Paremiologia catalana comparada digital

Mentre hi ha vida, hi ha esperança

140 recurrències en 36 variants. Primera citació: 1805.

Mentre hi ha vida hi ha esperança

36 fonts, 1914.
No cal esperar mai.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.3. La vida. Refranys», p. 360. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1079. Editorial Selecta-Catalonia.
Indica que no cal desesperar-se mai d'arribar a poder obtenir el que hom desitja. Se li dóna el seu origen històric a Alí Amet Benjur, que va alçar-se contra Abderraman II, rei de Granada.
Amades i Gelats, Joan (1951): Refranyer català comentat, p. 161. Editorial Selecta-Catalonia.
Es troba també en el refranyer de gairebé tots els països. Indica que no cal desesperar-se mai d'arribar a poder obtenir el que hom desitja. Se li dóna un origen històric. Aló Amet Benjur va alçar-se contra Abderraman II, rei de Granada. Aquest el féu presoner i el tancà en una fosca presó en espera del moment oportú per a escapçar-lo. Hores abans de portar a terme la sentència, el poble es revoltà, destronà el rei Abderraman i posà en llibertat el seu enemic (segueix a l'original). De: Quitard, P. M.
Font: Études Historiques, Litéraires et Morales sur les Proverbes Français et le langage proverbial (París, 1860).
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys i dites «Refranys i dites. Mentre hi ha vida hi ha esperança», p. 70. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
«Mentre hi ha vida hi ha esperança», diu un vell refrany o una vella dita que potser haurà proporcionat algun consol als afligits.
Amorós, Xavier (2009): El Punt.cat «Entre la vida i l'esperança». Web.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «M», p. 76. Ajuntament d'Alzira.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Vida», p. 104. Editorial Moll.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «M», p. 38. Autoedició.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Figueres (Alt Empordà).
Correu / Robledo, Carmen (2010): Dites tòpiques o refranys geogràfics. Aportacions des del web.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 116. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Refranys en català i anglès en les inicials del diccionari. De: Colomer, Jordi.
Equivalent en anglès: Where there's life there's hope.
Font: Nou diccionari anglès-català català-anglès (Pòrtic 1981).
Gazofilaci (2021): «https://twitter.com/Gazofilaci/status/1420629987066060800». Twitter.
Es troba en el refranyer de gairebé tots els països. Indica que no cal desesperar-se mai d'arribar a poder obtenir el remei desitjat.
Alí Amet Benjur va alçar-se contra Abderraman II, rei de Granada, que el va fer presoner i va ordenar escapçar-lo. Abans, però el poble es revoltar i l'alliberà.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La salut», p. 44. Editorial de Vecchi.
Gomà, Enric (2022): La tarda de Catalunya Ràdio «Un «guaperes» es pren un «cubata» de «gratel·lo»». Catalunya Ràdio.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Esperança», p. 261. Edicions Polígrafa.
Equivalent en castellà: Mientras hay vida hay esperanza.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 65. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagès, Domènec (2002): A Tivissa canten missa… «Adagis i frases fetes», p. 142. Cossetània Edicions.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «Frases fetes», p. 177. Cossetània Edicions.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1953): Ibiza, núm. 1, 2a època, 1953 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 38. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de remeis casolans i consells higienics», p. 74. Editorial Millà.
Es diu per donar ànims i mantenir la confiança en el desenllaç d'algun procés.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CE - Consideracions d'experiència», p. 44. Institut d'Estudis Eivissencs.
Equivalent en castellà: La esperanza es lo último que se pierde | Mientras hay vida hay esperanza | Mientras haya vida, hay esperanza.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Vida», p. 130. Edicions 62.
Vol dir que mentre no ens hem mort podem trobar solució a les dificultats (D.). Aquest refrany figura també en el «Refranyer català comentat» de J. Amades, qui en dóna un possible origen (vegi's op. cit., pàg. 169).
Equivalent en castellà: Mientras hay vida, la esperanza no sea perdida.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2837 Vida», p. 381. Institut Menorquí d'Estudis.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la», p. 58. Web.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Salut i remeis casolans», p. 172. Institut Francesc Ribalta.
Equivalent en castellà: Mientras dura la vida, hay que esperar.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. M», p. 814. Antoni López, Editor.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1992): Juguem als oficis. Col·lecció «Folklore, 7», p. 25. Editorial Miguel A. Salvatella.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 176. Museu de Vilafranca.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 25. Editorial Miguel A. Salvatella.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 9 (Any I, 29-febrer-1936) «Folklore de la Medicina popular», p. 9. Revista Curiositats de Catalunya.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes, p. 184. Seuba Edicions.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «VI. Uns quants de no tan curts», p. 63. Autoedició.
Es pot actualitzar en: «Mentre hi ha "Visa" hi ha esperança».
TV3 (2011): Divendres - Paraules en ruta «L'oli i les frases fetes - https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/L'oli-i-les-frases-fetes/video-amp/3426890/». TV3.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 75. Edicions del Bullent.

