Paremiologia catalana comparada digital

Músic pagat no fa bon so

259 recurrències en 105 variants. Primera citació: 1803.

Músic pagat fa mal so

47 fonts, 1950.
Diu la dita que músic pagat fa mal so.
«Desclot» (1994): Avui «Entre parèntesis. Música i cuina», p. 2. L'Avui / El Punt Avui.
Qui cobra a la bestreta sol treballar poc i de forma dolenta.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «01.1 Músics». Blogger.
Qui cobra a la bestreta sol treballar poc i de forma dolenta.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. Els pagaments i els deutes», p. 79. Pagès Editors.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. M», p. 136. Edicions Tívoli.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Correig, M.; Cugat, L.; Rius, D. (1984): Una capseta blanca que s'obre i no es tanca «L'home. Tasques i oficis», p. 42. Graó Editorial.
Parlant de Santa Coloma de Queralt, fent endreça, he trobat una col·lecció de refranys d'aquest poble que em va passar, a finals dels 60, en Josep Carreras, colomí de soca arrel i nat a inicis del segle XX.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2010): Correu «Aforismes encara usuals a la Segarra Alta tarragonina. Saviesa popular». Correu electrònic.
Correu / Llargués i Nonell, Eulàlia (2010). Correu electrònic.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 116. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre oficis i feines». Web.
Equivalent en castellà: A dineros cobrados, brazos quebrados.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 251. Editorial Diàfora.
ElCatdelaBruixa (2021): «https://twitter.com/EBruixa/status/1422399500077846530». Twitter.
Equivalent en castellà: A dineros pagados, brazos quebrados.
Ermitaño de los Pirineos (1995): Calendario religioso, astronómico y literario para 1995 «Sección literaria. Refranyer Popular», p. 43. Sociedad General Española de Librería.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Lloc: Penedès.
Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LA SOC. TREBALL, DINERS I SORT. FEINES I OFICIS», p. 30. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oficis». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Treball». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de música i cant», p. 535. Web.
Lloc: Catalunya, Bal., Val.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Músic», p. 266. Edicions Polígrafa.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «8. Qui no treballa no menja ni va bonic el diumenge», p. 86. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Martí, R. M. (2014): Rumb. Escriptura. Refranys, p. 1. Editorial Nadal.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 30 - Dites i Refranys a la vora del foc (II) - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-vora-del-foc-maria-del-carme-mestre-c1076». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «II». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 60. Editorial Millà.
La feina pagada abans de fer-la, pot ser mal feta. Els diners ja són al sac i ben lligats.
Mitjans i Puigvert, Albert (1999): Recull de dites populars catalanes «Altres». Web.
Font: ME, CR, PR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «economia i finances», p. 76. Instituto de Estudios Turolenses.
Muntañola, Joaquim (2008): Dites populars catalanes. Caixa d'Estalvis I Pensions de Barcelona, "La Caixa".
