Paremiologia catalana comparada digital

El peix gros es menja el xic

162 recurrències en 81 variants. Primera citació: 1736.

El peix gros es menja el petit

23 fonts, 1949.
ACCAT (2012): Correu «Refranys per al Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
ACCAT (2012): «Refranys per a l'itinerari del Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
El qui comanda, té més força, més doblers, etc., passa per damunt els drets dels més petits.
Sinònim: Peix fa mal a peix.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «7. Marina i pesca. (Per a peix, Veg. tb. 9.5.1. Aliments. Refranys», p. 253. Editorial Moll.
Significa que els poderosos sempre dominen sobre els pobres o dèbils.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Menjar», p. 74. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.2 Propostes didàctiques per a 2n i 3r cicles de l'Educació Primària. 1.4. El dòmino», p. 203. Editorial Moll.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 110. Pagès Editors.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. La pobresa», p. 72. Garsineu Edicions.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De tota mena», p. 66. Autoedició.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LA TERRA I ELS SEUS PRODUCTES. LA MAR», p. 7. L'Avui / El Punt Avui.
El feble sempre està a mercè del fort.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els diners», p. 129. Editorial de Vecchi.
Lloc: Cat., Bal., Val.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Peix», p. 232. Edicions Polígrafa.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «9. Qui té duros fuma puros, qui té rals fuma «Ideals»», p. 94. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Equivalent en esperanto: Fiŝo pli granda malgrandan englutas.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Animals salvatges i domèstics | Sovaĝaj kaj hejmaj bestoj», p. 29. Associació Catalana d'Esperanto.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XI. Els animals. Els peixos», p. 256. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 28 - Dites sobre Natura i Bestià - https://www.lopedris.cat/dites-sobre-natura-bestia-c1001». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre el bestiar». Web.
Lloc: Santa Coloma de Gramenet.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Equivalent en castellà: El pez grande se come al chico (o al pequeño) | EL pez grande se traga al chico.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Gros», p. 70. Edicions 62.
Equivalent en llatí: Piscem vorat maior minorem.
Font: HW 21508f.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2269». Enciclopèdia Catalana.
El feble és sempre a la mercè del fort.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «peix, peixet», p. 117. Editorial Millà.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. c) De la mar», p. 23. Editorial Acebo.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Peix», p. 900. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Agrícoles», p. 169. Museu de Vilafranca.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 34. Web.

A la mar i a la terra, el peix gros es menja el petit

12 fonts, 1981.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «peix», p. 204. Editorial Millà.
Cavall Fort (1981): Cavall Fort, núm. 447 (març 1981) «El que diuen els refranys sobre… El peix». Cavall Fort.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «La mar i la seva gent». Correu electrònic.
Dita al·lusiva a la supremacía del poderós, continuació, encara que completada, de dites llatines antigues.
Font: cfr. II.270.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 4», p. 81. Edicions 62.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mar». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 167. Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent», p. 27. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent». Web.
Pujol i Vila, Josep (1998): L'Estel «Refranys populars (I). La mar i la seva gent», p. 27. Revista L'Estel.
Lloc: Manresa (Bages).
Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats, p. 44. Zenobita Edicions.

El peix gros es menja el xic

8 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1022. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: A la mar i a la terra, el peix gros es menja el xic.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els peixos», p. 167. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La natura. Mar», p. 252. Edicions Tres i Quatre.
Correig, M.; Cugat, L.; Rius, D. (1984): Una capseta blanca que s'obre i no es tanca «Els animals. Peixos», p. 74. Graó Editorial.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 7. Refranys de flora, fauna i natura». Llibres de l'Index, S.A.
Qui té més poder o fortuna pot més que els altres i s'aprofita del seu avantatge.
Sinònim: L'esparver persegueix els ocells || Similars: La gallina de dalt caga la de baix | L'esparver encanta els ocells perquè es deixen agafar | L'esparver encanta els ocells que vol menjar perquè es deixen agafar.
Equivalent en castellà: El pez grande se come al chico | Aunque la garza vuela muy alta, el halcón la mata.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 36. Web.
Es diu dels que abusen de la seva força o poder.
Equivalent en castellà: El pez grande se come al chico.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «peix». Editorial Barcanova.

