Paremiologia catalana comparada digital

No et fiïs d'aigua que no corri ni de gat que no mioli

188 recurrències en 124 variants. Primera citació: 1803.

No et fiïs d'aigua que no corri, ni de gat que no mioli

8 fonts, 1990.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Daban, Ángel (1999): Recull de dites populars catalanes «Animals». Web.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes. Encreuats «De tota mena», p. 43. Autoedició.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.
Lloc: Begues (Baix Llobregat).
Viñas i Pascual, Roser (2007): Rodolins beguetans (L'Eixarmada, 10 — Juliol 2008 —Centre d'Estudis Beguetans) «Selecció de rodolins, recollits per la Sra. Roser Viñas i Pascual, i compilats al mes d'abril del 2007». Centre d'Estudis Beguetans.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Fills, llar i amics», p. 105. Museu Arxiu de Sentmenat.

Guarda't d'aigua que no corre i de gat que no miola

7 fonts, 1914.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIII. Les relacions interpersonals. La desconfiança», p. 94. Pagès Editors.
No massa encertada l'equivalència català-castellà.
Equivalent en castellà: Del agua mansa líbreme Dios, que de la brava me libro yo.
Ermitaño de los Pirineos (1995): Calendario religioso, astronómico y literario para 1995 «Sección literaria. Refranyer Popular», p. 42. Sociedad General Española de Librería.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 426», p. 298. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Aigua». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Cal ser prudent.
Equivalent en castellà: Del agua mansa líbreme Dios, que de la brava me libro yo; Ni firmes carta que no leas ni bebas agua que no veas.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Aigua». Editorial Barcanova.
Equivalent en castellà: Del agua mansa me libre Dios, que de la recia ó brava me libro yo.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. G», p. 806. Antoni López, Editor.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «III. Animals i molta saviesa», p. 31. Autoedició.

Déu ens lliure d'aigua estancada i de gat que no miola

4 fonts, 1998.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Daban, Ángel (1999): Recull de dites populars catalanes «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Aigua». Web.
Es diu per recomanar cautela envers els homes que no parlen gaire.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb els animals», p. 15. Revista L'Estel.

No et fies d'aigua mansa que no corre, ni de gat que no miola

4 fonts, 1998.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Oliver, Elena (1999): Recull de dites populars catalanes «Animals». Web.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb els animals», p. 15. Revista L'Estel.

No et fiïs d'aigua que no corri ni de gat que no mioli (l'afegeixo jo)

4 fonts, 1915.
De: Herrero, Joan (1914).
Equivalent en castellà: Del agua mansa me libre Dios, que de la brava me guardaré yo.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0105-0044 «Proverbios - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434350304201/283/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Proverbe: C'est selon l'idée commune une sentence populaire, ou une façon de parler triviale, mais sententieuse, qui est dans la bouche de toutes sortes de personnes. De: "Explication de divers termes français", par B. Bouhours (tret del Duplessis).
Equivalent en francès: Il n'est pire eau que celle qui dort.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), p. 1_196_4. Manuscrit.
Equivalent en castellà: Del agua mansa me libre Dios, que de la recia me guardaré yo.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «A», p. 6. Manuscrit.
Equivalent en castellà: Del agua mansa me libre Dios, que de la brava me libro yo.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «IX. Uns quants més de castellans», p. 89. Autoedició.

No et fiïs d'aigua mansa que no corre ni de gat que no miola

3 fonts, 1979.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XI. Els animals. Gossos i gats», p. 258. Llibres de l'Index, S.A.
Sinònim: No et fiïs d'aigua que no corre ni de gat que no miola (o ni d'home que porti barba roja) | No et fiïs d'aigua que no corri ni de gat que no mioli.
Equivalent en castellà: Del agua mansa me libre Dios, que de la brava me guardaré yo (o me libro yo).
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Córrer», p. 43. Edicions 62.
No fiar-se de les aparences.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Aigua», p. 13. Editorial Millà.

No et fiïs d'aigua que no corri i de gat que no mioli

3 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 487», p. 316. Columna Edicions.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 243. Llibres de l'Index, S.A.
Les persones que semblen tranquil·les poden resultar perilloses quan s'enfaden.
Sinònim: No et fiïs d'aigua [mansa] que no corre ni de gat que no miola.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 403. Edicions 62.

