Paremiologia catalana comparada digital

L'abundància mata la fam

128 recurrències en 27 variants. Primera citació: 1736.

L'abundància mata la fam

57 fonts, 1815.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. L», p. 68. Ajuntament de l'Escala.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 214. Manuscrit.
El tenir en excés d'una cosa, fa que no se li doni importància.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.10. Riquesa i pobresa. Economia. Refranys», p. 450. Editorial Moll.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 32 (15 d'agost de 1927) «Refraner. XXIII. La fam», p. 231. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «L», p. 67. Ajuntament d'Alzira.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «2. L'alimentació - 2.1. Menjar». Web.
Quan un té massa coses no hi dóna la importància de quan no en tenia.
Lloc: Tortosa.
Barceló i Àlvarez, Àngel (1992): Dites, cobles i rondalles. «Tradició oral de la comarca de Tortosa» «Dites d'informació», p. 262. Servei Local de Català de Tortosa.
Tenir molt d'una cosa fa que no l'apreciem.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Abundància», p. 27. Editorial Moll.
Vol dir que generalment hi ha prou menjar per a tothom.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Fam», p. 54. Editorial Moll.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Abundància», p. 13. El Llamp.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Constatació i evidències», p. 141. Editorial Sargantana.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans, p. 21. Edicions Tres i Quatre.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. RIquesa», p. 119. Edicions Tres i Quatre.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «L'alimentació. Menjar», p. 64. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Bocairent (Vall d'Albaida).
Correu / Palou, Jordi (2010). Correu electrònic.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1985): Bot. Notícia del meu poble «5. Dites i refranys», p. 114. El Llamp.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 37. Editorial Joventut.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 97», p. 223. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. L'abundància i…», p. 74. Garsineu Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.
A vegades, l'excés que captem per la vista ens ompli i ens sacia.
Sinònim: Contraris: Gana i galvana mai 'ne' fa falta | Més val bona gana que bon recapte.
Equivalent en castellà: Similar: A comida repetida no hay barriga.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 125. Web.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «L», p. 3. Manuscrit.
Lloc: Rosselló.
Guibaud, Joan (1984): «Proverbis recollits per l'arxiver Joan Guibaud i recordats per Raimon Falco», p. 98. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Rosselló.
Guibaud, Joan (1985): Almanac català del Rosselló 1984, Núm. especial 13 «Proverbis», p. 98. Web.
Equivalent en francès: L'abondance tue la famine.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 302. Robert Morel Editeur.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «9. Qui té duros fuma puros, qui té rals fuma «Ideals»», p. 94. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Quan hi ha molta abundor d'alguna cosa i hom no li'n fa cas, per exemple, una criatura amb moltes joguines.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Abundància», p. 7. Pagès Editors.
Quan hi ha molta abundor d'alguna cosa i hom no en fa cas, per exemple una criatura amb moltes joguines.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Fam», p. 65. Pagès Editors.
Quan hi ha molta abundor d'alguna cosa i hom no li'n fa cas, per exemple, una criatura amb moltes joguines.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Matar», p. 94. Pagès Editors.
La dita es pot interpretar també en sentit sexual. El pare diu que n'hi havia un que tenia una dona per cada banda i les anava tocant i deia: «Ram, ram, ram pataplam, / l'abundància mata la fam».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VII. Els aliments. El menjar», p. 229. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 29 - Dites i refranys: Societat i vida - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-societat-vida-c1048». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre societat i vida». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 57. Editorial Millà.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «L», p. 28. Autoedició.
Posseir abundantment una cosa fa que no l'apreciem.
Sinònim: El que abunda no fa nosa; L'abundància ofega.
Equivalent en castellà: La abundancia quita el hambre; Lo que abunda no daña.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Abundància». Editorial Barcanova.
Equivalent en castellà: La mucha abundancia, da hastío y náusea.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Abundància», p. 17. Edicions 62.
La privació és causa de l'apetit.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 318. Edicions 62.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. L», p. 61. Ajuntament de Quart.
Tot el que és excessiu fa mal.
Equivalent en llatí: Omne nimium nocet.
Font: HW 39202.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2061». Enciclopèdia Catalana.
L'abundància engendra la desgana.
Equivalent en llatí: Copia fastidium parit.
Font: HW 35757a.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «521». Enciclopèdia Catalana.
De l'abundància neix el fastig. De: Titus Livi.
Equivalent en llatí: Fit fastidium copia.
Font: 3.1.7.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «984». Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 22. Ajuntament de Banyoles.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 7. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Segons aquell ditxo tan sabut, l'abundància mata la fam.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1815): Calaix de sastre, vol. VII, 1804-1807 «12 de juliol de 1805», p. 109. Curial Edicions.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 283. Editorial Antinea.
Equivalent en francès: L'abondance tue la faim.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Fortunes i deutes», p. 99. Autoedició.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Alimentació», p. 170. Institut Francesc Ribalta.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 176. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. L», p. 143. Edicions Víctor.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 106. Seuba Edicions.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. II Alimentació. Menjar», p. 74. Revue Catalane.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Canterella refranyera», p. 144. J. Huguet Pascual, editor.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.
Refranyer, locucions, frases fetes, dites i cançons dels pobles de la Vall de Guadalest: Confrides, l'Abdet, Benifato, Beniardà, Benimantell, el Castell de Guadalest.
Lloc: Vall de Guadalest (Marina Baixa).
Ventpluig (2017): Història Vall de Guadalest «Refranyer, locucions, frases fetes i dites de la cultura popular de la Vall de Guadalest - http://testistemporumvallguadalest.blogspot.com/2017/03/refranyer-de-la-vall-de-guadalest.html». Blogger.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Proverbis recollits per l'arxiver Joan Guibaud i recordats per Raimon Falco», p. 98. Facebook.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 32. Edicions del Bullent.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. L», p. 367. Web.
Lloc: Aldover (Baix Ebre).
Villamón Piñol, Ismael; Aliern Pons, Francesca (1997): Aldover, «passat i present» «El refranyer», p. 98. Ajuntament d'Aldover.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els diners i el treball», p. 109. Museu Arxiu de Sentmenat.

