Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys generals», p. 62. Pagès Editors.
Una mà renta l'altra i, totes dues, la cara
158 recurrències en 95 variants. Primera citació: 1736.
Una mà renta l'altra i les dues la cara
12 fonts, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
Equivalent en esperanto: Mano manon lavas.
Fer favors t'acaba afavorint.
Equivalent en castellà: Una mano lava a la otra y ambas la cara.
Una mà renta l'altra, i les dues la cara
7 fonts, 1993.
Lloc: Alt Pirineu.
Una mà renta l'altra, i totes dues la cara
7 fonts, 1987.
Fer favors afavoreix la mateixa persona que els fa.
Lloc: Illes Balears.
Sinònim: L'almoina, quan la faràs, no miris a qui la fas.
Lloc: Urgell.
Un favor engendra un altre favor. De: Sòfocles.
Equivalent en llatí: Gratia gratiam parit.
Font: Traducció d'un vers de Sòfocles (Aias 522).
Una mà renta l'altra mà. De: Atribuïda a Epicarn.
Equivalent en llatí: Manus manum lavat.
Font: Dita atribuïda a Epicarm. Petroni (45.13).
Equivalent en llatí: Manus manum lavat.
Mano.
Equivalent en castellà: Una mano lava la otra y ambas la cara.
Una mà renta l'altra i totes dues la cara
5 fonts, 1969.
Un ajuda l'altre i així es fan les feines àrdues.
Lloc: Illes Balears.
Significant l'ajuda mútua que els homes poden prestar-se.
Lloc: Pineda, Montblanc, Sant Feliu de Guíxols, Lleida, València, Menorca.
Lloc: Lleida (Segrià).
L'un fa l'altre.
Les persones han d'ajudar-se mútuament i significa també que no hi ha ningú que no degui un favor a una altra persona.
Una mà renta l'altra
4 fonts, 1987.
Té l'equivalent en un "Diàleg" de Plató (Axiodros 366 C).
Dita emprada quan es vol al·ludir a l'ajuda recíproca entre dues persones, com fa Equió en el 'Satiricó' de Petroni, o també Hèrcules en la paròdia sobre la mort de Claudi (Apocolocynthosis 9.6) que va escriure Sèneca. De: Petroni.
Equivalent en llatí: Manus manum lavat.
Font: Satiricó 45.13.
Lloc: Mallorca.
Es diu per a indicar que els mals moments s'han de resoldre en la intimitat de la confiança i procurant que no transcendisquen.
Equivalent en castellà: Los trapos sucios se lavan en casa.
Una mà renta l'altra, i dues la cara
4 fonts, 2007.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Lloc: Vilaplana.
Lloc: Vilaplana.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Una mà renta l'altra. I les dues, la cara
4 fonts, 1999.
Una mà llava l'altra, i les dos la cara
3 fonts, 1993.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Lloc: Quart.
Una mà renta l'altra i dues (o totes dues, o i les dues) la cara
3 fonts, 1999.
Fer favors afavoreix la mateixa persona que els fa.
Lloc: Marina Baixa.
Lloc: Marina Baixa.
Una mà renta l'altra i les dos la cara
3 fonts, 1992.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Lloc: Terra Alta.
Una mà renta l'altra, i totes dues, la cara
3 fonts, 2005.
Ensenya que les persones s'han d'ajudar les une a les altres. Prové del fet que una mà no es pot rentar tota sola, ha de menester l'altra.
Sinònim: L'un fa l'altre.
Lloc: Terres de Ponent.
De: Enciclopèdia Catalana.
Font: Diccionari de matemàtiques.
Una mà renta s'altra i totes dues sa cara
3 fonts, 1993.
Es diu quan les persones s'ajuden mutuament en un intercanvi de favors.
Lloc: Mallorca.
Vol dir que fer favors afavoreix la mateixa persona que els fa (D.).
Lloc: Mallorca.
L'una mà renta l'altra i les dues la cara
2 fonts, 1997.
Dita que continua i completa la llatina.
Equivalent en llatí: Manus manum lavat.
Font: cfr. II.162.
Sàpigues que una mà renta l'altra, i totes dues la cara
2 fonts, 2006.
Una mà es llava amb l'altra
2 fonts, 1987.
Lloc: Marina Baixa.
Una mà llava l'altra i les «dos» (dues) la cara
2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Una mà llava l'altra, i les dues la cara
2 fonts, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Una mà renta l'altra i dues la cara
2 fonts, 1951.
El refranyer recorda les pautes de conducta en les relacions conjugals. En destaca el mimetisme dels integrants de la parella.