No et fiïs d'aigua que no corri ni de gat que no mioli

3 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les relacions interpersonals. Desconfiança», p. 164. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Navarcles.
Estruch Subirana, Maria (2013): Arrels «Recull de refranys al Bages, especialment meteorològics. Refranys i dites - http://mariaestruch.blogspot.com/2013/06/recull-de-refranys-al-bages.html». Blogger.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 35. Web.

Guarda't de ca que no lladra i de gat que no meula

2 fonts, 1969.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gat», p. 79. Edicions Polígrafa.
Lloc: Catalunya, Balears.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Meular», p. 171. Edicions Polígrafa.

Guardauvos d'aigua qui no corrie

2 fonts, 1858.
Equivalent en castellà: Del agua mansa me libre Dios, que de la corriente me libraré yo.
Lloc: Menorca.
Hospitaler, José (1869): Vocabulario castellano menorquin y vice-versa «Refranes y modismos. Proverbos y modismes», p. 287. Imp. de Miguel Parpal.
Equivalent en castellà: Del agua mansa me ibre Dios que de la brava me guardaré yo.
Lloc: Menorca.
Soler, Julio (1858): Gramática de la lengua menorquina «Refranes é idiotismos», p. 111. Editorial Claret.

No et fies d'aigua mansa que no corre ni de gat que no miola

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Aigües dolces i salades», p. 645. Web.

No et fies d'aigua que no corre ni de gat que no miole

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 55. Web.

No et fies de l'aigua mansa ni del gat que no maula

2 fonts, 1987.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Aigua». Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 30. Editorial l'Esquer.

No et fies de l'aigua que no corre ni del gat que no miole

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Aigües dolces i salades», p. 645. Web.

No et fiïs d'aigua [mansa] que no corre ni de gat que no miola

2 fonts, 1999.
Les persones que semblen tranquil·les poden resultar perilloses quan s'enfaden.
Sinònim: No et fiïs d'aigua que no corri i de gat que no mioli.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 403. Edicions 62.
Sinònim: No et fiïs d'aigua que no corri i de gat que no mioli [P: IX, 642] | No et fiïs d'aigua que no corre ni de gat que no miola. [S&C: 265] | No et fiïs d'aigua embassada, que la que corre ja es veu. [P: IX, 643].
Equivalent en anglès: God defend me from the still water, and I'll keep myself from the rough. [S&C: 265].
Font: [P: IX, 642].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 118. Web.
Sinònim: No et fiïs d'aigua que no corri i de gat que no mioli [P: IX, 642] | No et fiïs d'aigua que no corre ni de gat que no miola. [S&C: 265] | No et fiïs d'aigua embassada, que la que corre ja es veu. [P: IX, 643].
Equivalent en castellà: Del agua brava me libre Dios, que de la brava me guardaré (o me libro) yo. [S&C: 265].
Font: [P: IX, 642].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 118. Web.
Les persones que semblen tranquil·les poden resultar perilloses quan s'enfaden | Aconsella la prudència de no confiar en allò que no es coneix prou.
Sinònim: No et fiïs d'aigua que no corri i de gat que no mioli [P: IX, 642] | No et fiïs d'aigua que no corre ni de gat que no miola. [S&C: 265] | No et fiïs d'aigua embassada, que la que corre ja es veu. [P: IX, 643].
Equivalent en castellà: Del agua brava me libre Dios, que de la brava me guardaré yo. [DG: IV].
Font: [P: IX, 642].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 118. Web.
Sinònim: No et fiïs d'aigua que no corri i de gat que no mioli [P: IX, 642] | No et fiïs d'aigua que no corre ni de gat que no miola. [S&C: 265] | No et fiïs d'aigua embassada, que la que corre ja es veu. [P: IX, 643].
Equivalent en francès: Il n'est pire eau que l'eau qui dort. [DG: IV] - [S&C: 265].
Font: [P: IX, 642].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 118. Web.
Confiança / Desconfiança.
Font: [P: IX, 642].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 177. Web.

No et fiïs d'aigua que no corre ni de gat que no miola

2 fonts, 1985.
Refr. Indica que les persones reservades, que la fan i la callen, no són de fiar.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Aigua», p. 23. Editorial Pòrtic.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. i) Vàries», p. 31. Editorial Acebo.

