Paremiologia catalana comparada digital

Ovella que bela perd bocí

167 recurrències en 88 variants. Primera citació: 1736.

Ovella que bela, perd bocí

16 fonts, 1914.
El que se divierte fuera de su intento, pierde en lo principal.
Equivalent en castellà: Oveja que bala pierde bocado.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «O», p. 105. Comercial Denes, SL.
Amades i Gelats, Joan (1932): Vocabulari dels pastors «Proverbis. II. Refranyer pastoral», p. 232. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 49 i 50 (1 de maig de 1928) «Refraner. XXXVI. Del bestiar de llana», p. 193. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Lloc: País Valencià.
Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Refranys. Clau - 39.», p. 10. Web.
Qui s'encanta perd la seua oportunitat.
Lloc: País Valencià.
Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Refranys. Clau - 42.», p. 12. Web.
Que qui es distreu, perd feina. Que no s'ha d'entretenir en coses supèrflues, doncs es corre el risc de perdre les essencials.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. La ramaderia del bestiar de llana. De les ovelles», p. 59. Universitat Politècnica de Catalunya.
Sinònim: L'hom gran parler mai serà gran obrer | Ase que brama no menja palla | Qui beu, no parla.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «O 614», p. 662. Columna Edicions.
Lloc: Benicarló (Baix Maestrat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Recomanen no distreure's en les coses importants. Una altra interpretació és que es diu als que parlen mentre mengen.
Sinònim: Ovella que bela no beu | Ovella que bela perd el remuc | Ovella que bela, sempre perd algun mossec | Ovella que crida perd el mós.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Cabres, ovelles i ramats», p. 464. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca. Bocí», p. 169. Universitat Miguel Hernández.
Els d'animals. Ovelles i cabres.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Estudi preliminar», p. 24. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «O», p. 250. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Equivalent en castellà: Oveja que bala, pierde bocado.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. O», p. 820. Antoni López, Editor.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. O», p. 159. Edicions Víctor.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol II: El món agrícola. 2.7. La ramaderia i les bèsties, les bestioles i els ocells. Ovella», p. 44. Eixam Edicions.
Si t'encantes no les tastes.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 76. Edicions del Bullent.

Ovella que bela perd bocí

14 fonts, 1805.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pastor», p. 1033. Editorial Selecta-Catalonia.
Equivalent en castellà: Come y calla.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 166. Editorial Pòrtic.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «3. Animalades. O», p. 84. Edicions Tívoli.
Lloc: Vall d'Albaida.
Claustre del CEIP Verge dels Desemparats d'Atzeneta d'Albaida (2010). Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «L'alimentació. Menjar», p. 65. Edicions Tres i Quatre.
Equivalent en llatí: Balatum dum tollit ovis non pabula sumit.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pérdrer», p. 180.
Equivalent en castellà: Oveja que bala bocado pierde.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pérdrer», p. 180.
Equivalent en castellà: Oveja que bala pierde bocado.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 655. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 16. Editorial l'Esquer.
Lloc: Benigànim (Vall d'Albaida).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: València (Horta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
(Nota: dit dels qui xerren en comptes de menjar).
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «xerrar». Web.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. II Alimentació. Menjar», p. 74. Revue Catalane.
Ref. que ensenya que lo qui se distrau fora de son objècte se atrassa en lo principal.
Equivalent en llatí: Balatum dum tollit ovis non pabula sumit.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ovella», p. 355. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que lo qui se distrau fora de son objècte se atrassa en lo principal.
Equivalent en francès: Brevis qui bêle perd un morceau.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ovella», p. 355. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que lo qui se distrau fora de son objècte se atrassa en lo principal.
Equivalent en italià: Chi troppo abbaja empie il corpo di vento e non di pane.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ovella», p. 355. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que lo qui se distrau fora de son objècte se atrassa en lo principal.
Equivalent en llatí: Futilia persequens amittit utilia.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ovella», p. 355. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que lo qui se distrau fora de son objècte se atrassa en lo principal.
Equivalent en castellà: Oveja que bala bocado pierde.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ovella», p. 355. Impremta de Josep Torner.

