Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu

182 recurrències en 112 variants. Primera citació: 1759.

Qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu

22 fonts, 1977.
ACCAT (2012): Correu «Refranys per al Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
ACCAT (2012): «Refranys per a l'itinerari del Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
Al jutge Llarena, qui merda remena, les mans se n' emplena.
Albert (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.
Equivalent en castellà: El ojo del amo engorda el caballo | obreros a no ver, dineros a perder.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 189. Editorial Pòrtic.
No oblidava aquella dita que fa: Qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu.
Bofarull i Terrades, Manuel (1995): Figures vora el rec, p. 92. Columna Edicions.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Sinònim: Estar a l'aguait.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «206», p. 66. Garsineu Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Oficis», p. 80. Garsineu Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LA SOC. L'ORGANITZACIO SOCIAL. AMOS I SERVIDORS», p. 32. L'Avui / El Punt Avui.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 371. Web.
Me les envia per correu electrònic.
Lloc: Pallars Sobirà.
Imma (2010). Correu electrònic.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.
Margalef, Joan Carles (2018): «https://twitter.com/JCarlesMargalef/status/1033744453863911425». Twitter.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 29 - Dites i refranys: Societat i vida - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-societat-vida-c1048». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre societat i vida». Web.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Sinònim: Veg. tb. 65.
Equivalent en castellà: El ojo del amo engorda al caballo (o al ganado).
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Veure», p. 129. Edicions 62.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Refranyer de Puigbò (2018): Refranyer de Puigbò «Economia». Blogger.
Esperar quan el superior no hi és.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Treballs i ocupacions. Reposar», p. 115. Edicions 62.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «IV. Virtuts, defectes, i molt boca-orella», p. 43. Autoedició.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. Q», p. 38. Amics de Tous.

Qui té terra i no la veu, es fa pobre i no s'ho creu

14 fonts, 1980.
O simplement fent menció d'altres aspectes. Així, anant a la marxeta, n bon rastre.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «II. Referències al món rural», p. 24. Autoedició.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «El llaurador i la terra», p. 24. Editorial Sargantana.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Sinònim: Amo que té molts mossos i no els veu, se fa pobre i no s'ho creu.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII, p. 367. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 371. Web.
Qui tinga interessos, que no els descuide.
Sinònim: Connexos: Qui envia, no va | Quan no està el gat, les rates ballen | Si vols estar bern servit, fes-te tu mateix el llit.
Equivalent en castellà: Obreros a no ver, dineros a perder || Similars: Ganado mal guardado, más es del lobo que de su amo | Pastor caravero hace al lobo carnicero | Pastor cucharero y lector hace al lobo gran señor.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 372. Web.
Qui té obligacions i no les compleix no pot esperar benefici.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Anys, cronologia, edat», p. 663. Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Els interessos, els negocis i l'administració», p. 47. Editorial l'Esquer.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. Q», p. 61. Ajuntament de Quart.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 297. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 170. Edicions Víctor.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.4. Els oficis i les professions. Llaurador», p. 236. Eixam Edicions.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «La terra», p. 20. J. Huguet Pascual, editor.

Qui té mossos i no els veu, es torna pobre i no s'ho creu

6 fonts, 1996.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Muxi (2019): «https://twitter.com/Muxi_Muxi/status/1119653848249925633». Twitter.
Muxi, Montse (2019): «https://twitter.com/MontseMuxi/status/1119653848249925633». Twitter.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 12. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Lloc: Begues (Baix Llobregat).
Viñas i Pascual, Roser (2007): Rodolins beguetans (L'Eixarmada, 10 — Juliol 2008 —Centre d'Estudis Beguetans) «Selecció de rodolins, recollits per la Sra. Roser Viñas i Pascual, i compilats al mes d'abril del 2007». Centre d'Estudis Beguetans.

