Paremiologia catalana comparada digital

Qui té gana (o fam), somia pa (o truites, o rotllos)

266 recurrències en 115 variants. Primera citació: 1869.

Qui té fam, somia truites

26 fonts, 1926.
Es diu per indicar que sovint creiem factible allò de què tenim desig o que voldríem que es realitzés.
Sinònim: Qui té fam, somia pa | Qui té fam, somia rollos | Sa truja somiava faves perquè en tenia talent.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Somniar o Somiar Refr. a)». Editorial Moll.
Vol dir que el qui té una idea fixa o un gran desig, és propens a creure's que les coses són aixi com les pensa o desitja.
Sinònim: Qui té fam, somia pa | Qui té fam, ensomia rollos | Qui té fam, somia rollos.
Lloc: Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Fam Refr. o)». Editorial Moll.
Vol dir que el qui necessita o desitja una cosa, sol veure possible d'obtenir-la encara que no ho sigui.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «2 Truita Refr». Editorial Moll.
Volen dir que el qui té una idea fixa o un gran desig és propens a creure's que les coses són així com les pensa o desitja.
Sinònim: Qui té fam, somia rollos.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Fam», p. 54. Editorial Moll.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 122. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
E. V. Equip (1985): «Refranys catalans i frases fetes populars». Caprabo.
E. V. Equip (1995): Revista Caprabo, 198 (juny'95) «REFRANYS CATALANS (4)», p. 93. Caprabo.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Lloc: Guimerà.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Somiar», p. 170. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: Qui a faim, rêve d'omelettes.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La cuina i la taula / La cuisine et la table», p. 162. Robert Morel Editeur.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «9. Qui té duros fuma puros, qui té rals fuma «Ideals»», p. 96. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Llagostera, Jordi (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb les persones». Web.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 8. Autoedició.
Martí, R. M. (2014): Rumb. Escriptura. Refranys, p. 13. Editorial Nadal.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del menjar i del beure», p. 18. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «A taula», p. 46. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «A taula». Web.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol II. Fisiologia. Sèrie B. Fam. Refranys», p. 44. Hora Nova.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IV. Sentiment. Sèrie A. Desig. Refranys», p. 55. Hora Nova.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 9. Revista L'Estel.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 174. Museu de Vilafranca.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 22. Revista L'Estel.

Qui té fam somia rotllos

18 fonts, 1984.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «2. L'alimentació - 2.1. Menjar». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Quan algú desitja alguna cosa s'imagina que passa o passara sense mes fonament que els seues ganes. Normalment es diu en sentit negatiu a la persona que fa especulacions.
Lloc: Gandia (Safor).
Correu / Mas Giménez, Mireia (2010). Correu electrònic.
Cucarella, Toni (2020): Toni Cucarella «Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus». Blogger.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «F», p. 104. Institut d'Estudis Eivissencs.
Falgarona (2018): «https://twitter.com/fligantada/status/1049265516425170944». Twitter.
Qui té un desig irrealitzable acaba fent-ne partícip altra gent com si explicara un somni.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 371. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 149. Web.
Es diu de qui parla d'una cosa, sense voler, de la qual té necessitat.
Sinònim: Qui té fam somia truites.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «Q», p. 278. Juli Jordà Mulet.
Llorens, Cristian (2024): «Adopta una dita valenciana - 7 - https://x.com/curiosaire_vlc/status/1825243482631688293». Twitter.
Martí, Ester (2018): «https://twitter.com/estermartia/status/1049199311303659520». Twitter.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «Q», p. 170. Autoedició.
Lloc: Alcoi (Alcoià).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Gandia (Safor).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Vall d'Albaida.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Creure que és ver lo que un desitja.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Pobres», p. 266. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Expressa el voler i no poder.
Lloc: Borriana (Plana Baixa).
Roselló Gimeno, Roberto (2013): El periódic.com «Algunes frases fetes que es diuen a Borriana (i II)». Web.
Expressa el voler i no poder.
Lloc: Borriana (Plana Baixa).
Roselló Gimeno, Roberto (2013): El Periòdic.com «Repertori de frases fetes a Borriana (i II) - https://www.elperiodic.com/val/opinio/parotets/repertori-frases-fetes-borriana_3636». Web.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 65. Web.

