Paremiologia catalana comparada digital

Les mates tenen ulls i les parets, orelles

171 recurrències en 71 variants. Primera citació: 1490.

Les parets tenen orelles

39 fonts, 1490.
Usat per a significar que cal procedir amb gran cautela en parlar de coses delicades, car hom pot ésser sentit de la manera menys sospitada. Origen en el que li va passar a Stateri, el gran polític romà que conspirava contra l'Estat.
Amades i Gelats, Joan (1951): Refranyer català comentat, p. 158. Editorial Selecta-Catalonia.
Usat per a significar que cal procedir amb gran cautela en parlar de coses delicades, car hom pot ésser sentit de la manera menys sospitada. De: Amades i Gelats, Joan.
Font: Refranys i dites (1935).
Amades, Joan, ACJA (2023): «https://twitter.com/amades_acja/status/1698818223930777840». Twitter.
Equivalent en castellà: Las paredes oyen.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 140. Editorial Pòrtic.
Significa que de darrere les parets és fàcil sentir allò que algú diu, sense que aquest se n'adoni.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Orella», p. 85. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.2 Propostes didàctiques per a 2n i 3r cicles de l'Educació Primària. 1.4. El dòmino», p. 203. Editorial Moll.
Quan algú pot escoltar coses que no interessen que sàpiga.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els sentits. Oïda. Sentir, oir, escoltar (auscultar)», p. 299. Editorial Gregal.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La prudència», p. 107. Pagès Editors.
No gosa dir-ho en veu alta, perquè les parets tenen orelles i si algú es queixa pot sortir amb la cua entre cames.
Bofarull i Terrades, Manuel (1995): Figures vora el rec, p. 210. Columna Edicions.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 154. Est. Tip. La Hormiga de Oro.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 104. Revista Caplletra.
Dels 45 adagis de Burguera que coincidien amb altres tants de Ros, n'hi ha 26 incorporats al DCCL, entre els quals trobem: B) adagis en què la codificació del DCCL és pràcticament la mateixa que la de Burguera.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 110. Revista Caplletra.
Algú pot escoltar darrere la paret.
Equivalent en castellà: Las paredes oyen.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Orella», p. 170. Enciclopèdia Catalana.
Haver-hi perill d'ésser escoltat / algú, poder escoltar darrere la paret.
No cridis tant, que les parets tenen orelles i potser ens sent algú.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Escoltat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Haver-hi perill d'ésser escoltat / algú, poder escoltar darrere la paret.
Parla més baix; a vegades, les parets tenen orelles i no convé que aquesta qüestió es divulgui.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Espiar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
De: Dorca i González, Josep; Albert Arnau, Josep Maria.
Lloc: Cistella.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0007 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1357797». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Algú, poder escoltar darrere la paret.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
S'aconsella tenir cura del que es diu i on es diu ja que pot haver-hi algú que senti el que hauria de ser secret.
Equivalent en castellà: Por la boca muere el pez / Quien mucho habla, mucho yerra.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Consells morals», p. 187. Editorial de Vecchi.
Es diu volent significar que sempre hi ha algú que pot sentir la nostra conversa.
Sinònim: Similar, l'expressió: Haver-hi roba estesa.
Equivalent en castellà: Las paredes oyen.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 475. Web.
Advertiment que es parli baix i amb precaució.
Lloc: Nules.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Paret», p. 157. Edicions Polígrafa.
Equivalent en castellà: Las paredes oyen.
Font: NR.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «IV. Un campo semántico. Orella», p. 199. Estudios Románicos.
Equivalent en esperanto: La muro havas orelojn.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Saviesa i prudència, consells | Saĝo kaj prudento, konsiloj», p. 13. Associació Catalana d'Esperanto.
Martorell, Joanot (1490): Tirant lo blanc «Capítol CX. Filòsof», p. 351. Editorial Ariel.
Font: PR, FI, FX, G, ME, MR, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «dir i desdir», p. 61. Instituto de Estudios Turolenses.
Sinònim: Veg. Per la boca mor el peix.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «paret». Editorial Barcanova.
Equivalent en castellà: Las paredes oyen.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Parets», p. 98. Edicions 62.
Recomana prudència quan es parla.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 271. Edicions 62.
Perill que algú pugui sentir quelcom.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «orella», p. 105. Editorial Millà.
Significa que darrera les parets és fàcil sentir allò que algú diu, sense que aquests se n'adoni (D.). Vegi's n. 1764.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2096 Parets», p. 290. Institut Menorquí d'Estudis.
Aquest refrany ens adverteix de la possibilitat que hi hagi algú entorn nostre escoltant el que diem, malgrat estiguem en un lloc aparentment segur.
Equivalent en castellà: Las paredes tienen oídos | FR: Les murs ont des oreilles (Les parets tenen orelles) | EN: Walls have ears (Les parets tenen orelles).
Pujol i Campeny, Afra (2008): Els refranys. Estudi i equivalències «4. Recull de refranys. 4.4 Recull de refranys. 5. Món rural i climatologia», p. 53. Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Orella», p. 206. Universitat Miguel Hernández.
Oïdors no desitjats: haver-n'hi perill.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Conversa», p. 88. Edicions 62.
De: Ros.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 196. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 66. Librerías París-Valencia.
Equivalent en castellà: Las paredes oyen.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. L», p. 812. Antoni López, Editor.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. L», p. 148. Edicions Víctor.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «VI. Uns quants de no tan curts», p. 63. Autoedició.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Frases fetes», p. 147. Museu Arxiu de Sentmenat.