Qui té mossos i no se'ls veu, es fa pobre i no s'ho creu

6 fonts, 1949.
Recomana la vigilància dels afers, sobretot dels qui hi treballen.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Treball i negocis», p. 150. Editorial de Vecchi.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «9. Qui té duros fuma puros, qui té rals fuma «Ideals»», p. 93. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VIII. Els oficis. Els amos, els criats i els mossos», p. 234. Llibres de l'Index, S.A..
Bona és la vigilància en els afers.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «veure, veure's, vista», p. 145. Editorial Millà.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Mossos», p. 898. Editorial Selecta-Catalonia.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els diners i el treball», p. 111. Museu Arxiu de Sentmenat.

Qui té jornaler i no se'l veu, es fa pobre i no s'ho creu

5 fonts, 2002.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Creure», p. 46. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Jornaler», p. 84. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Pobre», p. 117. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Veure», p. 155. Pagès Editors.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. Q», p. 120. Autoedició.

Amo que té mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu

4 fonts, 1961.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «A», p. 12. Autoedició.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els amos, els criats i els mossos», p. 346. Edicions 62.
Lloc: Lloret de Mar.
Xirgu i Encesa, Montse (2010): El calendari d'un pagès «Mes d'abril. Dites. El mosso / la minyona», p. 47. La Costa Publicacions.

Qui té jornalers i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu

4 fonts, 1988.
Sinònim: Qui té mosso i no el veu, es fa pobre i no s'ho creu.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVII. El poder instituït. Els amos i els criats», p. 130. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre oficis i feines». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de consells i advertiments a pagesos», p. 140. Editorial Millà.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 296. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui té hisenda i no la veu, es fa pobre i no s'ho creu

3 fonts, 1998.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La pobresa», p. 75. Pagès Editors.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. La pobresa», p. 73. Garsineu Edicions.
La cara (de l'amo) pot més que el seu tos. La feina avança més si l'amo vigila. De: Cató.
Equivalent en llatí: Frons occipitio prior est.
Font: Agr. 4.1.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1020». Enciclopèdia Catalana.

Qui té jornalers i no els veu es fa pobre i no s'ho creu

3 fonts, 1968.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «IV. Dites populars», p. 145. Editorial Claret.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Treball». Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de diners i negocis», p. 31. Seuba Edicions.

Amo que té mossos i no els veu, se fa pobre i no s'ho creu

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1139», p. 464. Columna Edicions.
Diligència / Peresa.
Font: [F: A, 1139].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 180. Web.

L'amo que té criats i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu

2 fonts, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 185. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.2. Classes i categories socials. 8.2.3. Els amos i els criats», p. 223. Eixam Edicions.

Qui «é» ric i no s'ho creu, se fa pobre i no s'ho creu

2 fonts, 2022.
Qui no té cura de les seues coses pot acabar tenint sorpreses desagradables. Al Pallars abunden les dites sobre l'estalvi i la crítica al malbaratament de recursos econòmics i materials. El seu significat, que ja és força evident, denota que cal ser conscients del que tenim i gestionar-ho amb cura per evitar malbaratar-ho.
Lloc: Pallars.
Dites del Pallars (2022): «Dites del Pallars», p. 74. Instagram.
El Pallars ha sigut tradicionalment una terra d'escassetats! La manca d'abundància de productes bàsics ha sigut un problema recurrent a moltes cases de les nostres comarques fins ben entrat el segle XX. El seu significat, que ja és força evident, denota que cal ser conscients del que tenim i gestionar-ho amb cura per evitar malbaratar-ho.
Lloc: Coma de Burg (Pallars).
Dites del Pallars (2022): «https://www.instagram.com/p/CdBoZktIgfo/». Instagram.

Qui té mossos i no els veu es fa pobre i no s'ho creu

2 fonts, 2017.
Significa que s'ha de vigilar la feina dels treballadors que es té.
Sinònim: Qui es fia de tothom es fa pobre i no sap com.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «Q», p. 101. Edicions de 1984.
Abans es creia que calia vigilar els mossos donant-los molta feina i poca confiança. Aquest pensament va transcendir en el seu moment el món laboral, dels dirigents envers la classe treballadora. A Cerdanya i a Catalunya encara hi ha gent que pensa així.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 248. Salvat, S.A. de Ediciones.

Qui té mossos i no els veu llaurar, de ric pobre es fa

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1039. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els amos, els criats i els mossos», p. 348. Edicions 62.

