1. 'Alaba't' ruc! que a la fira et duc (1990, 1 font)
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els animals», p. 123. Museu Arxiu de Sentmenat.
Alaba't ruc, que a vendre et duc
116 recurrències en 62 variants.
Escolteu-ho gràcies al projecte Common Voice:
2. 'Alaba't' ruc! que a vendre et duc (1990, 1 font)
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els animals», p. 123. Museu Arxiu de Sentmenat.
3. Alaba t' ruch, qu' á véndret' duch (1857, 1 font)
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Prosodia. De las figuras gramaticales ortográficas. Ejemplos en que se ven usadas dichas figuras», p. 285. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
4. Alaba'm ruc, que a vendre et duc (2010, 1 font)
Lloc: Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
5. Alaba't ruc que a fira (o a vendre) et duc (1999, 1 font)
Se li diu a qui es vanta d'ell mateix.
Sinònim: Alaba't ruc, que a vendre et duc; i si no et venc, perquè no puc.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 446. Edicions 62.
6. Alaba't ruc que a la fira et duc (2010, 1 font)
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
7. Alaba't ruc que a vendre (a fira) et duc (1987, 1 font)
Gallo.
Equivalent en castellà: Abaja acá, que estás encaramado.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 35». Autoedició.
8. Alaba't ruc que a vendre et duc (1995, 4 fonts)
Frase contra els qui fan lloances d'ells mateixos.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «R», p. 171. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «pensar i saber», p. 64. Instituto de Estudios Turolenses.
Lloc: Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
9. Alaba't ruc! (1996, 2 fonts)
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1759. Publicacions de la Universitat de València.
Dit irònicament a aquell que s'alaba ell mateix.
Sinònim: No calen padrins!
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «A», p. 14. Edicions 62.
10. Alaba't ruc, que a fira et duc (1979, 8 fonts)
Sinònim: Arri ruc, que vas a casa; arri ruc que a fira et duc; arri ruc que a vendre et d.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 22. Editorial Millà.
Sinònim: Inflar-se (o botir-se, o rebotir-se) com un gripau.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «307», p. 93. Garsineu Edicions.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENT., ACC., PARAULES… PRESSUMPCIO», p. 23. L'Avui / El Punt Avui.
La referència al ruc, paraula sinònima d'ase, serveix per denotar la vanitat de l'imbècil, el qual no s'adona que, en lloar-se, informa els altres de les coses que té i, per tant, de les que se li poden treure.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els animals», p. 235. Editorial de Vecchi.
Es diu als que es vanaglorien.
Lloc: Gandesa.
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.
Lloc: Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sant Martí Sescorts (Osona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Vanitat de l'imbècil.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «diversos», p. 38. Editorial Millà.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Agrícoles», p. 169. Museu de Vilafranca.
11. Alaba't ruc, que a fira et porten (2010, 1 font)
Lloc: Callús (Bages).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
12. Alaba't ruc, que a la fira et duc (1998, 5 fonts)
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La saviesa», p. 27. Garsineu Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. L'ase», p. 109. Garsineu Edicions.
Lloc: El Prat de Llobregat.
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «T. Calaix del sastre Mec», p. 74. Ajuntament del Prat de Llobregat.
Lloc: Solsona.
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Humilitat», p. 186. Institut Francesc Ribalta.
Nou.
Lloc: Cocentaina (El Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.
13. Alaba't ruc, que a la fira et porto (2010, 1 font)
Lloc: Barcelona - Pallars Jussà.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
14. Alaba't ruc, que a vendre et duc (1926, 22 fonts)
Equivalent en castellà: Alábate asno, que a venderte te traigo.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «A», p. 19. Comercial Denes, SL.
És la mateixa explicació de 'Alaba't pollastre que demà et vendran'.
Sinònim: Alaba't pollastre que demà et vendran.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.4 Ase / Burro / Ruc / Mul… Dites», p. 32. Editorial Moll.
