Paremiologia catalana comparada digital

Gos que lladra no mossega

220 recurrències en 58 variants. Primera citació: 1736.

Gos que lladra no mossega

47 fonts, 1839.
El que habla mucho suele hacer poco.
Equivalent en castellà: Perro ladrador, poco mordedor.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «G», p. 71. Comercial Denes, SL.
Expressions on apareguen els animals. Raríssimes són les granges —no industrials— que no tinguen gos.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «VII. D'animals», p. 62. Autoedició.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «G», p. 126. Editorial Arte y Letras.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 88.
N'hi ha amb sentit doble i es pot entendre pel sentit recte dels termes i també en sentit figurat.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 101. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «G», p. 61. Ajuntament d'Alzira.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els gossos i els gats», p. 165. Pagès Editors.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «3. Animalades. G», p. 81. Edicions Tívoli.
Una persona que parla o amenaça molt, a l'hora de la veritat és inofensiva.
Eixe sempre està cridant a tothom, però no patisques, : «gos que lladra no mossega».
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Gos», p. 232. Llibres de l'Index, S.A.
Equivalent en gallec: Can ladrador, mal cazador.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 57. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Equivalent en gallec: Can que ladra nin morde nin caza.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 57. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Equivalent en gallec: Can que ladra non traba.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 57. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Sinònim: Gos lladrador no és caçador.
Equivalent en gallec: Can que ladra non traba.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 109. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Lloc: Vall d'Albaida.
Claustre del CEIP Verge dels Desemparats d'Atzeneta d'Albaida (2010). Web.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «G», p. 79. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Refrans relatius als animals.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Prolec de Mariví Ferrandis i Olmos», p. 12. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 181. Centre Excursionista de Catalunya.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals domèstics i de granja». Web.
Refrany que significa que les persones que criden i amenacen molt, són sovint les menys temibles.
Equivalent en castellà: Perro que ladra no muerde | Perro ladrador poco mordedor.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Gos», p. 130. Enciclopèdia Catalana.
Sinònim: A so de tabals no s'agafa (o no s'ha agafat mai) cap llebre.
Equivalent en castellà: Perro ladrador poco mordedor | Gato maullador, nunca buen cazador.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «14», p. 17. Garsineu Edicions.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 171. Autoedició.
Equivalent en castellà: Perro ladrador nunca buen mordedor.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 647. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Sovint qui crida molt només avisa, però no causa perjudicis.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Montané, Anna; Figuera, Agnès; Quílez, Enric, i Vigo, Salvador (2011): El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars «Refranys, adagis i proverbis», p. 544. Edicions Salòria.
Sovint qui crida molt només avisa, però no causa perjudicis.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 231. Salvat, S.A. de Ediciones.
Vol dir que el que molt amenaça poc mal fa. De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0073 «Ramellet d'adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435120304201/25/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Sentit recte i sentit figurat.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els animals», p. 232. Editorial de Vecchi.
