Qui té gana (o fam), somia pa (o truites, o rotllos)

167 recurrències en 81 variants.

2. El que té fam ensomía rollos (1928, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 85. Editorial Arte y Letras.

5. El que té fam, somnia «rollos» (1993, 2 fonts)

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.

Lloc: Quart.

Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. E», p. 61. Ajuntament de Quart.

6. El que té gana somnia pa (1919, 1 font)

S'entén per somniar truites, somniar despert i en comptes de somniar lladres, com els que dormen i es desperten sobressaltats pensant-se que els hi roben la camisa, tenir somnis de color de rosa i daurats com una truita sortint del foc, que és quan sembla.

Nogués, Xavier; Pujols, Francesc (1919): La Catalunya pintoresca «El somia truites». José J. de Olañeta, Editor.

7. El qui té fam ensomia rollos (1992, 1 font)

Varietat de coca a València.

Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «El pa és a la taula. Coca, rollos», p. 131. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.

9. Qui te fam ensomia en rollos (2008, 1 font)

Vol dir que el qui té una idea fixa o un gran desig, és propens a creure's que les coses són aixi com les pensa o desitj.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

10. Qui te fam somia []llos (1869, 1 font)

Equivalent en castellà: Quien bueyes ha perdido cencerros se les antojan.

Lloc: Menorca.

Hospitaler, José (1869): Vocabulario castellano menorquin y vice-versa «Refranes y modismos. Proverbos y modismes», p. 285. Imp. de Miguel Parpal.

12. Qui te fam somia rotllos (2010, 2 fonts)

Lloc: Teulada (La Marina Alta).

Llopis, Vicent: Teulada «Refranys sobre menjar». Web.

Lloc: Xixona (Alacantí).

López Coloma, Fabián (2010): Expressions xixonenques. Web.

15. Qui te fam, somia rotllos (2006, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Refranys. Clau - 39.», p. 10. Web.

18. Qui te gana somia cassoles (2006, 1 font)

Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

19. Qui te gana somia pa (1883, 1 font)

Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «10. Aforismes indeterminats», p. 43. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

24. Qui té fam en somia bollos! / Qui té fam en somia rollos! (2010, 1 font)

Lloc: Elx (Baix Vinalopó).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

27. Qui té fam ensomia rotllos (1997, 3 fonts)

El que tiene necesidad de una cosa, habla sin querer de ella.

Lloc: País Valencià.

Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «F», p. 70. Comercial Denes, SL.

Lloc: Santa Pola.

Lillo Buades, Lola (2014): Acudits, dites i refranys de Santa Pola «Recull de Lola Lillo Buades. Valencià», p. 11. Correu electrònic.

Lloc: Beniopa (Gandia, Safor).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

29. Qui té fam ensomnia rotllos (1987, 1 font)

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La fam, el menjar i el beure i el que se'n segueix», p. 67. Editorial l'Esquer.

33. Qui té fam somia rollos (1956, 3 fonts)

Lloc: Eivissa.

Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 23. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Qui té un fort desig es deixa dur per la seua imaginació.

Lloc: Eivissa.

Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CS - Comportaments socials», p. 69. Institut d'Estudis Eivissencs.

«Rollos», dolços fets de pasta reial, típics de les festes nadalenques.

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1254 Fam», p. 174. Institut Menorquí d'Estudis.

34. Qui té fam somia rotllos (1984, 16 fonts)

Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «2. L'alimentació - 2.1. Menjar». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Quan algú desitja alguna cosa s'imagina que passa o passara sense mes fonament que els seues ganes. Normalment es diu en sentit negatiu a la persona que fa especulacions.

Lloc: Gandia (Safor).

Correu / Mas Giménez, Mireia (2010). Correu electrònic.

Lloc: Eivissa.

Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «F», p. 104. Institut d'Estudis Eivissencs.
Falgarona (2018): Twitter «twitter.com/fligantada/status/1049265516425170944». Twitter.

Qui té un desig irrealitzable acaba fent-ne partícip altra gent com si explicara un somni.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 371. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 149. Web.

Es diu de qui parla d'una cosa, sense voler, de la qual té necessitat.

Sinònim: Qui té fam somia truites.

Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «Q», p. 278. Juli Jordà Mulet.
Martí, Ester (2018): Twitter «twitter.com/estermartia/status/1049199311303659520». Twitter.

Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).

Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «Q», p. 170. Autoedició.

Lloc: Alcoi (Alcoià).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Gandia (Safor).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Vall d'Albaida.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).

Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.

Creure que és ver lo que un desitja.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Pobres», p. 266. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Expressa el voler i no poder.

Lloc: Borriana (Plana Baixa).

Roselló, Roberto (2013): El periódic.com «Algunes frases fetes que es diuen a Borriana (i II)». Web.

Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).

Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.

Lloc: Ulldecona.

Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 65. Web.

35. Qui té fam somia truites (1979, 12 fonts)

Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «L'alimentació. Menjar», p. 65. Edicions Tres i Quatre.

El qui té un gran desig és propens a creure's que les coses són com les pensa o desitja.

DdB: El Diari de Barcelona.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Lloc: Mallorca.

Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 60. Consell de Mallorca.

Vol dir que el qui necessita o desitja una cosa, sol veure possible d'obtenir-la encara que no ho sigui.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VII. Els aliments. El menjar», p. 231. Llibres de l'Index, S.A..

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

La necessitat fa somiar el que hom no té.

Sinònim: Qui té gana (o fam) somia pa | Qui té gana somia cassoles.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 330. Edicions 62.

La necessitat fa somiar el que hom no té.

Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «somiar», p. 131. Editorial Millà.

Vol dir que el qui té una idea fixa o un gran desig és propens a creure's que les coses són així com les pensa o desitja (D.).

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1254a Fam», p. 174. Institut Menorquí d'Estudis.

Creure factible lo que un vol.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Pobres», p. 266. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Skaw (2009): Racó català «Dites i refranys en català. II Alimentació. Menjar», p. 74. Revue Catalane.

37. Qui té fam somnia en rotllos (2010, 1 font)

Lloc: Callosa d'en Sarrià (Marina Baixa).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

39. Qui té fam somnia rotllos (2010, 1 font)

Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 24. Edicions del Bullent.

40. Qui té fam somnia truites (1926, 2 fonts)

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «II. L'alimentació. El menjar i el beure», p. 24. Pagès Editors.
El Borinot (1926): El Borinot, any IV, núm. 115 (4 de febrer de 1926), p. 1-2 «Pim... pam... pum... (Dites i refranys)», p. 2. Revista El Borinot.

42. Qui té fam, ensomia rosques (2010, 1 font)

Lloc: Almussafes (Ribera Baixa).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

43. Qui té fam, ensomnia rotllos (1987, 1 font)

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 132. Editorial l'Esquer.

45. Qui té fam, somia amb rotllos (2020, 1 font)

Lloc: València (Horta).

El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.

48. Qui té fam, somia rollo (2008, 1 font)

Vol dir que el qui té una idea fixa o un gran desig, és propens a creure's que les coses són aixi com les pensa o desitja.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

49. Qui té fam, somia rotllo (2009, 1 font)

Mots de patxanga.

Lloc: Xàtiva (Costera).

Alietes el del Corralot (2009): El Penjoll «Mots de patxanga (V): Sentències». Web.

50. Qui té fam, somia rotllos (2003, 5 fonts)

Lloc: Cocentaina (Comtat).

Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Novembre», p. 23. Ajuntament de Cocentaina.

Lloc: Sagunt (Camp de Morvedre).

Correu / Durbà Cardo, Sergi (2010). Correu electrònic.

Lloc: Sagunt (València).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Nou.

Lloc: Cocentaina (Comtat).

Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Es diu a aquell que veu les coses com li agradarien que foren i no la realitat mateixa.

Verbofília. Populogis (2012): Verbofília. Populogis «rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/populogis/». Web.

Es diu en aquells contextos en què alguns, moguts per la necessitat o per les il·lusions que es fan, veuen les coses com les volen veure i no com són en realitat.

Verbofília. Populogis (2012): Verbofília. Populogis «rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/populogis/». Web.

51. Qui té fam, somia truites (1969, 18 fonts)

Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
E. V. Equip: Caprabo «"Refranys catalans i frases fetes populars"». Caprabo.
E. V. Equip (1995): Revista Caprabo, 198 (juny'95) «REFRANYS CATALANS (4)», p. 93. Caprabo.