Faula 17a del segon llibre, «De la mosca i la formiga». Aquestes parèmies també recriminen que un s'alabi massa. De: Isop.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer isòpic, p. 246. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1966): El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
El Borinot (1926): El Borinot, any IV, núm. 115 (4 de febrer de 1926), p. 1-2 «Pim… pam… pum… (Dites i refranys)», p. 2. Revista El Borinot.
Sinònim: A gat alabau, la cua li cau | L'alabança pròpia envileix.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 977», p. 735. Columna Edicions.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 7. Refranys de flora, fauna i natura». Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. A», p. 20. Consell de Mallorca.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gratacós, Quim (1999): Recull de dites populars catalanes «Animals». Web.
Equivalent en francès: Flatte-toi, âne, car je vais te vendre.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Burro, el ruc, l'ase / L'âne», p. 448. Robert Morel Editeur.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 2, abril 1944 «Refranero ibicenco», p. 29. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Lloc: Torroella de Montgrí.
Junqué, Montserrat ;Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «12. Com la processó de mata...», p. 125. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Ases, matxos i mules», p. 115. Editorial Millà.
Recriminació a qui lloa massa les seves virtuts.
Equivalent en castellà: Alábate cesto, que venderte quiero.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «ruc». Editorial Barcanova.
Lloc: Arenys de Mar (Maresme).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Es diu quan algú s'alaba a ell mateix.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OH - Observacions d'humor», p. 108. Institut d'Estudis Eivissencs.
Vegi's n. 85.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2446 Ruc», p. 332. Institut Menorquí d'Estudis.
Recomana alabar lo que un té per vendre.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Ases», p. 155. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Font: Ballot.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «Alabar-se». Web.
¿Entén intuïtivament un parlant nou de català què significa “Gent jove, pa tou” o “Alaba't ruc, que a vendre et duc“?
Lloc: Terres de l'Ebre.
Tort Videllet, Teresa (2020): Agafada al vol «A una de males - blocs.mesvilaweb.cat/ttort/». Vilaweb.
15. Alaba't ruc, que a vendre et duc! (2017, 1 font)
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1759. Publicacions de la Universitat de València.
16. Alaba't ruc, que a vendre et duc; i si no et venc, perquè no puc (1951, 2 fonts)
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1128. Editorial Selecta-Catalonia.
Se li diu a qui es vanta d'ell mateix.
Sinònim: Alaba't ruc que a fira (o a vendre) et duc.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 446. Edicions 62.
17. Alaba't, pollastre, que demà et vendran (2008, 1 font)
Només es sol fer propaganda de les coses que es volen vendre.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.14. Gall / Gallina / Endiot. Refranys», p. 45. Editorial Moll.
18. Alaba't, ruc (1988, 1 font)
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 204. Editorial Millà.
19. Alaba't, ruc, / que a vendre et duc (1937, 1 font)
A qui es vanta d'ell mateix.
Serra i Boldú, Valeri (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 53 (Any II, 30-gener-1937) «Folklore de la pagesia. Ruc, somera», p. 132. Revista Curiositats de Catalunya.
20. Alaba't, ruc, que a fira et duc (1914, 8 fonts)
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Presumpció», p. 173. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 254. Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Alabar», p. 360. Llibres de l'Index, S.A..
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 4. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Equivalent en castellà: Alábate, cesto, que á vender te llevo.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. A», p. 789. Antoni López, Editor.
(1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 83 (Any II, 28-agost-1937) «Aforismes i proverbis», p. 270. Revista Curiositats de Catalunya.
21. Alaba't, ruc, que a fira et duc, agafa't per la cua (1926, 1 font)
Lloc: Vallès.
Capmany, Aureli (1926): La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge, dins 'La paraula Cristiana', 20 «La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge», p. 126. La paraula cristiana.
22. Alaba't, ruc, que a la fira et duc (1993, 4 fonts)
Lloc: Pego (Marina Alta).
Correu / Sendra Chesa, Josep (2010). Correu electrònic.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. A», p. 61. Ajuntament de Quart.