Quan un gos borda, això no vol dir que intenti de mossegar algú; senzillament, pot estar excitat o espantat d'algun soroll o moviment. A més, és obvi que mentre borda no pot mossegar.
En sentit metafòric ens diu que no hem de prendre seriosament els homes que criden molt o fan accions desmesurades.
Equivalent en castellà: Perro ladrador, poco mordedor (ho afegeixo jo).
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els animals», p. 241. Editorial de Vecchi.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «G», p. 2. Manuscrit.
Que qui molt crida fa poc mal.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Expressions personals», p. 168. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys d'animals». Web.
Equivalent en esperanto: Kiu bojas, ne mordas | Koko krias fiere, sed ne danĝere.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Animals salvatges i domèstics | Sovaĝaj kaj hejmaj bestoj», p. 29. Associació Catalana d'Esperanto.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XI. Els animals. Gossos i gats», p. 257. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. G», p. 159. Impremta Querol, Tortosa.
A vegades una persona pot semblar molt nerviosa o tenir un caràcter complicat, tot i que després és tou i no fa res de dolent.
Nació Digital (2023): «Refranys catalans: els més populars i el seu significat - https://www.naciodigital.cat/noticia/258793/refranys-catalans». Nació Digital.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 122. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Pego (Marina Alta) i València.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: València (Horta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Apéndix. Pagesias. V», p. 165. Imprempta de Carlos Latrobe.
Inutilitat dels crits.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «gat, gos, ca», p. 67. Editorial Millà.
Professor Lester (1995): Avui «Horòscop. Escorpió», p. B20. L'Avui / El Punt Avui.
Gos que lladra. 21-3-1887.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_486.jpg. Manuscrit.
Paraules sense fets.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Conversa», p. 88. Edicions 62.
Els que assenten opinions.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Estudi preliminar», p. 20. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
I com els fenòmens físics, lo mateix que els morals, es repeteixen en totes les nacions, o parts habitades de la terra, ja que la humanitat és una mateixa, i tot home porta impressa, en el seu front des de que naix la idea del bé i del mal; i els dits fenòmens, a la fi apleguen a formular-se, primer en el llenguatge vivent i després en el llenguatge escrit. […] Per això veem refranys que tenen quasi la mateixa forma en valencià que en castellà […].
Equivalent en castellà: Perro que ladra, no muerde.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Pròleg escrit pel P. Lluís Fullana Mira (O.F.M.) per al «Refranyer valencià» recopilat per Estanislao Alberola i Manuel Peris Fuentes, publicat a València en 1928», p. 40. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «G», p. 27. Manuscrit.
Les dites i refranys populars també són plens de referències a animals, plantes i accidents geogràfics.
Lloc: Lleida.
Segre (2022): Segre «De refranys, frases fetes i altres dites - https://www.segre.com/ca/lectura/220807/de-refranys-frases-fetes-altres-dites_162876.html». Web.
Puix que l'ase sempre va al davant, començarem per la fauna.
Segre.com (2022): Segre.com «De refranys, frases fetes i altres dites - https://www.segre.com/noticies/lectura/2022/08/07/de_refranys_frases_fetes_altres_dites_179858_1676.html». Web.
Dels qui criden i amenacen.
Font: DSFF.
Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès (2023): Facebook «Com gat i gos (II) - https://www.facebook.com/photo/?fbid=717111840453665&set=a.448750787289773». Consorci per a la Normalització Lingüística.
Lloc: Sant Jaume d'Enveja (Montsià).
Tomás i Prats, Josep M. (2007): Jaume d'Enveija: història i etnografia «Refranys més comuns al nostre poble. Dites populars», p. 375. Germans Tomàs Prats.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 62. Web.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. G», p. 367. Web.