Qui té fam somia truites

18 fonts, 1979.
Voler desesperadament una cosa.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1995): S'Unió de S'Arenal, 103 «Espigolant dins l'antigor (IV). Refranys», p. 23. S'Unió de S'Arenal.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.2 Propostes didàctiques per a 2n i 3r cicles de l'Educació Primària. 2.20. Dòmino», p. 229. Editorial Moll.
Castellanos, Carles (2022): «https://twitter.com/CarlesCastella2/status/1577188319578193920». Twitter.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «L'alimentació. Menjar», p. 65. Edicions Tres i Quatre.
El qui té un gran desig és propens a creure's que les coses són com les pensa o desitja.
DdB (1996): El Diari de Barcelona.
Lloc: Sóller.
Fernández Vila, Juan Antonio (2007): Refranys, dites i cultura popular a la cuina «Especial Sant Bartomeu 2007. Sobre sobre la taula, el menjar i els aliments - http://www.cuinant.com/dites_populars.htm». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 60. Consell de Mallorca.
Vol dir que el qui necessita o desitja una cosa, sol veure possible d'obtenir-la encara que no ho sigui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VII. Els aliments. El menjar», p. 231. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Taula i cuina», p. 154. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
La necessitat fa somiar el que hom no té.
Sinònim: Qui té gana (o fam) somia pa | Qui té gana somia cassoles.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 330. Edicions 62.
La necessitat fa somiar el que hom no té.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «somiar», p. 131. Editorial Millà.
Vol dir que el qui té una idea fixa o un gran desig és propens a creure's que les coses són així com les pensa o desitja (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1254a Fam», p. 174. Institut Menorquí d'Estudis.
Creure factible lo que un vol.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Pobres», p. 266. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. II Alimentació. Menjar», p. 74. Revue Catalane.
Qui vol molt una cosa hi somia.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

Qui té gana somia pa

16 fonts, 1973.
Camps, Jaume (1996): Avui «Cartes creuades. Qui té gana somia pa», p. 24. L'Avui / El Punt Avui.
Llavors no caldrà preocupar-nos gaire de tots els dissenyadors d'oliveres virtuals i entendrem millor que 'qui té gana somia pa'…
Camps, Jaume (1996): Avui «Cartes creuades. Qui té gana somia pa», p. 24. L'Avui / El Punt Avui.
Diu que quan ens manca quelcom, quan en tenim necessitat, no parem mai de pensar-hi.
Sinònim: Aumon no es parla tant de pa com a la casa que no n'hi ha.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «Q», p. 100. Edicions de 1984.
Sinònim: Aumon (o enlloc) no es parla tant de pa com a la casa que no n'hi ha | Qui té gana somia pa.
Equivalent en castellà: El que hambre tiene, con pan sueña.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «506», p. 148. Garsineu Edicions.
Lloc: Les Garrigues.
Estradé Prenafeta, Josep (1999): «Refranys i proverbis de la comarca de les Garrigues», p. 278. Trobades d'Estudiosos de les Garrigues.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Pensar molt en el que desitges.
Només penso i somio amb en Ramon. Qui té gana somia pa.
Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes», p. 74. Autoedició.
Jané, Albert (1973): Aclariments lingüístics, II «Sintaxi. Allò en què es dubta sovint», p. 105. Editorial Barcino.
Equivalent en esperanto: Stomako malsata nur pri pano meditas.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «A taula, el menjar | Ĉe tablo, manĝaĵoj», p. 28. Associació Catalana d'Esperanto.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VII. Els aliments. El menjar», p. 231. Llibres de l'Index, S.A.
La necessitat ens fa somiar el que no tenim.
Palau, Montserrat (2012): CPNL «CPNL - Frases fetes, exclamacions i refranys». Web.
Lloc: Badalona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Granollers (Vallès Oriental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Igualada (Anoia).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Tenir necessitat d'una cosa és prou motiu per pensar-hi contínuament, fins i tot en somnis.
Sinònim: Qui té gana somia truites (o cassoles) | Qui no té pa somia coques | A qui té fam les pedres li semblen pans | Val més bona gana que bona vianda.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Tenir necessitat d'una cosa és prou motiu per pensar-hi contínuament, fins i tot en somnis.
Sinònim: Qui té gana somia truites (o cassoles) | Qui no té pa somia coques | A qui té fam les pedres li semblen pans | Val més bona gana que bona vianda.
Equivalent en castellà: Quien hambre tiene, con pan sueña.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Tenir necessitat d'una cosa és prou motiu per pensar-hi contínuament, fins i tot en somnis.
Trad.: Qui té fam somia amb pa', o 'parla del pa.
Sinònim: Qui té gana somia truites (o cassoles) | Qui no té pa somia coques | A qui té fam les pedres li semblen pans | Val més bona gana que bona vianda.
Equivalent en portuguès: Quem tem fome sonha com pão (o fala em pão).
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «desitjar». Web.
Revista Eix@mple web (1999): Tria de proverbis. Web.
Si un tros de pa queia a terra, era ben obligat arreplegar-lo i fer-li un petó.
El més vell de la família, per Cap d'Any, posa un bocí de pa en un calaix de la taula de la cuina. Un bocí que ningú gosarà tocar en tot l'any. Hi ha la creença que aquest rosegó portarà la felicitat.
Sotorra, Andreu (1994): Avui «Poble Nou 7. Qui té gana somia pa», p. 4. L'Avui / El Punt Avui.
Qui està obsessionat amb una cosa hi acaba somiant.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