Les mates tenen ulls i les parets orelles

24 fonts, 1915.
Sovint, pensem que no som vistos i escoltats, cosa que no és certa.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La prudència», p. 107. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Prudència», p. 183. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La condició humana», p. 16. Garsineu Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La saviesa», p. 28. Garsineu Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Bona es la prudencia. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/63/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/27/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/179/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Es diu per indicar que quan menys ens ho pensem, hi ha qui ens veu o ens escolta.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «L», p. 3. Manuscrit.
Equivalent en francès: Les buissons ont des yeux, et les murs des oreilles.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Els arbres i les plantes / Les arbres et les plantes», p. 508. Robert Morel Editeur.
Equivalent en esperanto: Arbaro aŭdas, kampo vidas.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Saviesa i prudència, consells | Saĝo kaj prudento, konsiloj», p. 13. Associació Catalana d'Esperanto.
De vegades es diu «»Les parets tenen oreies i les mates uis. Significa que s'han de prendre precaucions a l'hora de parlar, perquè, fins i tot en els llocs més insospitats, hi ha qui escolta.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XIII. Referències diverses. La flora», p. 270. Llibres de l'Index, S.A..
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 187. Editorial Millà.
Demana discreció, perquè sovint ens pensem que no ens veuen ni ens senten i som vistos i escoltats.
Sinònim: Sempre hi ha ulls que miren i orelles que escolten.
Equivalent en castellà: Las paredes oyen; Montes ven, paredes oyen.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «mata». Editorial Barcanova.
Sovint ens pensem que no ens veuen ni ens senten, i som vistos i escoltats d'amagat.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. La flora», p. 564. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la saviesa i la prudència», p. 74. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la saviesa i la prudència». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Orella», p. 206. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Ulls», p. 214. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 195. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. L», p. 367. Web.

Les parets tenen ulls i orelles

7 fonts, 1999.
Sinònim: Si camines per mal lloc, passa-hi a poc a poc.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «584», p. 172. Garsineu Edicions.
Significa que de darrera les parets és fàcil sentir i veure allò que algú diu o fa, sense que aquest se n'adoni.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Ulls», p. 214. Universitat Miguel Hernández.
Roig, Francesc (1999): L'Estel «Refranys populars (I)», p. 11. Revista L'Estel.
(2003): L'Estel «Refranys», p. 12. Revista L'Estel.
(2001): L'Estel «Refranys i dites populars», p. 23. Revista L'Estel.
(2002): L'Estel «Refranys i dites populars», p. 31. Revista L'Estel.

