Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

L'home proposa i Déu disposa

135 recurrències en 37 variants. Primera citació: 1803.

L'home proposa i Déu disposa

58 fonts, 1926.
ACCAT (2012): Correu «Refranys per al Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
ACCAT (2012): «Refranys per a l'itinerari del Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1926): Vida lleidatana, Any I, Núm. 12 (15 d'octubre de 1926) «Refraner. IX. L'home», p. 192. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XV. Els mites i les creences. Déu i el cel», p. 116. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
El meu pare feia la segona part amb "la dona disposa"
Correu / Serra Feu, Alba (2010). Correu electrònic.
Lo que es diu parlant de Déu. Ce que l'on dit en parlant... du Bon Dieu.
Lloc: Rosselló.
Correu / Vera Grau, Idali (2021): Correu. Correu electrònic.
Refrany amb què es comenta la frustració d'algun pla o propòsit.
Equivalent en castellà: El hombro propone y Dios dispone.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Home», p. 134. Enciclopèdia Catalana.
Sinònim: Casament i mortalla del cel davalla.
Equivalent en llatí: Cor hominis disponit viam suam, sed Domini est dirigere gressus eius (Trad.: El cor de l'home prepara el seu camí, però toca a Déu dirigir els seus passos).
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «C», p. 31. Edicions de 1984.
Sinònim: L'ase fa un compte i el traginer en fa un altre.
Equivalent en castellà: El hombre propone y Dios dispone.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «322», p. 98. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 538», p. 154. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 4. Refranys sobre religió i creences». Llibres de l'Index, S.A..
Equivalent en castellà: El hombre propone y Dios dispone.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «PENSEM I CREIEM. DEU I EL DIMONI», p. 27. L'Avui / El Punt Avui.
La felicitat o la desgràcia no depend dels nostres actes, sino dels giros de la fortuna i de la ignorada volunta de Déu.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Expressió amb què es comenta la frustració d'un pla.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Gausachs, Núria (2020): «https://twitter.com/GausachsNuria/status/1247185344514142208». Twitter.
Refranys en català i anglès en les inicials del diccionari. De: Colomer, Jordi.
Equivalent en anglès: Man proposes, God disposes.
Font: Nou diccionari anglès-català català-anglès (Pòrtic 1981).
Gazofilaci (2021): «https://twitter.com/Gazofilaci/status/1420307229702594560». Twitter.
Refranys en català i anglès en les inicials del diccionari de Jordi Colomer (Pòrtic, 1981).
Equivalent en anglès: Man proposes, God disposes.
Font: Nou diccionari anglès-català català-anglès (Pòrtic, 1981).
Gazofilaci (2021): «https://twitter.com/Gazofilaci/status/1420307229702594560». Twitter.
Giménez, Toni (2016): Ficar-hi el nas «Expressions religioses populars», p. 3. Web.
Déu sempre té l'última paraula.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Les dones i els amics», p. 101. Editorial de Vecchi.
Les persones fem projectes l'acompliment dels quals no depén només de la nostra voluntat, sinó de les circumstàncies.
Sinònim: Similars: El pescador pesca quan pot i no quan vol | El pescador, la mar el governa.
Equivalent en castellà: El hombre propone y Dios dispone.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 298. Web.
Sinònim: L'home compon / i Déu dispon.
Lloc: Borges Blanques.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Home 2», p. 265. Edicions Polígrafa.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1986): Terra Nostra, 59 - Elements de folklore «Lo que es diu parlant... de Déu», p. 19. Terra Nostra.
Equivalent en francès: L'homme propose et Dieu dispose.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Déu i dimoni / Dieu et diable», p. 428. Robert Morel Editeur.
Origen: 1785. Aquest proverbi vol dir literalment: 'els millors propòsits de les persones poden anar malament'. Una expressió afí és 'Murphy's law' ('la llei de Murphy'): 'what can go wrong, will go wrong' ('el que pot anar malament anirà malament').
Pensava que ho tenia tot planificat i sota control, però, ja ho saps, l'home proposa i Déu disposa = I thought I had everything all planned out and under control, but, as you well know, the best laid plans can go astray.
Equivalent en anglès: The best laid plans can go astray.
Hevly, Lou (2020): An Idiom a Day. 365 dites angleses corresponents a dites catalanes «T», p. 189. Parcir Edicions Selectes.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «11. Qui no té un all té dues cebes», p. 117. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Equivalent en esperanto: Homo proponas, Dio disponas.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Déu, dimoni, Església, religió i moral | Dio, diablo, Eklezio, religio kaj moralo», p. 9. Associació Catalana d'Esperanto.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. III. La dona i l'home. L'home», p. 211. Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. LA», p. 160. Impremta Querol, Tortosa.