Qui té gana, somia pa

16 fonts, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «1 Gana Refr. a)». Editorial Moll.
Vol dir que el desig i la il·lusió ens fan veure les coses diferents d'així com són.
Sinònim: Qui té fam, les pedres li semblen pa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «1 Pa Refr. zz)». Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Gana», p. 61. Editorial Moll.
Vol dir que el desig i la il·lusió ens fan veure les coses diferents d'així com són.
Sinònim: Qui té fam, les pedres li semblen pa.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Pa», p. 88. Editorial Moll.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Codina Obradors, Lluís (1980): Més de mil màximes recollides per Lluís Codina Obradors i publicades per Mn. Lluís Freixa «Fam», p. 26. Autoedició.
Cruzate, Trini (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb menjar». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 181», p. 682. Columna Edicions.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 10. Refranys sobre el menjar i beure». Llibres de l'Index, S.A.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.
Lloc: Banyoles.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Somiar», p. 170. Edicions Polígrafa.
Oral / Taixés, Adela (1996). Font oral.
Lloc: Sant Climent del Llobregat (Baix Llobregat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «A taula». Web.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb el menjar», p. 8. Revista L'Estel.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. Q», p. 38. Amics de Tous.

Qui té fam, somia rotllos

5 fonts, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Novembre», p. 23. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: Sagunt (Camp de Morvedre).
Correu / Durbà Cardo, Sergi (2010). Correu electrònic.
Lloc: Sagunt (València).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.
Es diu a aquell que veu les coses com li agradarien que foren i no la realitat mateixa.
Verbofília. Populogis (2012): Verbofília. Populogis «http://rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/populogis/». Web.
Es diu en aquells contextos en què alguns, moguts per la necessitat o per les il·lusions que es fan, veuen les coses com les volen veure i no com són en realitat.
Verbofília. Populogis (2012): Verbofília. Populogis «http://rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/populogis/». Web.

Qui te fam somia rollos

4 fonts, 1910.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXVIII.- Pobres», p. 327. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1951): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
De: Valors i Albors, Antoni (1917-18).
Lloc: Alcoy i contorn.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0088 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435650304201/23/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Qui té fam, somnia rotllos

4 fonts, 1985.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 324. Autoedició.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 17 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 46. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 296. Editorial Antinea.

Qui té fam, somnia truites

4 fonts, 1968.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El peix», p. 119. Garsineu Edicions.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fam», p. 33. Edicions Polígrafa.
Lloc: El Port de la Selva (Alt Empordà).
Mallol i Oriol, Josep (1984): Reculls (Dels nostres vells) «Un xic de tot», p. 58. Autoedició.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. El menjar i el beure», p. 115. Museu Arxiu de Sentmenat.