Tenir, les parets, orelles

5 fonts, 1996.
Haver-hi perill d'ésser escoltat.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Haver-hi perill d'ésser escoltat.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Recordem el refrany que diu «les mates tenen uis i les parets oreies».
Has de prendre precaucions quan parles, perquè les parets tenen oreies.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 322. Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Orella», p. 206. Universitat Miguel Hernández.
Haver-hi perill d'ésser escoltat.
Sinònim: Ésser escoltat, ésser espiat.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «T», p. 350. Edicions 62.

Les mates tenen ulls i les parets tenen orelles

4 fonts, 1970.
Dels 45 adagis de Burguera que coincidien amb altres tants de Ros, n'hi ha 26 incorporats al DCCL, entre els quals trobem: B) adagis en què la codificació del DCCL és pràcticament la mateixa que la de Burguera.
Font: Fèlix Amat, Diccionario catalán-castellano-latino, 2 vols., publicat per Josep Belvitges, Joaquim Esteve i Antoni Juglà, Barcelona: Imp. de Tecla Pla, 1803-1805.
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 110. Revista Caplletra.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 1280», p. 903. Columna Edicions.
Recomana discreció tant en lloc tancat com en espai obert.
Sinònim: Similar: Si no vols que una cosa se sàpia, no la faces || Similar, l'expressió: Haver-hi roba estesa.
Equivalent en castellà: Las paredes oyen | Dios te ve || Similar l'expressió: Haber moros en la costa.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 474. Web.
Lloc: Pineda.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Ull», p. 197. Edicions Polígrafa.

Les mates tenen ulls, i les parets tenen orelles

4 fonts, 1969.
Vol dir que sovint ens pensem que no ens veuen i no ens senten, i som vists o escoltats amagadament.
Sinònim: Sempre hi ha ulls que miren i orelles que escolten.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Ull», p. 103. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Mata = planta, boja. Es diu recomanant guardar secret del que es diu i abaixar el to de veu.
Equivalent en castellà: Las paredes oyen.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 296. Web.
Equivalent en francès: Les buissons ont des yeux, et les murs, des oreilles.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 406. Robert Morel Editeur.

Les parets veuen i ouen

4 fonts, 1987.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «L», p. 67. Ajuntament d'Alzira.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 874», p. 890. Columna Edicions.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 28. Editorial l'Esquer.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 196. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Hasta les mates tenen ulls

3 fonts, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «12. La comunicació lingüística - 12.4. Secret». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 1278», p. 902. Columna Edicions.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

A veguades les parets tenen orelles

2 fonts, 1913.
(CX).
Font: Tirant lo Blanc.
Baile López, Eduard (2007): Estudi paremiològic del 'Tirant lo Blanch' «5. Recull paremiològic», p. 5. Web.
Tome Premier. Page 356.
Font: Tirant lo Blanch, de Joanot Martorell (XV siècle).
Leguiel, Émile (1913): Revue catalane, 75 (15 mars 1913) ««Tirant lo Blanch». Aphorismes et proverbes», p. 91. Revue Catalane.

Las matas tenen ulls y las parets aurellas

2 fonts, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 22. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «M», p. 36. Manuscrit.

Las parets hi senten

2 fonts, 2021.
Las parets hi senten. 2-3-1869.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1064.jpg. Manuscrit.
Las parets hi senten. 30-5-1871.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1065.jpg. Manuscrit.

Les mates tenen ulls, / i les parets orelles

2 fonts, 1966.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De tota mena», p. 59. Autoedició.
Dita popular de caràcter sentenciós.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Aforisme», p. 87. Edicions Polígrafa.

Les parets tenen orelles, perquè estan darrere d'elles

2 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Secret», p. 150. Edicions Tres i Quatre.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Parlar». Web.

Les parets tenen ulls i olleres

2 fonts, 1999.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Sempre has d'anar en compte quan fas les coses, ja que hi pot haver algú espiant.
Zabaleta i Llauger, Pau (1999): Recull de dites populars catalanes «Altres». Web.

Parets hi veuen i mates ouen

2 fonts, 1914.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 878», p. 891. Columna Edicions.
Equivalent en castellà: Las paredes tienen ojos, ó tienen oidos.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. P», p. 821. Antoni López, Editor.

