Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Comptes vells, baralles noves

144 recurrències en 57 variants. Primera citació: 1736.

Comptes vells, baralles noves

44 fonts, 1900.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 230. Manuscrit.
Moltes vegades quan es volen arreglar els assumptes vells i embullats, es produeixen les fortes discussions o bregues.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.3. Comerç. 2.3.1. Compres i vendes. Refranys», p. 60. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els comptes», p. 236. Editorial Selecta-Catalonia.
Equivalent en castellà: A cuentas viejas, barajas nuevas.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 60. Editorial Pòrtic.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.3 Propostes didàctiques per a l'Educació Secundària», p. 249. Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. Els pagaments i els deutes», p. 79. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. RIquesa», p. 119. Edicions Tres i Quatre.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre la vellesa». Web.
Equivalent en castellà: A cuentas viejas, barajas nuevas.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 56. Editorial Diàfora.
Sinònim: Cent ha que és mort el ruc i encara el cul li put.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «110», p. 44. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2696», p. 149. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El comerç i negoci», p. 67. Garsineu Edicions.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 30. Editorial Rourich.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Vell». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 125. Universitat Autònoma de Barcelona.
Antigament aquesta paraula castellana significava també 'disputes', com 'abaralles' en català; avuy 'una baraja' vol dir 'un jòch de cartes', ò siguin totes les 48 juntes.
Equivalent en castellà: Á cuentas viejas, barajas nuevas.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 223. Imp. de J. Horta.
Tot bon negociant ha desaber que existeix el perill de ressuscitar vells problemes si no s'hi para esment.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Treball i negocis», p. 162. Editorial de Vecchi.
Els litigis antics o els deutes que mai no es paguen són motiu renovat d'enfrontaments.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 214. Web.
Les ofenses, els litigis i els contenciosos no resolts en el seu moment renaixen en algun moment futur.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 434. Web.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «C», p. 1. Manuscrit.
No es poden tindre deutes a llarg termini.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre 2. Paraules, frases fetes, dites, refranys, expressions i cançons «Los diners», p. 58. Cossetània Edicions.
O sigui que tard o d'hora tornen a aparèixer les baralles que s'han tingut en temps passats.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Baralla», p. 28. Pagès Editors.
Tard o d'hora tornen a aparèixer les baralles que s'han tingut en temps passats.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Compte», p. 44. Pagès Editors.
O sigui que tard o d'hora tornen a aparèixer les baralles que s'han tingut en temps passats.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Nou», p. 102. Pagès Editors.
O sigui, que tard o d'hora tornen a aparèixer les baralles que s'han tingut en temps passats.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Vell», p. 154. Pagès Editors.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 251. Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. C», p. 157. Impremta Querol, Tortosa.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 77. Edicions Salòria.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. C», p. 112. Autoedició.
Equivalent en castellà: A cuentas (o Cuentas) viejas, barajas nuevas.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Vells», p. 127. Edicions 62.
Ressuscitar vells problemes.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «comptar, compte», p. 31. Editorial Millà.
Vol dir que el fet de retreure deutes antics, sol dur baralles (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «734 Comptes», p. 107. Institut Menorquí d'Estudis.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VIII. Acció Sèrie A. Brega. Refranys», p. 132. Hora Nova.
De: Ros - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «C», p. 93. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Equivalent en castellà: A cuentas viejas, barajas nuevas.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. C», p. 794. Antoni López, Editor.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. C», p. 124. Edicions Víctor.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. C», p. 15. Amics de Tous.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 61. Web.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. C», p. 364. Web.
(1999): L'Estel «Refranys (II)», p. 11. Revista L'Estel.

A contes nous, baralles velles

8 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 54. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «el que no hauria de ser», p. 77. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «el que no hauria de ser». Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 106. Seuba Edicions.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 90. Seuba Edicions.
Font: 5.000 refranys de nostra terra.
(2000): L'Estel «Refranys. El que no hauria de ser», p. 10. Revista L'Estel.

Deutes vells, baralles noves

7 fonts, 1996.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.10.1. Deutes. Refranys», p. 456. Editorial Moll.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 296. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en castellà: A cuenta vieja, baraja nueva.
Font: Capítol XI. (XI.29).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 251. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 251. Llibres de l'Index, S.A..
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «117 - Deutes vells, baralles noves», p. 117. Blogger.
Lloc: Manresa (Bages).
Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2, p. 152. Zenobita Edicions.

Contes vells, baralles noves

6 fonts, 1915.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «16. La terra i la llibertat - 16.4. Lluita». Web.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Baralla», p. 36. Editorial Moll.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «C», p. 76. Institut d'Estudis Eivissencs.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2917», p. 189. Columna Edicions.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Comptes vells, barallas novas

5 fonts, 1831.
Sinònim: Comptes vells, baralles noves.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 172. Editorial Trabucaire.
Briz, Francesch Pelayo (1865): Calendari catalá del any 1866, p. 68. Llibretería de Estanislao Ferrando Roca.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 180. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: A cuentas viejas, barajas nuevas.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «104», p. 28. Imprenta de Saurí y Compañía.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Tercer ramellet. Flors de la terra», p. 61. Imprempta de Carlos Latrobe.