Gos que lladra, no mossega

30 fonts, 1805.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Octubre», p. 6. Ajuntament de Cocentaina.
Significa que les persones que criden i amenacen molt, són sovint les menys temibles.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «1 Gos Refr. b)». Editorial Moll.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 21 (1 de març de 1927) «Refraner. XVI. El gos», p. 375. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gos, gossa», p. 129. Editorial Millà.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
El discurs comporta fets i la mesura reflexiva de l'emissió del discurs és necessària per a una actuació no precipitada.
Conca, Maria (1987): Paremiologia «1. La teoria dels actes de parla i les parèmies», p. 21. Publicacions de la Universitat de València.
Equivalent en castellà: Perro ladrador, nunca buen mordedor.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Gos», p. 43.
Equivalent en llatí: Haud multum allatrans solita est mordere lycisca.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Gos», p. 43.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 759», p. 813. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El gos», p. 117. Garsineu Edicions.
Equivalent en italià: Cane che abbaia non morde.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 203. Web.
Significa que les persones que criden i amenacen molt, són sovint les menys temibles.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
El qui parla molt, sol fer poc.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Significa que el que més crida o protesta és habitualment qui menys actua.
Equivalent en castellà: Perro ladrador, poco mordedor.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 45. Web.
Equival a dir que qui té molta llengua té pochs fets.
Sinònim: Cutxo que baora, no tira a mos.
Equivalent en castellà: Perro ladrador, poco mordedor (o nunca buen mordedor).
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Aforismes», p. 126. L'Avenç.
Equival a dir que qui té molta llengua té pochs fets.
Sinònim: Cutxo que baora, no tira a mos.
Equivalent en francès: Chien qui aboie ne mord pas.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Aforismes», p. 126. L'Avenç.
Equival a dir que qui té molta llengua té pochs fets.
Sinònim: Cutxo que baora, no tira a mos.
Equivalent en francès: Chien qui veut mordre n'aboie pas.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Aforismes», p. 126. L'Avenç.
Equival a dir que qui té molta llengua té pochs fets.
Sinònim: Cutxo que baora, no tira a mos.
Equivalent en italià: Can che abbaja poco morde.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Aforismes», p. 127. L'Avenç.
Lloc: Pineda.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gos 4», p. 156. Edicions Polígrafa.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 10. Anubar Ediciones.
Lloc: Baix Empordà.
IESI la Bisbal (2014): IESI la Bisbal «Remeis i saviesa popular. Dites - http://www.xtec.cat/ieslabisbal/recull/ref4.htm». Blogger.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 11. Autoedició.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 119. Editorial l'Esquer.
Lloc: País Valencià.
Milherbes (2019): «https://twitter.com/lalb22/status/1130121481206325248». Twitter.
Lloc: Montsià - Baix Ebre.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 126. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. G», p. 61. Ajuntament de Quart.
Els gossos que lladren molt, rarament mosseguen.
Equivalent en llatí: Canes plurimum latrantes, raro mordent.
Font: HW 2287a.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «412». Enciclopèdia Catalana.
De: Ros - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «G», p. 163. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Agrícoles», p. 168. Museu de Vilafranca.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. G», p. 140. Edicions Víctor.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1976): «Dites sobre el gos», p. 106. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol II: El món agrícola. 2.7. La ramaderia i les bèsties, les bestioles i els ocells. Ca, gos», p. 42. Eixam Edicions.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.
Equivalent en llatí: Canes qui plurimun latrant perraro mordent.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Perro.
Equivalent en castellà: Perro ladrador, poco mordedor.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 58». Autoedició.
Lloc: País Valencià.
Valencià Grau Mitjà (2009): Valencià Grau Mitjà «Refranys - https://mitjaedu.wordpress.com/2009/12/31/refranys/». Web.

Ca que lladra no mossega

17 fonts, 1944.
Mentres lladra.
Lloc: Mancor.
Abrines Reynes, Joan (2021): Cultura popular mallorquina «Refranys». Web.
Mentres lladra.
Lloc: Mancor.
Abrines Reynes, Joan (2020): Cultura popular mallorquina «Refranys mallorquins - http://glosesidits.byethost7.com/dits.html». Web.
Qui molt crida, poc fa. No per més cridar, es té més raó.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1995): S'Unió de S'Arenal, 101 «Espigolant dins l'antigor (II). Animals», p. 22. S'Unió de S'Arenal.
Equivalent en castellà: Perro que ladra no muerde.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 50. Editorial Pòrtic.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «3. Animalades. C», p. 78. Edicions Tívoli.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Quan qualcú s'enfada molt però llavors es inofensiu.
Lloc: Mallorca.
Correu / Cardona Colomar, Inés (2013): Correu «Dites mallorquines». Correu electrònic.
Equivalent en castellà: Perro ladrador, poco mordedor.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 38. Editorial Diàfora.
Una persona que crida o ofereix molt, per norma general no fa res del que diu.
Equivalent en castellà: Perro ladrador, poco mordedor.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 23. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 8, novembre 1944 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 130. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 25. Ajuntament d'Inca.
Els que criden i amenacen no solen atacar.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OH - Observacions d'humor», p. 110. Institut d'Estudis Eivissencs.
Sinònim: Gos que lladra no mossega.
Equivalent en castellà: Perro ladrador, poco mordedor | Perro que ladra ni muerde.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Lladrar», p. 75. Edicions 62.
Parla molt i fa poc.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Treballs i ocupacions. Condicions: droperia», p. 111. Edicions 62.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Ca», p. 894. Editorial Selecta-Catalonia.
Mentres lladra.
Lloc: Mallorca.
Textos de humor (2015): 597 dites mallorquines, frases hechas mallorquinas, humor «https://textoshumor.elblogdehumor.com/2015/02/dites-mallorquines-frases-hechas.html», p. 74. Blogger.
Mentres lladra.
Lloc: Illes Balears.
Vich (2007): «Frases populars (ajuda) - https://www.racocatala.cat/forums/fil/59597/frases-populars-ajuda». Racó Català.