El peix gros es menja el menut

7 fonts, 1987.
Expressions on apareguen els animals. D'altres animals.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «VII. D'animals», p. 66. Autoedició.
Significa que la gent poderosa domina els dèbils.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 19. Editorial l'Esquer.
El feble i escarransit, socialment parlant, sempre té les de perdre davant les persones importants.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «4. Estiu. 4.5.5.1. Frases fetes i locucions sobre la mar i el peix», p. 112. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 123. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 128. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
De: Ros - Alberola.
Sinònim: El peix gros es menja el flaquet.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 123. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 131. Edicions Víctor.

Es peix gros es menja es petit

5 fonts, 1944.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1972): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 11, març 1945 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 178. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Els febles no poden oposar-se als poderosos.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «RJ - Relacions jeràrquiques», p. 152. Institut d'Estudis Eivissencs.
Significa que els poderosos sempre dominen damunt els pobres o dèbils (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2145 Peix», p. 295. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 18. Setmanaris i Revistes, SL.

El peix gran es menja el xicotet

4 fonts, 2008.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Té avantatge qui és superior, perque poseeix més recursos, força, tamany, etc.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Significa que el poderós o el ric, volent o sense voler-ho, perjudiquen el pobre o el ciutadà del carrer.
Equivalent en castellà: El pez grande se come al chico.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 167. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 36. Web.
(2008): L'Estel «Dites i refranys», p. 23. Revista L'Estel.

Lo peix gros se minja al menut

4 fonts, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «20. La natura - 20.2. Mar i riu». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 129. Universitat Autònoma de Barcelona.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 117. Onada Edicions.

A la mar i a la terra, el peix gros es menja al petit

3 fonts, 1988.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys del Mar. Dites sobre el mar». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del mar», p. 161. Editorial Millà.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Cloenda. Refrnays mariners per navegar terra endin», p. 117. Editorial Noray.

El peix gran es menja el menut

3 fonts, 1996.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 86.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «E», p. 73. Autoedició.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Millan i Roca, Lluís (1996): La Ràpita en el temps «Dites, refranys mariners. El peix», p. 336. Autoedició.

Es peix gros se menja es petit

3 fonts, 1999.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. E», p. 36. Consell de Mallorca.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 25. Ajuntament d'Inca.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VI. Voluntat. Sèrie A. Poder. Refranys», p. 105. Hora Nova.

El peix gran es menja al menut

2 fonts, 1996.
Refrans relatius a la mar.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Prolec de Mariví Ferrandis i Olmos», p. 11. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
El peix és un animal que en moltes coasions viu de forma gregària, formant moles per a tenir més probabilitats de supervivència.
Sinònim: Lo peix gros se menja al flaquet | Lo peix gros se menja al menut.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.12. Els éssers marins», p. 159. Edicions del Bullent.

El peix gran es menja al xicotet

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Significa que qui té més poder o diners acaba fent desaparéixer els competidors. Es refereix, sobretot, a empreses i negocis.
Equivalent en castellà: El pez grande se come al chico.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 449. Web.

El peix gros / es menja el petit

2 fonts, 1997.
La gent poderosa sempre domina la gent dèbil o la gent pobra.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.3 Propostes didàctiques per a l'Educació Secundària», p. 239. Editorial Moll.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 18. Autoedició.

El peix gros es menja al menut

2 fonts, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 17. Anubar Ediciones.
Quan un mateix refrany té diverses versions, les especifiquem.
Sinònim: El peix gros es menja al flaquet.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Aclariment previ», p. 29. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El peix gros es menja el xic (o el petit)

2 fonts, 1999.
Sinònim: Tots els rocs van (o fan cap) als pedregals (o al mateix tarter).
Equivalent en castellà: El pez grande se come al chico (o al pequeño).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «644», p. 189. Garsineu Edicions.
Els poderosos anul·len els més dèbils.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Els peixos», p. 461. Edicions 62.

Els peixos grossos es mengen els petits

2 fonts, 1961.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «Animals», p. 31. Editorial Joventut.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «E», p. 17. Autoedició.

Els peixos grossos sempre es menjaran els menuts

2 fonts, 1969.
Gheorghe, Gabriel (1986): Proverbele româneşti şi proverbele lumii romanice, p. 307.
Equivalent en francès: Les gros poissons mangeront toujours les petits.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Els peixos, el gripau, el lluert / Les poissons, le crapaud, le lézard», p. 500. Robert Morel Editeur.