Una mà renta s'altra i ses dos sa cara
2 fonts, 1952.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Una mà renta s'altra, i ses dos, sa cara
2 fonts, 1957.
Lloc: Eivissa.
La col·laboració entre persones es profitosa.
Lloc: Eivissa.
Una mà renta s'altra, i totes dues sa cara
2 fonts, 1984.
Vol dir que, entre persones, és bo fer-se favors, encara que en qualque ocasió pareix que s'hi surt perdent.
Ajuda mútua.
Lloc: Menorca.
L'una mà renta l'altra i les dos, la cara
1 font, 1992.
L'una ma rènta l'altra y las dos la cara
1 font, 1803.
Equivalent en llatí: Os ambae tergunt; aliam manus altera tergit.
Equivalent en castellà: Una mano lava la otra y ambas la cara.
L'una ma renta l'altra y las dos la cara
1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Una mano lava la otra y ambas la cara.
L'una ma renta l'altra y las duas la cara
1 font, 1883.
L'una mà renta l'altra, i totes dugues la cara
1 font, 1914.
Equivalent en castellà: La una mano lava la otra, y las dos la cara.
L'una ma renta l'altre i les dues la cara
1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
L'una ma rente l'altra i les dos la cara
1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
La una mà llaba laltra, y les dos la cara
1 font, 1736.
La una mà llava l'altra e endues la cara
1 font, 1996.
De: Eiximenis, Francesc.
La una mà llava l'altra i ambdues la cara
1 font, 1996.
La una ma renta l'altra y las dos la cara
1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Una mano lava la otra y las dos la cara.
La una ma rènta l'altra y las dos la cara
1 font, 1805.
Equivalent en llatí: Dextra manus laevam, haec illam lavat, utraque vultum.
Equivalent en castellà: Una mano lava la otra y ambas la cara.
La una ma rènta l'altra y las dòs la cara
1 font, 1839.
Ref. que denota la dependencia que tènen uns de altres los individuos de una matèxa comunitat ó familia.
Equivalent en francès: Il faut s'entr'aider.
Ref. que denota la dependencia que tènen uns de altres los individuos de una matèxa comunitat ó familia.
Equivalent en llatí: Manus manum fricat.
Ref. que denota la dependencia que tènen uns de altres los individuos de una matèxa comunitat ó familia.
Equivalent en italià: Una mano lava l'altra e le due il viso.
Ref. que denota la dependencia que tènen uns de altres los individuos de una matèxa comunitat ó familia.
Equivalent en castellà: Una mano lava la otra y ambas la cara.
Ref. que denota la dependencia que tènen uns de altres los individuos de una matèxa comunitat ó familia.
Equivalent en francès: Une main lave l'autre.
La una ma renta l'altra y les dos la cara
1 font, 1900.
La una ma renta l'altra, i las dos la cara
1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
La una mà renta l'altra, y las dos la cara
1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Una mano lava la otra, y ambas la cara.
La una ma renta l'altra, y las dos la cara
1 font, 1805.
Equivalent en llatí: En cava perque vices perfricat dextera laevam.
Equivalent en castellà: Una mano lava la otra y ambas la cara.
Equivalent en llatí: Utraque iuncta simul iugiter ora lavat.
La una ma renta la altra y las dos la cara
1 font, 1847.
Exp. que deu ser mútuo lo socorro.
Equivalent en castellà: La una mano lava la otra y las dos la cara.
La una mà renta la altra, e les dues la cara
1 font, 1900.
(Germ.).
La una mà renta la altra; e ab les dues hom se renta la cara
1 font, 1905.
Proverbis germánichs.
Sapiguis que una mà renta l'altra, i totes dues la cara
1 font, 1990.
Moralité, aidons-nous les uns des autres.
Equivalent en francès: Saches qu'une main lave l'autre et toutes deux la figure.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Una mà llava a l'altra, i les dos, la cara
1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Una mà llava l'altra
1 font, 1989.
En tocar els diners, cal estar sobre el cas. Mans n'hi ha dues i, pel que es veu, de vegades una no sap de quin peu coixeja l'altra. Expressió ben antiga referida a l'amistat. El seu autor fou Séneca, un filòsof i moraliste clàssic andalús.
Lloc: Alcoi.
Una ma llava l'altra i dos la cara
1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Una mà llava l'altra i les dos (dues) la cara
1 font, 2010.
Lloc: Cullera (Ribera Baixa).
Una mà llava l'altra i les dos la cara
1 font, 1999.
Saber ajudar.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Una mà llava l'altra i les dos, la cara
1 font, 1997.
Da a entender la dependencia que entre sí tienen los hombres y el auxilio recíproco que deben darse.