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «M», p. 30. Autoedició.
Refrany que vol dir que les feines pagades per endavant solen ser executades tard i malament.
Font: Rodamots.
Ontiveros, Eva (2023): «https://twitter.com/Eva_Ontiveros/status/1657774961895849987». Twitter.
No s'ha de pagar res per endavant.
Palau, Montserrat (2012): CPNL «CPNL - Frases fetes, exclamacions i refranys». Web.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona (Gràcia).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sant Martí Sarroca (Alt Penedès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Sinònim: Músic pagat no fa bon so.
Equivalent en castellà: A dineros tomados, brazos quebrados | Paga adelantada, paga viciosa.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Pagat», p. 96. Edicions 62.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. i) Vàries», p. 28. Editorial Acebo.
Vol dir que el qui cobra per endavant sol treballar poc o de mala gana (D.). Vegi's n. 2058.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1915 Murta», p. 264. Institut Menorquí d'Estudis.
Qui sap lo que ha de guanyar, fa feina de mala gana.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Musica», p. 243. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 8. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música (varios). XVI. Son, sonar, tañer, tocar. Refranes», p. 57. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
La feina pagada abans de fer-la, pot ser mal feta. Els diners ja són al sac i ben lligats.
Roig, Francesc (2003): L'Estel «Refranys», p. 20. Revista L'Estel.
Roig, Francesc (1999): L'Estel «Refranys populars (II)», p. 11. Revista L'Estel.
A principis del segle XX, l'ofici de músic estava mal vist i pitjor pagat. La possible raó és perquè antigament, la música era interpretada per músics de baix nivell, que sovint s'havien de conformar de cobrar amb una mica de menjar, dormir i, amb bona sort, també els queien algunes monedes. Les veus populars expliquen que, en algunes cases on els músics havien estat més ben atesos, s'havien atipat i en acabat la música havia sonat pitjor. De: Roca i Maristany, Anton.
Font: Porta del restaurant La Quadra de Calella.
Rondaller (2021): Rondaller «Sabiduria popular - https://www.rondaller.cat/2019/03/09/rajoles-humoristiques-danton-roca-a-calella/». Web.
Rajoles amb refranys a la porta del restaurant La Quadra de Calella, d'Anton Roca i Maristany. A principis del segle XX, l'ofici de músic estava mal vist i pitjor pagat. La possible raó és perquè antigament, la música era interpretada per músics de baix nivell, que sovint s'havien de conformar de cobrar amb una mica de menjar, dormir i, amb bona sort, també els queien algunes monedes.
Lloc: Calella.
Rondaller (2022): Rondaller «Sabiduria popular. Rajoles humorístiques d'Anton Roca a Calella - https://www.rondaller.cat/2019/03/09/rajoles-humoristiques-danton-roca-a-calella/». Blogger.
Lloc: Manresa (Bages).
Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats, p. 112. Zenobita Edicions.
Lloc: Capellades.
Solsona, Ramon (2005): A paraules em convides. Meravelles, curiositats i sorpreses del llenguatge «El lleure. Un orgue de gats», p. 103. Columna Edicions.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els diners i el treball», p. 109. Museu Arxiu de Sentmenat.