No et fiïs d'aigua que no corre, ni de gat que no miola

2 fonts, 2000.
No t'has de refiar de les aparences (d'un comportament excessivament tranquil i pacífic).
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Fiar», p. 211. Llibres de l'Index, S.A.
Refrany que recomana de desconfiar del capteniment tranquil i pacífic d'algunes persones.
Equivalent en castellà: Del agua mansa me libre Dios, que de la brava me libro yo.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Aigua», p. 13. Enciclopèdia Catalana.

No et fiïs d'aigua que no corri / ni de gat que no mioli

2 fonts, 2008.
De: Alumnes de 8è del Col·legi Públic Gil Cristià.
Lloc: La Selva del Camp.
Font: La Selva popular i tradicional: refranys, endevinalles, cançons del tió, remeis, oracions remeieres. (Sant Jordi, 1981).
Ajuntament de la Selva del Camp (2024): Ajuntament de la Selva del Camp «Refranys. Refranys del dret i la justícia - https://www.laselvadelcamp.org/pagina/refranys». Web.
(2008): L'Estel «Refranys», p. 26. Revista L'Estel.

No et fiïs d'aigua que no corri ni de dona que mioli

2 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1202. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «Consells», p. 58. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

No et fiïs d'aigua que no corri ni de gat que no miuli

2 fonts, 2010.
Lloc: Avià, Casserres, la Pobla de Lillet, Montmajor, Puig-reig, Viver i Serrateix.
Estruch Subirana, Maria (2013): Arrels «Recull de refranys i tradicions al Berguedà, especialment meteorològics. Refranys, dites, sentències, prediccions meteorològiques…». Blogger.
Estruch Subirana, Maria (2010): Montbordó, Viver i Serrateix, 2012 «Els noms populars de núvols, boires i vents a Viver, Serrateix i Sant Joan de Montdarn», p. 12.

No et fiïs d'aigua que no corri que la que corre fressa fa

2 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Hipocresia», p. 181. Edicions Tres i Quatre.
Les persones que semblen tranquil·les poden resultar perilloses quan s'enfaden.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 403. Edicions 62.

No et fiïs d'aigua que no corri, gos que no lladri, ni dona que no xerri

2 fonts, 1930.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El tres», p. 53. Editorial Selecta-Catalonia.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 93. Edicions Tres i Quatre.

No et fiis d'aigua que no corri, ni de gat que no mioli

2 fonts, 2007.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 29 - Dites i refranys: Societat i vida - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-societat-vida-c1048». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre societat i vida». Web.

No et fios del gat que no «maula»

2 fonts, 1984.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Centre d'Estudis de la Terra Alta (1984): Refranys de la Fatarella «Consells morals», p. 25. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Diversos autors (1985): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 9-10, p24-25 «Refranys de la Fatarella. Consells morals», p. 25. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

No't fiis d'aigua que no corri, ni de gat que no mioli

2 fonts, 1915.
Lloc: Olot, Empordà, Vallès, Barcelona.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Aigua Refr. Ll)», p. 340. Editorial Moll.
De: Moragas i Rodes, Fidel de (1917-18).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0075 «Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435140304201/4/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

'No 't fiis de aygua que no corrí, ni de alló que «n dihuen cólich»

1 font, 1865.
Refranys adobats (o estrafets).
(1865): Un tros de paper, 20 (1 d'octubre, 1865): p4 «Refrans arreglats al últim patró», p. 4. Revista Un tros de paper.

D'aigua queda té guarda

1 font, 1996.
Equivalent en castellà: Del agua mansa te guarda.
Font: Capítol III. (III.5).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 241. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Deu 'ns guart de aigua que no corre y gat que no miola

1 font, 1881.
Dóna á enténdrer que las persona de un geni quiet y pacífich, quant arriban á enfadarse son moltas vegadas mes terribles.
Equivalent en castellà: De agua mansa me libre Dios que de la recia me guardaréyo.
Duran y Escayola, Luis (1881): Temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano «Tema 53. Refrans», p. 61. Imprenta del Ferrocarril.

Déu em guard d'aigua que no corre i de gat que no miola

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «D», p. 14. Autoedició.

