1. 'Alaba't' ruc! que a la fira et duc (1990, 1 font)
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els animals», p. 123. Museu Arxiu de Sentmenat.
Alaba't ruc, que a vendre et duc
104 recurrències en 55 variants.
Escolteu-ho gràcies al projecte Common Voice:
2. 'Alaba't' ruc! que a vendre et duc (1990, 1 font)
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els animals», p. 123. Museu Arxiu de Sentmenat.
3. Alaba'm ruc, que a vendre et duc (2010, 1 font)
Lloc: Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
4. Alaba't ruc que a fira (o a vendre) et duc (1999, 1 font)
Se li diu a qui es vanta d'ell mateix.
Sinònim: Alaba't ruc, que a vendre et duc; i si no et venc, perquè no puc.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 446. Edicions 62.
5. Alaba't ruc que a la fira et duc (2010, 1 font)
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
6. Alaba't ruc que a vendre (a fira) et duc (1987, 1 font)
Gallo.
Equivalent en castellà: Abaja acá, que estás encaramado.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 35». Autoedició.
7. Alaba't ruc que a vendre et duc (1995, 3 fonts)
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «pensar i saber», p. 64. Instituto de Estudios Turolenses.
Lloc: Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
8. Alaba't ruc! (1996, 2 fonts)
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1759. Publicacions de la Universitat de València.
Dit irònicament a aquell que s'alaba ell mateix.
Sinònim: No calen padrins!
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «A», p. 14. Edicions 62.
9. Alaba't ruc, que a fira et duc (1979, 8 fonts)
Sinònim: Arri ruc, que vas a casa; arri ruc que a fira et duc; arri ruc que a vendre et d.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 22. Editorial Millà.
Sinònim: Inflar-se (o botir-se, o rebotir-se) com un gripau.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «307», p. 93. Garsineu Edicions.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENT., ACC., PARAULES… PRESSUMPCIO», p. 23. L'Avui / El Punt Avui.
La referència al ruc, paraula sinònima d'ase, serveix per denotar la vanitat de l'imbècil, el qual no s'adona que, en lloar-se, informa els altres de les coses que té i, per tant, de les que se li poden treure.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els animals», p. 235. Editorial de Vecchi.
Es diu als que es vanaglorien.
Lloc: Gandesa.
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.
Lloc: Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sant Martí Sescorts (Osona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Vanitat de l'imbècil.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «diversos», p. 38. Editorial Millà.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Agrícoles», p. 169. Museu de Vilafranca.
10. Alaba't ruc, que a fira et porten (2010, 1 font)
Lloc: Callús (Bages).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
11. Alaba't ruc, que a la fira et duc (1998, 5 fonts)
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La saviesa», p. 27. Garsineu Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. L'ase», p. 109. Garsineu Edicions.
Lloc: El Prat de Llobregat.
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «T. Calaix del sastre Mec», p. 74. Ajuntament del Prat de Llobregat.
Lloc: Solsona.
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Humilitat», p. 186. Institut Francesc Ribalta.
Nou.
Lloc: Cocentaina (El Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.
12. Alaba't ruc, que a la fira et porto (2010, 1 font)
Lloc: Barcelona - Pallars Jussà.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
13. Alaba't ruc, que a vendre et duc (1926, 18 fonts)
És la mateixa explicació de 'Alaba't pollastre que demà et vendran'.
Sinònim: Alaba't pollastre que demà et vendran.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.4 Ase / Burro / Ruc / Mul… Dites», p. 32. Editorial Moll.
Faula 17a del segon llibre, «De la mosca i la formiga». Aquestes parèmies també recriminen que un s'alabi massa. De: Isop.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer isòpic, p. 246. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1966): El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
El Borinot (1926): El Borinot, any IV, núm. 115 (4 de febrer de 1926), p. 1-2 «Pim… pam… pum… (Dites i refranys)», p. 2. Revista El Borinot.
Sinònim: A gat alabau, la cua li cau | L'alabança pròpia envileix.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 977», p. 735. Columna Edicions.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 7. Refranys de flora, fauna i natura». Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. A», p. 20. Consell de Mallorca.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gratacós, Quim (1999): Recull de dites populars catalanes «Animals». Web.
Equivalent en francès: Flatte-toi, âne, car je vais te vendre.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Burro, el ruc, l'ase / L'âne», p. 448. Robert Morel Editeur.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 2, abril 1944 «Refranero ibicenco», p. 29. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Ases, matxos i mules», p. 115. Editorial Millà.
Recriminació a qui lloa massa les seves virtuts.
Equivalent en castellà: Alábate cesto, que venderte quiero.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «ruc». Editorial Barcanova.