Músic pagat no fa bon so

38 fonts, 1803.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. M», p. 72. Ajuntament de l'Escala.
Aconsella no pagar cap feina o altra cosa per endavant, puix que mai no es fan tanbé, ni resulta tan perfecte.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Refranyer musical», p. 101. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «M», p. 77. Ajuntament d'Alzira.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. M», p. 136. Edicions Tívoli.
De: Bohigas, Iu.
Lloc: Comarques Gironines.
Font: Revista la Farga, 273 i 274.
Bohigas Costabella, Miquel (2011): Iu Bohigas i Blanc. Mestre de català «Alguns trets característics del parlar de Girona - http://iubohigas.blogspot.com/2011/07/alguns-trets-caracteristics-del-parlar.html». Blogger.
Precaució en no pagar un servei o una compra, per por de quedar sense servei i sense el comprat.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. M», p. 261. Autoedició.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Correu / Espuny, Mercè (2010). Correu electrònic.
Correu / Fontbona Vallescar, Francesc (2010). Correu electrònic.
Sobre el lleure.
CPNL (2022): Consorci per a la Normalització Lingüística «Gramàtica. Lèxic. 4. Locucions, refranys i frases fetes - https://www.cpnl.cat/gramatica/11/4-locucions-refranys-i-frases-fetes». Web.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 41. Editorial Joventut.
Exp. que no convè pagar per adelantat lo traball.
Equivalent en castellà: A dineros pagados, brazos quebrados.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Músic», p. 19. Agencia Médica Catalana.
Equivalent en castellà: Á dineros pagados brazos quebrados.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fer», p. 375.
Equivalent en llatí: Cessat opus, merces quando est praemissa labori.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fer», p. 375.
Sinònim: V. Músic.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pagar», p. 141.
Equivalent en castellà: Á dineros pagados, brazos quebrados.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «So», p. 330.
Equivalent en castellà: Obra pagada brazo cortado.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «So», p. 330.
Equivalent en llatí: Cessat opus, fuerit si merces ante soluta.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «So», p. 330.
Sinònim: El mosso, quan és pagat, sempre té el braç trencat | Jornal pagat, al camp va molt cansat.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2738», p. 344. Columna Edicions.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 12. Refranys sobre festes i lleure». Llibres de l'Index, S.A.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Bona». Web.
Una de les coses que ha de saber un bon amo és la inconveniència de pagar a l'avançada ja que sense l'incentiu els resultats seran mediocres.
Sinònim: Preu fet, treball mal fet.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Treball i negocis», p. 151. Editorial de Vecchi.
Ja explicat en: Música pagada no fa bon so.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 316. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de música i cant», p. 535. Web.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.
Els serveis, millor pagar-los al final.
Nogués, Oleguer (2023): «https://twitter.com/oleguernogues/status/1658042214382022656». Twitter.
Orri, August (2023): «https://twitter.com/AugustOrri/status/1657852537771286529». Twitter.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «118 - Músic pagat no fa bon so», p. 118. Blogger.
Mai s'han de pagar les feines a l'avançada.
Sinònim: A diners pagats, braços cansats (o trencats).
Equivalent en castellà: A dineros cobrados (o tomados), brazos quebrados; El gato ahíto no caza ratones.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «músic». Editorial Barcanova.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Aquesta expressió és una prevenció clara contra els avançaments de diners, sobre les bestretes.
Sinònim: A diners pagats, braços cansats (o trencats).
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Aquesta expressió és una prevenció clara contra els avançaments de diners, sobre les bestretes.
Sinònim: A diners pagats, braços cansats (o trencats).
Equivalent en castellà: A dineros cobrados (o tomados), brazos quebrados.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Aquesta expressió és una prevenció clara contra els avançaments de diners, sobre les bestretes.
Sinònim: A diners pagats, braços cansats (o trencats).
Equivalent en castellà: El gato ahíto no caza ratones.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Inconveniència de pagar a l'avançada.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «so», p. 130. Editorial Millà.
Aquest refrany ens assenyala que si paguem per avançat, no rebrem un bon servei, ja que els qui ens l'han de fer ja tenen els diners i no s'hi veuen obligats.
Sinònim: Qui paga d'avançat no ha estat mai ben servit.
Equivalent en castellà: Obra pagada, brazo cortado | A dineros pagados, brazos cansados | Tamborilero pagado no hace buen son | FR: Tambour payé d'avance ne fait pas beaucoup bruit (Tambor pagat d'avançat no fa gaire soroll) | EN: To pay beforehand was never well served.
Pujol i Campeny, Afra (2008): Els refranys. Estudi i equivalències «4. Recull de refranys. 4.4 Recull de refranys», p. 46. Web.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «pagar, servir». Web.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música (varios). XVI. Son, sonar, tañer, tocar. Refranes», p. 57. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música. II. Músico, tañedor, juglar. Refranes», p. 14. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 225. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Músic», p. 898. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 177. Museu de Vilafranca.
Sánchez Rue, Anna (2023): «https://twitter.com/AnnaSanchezRue1/status/1657769426110894082». Twitter.
(Nota meva: afegeixo la parèmia catalana).
Equivalent en occità: Joglar pagat d'avança / Fa dolent son.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1977): «Proverbis per la familha e la societat», p. 79. Almanac Català del Rosselló.
Què faràs cabàs? Entens per què ens deia l’àvia Neus que és pels seus pecats que la cabra porta els genolls pelats? I ho veus clar que músic pagat no fa bon so? Doncs apa, que et moqui la iaia, que prou t’havíem avisat!
Vall Clara, Joan (2021): El Punt Avui «El voraviu. És ferma. A complir». L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Cerdanya.
Web de la Cerdanya (1999): Refranys de la Cerdanya «Dites populars: Refranys». Web.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 22 (Any I, 30-maig-1936) «Aforismes i proverbis», p. 8. Revista Curiositats de Catalunya.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 31 (Any I, 29-agost-1936) «Aforismes i proverbis», p. 156. Revista Curiositats de Catalunya.