Déu ens guard d'aigua que no corre i de gat que no miola

1 font, 1926.
Es diu referint-se a les persones excessivament pacífiques i calmades, que en irritar-se solen esser molt temibles.
Sinònim: Guarda't de gos que no lladra i de gat que no miola.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Miolar Refr». Editorial Moll.

Déu ens guard d'aigua que no corre i de gat que no miole

1 font, 1926.
Hi ha qui completa el refrany així.
Sinònim: Guardau-vos d'aigua que no corre | Guarda't d'aigua que no corre; que en córrer, fa sargai.
Lloc: val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Córrer Refr. i)». Editorial Moll.

Déu ens guardi d'aigua que no corri i gat que no mioli

1 font, 2008.
Aquest refrany recomana malfiar-se de les situacions tranquil·les, ja que solen trair.
Equivalent en castellà: Agua detenida no debe ser bebida | FR: Il n'est pire que l'eau qui dort (No hi ha res pitjor que l'aigua que dorm) | EN:Beware of still waters (Preveniu-vos de les aigües quietes).
Pujol i Campeny, Afra (2008): Els refranys. Estudi i equivalències «4. Recull de refranys. 4.4 Recull de refranys. 5. Món rural i climatologia», p. 51. Web.

Déu ens lliure d'aigua estancada i de gat de que no miola

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.

Déu ens lliure d'aigua estancada i de gat que no miole

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Déu», p. 143. J. Huguet Pascual, editor.

Déu ens lliure d'aigua que no correga i de gat que no maula

1 font, 2019.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. La existencia de creencias religiosas, menciona la bondad de Dios, en ser justo con los días de frío según la clase social de las personas. También ser justo en las lluvias y tormentas, que se produzcan pero sin riesgos extremos en las poblaciones. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 614. Universitat de les Illes Balears.

Déu ens lliure d'aigua que no córrega i de gat que no maule

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «D», p. 107. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Deu me guart de aigua que no corri ni de gat que no mioli

1 font, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/31/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Deu mos lliure d'aigua que no córrega y de gat que no maule

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «D», p. 63. Editorial Arte y Letras.

Deu mos lliure, de auia que nó córrega y de gat que no maule

1 font, 2001.
Lloc: Alcoi (L'Alcoià).
Castañer Boronat, Francisco (2001): Bon pilot. Bon farinot. Col·lecció de refranys alcoians «D», p. 113. CIA.

Déu nos guard (o «No et fiïs») d'aigua que no corri, i de gat que no mioli

1 font, 1926.
Es diu per recomanar cautela envers els homes que no parlen gaire.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Gat Refr. ii)». Editorial Moll.

Déu nos guard / d'aigua que no corre / i de gat que no miola

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Aigua», p. 114. Edicions Polígrafa.

Dèu nos guard d'aigua que no corra y de gat que no miola

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: De agua mansa nos libre Dios.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 644. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Déu nos guard d'aigua que no corre / i de gat que no miola

1 font, 1968.
Lloc: Móra d'Ebre.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Déu», p. 137. Edicions Polígrafa.

Déu nos guard d'aigua que no corre i de gat que no miola

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gat, gata», p. 121. Editorial Millà.

Déu nos guard d'aigua que no corri i de gata que no mioli

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El gat i la rata», p. 118. Garsineu Edicions.

Dèu nos guard d'aygua que no corra, y de gat que no miòla

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: De agua mansa me guarde Dios.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dèu», p. 256.
Equivalent en llatí: Latet saepe periculum in aqua leniter fluente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dèu», p. 256.

Dèu nos guard d'aygua que no corra, y de gat que no miola

1 font, 1803.
Sinònim: V. Aygua.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Gat», p. 402.