Qui té gana somia cassoles

4 fonts, 1985.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «L'alimentació. Menjar», p. 65. Edicions Tres i Quatre.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 49. Editorial Joventut.
La necessitat fa somiar el que hom no té.
Sinònim: Qui té fam somia truites | Qui té gana (o fam) somia pa.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 330. Edicions 62.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. II Alimentació. Menjar», p. 74. Revue Catalane.

Qui té fam ensomia rotllos

3 fonts, 1997.
El que tiene necesidad de una cosa, habla sin querer de ella.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «F», p. 70. Comercial Denes, SL.
Lloc: Santa Pola.
Lillo Buades, Lola (2014): Acudits, dites i refranys de Santa Pola «Recull de Lola Lillo Buades. Valencià», p. 11. Correu electrònic.
Lloc: Beniopa (Gandia, Safor).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui té fam somia pa

3 fonts, 1979.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 371. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 148. Web.
La necessitat fa somiar el que hom no té.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «somiar», p. 130. Editorial Millà.

Qui té fam somia rollos

3 fonts, 1956.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 23. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Qui té un fort desig es deixa dur per la seua imaginació.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CS - Comportaments socials», p. 69. Institut d'Estudis Eivissencs.
«Rollos», dolços fets de pasta reial, típics de les festes nadalenques.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1254 Fam», p. 174. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui té fam somnia rotllos

3 fonts, 1989.
El menjar, el beure i el no creure, tenen el seu raconet. Aquells que tenen fam, si no van al tall, difícilment la faran botar.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «VIII. Menjar, fam, beure i no creure. Pixar i cagar», p. 73. Autoedició.
Aquells refranys que admeten diverses formes, bé en singular o plural, o per anar introduïts per una o altra preposició, ha estat eliminada una de les dues formes.
Sinònim: El qui té fam somnia rotllos.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Aclariment previ», p. 29. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
De: Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 296. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 24. Edicions del Bullent.

Qui té fam, somia pa

3 fonts, 1926.
Es diu per indicar que sovint creiem factible allò de què tenim desig o que voldríem que es realitzés.
Sinònim: Qui té fam, somia truites | Qui té fam, somia rollos | Sa truja somiava faves perquè en tenia talent.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Somniar o Somiar Refr. a)». Editorial Moll.
Vol dir que el qui té una idea fixa o un gran desig, és propens a creure's que les coses són aixi com les pensa o desitja.
Sinònim: Qui té fam, ensomia rollos | Qui té fam, somia rollos | Qui té fam, somia truites.
Lloc: Penedès.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Fam Refr. o)». Editorial Moll.
Veg. l'anterior i també 6933.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.1. Aliments. Menjar. Fam. Refranys», p. 373. Editorial Moll.

Qui té fam, somia rollos

3 fonts, 1926.
Es diu per indicar que sovint creiem factible allò de què tenim desig o que voldríem que es realitzés.
Sinònim: Qui té fam, somia truites | Qui té fam, somia pa | Sa truja somiava faves perquè en tenia talent.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Somniar o Somiar Refr. a)». Editorial Moll.
Vol dir que el qui té una idea fixa o un gran desig, és propens a creure's que les coses són aixi com les pensa o desitja.
Sinònim: Qui té fam, somia pa | Qui té fam, ensomia rollos | Qui té fam, somia truites.
Lloc: Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Fam Refr. o)». Editorial Moll.
Rollos: dolços fets de pasta reial, típics de les festes nadalenques. Volen dir que el qui té una idea fixa o un gran desig és propens a creure's que les coses són així com les pensa o desitja.
Sinònim: Qui té fam, somia truites.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Fam», p. 54. Editorial Moll.

Qui té gana, ensomia rotllos

3 fonts, 1992.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 316. Autoedició.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Convivència i relació entre les persones i l'entorn», p. 136. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Alcanar.
Sancho i Esteller, Joan-Josep (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat» «Tema: La teca», p. 38. Servei Local de Català de Tortosa.

El que té fam, somnia «rollos»

2 fonts, 1993.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. E», p. 61. Ajuntament de Quart.