Ses mates tenen ulls i ses parets tenen orelles

2 fonts, 1993.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Vol dir que sovint ens pensam que no ens veuen ni ens senten i som vists i escoltats amagadament. Vegi's n. 2096.
Equivalent en castellà: Calles y callejas tienen orejas.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1765 Mates», p. 244. Institut Menorquí d'Estudis.

Tenir orelles les parets

2 fonts, 1997.
Advertiment del fet que algú pot escoltar el que diem.
—Més val que anem a parlar a un altre lloc, que ací les parets tenen orelles.
Sinònim: Haver-hi roba estesa.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Orella», p. 321. Llibres de l'Index, S.A..
Es diu quan algú diu alguna cosa que no es vol que sigui escampada.
No diguis aquestes coses de la teva dona, que les parets tenen orelles.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Orella f.», p. 236. Edicions 62.

A vegades les parets tenen orelles

1 font, 1992.
Sinònim: Les mates tenen ulls i les parets tenen orelles.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 868», p. 888. Columna Edicions.

Algunes parets tenen orelles

1 font, 2009.
Ja diu el refrany que algunes parets tenen orelles. Per això tota la cura és poca.
Checa, Ricard (2009): delCamp.cat «Parets amb orelles». Web.

Com las matas tenen ulls, / aixís las parets orellas

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Primer ramellet. Flors de vida», p. 21. Imprempta de Carlos Latrobe.

Els marges tenen ulls i les mates orelles

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 1095», p. 866. Columna Edicions.

Els romanins tenen orelles

1 font, 1992.
Sinònim: Les mates tenen ulls i les parets tenen orelles.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 875», p. 715. Columna Edicions.

Las matas tènen ulls y las pareds tenen aurellas

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Las paredes tienen ojos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pared», p. 152.
Equivalent en castellà: Paredes oyen.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pared», p. 152.
Equivalent en llatí: Vel parietes auriti & oculari censendi.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pared», p. 152.

Las matas tenen ulls y las pareds tenen orellas

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Las paredes tienen ojos | Montes ven, paredes oyen.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 649. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Las matas ténen ulls y las parets orellas

1 font, 1891.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Botánica popular. Generalitats», p. 11. Associació d'Excursions Catalana.

Las matas tènen ulls, las pareds tènen aurellas

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Montes ven, paredes oyen.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mata», p. 77.
Equivalent en llatí: Verba audit paries, oculata ac arbuta cernunt.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mata», p. 77.

Las matas tènen ulls, las pareds tènen orellas

1 font, 1839.
Ref. que ensenya y avisa lo gran cuidado que se deu tènir en mirar ahònt y á qui se diu alguna cosa que convé que estiga secrèta, per lo pèrill que pod haberhi de que se publique y se sapia.
Equivalent en castellà: Las paredes oyen.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mata», p. 199. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya y avisa lo gran cuidado que se deu tènir en mirar ahònt y á qui se diu alguna cosa que convé que estiga secrèta, per lo pèrill que pod haberhi de que se publique y se sapia.
Equivalent en italià: Le pareti odono.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mata», p. 199. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya y avisa lo gran cuidado que se deu tènir en mirar ahònt y á qui se diu alguna cosa que convé que estiga secrèta, per lo pèrill que pod haberhi de que se publique y se sapia.
Equivalent en francès: Les murs ont des oreilles.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mata», p. 199. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya y avisa lo gran cuidado que se deu tènir en mirar ahònt y á qui se diu alguna cosa que convé que estiga secrèta, per lo pèrill que pod haberhi de que se publique y se sapia.
Equivalent en castellà: Montes ven, paredes oyen.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mata», p. 199. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya y avisa lo gran cuidado que se deu tènir en mirar ahònt y á qui se diu alguna cosa que convé que estiga secrèta, per lo pèrill que pod haberhi de que se publique y se sapia.
Equivalent en llatí: Verba audit paries, oculata ac arbuta cernunt.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mata», p. 199. Impremta de Josep Torner.

Las matas tenen ulls, las parets tenen aurellas

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Montes ven, paredes oyen.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «404», p. 94. Imprenta de Saurí y Compañía.

