Paremiologia catalana comparada digital

Cantin papers i mentin barbes

165 recurrències en 77 variants. Primera citació: 1736.

Cantin papers i mentin barbes

20 fonts, 1914.
Són més fiables els testimonis documentals que els testimonis personals.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. C», p. 36. Ajuntament de l'Escala.
L'aforisme és l'observació d'ordre tècnic o de la pràctica del viure condensada i explicada en paraules breus.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 97. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1151. Editorial Selecta-Catalonia.
Els documents escrits tenen més valor que les paraules orals.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Cantar», p. 40. Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. La mentida», p. 90. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Sinònim: Aquell perd son punt, qui no ha son fi i qui presta son diner i que carna no en fa fer.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 597», p. 821. Columna Edicions.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «002 - Cantin papers i mentin barbes», p. 002. Blogger.
Els documents o testimonis objectius tenen més força que les afirmacions o negacions personals.
Equivalent en castellà: Callen barbas y hablen cartas.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «paper». Editorial Barcanova.
Lloc: Ciutadella (Menorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Sinònim: Veg. tb. 177.
Equivalent en castellà: Callen barbas y hablen cartas.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Papers», p. 97. Edicions 62.
En els judicis el que interessa són les proves.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 213. Edicions 62.
Vol dir que els documents o testimonis objectius tenen més força que les afirmacions o negacions personals (D.).
Equivalent en castellà: Hablen cartas y callen barbas.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «560 Cantin», p. 87. Institut Menorquí d'Estudis.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 4. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Barba, barbut», p. 218. Universitat Miguel Hernández.
Equivalent en castellà: Callen barbas y hablen cartas.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. C», p. 793. Antoni López, Editor.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Paper», p. 899. Editorial Selecta-Catalonia.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 116. Seuba Edicions.

Canten papers i callen barbes

13 fonts, 1989.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «17. El poder instituït - 17.2. Justícia i lleis». Web.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. C», p. 98. Edicions Tívoli.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 312. Autoedició.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Fornós, Domènec (1999): Costums d'abans del Delta de l'Ebre «Expressions autòctones», p. 97. Autoedició.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 124. Universitat Autònoma de Barcelona.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre 2. Paraules, frases fetes, dites, refranys, expressions i cançons «Lo treball», p. 44. Cossetània Edicions.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre. Paraules, frases i expressions del parlar de les Terres de l'Ebre «Lo treball», p. 24. Cossetània Edicions.
El que està escrit, calla per tot.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Refranys», p. 179. Servei Local de Català de Tortosa.
Aquesta la deia molt el meu pare, que treballava al Registre de la Propietat.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «Llistat per correu electrònic». Correu electrònic.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Parts del cos (humà i d'animal)», p. 112. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Verbs», p. 179. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Alcanar.
Sancho i Esteller, Joan-Josep (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat» «Tema: La relació entre els homes. Els negocis. Els tractes», p. 52. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 114. Onada Edicions.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 61. Web.

Canten papers i menten barbes

9 fonts, 1915.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. C», p. 98. Edicions Tívoli.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2004): Revista Bellpuig, 710 «Els nostres modismes», p. 16. Revista Bellpuig.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. C», p. 89. Consell de Mallorca.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. C», p. 26. Consell de Mallorca.
Superioritat probatòria del document al testimoni de la paraula.
Lloc: Borges Blanques, Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Barba 3», p. 60. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: Les papiers chantent et les barbes mentent.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 352. Robert Morel Editeur.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «I. Com ens hem vist. 2. El llibre de Josep Ferrater Mora», p. 22. Editorial Pòrtic.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IX. Llenguatge Sèrie A. Escriptura. Refranys», p. 153. Hora Nova.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 18 (Any I, 2-maig-1936) «Aforismes i proverbis», p. 30. Revista Curiositats de Catalunya.

Paraules callin i papers cantin

8 fonts, 1951.
El que està escrit, escrit queda.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.4. Dir i callar. Xerrar. Paraula i silenci. Refranys», p. 467. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1151. Editorial Selecta-Catalonia.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Sinònim: Veg. tb. 782.
Equivalent en castellà: Callen barbas y hablen cartas.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Callar», p. 34. Edicions 62.
Quan la paraula donada es vol per escrit.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 404. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
El refrany sembla no dirigir-se a ningú en particular, ni tan sols referint-s'hi amb el mot «qui», només es deixa anar com una simple frase sentenciosa.
Vallverdú, Josep (2012): El món dels refranys, p. 3. Universitat de Lleida.