No sempre el poder de decisió depèn de nosaltres.
Sinònim: L'ase fa un compte i el traginer en fa un altre.
Equivalent en castellà: Cuando Dios quiere con todos los vientos llueve; El hombre propone y Dios dispone.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «home». Editorial Barcanova.
Equivalent en castellà: El hombre propone y Dios dispone.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Proposar», p. 108. Edicions 62.
De vegades, els propòsits són inútils.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 210. Edicions 62.
L'home sempre es proposa uan cosa; la fortuna, una altra. De: Publili Sirus.
Equivalent en llatí: Homo semper aliud, fortuna aliud cogitat.
Font: H 14.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1192». Enciclopèdia Catalana.
El cor de l'home prepara el seu camí, però toca a Déu dirigir els seus passos. De: Bíblia. Salomó.
Equivalent en llatí: Cor hominis disponit viam suam, sed Domini est dirigere gressus eius.
Font: Prov. 16.9.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «523». Enciclopèdia Catalana.
Els déus ho decidiren altrament. Paraules d'Eneas referides a la mort en combat del just Rifeu. De: Virgili.
Equivalent en llatí: Dis aliter visum est.
Font: A. 2.428.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «696». Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. i) Vàries», p. 28. Editorial Acebo.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 64. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del totpoderós». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.
Font: Ballot.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «destí». Web.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Vida social i religiosa», p. 177. Institut Francesc Ribalta.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 198. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Home», p. 897. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 171. Museu de Vilafranca.
Lloc: Manresa (Bages).
Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2, p. 156. Zenobita Edicions.
Sinònim: Bé o almoina que faràs, mai no miris a qui el fas | L'almoina, quan la facis, no miris qui la pren [F: I, 825] | Fes bé i no miris a qui [F: I, 825] | Fes bé i no facis mal, que altra cosa no cal [S&C: 432] | Lo fer bé mai es perd. [F: I, 825].
Equivalent en francès: L'homme propose et Dieu dispose. [DG: V i XI] - [S&C: 334].
Font: [P: III, 975] - [S&C: 334].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 112. Web.
De vegades, els propòsits són inútils | Ens recorda que més sovint del que voldríem el poder de decidir no rau exactament a les nostres mans.
Suele decirse cuando las cosas no salen de acuedo con lo previsto o lo deseado y conviene resignarse ante la forma como se van desarrollando las cosas, aduciendo que es voluntad de Dios.
Sinònim: Bé o almoina que faràs, mai no miris a qui el fas | L'almoina, quan la facis, no miris qui la pren [F: I, 825] | Fes bé i no miris a qui [F: I, 825] | Fes bé i no facis mal, que altra cosa no cal [S&C: 432] | Lo fer bé mai es perd. [F: I, 825].
Equivalent en castellà: El hombre propone, y Dios dispone. [MK: 34.105] - [DG: V i XI] - [S&C: 334].
Font: [P: III, 975] - [S&C: 334].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 112. Web.
Man expresses his intention of doing a thing, but it is God who decides whether it is to be done. This is really an expression of fatalism, as God here represents Fate, against which it is useless to struggle.
Hence the expression Deo volente, abbreviated DV, which means 'God willing'
Sinònim: Bé o almoina que faràs, mai no miris a qui el fas | L'almoina, quan la facis, no miris qui la pren [F: I, 825] | Fes bé i no miris a qui [F: I, 825] | Fes bé i no facis mal, que altra cosa no cal [S&C: 432] | Lo fer bé mai es perd. [F: I, 825].
Equivalent en anglès: Man proposes, God disposes. [EPE: 443] - [S&C: 334].
Font: [P: III, 975] - [S&C: 334].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 112. Web.
Decisió.
Font: [P: III, 975].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 180. Web.
Intenció.
Font: [P: III, 975].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 183. Web.
Previsió / Imprevisió.
Font: [P: III, 975].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 185. Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. L», p. 143. Edicions Víctor.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.
Equivalent en castellà: El hombre propone y Dios dispone.
Valldosera Serrano, Ramon (2021): Projet Babel «Locutions et expressions espagnoles et catalanes d'origine religieuse - http://projetbabel.org/pages/index.php?p=locutions_expressions_religieuses». Web.
Equivalent en francès: L’homme propose et Dieu dispose.
Valldosera Serrano, Ramon (2021): Projet Babel «Locutions et expressions espagnoles et catalanes d'origine religieuse - http://projetbabel.org/pages/index.php?p=locutions_expressions_religieuses». Web.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. L», p. 25. Amics de Tous.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 63. Web.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. La religió», p. 131. Museu Arxiu de Sentmenat.