Mentre hi ha vida, hi ha esperança

29 fonts, 1915.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Vida Refr. c)». Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La vida», p. 31. Pagès Editors.
Lloc: Bellvís.
Carrilet (1996): Carrilet, 122 (1/7/1996) «Refranys i frases fetes populars catalanes. La vida», p. 15. Revista Carrilet.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les edats de la vida. Viure», p. 77. Edicions Tres i Quatre.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la vida». Web.
Dita emprada freqüentment, a fi de donar ànims, en situacions en què es tem per la vida d'algú. El seu ús s'ha fet extensiu també a altres situacions difícils. Aquesta idea la trobem present ja en frases com aquesta de Ciceró. De: Ciceró.
Equivalent en llatí: Aegroto, dum anima est, spes est.
Font: Cartes a Àtic 9.10.3.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 156», p. 95. Edicions 62.
Sinònim: Tantes hores, tants remeis.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 976», p. 827. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La salut i la malaltia», p. 42. Garsineu Edicions.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 90. Randa.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/37/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Penedès.
Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 9. Refranys sobre salut i malaltia». Llibres de l'Index, S.A.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «NEIXER, VIURE, MORIR… LA VIDA», p. 15. L'Avui / El Punt Avui.
Es diu en moments crítics (una malaltia, mala economia…) per a animar-se a esperar el restabliment.
Equivalent en castellà: Similar: Hasta la muerte, pie fuerte || Connex: Hasta morir, todo es vida.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 308. Web.
Equivalent en francès: Tant qu'il y a de la vie, il y a de l'espoir.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 182. Robert Morel Editeur.
De: Maria March, 59 anys, recollit al 1996.
Lloc: El Pinell de Brai (Terra Alta).
Hernández i March, Ramon (2010): Fatumer. Revista de l'Associació Cultural Pi del Broi, núm. 56 (juny 2010) «Dites i refranys del Pinell. Les edats de la vida: vellesa, joventut i mort», p. 4. Revista Fatumer.
Refranys.
Hostench, Rosita (1997): Diari de la padrina del Joan «Dites». Correu electrònic.
Lloc: El Port de la Selva (Alt Empordà).
Mallol i Oriol, Josep (1984): Reculls (Dels nostres vells) «Un xic de tot», p. 56. Autoedició.
No cal desesperar-se mai d'arribar a poder obtenir el que hom desitja.
Equivalent en castellà: La esperanza es lo último que se pierde.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «vida». Editorial Barcanova.
No s'ha de caure en el desesper.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La vida», p. 276. Edicions 62.
El malalt mentre té alè, té esperança. De: Ciceró.
Equivalent en llatí: Aegroto, dum anima est, spes est.
Font: Adaptació de Ciceró (Att. 9.11[10].3).
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «130». Enciclopèdia Catalana.
Mentre l'home viu, pot esperar-ho tot. De: Sèneca.
Equivalent en llatí: Omnia homini, dum vixit, speranda sunt.
Font: Ep. 70.6.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2079». Enciclopèdia Catalana.
Cf. Aegroto, dum anima est…
Equivalent en llatí: Dum anima est, spes est.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «741». Enciclopèdia Catalana.
No caldre el desesper.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «vida, viu, viure, viu-viu», p. 146. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la». Web.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. IV. Les edats de la vida. Viure», p. 74. Revue Catalane.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. M», p. 27. Amics de Tous.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. La salut i la higiene», p. 118. Museu Arxiu de Sentmenat.

Mentres hi ha vida hi ha esperança

10 fonts, 1915.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «4. Les edats de la vida - 4.1. Viure». Web.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1923): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XIX. Manresa, juliol de 1923, núm. 81», p. 392. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/54/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0073 «Ramellet d'adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435120304201/41/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Dorca i González, Josep; Albert Arnau, Josep Maria.
Lloc: Cistella.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0007 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1357797». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «M», p. 3. Manuscrit.
Lloc: Nonasp.
Rius, Mario (1997): L'Eixam. La revista de l'Associació Amics de Nonasp, núm. 0 (agost de 1997), p. 16 ««Refranys i frases fetes. Los mals i la salut»». Associació Amics de Nonasp.
Lloc: Ripoll (Ripollès).
Vilacís, Ramon (1920): El Catllar, Any I, 29 (30 d'octubre de 1920), p5 «Notes folk-lóriques. Aforismes», p. 5. Revista El Catllar.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. M», p. 368. Web.