Qui té fam ansomie rotllos

2 fonts, 1980.
Refranys mariners d'aspectes socioeconòmics.
Lloc: Peníscola.
Ayza i Roca, Alfred (1980): ««Refranys mariners»», p. 60. Revista Peñíscola.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Ayza Roca, Alfred (1981): El món mariner a Peníscola. Estudi lexicogràfic i de cultura popular «Modismes i refranys mariners. D'aspectes socioeconòmics».

Qui te fam ensomia en rollos

2 fonts, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «Q», p. 47. Real Academia de Historia.
Vol dir que el qui té una idea fixa o un gran desig, és propens a creure's que les coses són aixi com les pensa o desitj.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Qui té fam ensomia truites

2 fonts, 2018.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 132. Universitat Autònoma de Barcelona.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 120. Onada Edicions.

Qui te fam somia rotllos

2 fonts, 2009.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys sobre menjar». Web.
Lloc: Xixona (Alacantí).
López Coloma, Fabián (2010): Expressions xixonenques. Web.

Qui té fam somnia truites

2 fonts, 1926.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «II. L'alimentació. El menjar i el beure», p. 24. Pagès Editors.
El Borinot (1926): El Borinot, any IV, núm. 115 (4 de febrer de 1926), p. 1-2 «Pim… pam… pum… (Dites i refranys)», p. 2. Revista El Borinot.

Qui té fam, ensomia rollos

2 fonts, 1926.
Vol dir que el qui té una idea fixa o un gran desig, és propens a creure's que les coses són aixi com les pensa o desitja.
Sinònim: Qui té fam, somia pa | Qui té fam, somia rollos | Qui té fam, somia truites.
Lloc: Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Fam Refr. o)». Editorial Moll.
Lloc: País Valencià.
Giner, Josep (2019): «https://twitter.com/pepetoles460/status/1130026168848191489». Twitter.

Qui té fam, ensomia rotllos

2 fonts, 2018.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 132. Universitat Autònoma de Barcelona.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 120. Onada Edicions.

Qui té gana somia truites

2 fonts, 1997.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Sinònim: v. Gana.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Truita f.», p. 310. Edicions 62.

Qui té gana somnia pa

2 fonts, 1992.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «El nostre pa de cada dia. El pa, el vi i els altre», p. 114. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui té gana, / somnia pa

2 fonts, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 44. Autoedició.
De: Amades, Joan.
Font: La divinitat del pa.
Torrents, Jacint; Sañé, Joaquim (2019): Pa de flequer. La cultura d'un aliment bàsic «Tradicions. Celebració de primícies», p. 114. Edicions Morera.

Qui te gana, somia amb pa

2 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.
ZER del Montsec (2023): ZER del Montsec «Frases fetes, dites i refranys relacionats amb el menjar i el beure - http://www.xtec.cat/~jbrufau/rural/c9798/m117.htm». Web.

Qui té gana, somnia pa

2 fonts, 1998.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. Q», p. 89. Ajuntament de l'Escala.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El pa», p. 76. Garsineu Edicions.

Qui té talent, somia rollos

2 fonts, 1926.
Significa que un qui té desig d'una cosa es fa sovint la il·lusió d'obtenir-la.
Sinònim: Qui té talent, tot li sembla pa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Talent Refr. a)». Editorial Moll.
Nombroses llengües associen 'talent' a enginy, capacitat natural o adquirida, fins al punt que en l'slang britànic es va més enllà de l'habilitat intel·lectual caracteritzant amb el mot talent la persona que és sexualment atractiva.
Morera Velázquez, Henar (2009): Anoia Diari.cat «El fil del mot. Talent». Web.

Qui té talent, tot li sembla pa

2 fonts, 1926.
Significa que un qui té desig d'una cosa es fa sovint la il·lusió d'obtenir-la.
Sinònim: Qui té talent, somia rollos.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Talent Refr. a)». Editorial Moll.
Lloc: Bellvís.
Serrano i Bonell, Ramon (1998): Carrilet, 134 (1/5/1998) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «t»», p. 15. Revista Carrilet.

A n'á qui té talent, tot li pareix pa

1 font, 1877.
Lloc: Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 429. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

A qui té gana, tot li sembla pa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 152», p. 677. Columna Edicions.