Músic pagat, fa mal so

7 fonts, 1950.
L'expressió del temps en els refranys. Normalment en present.
Conca, Maria (1987): Paremiologia «4. El refrany en el marc de la teoria textual», p. 83. Publicacions de la Universitat de València.
E. V. Equip (1985): «Dites». Caprabo.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De treball i diners», p. 35. Autoedició.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes. Encreuats «Del treball i diners», p. 41. Autoedició.
Hostench, Rosita (1997): Diari de la padrina del Joan «Dites». Correu electrònic.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Equivalent en castellà: Músico pagado, mal entonado.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música. II. Músico, tañedor, juglar. Refranes», p. 13. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

Música pagada fa mal so

7 fonts, 1950.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «11. L'Esplai - 11.2. Música i cant». Web.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Musica», p. 48. El Llamp.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Pagar», p. 53. El Llamp.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 24. Autoedició.
Qué és dolent pagar abans d'hora.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Expressions populars», p. 173. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Montsià - Baix Ebre.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 130. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Música i ball», p. 176. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Equivalent en castellà: Música pagada no suena.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música (varios). XVI. Son, sonar, tañer, tocar. Refranes», p. 53. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música (varios). XVI. Son, sonar, tañer, tocar. Refranes», p. 57. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
Equivalent en castellà: Música pagada, no suena.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música. I. Música. Refranes», p. 4. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

Musich pagat no fa bon só

5 fonts, 1831.
Equivalent en castellà: A dineros pagados, brazos quebrados.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «313», p. 74. Imprenta de Saurí y Compañía.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Equivalent en castellà: Paga adelantada, paga viciosa.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «III. Sobre economía casolana». Estampa de'n Tomás Carreras.
Ni tots los que repetim desde petits que «musich pagat no fa bon só», nos hem parat convenientment en la exactitut de la figura y en la facilitat de generalitsació qu'ella dòna al pensament del adagi.
Genís i Bech, Salvador (1875): La Renaixensa, any V, tom I, 30 d'abril de 1875, pàg. 506-512 ««Adagis catalans»», p. 510. La Renaixensa.
Musich pagat no. 9-4-1880.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1152.jpg. Manuscrit.
Musich pagat no. 17-5-1895.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1154.jpg. Manuscrit.

Music pagat no fa bon so

4 fonts, 1915.
Lloc: Sant Vicenç de Torelló (Osona).
Correu / Rodríguez Cruells, Maria (2010). Correu electrònic.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/153/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Remarquem que el mot «music» és agut i que, de vegades, la negació «no» és substituïda per «mai». En canvi, aquest mateix mot «músic» és accentuat correctament en la locució «Jo sóc músic; … i toco a Andorra!» («fer l'andorrà» és sinònim de «fer el desentès»; per tant, en aquesta dita, hi ha «fer el desentès» per partida doble, perquè «jo sóc músic!» també vol dir «fer el desentès»).
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VIII. Els oficis. Altres oficis», p. 238. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Banyoles (Pla de l'Estany).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Gaita pagada, fa mal so

3 fonts, 1984.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Centre d'Estudis de la Terra Alta (1984): Refranys de la Fatarella «Consells morals», p. 25. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Diversos autors (1985): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 9-10, p24-25 «Refranys de la Fatarella. Consells morals», p. 25. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «Llistat per correu electrònic». Correu electrònic.