Ovella que bela, perd el bocí

9 fonts, 1969.
Significa que el qui crida o parla molt quan és hora d'obrar o de recollir beneficis, sol romandre sense aquests.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Ovella», p. 86. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.2 Propostes didàctiques per a 2n i 3r cicles de l'Educació Primària. 2.8. B, V», p. 215. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
De: Cutrina i Sorinas, Gonçal.
Lloc: Ripollès.
Font: Ovelles i pastors al Ripollès (Ed. Maideu — Ripoll, 1997).
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2011): Correu. Correu electrònic.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Ripollès.
Cutrina i Sorinas, Gonçal (1997): Ovelles i pastors al Ripollès. Editorial Maideu.
Significa que el qui crida o parla molt quan és hora d'obrar o de recollir beneficis, sol romandre sense aquests.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Equivalent en francès: Brevis qui bêle, perd la bouchée.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El ramat / Le troupeau», p. 468. Robert Morel Editeur.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Agrícoles», p. 168. Museu de Vilafranca.
Lloc: País Valencià.
Valencià Grau Mitjà (2009): Valencià Grau Mitjà «Refranys - https://mitjaedu.wordpress.com/2009/12/31/refranys/». Web.

Ovella que bela perd el bocí

7 fonts, 1936.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.2 Propostes didàctiques per a 2n i 3r cicles de l'Educació Primària. 2.9. Accentuació», p. 215. Editorial Moll.
Una expressió que deia la meva iaia, que va molt lligada a les penúries de la guerra:.
Capdevila, Marc (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Lledó.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Ovella», p. 64. Edicions Polígrafa.
Recomana no distreure's en les coses importants.
Equivalent en castellà: Oveja que bala pierde bocado.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «ovella». Editorial Barcanova.
Lloc: Riola (Ribera Baixa).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 31 (Any I, 29-agost-1936) «Aforismes i proverbis», p. 156. Revista Curiositats de Catalunya.

Ovella que bela perd el remuc

5 fonts, 1979.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «3. Animalades. O», p. 84. Edicions Tívoli.
El sentit literal, és que un animal remungent perd la gana. El figurat, indica que s'ha de parar esment de no distreure's en les coses importants. Cal saber diferenciar les coses importants de les que no ho són.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els animals», p. 237. Editorial de Vecchi.
Recomanen no distreure's en les coses importants. Una altra interpretació és que es diu als que parlen mentre mengen.
Sinònim: Ovella que bela no beu | Ovella que bela, perd bocí | Ovella que bela, sempre perd algun mossec | Ovella que crida perd el mós.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Cabres, ovelles i ramats», p. 464. Edicions 62.
No distreure's en les coses importants.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «perdre, perdre's», p. 119. Editorial Millà.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1987): «Proverbis catalans», p. 65. Almanac Català del Rosselló.

Ovella que bela perd el mos

4 fonts, 1969.
Sinònim: Ovella que bela perd algun mossic.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Les cabres, els corders i les vaques», p. 163. Pagès Editors.
Per recriminar a algú que durant un àpat parli molt en comptes de menjar.
No xerris tant i menja! Ovella que bela perd el mos!
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «7. Dites», p. 276. Autoedició.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mos», p. 237. Edicions Polígrafa.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 123. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Ovella que bela, perd lo mos

4 fonts, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 49 i 50 (1 de maig de 1928) «Refraner. XXXVI. Del bestiar de llana», p. 193. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «12. La comunicació lingüística - 12.2. Parlar». Web.
De: Moreira, Joan.
Lloc: Tortosa.
Font: Moreira (1926): Tararà i tararú, tot ve a ser u. Massip (1991: 466). *També en Moreira (1934).
Flores Abat, Lluís-Xavier (2021): «Els refranys en la producció teatral del tortosí Joan Moreira», p. 64. Institut d'Estudis Catalans.
No val a badar.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «Llistat per correu electrònic». Correu electrònic.

Ovella que bela, sempre perd algun mossec

4 fonts, 1932.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pastor», p. 1033. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1932): Vocabulari dels pastors «Proverbis. II. Refranyer pastoral», p. 232. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Recomanen no distreure's en les coses importants. Una altra interpretació és que es diu als que parlen mentre mengen.
Sinònim: Ovella que bela no beu | Ovella que bela perd el remuc | Ovella que bela, perd bocí | Ovella que crida perd el mós.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Cabres, ovelles i ramats», p. 464. Edicions 62.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1992): Una guineu tranquil·la. Col·lecció «Folklore, 8», p. 19. Editorial Miguel A. Salvatella.