Ca que lladra, no mossega

10 fonts, 1926.
Lloc: Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Ca Refr. b)». Editorial Moll.
Significa que les persones que criden molt no solen fer gaire mal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mossegar Refr. a)». Editorial Moll.
Qui molt crida, poc fa.
Els qui es criden bravatons | tost o tard faran la pega | ja es sap pels quatre cantons | ca que lladra, no mossega.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.7. Ca/Cussa. Refranys», p. 40. Editorial Moll.
Les persones que criden molt no solen fer gaire mal.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Ca», p. 39. Editorial Moll.
Lloc: Eivissa.
Castelló Guasch, Joan (1974): Eivissa, 4, p 17-19 «Rondalla eivissenca. Es adagis», p. 20. Revista Eivissa.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1962): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Equivalent en castellà: Perro ladrador, poco mordedor.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 159. Editorial Diàfora.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. C», p. 26. Consell de Mallorca.
Equivalent en francès: Chien qui aboie, ne mord pas.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El gos, el ca / Le chien», p. 454. Robert Morel Editeur.
Qui crida molt, no fa res.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Animals. Menors», p. 159. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Gos (o Ca) que lladra no mossega

4 fonts, 1999.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 7. Refranys de flora, fauna i natura». Llibres de l'Index, S.A.
Al·ludeix als qui amenacen o xerren molt de paraula, però que no arriben a convertir-ho en fets.
Sinònim: Com més por té el ca, més lladra.
Equivalent en castellà: Perro ladrador, poco mordedor.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «gos». Editorial Barcanova.
Inutilitat dels crits.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Gossos i gats», p. 469. Edicions 62.
When a dog barks at you, this does not necessarily mean that he intends to bite you.He may be just excited or frightened of you. The proverb means that a man who utters threats in a loud voice, or is given to noisy boasting, need not be taken seriously.
Sinònim: Gos que lladra no mossega [S&C: 688] | Gat miolador mai serà bon ratador [P: XI, 1038] | Gat maulador, mai no serà bon caçador. [S&C: 688].
Equivalent en anglès: Barking dogs seldom bite. [EPE: 32] - [S&C: 688].
Font: [P: XI, 1056].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 105. Web.
Inutilitat dels crits | Els que parlen i criden molt no solen fer bona feina | Ens recorda que tothom fa el que diu.
Sinònim: Gos que lladra no mossega [S&C: 688] | Gat miolador mai serà bon ratador [P: XI, 1038] | Gat maulador, mai no serà bon caçador. [S&C: 688].
Equivalent en castellà: Perro ladrador poco mordedor. [DG: XIV].
Font: [P: XI, 1056].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 105. Web.
Alude a las personas de muchas palabras y poca acción o, también, a las que amenazan sólo de palabra, por lo que no resultan peligrosas.
Sinònim: Gos que lladra no mossega [S&C: 688] | Gat miolador mai serà bon ratador [P: XI, 1038] | Gat maulador, mai no serà bon caçador. [S&C: 688].
Equivalent en castellà: Perro ladrador, poco mordedor. [S&C: 688].
Font: [P: XI, 1056].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 105. Web.
Sinònim: Gos que lladra no mossega [S&C: 688] | Gat miolador mai serà bon ratador [P: XI, 1038] | Gat maulador, mai no serà bon caçador. [S&C: 688].
Equivalent en francès: Chien qui aboie ne mord pas. [DG: XIV].
Font: [P: XI, 1056].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 105. Web.
Sinònim: Gos que lladra no mossega [S&C: 688] | Gat miolador mai serà bon ratador [P: XI, 1038] | Gat maulador, mai no serà bon caçador. [S&C: 688].
Equivalent en francès: Chien qui aboie, ne mord pas. [S&C: 688].
Font: [P: XI, 1056].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 105. Web.

Gos bordador, poc mossegador

4 fonts, 1996.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals», p. 22. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.
Rull Muruzàbal, Xavier (2011): Sant Tornem-hi «España va bien (sic)». Blogger.