L'home proposa i la muller disposa

10 fonts, 1982.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VI. La dona i l'home. La dona», p. 46. Pagès Editors.
Equivalent en castellà: El hombre propone y Dios dispone.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 92. Edicions Tres i Quatre.
Refranys de la revista "Vacarisses. Balcó de Montserrat". Alguns no estan datats, però deuen ser recents. De: Caba, Josep.
Lloc: Sant Llorenç Savall.
Font: Revista Vacarisses. Balcó de Montserrat, núm. 548 (abril 2014). Des de Sant Llorenç Savall. Refranys d'arreu de les terres catalanes de l'amor i l'amistat.
Correu / Ugarte, Xus (2014): Correu «Refranys escanejats». Correu electrònic.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Es tracta d'una modificació del refrany que diu «l'home proposa i Déu disposa». En aquest cas significa que és la dona qui té l'última paraula.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Les dones i els amics», p. 101. Editorial de Vecchi.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de l'amor, la dona i el matrimoni», p. 28. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 235. Edicions 62.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 198. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 164. Museu de Vilafranca.
Equivalent en francès: L'homme propose et la femme dispose.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Amors... homes i dones», p. 97. Sport-Entraide-Amitié.

L'home proposa i la dona disposa

6 fonts, 1985.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Amor, matrimoni i família», p. 158. Editorial Sargantana.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «5. Qui tira pedretes, tira amoretes», p. 58. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. III. La dona i l'home. L'home», p. 211. Llibres de l'Index, S.A..
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.
Lloc: Bellvís.
Salvia, Ramon (2011): Carrilet, 210 (1/1/2011) «Refranys populars de les nostres contrades», p. 44. Revista Carrilet.

L'home proposa y Deu disposa

6 fonts, 1831.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 155. Est. Tip. La Hormiga de Oro.
Equivalent en castellà: El hombre propone, y Dios dispone.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «254», p. 60. Imprenta de Saurí y Compañía.
Equivalent en llatí: Homo proponit sed Deus disponit.
Font: La Imitació de Cristo.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «I. Bons consells sobre religió y moral». Estampa de'n Tomás Carreras.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «1. Aforismes referents á la Divinitat», p. 11. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Equivalent en castellà: El hombre propone y Dios dispone.
Marcet y Ll., J. (1863): Compendio de los errores en que incurren los catalanes al hablar y escribir «Refranes y adagios en castellano y catalán», p. 16. Imprenta de Luis Tasso.
L'home proposa. Pag. 104 / =1, 2, 27 bis.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_585.jpg. Manuscrit.

L'home proposa, i Déu disposa

6 fonts, 1979.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 235. Manuscrit.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Home», p. 64. Editorial Moll.
Sovint els propòsits són inútils.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «hom, un hom, home», p. 70. Editorial Millà.
Equivalent en francès: L'homme propose et Dieu dispose.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Déu, sants i dimonis», p. 90. Autoedició.
Equivalent en llatí: Multae cogitationes in corde viri; voluntas autem Domini permanebit.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Hombre.
Equivalent en castellà: El hombr epropone y Dios dispone.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 39». Autoedició.

L'home proposa y Dèu disposa

4 fonts, 1839.
Equivalent en castellà: El hombre propone y Dios dispone.
Bordas, Luis (1857): Colección de temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano, y practicar las reglas de la gramática castellana «Método práctico para enseñar a escribir y hablar la lengua castellana, a los que reciben la segund aenseñanza en Catalunya. Refranes», p. 154. Libreria de la Sr. Viuda de Mayol.
Equivalent en castellà: El hombre propone y Dios dispone.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 650. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Primer ramellet. Flors de vida», p. 23. Imprempta de Carlos Latrobe.
Equivalent en castellà: El hombre propone y Dios dispone.
Sala, Bartolomé (1888): Lecciones fáciles de Gramàtica Española y de lengua Catalana «Refrans. Refranes», p. 104. Imprenta de Mestres y Compañía.

L'home proposa, Déu disposa i la dona ho descomposa

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1204. Editorial Selecta-Catalonia.
Equivalent en castellà: El hombre propone, Dios dispone y la mujer todo lo descompone.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. III. La dona i l'home. L'home», p. 211. Llibres de l'Index, S.A..
De vegades, els propòsits són inútils.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 210. Edicions 62.

L'home propon i Deu dispon

2 fonts, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «L», p. 87. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.

L'home proposa / i Deu disposa

2 fonts, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/15/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/175/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

L'home proposa, / i Déu disposa

2 fonts, 1968.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 37. Autoedició.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Disposar», p. 185. Edicions Polígrafa.

