Alaba't ruc, que a vendre et duc

104 recurrències en 55 variants.
Escolteu-ho gràcies al projecte Common Voice:

1. 'Alaba't' ruc! que a la fira et duc (1990, 1 font)

Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els animals», p. 123. Museu Arxiu de Sentmenat.

2. 'Alaba't' ruc! que a vendre et duc (1990, 1 font)

Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els animals», p. 123. Museu Arxiu de Sentmenat.

4. Alaba't ruc que a fira (o a vendre) et duc (1999, 1 font)

Se li diu a qui es vanta d'ell mateix.

Sinònim: Alaba't ruc, que a vendre et duc; i si no et venc, perquè no puc.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 446. Edicions 62.

6. Alaba't ruc que a vendre (a fira) et duc (1987, 1 font)

Gallo.

Equivalent en castellà: Abaja acá, que estás encaramado.

Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 35». Autoedició.

8. Alaba't ruc! (1996, 2 fonts)

Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1759. Publicacions de la Universitat de València.

Dit irònicament a aquell que s'alaba ell mateix.

Sinònim: No calen padrins!

Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «A», p. 14. Edicions 62.

9. Alaba't ruc, que a fira et duc (1979, 8 fonts)

Sinònim: Arri ruc, que vas a casa; arri ruc que a fira et duc; arri ruc que a vendre et d.

Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 22. Editorial Millà.

Sinònim: Inflar-se (o botir-se, o rebotir-se) com un gripau.

Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «307», p. 93. Garsineu Edicions.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENT., ACC., PARAULES… PRESSUMPCIO», p. 23. L'Avui / El Punt Avui.

La referència al ruc, paraula sinònima d'ase, serveix per denotar la vanitat de l'imbècil, el qual no s'adona que, en lloar-se, informa els altres de les coses que té i, per tant, de les que se li poden treure.

Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els animals», p. 235. Editorial de Vecchi.

Es diu als que es vanaglorien.

Lloc: Gandesa.

Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.

Lloc: Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Sant Martí Sescorts (Osona).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Vanitat de l'imbècil.

Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «diversos», p. 38. Editorial Millà.

Lloc: Penedès.

Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Agrícoles», p. 169. Museu de Vilafranca.

10. Alaba't ruc, que a fira et porten (2010, 1 font)

Lloc: Callús (Bages).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

11. Alaba't ruc, que a la fira et duc (1998, 5 fonts)

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La saviesa», p. 27. Garsineu Edicions.

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. L'ase», p. 109. Garsineu Edicions.

Lloc: El Prat de Llobregat.

Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «T. Calaix del sastre Mec», p. 74. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Lloc: Solsona.

Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Humilitat», p. 186. Institut Francesc Ribalta.

Nou.

Lloc: Cocentaina (El Comtat).

Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

12. Alaba't ruc, que a la fira et porto (2010, 1 font)

Lloc: Barcelona - Pallars Jussà.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

13. Alaba't ruc, que a vendre et duc (1926, 18 fonts)

És la mateixa explicació de 'Alaba't pollastre que demà et vendran'.

Sinònim: Alaba't pollastre que demà et vendran.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.4 Ase / Burro / Ruc / Mul… Dites», p. 32. Editorial Moll.

Faula 17a del segon llibre, «De la mosca i la formiga». Aquestes parèmies també recriminen que un s'alabi massa. De: Isop.

Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer isòpic, p. 246. Editorial Selecta-Catalonia.

Lloc: Eivissa i Formentera.

Castelló Guasch, Joan (1966): El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
El Borinot (1926): El Borinot, any IV, núm. 115 (4 de febrer de 1926), p. 1-2 «Pim… pam… pum… (Dites i refranys)», p. 2. Revista El Borinot.

Sinònim: A gat alabau, la cua li cau | L'alabança pròpia envileix.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 977», p. 735. Columna Edicions.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 7. Refranys de flora, fauna i natura». Llibres de l'Index, S.A..

Lloc: Mallorca.

Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. A», p. 20. Consell de Mallorca.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gratacós, Quim (1999): Recull de dites populars catalanes «Animals». Web.

Equivalent en francès: Flatte-toi, âne, car je vais te vendre.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Burro, el ruc, l'ase / L'âne», p. 448. Robert Morel Editeur.

Lloc: Eivissa.

Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 2, abril 1944 «Refranero ibicenco», p. 29. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Ases, matxos i mules», p. 115. Editorial Millà.

Recriminació a qui lloa massa les seves virtuts.

Equivalent en castellà: Alábate cesto, que venderte quiero.

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «ruc». Editorial Barcanova.

Lloc: Arenys de Mar (Maresme).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Vegi's n. 85.

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2446 Ruc», p. 332. Institut Menorquí d'Estudis.

Recomana alabar lo que un té per vendre.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Ases», p. 155. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Font: Ballot.

Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «Alabar-se». Web.

15. Alaba't ruc, que a vendre et duc; i si no et venc, perquè no puc (1951, 2 fonts)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1128. Editorial Selecta-Catalonia.

Se li diu a qui es vanta d'ell mateix.

Sinònim: Alaba't ruc que a fira (o a vendre) et duc.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 446. Edicions 62.

19. Alaba't, ruc, que a fira et duc (1914, 8 fonts)

Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Presumpció», p. 173. Edicions Tres i Quatre.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 254. Llibres de l'Index, S.A..

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Alabar», p. 360. Llibres de l'Index, S.A..
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 4. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.