Gos lladrador, no és caçador

4 fonts, 1926.
Vol dir que el qui crida molt, prevé els seus enemics i fa que se'n guardin.
Lloc: val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «1 Gos Refr. a)». Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Vol dir que el qui crida molt, prevé els seus enemics i fa que se'n guardin.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Qui anuncia les seues intencions, està avisant la possible presa.
Sinònim: Similars: Qui envia, no va | Gat amb guants no agafa rates.
Equivalent en castellà: Gato que mucho maúlla, poco caza || Similars: Gato con cascabel, ni el ratón ve | Perro ladrador, poco mordedor | No quiero perro con cencerro | Por la boca muere el pez.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 43. Web.

Gos lladrador no és caçador

3 fonts, 1969.
Equivalent en gallec: Can ladrador, mal cazador.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 57. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Equivalent en gallec: Can que ladra nin morde nin caza.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 57. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Equivalent en gallec: Can que ladra non traba.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 57. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Sinònim: Gos que lladra no mossega.
Equivalent en gallec: Can ladrador, mal cazador.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 109. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Sinònim: Gos que lladra no mossega.
Equivalent en gallec: Can que ladra nin morde nin caza.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 109. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Equivalent en francès: Chien qui aboie, n'est pas chasseur.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El gos, el ca / Le chien», p. 458. Robert Morel Editeur.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. G», p. 140. Edicions Víctor.

Gos que lladra no mosega

3 fonts, 1831.
Equivalent en castellà: Perro ladrador nunca buen mordedor.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «346», p. 80. Imprenta de Saurí y Compañía.
Lloc: València (Horta).
Lo Rat Penat (1879): Lo Rat-Penat. Calendari llemosí 1879: p169-170; 172 «Refranys», p. 174. Revista Lo Rat Penat.
Gos que lladra. 28-5-1872.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_485.jpg. Manuscrit.

Gòs que lladra no mossega

3 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: Perro ladrador nunca buen mordedor.
Bordas, Luis (1857): Colección de temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano, y practicar las reglas de la gramática castellana «Método práctico para enseñar a escribir y hablar la lengua castellana, a los que reciben la segunda enseñanza en Catalunya. Refranes», p. 155. Libreria de la Sr. Viuda de Mayol.
Equivalent en castellà: Perro ladrador nunca buen mordedor.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Gòs», p. 410.
Equivalent en llatí: Ne morsum timeas a cane multum latrante.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Gòs», p. 410.
Ref. que ensenya que de ordinari los que parlan mòlt fan poc.
Equivalent en castellà: Perro ladrador poco mordedor, ó nunca buen mordedor.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gòs», p. 1038. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que de ordinari los que parlan mòlt fan poc.
Equivalent en francès: Chien qui aboie ne mord pas.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gòs», p. 1038. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que de ordinari los que parlan mòlt fan poc.
Equivalent en italià: Can che abbaja poco morde.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gòs», p. 1038. Impremta de Josep Torner.
Ref. que ensenya que de ordinari los que parlan mòlt fan poc.
Equivalent en llatí: Ne morsum timeas a cane multum latrante.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gòs», p. 1038. Impremta de Josep Torner.

Gos que lladra no mossega (l'afegeixo jo)

3 fonts, 1915.
De: Gisbert Esteller, Ramón (1916).
Equivalent en castellà: Perro ladrador nunca buen mordedor.
Lloc: Reus.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0105-0042 «Proverbios zoológicos castellanos - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434300304201/225/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Equivalent en castellà: Perro ladrador, poco mordedor.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «IX. Uns quants més de castellans», p. 93. Autoedició.
Equivalent en castellà: Perro ladrador, poco mordedor.
Lloc: S'Arenal.
Tomeu de Son Grau (1993): S'Unió de S'Arenal, 70 «Desarrugue el entrecejo. 10 refranes», p. 28. S'Unió de S'Arenal.

Ca mort no lladra ni mossega

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 11», p. 444. Columna Edicions.
Quan s'elimina la causa s'elimina l'efecte.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Gossos i gats», p. 467. Edicions 62.