L'abundancia mata la fam

9 fonts, 1839.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 133. Editorial Arte y Letras.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «L», p. 18. Impremta i Llibreria den A. Julia.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «L», p. 86. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
De: Magriñà, Carles (1917-18)).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0072 «Alguns refrans recullits a Valls - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435090304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 51. Editorial Rourich.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «L», p. 31. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
Significa que l'abundancia de les còses ens produíx pòc goig e indiferència adhuc per lo que més ens atraïa.
Equivalent en castellà: En casa llena, presto se guisa la cena.
Lloc: Castelló de la Plana.
Sánchez Gozalbo, Ángel (1922): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo III, Cuaderno XXVII (Juliol 1922) «Folk-lore: Qüestionari. Núm. 1. Refrans (Contestacions). XLVI», p. 270. Societat Castellonenca de Cultura.
Significa que l'abundancia de les còses ens produíx pòc goig e indiferència adhuc per lo que més ens atraïa.
… ara tot ho tira, i es que l'abundancia mata la fam…
Equivalent en castellà: La abundancia mata el hambre.
Lloc: Castelló de la Plana.
Sánchez Gozalbo, Ángel (1922): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo III, Cuaderno XXVII (Juliol 1922) «Folk-lore: Qüestionari. Núm. 1. Refrans (Contestacions). XLVI», p. 270. Societat Castellonenca de Cultura.
Significa que l'abundancia de les còses ens produíx pòc goig e indiferència adhuc per lo que més ens atraïa.
Equivalent en castellà: La abundancia quita el hambre.
Lloc: Castelló de la Plana.
Sánchez Gozalbo, Ángel (1922): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo III, Cuaderno XXVII (Juliol 1922) «Folk-lore: Qüestionari. Núm. 1. Refrans (Contestacions). XLVI», p. 270. Societat Castellonenca de Cultura.
Ref. que se usa cuand algú fa ostentació, o desperdicia lo que tè en abundancia.
Equivalent en castellà: La abundancia es madre del despilfarro.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Abundancia», p. 22. Impremta de Josep Torner.
Ref. que se usa cuand algú fa ostentació, o desperdicia lo que tè en abundancia.
Equivalent en francès: L'abondance mène au gaspillage.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Abundancia», p. 22. Impremta de Josep Torner.
Ref. que se usa cuand algú fa ostentació, o desperdicia lo que tè en abundancia.
Equivalent en italià: Cavami d'oggi, e mittimi in domani.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Abundancia», p. 22. Impremta de Josep Torner.
Ref. que se usa cuand algú fa ostentació, o desperdicia lo que tè en abundancia.
Equivalent en llatí: Cui multum est piperis etiam oleribus immiscet.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Abundancia», p. 22. Impremta de Josep Torner.

L'abundància mata la gana

6 fonts, 1992.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 312. Autoedició.
Es diu quan hi ha molta abundor d'alguna cosa, perquè no s'aprecia i ningú no en fa cas.
Sinònim: N'hi ha per a donar i per a vendre.
Equivalent en llatí: Copia fastidium parit (Trad.: L'abundància engendra la desgana).
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «L», p. 65. Edicions de 1984.
Es diu quan hi ha molta abundor d'alguna cosa, perquè no s'aprecia i ningú no en fa cas.
Sinònim: N'hi ha per a donar i per a vendre.
Equivalent en llatí: Fit fastidium Copia (Trad.: De l'abundància en neix la desgana).
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «L», p. 65. Edicions de 1984.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 128. Universitat Autònoma de Barcelona.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre 2. Paraules, frases fetes, dites, refranys, expressions i cançons «Los diners», p. 57. Cossetània Edicions.
Lloc: Alcanar.
Sancho i Esteller, Joan-Josep (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat» «Tema: Els diners. L'estalvi», p. 47. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 117. Onada Edicions.