Dèu nos guard de aigua que no còrre y de gat que no miòla

1 font, 1839.
Ref. ab que se dòna á enténdrer que las persònas de un geni aparentmènt quiet y pacífic cuand arriban á enfadarse sòn mòltas vegadas mès impetuòsas y terribles.
Equivalent en castellà: De agua mansa me libre Dios, que de la recia (ó brava) me guardaré yo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 709. Impremta de Josep Torner.
Ref. ab que se dòna á enténdrer que las persònas de un geni aparentmènt quiet y pacífic cuand arriban á enfadarse sòn mòltas vegadas mès impetuòsas y terribles.
Equivalent en francès: Il n'est pire eau que celle qui dort.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 709. Impremta de Josep Torner.
Ref. ab que se dòna á enténdrer que las persònas de un geni aparentmènt quiet y pacífic cuand arriban á enfadarse sòn mòltas vegadas mès impetuòsas y terribles.
Equivalent en italià: Guardati dalle acque chete.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 709. Impremta de Josep Torner.
Ref. ab que se dòna á enténdrer que las persònas de un geni aparentmènt quiet y pacífic cuand arriban á enfadarse sòn mòltas vegadas mès impetuòsas y terribles.
Equivalent en llatí: Latentem mansueto pectore iram avertat Deus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 709. Impremta de Josep Torner.

Déu us guard d'aigua que no corre i gat que no miuli

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/17/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Gat que no mioli, no te'n fiïs

1 font, 2009.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «II. Constatacions i sentències», p. 19. Autoedició.

Guarda't d'aigua que no corr

1 font, 1926.
Lloc: Mallorca.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Aigua Refr. Ll)», p. 340. Editorial Moll.

Guarda't d'aigua que no corre i de gat que no meula (o miola)

1 font, 1993.
Es diu referint-se a les persones excessivament pacífiques i calmades que en irritar-se solen esser molt temibles (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1469 Guarda», p. 201. Institut Menorquí d'Estudis.

Guarda't d'aigua que no corre, i de gat que no maule

1 font, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 224. Manuscrit.

Guarda't d'aigua que no corri / i de gat que no mioli

1 font, 1973.
Lloc: Cornellà de Llobregat.
Font: El Brusi, de Barcelona.
Gelabert i Fiet, Eduard (1973): Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore «Gener», p. 165. AGM.

Guarda't d'aigua que no corri i de gat que no mauli

1 font, 1997.
Lloc: Aldover (Baix Ebre).
Villamón Piñol, Ismael; Aliern Pons, Francesca (1997): Aldover, «passat i present» «El refranyer», p. 102. Ajuntament d'Aldover.

Guarda't d'aygua que no corri / y de gat que no mioli

1 font, 1910.
Se diu per indicar lo mateix respecte a les persones que may hagin trencat cap plat.
Equivalent en castellà: Del agua mansa líbreme Dios, / que de la recia o de la corriente me guardaré yo.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gat. Aforismes», p. 110. L'Avenç.

Guarda't d'una aigua que no corre, i d'un gat que no miola

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Méfie-toi d'une eau qui ne court pas, et d'un chat qui ne miaule pas.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Matxos… gats i gossos», p. 79. Sport-Entraide-Amitié.

Guarda't de ca que no lladra i de gat que no maula

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gat, gata», p. 122. Editorial Millà.

Guarda't de gat tancat, aire colat i frare arromangat

1 font, 1987.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món anímic. Aforismes i sentències», p. 93. Xàbiga.

Guarda't de gos mut i de les aigües estancades

1 font, 1980.
Codina Obradors, Lluís (1980): Més de mil màximes recollides per Lluís Codina Obradors i publicades per Mn. Lluís Freixa «Enganys», p. 23. Autoedició.

Guarda't de gos que no lladra i de gat que no miola

1 font, 1926.
Es diu referint-se a les persones excessivament pacífiques i calmades, que en irritar-se solen esser molt temibles.
Sinònim: Déu ens guard d'aigua que no corre i de gat que no miola.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Miolar Refr». Editorial Moll.

Guarda't de l'aigua que no «corre» i del gat que no «meule»

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 81. Edicions Salòria.

Guarda't de l'aigua que no corre

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.5. Menjar i beure. 4.5.3. Beure: l'aigua i el vi», p. 82. Eixam Edicions.

Guarda't de l'aigua que no corre i de dona que no resa

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «G», p. 164. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Guarda't de l'aigua que no corre i de gat que no miola

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. G», p. 24. Amics de Tous.

Guarda't de l'aigua que no corre i del gat que no miola

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. L'aigua», p. 83. Garsineu Edicions.

Guarda't de l'aigua que no corre, del gat que no maule i de la dona que no rese

1 font, 1995.
Font: CR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «l'home, la dona i l'aparellament», p. 48. Instituto de Estudios Turolenses.