Comptes llargs, baralles segures

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1144. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Equivalent en francès: Comptes longs, disputes assurées.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 350. Robert Morel Editeur.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 424. Edicions 62.

Comptes vells baralles noves

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1137. Editorial Selecta-Catalonia.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
De Bobes Soler, Eulàlia (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramàtic Pere Torra Olim, p. 2. Manuscrit.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
Manich Illa, Francesc d'A. (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramatic Pere Torras Olim, p. 2. Manuscrit.
Hi ha coses que és millor oblidar.
Sinònim: Comptes vells, baralles noves; tres quintars, dotze arroves.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 424. Edicions 62.

Drets vells, baralles noves

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1151. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Lloc: Dénia.
Lemos Marí, Armando (Arlemar) (2008): 1.000 refranys de Dénia i dels deniers «Refranys sentits dir a Dénia», p. 44. Ajuntament de Dénia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 395. Edicions 62.

A comptes nous, baralles velles

3 fonts, 1987.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Vell». Web.
Lloc: Dénia.
Lemos Marí, Armando (Arlemar) (2008): 1.000 refranys de Dénia i dels deniers «Refranys sentits dir a Dénia», p. 33. Ajuntament de Dénia.
Equivalent en francès: A comptes nouveaux, querelles anciennes.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Mossos i pagesos... Treballs i diners», p. 61. Sport-Entraide-Amitié.

Comptes vells, baralles noves; tres quintars, dotze arroves

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1151. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Hi ha coses que és millor oblidar.
Sinònim: Comptes vells baralles noves.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 424. Edicions 62.

Tres quintars fan dotze arroves, comptes vells baralles noves

3 fonts, 1993.
De les mesures i els bons consells i ensenyaments.
Font: Pesos, mides i mesures. Museu de la Ciència, BCN, 1981.
Gazofilaci (2023): «https://twitter.com/Gazofilaci/status/1710541057484579324». Twitter.
Per evitar discussions aconsella pagar els deutes com més aviat millor.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 438. Edicions 62.
Vol dir que per evitar discussions cal pagar els comptes tan aviat com sigui possible (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2358 Quintars», p. 320. Institut Menorquí d'Estudis.

A comptes vells, baralla nova

2 fonts, 1997.
Cuando las cuentas están muy embrolladas.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 38. Comercial Denes, SL.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Envelliment / Joventut», p. 229. Universitat Miguel Hernández.

A contes vells, baralles noves

2 fonts, 1989.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 23. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 52. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Baralla quer, o plet, qui demana més de son dret

2 fonts, 1900.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 145», p. 31. Columna Edicions.
(Arab.) V. Demanar.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «B», p. 17. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Comptes veis, baraies noves

2 fonts, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. C», p. 27. Consell de Mallorca.
Retreure antigues diputes comporta nous enfrontaments.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «EF - Economia i feina», p. 85. Institut d'Estudis Eivissencs.

Cuentos vells, baralles noves

2 fonts, 1736.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 103. Revista Caplletra.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 50. Librerías París-Valencia.

Tres quintars fan dotze arroves; comptes vells, baralles noves

2 fonts, 1930.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El tres», p. 77. Editorial Selecta-Catalonia.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

A comptes nous baralles velles

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

A comptes nous, baralles noves

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 421. Edicions 62.

A comptes vells baralla nova

1 font, 2018.
El fet d'anar a retreure deutes antics sol portar baralles.
Sinònim: Qui demana compte vell demana baralla nova | Qui reclama dret vell planteja baralla nova.
Faves comptades (2018): Faves comptades «https://www.instagram.com/p/BnajrorlwYc/». Instagram.

A comptes vells, baralles noves

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 250. Llibres de l'Index, S.A..

A comptes vells, baralles noves; feixos d'aigua lligats amb cordes

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2679», p. 142. Columna Edicions.

A contes veis / baraies noves

1 font, 1915.
De: Ferrer Ginard, Andreu (1917-18).
Lloc: Mitjorn Gran (Menorca).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0039 «Refranys económics. Economia - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434210304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Baralla quer ho plet novell / qui demana deute vell

1 font, 1989.
Sinònim: Qui demana deute vey demana baraya noua (Bonsenyor, 698).
Mettmann, Walter (1989): «Proverbia arabum» eine altkatalanische sprichwörter-Uns sentenzensammlung «In Romanische Forschungen, 101. Bd., H. 2/3 (1989), p184-207», p. 202.

Baralla quer ho plet novell qui demana deute vell

1 font, 1891.
Font: Proverbis àrabs, un manuscrit del s. XIV.
Bofarull, M. de (1891): Proverbis àrabs, dins L'Avenç, III, 1891 «Foli 107 sota l'epígraf 'Ex proverbis arabum'», p. 138. L'Avenç.