Lloc: Arenys de Mar (Maresme).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Vegi's n. 85.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2446 Ruc», p. 332. Institut Menorquí d'Estudis.
Recomana alabar lo que un té per vendre.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Ases», p. 155. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Font: Ballot.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «Alabar-se». Web.
14. Alaba't ruc, que a vendre et duc! (2017, 1 font)
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1759. Publicacions de la Universitat de València.
15. Alaba't ruc, que a vendre et duc; i si no et venc, perquè no puc (1951, 2 fonts)
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1128. Editorial Selecta-Catalonia.
Se li diu a qui es vanta d'ell mateix.
Sinònim: Alaba't ruc que a fira (o a vendre) et duc.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 446. Edicions 62.
16. Alaba't, pollastre, que demà et vendran (2008, 1 font)
Només es sol fer propaganda de les coses que es volen vendre.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.14. Gall / Gallina / Endiot. Refranys», p. 45. Editorial Moll.
17. Alaba't, ruc (1988, 1 font)
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 204. Editorial Millà.
18. Alaba't, ruc, / que a vendre et duc (1937, 1 font)
A qui es vanta d'ell mateix.
Serra i Boldú, Valeri (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 53 (Any II, 30-gener-1937) «Folklore de la pagesia. Ruc, somera», p. 132. Revista Curiositats de Catalunya.
19. Alaba't, ruc, que a fira et duc (1914, 8 fonts)
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Presumpció», p. 173. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 254. Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Alabar», p. 360. Llibres de l'Index, S.A..
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 4. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Equivalent en castellà: Alábate, cesto, que á vender te llevo.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. A», p. 789. Antoni López, Editor.
(1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 83 (Any II, 28-agost-1937) «Aforismes i proverbis», p. 270. Revista Curiositats de Catalunya.
20. Alaba't, ruc, que a fira et duc, agafa't per la cua (1926, 1 font)
Lloc: Vallès.
Capmany, Aureli (1926): La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge, dins 'La paraula Cristiana', 20 «La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge», p. 126. La paraula cristiana.
21. Alaba't, ruc, que a la fira et duc (1993, 4 fonts)
Lloc: Pego (Marina Alta).
Correu / Sendra Chesa, Josep (2010). Correu electrònic.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. A», p. 61. Ajuntament de Quart.
Lloc: Ontinyent.
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. A», p. 117. Edicions Víctor.
22. Alaba't, ruc, que a vendre et duc (1926, 6 fonts)
Lloc: Tortosa.
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «14. Els sentiments i les actituds - 14.1. Presumpció». Web.
Font: P.
Capmany, Aureli (1926): La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge, dins 'La paraula Cristiana', 20 «La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge», p. 126. La paraula cristiana.
Lloc: Eivissa.
Castelló Guasch, Joan (1974): Eivissa, 4, p 17-19 «Rondalla eivissenca. Es adagis», p. 20. Revista Eivissa.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1959): El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Lloc: Badalona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
A qui es vanta d'ell mateix.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Bèsties de peu rodó. Ruc, somera», p. 122. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
23. Alaba't, ruc, que a vendre et duc! (1999, 2 fonts)
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Oliver, Elena (1999): Recull de dites populars catalanes «Animals». Web.
24. Alaba't, ruc, que a venre (o a la fira) et duc (2017, 1 font)
Per molt poc que valgui un ruc o qualsevol mercaderia, s'ha de fer el possible perquè qui el compri es pensi que val més.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 214. Salvat, S.A. de Ediciones.
25. Alaba't, ruc, que a venre te duc (1999, 1 font)
Lloc: Cerdanya.
Web de la Cerdanya (1999): Refranys de la Cerdanya «Dites populars: Refranys». Web.
26. Alaba't, ruc, que et portaré a vendre (1961, 1 font)
Lloc: Girona.
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «A», p. 11. Autoedició.
27. Alaba't, ruc…, que a la fira et duc (2017, 1 font)
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.
28. Alabat ruc que a fira et duc (2010, 2 fonts)
Lloc: Arenys de Mar (Maresme).
Correu / Fors i Vilaseca, Maria Consol (2010). Correu electrònic.
Lloc: Arenys de Mar (Maresme).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
29. Alabat ruc que a la fira et duc (1987, 1 font)
Refranys amb ús de barbarismes en la parla. Canvi de "somera", "ase" i "ruc", per "burro".
Conca, Maria (1987): Paremiologia «2.1 Descrip. formal: Estr. rítmica, mètrica i rima», p. 43. Publicacions de la Universitat de València.