Qui té mossos i no se'ls veu, es torna pobre que no s'ho creu

2 fonts, 2008.
L'amo ha de controlar la situació sempre.
Lloc: Calaf.
Correu / Bonafont, Rosa (2008): Aportacions orals des del web.
Lloc: Calaf i Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui té treballadors / i no se'ls veu, / es fa pobre / i no s'ho creu

2 fonts, 2008.
De: Alumnes de 8è del Col·legi Públic Gil Cristià.
Lloc: La Selva del Camp.
Font: La Selva popular i tradicional: refranys, endevinalles, cançons del tió, remeis, oracions remeieres. (Sant Jordi, 1981).
Ajuntament de la Selva del Camp (2024): Ajuntament de la Selva del Camp «Refranys. Refranys del dret i la justícia - https://www.laselvadelcamp.org/pagina/refranys». Web.
(2008): L'Estel «Refranys», p. 26. Revista L'Estel.

Qui té treballadors i no els veu, es torna pobre i no s'ho creu

2 fonts, 1984.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Font: Exposició «Les feines del bosc», a Sant Feliu de Codines, 1984.
Gimeno Vidal, Antoni (1984): Correu. Autoedició.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Gimeno, Antoni (1984): «Les feines al bosc» «Refranys». Ajuntament de Sant Feliu de Codines.

Allà on té mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Amo que té moços i no'ls veu, se fa pobre i no s'ho creu

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: El ama brava es llave de la caja.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. A», p. 790. Antoni López, Editor.

Amo que te mosos y nols veu, se fa pobre y no so creu

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Hacienda, tu dueño te vea.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «38», p. 14. Imprenta de Saurí y Compañía.

Amo que té mossos i no hi va, se fa pobre i no ho creu

1 font, 1984.
Si s'interessat no vigila, no se dóna rendiment.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Pobres», p. 265. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Amo que te mossos y no 'ls veu, se fá pobre y no s'ho creu

1 font, 1898.
Refrán qu'ensenya quan importa la presencia de l'amo pera que 's fassan be las cosas.
Dr. D. A. C. (1898): Lo Mestre Titas, 52 (18 juny 1898) «Passatemps. Recopilació de tots los adagis ó refrans catalans dignes de publicarse, ó sían: Sentencias tretas de la esperiencia, tresor antiquíssim de la Llengua Catalana, ab algunas frases y varias m», p. 3. Revista Lo Mestre Titas.

Amo que te mossos y no'ls veu se fa pobre y no se ho creu

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «A», p. 1. Manuscrit.

Amo que te mossos y no'ls veu, es fa pòbre y no se hu creu

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 19. Editorial Arte y Letras.

Amo que tè mòssos y nòls veu, se fa pobre y no s'ho creu

1 font, 1803.
Equivalent en llatí: Curator dominus melior fit semper agrorum.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Amo», p. 34.
Equivalent en castellà: Hacienda tu dueño te vea.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Amo», p. 34.

Amo que tè mossos y nols veu, se fa pobre y no s'ho creu

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: A donde no está el dueño, ahí está su duelo, ó no está su duelo | hacienda tu dueño te vea | pie de dueño estiercol en la heredad.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 640. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Amo que tè mossos y nols veu, se fa pobre y no se ho creu

1 font, 1847.
Adv. que no se deuhen abandonar las cosas propias al cuydado de altres.
Equivalent en castellà: Hcienda, tu amo te vea.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Amo», p. 2. Agencia Médica Catalana.

Amó que té mussós y nó'ls véu, se fa povre y nó s'hó créu

1 font, 1917.
Sinònim: Amo que té mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 170. Editorial Trabucaire.

Amo qui te moços y nols veu, se fa pobre y no s'ho creu

1 font, 1898.
Equivalent en castellà: Hacienda, tu dueño te vea.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «III. Sobre economía casolana». Estampa de'n Tomás Carreras.
Equivalent en llatí: Non beneres agitur, dóminus cum próvidus abrit.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «III. Sobre economía casolana». Estampa de'n Tomás Carreras.