Baralla quer o plet / qui demana més de son dret

1 font, 1989.
Mettmann, Walter (1989): «Proverbia arabum» eine altkatalanische sprichwörter-Uns sentenzensammlung «In Romanische Forschungen, 101. Bd., H. 2/3 (1989), p184-207», p. 204.

Baralla quer o plet qui demana mes de son dret

1 font, 1891.
Font: Proverbis àrabs, un manuscrit del s. XIV.
Bofarull, M. de (1891): Proverbis àrabs, dins L'Avenç, III, 1891 «Foli 107 sota l'epígraf 'Ex proverbis arabum'», p. 139. L'Avenç.

Baralla quer, o plet novell, qui demana deute vell

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 146», p. 31. Columna Edicions.

Comptes veis, / baràes joves

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XV.- Dret (Lleis, política...)», p. 298. Institut Menorquí d'Estudis.

Comptes veis, baraies joves

1 font, 1984.
Deixar ses coses sense aclarir, no du res de bo.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Hisenda», p. 220. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Comptes vells / baralles noves

1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/33/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Còmptes vèlls barallas novas

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Á cuentas viejas, barajas nuevas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Barallas», p. 83.
Equivalent en llatí: Nomina inveterata rixas pariunt.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Barallas», p. 83.

Còmptes vells barallas novas

1 font, 1803.
Sinònim: V. Baralla.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Còmpte», p. 164.

Comptes vells barallas novas

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: A cuentas viejas, barajas nuevas.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 643. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Comptes vells, / baralles noves

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Baralla 1», p. 57. Edicions Polígrafa.

Comptes vells, bralles noves

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «C», p. 12. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Comptes vells..., baralles noves

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Contes veis, baraies noves

1 font, 1944.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 8, novembre 1944 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 130. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Contes vells baralles noves

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Deutes vells..., baralles noves

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Plets veis, braies noves

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys», p. 197. Llibres de l'Index, S.A..

Plets vells, baralla nova (o comptes vells)

1 font, 2010.
Lloc: València (Horta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Plets vells, baralles noves

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VIII. Els oficis. L'estament jurídic», p. 237. Llibres de l'Index, S.A..

Qüentes velles, baralles noves

1 font, 1995.
Font: CR, CL, FX, G, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «economia i finances», p. 75. Instituto de Estudios Turolenses.

Qüentos vells baralles noves

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble. Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/63/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui demana deute vey demana baralla noua

1 font, 1889.
Bonsenyor, Jahuda (1889): Libre de paraules e dits de savis e filosofs, Los proverbis de Salomo, Lo Llibre de Cato «Capitol LXVII. De loar e dir be d hom», p. 75. Imprenta d'en Joan Colomar y Salas.

Testos vells baralles noves

1 font, 1920.
Les velles qüestións son motiu de desavenencia.
Lloc: País Valencià.
Huguet, Gaetà (1920): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 2 (junio de 1920) «Fraseología valenciana», p. 35. Societat Castellonenca de Cultura.

Tractes vells, baralles noves

1 font, 2004.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral. Vicis i virtuts», p. 59. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Tres quintars / fan dotze arroves; / comptes vells, / baralles noves

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Baralla 1», p. 57. Edicions Polígrafa.

Tres quintars fan dotse arrobas, comptes vells barallas novas

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 41. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Tres quintars fan dotze arroves, / comptes vells, baralles noves

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Trois quintaux valent douze arrobes, / comptes anciens, disputes nouvelles.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 348. Robert Morel Editeur.

Tres quintars fan dotze arroves; / comptes vells, baralles noves

1 font, 2001.
De: Carles i Amat, Joan.
Font: Quatre-cents aforismes catalans (1636).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 103. Revista Caplletra.

Tres quintars fan dotze robas, / comptes vells barallas novas

1 font, 1796.
Carles i Amat, Joan (1796): Quatre cents aforismes catalans, p. 18. Imprenta de la Pontificia, y Real Universitat.

Tres quintars fan dotze roves, comptes vells, baralles noves

1 font, 1992.
Sinònim: Comptes vells, baralles noves.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «Q 88», p. 517. Columna Edicions.

Tres quintars fan dotze roves; comptes vells, baralles noves

1 font, 1996.
Alsina, Claudi; Feliu, Gaspar; Marquet, Lluís (1996): Diccionari de mesures catalanes «Gazophilacium: Diccionari de mesures catalanes». Curial Edicions.

Tres quintars fan dotze roves: comptes vells, baralles noves

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El comerç i negoci», p. 68. Garsineu Edicions.

Un quintà són quatre arrobes, comptes vells, baralles noves; totes les pendències mates solen començar per poc i abans no són acabades són calentes com el foc

1 font, 1990.
Diversos autors (1990): El Montseny i les Guilleries. Paisatge, mite i literatura «Refranyer», p. 393. L'Aixernador Edicions.