Guardat d'aigua que no corra i de gat que no miuli

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/23/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Guardat d'aigua que no corre i de gat que no miola

1 font, 1915.
Bona es la prudencia. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/63/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Guardat d'aigua que no corri / ni de gat que no mioli

1 font, 1915.
De: Maymó, Pere (1918-19).
Lloc: Tàrrega.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0074 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435130304201/3/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Guardat d'aygua que no corra y de gat que no miola

1 font, 1857.
Equivalent en castellà: Del agua mansa me libre Dios, que de la recia me guardaré yo.
Bordas, Luis (1857): Colección de temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano, y practicar las reglas de la gramática castellana «Método práctico para enseñar a escribir y hablar la lengua castellana, a los que reciben la segunda enseñanza en Catalunya. Refranes», p. 152. Libreria de la Sr. Viuda de Mayol.

Guardat d'aygua que no corra y de gat que no miòla

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: No te fies de agua mansa.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «98», p. 26. Imprenta de Saurí y Compañía.

Guardat d'aygua que no còrra y de gat que no miola

1 font, 1803.
Sinònim: V. Aygua.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Guardar», p. 417.

Guardat d'aygua que no còrra, y de gat que no miòla

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Del agua mansa me libre Dios.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Aygua», p. 78.
Equivalent en castellà: Guárdate del agua mansa.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Aygua», p. 78.
Equivalent en llatí: Ne nimium fides undae tu lene fluenti.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Aygua», p. 78.
Equivalent en llatí: Tu qui lene flait rivum tranare caveto.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Aygua», p. 78.

Guardat d'aygua que no corri y de gat que no mioli

1 font, 1898.
Refrán qu'ensenya que las personas de geni al pareixer manso y apacible, quan arriban á enfadarse solen ser mes impetuosos y terribles.
Dr. D. A. C. (1898): Lo Mestre Titas, 51 (11 juny 1898) «Passatemps. Recopilació de tots los adagis ó refrans catalans dignes de publicarse, ó sían: Sentencias tretas de la esperiencia, tresor antiquíssim de la Llengua Catalana, ab algunas frases y varias m», p. 2. Revista Lo Mestre Titas.

Guárdat de aigua que no còrra y de gat que no miòle

1 font, 1839.
Ref. ab que se dòna á enténdrer que las persònas que sembla que tènen un geni manso y apacible, solen ser mès impetuòsas y terribles cuand arriban á enfadarse.
Equivalent en castellà: Del agua mansa me libre Dios, que de la recia (ó brava) me guardaré yo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Aigua», p. 66. Impremta de Josep Torner.
Ref. ab que se dòna á enténdrer que las persònas que sembla que tènen un geni manso y apacible, solen ser mès impetuòsas y terribles cuand arriban á enfadarse.
Equivalent en castellà: Guárdate del agua mansa.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Aigua», p. 66. Impremta de Josep Torner.
Ref. ab que se dòna á enténdrer que las persònas que sembla que tènen un geni manso y apacible, solen ser mès impetuòsas y terribles cuand arriban á enfadarse.
Equivalent en francès: Prenez garde contre celui qui taise, plus que contre celui qui gronde.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Aigua», p. 66. Impremta de Josep Torner.
Ref. ab que se dòna á enténdrer que las persònas que sembla que tènen un geni manso y apacible, solen ser mès impetuòsas y terribles cuand arriban á enfadarse.
Equivalent en italià: Dei torticolli non tenen fidare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Aigua», p. 66. Impremta de Josep Torner.
Ref. ab que se dòna á enténdrer que las persònas que sembla que tènen un geni manso y apacible, solen ser mès impetuòsas y terribles cuand arriban á enfadarse.
Equivalent en llatí: Latentem mansueto pectore iram avertat Deus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Aigua», p. 66. Impremta de Josep Torner.
Ref. ab que se dòna á enténdrer que las persònas que sembla que tènen un geni manso y apacible, solen ser mès impetuòsas y terribles cuand arriban á enfadarse.
Equivalent en llatí: Praecipiti et apertae ipse obsistam.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Aigua», p. 66. Impremta de Josep Torner.