Ovella que crida perd el mos

4 fonts, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «ovella», p. 194. Editorial Millà.
Equivalent en castellà: Veg. tb. 122 | Oveja que bala pierde bocado.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Cridar», p. 44. Edicions 62.
Sinònim: Ovella que bela no beu.
Equivalent en llatí: Possideas tacitus, si quae adsunt munera divum.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Oveja. Amb errades de transcripció: "Ovella que crida perd el mós [sic]"
Sinònim: Ovella que bela no beu.
Equivalent en castellà: Oveja que bala, pierde bocado.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 53». Autoedició.

Ovella que bela mossec perd

3 fonts, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XI. Els animals. Cabres, ovelles i ramats», p. 256. Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Belar», p. 372. Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Mossec», p. 449. Llibres de l'Index, S.A..

Ovella que bela pert bocí

3 fonts, 1803.
Sinònim: V. Ovella.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Belar», p. 91.
Sinònim: Gat miolador may será bon ratador | Gos que lladre no mossega.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 24. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Apéndix. Pagesias. V», p. 163. Imprempta de Carlos Latrobe.

Ovella que bela, mossada que perd

3 fonts, 1987.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys sobre les bèsties», p. 33. Pagès Editors.
De: Costa i Savoia, Ernest.
Lloc: Boí.
Font: Viatges amb els pastors transhumants (Centre Excursionista de Catalunya. — Ed. Montblanc Martin. Barcelona, 1987).
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2011): Correu. Correu electrònic.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Boí.
Costa i Savoia, Ernest (1987): Viatges amb els pastors transhumants. Editorial Montblanc-Martín (CEC).

Ovella que crida perd el mós

3 fonts, 1988.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Moltons, ovelles i», p. 126. Editorial Millà.
Recomanen no distreure's en les coses importants. Una altra interpretació és que es diu als que parlen mentre mengen.
Sinònim: Ovella que bela no beu | Ovella que bela perd el remuc | Ovella que bela, perd bocí | Ovella que bela, sempre perd algun mossec.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Cabres, ovelles i ramats», p. 464. Edicions 62.

Auvella que bela perd el remuc

2 fonts, 2004.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Auvella», p. 26. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Remuc», p. 128. Pagès Editors.

Ovella que bala, perd bocí

2 fonts, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 16. Anubar Ediciones.
Lloc: Barcelona (vivint al Vendrell).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Ovella que bela, / perd el bocí

2 fonts, 1932.
Amades i Gelats, Joan (1932): Vocabulari dels pastors «Bocí», p. 95. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Bocí», p. 198. Edicions Polígrafa.

Ovella que bela, perd el mossec

2 fonts, 2000.
Coses incompatibles, com belar i mossegar l'herba en el cas de l'ovella.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. O», p. 79. Ajuntament de l'Escala.
Lloc: Arinsal (La Massana, Andorra).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

«Auvella» que «bele» perd lo «mossec»

1 font, 2023.
Qui s'està a xerrar molt, no menja.
Lloc: Montesclado (Pallars Sobirà).
Dites del Pallars (2023): «Dites del Pallars», p. 95. Instagram.

Auveia que bela, perd es bocí

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. A», p. 23. Consell de Mallorca.

Auvella que bela perd el mossec

1 font, 2017.
Es diu d'aquells que xerren en comptes de menjar.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 215. Salvat, S.A. de Ediciones.

Auvella que bela perd lo mos

1 font, 2018.
Una de les dites més conegudes a la comarca i també estesa pel domini lingüístic.
Lloc: L'Ampolla, Roquetes, Tortosa.
Castellà Espuny, Carles M. (2018): «Farnaques, jònecs i marfantes. La idiosincràsia de l'individu i del poble a través d'un recull de cultura popular» «2.4 Animals domèstics i vida pastoral», p. 77. Universitat Rovira i Virgili.

Auvella que bela, perd es bocí

1 font, 1989.
Lloc: S'Arenal.
S'Unió de S'Arenal (1989): S'Unió de S'Arenal, 25 «Refranys Mallorquins», p. 12. S'Unió de S'Arenal.

Auvella que bèla, pert lo mos

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. A», p. 156. Impremta Querol, Tortosa.

L'ovella que bela perd lo mos

1 font, 2019.
Mentre una ovella fa bels està perdent el temps per menjar. Fa referència a aquell qui parla molt i fa poca feina.
Lloc: Campredó (Baix Ebre).
Font: Mèlic, Rosaura.
Miralta Solé, Anna (2019): Dit i fet. Estudi dels refranys i geoparemiologia «Refranys i frases fetes per municipis», p. 2. Treball de recerca.

