diumenge», p. 71. Edicions 62.
29. Diumenge, com que no es treballa es menja (2008, 1 font)
A més de dedicar temps al senyor, qualque cosa s'ha de fer.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.3. Pas del temps. 3.3.3. Dies de la setmana. 3.3.3.7. Diumenge», p. 139. Editorial Moll.
30. El diumenge, com que no es treballa es menja (1969, 1 font)
Equivalent en francès: Le dimanche, comme on ne travaille pas, / on mange.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Els dies de la setmana / Les jours de la semaine», p. 558. Robert Morel Editeur.
31. El diumenge, com que no es treballa, es menja (2008, 1 font)
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Setmana». Web.
32. En casa del pobre qui no treballa no menja (1999, 1 font)
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «E», p. 56. Ajuntament d'Alzira.
33. Qui no traballa no menja, ni va bonich lo diumenge (1888, 1 font)
Equivalent en castellà: En esta vida caduca, quien no trabaja no manduca.
Sala, Bartolomé (1888): Lecciones fáciles de Gramàtica Española y de lengua Catalana «Refrans. Refranes», p. 104. Imprenta de Mestres y Compañía.
34. Qui no treballa ni menja ni va mudat el diumenge (2003, 1 font)
Sinònim: Qui no treballa no menja, ni va bonic el diumenge.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. La peresa», p. 62. Pagès Editors.
35. Qui no treballa no menja (1980, 4 fonts)
Sinònim: Qui jeu (o dorm) i no treballa, molts cops badalla.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «492», p. 143. Garsineu Edicions.
Equivalent en esperanto: Ne laciĝos mano, ne fariĝos pano.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Diners, feina, poder, justícia, lleis | Mono, laboro, povo, justico, leĝoj», p. 25. Associació Catalana d'Esperanto.
Les persones han de treballar per viure.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. El treball», p. 345. Edicions 62.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Faena i treball», p. 72. J. Huguet Pascual, editor.
36. Qui no treballa no menja ni fa bonic diumenge (1995, 1 font)
I ell li responia amb algun estirabot: -Un sac buit no s'aguanta dret. -O bé: -Qui no treballa no menja ni fa bonic diumenge. I encara un de misteriós: Vinguin d'on vinguin, el cas és que vinguin.
Bofarull i Terrades, Manuel (1995): Figures vora el rec, p. 109. Columna Edicions.
37. Qui no treballa no menja ni fa bonic el diumenge (1968, 6 fonts)
Generalment, es diu només la primera part, adaptació d'una frase que Pau escriu en la segona Epístola als tessalonicenses. De: Bíblia. Sant Pau.
Equivalent en llatí: Si quis non vult operari, nec manducet.
Font: segona Epístola als tessalonicenses 3.10).
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 227», p. 101. Edicions 62.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «IV. Dites populars», p. 145. Editorial Claret.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Treball». Web.
El treball pot deixar de ser esclavitud si s'assumeix com a mitjà per no ser esclau dels altres. El treball soluciona les necessitats bàsiques i també les socials.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Treball i negocis», p. 145. Editorial de Vecchi.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 56. Editorial Millà.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 110. Seuba Edicions.
38. Qui no treballa no menja ni va bonic el diumenge (1951, 9 fonts)
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. La setmana», p. 957. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre oficis i feines». Web.
Griñó i Garriga, David (1981): Oficis que es perden «L'AMOR AL TREBALL I L'AMOR A L'OFICI», p. 24. Editorial Millà.
Lloc: Torroella de Montgrí.
Junqué, Montserrat ;Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «8. Qui no treballa no menja ni va bonic el diumenge», p. 79. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Lloc: Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Perquè no té diners.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Diumenge», p. 72. Edicions 62.
Si algú no vol treballar que no mengi tampoc. De: Bíblia.
Equivalent en llatí: Si quis non vult operari, nec manducet.
Font: Thess. 3.10.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2748», p. 158. Enciclopèdia Catalana.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1990): Els dies de la setmanal. Col·lecció «Folklore, 4», p. 21. Editorial Miguel A. Salvatella.
La terra exigeix treball i aquests s'ha de fer en condicions econòmiques.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Treball», p. 101. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
39. Qui no treballa no menja ni va bonic el diumenge, diu el bisbe de Comenge (1935, 1 font)
Comenge és una ciutat francesa i l'atribució de la dita al bisbe d'aquesta població és ben segur per una raó de rima, com segurament també ho és en Diumenge. Explicat amb més detall.
Sinònim: A can Diumenge, qui no treballa no menja.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 49. Editorial Selecta-Catalonia.
40. Qui no treballa no menja ni va mudat el diumenge (1968, 4 fonts)
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
I la divisa de sant Pau, i dels comunistes moderns, la tenim nosaltres més bonica.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «II. Com han estat. 16. El treball i l'estalvi», p. 200. Editorial Pòrtic.
Lloc: Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
41. Qui no treballa no menja, i no va bonic el diumenge (1982, 1 font)
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Agrícoles», p. 167. Museu de Vilafranca.