L'home proposa, Déu disposa

2 fonts, 1977.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 35. Editorial Joventut.
M'ho fa arribar Antoni Gimeno a través del correu electrònic, d'un llibre que li arriba a la Sàrria de Llibres.
Lloc: Gurb de la Plana (Osona).
Tañà i Lleonart, Ramon (1977): Gurb de la Plana, gresol d'Osona «Recull de dites i refranys».

L'home proposa, però Déu disposa

2 fonts, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. L'home», p. 19. Garsineu Edicions.
De: Tomàs de Kempis.
Equivalent en llatí: Homo proponit, sed Deus disponit.
Font: 1.19.9.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1190». Enciclopèdia Catalana.

Lo home proposa y Dèu disposa

2 fonts, 1814.
Un nom en nominatiu demana sempre un verb, y tot verb del modo finit suposa sempre un nominatiu exprés ó sobrentés, concertant ab ell en número y en persona.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «De nominatiu ab verb», p. 111. Web.
Equivalent en castellà: El hombre propone y Dios dispone.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Home», p. 17. Agencia Médica Catalana.

El músic composa i Déu disposa

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «01.1 Músics». Blogger.

L'hom proposa / Déu disposa

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/31/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

L'homa proposa i Deu disposa

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/21/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

L'homa proposa i Déu disposa

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/25/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

L'homa proposa y Deu disposa

1 font, 1881.
Ensenya que 'l lograr nostres pretensions, dependeix únicament de Deu.
Equivalent en castellà: El hombre propone y Dios dispone.
Duran y Escayola, Luis (1881): Temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano «Tema 53. Refrans», p. 62. Imprenta del Ferrocarril.

L'home «propose» i Déu «dispose»

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 82. Edicions Salòria.

L'home porposa i Déu disposa

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.5. Déu i les creences i algunes reticències», p. 239. Eixam Edicions.

L'home posa, ó proposa y Dèu disposa

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: El hombre pone y Dios dispone.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dèu», p. 256.
Equivalent en llatí: Subiacet voluntas hominis voluntati Dei.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dèu», p. 256.

L'home proposa / i Déu disposa

1 font, 2000.
A vegades els projectes dels homes no es realitzen per mor d'un contratemps.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.3 Propostes didàctiques per a l'Educació Secundària», p. 239. Editorial Moll.

L'home proposa /i Déu disposa

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 12. Autoedició.

L'home proposa i Déu disposa...

1 font, 1987.
Equivalent en francès: L'homme propose et Dieu dispose.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Vents i pluja... Sants i Déu», p. 43. Sport-Entraide-Amitié.

L'home proposa i la dona disposa.

1 font, 2011.
Lloc: Bellvís.
Salvia, Ramon (2011): Carrilet, 212 (1/5/2011) «Refranys populars», p. 48. Revista Carrilet.

L'home proposa però Déu és qui disposa

1 font, 1997.
Frase molt citada, procedent de la Imitació de Crist, obra sobre la devoció cristiana, atribuïda a Tomàs de Kempis. Hom acostuma a recordar aquesta frase quan algun projecte no prospera a causa d'algun obstacle imprevist. De: Tomàs de Kempis.
Equivalent en llatí: Homo proponit sed Deus disponit.
Font: La imitació de Crist 1.19.2.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «II. Sentències llatines. 116», p. 55. Edicions 62.

L'hòme propòsa y Deu dispòsa

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 150. Editorial Arte y Letras.

L'home pròposa y Dèu disposa

1 font, 1805.
Sinònim: V. Dèu.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Proposar», p. 237.

L'home proposa y Déu disposa

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: El hombre propone y Dios dispone.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 227. Imp. de J. Horta.

L'home proposa, però és Déu qui disposa

1 font, 1994.
Professor Lester (1994): Avui «Horòscop. Taure», p. B15. L'Avui / El Punt Avui.

L'home proposa, y Dèu disposa

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: El hombre pone, y Dios dispone.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Home», p. 5.
Equivalent en llatí: Pectore versat homo, perpetrat ipse Deus.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Home», p. 5.

L'home proposa, y Deu disposa

1 font, 1900.
«Nam homo proponit sed Deus disponit», llegim en lo llibre d'or «L'imitació de Cristo».
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 67. Editorial Rourich.

L'home proposa... i Déu disposa

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

L'home propose i Deu dispose

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/44/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

L'homo compon / i Déu dispon

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «I. Dios y su providencia. Providente», p. 83. Museu de Mallorca.

L'homo proposa / i Déu disposa

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «I. Dios y su providencia. Providente», p. 83. Museu de Mallorca.

S'home proposa i Déu disposa

1 font, 1986.
Equivalent en castellà: El hombre propone y Dios dispone.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 41. Institut d'Estudis Eivissencs.