Las matas ténen ulls, y las parets aurellas

1 font, 1917.
Sinònim: Les mates tenen ulls, i les parets orelles.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 174. Editorial Trabucaire.

Las matas tenen ulls, y las parets tenen aurellas

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Las paredes oyen.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Aurellas», p. 72.
Equivalent en castellà: Las paredes tienen ojos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Aurellas», p. 72.
Equivalent en llatí: Vel parietes auriti, & oculati censendi.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Aurellas», p. 72.

Las parets ténen ohidos

1 font, 1886.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 182. Centre Excursionista de Catalunya.

Las parets tenen orellas

1 font, 1912.
Parets.
Equivalent en italià: La pareti hanno orecchi.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 211. Web.

Las parets tenen orellas, y vista las matas

1 font, 1752.
Equivalent en llatí: Sub omni lapide scorpio dormis.
Burguera, Fra Miquel (1752): Preceptes, elegancias, calendas y frases que se enseñan en las escolas de gramatiga de la provincia de S. Francesch de Mallorca «Phrases perutiles, et adagia venusta. Sub littera L», p. 27. Casa de Miquel Cerdá.

Les masses tenen ulls i les parets orelles

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Les maten tenen ulls, i les parets tenen orelles

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Les buissons ont des yeux, et les murs ont des oreilles.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Recomanacions», p. 56. Autoedició.

Les mates tenen uis i els pins tenen oreies

1 font, 1915.
Volen dir que per més amagada que es cometi una maldat sol descubrir-se. De: Canudas, Joan (1949).
Lloc: Mollerusa.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0101-0010 «Aforismes i refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432200304201/19/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Les mates tenen uis i les parets oreies

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys», p. 197. Llibres de l'Index, S.A..

Les mates tenen ulls / i els romanins orelles

1 font, 1981.
Griñó i Garriga, David (1981): Fira d'herbes de Sant Ponç. Ramell de refranys populars de les herbes «Vària», p. 4. Autoedició.

Les mates tenen ulls / I les parets tenen orelles

1 font, 1915.
Fig. Que per amagat que es fassi o digui una cosa tot es torna a saber moltes vegades. De: Montanyà, Josep (1917).
Lloc: Balsareny.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0050 «Adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434720304201/77/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Les mates tenen ulls i els romanis orelles

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Plantes». Web.

Les mates tenen ulls i els romanís orelles

1 font, 1976.
Collien romaní i farigola la nit de sant Joan i els penjaven a la porta forana de les cases per evitar l'entrada de bruixes i dimonis.
Lloc: Rosselló i Vallespir.
Griñó i Garriga, David (1976): Remeis casolans «Les herbes màgiques. Romaní (romero)», p. 46. Editorial Millà.

Les mates tenen ulls i les parets (o els romanins) orelles

1 font, 2011.
Demana discreció, perquè sovint ens pensem que no ens veuen ni ens senten, i som vistos i escoltats. En francès diuen: «Les murs ont des oreilles» o «Le bois a des oreilles et le champ des yeux». I en portuguès, «As paredes têm ouvidos» i «Matos têm olhos, paredes têm ouvidos».
Sinònim: Les parets tenen ulls i les portes orelles | Parets hi veuen i mates ouen | Sempre hi ha ulls que miren i orelles que escolten.
Equivalent en castellà: Calles y callejas tienen orejas | Las paredes oyen | Las paredes tienen ojos | Montes ven, paredes oyen.
Pàmies i Riudor, Víctor (2011): Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull. Autoedició.

Les mates tenen ulls i les parets aurelles

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Montes ven, paredes oyen.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. L», p. 812. Antoni López, Editor.

Les mates tenen ulls y les parets orelles

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 149. Editorial Arte y Letras.

Les mates tenen ulls y los romanins aurelles

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 61. Editorial Rourich.

Les mates tenen ulls, i les parets orelles

1 font, 1985.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 48. Editorial Joventut.

Les mates tenen ulls, i les parets, orelles

1 font, 2021.
Recomana discreció, perquè, per més que ens pensem que no ens veu ni ens sent ningú, sempre hi ha algú que ho fa d'amagat.
Sinònim: Sempre hi ha algú que no dorm.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «L», p. 71. Edicions de 1984.