Guardat de aygua que no corre y de gat que no miole

1 font, 1847.
Adv. que las personas de geni apacible solen ser mes impetuòsas cuan se enfadan.
Equivalent en castellà: del agua mansa me libre Dios, que de la brava me guardaré yo.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Aygua», p. 5. Agencia Médica Catalana.

Guardat de aygua que no corre, / y de gat que no miola

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Segon ramellet. Flors del mon», p. 37. Imprempta de Carlos Latrobe.

Guárdat' d'aígua que no corra y de gat que no miola

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Del agua mansa me libre Dios.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 647. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Guardau-vos d'aigo que no corre, i de gat que no meula

1 font, 1984.
Guardau-vos més d'un que se concentra que d'un que s'expansiona.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Animals. Menors», p. 160. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Guardau-vos d'aigua que no corre

1 font, 1926.
Vol dir que les persones molt calmades solen esser perilloses quan arriben a irritar-se.
Sinònim: Guarda't d'aigua que no corre; que en córrer, fa sargai | Déu ens guard d'aigua que no corre i de gat que no miole.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Córrer Refr. i)». Editorial Moll.

Guardau-vos d'aigua que no corre i de gat que no meula

1 font, 2008.
Aigua que no es mou, mala per a la salut.
Sinònim: No et fiïs d'aigua que no corri, ni de gat que no mioli.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.2. Aigua. Beure. Refranys», p. 382. Editorial Moll.

Guardauvós d'aigu qui no corria y de gat qui no miola

1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1896-1897 (2a època) «Refranes menorquines», p. 50. Revista de Menorca.

Guardet d'aigo que no corre i de dona que no resa

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VI. Piedad personal. Oración y oraciones», p. 119. Museu de Mallorca.

Guardet d'aigo qui no corre, / i de gat qui no meula

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. II.- Astronomía, Meteorología. a) Aigo (Afegitó)», p. 279. Institut Menorquí d'Estudis.

Guardet d'aigo qui no corre, / que 'n ne corre, fa sarguí

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. II.- Astronomía, Meteorología. a) Aigo (Afegitó)», p. 279. Institut Menorquí d'Estudis.

Guardeu-vos de l'aigua que no corre i del gat que no miole

1 font, 2020.
Cucarella, Toni (2020): Toni Cucarella «Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus». Blogger.

Ni aigua que no corri ni gat que no mioli

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 477», p. 311. Columna Edicions.

No 't fiis d'aigua que no corra, ni de gat que no miola

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Del agua mansa líbreme Dios, que de la recia me guardaré yo.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 229. Imp. de J. Horta.

No 't fiis d'aigua que no corri «ni de campana que no soni»

1 font, 1865.
Refranys adobats (o estrafets).
(1865): Un tros de paper, 15 (27 d'agost, 1865): p2 «Refrans y modismes espatllats», p. 2. Revista Un tros de paper.

No 't fiis d'aygua que no corri ni de gat que no mioli

1 font, 1903.
Equivalent en castellà: Guárdate de hombre que no habla y de can que no ladra.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 155. Est. Tip. La Hormiga de Oro.

No 't fiis d'aygua que no corri ni de gat que no miòli

1 font, 1910.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1910): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VI. Manresa, agost-setembre de 1910, núm. 44», p. 72. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

No et fies d'aigua que no corre ni de gat que no mioli

1 font, 2008.
Es diu referint-se a les persones excessivament pacífiques i calmades, que en irritar-se solen esser molt temibles.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

No et fies d'aigua que no corre, ni de gat que no maula

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «3. Animalades. N», p. 83. Edicions Tívoli.

No et fies d'aigua que no corre, ni de gat que no miole

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Aigua». Web.

No et fies de gat que mioli ni d'aigua que corri

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 337», p. 724. Columna Edicions.

No et fies de l'aigua mansa, ni del gat que no maula

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Advertències, consells i reflexions», p. 115. Editorial Sargantana.

No et fies de l'aigua que no corre, ni del gat que no miole

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «L'aigua», p. 23. J. Huguet Pascual, editor.

No et fiis d'aigua que no corre / ni de gat que no miola

1 font, 1991.
El poble refletia aspectes del seu codi de comportament mitjançant consells que hom transmetia de pares a fills a través de dites com aquestes i d'altres.
Lloc: Cabacés (Priorat).
Biete Farré, Vicenç (1991): Cabacés. Un poble al peu de Montsant «Les dites i els costums», p. 298. Ajuntament de Cabacés.