30. Alabat ruc que a vendre es duc (2016, 1 font)
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
31. Alabat ruc que a vendre't te duc (1996, 1 font)
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 32. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
32. Alabat ruc, a vendre et duc (1985, 1 font)
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «A», p. 10. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
33. Alabat ruc, que a la fira et duc (1980, 1 font)
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Ase», p. 107. J. Huguet Pascual, editor.
34. Alabat ruch que á fira te duch (1900, 1 font)
'Laus in ore proprio vilescit', diu un adagi romà.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 12. Editorial Rourich.
35. Alabat ruch, que á vendrer te duch (1863, 1 font)
Equivalent en castellà: Alábate cesto, que venderte quiero.
Marcet y Ll., J. (1863): Compendio de los errores en que incurren los catalanes al hablar y escribir «Refranes y adagios en castellano y catalán», p. 16. Imprenta de Luis Tasso.
36. Alabat, ruch, que á vendre't duch (1883, 1 font)
Sinònim: Cada oller alaba sas ollas.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 38. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
37. Alabate ruch, que á vendrer te duch (1814, 1 font)
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Contracció ó sinéresis dels pronoms Me, Nos, Te, Vos. Ab verbs», p. 185. Web.
38. Alleba't, ruch, que a vendra't duch (1917, 1 font)
Sinònim: Aixeca't, ruc, que a vendre et duc.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 170. Editorial Trabucaire.
39. Alàba't ruc, que a fira et duc (1994, 1 font)
Rèplica a qui s'autoalaba.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols.
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
40. Alàbat ruc, que á véndrer te duc (1847, 1 font)
Se referéix al que se alaba á si matéix.
Equivalent en castellà: Alábate cesto que venderte quiero.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Ruc», p. 23. Agencia Médica Catalana.
41. Alàbat ruch, que a fira 't duch (1910, 1 font)
Equivalent en castellà: Alábate cesto, que venderte quiero.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 222. Imp. de J. Horta.
42. Alàbat ruch, que a vendre't duch (1934, 1 font)
Lloc: Tortosa.
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. A», p. 156. IQT.
43. Alábat donchs, alábat, rúch, / que à véndrer , véndrer te dúch (1880, 1 font)
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Segon ramellet. Flors del mon», p. 41. Imprempta de Carlos Latrobe.
44. Alábat ruc que á véndrer 't dug (1839, 1 font)
Equivalent en castellà: Alábate cesto que venderte quiero.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 639. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
45. Alábat ruch que á vendre t' duch (1886, 1 font)
Lloc: Blanes.
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 180. Centre Excursionista de Catalunya.
46. Alábat ruch, que á vendre 't duch (1831, 1 font)
Equivalent en castellà: Alábate cesto, que venderte quiero.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «24», p. 10. Imprenta de Saurí y Compañía.
47. Alábat, ruch, que á vendre 't duch (1910, 1 font)
Lloc: Tortosa.
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
48. Amaga't ruc que a plaça et duc (1984, 1 font)
Embarbussament.
Correig, M.; Cugat, L.; Rius, D. (1984): Una capseta blanca que s'obre i no es tanca «Els animals. Mamífers», p. 68. Graó Editorial.
49. Arregla't ruc, que a la plaça et duc (1997, 1 font)
Batllori, Josep i Jordi (1997): Què t'empatolles? «Els animals», p. 99. La Galera.
50. Arri ruc, que a fira et duc (1987, 1 font)
Sinònim: Arri ruc, que vas a casa; arri ruc que a fira et duc; arri ruc que a vendre et d.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 22. Editorial Millà.
51. Arri ruc, que a vendre et duc (1987, 1 font)
Sinònim: Arri ruc, que vas a casa; arri ruc que a fira et duc; arri ruc que a vendre et d.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 22. Editorial Millà.
52. Arri, ruc, que a fira et duc (1926, 1 font)
Font: S.-R.
Capmany, Aureli (1926): La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge, dins 'La paraula Cristiana', 20 «La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge», p. 126. La paraula cristiana.
53. Arri, ruc, que a la fira et duc / si et puc vendre, faré prou (2004, 1 font)
Cançoneta.
Lloc: Lleida.
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Ruc», p. 131. Pagès Editors.
54. Arri, ruc, que a la fira et duc; / si et puc vendre, faré prou (2004, 1 font)
Cançoneta.
Lloc: Lleida.
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Fira», p. 69. Pagès Editors.
55. Eleva't ruc, que a fira et porten! (2015, 1 font)
Lloc: Manresa.
Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats, p. 124. Zenobita Edicions.
Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats
Ajudeu-nos a millorar