Equivalent en castellà: Alábate, cesto, que á vender te llevo.

Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. A», p. 789. Antoni López, Editor.
(1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 83 (Any II, 28-agost-1937) «Aforismes i proverbis», p. 270. Revista Curiositats de Catalunya.

21. Alaba't, ruc, que a la fira et duc (1993, 4 fonts)

Lloc: Pego (Marina Alta).

Correu / Sendra Chesa, Josep (2010). Correu electrònic.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.

Lloc: Quart.

Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. A», p. 61. Ajuntament de Quart.

Lloc: Ontinyent.

Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. A», p. 117. Edicions Víctor.

22. Alaba't, ruc, que a vendre et duc (1926, 6 fonts)

Lloc: Tortosa.

Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «14. Els sentiments i les actituds - 14.1. Presumpció». Web.

Font: P.

Capmany, Aureli (1926): La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge, dins 'La paraula Cristiana', 20 «La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge», p. 126. La paraula cristiana.

Lloc: Eivissa.

Castelló Guasch, Joan (1974): Eivissa, 4, p 17-19 «Rondalla eivissenca. Es adagis», p. 20. Revista Eivissa.

Lloc: Eivissa i Formentera.

Castelló Guasch, Joan (1959): El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

Lloc: Badalona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

A qui es vanta d'ell mateix.

Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Bèsties de peu rodó. Ruc, somera», p. 122. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

23. Alaba't, ruc, que a vendre et duc! (1999, 2 fonts)

Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Oliver, Elena (1999): Recull de dites populars catalanes «Animals». Web.

24. Alaba't, ruc, que a venre (o a la fira) et duc (2017, 1 font)

Per molt poc que valgui un ruc o qualsevol mercaderia, s'ha de fer el possible perquè qui el compri es pensi que val més.

Lloc: Cerdanya.

Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 214. Salvat, S.A. de Ediciones.

25. Alaba't, ruc, que a venre te duc (1999, 1 font)

Lloc: Cerdanya.

Web de la Cerdanya (1999): Refranys de la Cerdanya «Dites populars: Refranys». Web.

28. Alabat ruc que a fira et duc (2010, 2 fonts)

Lloc: Arenys de Mar (Maresme).

Correu / Fors i Vilaseca, Maria Consol (2010). Correu electrònic.

Lloc: Arenys de Mar (Maresme).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

29. Alabat ruc que a la fira et duc (1987, 1 font)

Refranys amb ús de barbarismes en la parla. Canvi de "somera", "ase" i "ruc", per "burro".

Conca, Maria (1987): Paremiologia «2.1 Descrip. formal: Estr. rítmica, mètrica i rima», p. 43. Publicacions de la Universitat de València.

30. Alabat ruc que a vendre es duc (2016, 1 font)

Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.

32. Alabat ruc, a vendre et duc (1985, 1 font)

Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).

Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «A», p. 10. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

33. Alabat ruc, que a la fira et duc (1980, 1 font)

Lloc: Ribera.

Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Ase», p. 107. J. Huguet Pascual, editor.

34. Alabat ruch que á fira te duch (1900, 1 font)

'Laus in ore proprio vilescit', diu un adagi romà.

Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 12. Editorial Rourich.

36. Alabat, ruch, que á vendre't duch (1883, 1 font)

Sinònim: Cada oller alaba sas ollas.

Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 38. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

38. Alleba't, ruch, que a vendra't duch (1917, 1 font)

Sinònim: Aixeca't, ruc, que a vendre et duc.

Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 170. Editorial Trabucaire.

39. Alàba't ruc, que a fira et duc (1994, 1 font)

Rèplica a qui s'autoalaba.

Lloc: Sant Feliu de Guíxols.

Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.

45. Alábat ruch que á vendre t' duch (1886, 1 font)

Lloc: Blanes.

Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 180. Centre Excursionista de Catalunya.

46. Alábat ruch, que á vendre 't duch (1831, 1 font)

Equivalent en castellà: Alábate cesto, que venderte quiero.

D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «24», p. 10. Imprenta de Saurí y Compañía.

49. Arregla't ruc, que a la plaça et duc (1997, 1 font)

Batllori, Josep i Jordi (1997): Què t'empatolles? «Els animals», p. 99. La Galera.

50. Arri ruc, que a fira et duc (1987, 1 font)

Sinònim: Arri ruc, que vas a casa; arri ruc que a fira et duc; arri ruc que a vendre et d.

Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 22. Editorial Millà.

51. Arri ruc, que a vendre et duc (1987, 1 font)

Sinònim: Arri ruc, que vas a casa; arri ruc que a fira et duc; arri ruc que a vendre et d.

Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 22. Editorial Millà.

53. Arri, ruc, que a la fira et duc / si et puc vendre, faré prou (2004, 1 font)

Cançoneta.

Lloc: Lleida.

Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Ruc», p. 131. Pagès Editors.

54. Arri, ruc, que a la fira et duc; / si et puc vendre, faré prou (2004, 1 font)

Cançoneta.

Lloc: Lleida.

Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Fira», p. 69. Pagès Editors.

55. Eleva't ruc, que a fira et porten! (2015, 1 font)

Lloc: Manresa.

Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats, p. 124. Zenobita Edicions.
Alaba't ruc, que a vendre et duc

Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats

Un projecte de:

www.dites.cat

Ajudeu-nos a millorar

Formulari de contacte