No et fiïs d'aigua que no corre ni gat que no mioli

1 font, 2009.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «III. Animals i molta saviesa», p. 33. Autoedició.

No et fiïs d'aigua que no corri / i de gat que no mioli

1 font, 2000.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. N», p. 75. Ajuntament de l'Escala.

No et fiïs d'aigua que no corri ni gat que no mioli

1 font, 1949.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Aigua», p. 893. Editorial Selecta-Catalonia.

No et fiïs d'aigua que no corri, / i de gat que no mauli

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Méfie-toi de l'eau qui ne court pas, / et du chat qui ne miaule pas.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El gat / Le chat», p. 464. Robert Morel Editeur.

No et fiïs d'aigua que no corri, / ni de gat que no mioli

1 font, 1999.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De tota mena», p. 46. Autoedició.

No et fiis de gat que no mioli

1 font, 1915.
De: Ariet i Domingo, Antoni (1916-17).
Lloc: Viladrau.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0063 «Qüestionari núm. 1 Corpus paremiològic català - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434990304201/8/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

No et fiïs de gat que no mioli

1 font, 1969.
Lloc: Sant Hilari Sacalm.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Miolar», p. 185. Edicions Polígrafa.

No et fiis de gat que no mioli ni d'aigua que no corri

1 font, 2010.
Parlant de Santa Coloma de Queralt, fent endreça, he trobat una col·lecció de refranys d'aquest poble que em va passar, a finals dels 60, en Josep Carreras, colomí de soca arrel i nat a inicis del segle XX.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2010): Correu «Aforismes encara usuals a la Segarra Alta tarragonina. Saviesa popular». Correu electrònic.

No et fiïs de gat que no mioli, de gos que no bordi, ni d'aigua que no corri

1 font, 1930.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El tres», p. 65. Editorial Selecta-Catalonia.

No et fiïs de gos que no lladri, aigua que no corri, i gat que no mioli

1 font, 1930.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El tres», p. 49. Editorial Selecta-Catalonia.

No et fiïs de l'aigua mansa / ni de gat que no mioli

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Manso», p. 78. Edicions Polígrafa.

No et fiïs del gos que no lladra ni del gat que no miola

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El gos», p. 117. Garsineu Edicions.

No et fios de l'aigua moixa que la que corre ja es veu

1 font, 2014.
Aigua moixa: estancada que no fa soroll.
Lloc: Maials (Segrià).
Solà i Miró, Eulàlia (2014): Localismes i altres mots. Refranys «Refranys. Altres consells i constatacions», p. 208. Web.

No t' fies d'aygua que no corre, ni de gat que no miole

1 font, 1886.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 183. Centre Excursionista de Catalunya.

No us fieu d'aigua que no corri, ni de gat que no mioli

1 font, 2004.
Aconsella no ser gaire confiat. Les persones que semblen tranquil·les poden resultar perilloses quan s'enfaden.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral. Vicis i virtuts», p. 57. Arxiu Municipal de Palafrugell.

No't fies d'aigua que no corra, ni de gat que no miola

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/31/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

No't fies d'aigua que no corre ni de gat que no maule

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/58/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

No't fies d'ayga que no corri, ni de gat que no mioli

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 24. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

No't fies d'aygua que no corra, ni de gat que no miole

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VII. Begudes», p. 230. Centre Excursionista de Catalunya.

No't fies d'aygua que no corre, ni de gat que no miole

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 91. Editorial Rourich.

No't fies del aigua que no corrigue

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/55/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

No't fiis d'aigua que no corre / ni de gat que no mioli

1 font, 1915.
De: Magriñà, Carles (1917-18)).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0072 «Alguns refrans recullits a Valls - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435090304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

No't fiïs d'aigua que no corri / ni de gat que no mioli

1 font, 1916.
Jordà i Canal, Josep (1916): Aforismes catalans. Assaig d'estudi «De la vida en general», p. 23. Autoedició.

No't fiis d'ayga que no corri, ni gat que no mioli

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 10 de janer de 1908, núm. 16», p. 288. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

No't fiis de gòs que no lladri / ni de gat que no mioli

1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Parèmies i aforismes sobre fenòmens atmosfèrics. Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/19/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.