Les mates tenen ulls, y les parets, orelles

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Las paredes oyen; ó ni tras pared ni tras seto, digas tu secreto.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 228. Imp. de J. Horta.

Les mattes tenen ulls y les parets ourelles

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «L», p. 18. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Les parets hi senten

1 font, 2011.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Els valors. Discreció i evitar xafardejar», p. 182. Institut Francesc Ribalta.

Les parets ho senten tot

1 font, 1990.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Frases fetes», p. 147. Museu Arxiu de Sentmenat.

Les parets no tenen orelles / però n'hi ha detràs d'elles

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Paret», p. 157. Edicions Polígrafa.

Les parets no tenen orelles, però n'hi ha detràs d'elles

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 871», p. 890. Columna Edicions.

Les parets ouen

1 font, 1989.
De: Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 196. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Les parets parlen, les mates tenen ulls i les persones són de vidre

1 font, 1992.
Sinònim: Parets hi veuen i mates ouen.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 872», p. 890. Columna Edicions.

Les parets tenen orelles i les mates ulls

1 font, 1992.
Sinònim: Les mates tenen ulls i les parets tenen orelles.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI, p. 890. Columna Edicions.

Les parets tenen orelles i vista les mates

1 font, 2001.
Dels 45 adagis de Burguera que coincidien amb altres tants de Ros, n'hi ha 26 incorporats al DCCL, entre els quals trobem: B) adagis en què la codificació del DCCL és pràcticament la mateixa que la de Burguera. De: Burguera, Miquel.
Font: Phrases perutiles et adagia venusta, dins Preceptes, elegancias, calendas, y frases; que se enseñan en las Escolas de Gramàtiga de la Província de S. Francesch de Mallorca (sd).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 110. Revista Caplletra.

Les parets tenen orelles, i vista les mates

1 font, 2001.
De: Burguera, Miquel.
Font: Phrases perutiles et adagia venusta, dins Preceptes, elegancias, calendas, y frases; que se enseñan en las Escolas de Gramàtiga de la Província de S. Francesch de Mallorca (sd).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 104. Revista Caplletra.

Les parets tenen ulls i les portes orelles

1 font, 1992.
Sinònim: Parets hi veuen i mates ouen.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 873», p. 890. Columna Edicions.

Les parets veuen y òuen

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 149. Editorial Arte y Letras.

Les pedres tenen orelles

1 font, 1992.
Sinònim: Les mates tenen ulls i les parets tenen orelles.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1345», p. 10. Columna Edicions.

Les plantes tenen ulls i les parets tenen orelles

1 font, 1970.
Lloc: Palamós.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Orella», p. 48. Edicions Polígrafa.

Les portes tenen ulls, les parets tenen orelles

1 font, 1992.
Sinònim: Parets hi veuen i mates ouen.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2949», p. 384. Columna Edicions.

Les tanques (o mates) tenen ulls e les parets orelles

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «S», p. 87. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Les tanques tenen ulls

1 font, 1992.
Sinònim: Les mates tenen ulls i les parets tenen orelles.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 79», p. 232. Columna Edicions.

Los arbres tenen ulls, i les parets, «aurelles»

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 86. Edicions Salòria.

Mes tenen ulls les estrelles i les parets també orelles

1 font, 1992.
Sinònim: Parets hi veuen i mates ouen.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «U 63», p. 569. Columna Edicions.

Parets hi veuen / i mates hi senten

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Paret», p. 157. Edicions Polígrafa.

Ses mates tenen uis, / ses parets tenen orèes

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. V.- Arbres, plantes, fruites», p. 287. Institut Menorquí d'Estudis.

Ses mates tenen uis, i ses parets tenen oreies

1 font, 1984.
Creure's no esser vist ni sentit, i anar errat.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Arbres. Plantes. Fruites», p. 168. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Ses mates tenen ulls i ses parets orelles

1 font, 2008.
Vol dir que no ens podem fiar de res ni de ningú.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.2. Arbres i fruits. 4.2.1. Arbres i arbusts. Refranys», p. 197. Editorial Moll.