42. Qui no treballa no menja, ni fa planta el diumenge (2008, 1 font)
Té pocs diners per gastar tant amb el menjar com en el comprar roba.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.9. Treball i descans. Peresa. Refranys», p. 81. Editorial Moll.
43. Qui no treballa no menja, ni va bonic el diumenge (1937, 2 fonts)
Sinònim: Qui no treballa ni menja ni va mudat el diumenge.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. La peresa», p. 62. Pagès Editors.
(1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 57 (Any II, 27-febrer-1937) «Aforismes i proverbis. El treball», p. 260. Revista Curiositats de Catalunya.
44. Qui no treballa no menja, ni va bonic el diumenje (1900, 1 font)
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 261. Centre Excursionista de Catalunya.
45. Qui no treballa no menja, ni va bonich lo diumenge (1900, 1 font)
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «T», p. 92. Tarascó, Viladot & Cuesta.
46. Qui no treballa no menja, ni va vestit el diumenge (1989, 1 font)
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. Del vestir i dels vestits», p. 151. Editorial Ausa.
47. Qui no treballa, no menja (1987, 2 fonts)
Vesteix | Qui de l'ase menja el pa, mai de fam se morirà | Si treballes, menjaràs i si no, dejunaràs.
Sinònim: Qui serveix a l'altar, d'ell ha de viure | Qui canta, xanta | Qui serveix, paga mereix | Qui vol gosar del descans, no recusi el treball | L'home que té peresa, son benestar perd amb prestesa | Qui no xerruca, no manduca | L'abat, de ço que canta, se'n.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 1198», p. 489. Columna Edicions.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Això que sembla, que ens volen fer creure…», p. 39. Editorial l'Esquer.
48. Qui no treballa, no menja ni va mudat el diumenge (1990, 1 font)
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els diners i el treball», p. 111. Museu Arxiu de Sentmenat.
49. Qui no treballa, no menja, / ni va bonic el diumenge (1969, 1 font)
Equivalent en francès: Qui ne travaille pas, ne mange pas / et ne s'endimanche pas.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Treball i peresa / Travail et paresse», p. 218. Robert Morel Editeur.
50. Qui no treballa, no menja, ni fa bonic el diumenge (1999, 2 fonts)
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
51. Qui no treballa, no menja, ni va bonich al diumenge (1900, 1 font)
«Qui non laborat, non manducet»,llegim en les Sagrades Lletres.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 118. Editorial Rourich.
52. Qui no treballa, no menja, no fa bonic el diumenge (1996, 1 font)
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 11. Web.
53. Qui no treballa, que no menge, ni vaja mudat el diumenge (1999, 1 font)
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «Q», p. 102. Ajuntament d'Alzira.
54. Qui no treballi que no mengi (2010, 1 font)
Correu / Fontbona Vallescar, Francesc (2010). Correu electrònic.
55. Qui treballa el diumenge molts dies no menja (1999, 1 font)
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Diumenge», p. 72. Edicions 62.
56. Qui treballa en diumenge molts dies no menja (1951, 2 fonts)
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. La setmana», p. 957. Editorial Selecta-Catalonia.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1990): Els dies de la setmanal. Col·lecció «Folklore, 4», p. 47. Editorial Miguel A. Salvatella.
57. Qui treballa menja (1831, 1 font)
Equivalent en castellà: Quien trae azada trae samarra.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «408», p. 94. Imprenta de Saurí y Compañía.
58. Qui treballa menja i va bonic el diumenge (2003, 1 font)
Sinònim: Qui treballa menja i va mudat el diumenge.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. La feina», p. 60. Pagès Editors.
59. Qui treballa menja i va mudat el diumenge (2003, 1 font)
Sinònim: Qui treballa menja i va bonic el diumenge.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. La feina», p. 60. Pagès Editors.
60. Qui treballa menja y va bonic el diumenge (1900, 1 font)
Equivalent en castellà: Quien trae azada, trae zamarra.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VIII. Treball. Descans», p. 260. Centre Excursionista de Catalunya.
61. Qui treballa menja, i va mudat el diumenge (2008, 1 font)
Ho fa així com toca. Veg. 1182.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.9. Treball i descans. Peresa. Refranys», p. 81. Editorial Moll.
62. Qui treballa, menja (1992, 2 fonts)
Sinònim: La casa en què s'hi treballa, mai hi falta pa ni palla | Qui fila borrut, tindrà l'home pelut | Tal amo, tal criat.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 1201», p. 492. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El treball», p. 66. Garsineu Edicions.
63. Qui treballa, menja, i va bonic el diumenge (1999, 2 fonts)
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Setmana». Web.
Perquè té diners.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Diumenge», p. 72. Edicions 62.
64. Qui treballa, menja, y va bonich el diumenge (1910, 1 font)
Equivalent en castellà: Quien trae azada trae zamarra; ó en esta vida caduca, el que no trabaja no manduca.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 234. Imp. de J. Horta.
65. Qui treballa, és just que menge i es mude cada diumenge (1987, 1 font)
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Les lleis i la justícia. Els costums i la moral», p. 139. Editorial l'Esquer.
Ajudeu-nos a millorar
