Gos que lladra no mossega

98 recurrències en 27 variants.
Escolteu-ho gràcies al projecte Common Voice:

1. Ca mort no borda ni mossega (1993, 1 font)

Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Maldat», p. 179. Edicions Tres i Quatre.

2. Ca mort no lladra ni mossega (1992, 2 fonts)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 11», p. 444. Columna Edicions.

Quan s'elimina la causa s'elimina l'efecte.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Gossos i gats», p. 467. Edicions 62.

3. Ca mort no lladra, ni mossega (2006, 1 font)

Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la mort». Web.

4. Ca que lladra i no mossega, amb la corda s'arreplega (1992, 1 font)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 18», p. 447. Columna Edicions.

5. Ca que lladra no mossega (1944, 9 fonts)

Equivalent en castellà: Perro que ladra no muerde.

Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 50. Editorial Pòrtic.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «3. Animalades. C», p. 78. Edicions Tívoli.

Equivalent en castellà: Perro ladrador, poco mordedor.

Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 38. Editorial Diàfora.

Una persona que crida o ofereix molt, per norma general no fa res del que diu.

Equivalent en castellà: Perro ladrador, poco mordedor.

Lloc: Eivissa i Formentera.

Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 23. Institut d'Estudis Eivissencs.

Lloc: Eivissa.

Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 8, novembre 1944 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 130. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Els que criden i amenacen no solen atacar.

Lloc: Eivissa.

Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OH - Observacions d'humor», p. 110. Institut d'Estudis Eivissencs.

Sinònim: Gos que lladra no mossega.

Equivalent en castellà: Perro ladrador, poco mordedor | Perro que ladra ni muerde.

Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Lladrar», p. 75. Edicions 62.

Parla molt i fa poc.

Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Treballs i ocupacions. Condicions: droperia», p. 111. Edicions 62.

6. Ca que lladra, no mossega (1962, 7 fonts)

Qui molt crida, poc fa.

Els qui es criden bravatons | tost o tard faran la pega | ja es sap pels quatre cantons | ca que lladra, no mossega.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.7. Ca/Cussa. Refranys», p. 40. Editorial Moll.

Lloc: Eivissa.

Castelló Guasch, Joan (1974): Eivissa, 4, p 17-19 «Rondalla eivissenca. Es adagis», p. 20. Revista Eivissa.

Lloc: Eivissa i Formentera.

Castelló Guasch, Joan (1962): El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

Equivalent en castellà: Perro ladrador, poco mordedor.

Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 159. Editorial Diàfora.

Lloc: Mallorca.

Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. C», p. 26. Consell de Mallorca.

Equivalent en francès: Chien qui aboie, ne mord pas.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El gos, el ca / Le chien», p. 454. Robert Morel Editeur.

Qui crida molt, no fa res.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Animals. Menors», p. 159. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

8. Ca qui lladra no mossega (1993, 1 font)

Significa que les persones que criden molt no solen fer gaire mal (D.).

Equivalent en castellà: Perro que ladra no muerde.

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «494 Ca», p. 77. Institut Menorquí d'Estudis.

9. Cà qui lladra no mocega (1900, 1 font)

(Franc. Ital. Cast.)V. menaçar. Ovella.

Sinònim: Gat miolador, poch ratador.

Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «C», p. 20. Tarascó, Viladot & Cuesta.

12. Gos (o Ca) que lladra no mossega (1999, 4 fonts)

Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 7. Refranys de flora, fauna i natura». Llibres de l'Index, S.A..

Al·ludeix als qui amenacen o xerren molt de paraula, però que no arriben a convertir-ho en fets.

Sinònim: Com més por té el ca, més lladra.

Equivalent en castellà: Perro ladrador, poco mordedor.

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «gos». Editorial Barcanova.

Inutilitat dels crits.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Gossos i gats», p. 469. Edicions 62.

Sinònim: Gos que lladra no mossega [S&C: 688] | Gat miolador mai serà bon ratador [P: XI, 1038] | Gat maulador, mai no serà bon caçador. [S&C: 688].

Equivalent en francès: Chien qui aboie ne mord pas. [DG: XIV].

Font: [P: XI, 1056].

Sinònim: Gos que lladra no mossega [S&C: 688] | Gat miolador mai serà bon ratador [P: XI, 1038] | Gat maulador, mai no serà bon caçador. [S&C: 688].

Equivalent en francès: Chien qui aboie, ne mord pas. [S&C: 688].

Font: [P: XI, 1056].

Alude a las personas de muchas palabras y poca acción o, también, a las que amenazan sólo de palabra, por lo que no resultan peligrosas.

Sinònim: Gos que lladra no mossega [S&C: 688] | Gat miolador mai serà bon ratador [P: XI, 1038] | Gat maulador, mai no serà bon caçador. [S&C: 688].

Equivalent en castellà: Perro ladrador, poco mordedor. [S&C: 688].

Font: [P: XI, 1056].