Ca qui lladra no mossega

2 fonts, 1926.
Significa que les persones que criden molt no solen fer gaire mal (D.).
Equivalent en castellà: Perro que ladra no muerde.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «494 Ca», p. 77. Institut Menorquí d'Estudis.
Equivalent en llatí: Canis timidus vehementius latrat quam mordet.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 22. Consell de Mallorca.
Equivalent en alemany: Furchtsame Huntle bellen am meisten (Trad.: Cans porucs a lo més lladren).
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 23. Consell de Mallorca.
Equivalent en anglès: Barking dog never bite (Trad.: Ca qui lladra no mossega).
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 23. Consell de Mallorca.
Equivalent en castellà: Perro ladrador, nunca buen mordedor.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 23. Consell de Mallorca.
Equivalent en francès: Chien qui aboie ne mord pas.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 23. Consell de Mallorca.
Equivalent en italià: Can che abbaia non morde.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 23. Consell de Mallorca.

El gos que lladra no mossega

2 fonts, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 178. Autoedició.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.

Gos lladrador, mal caçador

2 fonts, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El gos», p. 117. Garsineu Edicions.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 5. Del món de les bèsties», p. 68. Edicions Salòria.

Gos lladrador, poc mossegador

2 fonts, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 119. Editorial l'Esquer.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Gos que borda, no mossega

2 fonts, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys sobre les bèsties», p. 31. Pagès Editors.
Se'ls en va l'energia per la boca.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

Gós que lladra, no mosega

2 fonts, 1919.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «G», p. 35. Real Academia de Historia.

Gos que lladra, no mosega

2 fonts, 1915.
De: Valors i Albors, Antoni (1917-18).
Lloc: Alcoy i contorn.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0088 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435650304201/17/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «G», p. 30. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Gos que lladra, poc mossega

2 fonts, 2008.
De: Alumnes de 8è del Col·legi Públic Gil Cristià.
Lloc: La Selva del Camp.
Font: La Selva popular i tradicional: refranys, endevinalles, cançons del tió, remeis, oracions remeieres. (Sant Jordi, 1981).
Ajuntament de la Selva del Camp (2024): Ajuntament de la Selva del Camp «Refranys. Refranys referents a familiars - https://www.laselvadelcamp.org/pagina/refranys». Web.
(2008): L'Estel «Refranys d'animals», p. 32. Revista L'Estel.

Gos que lladre no mossega

2 fonts, 1883.
Sinònim: Ovella que bela pert bocí | Gat miolador may será bon ratador.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 24. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Pledebuit (2016): Gent del Masnou, 3a època, núm. 338 (gener del 2016) «Arran de sòl», p. 22. Web.

Gos que lladre, no mossegue

2 fonts, 1980.
Refranys mariners d'aspectes socioeconòmics.
Lloc: Peníscola.
Ayza i Roca, Alfred (1980): ««Refranys mariners»», p. 60. Revista Peñíscola.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Ayza Roca, Alfred (1981): El món mariner a Peníscola. Estudi lexicogràfic i de cultura popular «Modismes i refranys mariners. D'aspectes socioeconòmics».

Gos que molt burna, poc mossega

2 fonts, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Escola Municipal de Formació Professional de Flix (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Visió del món», p. 76. Escola Municipal de Formació Professional de Flix.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Visió del món», p. 76. Autoedició.

Ca (o gos) que lladra no mossega

1 font, 2021.
Sinònim: Fa més el llop callant que el gos lladrant.
Equivalent en castellà: Perro ladrador poco mordedor.
Dialectes (2021): «Com es diu en català?». Facebook.

Ca (o gos) que lladra, no mossega

1 font, 1926.
Vol dir que els qui criden molt i amenacen, no solen escometre.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «1 Lladrar Refr. a)». Editorial Moll.

Ca mort no borda ni mossega

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Maldat», p. 179. Edicions Tres i Quatre.

Ca mort no lladra, ni mossega

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la mort». Web.

Cá mort no lladra, ni mossega

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 27. Editorial Rourich.

Ca que jaupa, no mossega

1 font, 1986.
Il sait aussi que les insultes des gens ne peuvent l'atteindre.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1986): Terra Nostra, 59 - Elements de folklore «El ca (o el gos) dins el nostre folklore», p. 34. Terra Nostra.

Ca que jaupa, no mossega!

1 font, 2020.
Il sait aussi que les insultes des gens ne peuvent l'atteindre.
Correu / Vera Grau, Idali (2020), p. 34.