Amo qui té mossos i no els veu es fa pobre i no s'ho creu

1 font, 1993.
Es refereix a qui té treballadors que fan feina per ell i no té esment a vigilar-los (D.). Vegi's n. 1430 i 1983.
Sinònim: Qui té (ranxo de) gent i no hi va, si és ric, pobre es fa / qui té obrers.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «128 Amo», p. 30. Institut Menorquí d'Estudis.

Amo qui té mossos y no'ls veu, se fa pobre y no s'ho creu

1 font, 1900.
Equivalent en llatí: Non bene ses agitur, dominus cum providus absit.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 17. Editorial Rourich.

Amu qui te mossus y no'ls veu, se fa pobre y no s'hu creu

1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1896-1897 (2a època) «Refranes menorquines», p. 77. Revista de Menorca.

El qui té mossos i no els veu es fa pobre i no s'ho creu

1 font, 1999.
Lloc: Cerdanya.
Web de la Cerdanya (1999): Refranys de la Cerdanya «Dites populars: Refranys». Web.

L'amo que als criats no veu, es fa pobre i no s'ho creu

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 185. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

L'amo que als criats no veu, s'hi fa pobre i no s'ho creu

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Amos i criats», p. 126. J. Huguet Pascual, editor.

L'amo que té criats y no'ls veu, es fa pòbre y no s'ho creu

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 133. Editorial Arte y Letras.

L'amo que té mossos i no els veu, es fa pobre i n s'ho creu

1 font, 2008.
La presència de l'amo fa que les feines o els negocis prosperin més.
Sinònim: Qui té criats i no els veu es fa pobre i no s'ho creu | Qui té gent i no hi va, de ric pobre es fa | Qui té gent llogada i no hi va, de ric pobre es fa | Qui té hisenda i no laveu, es fa pobre i no s'ho creu | Qui té jornalers i no els veu, s'empobreix.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.5. Gent foravilera. 4.5.1. Amos, criats i mossos / Pagesos, vinaters... Refranys», p. 222. Editorial Moll.

Lo ric que té mossos i no'ls veu se fa pobre i no s'ho creu

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/44/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui té criats i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de diners i negocis», p. 36. Seuba Edicions.

Qui té criats i no els veu, s'arruïna i no s'ho creu

1 font, 2020.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 132. Universitat Autònoma de Barcelona.

Qui té criats i no els veu, se fa pobre i no s'ho creu

1 font, 2016.
Los amos sempre han d'estar al damunt de la feina que fan los treballadors.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre 2. Paraules, frases fetes, dites, refranys, expressions i cançons «Lo treball», p. 49. Cossetània Edicions.

Qui te hisenda i no la veu se fa pobre i no s'ho creu

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui té hisenda i no la veu, se fa pobre i no s'ho creu

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Pie de dueño, estiércol en la heredad.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 831. Antoni López, Editor.

Qui te hisenda y no la veu se fa pobre y no s'ho creu

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Hacienda tu dueño te vea.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «363», p. 84. Imprenta de Saurí y Compañía.

Qui tè hisenda y no la veu se fa pobre y no s'ho creu

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Hacienda tu dueño te vea | El pié del dueño estiércol para la heredad.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 661. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Qui té hisenda y no la veu, se fa pobre y no s'ho creu

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 122. Editorial Rourich.

Qui tè hisenda y no la veu, se fa pobre y no se ho creu

1 font, 1847.
Exp. los perjudicis que porta lo condonar los interessos al cuydado dels altres.
Equivalent en castellà: Hacienda, tu dueño te vea.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Hisenda», p. 16. Agencia Médica Catalana.

Qui tè hisènda, y no la veu, se fa pobre, y no s'ho creu

1 font, 1805.
Equivalent en llatí: Curator dominus melior fit semper agrorum.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Hisenda», p. 4.
Equivalent en castellà: Hacienda tu dueño te vea.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Hisenda», p. 4.

Qui te isenda y no la ve se fa pobre y no su creu

1 font, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/17/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui té jornalers i no els veu, / torna pobre i no s'ho creu

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui a des ouvriers et ne les surveille pas, / devient pauvre sans s'en apercevoir.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 324. Robert Morel Editeur.