S'abundància mata sa fam

5 fonts, 1957.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 9. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1957): Ibiza, núm. 4, p39-42 «Refranero ibicenco (Conclusión)», p. 39. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Quan hi ha molta abundància d'alguna cosa, no es valora gaire.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «EF - Economia i feina», p. 95. Institut d'Estudis Eivissencs.
Vol dir que, en posseir abundantment una cosa, fa que no l'apreciem i no en facem cas (D.).
Equivalent en castellà: La abundancia mata la gana.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «22 Abundància», p. 19. Institut Menorquí d'Estudis.

La abundància mata la fam

4 fonts, 1736.
Equivalent en castellà: La abundancia mata el hambre.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «A», p. 14. Comercial Denes, SL.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de novembre de 1908, núm. 24», p. 101. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 5. Anubar Ediciones.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 65. Librerías París-Valencia.

La cobdícia mata la fam

4 fonts, 1992.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 230. Manuscrit.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2387», p. 77. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Qui estalvia molt, aconseguirà diners i no passarà gana.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 320. Edicions 62.

La abundancia mata la fam

3 fonts, 1847.
Advert. que lo tenir abundancia de las cosas es causa que las miren ab indiferencia.
Equivalent en castellà: La abundancia quita el hambre.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Abundancia», p. 1. Agencia Médica Catalana.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 17. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
V. Sadoll.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «A». Tarascó, Viladot & Cuesta.

La constància mata la fam

3 fonts, 1912.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1912): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VIII. Manresa, novembre-desembre de 1912, núm. 58», p. 304. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2903», p. 187. Columna Edicions.
Equivalent en francès: L'obstination élimine la faim.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Treball i peresa / Travail et paresse», p. 224. Robert Morel Editeur.

La abundáncia mata la fam

2 fonts, 1880.
Equivalent en castellà: La abundancia mata (quita) el hambre.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 155. Centre Excursionista de Catalunya.
De: Pepratx.
Equivalent en francès: L'abondance satisfait l'appétit.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 155. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Ubertas fastidium parit.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 155. Centre Excursionista de Catalunya.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quint ramellet. Flors de casa y de taula», p. 101. Imprempta de Carlos Latrobe.

La abundància mata la gana

2 fonts, 1911.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 177. Autoedició.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1911): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VII. Manresa, setembre-octubre de 1911, núm. 51», p. 184. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

L'abóndancia mata la fam

1 font, 1917.
Sinònim: L'abundpancia mata la fam.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 175. Editorial Trabucaire.

L'abundància 'mate' la fam

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 82. Edicions Salòria.

L'abundància la fam mata

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1795. Publicacions de la Universitat de València.

L'abundància mata la «gana»

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 17. Autoedició.

L'abundáncia mata la fam

1 font, 1907.
Sentències.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «IV. Unió dels mots: Sintaxis. 42. 247», p. 86. Baguñá, editor.

L'abundància mata la fam!

1 font, 2016.
Lloc: Terra Alta.
Monner i Estopinyà, Anton (2016): Vocabulari de la Terra Alta «Dites, refranys i expressions. Abundar», p. 493. Autoedició.

L'abundància mata la fam…

1 font, 1987.
Equivalent en francès: L'abondance tue la fain…
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Mossos i pagesos… Treballs i diners», p. 58. Sport-Entraide-Amitié.

L'abundância mata la gana

1 font, 2018.
Lloc: Paüls (Baix Ebre).
Descarrega Benaiges, Josep (2018): Memòries del nostre poble. Des del cor, als paülsencs. Sóc el Josep del Valent «4. Refranyer popular de la tradició oral», p. 141. Autoedició.

L'abundància mate la fam

1 font, 1995.
Font: BM, CL, CO, FI, FV, FX, G, M, ME, MR, MS, PR, TC, VJ, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «menjar i beure», p. 37. Instituto de Estudios Turolenses.

L'abundància, mata la fam

1 font, 1987.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Els nois a la plaça», p. 33. Autoedició.

L'abundó mata la fam

1 font, 1869.
Briz, Francesch Pelayo (1869): Calendari catalá del any 1870, p. 34. Joan Roca y Bros, Editor.

La abundancia mate la fam

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/38/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

La cobdicia mata la fam

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «C», p. 14. Manuscrit.

La ignorància / mata la fam

1 font, 1998.
Lloc: Sant Vicent del Raspeig (Alacantí).
Garcia Molina, Rafael (1998): Almanac il·lustrat de Sant Vicent del Raspeig per a l'any 1998 «Febrer 1998». Web.

La mort mata la fam

1 font, 1992.
Sinònim: El temps tot ho cura.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2432», p. 273. Columna Edicions.

S'abundancia mata sa fam

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXVIII.- Pobres», p. 327. Institut Menorquí d'Estudis.

S'abundància, mata sa fam

1 font, 1984.
Quan un té molt d'una cosa, manco en té ganes.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Cuina. Menjar i beure», p. 191. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.