Inutilitat dels crits | Els que parlen i criden molt no solen fer bona feina | Ens recorda que tothom fa el que diu.

Sinònim: Gos que lladra no mossega [S&C: 688] | Gat miolador mai serà bon ratador [P: XI, 1038] | Gat maulador, mai no serà bon caçador. [S&C: 688].

Equivalent en castellà: Perro ladrador poco mordedor. [DG: XIV].

Font: [P: XI, 1056].

When a dog barks at you, this does not necessarily mean that he intends to bite you.He may be just excited or frightened of you. The proverb means that a man who utters threats in a loud voice, or is given to noisy boasting, need not be taken seriously.

Sinònim: Gos que lladra no mossega [S&C: 688] | Gat miolador mai serà bon ratador [P: XI, 1038] | Gat maulador, mai no serà bon caçador. [S&C: 688].

Equivalent en anglès: Barking dogs seldom bite. [EPE: 32] - [S&C: 688].

Font: [P: XI, 1056].

13. Gos lladrador no és caçador (2013, 2 fonts)

Can.

Equivalent en gallec: Can ladrador, mal cazador.

Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 57. Cadernos de Fraseoloxía Galega.

Can.

Equivalent en gallec: Can que ladra nin morde nin caza.

Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 57. Cadernos de Fraseoloxía Galega.

Can.

Equivalent en gallec: Can que ladra non traba.

Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 57. Cadernos de Fraseoloxía Galega.

Gos.

Sinònim: Gos que lladra no mossega.

Equivalent en gallec: Can ladrador, mal cazador.

Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 109. Cadernos de Fraseoloxía Galega.

Gos.

Sinònim: Gos que lladra no mossega.

Equivalent en gallec: Can que ladra nin morde nin caza.

Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 109. Cadernos de Fraseoloxía Galega.

14. Gos lladrador, poc mossegador (1987, 2 fonts)

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 119. Editorial l'Esquer.

Lloc: Cocentaina (El Comtat).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

15. Gos que lladra no mosega (1831, 2 fonts)

Equivalent en castellà: Perro ladrador nunca buen mordedor.

D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «346», p. 80. Imprenta de Saurí y Compañía.

Lloc: València.

Lo Rat Penat (1879): Lo Rat-Penat. Calendari llemosí 1879: p169-170; 172 «Refranys», p. 174. Revista Lo Rat Penat.

16. Gos que lladra no mossega (1839, 31 fonts)

"Professor Lester": Avui «"Horòscop". "Escorpió"», p. B20. L'Avui / El Punt Avui.

El que habla mucho suele hacer poco.

Equivalent en castellà: Perro ladrador, poco mordedor.

Lloc: País Valencià.

Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «G», p. 71. Comercial Denes, SL.

N'hi ha amb sentit doble i es pot entendre pel sentit recte dels termes i també en sentit figurat.

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 101. Editorial Selecta-Catalonia.

Lloc: Alzira (Ribera Alta).

Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «G», p. 61. Ajuntament d'Alzira.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els gossos i els gats», p. 165. Pagès Editors.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «3. Animalades. G», p. 81. Edicions Tívoli.

Can.

Equivalent en gallec: Can ladrador, mal cazador.

Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 57. Cadernos de Fraseoloxía Galega.

Can.

Equivalent en gallec: Can que ladra nin morde nin caza.

Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 57. Cadernos de Fraseoloxía Galega.

Can.

Equivalent en gallec: Can que ladra non traba.

Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 57. Cadernos de Fraseoloxía Galega.

Gos.

Sinònim: Gos lladrador no és caçador.

Equivalent en gallec: Can que ladra non traba.

Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 109. Cadernos de Fraseoloxía Galega.

Lloc: Vall d'Albaida.

Claustre del CEIP Verge dels Desemparats d'Atzeneta d'Albaida (2010). Web.

Lloc: País Valencià.

Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «G», p. 79. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Refrans relatius als animals.

Lloc: País Valencià.

Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Prolec de Mariví Ferrandis i Olmos», p. 12. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Lloc: Blanes.

Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 181. Centre Excursionista de Catalunya.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals domèstics i de granja». Web.

Refrany que significa que les persones que criden i amenacen molt, són sovint les menys temibles.

Equivalent en castellà: Perro que ladra no muerde | Perro ladrador poco mordedor.

Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Gos», p. 130. Enciclopèdia Catalana.

Sinònim: A so de tabals no s'agafa (o no s'ha agafat mai) cap llebre.

Equivalent en castellà: Perro ladrador poco mordedor | Gato maullador, nunca buen cazador.

Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «14», p. 17. Garsineu Edicions.

Equivalent en castellà: Perro ladrador nunca buen mordedor.

Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 647. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Sovint qui crida molt només avisa, però no causa perjudicis.

Lloc: Cerdanya.

Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 231. Salvat, S.A. de Ediciones.

Sentit recte i sentit figurat.

Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els animals», p. 232. Editorial de Vecchi.