Aumon (o enlloc) no es parla tant de pa com a la casa que no n'hi ha

1 font, 2007.
Sinònim: Aumon (o enlloc) no es parla tant de pa com a la casa que no n'hi ha | Qui té gana somia pa.
Equivalent en castellà: El que hambre tiene, con pan sueña.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «506», p. 148. Garsineu Edicions.

El que té fam ensomía rollos

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 85. Editorial Arte y Letras.

El que té fam somia rollos

1 font, 2010.
Lloc: València (Horta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

El que te fam, ensomia rollos

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 62. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

El que té fam, ensomia rollos

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 20. Anubar Ediciones.

El que té fam, ensomia rotllos

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 124», p. 269. Columna Edicions.

El que té fám, somia rollos

1 font, 2001.
Lloc: Alcoi (L'Alcoià).
Castañer Boronat, Francisco (2001): Bon pilot. Bon farinot. Col·lecció de refranys alcoians «E», p. 128. CIA.

El que té fam, somnia rotllos

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 133. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El que té gana somnia pa

1 font, 1919.
S'entén per somniar truites, somniar despert i en comptes de somniar lladres, com els que dormen i es desperten sobressaltats pensant-se que els hi roben la camisa, tenir somnis de color de rosa i daurats com una truita sortint del foc, que és quan sembla.
Nogués, Xavier; Pujols, Francesc (1919): La Catalunya pintoresca «El somia truites». José J. de Olañeta, Editor.

El qui té fam de coques, ensomia rotllos

1 font, 1926.
Vol dir que tothom es fa il·lusions segons els propis desitjos.
Lloc: val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Ensomniar Refr». Editorial Moll.

El qui té fam ensomia rollos

1 font, 1992.
Varietat de coca a València.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «El pa és a la taula. Coca, rollos», p. 131. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.

El qui té fam somnia rotllos

1 font, 1989.
Aquells refranys que admeten diverses formes, bé en singular o plural, o per anar introduïts per una o altra preposició, ha estat eliminada una de les dues formes.
Sinònim: Qui té fam somnia rotllos.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Aclariment previ», p. 29. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El qui té gana, una se'n pensa

1 font, 1926.
Significa que el qui es troba sense recursos, discorre molt per trobar solució.
Sinònim: Qui no té pa, moltes se'n pensa | Més pensa un necessitat que cent advocats.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pensar Refr. j)». Editorial Moll.

Qui passa fam, somia rotllos

1 font, 2020.
Ali querida (2020): «https://twitter.com/mm_alisia/status/1223019418827005953». Twitter.

Qui té fam «ansomia» rotllos

1 font, 1987.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món físic. El manteniment, la riquesa i la pobresa», p. 89. Xàbiga.

Qui té fam / ensomnia rotllos

1 font, 1998.
Lloc: Sant Vicent del Raspeig (Alacantí).
Garcia Molina, Rafael (1998): Almanac il·lustrat de Sant Vicent del Raspeig per a l'any 1998 «Juny 1998». Web.

Qui té fam en somia bollos! / Qui té fam en somia rollos!

1 font, 2010.
Lloc: Elx (Baix Vinalopó).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui té fam ensomia en rollos

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1821. Publicacions de la Universitat de València.

Qui té fam ensomia en rotllos

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 169. Edicions Víctor.

Qui té fam ensomie coques

1 font, 1995.
Font: FL, FV, FX, G, MR, TC.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «menjar i beure», p. 39. Instituto de Estudios Turolenses.

Qui te fam ensomnia «rotllos»

1 font, 1992.
Lloc: Montsià - Baix Ebre.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 129. Servei Local de Català de Tortosa.

Qui té fam ensomnia rotllos

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La fam, el menjar i el beure i el que se'n segueix», p. 67. Editorial l'Esquer.

Qui te fam somia []llos

1 font, 1869.
Equivalent en castellà: Quien bueyes ha perdido cencerros se les antojan.
Lloc: Menorca.
Hospitaler, José (1869): Vocabulario castellano menorquin y vice-versa «Refranes y modismos. Proverbos y modismes», p. 285. Imp. de Miguel Parpal.

Qui té fam somia pa (o truites)

1 font, 1997.
La necessitat fa rumiar molt.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Fam f.», p. 155. Edicions 62.