Qui te jornalers i no s'ho veu / es torna pobre i no s'ho creu

1 font, 1915.
De: Magriñà, Carles (1917-18)).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0072 «Alguns refrans recullits a Valls - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435090304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui té jornalers i no se'ls veu, es fa pobre i no s'ho creu

1 font, 1987.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Treball», p. 104. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui té jornalers i no se'ls veu, és fa pobre i no s'ho creu

1 font, 1937.
(1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 57 (Any II, 27-febrer-1937) «Aforismes i proverbis. El treball», p. 260. Revista Curiositats de Catalunya.

Qui té matxos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu

1 font, 1979.
Lloc: Castellfollit de Riubregós.
Farell i Domingo, J (1979): Revista Catalana de Geografia, 9-16 (1980-81), p. 5-79 «Castellfollit de Riubregós - Refranys i locucions de traginer - https://www.icgc.cat/bd/pubs/rcg/RCG_E1_09_16.pdf», p. 66. Institut d'Estudis Catalans.

Qui té moços i no 'ls veu, es pobre que no s'ho creu

1 font, 1915.
Vigilancia. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/87/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui te moços i no'ls veu se fa pobre i no s'ho creu

1 font, 1915.
Es molt natural que això passe perqué «Allí ahont no está l'amo no está Deu». De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Sinònim: Allí ahont no está l'amo no está Deu.
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0073 «Ramellet d'adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435120304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui té moços i no'ls veu, se fa pobre i no s'ho creu

1 font, 1914.
Sinònim: Qui té hisenda i no la veu, se fa pobre i no s'ho creu.
Equivalent en castellà: Obreros á no ver, dineros á perder | Hacienda, tu dueño te vea.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 832. Antoni López, Editor.

Qui té mosso i no el veu, es fa pobre i no s'ho creu

1 font, 2003.
Sinònim: Qui té jornalers i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVII. El poder instituït. Els amos i els criats», p. 130. Pagès Editors.

Qui té mossos (o jornalers) i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu

1 font, 1999.
La vigilància en els afers és bona cosa.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els amos, els criats i els mossos», p. 347. Edicions 62.

Qui té mossos (o obrers) i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu

1 font, 2012.
Sinònim: Veg. L'ull de l'amo engreixa el cavall 1.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «mosso». Editorial Barcanova.

Qui te mossos / i no'ls veu / es torna pobra / i no s'ho creu

1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/63/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui té mossos i no els veu / és fa pobre i no se ho creu

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Economia particular», p. 70. Autoedició.

Qui té mossos i no els veu / es torna pobre i no s'ho creu

1 font, 1999.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes. Encreuats «Del treball i diners», p. 41. Autoedició.

Qui té mossos i no els veu llaurar, deric pobre es fa

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui té mossos i no els veu, / es fa pobre i no s'ho creu

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 50. Autoedició.

Qui té mossos i no els veu, / es torna pobre i no s'ho creu

1 font, 1999.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De treball i diners», p. 35. Autoedició.

Qui té mossos i no els veu, / queda pobre i no sò creu

1 font, 1920.
Dites varies. Dites que ens recorden les feines del camp. De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Sarrià de Ter.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1920): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/1001/0019 «Cicle anual festiu, dites, treballs - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1351696». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui té mossos i no els veu, és fa pobre i no s'ho creu

1 font, 2016.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.

Qui te mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu

1 font, 2008.
Els negocis s'han de vetllar de prop i no deixar-los en mans d'altri.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Qui té mossos i no els veu, és pobre ans no s'ho creu

1 font, 1992.
Sinònim: Amo que té mossos i no els veu, se fa pobre i no s'ho creu.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI, p. 309. Columna Edicions.