Ca que lladra i no mossega, amb la corda s'arreplega

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 18», p. 447. Columna Edicions.

Ca que lladre, no mossega

1 font, 1988.
Aquests que criden molt, no solen ésser molt valents.
Lloc: S'Arenal.
S'Unió de S'Arenal (1988): S'Unió de S'Arenal, 13 «Refranys Mallorquins», p. 17. S'Unió de S'Arenal.

Ca que lledra, no mossega

1 font, 1953.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1953): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

Cà qui lladra no mocega

1 font, 1900.
(Franc. Ital. Cast.)V. menaçar. Ovella.
Sinònim: Gat miolador, poch ratador.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «C», p. 20. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Cà qui lladra, no mossega

1 font, 1905.
Proverbis franceses.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis franceses», p. 159. Stampa Elzeveriana.

Cà qui lladra, no mossega gayre

1 font, 1905.
Proverbis italians.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis italians», p. 195. Stampa Elzeveriana.

Goç que lladra, no mocega

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Perro ladrador, nunca buen mordedor.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. G», p. 805. Antoni López, Editor.

Gos lladrador no es cazador

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «G», p. 35. Real Academia de Historia.

Gos lladrador, né és caçador

1 font, 1976.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1976): «Dites sobre el gos», p. 106. Almanac Català del Rosselló.

Gos lladrucador poc mossegador

1 font, 2007.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «G», p. 32. Autoedició.

Gos nyaulador, poc mossador

1 font, 1995.
Font: ME, CO, FX, MR, MS, VT, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «dir i desdir», p. 62. Instituto de Estudios Turolenses.

Gos que aventa, no mossega

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 282. Editorial Antinea.

Gos que lladra / no mosega

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «'Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/23/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Gos que lladra / no mossega

1 font, 1933.
Hi ha casos en que el sentit és doble i es pot entendre pel recte significat dels termes i en sentit figurat.
Amades i Gelats, Joan (1933): Origen i sentit d'alguns proverbis «Introducció», p. 15. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

Gos que lladra no mòssega

1 font, 1805.
Sinònim: V. Gòs.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mòssegar», p. 104.

Gos que lladra no mossega (o perd el mos)

1 font, 2014.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «145 - Gos que lladra no mossega (o perd el mos)», p. 145. Blogger.

Gos que lladra, gos que no mossega

1 font, 2021.
Aplicable també a les persones.
Equivalent en castellà: Perro ladrador, poco mordedor.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «G», p. 110. Autoedició.

Gos que lladra, no mocega

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 57. Librerías París-Valencia.

Gós que lladra, no mossega

1 font, 2001.
Lloc: Alcoi (L'Alcoià).
Castañer Boronat, Francisco (2001): Bon pilot. Bon farinot. Col·lecció de refranys alcoians «G», p. 187. CIA.

Gos que lladra, no mossèga

1 font, 1910.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1910): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VI. Manresa, agost-setembre de 1910, núm. 44», p. 72. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Gos que lladra, no mossega. Però no et fies

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Gats i gossos», p. 117. J. Huguet Pascual, editor.

Gos que lladra…, no mossega

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Gos que lladre, no mossega

1 font, 1961.
Però no ens en fièm.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «G», p. 39. Autoedició.

Gos que molt lladra poc mossega

1 font, 2007.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «G», p. 32. Autoedició.

Lo gos que buix no mossega

1 font, 2008.
«Tranquil —en Josep va ficar-hi cullerada—, lo gos que buix no mossega.».
Lloc: Garrigues.
Revés i Revés, Ignasi (2008): Oli en un llum «Capítol IX. De Tots Sants a Sant Andreu», p. 139. Editorial Fonoll.

Mentre lladra el ca, no et mossegarà

1 font, 1995.
Però deixava que es desfoguessin. mentre lladra el ca, no et mossegarà, pensava.
Bofarull i Terrades, Manuel (1995): Figures vora el rec, p. 131. Columna Edicions.

Tant lladri el ca, sols que no mossec

1 font, 2000.
Les persones que criden molt no solen fer gaire mal.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Ca», p. 39. Editorial Moll.

Tant lladri es ca, sols que no mossec

1 font, 1926.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Ca Refr. c)». Editorial Moll.