Qui té fam somia rollets, ó rollos

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 60. Consell de Mallorca.

Qui té fam somia rotllos (o pa)

1 font, 2024.
Qui té una necessitat o un desig intensos hi pensa sempre.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Fam», p. 203. Llibres de l'Index, S.A.

Qui te fam somia truites (á rollos)

1 font, 1912.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1912): Libertad, Año V, Núm. 246, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Qui té fam somia truites (o rotllos)

1 font, 2008.
Es pensa molt en allò que fortament es desitja.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.1. Aliments. Menjar. Fam. Refranys», p. 373. Editorial Moll.

Qui té fam somia truites…

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Qui a faim rêve d'omelettes…
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «La taula…», p. 130. Sport-Entraide-Amitié.

Qui te fam somia truytas

1 font, 2021.
Qui te fam. 12-9-1907.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1682.jpg. Manuscrit.

Qui té fam somnia en rotllos

1 font, 2010.
Lloc: Callosa d'en Sarrià (Marina Baixa).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui te fam somnia pa

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui té fam somnia pa

1 font, 2009.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «I. Aliments i espècies», p. 13. Autoedició.

Qui té fam somnia rotlles

1 font, 1992.
Lloc: Tortosa.
Querol i Beltran, M. Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull» «Per boca dels meus pares», p. 240. Servei Local de Català de Tortosa.

Qui té fam somnia rotllo

1 font, 2010.
Lloc: La Vall d'Albaida.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui té fam somnia truites!

1 font, 1980.
Cavall Fort (1980): Cavall Fort, núm. 427 (maig 1980) «El que diuen els refranys sobre… El menjar». Cavall Fort.

Qui té fam, ensomia rosques

1 font, 2010.
Lloc: Almussafes (Ribera Baixa).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui té fam, ensomía rotllos

1 font, 2010.
Lloc: Gandia (Safor).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui té fam, ensomnia rotllos

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 132. Editorial l'Esquer.

Qui té fam, somia amb rotllos

1 font, 2020.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.

Qui té fam, somia bollos

1 font, 2010.
Lloc: Alaquàs (Horta Sud).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui te fam, somia pa

1 font, 1915.
Anavem de cassera i pe'l cami, avans de cassar res, ja feiem la distribució dels caps de cassa; llavors un experimentat afegi: "Qui te fam, somia pa". Francesc Camarasa, 55 anys, pagès i cassador de Santalinya. De: Ariet i Domingo, Antoni (1926).
Lloc: Santa Linya (la Seu d'Urgell).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0103-0019 «Qüestionari núm. 1 Corpus paremiològic català - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433520304201/51/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui té fam, somia rollo

1 font, 2008.
Vol dir que el qui té una idea fixa o un gran desig, és propens a creure's que les coses són aixi com les pensa o desitja.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Qui té fam, somia rotllo

1 font, 2009.
Mots de patxanga.
Lloc: Xàtiva (Costera).
Alietes el del Corralot (2009): El Penjoll «Mots de patxanga (V): Sentències». Web.

Qui te fam, somia rotllos

1 font, 2006.
Lloc: País Valencià.
Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Refranys. Clau - 39.», p. 10. Web.

Qui té fam, somia rots

1 font, 2022.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 17. Ajuntament d'Inca.

Qui te fam, sommia rotllos

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. Q», p. 165. Impremta Querol, Tortosa.

Qui té fam, somnia pa

1 font, 2010.
Correu / Ministral Boada, Montse (2010). Correu electrònic.

Qui té fam, somnia pans

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.5. Menjar i beure. 4.5.1. La fam», p. 74. Eixam Edicions.

Qui te fam, somnia truytes

1 font, 1909.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1909): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any V. Manresa, agost-setembre de 1909, núm. 34», p. 240. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Qui té fam…, somia truites

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Qui té fred, el foc bufa

1 font, 2007.
Sinònim: Aumon (o enlloc) no es parla tant de pa com a la casa que no n'hi ha | Qui té gana somia pa.
Equivalent en castellà: El que hambre tiene, con pan sueña.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «506», p. 148. Garsineu Edicions.