Cantin papers y mentin barbas

6 fonts, 1831.
Coroleu i Inglada, Josep (1890): Almanach de la Esquella de la Torratxa «Trescents ditxos cataláns. Ditxos que venen de artistas. De músichs», p. 187. Revista La Esquella de la Torratxa.
Equivalent en castellà: Callen barbas, y hablen cartas.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «106», p. 28. Imprenta de Saurí y Compañía.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 42. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Lo Nunci (1877): «Disbarats», p. 4. Lo Nunci.
Cantin papers y. 18-10-1886.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_254.jpg. Manuscrit.
Equivalent en castellà: No hay mejor testigo que el papel escrito.
Sala, Bartolomé (1888): Lecciones fáciles de Gramàtica Española y de lengua Catalana «Refrans. Refranes», p. 103. Imprenta de Mestres y Compañía.

Canten cartes i callen barbes

4 fonts, 1932.
Sobran palabras, cuando hay pruebas fehacientes.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 44. Comercial Denes, SL.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. C», p. 98. Edicions Tívoli.
Lo escrit és lo que fa força. Fets i no paraules. En el joc… les cartes manen i no les bravates.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno V (Septiembre-Octubre de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). C», p. 430. Societat Castellonenca de Cultura.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «L'esplai. Jocs», p. 140. Edicions Tres i Quatre.

On hi ha cartes barbes callen

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1151. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
En referència a la justícia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Vària», p. 567. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Barba, barbut», p. 219. Universitat Miguel Hernández.

Papers canten i barbes callen

4 fonts, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 226. Manuscrit.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 318. Autoedició.
Font: CR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «administració i justícia», p. 69. Instituto de Estudios Turolenses.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 291. Editorial Antinea.

Papers parlen i barbes callen

4 fonts, 1969.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Parlar», p. 146. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «P», p. 3. Manuscrit.
Equivalent en francès: Les papiers parlent et les barbes se taisent.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 350. Robert Morel Editeur.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. P», p. 369. Web.

Callin barbes i cantin cartes

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1151. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: Veg. Paraules volen i escrits canten.
Equivalent en castellà: Callen barbas y hablen cartas.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Barba». Editorial Barcanova.

Callin barbes i papers cantin

2 fonts, 1999.
Indica la importància de les proves en els judicis.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 213. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Barba, barbut», p. 218. Universitat Miguel Hernández.

Canten cartes, i callen barbes

2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Barba, barbut», p. 218. Universitat Miguel Hernández.
De: Ros - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «C», p. 89. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Canten papers i callen barbes!

2 fonts, 2003.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Casanova i Giner, Baltasar; Bertomeu i Fornós, Agustí (2003): Vocabulari de boca «Frases fetes, expressions», p. 131. Autoedició.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Casanova i Giner, Baltasar; Bertomeu i Fornós, Agustí (2011): Vocabulari de boca. Una aproximació a la parla del Delta «Frases fetes», p. 242. Autoedició.

Canten papers, callen barbes

2 fonts, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 3. Autoedició.
Si algú té un testament, per exemple, no hi ha paraula que valga.
PCCD / Tort i Videllet, Teresa (2020): Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) «Formulari». Web.

Cantin cartes i callin barbes

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del joc», p. 1171. Editorial Selecta-Catalonia.
En el joc, manen cartes, no les opinions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El joc», p. 439. Edicions 62.

Cantin papers, i mentin barbes

2 fonts, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XV.- Dret (Lleis, política…)», p. 298. Institut Menorquí d'Estudis.
Es documents, tenen més força que ses paraules.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Dret», p. 199. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Carta canta

2 fonts, 1950.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1316», p. 751. Columna Edicions.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Canto. LXVI. Canción, cantares, copla. Refranes», p. 238. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

Cartes canten

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del joc», p. 1170. Editorial Selecta-Catalonia.
Es diu quan hi ha documents que acrediten allò que s'afirma.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El joc», p. 439. Edicions 62.

On les cartes canten les barbes callin

2 fonts, 1999.
En els judicis el que val són les proves.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 220. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Barba, barbut», p. 219. Universitat Miguel Hernández.

Papers canten

2 fonts, 1950.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 603», p. 824. Columna Edicions.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Canto. LXVI. Canción, cantares, copla. Refranes», p. 238. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

Papers canten i menten barbes

2 fonts, 1997.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «P», p. 150. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 291. Editorial Antinea.

Parlem cartes i callen barbes

2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Barba, barbut», p. 219. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 253. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Parlen cartes y callen barbes

2 fonts, 1919.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 204. Editorial Arte y Letras.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «P», p. 45. Real Academia de Historia.

Aquí on canten papers no menten barbes

1 font, 2022.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 40. Ajuntament d'Inca.