Lloc: València (Horta).

El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Equivalent en francès: Qui a faim, rêve d'omelettes.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La cuina i la taula / La cuisine et la table», p. 162. Robert Morel Editeur.

Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

Junqué, Montserrat ;Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «9. Qui té duros fuma puros, qui té rals fuma «Ideals»», p. 96. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Llagostera, Jordi (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb les persones». Web.
Martí, R. M. (2014): Rumb. Escriptura. Refranys, p. 13. Editorial Nadal.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del menjar i del beure», p. 18. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «A taula», p. 46. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «A taula». Web.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 9. Revista L'Estel.

Lloc: Penedès.

Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 174. Museu de Vilafranca.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 22. Revista L'Estel.

52. Qui té fam, somnia pa (2010, 1 font)

Correu / Ministral Boada, Montse (2010). Correu electrònic.

53. Qui té fam, somnia rotllos (1985, 1 font)

Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).

Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 46. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

54. Qui té fam, somnia truites (1990, 2 fonts)

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El peix», p. 119. Garsineu Edicions.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. El menjar i el beure», p. 115. Museu Arxiu de Sentmenat.

56. Qui té gana (o fam) somia pa (1999, 1 font)

La necessitat fa somiar el que hom no té.

Sinònim: Qui té fam somia truites | Qui té gana somia cassoles.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 330. Edicions 62.

57. Qui té gana d'ous, somia truites (2013, 1 font)

Quan una cosa et fa molta il·lusió, la desitges molt i ja et pareix que està succeint.

Lloc: Mallorca.

Correu / Cardona Colomar, Inés (2013): Correu «Dites mallorquines». Correu electrònic.

59. Qui té gana somia cassoles (1985, 4 fonts)

Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «L'alimentació. Menjar», p. 65. Edicions Tres i Quatre.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 49. Editorial Joventut.

La necessitat fa somiar el que hom no té.

Sinònim: Qui té fam somia truites | Qui té gana (o fam) somia pa.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 330. Edicions 62.
Skaw (2009): Racó català «Dites i refranys en català. II Alimentació. Menjar», p. 74. Revue Catalane.

60. Qui té gana somia pa (1973, 13 fonts)

Camps, Jaume: Avui «"Cartes creuades". "Qui té gana somia pa"», p. 24. L'Avui / El Punt Avui.

Llavors no caldrà preocupar-nos gaire de tots els dissenyadors d'oliveres virtuals i entendrem millor que 'qui té gana somia pa'.

Camps, Jaume: Avui «"Cartes creuades". "Qui té gana somia pa"», p. 24. L'Avui / El Punt Avui.

Diu que quan ens manca quelcom, quan en tenim necessitat, no parem mai de pensar-hi.

Sinònim: Aumon no es parla tant de pa com a la casa que no n'hi ha.

Lloc: Terres de Ponent.

Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «Q», p. 100. Edicions de 1984.

Sinònim: Aumon (o enlloc) no es parla tant de pa com a la casa que no n'hi ha | Qui té gana somia pa.

Equivalent en castellà: El que hambre tiene, con pan sueña.

Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «506», p. 148. Garsineu Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Pensar molt en el que desitges.

Només penso i somio amb en Ramon. Qui té gana somia pa.

Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes», p. 74. Autoedició.
Jané, Albert (1973): Aclariments lingüístics, II «"Sintaxi". "Allò en què es dubta sovint"», p. 105. Editorial Barcino.

Equivalent en esperanto: Stomako malsata nur pri pano meditas.

Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «A taula, el menjar | Ĉe tablo, manĝaĵoj», p. 28. Associació Catalana d'Esperanto.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VII. Els aliments. El menjar», p. 231. Llibres de l'Index, S.A..

Lloc: Badalona (Barcelonès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Granollers (Vallès Oriental).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Igualada (Anoia).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Tenir necessitat d'una cosa és prou motiu per pensar-hi contínuament, fins i tot en somnis.

Sinònim: Qui té gana somia truites (o cassoles) | Qui no té pa somia coques | A qui té fam les pedres li semblen pans | Val més bona gana que bona vianda.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Tenir necessitat d'una cosa és prou motiu per pensar-hi contínuament, fins i tot en somnis.