Qui té gana (o fam) somia pa

1 font, 1999.
La necessitat fa somiar el que hom no té.
Sinònim: Qui té fam somia truites | Qui té gana somia cassoles.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 330. Edicions 62.

Qui te gana amb pa sommia

1 font, 2019.
Rimos (2019): «¿Sabéis algún dicho/refrán/frase hecha en catalán que no tenga equivalente en castellano? - https://twitter.com/Rimosvi/status/1080911096100331520». Twitter.

Qui té gana d'ous, somia truites

1 font, 2013.
Quan una cosa et fa molta il·lusió, la desitges molt i ja et pareix que està succeint.
Lloc: Mallorca.
Correu / Cardona Colomar, Inés (2013): Correu «Dites mallorquines». Correu electrònic.

Qui té gana pa somia

1 font, 1984.
Correig, M.; Cugat, L.; Rius, D. (1984): Una capseta blanca que s'obre i no es tanca «L'home. Aliments», p. 32. Graó Editorial.

Qui te gana somia cassoles

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui te gana somia pa

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «10. Aforismes indeterminats», p. 43. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui té gana somia pa (o truites, o rotllos)

1 font, 1997.
Confondre el desig amb la realitat.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Gana f.», p. 178. Edicions 62.

Qui té gana somia pans i truites

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Pa, vi i carn», p. 158. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Qui té gana somia rotllos

1 font, 1997.
Sinònim: v. Gana.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Rotllo o rollo m.», p. 290. Edicions 62.

Qui té gana somia truites (o cassoles)

1 font, 2012.
Tenir necessitat d'una cosa és prou motiu per pensar-hi contínuament, fins i tot en somnis.
Sinònim: Qui té gana somia pa | Qui no té pa somia coques | A qui té fam les pedres li semblen pans | Val més bona gana que bona vianda.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Qui té gana sommia pà

1 font, 2019.
Cascajo, V (2019): «¿Sabéis algún dicho/refrán/frase hecha en catalán que no tenga equivalente en castellano? - https://twitter.com/Cascallvell/status/1081306203223928832». Twitter.

Qui té gana somnia pa, i val més bona gana que bon menjar

1 font, 2007.
Lloc: Begues (Baix Llobregat).
Viñas i Pascual, Roser (2007): Rodolins beguetans (L'Eixarmada, 10 — Juliol 2008 —Centre d'Estudis Beguetans) «Selecció de rodolins, recollits per la Sra. Roser Viñas i Pascual, i compilats al mes d'abril del 2007». Centre d'Estudis Beguetans.

Qui te gana sumia pa

1 font, 2018.
QueodeVidriera. JBM. (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.

Qui té gana, / somia pa

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 39. Autoedició.

Qui té gana, pa somia

1 font, 2016.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.

Qui te gana, pa somia

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.

Qui té gana, somía pa

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 123. Editorial Rourich.

Qui te gana, somia pa

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui té gana, somia rotllos

1 font, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 312. Autoedició.

Qui té gana, somia truites

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 182», p. 682. Columna Edicions.

Qui té gana, somnia pà

1 font, 1961.
I tan bò com és.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «Q», p. 67. Autoedició.

Qui té por, somia bous

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 170. Edicions Víctor.

Qui té set somnia fonts

1 font, 2010.
Lloc: Sa Pobla (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui té set somnia que beu

1 font, 1905.
Proverbis xineschs.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns «Proverbis xineschs», p. 3. Stampa Elzeveriana.

Qui té set somnia que beu a galet

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «Q», p. 38. Autoedició.

Qui té set, somia fonts; qui té fam, somia rollos

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. Q», p. 188. Consell de Mallorca.

Qui té talent de pa, somnia truites

1 font, 1998.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb el menjar», p. 8. Revista L'Estel.

Qui té talent, somia pa/rollos

1 font, 2011.
La talent = la fam, la gana. És una crítica que es fa quan algú pretén fer creure coses que els altres saben que no té, o no farà, o no obtindrà.
Sinònim: Similar: La llengua no té os | Ser un somiatruites/fantasiós | Parlar foradat | Traure la llengua al sol.
Equivalent en castellà: Similar: Dime de qué presumes y te diré de qué careces.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 149. Web.

Qui té talent, somia rotllos

1 font, 2018.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.