Quan un gos borda, això no vol dir que intenti de mossegar algú; senzillament, pot estar excitat o espantat d'algun soroll o moviment. A més, és obvi que mentre borda no pot mossegar.

En sentit metafòric ens diu que no hem de prendre seriosament els homes que criden molt o fan accions desmesurades.

Equivalent en castellà: Perro ladrador, poco mordedor (ho afegeixo jo).

Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els animals», p. 241. Editorial de Vecchi.

Lloc: Rosselló.

Lloc: Teulada (La Marina Alta).

Llopis, Vicent: Teulada «Refranys d'animals». Web.

Equivalent en esperanto: Kiu bojas, ne mordas | Koko krias fiere, sed ne danĝere.

Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Animals salvatges i domèstics | Sovaĝaj kaj hejmaj bestoj», p. 29. Associació Catalana d'Esperanto.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XI. Els animals. Gossos i gats», p. 257. Llibres de l'Index, S.A..

Lloc: Tortosa.

Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. G», p. 159. IQT.

Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Pego (Marina Alta) i València.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: València.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Rosselló.

Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Apéndix. Pagesias. V», p. 165. Imprempta de Carlos Latrobe.

Inutilitat dels crits.

Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «gat, gos, ca», p. 67. Editorial Millà.

Paraules sense fets.

Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Conversa», p. 88. Edicions 62.

Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).

Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

Lloc: Ulldecona.

Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 62. Web.

Lloc: Rosselló.

Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. G», p. 367. Web.

17. Gos que lladra no mossega (o perd el mos) (2014, 1 font)

Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «145 - Gos que lladra no mossega (o perd el mos)», p. 145. Blogger.

20. Gos que lladra, no mosega (1985, 1 font)

Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).

Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «G», p. 30. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

21. Gos que lladra, no mossega (1805, 20 fonts)

Lloc: Cocentaina.

Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Octubre», p. 6. Ajuntament de Cocentaina.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gos, gossa», p. 129. Editorial Millà.

El discurs comporta fets i la mesura reflexiva de l'emissió del discurs és necessària per a una actuació no precipitada.

Conca, Maria (1987): Paremiologia «1. La teoria dels actes de parla i les parèmies», p. 21. Publicacions de la Universitat de València.

Ref.

Equivalent en llatí: Haud multum allatrans solita est mordere lycisca.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Gos», p. 43.

Ref.

Equivalent en castellà: Perro ladrador, nunca buen mordedor.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Gos», p. 43.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 759», p. 813. Columna Edicions.

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El gos», p. 117. Garsineu Edicions.

Gos.

Equivalent en italià: Cane che abbaia non morde.

Significa que les persones que criden i amenacen molt, són sovint les menys temibles.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.

El qui parla molt, sol fer poc.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Equival a dir que qui té molta llengua té pochs fets.

Sinònim: Cutxo que baora, no tira a mos.

Equivalent en francès: Chien qui aboie ne mord pas.

Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Aforismes», p. 126. L'Avenç.

Equival a dir que qui té molta llengua té pochs fets.

Sinònim: Cutxo que baora, no tira a mos.

Equivalent en francès: Chien qui veut mordre n'aboie pas.

Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Aforismes», p. 126. L'Avenç.

Equival a dir que qui té molta llengua té pochs fets.

Sinònim: Cutxo que baora, no tira a mos.

Equivalent en castellà: Perro ladrador, poco mordedor ( o nunca buen mordedor).

Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Aforismes», p. 126. L'Avenç.

Equival a dir que qui té molta llengua té pochs fets.

Sinònim: Cutxo que baora, no tira a mos.

Equivalent en italià: Can che abbaja poco morde.

Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Aforismes», p. 127. L'Avenç.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 119. Editorial l'Esquer.

Lloc: Quart.

Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. G», p. 61. Ajuntament de Quart.

Els gossos que lladren molt, rarament mosseguen.

Equivalent en llatí: Canes plurimum latrantes, raro mordent.

Font: HW 2287a.

Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «412». Enciclopèdia Catalana.

Lloc: Penedès.

Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Agrícoles», p. 168. Museu de Vilafranca.

Lloc: Ontinyent.

Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. G», p. 140. Edicions Víctor.

Lloc: Cocentaina (El Comtat).

Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Equivalent en llatí: Canes qui plurimun latrant perraro mordent.

Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.

Perro.

Equivalent en castellà: Perro ladrador, poco mordedor.

Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 58». Autoedició.

22. Gos que lladra, no mossega. Però no et fies (1980, 1 font)

Lloc: Ribera.

Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Gats i gossos», p. 117. J. Huguet Pascual, editor.

24. Gos que lladre no mossega (1883, 1 font)

Sinònim: Ovella que bela pert bocí | Gat miolador may será bon ratador.

Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 24. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

27. Gós que lladra, no mosega (2020, 1 font)

Lloc: València.

El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.
Gos que lladra no mossega

Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «145 - Gos que lladra no mossega (o perd el mos)»

Un projecte de:

www.dites.cat

Ajudeu-nos a millorar

Formulari de contacte