Lloc: País Valencià.
Una mà llava l'altra i les dues la cara
1 font, 1989.
En tocar els diners, cal estar sobre el cas. Mans n'hi ha dues i, pel que es veu, de vegades una no sap de quin peu coixeja l'altra.
Lloc: Alcoi.
Una ma llava l'altra, i les dos la cara
1 font, 1991.
Mantenim el mot "dos", tal com es mostra en la dita alcoiana (cal tenir present que el numeral "dos" s'empra per al genere masculí i per al genere femení en el dialecte valencia.
Lloc: Alcoi (Alcoià).
Una mà llava l'altra, i les dos llaven la cara
1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Una mà llava l'altra, i les dos, la cara
1 font, 1987.
Una mà llava l'altra, i les dues, la cara
1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Una mà llava l'altra. i les dos la cara
1 font, 2011.
Una mà llava l'atra i entre les dos llaven la cara
1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Una má llava l'atra y les dos la cara
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Una ma llava l'atra, i les dos la cara
1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Una ma llave l'altra i les dos la cara
1 font, 1922.
Necessitat de l'associació pera'l treball.
Lloc: País Valencià.
Una mà llave l'altra i les dos la cara
1 font, 1995.
Font: ME, N.
Una ma ranta l'altra
1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Una mà renta a l'altra i les dues la cara
1 font, 2006.
Una má renta a l'altra i totes dugues la cara
1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Una mà renta a l'atra i les dos la cara
1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Una ma renta á l'atra y les dos la cara
1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Una mà renta l'alta. I les dues, la cara
1 font, 2002.
Una mà renta l'altra / i dues la cara
1 font, 1969.
Una ma renta l'altra / i las dos las cara
1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Una mà renta l'altra i entre les dos la cara
1 font, 1989.
Lloc: Ulldecona.
Una ma renta l'altra i les dos la cara
1 font, 2008.
La col·laboració entre persones es fructífera.
Una mà renta l'altra i les dues, la cara
1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Una mà renta l'altra i totes dues sa cara
1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Una mà renta l'altra i totes dues, la cara
1 font, 1997.
Equivalent en castellà: Una mano a la otra lava, y las dos, a la cara.
Una ma renta l'altra i totes dugues la cara
1 font, 2012.
També es diu que.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Una mà renta l'altra mà i, les dos, la cara
1 font, 2001.
Lloc: Càlig.
Una mà renta l'altra, / i les dues la cara
1 font, 1967.
Convé que ens ajudem mútuament.
Lloc: Girona.
Una mà renta l'altra, / i totes dues, la cara
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Une main lave l'autre, / et toutes deux, la figure.
Lloc: Catalunya del Nord.
Una mà renta l'altra, i l'altra la cara
1 font, 1985.
Una mà renta l'altra, i les dos la cara
1 font, 2011.
Els treballs en col·laboració poden ser més ambiciosos que els que faria cada persona per separat.
Equivalent en castellà: Una mano lava la otra, y ambas la cara.
Una ma renta l'altra, i totes dues la cara
1 font, 1986.
Una mà renta l'altra, y totes dúes la cara
1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Una mano lava la otra, y ambas la cara; ó hazme la barba, hacerte he el copete.
Una mà renta l'altra: / i les dugues renten la cara
1 font, 1915.
Un estudiant.
Lloc: Reus.
Una mà renta l'altra... (i ses dues sa cara)
1 font, 2010.
Lloc: Palma (Mallorca).
Una mà renta l'altre i entre les dues, la cara
1 font, 2021.
Una mà renta l'altre, i les dues la cara
1 font, 2010.
Lloc: Llubí (Mallorca).
Una mà renta l'atra i les dos la cara
1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Una ma renta s'altra y las duas la cara
1 font, 1869.
Equivalent en castellà: Una mano lava la otra y ambas la cara.
Lloc: Menorca.
Una ma renta s'altra, / i ses dues, sa cara
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Una mà renta s'altra, i ses dos sa cara
1 font, 1958.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Una ma renta s'altra, i ses dos sa cara
1 font, 1957.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Una mà renta s'altra; i ses dos, sa cara
1 font, 1974.
Lloc: Eivissa.
Una mà renta s'altre i totes dues sa cara
1 font, 2022.
Lloc: Inca (Mallorca).
Una ma renta s'altre y totas duas se cara
1 font, 1885.
Equivalent en castellà: Una mano lava la otra y las dos la cara.
Lloc: Menorca.
Una mà renta... l'altra
1 font, 2017.
Una ma rente l'altra i les dos la cara
1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.