L'ovella que tan bela, sempre perd algun mossec

1 font, 1990.
Moralité, la femme bavarde perd beaucoup de temps.
Equivalent en francès: La brevis qui bèle beaucoup, mange moins que les autres.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Bestiar gros i menut. Llops i guilles», p. 37. Autoedició.

L'ovella que vela perd el mos

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.

La oveja que parla (bela) / per lo mos

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Modismes i frases fetes», p. 92. Autoedició.

Oella (ovella) que bela mossegada que perd

1 font, 2018.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Refranyer de Puigbò (2018): Refranyer de Puigbò «Animals». Blogger.

Oveia que bela, perd el bocí

1 font, 1974.
Lloc: Eivissa.
Castelló Guasch, Joan (1974): Eivissa, 4, p 17-19 «Rondalla eivissenca. Es adagis», p. 20. Revista Eivissa.

Ovella beladora / perd el bocí

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Belador», p. 133. Edicions Polígrafa.

Ovella beladora, / perd bocí

1 font, 1932.
Amades i Gelats, Joan (1932): Vocabulari dels pastors «Belador», p. 93. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Ovella beladora, pert bossí

1 font, 1910.
Vol dir que qui té algun propòsit no se n'ha de distreure si no vol que's retrassi lo logro d'aquell.
Sinònim: Ovella qui bela, pert bossí | Ovella que bela, sempre pert algun mossech | Ovella que bela, no beu.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo moltó. Aforismes», p. 146. L'Avenç.

Ovella que bala, pert boci

1 font, 2021.
Ovella que bala. 30-8-1869.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1200.jpg. Manuscrit.

Ovella que balega pert el remuc

1 font, 1915.
La tendencia pesimista se manifiesta en los refranes catalanes de diferentes modos. Unas veces expresa la dificultad que el mundo presenta a toda acción y especialmente a toda acción buena o conveniente. De: Eluras Sonet, Salvador (Barcelona, Mayo de 1918).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0069 «Refranes optimistas y pesimistas - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435060304201/31/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ovella que bela / perd el remuc

1 font, 1967.
Lloc: Cat., Bal., Val.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Bel», p. 132. Edicions Polígrafa.

Ovella que bela o esbelega, perd una mossegada

1 font, 2015.
El mos.
Lloc: Ribagorça.
Correu / Francino Pinasa, Glòria (2015): Correu «Refranys Ribagorça». Correu electrònic.

Ovella que bela per mos

1 font, 2003.
Metàfora aplicada a aquell que parla molt mentre menja.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 311. Ajuntament d'Amposta.

Ovella que bela perd (el) bocí

1 font, 2011.
Es diu a qui passa el temps xarrant no el dedica a coses més profitoses.
Equivalent en castellà: Oveja que bala, pierde bocado.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 59. Web.

Ovella que bela perd algun mossic

1 font, 2003.
Sinònim: Ovella que bela perd el mos.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Les cabres, els corders i les vaques», p. 163. Pagès Editors.

Ovella que bela perd bocada

1 font, 1996.
Només busquen aprofitar-se de l'assumpte exposant al mínim les seves opinions, no fos cas que els poguessin agafar per la boca (ja que per la boca mor el peix i ovella que bela perd bocada).
Moya, Bienve (1996): Avui «Diàleg. Mestissatge, multiculturalitat...», p. 20. L'Avui / El Punt Avui.

Òvella que bela perd boci

1 font, 1805.
Equivalent en llatí: Balatum dum tollit ovis, non pabula sumit.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Òvella», p. 137.
Equivalent en castellà: Oveja que bala bocado pierde.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Òvella», p. 137.

Ovella que bela perd bossí

1 font, 2017.
Refranyer, locucions, frases fetes, dites i cançons dels pobles de la Vall de Guadalest: Confrides, l'Abdet, Benifato, Beniardà, Benimantell, el Castell de Guadalest.
Lloc: Vall de Guadalest (Marina Baixa).
Ventpluig (2017): Història Vall de Guadalest «Refranyer, locucions, frases fetes i dites de la cultura popular de la Vall de Guadalest - http://testistemporumvallguadalest.blogspot.com/2017/03/refranyer-de-la-vall-de-guadalest.html». Blogger.