La música pagada no fa soroll

3 fonts, 2011.
Quan es paga a la bestreta se sol treballar poc i d'una forma dolenta.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «02. La música. La solfa. L'art». Blogger.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Les faenes o encàrrecs que s'han pagat per endavant es fan sense l'interés per fer-ho bé que es té quan encara no s'han cobrat.
Sinònim: Música pagada fa mal so.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 287. Web.

Músic pagat fa mal so (o no fa bon so)

3 fonts, 1999.
Refrany que vol dir que les feines pagades per endavant solen ésser executades tard i malament.
Equivalent en castellà: A dineros cobrados, brazos quebrados.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Músic», p. 163. Enciclopèdia Catalana.
Sinònim: Bou fart no llaura dret.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «87», p. 37. Garsineu Edicions.
Inconveniència de pagar a l'avançada.
Sinònim: Músic pagat mai fa bon so.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Altres oficis», p. 388. Edicions 62.

Gaita pagada fa mal so

2 fonts, 1985.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1985): Bot. Notícia del meu poble «5. Dites i refranys», p. 114. El Llamp.
Font: BM, CL, FV, FX, G, MR, MS, N, TC.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «economia i finances», p. 76. Instituto de Estudios Turolenses.

Joglar pagat fa mal so

2 fonts, 1950.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música (varios). XVI. Son, sonar, tañer, tocar. Refranes», p. 57. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

La gaita pagà(da) fa mal so

2 fonts, 2009.
Lloc: Nonasp (Matarranya).
L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. L», p. 5. PDF.
Lloc: Nonasp.
Llop, Merche (2009): L'Eixam. La revista de l'Associació Amics de Nonasp, any 13, núm. 14 (juliol de 2009) «Refranys», p. 5. Associació Amics de Nonasp.

La música pagada, no fa soroll

2 fonts, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Maig», p. 17. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Músic pagad no fa bon so

2 fonts, 1839.
Equivalent en castellà: A dineros pagados brazos quebrados | Obra pagada brazo cortado.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 653. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Sinònim: Lo mòsso cuand es pagad sèmpre tè lo bras trencad.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Músic», p. 281. Impremta de Josep Torner.

Music pagat fa mal sò

2 fonts, 1914.
Correu / Borniquel Campbell, Víctor (2010). Correu electrònic.
Equivalent en castellà: A dineros tomados ó pagados, brazos quebrados.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. M», p. 817. Antoni López, Editor.

Músic pagat mai fa bon so

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1140. Editorial Selecta-Catalonia.
Inconveniència de pagar a l'avançada.
Sinònim: Músic pagat fa mal so (o no fa bon so).
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Altres oficis», p. 388. Edicions 62.

Músic pagat, músic mal sonat

2 fonts, 2003.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. M», p. 136. Edicions Tívoli.
Sinònim: Es catalans diuen: Músic pagat, diu que fa mal so.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. M», p. 175. Consell de Mallorca.

Músic pagat, no fa bon so

2 fonts, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Musich pagat no fa bon so

2 fonts, 1883.
Sinònim: Mosso pagat te'l bras trencat.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «8. Aforismes referents á defectes ó vicis», p. 35. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «M», p. 39. Manuscrit.

Musich pagat no fa bon sò

2 fonts, 1900.
Musich pagat no. 17-2-1870.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1151.jpg. Manuscrit.
Sinònim: Lo minyó, con és pagat, sempre té lo braç trencat.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «P», p. 72. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Donçaina pagada, roín so

1 font, 2021.
Qui cobra la faena abans de fer-la, tarda en acabar-la.
Lloc: Alcoi (L'Alcoià).
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «04.3. Instruments musicals de vent fusta: Música tradicional: Dolçaina - Xirimita - Gralla - Flabiol - Sac de gemecs - Cornamusa - Gaita». Blogger.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.

Gaita pagà fa mal son

1 font, 2010.
O sigue que tu vas a un puesto i pagues per adelantat, tarden en servî't més que si dius: —La setmana que ve te ho pago. Me ho portes i te ho pago. però si vas per endavant en les perres, tarden a ser servî't.
Lloc: Favara (Matarranya).
Oriol, Carme; Navarro, Pere; Sales, Mònica (2010): Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp «Segona part. Parèmies», p. 180. Associació Cultural del Matarranya.