Mentres hi ha vida, hi ha esperança

9 fonts, 1918.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 166. Editorial Arte y Letras.
Vol dir que mentres no som morts, podem trobar solució a les dificultats.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Esperança Refr. a)». Editorial Moll.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXVI.- Medecina», p. 311. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «M», p. 101. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. M», p. 43. Consell de Mallorca.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VI. La vida, la mort i la salut. La vida», p. 223. Llibres de l'Index, S.A.
S'esperança, és lo darrer que se perd.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Conseis. Experiència», p. 180. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
S'esperança, és lo darrer que se perd.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Medecina», p. 234. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 215. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. M», p. 151. Edicions Víctor.

Mentre hi ha l'ànima al cos hi ha esperança

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1079. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.

Mentres hi ha vida hi ha esperansa

3 fonts, 1880.
Sinònim: Mentres cridan no s'escanyan.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 19. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Seté ramellet. Flors de recreo», p. 129. Imprempta de Carlos Latrobe.

Tant com hi ha vida, hi ha esperança

3 fonts, 1985.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el fetge». Web.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «11. Qui no té un all té dues cebes», p. 116. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Equivalent en francès: Tant qu'il y a de la vie, il y a de l'espoir.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Viure i morir. Menjar i beure», p. 41. Autoedició.

Mentre hi ha ànima al cos, hi ha esperança

2 fonts, 1999.
En refereix a l'alè, signe de vida i representant de l'ànima.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 219. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cos», p. 187. Universitat Miguel Hernández.

Mentre hi ha Visa hi ha esperança

2 fonts, 1935.
De: Capdevila, Carles.
Font: 99 refranys reciclats i frases fetes.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys i dites «Introducció de Lluís-Carles Busquets», p. XVI. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Refranys estrafets.
Capdevila i Plandiura, Carles (1997): Mentre hi ha Visa hi ha esperança. Web.
Refranys estrafets. Per molt que la paga faci figa a mitjans de mes, la tarja de crèdit ens conduirà a bon port.
Capdevila i Plandiura, Carles (1997): Mentre hi ha Visa hi ha esperança «II. Qui té Visa no és traïdor». Web.

Mentres hi ha vida, hi ha esperansa

2 fonts, 1847.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 155. Est. Tip. La Hormiga de Oro.
Equivalent en castellà: Mientras dura la vida, hay que esperar.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Vida», p. 27. Agencia Médica Catalana.

Mentre es pugui viure, hi ha esperança

1 font, 2001.
Cf. Omnia homini, dum… De: Terenci.
Equivalent en llatí: Modo liceat vivere, est spes.
Font: Hau. 981).
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1680». Enciclopèdia Catalana.

Mentre està l'ànima en el cos… hi ha esperances

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1526», p. 559. Columna Edicions.

Mentre hi ha vida / hi ha esperança

1 font, 2000.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. M», p. 72. Ajuntament de l'Escala.

Mentre hi ha vida hi ha espèrança

1 font, 1997.
Esperança: no s'ha de perdre.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Desig», p. 31. Edicions 62.

Mentre hi hà vida hi hà esperança

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «E», p. 41. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Mentre hi ha vida hi ha esperanza

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.9. Terapèutica. Remeis morals (Paciència, consell, companyia, religió, alegria)», p. 259. Universitat Miguel Hernández.

Mentre hi ha vida, / hi ha esperança

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 29. Autoedició.

Mentre hi ha vida, hi ha esperança (l'afegeixo jo)

1 font, 1915.
De: Domènech, R.
Equivalent en castellà: Mientras dura la vida hay que esperar.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0034 «Refranes filosófico-teóricos - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434080304201/509/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Mentre hi ha vida… hi ha esperança

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Mentre hi ha visa hi ha esperança

1 font, 2020.
Paraparèmies. De: Capdevila, Carles.
Font: Capde7mana.
Ferrando, Antoni (2020): «https://twitter.com/FerrandoAntoni/status/1281180217487343616». Twitter.

Mentre s'alena, hi ha esperança

1 font, 2008.
Dita que dóna conformitat a un que podria ja ser mort i que aguanta dins la vida.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.2. Actes fisiològics. Refranys», p. 340. Editorial Moll.