Sinònim: Qui té gana somia truites (o cassoles) | Qui no té pa somia coques | A qui té fam les pedres li semblen pans | Val més bona gana que bona vianda.

Equivalent en castellà: Quien hambre tiene, con pan sueña.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Tenir necessitat d'una cosa és prou motiu per pensar-hi contínuament, fins i tot en somnis.

Trad.: Qui té fam somia amb pa', o 'parla del pa.

Sinònim: Qui té gana somia truites (o cassoles) | Qui no té pa somia coques | A qui té fam les pedres li semblen pans | Val més bona gana que bona vianda.

Equivalent en portuguès: Quem tem fome sonha com pão (o fala em pão).

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «desitjar». Web.
Revista Eix@mple web (1999): Tria de proverbis. Web.

Si un tros de pa queia a terra, era ben obligat arreplegar-lo i fer-li un petó.

El més vell de la família, per Cap d'Any, posa un bocí de pa en un calaix de la taula de la cuina. Un bocí que ningú gosarà tocar en tot l'any. Hi ha la creença que aquest rosegó portarà la felicitat.

Sotorra, Andreu: Avui «"Poble Nou 7". "Qui té gana somia pa"», p. 4. L'Avui / El Punt Avui.

61. Qui té gana somia pa (o truites, o rotllos) (1997, 1 font)

Confondre el desig amb la realitat.

Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Gana f.», p. 178. Edicions 62.

64. Qui té gana somia truites (o cassoles) (2012, 1 font)

Tenir necessitat d'una cosa és prou motiu per pensar-hi contínuament, fins i tot en somnis.

Sinònim: Qui té gana somia pa | Qui no té pa somia coques | A qui té fam les pedres li semblen pans | Val més bona gana que bona vianda.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

67. Qui té gana somnia pa, i val més bona gana que bon menjar (2007, 1 font)

Lloc: Begues (Baix Llobregat).

Viñas i Pascual, Roser (2007): Rodolins beguetans (L'Eixarmada, 10 — Juliol 2008 —Centre d'Estudis Beguetans) «Selecció de rodolins, recollits per la Sra. Roser Viñas i Pascual, i compilats al mes d'abril del 2007». Centre d'Estudis Beguetans.

68. Qui té gana, / somnia pa (2019, 1 font)

De: Amades, Joan.

Font: La divinitat del pa.

Torrents, Jacint; Sañé, Joaquim (2019): Pa de flequer. La cultura d'un aliment bàsic «Tradicions. Celebració de primícies», p. 114. Edicions Morera.

69. Qui té gana, pa somia (2016, 1 font)

Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.

70. Qui té gana, somia pa (1992, 10 fonts)

Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Cruzate, Trini (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb menjar». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 181», p. 682. Columna Edicions.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 10. Refranys sobre el menjar i beure». Llibres de l'Index, S.A..
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.
Oral / Taixés, Adela. Font oral.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Sant Climent del Llobregat (Baix Llobregat).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «A taula». Web.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb el menjar», p. 8. Revista L'Estel.

72. Qui té gana, somnia pa (1998, 1 font)

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El pa», p. 76. Garsineu Edicions.

78. Qui té talent de pa, somnia truites (1998, 1 font)

Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb el menjar», p. 8. Revista L'Estel.

79. Qui té talent, somia pa/rollos (2011, 1 font)

La talent = la fam, la gana. És una crítica que es fa quan algú pretén fer creure coses que els altres saben que no té, o no farà, o no obtindrà.

Sinònim: Similar: La llengua no té os | Ser un somiatruites/fantasiós | Parlar foradat | Traure la llengua al sol.

Equivalent en castellà: Similar: Dime de qué presumes y te diré de qué careces.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 149. Web.

80. Qui té talent, somia rollos (2009, 1 font)

Nombroses llengües associen 'talent' a enginy, capacitat natural o adquirida, fins al punt que en l'slang britànic es va més enllà de l'habilitat intel·lectual caracteritzant amb el mot talent la persona que és sexualment atractiva.

Morera Velázquez, Henar (2009): Anoia Diari.cat «El fil del mot. Talent». Web.

81. Qui té talent, somia rotllos (2018, 1 font)

Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Un projecte de:

www.dites.cat

Logo de Softcatalà

Ajudeu-nos a millorar

Formulari de contacte