Gaita pagà(da) fa mal sonar

1 font, 1995.
Font: CO.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «economia i finances», p. 76. Instituto de Estudios Turolenses.

Joglar pagat d'avança / fa dolent son

1 font, 2014.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Proverbis per la familha e la societat», p. 79. Facebook.

Joglar pagat d'avança, fa pas bon so

1 font, 2011.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. J», p. 367. Web.

Joglar pagat, fa mal so

1 font, 2021.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «9. El cantar en les parèmies: cantar - joglars - trobadors». Blogger.

Joglars pagats d'avança fan dolent so

1 font, 1983.
Lloc: Rosselló.
Gaillarde, B (1983): «Dites filosofiques sobre la vida de cada dia», p. 127. Almanac Català del Rosselló.

Juglar pagat fa mal so

1 font, 1950.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música. II. Músico, tañedor, juglar. Refranes», p. 13. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

Juglar pagat, fa mal so

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 283. Editorial Antinea.

La xaramita pagada fa mal so

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1796. Publicacions de la Universitat de València.

Music ben pagat fa mal so

1 font, 2018.
Dalmau, Lourdes (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.

Músic pagat (mai) no fa bon so

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: A dineros tomados, brazos quebrados | el gato ahíto no caza ratones.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 150. Editorial Pòrtic.

Music pagat / No fa bon sò

1 font, 1915.
Que la gent s'han de pagar cuant ho han afanyat. De: Montanyà, Josep (1917-18).
Lloc: Cornet (Sallent).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0052 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434740304201/115/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Músic pagat / no fa bon tó

1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Músic pagat d'avança fa dolent só

1 font, 1980.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1980): «Dites de Margarida Mingall», p. 72. Almanac Català del Rosselló.

Music pagat d'avança fa pas bon só

1 font, 2022.
Equivalent en francès: Musicien payé d'avance ne fait pas bon son.
Lloc: Els Aspres (Rosselló).
Payré, René (2022): Le boulès: Ma vallée, p. 136. Éditions Paraules.

Músic pagat d'avança fa pas bon so

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Musicien payé d'avance ne produit pas de bon son.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Treball: arbres i fruits», p. 74. Autoedició.

Músic pagat d'avança, no fa bon so!

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Musicien payé d'avance ne joue pas bien!
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Mossos i pagesos… Treballs i diners», p. 53. Sport-Entraide-Amitié.

Músic pagat diu que fa mal so

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. M», p. 136. Edicions Tívoli.

Músic pagat fa mal sò

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXX.- Música», p. 315. Institut Menorquí d'Estudis.

Músic pagat fa mal so!

1 font, 1980.
Cavall Fort (1980): Cavall Fort, núm. 421 (febrer 1980) «El que diuen els refranys sobre… El diner». Cavall Fort.

Músic pagat fa malt so

1 font, 2010.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Músic pagat fora mal de caps

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.

Music pagat mai fa bon só

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/53/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Music pagat may fa bòn sò

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de juny de 1908, núm. 22», p. 71. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Músic pagat no fa bòn sò

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 175. Editorial Arte y Letras.

Músic pagat no fa bon só

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Á dineros pagados brazos quebrados.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Músic», p. 109.
Equivalent en castellà: Obra pagada, brazo cortado.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Músic», p. 109.
Equivalent en llatí: Cessat opus, fuerit si merces ante soluta.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Músic», p. 109.

Músic pagat no fá bon só

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble. Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/59/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Music pagat no fa bon sò

1 font, 1915.
De: Maymó, Pere (1918-19).
Lloc: Tàrrega.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0074 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435130304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Music pagat no fa bon só

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/39/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Music pagat no fà bon sò

1 font, 1920.
De: Serra i Manent, Pere.
Lloc: Granollers del Vallès.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1920): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0706/0040 «35 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1365248». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Músic pagat no fa bona tonada

1 font, 2023.
Tarradas, Salvador (2023): «https://twitter.com/STarradas/status/1657768502881550340». Twitter.