Callen barbes e parlen cartes

1 font, 1996.
Equivalent en castellà: Callen barbas y hablen cartas.
Font: Capítol XI. (XI.28).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 251. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Callen barbes i parlen cartes

1 font, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 293. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Callen barbes y parlen cartes

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «C», p. 42. Editorial Arte y Letras.

Callen barbes, y canten cartes

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 11. Librerías París-Valencia.

Cantan actas i mentan barbas

1 font, 2012.
De: Figuera Tomás, Pere Antoni.
Lloc: Mallorca.
Font: Diccionari mallorquí-castellá, de 1840.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 3. b) 1) Refranes y dichos», p. 67. AJL.

Canten cartes, callen barbes

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «9. El cantar en les parèmies: cantar - joglars - trobadors». Blogger.

Canten cartes, y callen barbes

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 49. Librerías París-Valencia.

Canten los papers i callen barbes

1 font, 2016.
Lloc: Terra Alta.
Monner i Estopinyà, Anton (2016): Vocabulari de la Terra Alta «Dites, refranys i expressions. Paper», p. 495. Autoedició.

Canten papers / i callen barbes

1 font, 2018.
De persones de poca paraula n'hi ha hagut sempre. Són aquelles que acostumen a no complir els tractes, a oblidar les promeses o a tergiversar els compromisos adquirits. I aquestes conductes els són més fàcils de seguir si els convenis, els pactes o els acords han sigut fets verbalment. El millor antídot contra aquests comportaments és fer que en quede constància escrita. Davant d'un document, degudament redactat i signat, no hi ha ningú, per informal que siga, que puga retractar-se.
Sinònim: Les paraules se les enduu el vent.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Canten papers i callen barbes», p. 40. Onada Edicions.

Canten papers e menten barbes

1 font, 1900.
(Cast.) V. Perdre.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «M», p. 64. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Canten papers i callen (o menten) barbes

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «9. El cantar en les parèmies: cantar - joglars - trobadors». Blogger.

Canten papers i menten cartes

1 font, 2008.
El que es diu no es pot provar, el que està escrit, sí.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.1. Balls i música. Dites», p. 57. Editorial Moll.

Canten papers i pinten barbes

1 font, 2021.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 107. Pagès Editors.

Canten papers i unten barbes

1 font, 1936.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 34 (Any I, 19-setembre-1936) «Aforismes i proverbis», p. 246. Revista Curiositats de Catalunya.

Canten papers y barbas callen

1 font, 1917.
Sinònim: Canten papers i barbes callen.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 171. Editorial Trabucaire.

Canten papèrs y mèntan barbas

1 font, 1839.
Ref. que avisa ser per demès gastar paraulas cuand hi ha documènts per probar lo que se diu.
Equivalent en castellà: Callen barbas y hablen cartas.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Papèr», p. 380. Impremta de Josep Torner.
Ref. que avisa ser per demès gastar paraulas cuand hi ha documènts per probar lo que se diu.
Equivalent en francès: Il est éscrit sur les papiers.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Papèr», p. 380. Impremta de Josep Torner.
Ref. que avisa ser per demès gastar paraulas cuand hi ha documènts per probar lo que se diu.
Equivalent en italià: Il foglio parla.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Papèr», p. 380. Impremta de Josep Torner.
Ref. que avisa ser per demès gastar paraulas cuand hi ha documènts per probar lo que se diu.
Equivalent en llatí: Non verbis sed scriptis certandum.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Papèr», p. 380. Impremta de Josep Torner.

Canten papers y menteixen barbes

1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 263, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Canten papèrs y menten barbas

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Callen barbas y hablen cartas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Barba», p. 84.
Equivalent en llatí: Dum loquimur chartis tenet alta silentia vultus.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Barba», p. 84.
Equivalent en llatí: Taceant linguae, sit fides chartis.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Barba», p. 84.

Canten papers y mènten barbas

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Hablen cartas y callen barbas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mentir», p. 85.
Equivalent en llatí: Nil iam verba valent, verum cum scripta loquuntur.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mentir», p. 85.
Equivalent en castellà: Hablen papeles y callen barbas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Paper», p. 147.
Equivalent en llatí: Conticeant linguae, verum cum scripta loquuntur.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Paper», p. 147.

Canten papers y menten barbas

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Callen barbas y hablen cartas | Hablen cartas y callen barbas | Hablen papeles y callen barbas.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 642. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Canten papers y ménten barbes

1 font, 1879.
Briz, Francesch Pelay; Matheu, F. (1879): Calendari catalá del any 1880, p. 16. Imprenta de L. Obradors.

Canten papers y mènten barbes

1 font, 1803.
Sinònim: V. Barba.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cantar», p. 123.