Lo peix gros se menja al flaquet

2 fonts, 2001.
Hi ha unitats fraseològiques en què les variants diatòpiques documentades posen de manifest que la font d'aquestes primeres anotacions en reculls devia ser la informació oral.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 112. Revista Caplletra.
El peix és un animal que en moltes coasions viu de forma gregària, formant moles per a tenir més probabilitats de supervivència.
Sinònim: El peix gran es menja al menut | Lo peix gros se menja al menut.
Font: Ros 1736:66.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.12. Els éssers marins», p. 159. Edicions del Bullent.

Lo peix gros se menja al menut

2 fonts, 1915.
Significa que el que te mes forsa guanya; que els rics abusen dels pobres, etc. De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0073 «Ramellet d'adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435120304201/29/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
El peix és un animal que en moltes coasions viu de forma gregària, formant moles per a tenir més probabilitats de supervivència.
Sinònim: El peix gran es menja al menut | Lo peix gros se menja al flaquet.
Font: Escrig 1887:952.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.12. Els éssers marins», p. 159. Edicions del Bullent.

A la mar i a la terra, el peix gros es menja el xic

1 font, 2003.
Sinònim: El peix gros es menja el xic.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els peixos», p. 167. Pagès Editors.

A la mar i a la terra. el peix gros es menja el petit

1 font, 2000.
Font: 5.000 refranys de nostra terra.
(2000): L'Estel «Refranys. La mar», p. 15. Revista L'Estel.

El peix gran es menja al petit

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 22. Autoedició.

El peix gran es menja el petit

1 font, 2006.
No sempre guanya qui té raó.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Diversos», p. 63. Curbet CG Edicions.

El peix gran es menja el xic

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de bèsties i d'altres», p. 62. Seuba Edicions.

El peix gran es menja sempre el peix menut

1 font, 1995.
Mora, Ignasi (1995): Avui «Diàleg. Llengües agonitzants», p. C1. L'Avui / El Punt Avui.

El peix gran se menja al menut

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 55. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

El peix gran sempre es menja el petit

1 font, 1989.
Lloc: S'Arenal.
Perelló, Jordi (1989): S'Unió de S'Arenal, 20 «De nuestra Parroquia. Per construir la pau, respectar les minories», p. 27. S'Unió de S'Arenal.

El peix gran, es menja el petit

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El peix», p. 119. Garsineu Edicions.

El peix gros de menja el xic

1 font, 2012.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «Refranys de pescadors i de mariners». Correu electrònic.

El peix gros es menja al flaquet

1 font, 1989.
Quan un mateix refrany té diverses versions, les especifiquem.
Sinònim: El peix gros es menja al menut.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Aclariment previ», p. 29. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El peix gròs es menja al menut

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 78. Editorial Arte y Letras.

El peix gros es menja al més menut

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «E», p. 22. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

El peix gros es menja el flaquet

1 font, 1989.
Sinònim: El peix gros es menja el menut.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 123. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El peix gros es menja el peix petit

1 font, 2009.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «III. Animals i molta saviesa», p. 27. Autoedició.

El peix gros es menja el xicotet

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Constatació i evidències», p. 142. Editorial Sargantana.

El peix gros es menja sempre el petit

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 133. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

El peix gros sempre es menja el petit

1 font, 2000.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. E», p. 51. Ajuntament de l'Escala.

El peix gros sempre's menja al petit

1 font, 1922.
Lloc: Tivissa.
Callau i Nogués, Josep (1922): Varietats útils «Refráns dels avis», p. 74. Manuscrit.

El peix gros… es menja el petit

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

El peix més gran es menja el menut

1 font, 1995.
D'ençà que la multitud d'etòlegs que publiquen observacions pertinents confirmen, rebutgen o matisen les intuïcions contingudes en la tradició de les faules o en dites populars de l'estil de…
Bru de Sala, Xavier (1995): Avui «Diàleg. Ximpanzès polítics», p. C1. L'Avui / El Punt Avui.

El peix mes gros es menja'l menut

1 font, 1915.
De: Valors i Albors, Antoni (1917-18).
Lloc: Alcoy i contorn.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0088 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435650304201/17/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

El pex gros manja al petit

1 font, 1858.
Equivalent en castellà: El pez gordo se come al chico.
Lloc: Menorca.
Soler, Julio (1858): Gramática de la lengua menorquina «Refranes é idiotismos», p. 109. Editorial Claret.