Músic pagat per endavant / sempre fa dolent so

1 font, 1977.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon; Verdaguer, Pere (1977): Terra Nostra, 25 - El català a l'escola primària «Proverbis, refranys, dites», p. 39. Terra Nostra.

Músic pagat per endavant no fa bon so

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 87. Edicions Salòria.

Músic pagat per endavant, no fa bon so

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Oficis», p. 80. Garsineu Edicions.

Músic pagat, / no fa bon so

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 24. Autoedició.

Músic pagat, content però desafinat

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «01.1 Músics». Blogger.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.

Músic pagat, fa de mal tocar

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Adell, Enric (2010): En mà (company de feina). Font oral.

Músic pagat, fora mal de cap

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «01.1 Músics». Blogger.

Músic pagat, mai fá bon só

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/29/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Músic pagat, músic acabat

1 font, 2010.
Lloc: Darnius (Alt Empordà).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Músic pagat, poc inspirat

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «01.1 Músics». Blogger.

Músic pagat… menys feina

1 font, 1937.
Nota meva: són refranys estrafets.
Alavedra, F. (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 80 (Any II, 7-agost-1937) «Recull de refranys adobats», p. 175. Revista Curiositats de Catalunya.
Alavedra, F. (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 80 (Any II, 7-agost-1937) «Recull de refranys adobats», p. 175. Revista Curiositats de Catalunya.

Músic pobre mai no fa bona música

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «02. La música. La solfa. L'art». Blogger.

Músic que ja ha cobrat, toca desafinat

1 font, 2022.
Refranys catalans poc coneguts.
Bosch i Batlle, Quim i Joana (2022): «https://twitter.com/QuimJoana/status/1486332472023470080». Twitter.

Música apagada fa mal so

1 font, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 180. Autoedició.

Música pagà fa roïn so

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. M», p. 137. Edicions Tívoli.

Musica pagà fa roin so

1 font, 1986.
Lloc: País Valencià.
Valor Calatayud, Ernest (1986): Refraneret musical. Recull folklòric «Interludi (Paraules sense musica)», p. 15. Llorens Llibres.

Música pagà mal entonà

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. M», p. 137. Edicions Tívoli.

Música pagá, fa roin so

1 font, 1915.
De: Valors i Albors, Antoni (1917-18).
Lloc: Alcoy i contorn.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0088 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435650304201/19/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Música pagà, fa roín so

1 font, 1983.
Lloc: País Valencià.
Garcia Llopis, Josep (1983): Revoltim. Recull de refranys, exageracions, sentències, dirs, contalles, desgavells, màximes, exclamacions de molla, caldo i substància i altres coses i cosetes més, escoltats a la Nostra Terra, p. 8. Autoedició.

Musica pagà, mal entoná

1 font, 1986.
Lloc: País Valencià.
Valor Calatayud, Ernest (1986): Refraneret musical. Recull folklòric «De musica i musics. M», p. 40. Llorens Llibres.

Música pagà, mal sonà

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. M», p. 137. Edicions Tívoli.

Música pagà, no sona

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. M», p. 137. Edicions Tívoli.

Música pagada / fa mal so

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Economia particular», p. 68. Autoedició.

Música pagada d'avança, té mal so

1 font, 1986.
Lloc: Rosselló.
R. F (1986): «Dites de la veu popular», p. 83. Almanac Català del Rosselló.

Música pagada fa mal sò

1 font, 1915.
De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0073 «Ramellet d'adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435120304201/41/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Música pagada fa mal só

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Música pagada fa mal tocar

1 font, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 316. Autoedició.