Méntres hey hâ vida, hey hâ espérânza

1 font, 1979.
Sinònim: Mentre hi ha vida, hi ha esperança.
Lloc: Mallorca.
Font: DMC, 606.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 90. Randa.

Mentres hey ha vida, hey ha esperánza

1 font, 1979.
Sinònim: Mentre hi ha vida, hi ha esperança.
Lloc: Mallorca.
Font: Diari de Buja, 88.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 90. Randa.

Mentres hi ha vida / hi ha esperança

1 font, 1915.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0101-0014 «Refranys i dites y maneres de dir - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433410304201/27/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Mentres hi ha vida es té esperança

1 font, 1961.
No la perdem mai.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «M», p. 48. Autoedició.

Méntres hi ha vida hi ha esperansa

1 font, 1865.
Ref. Denota la constáncia en esperar confiadament dfins al punt de verificarse alguna cosa en que's presenta mòlta dificultat pera conseguirla.
Equivalent en castellà: Mientras dura la vida hay que esperar.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Vida», p. 780. Hermanos Espasa, Editores.
Ref. Denota la constáncia en esperar confiadament dfins al punt de verificarse alguna cosa en que's presenta mòlta dificultat pera conseguirla.
Equivalent en llatí: Numquam spes deerit, sit dummodo vita superstes.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Vida», p. 780. Hermanos Espasa, Editores.

Mèntres hi ha vida hi ha esperansa

1 font, 1839.
Ref. que avisa que may se ha de desesperar perqué tòts los mals tènen remeys que no podem prevéurer.
Equivalent en castellà: Mientras dura la vida hay que esperar.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vida», p. 1111. Impremta de Josep Torner.
Ref. que avisa que may se ha de desesperar perqué tòts los mals tènen remeys que no podem prevéurer.
Equivalent en francès: Tandis que dure la vie, dure l'espérance.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vida», p. 1111. Impremta de Josep Torner.
Ref. que avisa que may se ha de desesperar perqué tòts los mals tènen remeys que no podem prevéurer.
Equivalent en italià: Mentre dura la vita c'è la speranza.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vida», p. 1111. Impremta de Josep Torner.
Ref. que avisa que may se ha de desesperar perqué tòts los mals tènen remeys que no podem prevéurer.
Equivalent en llatí: Nunquam spes deerit sit dummodo vita superstes.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Vida», p. 1111. Impremta de Josep Torner.

Mentres hi ha vida hi ha esperanza

1 font, 1880.
Peña i Nicolau, Pere d'Alcàntara (Pep d'Aubenya) (1880): La Ilustració catalana (20-10-1880), núm.11 «El capellá moro de la llonja», p. 87. Revista La Ilustració Catalana.

Mentres hi ha vida hi ha esperanzas

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Mientras dura la vida hay que esperar.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «541», p. 124. Imprenta de Saurí y Compañía.

Mentres hi ha vida y ha esperança

1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Mientras dura la vida, hay que esperar.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVII. Diagnòstic. Pronòstic», p. 421. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en portuguès: Em quanto ha vida, ha esperança.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVII. Diagnòstic. Pronòstic», p. 421. Centre Excursionista de Catalunya.
De: Pepratx.
Equivalent en francès: Autant d'heures, autant de remèdes.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVII. Diagnòstic. Pronòstic», p. 422. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Tandis que dure la vie, dure l'esperance.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVII. Diagnòstic. Pronòstic», p. 422. Centre Excursionista de Catalunya.
De: Pepratx.
Equivalent en francès: Tant qu'il y a de la vie, il y a de l'espoir.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVII. Diagnòstic. Pronòstic», p. 422. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en italià: Mentre dura la vita, e'è la speranza.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVII. Diagnòstic. Pronòstic», p. 422. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Nunquam spes, deerit sit dummodo vita superstes.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVII. Diagnòstic. Pronòstic», p. 422. Centre Excursionista de Catalunya.

Mentres hi ha vida y ha esperansa

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Mientras dura la vida hay que esperar.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 652. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Mèntres hi ha vida y ha esperansas

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Miéntras dura la vida hay que esperar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Vida», p. 415.
Equivalent en llatí: Nunquam spes deerit, sit dummodo vita superstes.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Vida», p. 415.

Mentres hi ha vida, hi ha esperançes

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 81. Editorial Rourich.

Mentres n'hi ha vida n'hi ha esperança

1 font, 1995.
Font: BM, CR, FX, G, ME, MR, PR, TC, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «la salut i la malaltia», p. 43. Instituto de Estudios Turolenses.

Tant com hi ha vida / hi ha esperança

1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/33/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tant cum hi ha vida / hi ha esperança

1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/57/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.