El pex gros se menge el menut

1 font, 1752.
Equivalent en llatí: In causa superiori inferiorem esse patitur.
Burguera, Fra Miquel (1752): Preceptes, elegancias, calendas y frases que se enseñan en las escolas de gramatiga de la provincia de S. Francesch de Mallorca «Phrases perutiles, et adagia venusta. Sub littera E», p. 25. Casa de Miquel Cerdá.

Els peixos grossos mengen als xics

1 font, 1992.
Sinònim: Peix fa mal a peix | Quan veus peix qui lluu, altre n'han menjat | El bou gros al flac venç.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1422», p. 36. Columna Edicions.

Els peixos grossos se mengen als petits

1 font, 1915.
De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/73/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Els peixos grossos se mengen els xics

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Els peixos grossos sempre es menjaràn els petits…

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Toujours les gros poissons mangeront les petits…
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Matxos… gats i gossos», p. 82. Sport-Entraide-Amitié.

Els pexos grossos es menjen els xics

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 15 de setembre de 1908, núm. 23», p. 87. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Es peix gros es menja es peix petit

1 font, 2010.
Aplicable a qualsevol àmbit de la vida.
Lloc: Cadaqués (Empordà).
Contos, Montserrat (2010): Ditxos a Cadaqués, p. 88. Ajuntament de Cadaqués.

Es peix gròs se menja es petit

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXV.- Marina», p. 309. Institut Menorquí d'Estudis.

Es peix gros sempre es menja es petit

1 font, 1986.
Equivalent en castellà: El pescado grande se come al chico.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 55. Institut d'Estudis Eivissencs.

Es peix gros, se menja es petit

1 font, 1984.
Es poderós domina.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Marina», p. 228. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Lo peix gord se minge al menut

1 font, 1995.
Font: BM, AI, CR, FX, G, R, ME, MR, MS, S, TC, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «la voluntat i el poder», p. 71. Instituto de Estudios Turolenses.

Lo peix gran se menge lo menut

1 font, 1981.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Ayza Roca, Alfred (1981): El món mariner a Peníscola. Estudi lexicogràfic i de cultura popular «Modismes i refranys mariners. Relatius als peixos».

Lo peix gran se minge lo menut

1 font, 1980.
Refranys mariners relatius als peixos.
Lloc: Peníscola.
Ayza i Roca, Alfred (1980): ««Refranys mariners»», p. 59. Revista Peñíscola.

Lo peix gros es «menge» el petit

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 5. Del món de les bèsties», p. 69. Edicions Salòria.

Lo peix gros es «menge» el xic

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 84. Edicions Salòria.

Lo peix gros es menja al menut

1 font, 1997.
Los inferiores o débiles suelen ser sacrificados por los fuertes y poderosos.
Equivalent en castellà: El pez gordo se come al chico.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «P», p. 110. Comercial Denes, SL.

Lo peix gros menja al xich

1 font, 2021.
Lo peix gros. 22-6-1869.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_795.jpg. Manuscrit.

Lo peix gros se menja el petit

1 font, 2010.
De: Estevania Montagut, 1996.
Lloc: El Pinell de Brai (Terra Alta).
Hernández i March, Ramon (2010): Fatumer. Revista de l'Associació Cultural Pi del Broi, núm. 56 (juny 2010) «Dites i refranys del Pinell. Altres», p. 5. Revista Fatumer.

Lo peix gros se menja lu peix petit

1 font, 2009.
Lu pex gros sa mengia lu pex patit (M.C.). De: Chessa, Michelino.
Equivalent en italià: Il pesce grosso si mangia il pesce piccolo.
Lloc: L'Alguer (Sardenya).
Font: Lus dicius algareus.
Diccionari de Alguerés (2009): Diccionari de Alguerés «Ditxos», p. 74. Web.

Lo peix gros se menja'l xich

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 37. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Lo peix grós se menje al petit

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/38/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Lo peix gros se mentja al flaquet

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 67. Librerías París-Valencia.

Lo peix gros se minja el menut

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 286. Editorial Antinea.

Lo peix petit se vol menjar lo gros

1 font, 1995.
Equivalent en italià: il pesce piccolo pretende di mangiarsi guello piu grosso.
Lloc: L'Alguer (Sardenya).
Caria, Rafael (1995): Revista de l'Alguer, Vol. 6, núm. 6 (1995), pàg. 119-208 «El lèxic dels mariners algueresos, entre catalanitat i mediterraneïtat». Revista de l'Alguer.

Los peis grossos sempre se menjaràn los menuts

1 font, 2020.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «L», p. 3. Manuscrit.