Música pagada no fa ruido

1 font, 2010.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

Música pagada no sona

1 font, 2014.
Deu vindre de quan els músics anaven pels pobles, i com passaven més gana que un quinto, s'afanyaven a fer la feina ben feta per a cobrar més.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «M», p. 231. Juli Jordà Mulet.

Música pagada, fa roín so

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 224. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Música pagada, mal entonada

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «02. La música. La solfa. L'art». Blogger.

Música pagada, molt roí so fa

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «02. La música. La solfa. L'art». Blogger.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.

Música pagada, té mal so

1 font, 2003.
Retreu el pagament de la feina, abans de fer-la.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 332. Ajuntament d'Amposta.

Música pagada… fa mal so

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Música pagat no fa bon so

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. M», p. 28. Amics de Tous.

Músich 'no' pagat, no fa bon só

1 font, 1866.
Refranys estrafets (o adaptats).
Lo Noy de la Mare (1866): Lo Noy de la mare, núm. 13 (2 de setembre, 1866), p2 «Refrans adobats», p. 2. Revista Lo Noy de la Mare.

Musich pagat d'avança nó fera bón só

1 font, 1917.
Sinònim: Músic pagat d'avançada no farà bon so.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 175. Editorial Trabucaire.

Musich pagat may fa bon só

1 font, 1885.
Equivalent en castellà: A dineros tomados brazos cerrados.
Lloc: Menorca.
Benejam i Vives, Joan (1885): Vocabulario menorquin-castellano «Refranes menorquines con sus equivalentes castellanos», p. 170. Imprenta de Salvador Fábregues.

Músich pagat no fa bon só

1 font, 1903.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 155. Est. Tip. La Hormiga de Oro.

Musich pagat no fá bon só

1 font, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/41/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Músich pagat no fá bon so

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Apéndix. Pagesias. I», p. 147. Imprempta de Carlos Latrobe.

Musich pagat, may fa bon só; ò mosso pagat, té 'l bras trencat

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Á dineros tomados, brazos quebrados.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 229. Imp. de J. Horta.

Músich pagat, no fa bon só

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 85. Editorial Rourich.

Musich pagat, no fa bon só

1 font, 2021.
Musich pagat no. 11-9-1883.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1153.jpg. Manuscrit.

Solfa pagada, fa mal sol

1 font, 2013.
Solfa pagada, fa mal sol.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Lo vinarossenc correcte (2013): «https://www.facebook.com/LoVinarossencCorrecte/posts/394924453927370». Facebook.

Tambor que es paga per avançat, fa sempre mal so

1 font, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys generals», p. 109. Pagès Editors.

Tamboriler mal pagat, mal so fa

1 font, 2012.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «6. Dolçaina i tabal. T», p. 158. Edicions Tívoli.

Tamboriler pagat, mal so fa

1 font, 1986.
Lloc: País Valencià.
Valor Calatayud, Ernest (1986): Refraneret musical. Recull folklòric «Els instruments musicals en el refraner. Tambor», p. 63. Llorens Llibres.

Tamboriner pagat, mal so fa

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «01.1 Músics». Blogger.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «05. Instruments musicals de percussió: Bombo, Platerets, Tambor, Caixa, Tabal, Tabalet, Atabal, Tamborí, Timbal, Castanyoles, Esclafidors, Postisses, etc.». Blogger.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.

Tot joglar pagat d'avança, fa pas bon so

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.

Tot joglar pagat d'avança, no fa pas bon so

1 font, 2021.
Lloc: Rosselló.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «9. El cantar en les parèmies: cantar - joglars - trobadors». Blogger.

Tot juglar pagat d'avança, mai no ha fet bon so

1 font, 1950.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música (varios). XVI. Son, sonar, tañer, tocar. Refranes», p. 57. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música. II. Músico, tañedor, juglar. Refranes», p. 14. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

Tot jutglar pagat d'avanca may ha fet bon son

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «T», p. 31. Impremta i Llibreria den A. Julia.