Qui te mossos i no s'els veu es fa pobre i no s'ho creu

1 font, 2010.
Lloc: Vic (Osona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui té mossos i no s'els veu es torna pobre i no s'ho creu

1 font, 2010.
Lloc: Poblenou (Barcelona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui te mossos i no s'els veu, se fá pobra i no s'ho creu

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/43/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui té mossos i no s'ho veu, es fa pobre i no s'ho creu

1 font, 2010.
Parlant de Santa Coloma de Queralt, fent endreça, he trobat una col·lecció de refranys d'aquest poble que em va passar, a finals dels 60, en Josep Carreras, colomí de soca arrel i nat a inicis del segle XX.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2010): Correu «Aforismes encara usuals a la Segarra Alta tarragonina. Els treballs del camp». Correu electrònic.

Qui té mossos i no se'!ls véu, es fa pobre i no s'ho creu

1 font, 2020.
Equivalent en castellà: El ojo del amo engorda al caballo.
Correu / Terrafeta, Rosa Maria (2020). Correu electrònic.

Qui té mossos i no se'ls veu / es fa pobre i no s'ho creu

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mosso», p. 246. Edicions Polígrafa.

Qui té mossos i no se'ls veu es fa pobre i no s'ho creu

1 font, 2010.
Lloc: Vic (Osona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui té mossos i no se'ls veu es torna pobre que no s'ho creu

1 font, 1951.
Desaconsella deixar el patrimoni en mans estranyes.
Amades i Gelats, Joan (1951): Refranyer català comentat, p. 131. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui té mossos i no se'ls veu, és més pobre que no creu

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui a des valets et ne les surveille pas, / donne la preuve de son orgueil.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Estalvi i malgastar / Économie et gaspillage», p. 274. Robert Morel Editeur.

Qui té mossos i no se'ls veu, és més pobre que no creu...

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Qui a des valets et ne les tient pas à l'oeil, est plus pauvre qu'il ne croit.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Mossos i pagesos... Treballs i diners», p. 52. Sport-Entraide-Amitié.

Qui té mossos i no se'ls veu, és més pobre que no es creu

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Qui a des domestiques et ne les voit pas, est plus pauvre qu'il ne le coit.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Fortunes i deutes», p. 100. Autoedició.

Qui té mossos i no ses veu se fa pobre i no se ho creu

1 font, 1992.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Estaon.
Violant i Simorra, Ramon (1992): El cicle individual i familiar al Pallars. Garsineu Edicions.

Qui te mossos i no'ls veu / se fa pobre i no s'ho creu

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui té mossos i no'ls veu se fa pobre i no s'ho creu

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/72/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui tè mòssos y no 'ls veu se fa pobre y no s'ho creu

1 font, 1805.
Equivalent en llatí: Ni praesens obeas operas amiseris aera.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mòsso», p. 104.
Equivalent en castellà: Obreros á no ver, dineros á perder.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mòsso», p. 104.

Qui tè mossos y no 'ls véu, / se fá pobre y no s'ho créu

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Apéndix. Pagesias. I», p. 145. Imprempta de Carlos Latrobe.

Qui té mossos y no 'ls veu, se fá pobre y no s'ho creu

1 font, 1886.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 184. Centre Excursionista de Catalunya.

Qui tè mossos y no ls' veu, se fa pobre y no s'ho creu

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Prosodia. De las figuras gramaticales ortográficas. Ejemplos en que se ven usadas dichas figuras», p. 289. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Qui tè mossos y no se 'ls veu, se térna pobre y no se ho creu

1 font, 1903.
Equivalent en castellà: Obreros á no ver, dineros á perder | El ojo del amo engorda al caballo.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 159. Est. Tip. La Hormiga de Oro.

Qui té mossos y no se'ls veu se fa pobre y no s'ho creu

1 font, 1879.
Briz, Francesch Pelay; Matheu, F. (1879): Calendari catalá del any 1880, p. 55. Imprenta de L. Obradors.

Qui té mossos y no se'ls veu, se fa pobre y no s'ho creu

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Obreros á no ver, dineros á perder; ó el ojo del amo, engorda al caballo; ó el pie del dueño, estiércol para su heredad; ó Dios te dé ovejas, é hijos para ellas.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 234. Imp. de J. Horta.

Qui te mossos y no sels véu / Es mès pobre que no se créu

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «Q», p. 24. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Qui tè mossos y no sels veu, se fa pobre y no se ho creu

1 font, 1847.
Sinònim: (Hisenda) Qui tè hisenda y no la veu, etc.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Mosso», p. 19. Agencia Médica Catalana.