Los peis grossos sempre se menjaran los menuts

1 font, 2011.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. L», p. 367. Web.

Los peix grossos sempre se menjaran los menuts

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «L», p. 18. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Los peixos grossos menjan als xichs

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Los peces grandes se comen los pequeños.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «407», p. 94. Imprenta de Saurí y Compañía.

Los peixos grossos se mengen als petits

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/35/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Los peixos grossos se mengen los xics

1 font, 2001.
Hi ha unitats fraseològiques en què les variants diatòpiques documentades posen de manifest que la font d'aquestes primeres anotacions en reculls devia ser la informació oral. De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus, verborum ac phrasium (1670).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 112. Revista Caplletra.
Hi ha unitats fraseològiques en què les variants diatòpiques documentades posen de manifest que la font d'aquestes primeres anotacions en reculls devia ser la informació oral.
Font: Fèlix Amat, Diccionario catalán-castellano-latino, 2 vols., publicat per Josep Belvitges, Joaquim Esteve i Antoni Juglà, Barcelona: Imp. de Tecla Pla, 1803-1805.
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 112. Revista Caplletra.

Los peixos grossos se menjan als petits

1 font, 1875.
Es al reves que un fabricant molt rich deixa á tot un poble sense treball. Refrán contrari.
P. K. (1875): La Campana de Gràcia, Any 6, núm. 254 (7 de març, 1875): p2 «Refrans», p. 2. Revista La Campana de Gràcia.

Los pèxos grans se mènjan als petits

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Los peces grandes se comen á los pequeños.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pèx», p. 191.
Equivalent en llatí: Deveniunt magnis pisces saepe esca minores.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pèx», p. 191.

Los pexos grans se menjan als petits

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Los peces grandes se comen á los pequeños.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 652. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Los pèxos grans se mènjan als pètits

1 font, 1839.
Ref. que denota que los débils solen ser presa ó víctima dels poderòsos.
Equivalent en castellà: Los peces grandes se comen los pequeños.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pèx», p. 473. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que los débils solen ser presa ó víctima dels poderòsos.
Equivalent en francès: Les gros poissons mangent les petits.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pèx», p. 473. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que los débils solen ser presa ó víctima dels poderòsos.
Equivalent en italià: Il pesce grosso inghiottisce il minuto.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pèx», p. 473. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que los débils solen ser presa ó víctima dels poderòsos.
Equivalent en llatí: Deveniunt magnis pisces saepe esca minores.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pèx», p. 473. Impremta de Josep Torner.

Los pexos grans, se menjan als petits

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 76. Editorial Rourich.

Los pexos grossos se mengen los petits

1 font, 1910.
Es allò de la lluyta per la vida, y sempre ha estat y es casi segur que seguirà sent sempre lo mateix.
Sinònim: Peix gros y rafit, / altre n'ha engolit.
Equivalent en castellà: Los peces grandes se comen los pequeños.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol VI. Peix. Generalitats. Aforismes», p. 408. L'Avenç.
Es allò de la lluyta per la vida, y sempre ha estat y es casi segur que seguirà sent sempre lo mateix.
Sinònim: Peix gros y rafit, / altre n'ha engolit.
Equivalent en francès: Les gros poissons mangent les petits.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol VI. Peix. Generalitats. Aforismes», p. 408. L'Avenç.

Los pèxos grossos se mènjan al xics

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Los peces grandes se comen á los pequeños.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mènjar», p. 83.
Equivalent en llatí: Minor piscis esca maioris est.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mènjar», p. 83.

Peix gros es menja el petit

1 font, 2005.
Es diu quan una persona o negoci de certa importància provoca que els menors hagin de plegar. A mar passa el mateix, el petit serveix d'aliment al gros.
Lloc: El Masnou.
Muray Rubió, Joan Miquel (2005): Entre el pedigrí i l'estigma. Motius i noms populars del Masnou «Part III. Lèxic general i mariner. Lèxic mariner», p. 116. Editorial Davinci.

Sovint el peix gran es menja els petits

1 font, 1997.
Dita que apareix en un fragment d'una sàtira menipea de Varró com a exemple del més poderós. La mateixa idea expressa Ambròs: 'minor piscis esca maioris est' (Hexameron 5.5.13). De: Varró.
Equivalent en llatí: Piscis saepe minutos magnus comest.
Font: Marcopolis.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «II. Sentències llatines. 270», p. 68. Edicions 62.