Canten papèrs y mentin barbas

1 font, 1847.
Exp. que es ociòs gastar paraulas, cuant hi ha documènts per probar lo ques diu.
Equivalent en castellà: Hablen cartas, y callen barbas.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Papèr», p. 21. Agencia Médica Catalana.

Canten papers y mentin barbas

1 font, 1863.
Equivalent en castellà: Hablen cartas y callen barbas.
Marcet y Ll., J. (1863): Compendio de los errores en que incurren los catalanes al hablar y escribir «Refranes y adagios en castellano y catalán», p. 15. Imprenta de Luis Tasso.

Canten papers y mentin barbes

1 font, 1863.
Equivalent en castellà: No hay mejor testigo que el papel escrito.
Marcet y Ll., J. (1863): Compendio de los errores en que incurren los catalanes al hablar y escribir «Refranes y adagios en castellano y catalán», p. 14. Imprenta de Luis Tasso.

Canten papés i callen barbes

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. C», p. 157. Impremta Querol, Tortosa.

Canten papés i menten barbes

1 font, 1917.
S'usa per significar que quan una escriptura diu una cosa ja poden anar dient; que se ha de seguir lo que diu l'escriptura i no lo que diuen els demés. De: Canudas, Joan.
Lloc: Urgell.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0708/0056 «5 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1372114». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Canten papés y callen barbes

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Cantin diners i mentin barbes

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Cantin papers / i mentin barbes

1 font, 2021.
L'aforisme és l'observació d'ordre tècnic o de la pràctica de viure, condensada i explicada en breus paraules. Ha estat la primera forma d'explicar la ciència. La base de l'assentament de molts principis científics que, fills de llarga observació, la humanitat havia concentrat en una fórmula paremiològica. La medicina, l'agricultura, la meteorologia, el dret, etc., posseeixen un ric enfilall de valuosos aforismes.
Font: "Origen i sentit d'alguns proverbis. Introducció". Biblioteca de Tradicions Populars, Serie A, vol. III, de Joan Amades. "Paremiologia"
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), p. 1_208_6. Manuscrit.

Cantin papers i callen barbes

1 font, 1985.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1985): Bot. Notícia del meu poble «5. Dites i refranys», p. 113. El Llamp.

Cantin papers i callin barbes

1 font, 1987.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Qui no pot segar espigola», p. 52. Autoedició.

Cantin papers i mentin (callin) barbes

1 font, 1950.
Equivalent en italià: Carta canta, e villan dorme (dormi).
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Canto. LXVII. Cantar. Refranes», p. 260. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

Cantin papers i mentin herbes

1 font, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 52. Editorial Millà.

Cantin papers y mentin barbes

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 10 de janer de 1908, núm. 16», p. 288. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Els papers parlen, les barbes callen

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre la barba». Web.

Les paraules callen, els papers canten

1 font, 2006.
Precaució abans de firmar quelcom.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Veu - parla. Tot el que surt per la boca», p. 52. Curbet CG Edicions.

Menten papers i callen barbes

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Barba, barbut», p. 219. Universitat Miguel Hernández.

Mentin papers i callin barbes

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Hablen cartas y callen barbas.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. M», p. 814. Antoni López, Editor.

Mentin papers i cantin barbes

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Paper», p. 127. Edicions Polígrafa.

On hi ha papers, mentan barbas

1 font, 2012.
De: Figuera Tomás, Pere Antoni.
Lloc: Mallorca.
Font: Diccionari mallorquí-castellá, de 1840.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 3. b) 1) Refranes y dichos», p. 71. AJL.

On les barbes canten les barbes callin

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1151. Editorial Selecta-Catalonia.

Papers callen barbes

1 font, 2003.
Els documents tenen més poder que l'opinió dels savis o erudits.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «P», p. 115. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Papers canten i fan i barbes menten

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/37/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Papers canten y barbes menten

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Carta canta; ó hablen cartas y callen barbas.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 230. Imp. de J. Horta.

Papers canten, barbes callen

1 font, 2001.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 10 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.

Papers canten, callen barbes

1 font, 2000.
Lloc: Campredó (Tortosa).
Forés i Codorniu, Faustino (2000): «Refraner» «Refranys d'àmbit local», p. 344. Autoedició.

Papers parlan y barbas callan

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Segon ramellet. Flors del mon», p. 41. Imprempta de Carlos Latrobe.

Papers parlen / Y barbes callen

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «P», p. 22. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Paraules callen i papers canten

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. P», p. 110. Edicions Tívoli.

Parlen cartes i callen barbes

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. P», p. 159. Edicions Víctor.

Parlen Papes / i menten barbes

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «IV. La Iglesia. Roma y el Papa», p. 96. Museu de Mallorca.

Que cantin papers i mentin barbes

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 37. Setmanaris i Revistes, SL.