Qui te mossos y no'ls veu se fa pobre y no s'ho creu

1 font, 1883.
Sinònim: Molts se'n van al hospital per no veurer son cabal.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 21. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui tè mòssos y no'ls veu, se fa pobre y no s'ho creu

1 font, 1805.
Sinònim: V. Mòsso.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Véurer», p. 412.

Qui té mossos y no'ls veu, se fa pobre y no s'ho creu

1 font, 1912.
Pobre.
Equivalent en italià: Chi ha servi e a loro pon mente, la sua borsa ben lo sente.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 213. Web.

Qui tè mossos y nols veu, se fa pobre y no s'ho creu

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Obreros á no ver, dineros á perder.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 661. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Qui te mossos, y nols veu, se fa pobre, y no s'ho creu

1 font, 1814.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Sinalefa del pronom Se», p. 199. Web.

Qui té mossos, y nols' veu / es pobre ans no so creu

1 font, 1759.
Carles i Amat, Joan (1759): Aforismes catalans del Doctor Joan Carles Amat. Anyadits al ultim los versos del Judici Universal, p. 31. Joan Jolis, Estamper.

Qui te mossos, y nosl veu, se fa pobre y no s'ho creu

1 font, 1814.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Sinéresis y sinalefa del pronom Ell, lo y los. Ab adverbis», p. 193. Web.

Qui te negoci y no se'l veu, se fa pobre que no s'ho creu

1 font, 1915.
De: Bosch Comellas, Xavier (1921-22).
Lloc: Torà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0065 «Refrans i dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435020304201/6/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui té terra i no la veu / es fa pobre i no s'ho creu

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Terra», p. 77. Edicions Polígrafa.

Qui té terra i no la veu, es fa pobre i no s'ho creu (cont. 1)

1 font, 2011.
Equivalent en castellà: Similars: Es pastor muy descuidado el que no siente el lobo en su ganado | Después de la liebre ida, palos en la cama | Quien fue a Sevilla perdió su silla | Ares o no ares, renta me pagues | Quien mal hace, obrero coge.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 372. Web.

Qui té terra i no la veu, es fa pobre i no s'ho creu (cont. 2)

1 font, 2011.
Equivalent en castellà: Contraris: Al ojo del amo, engorda el caballo | Al ojo del amo engorda el marrano | Donde hay patrón no manda marinero.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 372. Web.

Qui té terra y no la veu, se fa pobre y no 'u creu

1 font, 1877.
Lloc: Mallorca.
Obrador i Bennàssar, Miquel (1877): Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes, 12, p458-460 «Just dues paraules», p. 459. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

Qui té treballadors i no els veu es torna pobre i no s'ho creu

1 font, 2010.
Lloc: Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui te treballadors i no els veu es torna pobre i no so creu

1 font, 2024.
Qui te personal al seu conte es bo que ho controli.
Lloc: Sant Guim de Freixenet.
L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs (2024): L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs «Llista de mots i expressions de la Segarra històrica - https://mots.efes.cat/llistat/totes». Web.

Qui té treballadors i no se'l veu, se fa pobre i no s'ho creu

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «17. El poder instituït - 17.1. Amos i criats». Web.

Qui té treballadors i no se'ls veu es fa pobre i no s'ho creu

1 font, 2022.
Refranys catalans poc coneguts.
Masnuria (2022): «https://twitter.com/nuriacm60/status/1486439179676438530». Twitter.

Qui té treballadors i no se'ls veu, se fa pobre i no s'ho creu

1 font, 1992.
Sinònim: Amo que té mossos i no els veu, se fa pobre i no s'ho creu.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII, p. 487. Columna Edicions.

Qui te treballadós y no se 'ls veu se fa pobre y no s'hu creu

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Qui té un jornaler i no el veu, es fa pobre i no s'ho creu

1 font, 2020.
Dita de la padrina.
Lloc: La Vilella Baixa (Priorat.
PCCD / Fernández Mestre, Francesc (2020): Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) «Formulari». Web.