Ovèlla que bèla pèrd el bocí

1 font, 1909.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1909): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de janer de 1909, núm. 26», p. 136. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Ovella que bela perd el bocí (o mossí)

1 font, 2010.
Lloc: Pego (Marina Alta).
Correu / Sendra Chesa, Josep (2010). Correu electrònic.

Ovella que bela perd es bocí

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IX. Llenguatge Sèrie B. Queixa. Refranys», p. 156. Hora Nova.

Ovella que bela perd la mossada

1 font, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys generals», p. 66. Pagès Editors.

Ovella que bela perd mos

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «3. Animalades. O», p. 84. Edicions Tívoli.

Ovella que bèla pert bocí

1 font, 1915.
Algunes dònes hi tindrien que apendre (sigui dit am perdó de les bon-feineres i endreçades, que aixó no resa per elles), doncs n'hi ha algunes qui sab lo aficionades á la xerrameca baladrera. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/95/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ovella que bela pert boci

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «O», p. 41. Manuscrit.

Ovella que bela pert lo mós

1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 293, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Ovella que bela pert lo mos

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Ovella que bela, / perd el mos

1 font, 1932.
Mos: m. Quantitat d'herba o menjar que mastega o ingereix un cap de bestiar en una vegada de prendre o mastegar.
Lloc: Tortosa, Beseit, Xerta, Sant Quintí de Mediona.
Amades i Gelats, Joan (1932): Vocabulari dels pastors «Mos», p. 172. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Ovella que bela, / perd mos

1 font, 1932.
Amades i Gelats, Joan (1932): Vocabulari dels pastors «Belar», p. 93. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Ovella que bela, moç pert

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 82. Librerías París-Valencia.

Ovella que bela, mólts bocins pert, ò pert el remuch

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Oveja que bala, bocado pierde.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 230. Imp. de J. Horta.

Ovella que bela, mos que pert

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «O», p. 113. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Ovella que bela, per al mos

1 font, 1992.
Lloc: Tortosa.
Querol i Beltran, M. Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull» «Per boca dels meus pares», p. 240. Servei Local de Català de Tortosa.

Ovella que bela, per bocí

1 font, 1989.
El menjar, el beure i el no creure, tenen el seu raconet. Si en vols més, relacionats amb paraules o assumptes gastronòmics, para el cabàs, hi ha cent i la mare.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «VIII. Menjar, fam, beure i no creure. Pixar i cagar», p. 74. Autoedició.

Ovella que bela, per lo bocí

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 93. Editorial Rourich.

Ovella que bela, per mossada

1 font, 2010.
De: Josep Vallespí, recollit al 2008.
Lloc: El Pinell de Brai (Terra Alta).
Hernández i March, Ramon (2010): Fatumer. Revista de l'Associació Cultural Pi del Broi, núm. 55 (març 2010) «Dites i refranys del Pinell. L'alimentació, menjar, beure..», p. 9. Revista Fatumer.

Ovella que bela, perd el mos

1 font, 1936.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 33 (Any I, 12-setembre-1936) «Menjar i beure. Bons consells relatius al menjar», p. 220. Revista Curiositats de Catalunya.

Ovella que bela, perd el mossí

1 font, 2001.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 12 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.

Ovella que bela, perd el ramuc

1 font, 1995.
Es xerrar de lo que no se sap pot no afavorir-te gens.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1995): S'Unió de S'Arenal, 103 «Espigolant dins l'antigor (IV). Refranys», p. 23. S'Unió de S'Arenal.

Ovella que bela, perd el remuc

1 font, 2002.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. O», p. 117. Autoedició.

Ovella que bela, perd es bocí

1 font, 2008.
Dues coses tan diferents i a més fetes amb el mateix òrgan del cos, és quasi impossible.
Sinònim: Ovella que bela, perd es remuc.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.19. Ovella / Anyell, Llana. Refranys», p. 50. Editorial Moll.

Ovella que bela, perd es remuc

1 font, 1993.
Ho diuen d'aquells qui xerren en lloc de menjar (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2021 Ovella», p. 282. Institut Menorquí d'Estudis.

Ovella que bela, perd lo bocí

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 290. Editorial Antinea.

Ovella que bela, perd lo mós

1 font, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 25 15 de maig de 1927) «Refraner. Bons consells relatius al menjar», p. 50. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Ovella que bela, perd mos o bocí

1 font, 2014.
Vol dir que si només es parla en comptes d'actuar, es poden perdre oportunitats.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «O», p. 243. Juli Jordà Mulet.

Ovella que bela, perd un bocí

1 font, 1992.
Lloc: Alcanar.
Sancho i Esteller, Joan-Josep (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat» «Tema: La teca», p. 39. Servei Local de Català de Tortosa.

Ovella que bela, perd un mos

1 font, 2021.
Decalsanto (2021): «https://twitter.com/decalsanto/status/1422299232636133379». Twitter.

Ovella que bèla, pèrt bocí

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «O», p. 198. Editorial Arte y Letras.

Ovella que bela, sempre pert algun mossech

1 font, 1910.
Vol dir que qui té algun propòsit no se n'ha de distreure si no vol que's retrassi lo logro d'aquell.
Sinònim: Ovella qui bela, pert bossí | Ovella beladora, pert bossí | Ovella que bela, no beu.
Lloc: Crespià (Pla de l'Estany).
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo moltó. Aforismes», p. 146. L'Avenç.

Ovella que bele perd lo mos

1 font, 1995.
Font: FV, BM, CO, FX, L, ME, N, PR, TA, TC, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «dir i desdir», p. 62. Instituto de Estudios Turolenses.

Ovella que belega no menja

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «9. Qui té duros fuma puros, qui té rals fuma «Ideals»», p. 96. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Ovella que belega, perd el remuc

1 font, 2004.
Se diu a la mainada que bo i menjant enraonen molt. Recomanen no distreure's en les coses importants. Una altra interpretació és que es diu als que parlen mentre mengen.
Sinònim: Perdre el remuc.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. XI. Els animals. Cabra, ovelles i ramats», p. 61. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Ovella que betla perd bocí

1 font, 2010.
Lloc: Algemesí (Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Ovella que crida (o bela) perd el mos

1 font, 2021.
Indica que, si en lloc d'actuar només es parla, es pot perdre ocasions molt beneficioses.
Sinònim: Cal estar pel que es fa.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «O», p. 85. Edicions de 1984.

Ovella que molt bela, / perd molts bocins

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Belar», p. 133. Edicions Polígrafa.

Ovella que molt bela, perd molts bocins

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «ovella», p. 194. Editorial Millà.

Ovella que molt bel·la / moltes bocades perd

1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Parèmies i aforismes sobre fenòmens atmosfèrics. Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ovella que no bela, perd el seu mossec (o no beu)

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. Ovelles, cabres i cabrits», p. 113. Garsineu Edicions.

Ovella que vela perd el mos

1 font, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 174. Autoedició.

Ovella que vela perd lo mos

1 font, 1915.
Axò diu una mare a taula encarant-se a son fill que en lloc de menjar no fa mes que parlar. De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0073 «Ramellet d'adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435120304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ovella que vel·la perd lo mos

1 font, 1999.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Fornós, Domènec (1999): Costums d'abans del Delta de l'Ebre «Expressions autòctones», p. 95. Autoedició.

Ovella que vetla perd mos o bocí

1 font, 1985.
Vegeu «cabra...».
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «O», p. 40. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Ovella qui bela pert bocí

1 font, 1900.
(Franc. Cast.) V. parler.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «O», p. 71. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Ovella qui bela, pert bossí

1 font, 1910.
Vol dir que qui té algun propòsit no se n'ha de distreure si no vol que's retrassi lo logro d'aquell.
Sinònim: Ovella beladora, pert bossí | Ovella que bela, sempre pert algun mossech | Ovella que bela, no beu.
Equivalent en francès: Brevis qui bêle perd sa goulée.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo moltó. Aforismes», p. 146. L'Avenç.
Vol dir que qui té algun propòsit no se n'ha de distreure si no vol que's retrassi lo logro d'aquell.
Sinònim: Ovella beladora, pert bossí | Ovella que bela, sempre pert algun mossech | Ovella que bela, no beu.
Equivalent en occità: Fede que bela perd lou mourceau.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo moltó. Aforismes», p. 146. L'Avenç.
Vol dir que qui té algun propòsit no se n'ha de distreure si no vol que's retrassi lo logro d'aquell.
Sinònim: Ovella beladora, pert bossí | Ovella que bela, sempre pert algun mossech | Ovella que bela, no beu.
Equivalent en castellà: Oveja que bela, bocado pierde.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo moltó. Aforismes», p. 146. L'Avenç.