Lloc: Ontinyent.
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. A», p. 117. Edicions Víctor.
23. Alaba't, ruc, que a vendre et duc (1926, 6 fonts)
Lloc: Tortosa.
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «14. Els sentiments i les actituds - 14.1. Presumpció». Web.
Font: P.
Capmany, Aureli (1926): La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge, dins 'La paraula Cristiana', 20 «La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge», p. 126. La paraula cristiana.
Lloc: Eivissa.
Castelló Guasch, Joan (1974): Eivissa, 4, p 17-19 «Rondalla eivissenca. Es adagis», p. 20. Revista Eivissa.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1959): El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Lloc: Badalona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
A qui es vanta d'ell mateix.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Bèsties de peu rodó. Ruc, somera», p. 122. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
24. Alaba't, ruc, que a vendre et duc! (1999, 2 fonts)
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Oliver, Elena (1999): Recull de dites populars catalanes «Animals». Web.
25. Alaba't, ruc, que a venre (o a la fira) et duc (2017, 1 font)
Per molt poc que valgui un ruc o qualsevol mercaderia, s'ha de fer el possible perquè qui el compri es pensi que val més.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 214. Salvat, S.A. de Ediciones.
26. Alaba't, ruc, que a venre te duc (1999, 1 font)
Lloc: Cerdanya.
Web de la Cerdanya (1999): Refranys de la Cerdanya «Dites populars: Refranys». Web.
27. Alaba't, ruc, que et portaré a vendre (1961, 1 font)
Lloc: Girona.
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «A», p. 11. Autoedició.
28. Alaba't, ruc…, que a la fira et duc (2017, 1 font)
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.
29. Alabat ruc qu'a vendre t' duc (1803, 1 font)
Ref.
Equivalent en castellà: Alábate cesto, que venderte quiero.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Alabar», p. 23.
Ref.
Equivalent en llatí: Prome tuas, asine, en cupio te vendere, laudes.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Alabar», p. 23.
30. Alabat ruc que a fira et duc (2010, 2 fonts)
Lloc: Arenys de Mar (Maresme).
Correu / Fors i Vilaseca, Maria Consol (2010). Correu electrònic.
Lloc: Arenys de Mar (Maresme).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
31. Alabat ruc que a la fira et duc (1987, 1 font)
Refranys amb ús de barbarismes en la parla. Canvi de "somera", "ase" i "ruc", per "burro".
Conca, Maria (1987): Paremiologia «2.1 Descrip. formal: Estr. rítmica, mètrica i rima», p. 43. Publicacions de la Universitat de València.
32. Alabat ruc que a vendre es duc (2016, 1 font)
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
33. Alabat ruc que a vendre't te duc (1996, 1 font)
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 32. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
34. Alabat ruc, a vendre et duc (1985, 1 font)
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «A», p. 10. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
35. Alabat ruc, que a la fira et duc (1980, 1 font)
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Ase», p. 107. J. Huguet Pascual, editor.
36. Alabat ruch que á fira te duch (1900, 1 font)
'Laus in ore proprio vilescit', diu un adagi romà.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 12. Editorial Rourich.
37. Alabat ruch, que á vendrer te duch (1863, 1 font)
Equivalent en castellà: Alábate cesto, que venderte quiero.
Marcet y Ll., J. (1863): Compendio de los errores en que incurren los catalanes al hablar y escribir «Refranes y adagios en castellano y catalán», p. 16. Imprenta de Luis Tasso.
38. Alabat, ruch, que á vendre't duch (1883, 1 font)
Sinònim: Cada oller alaba sas ollas.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 38. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
39. Alabate ruch, que á vendrer te duch (1814, 1 font)
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Contracció ó sinéresis dels pronoms Me, Nos, Te, Vos. Ab verbs», p. 185. Web.
40. Alleba't, ruch, que a vendra't duch (1917, 1 font)
Sinònim: Aixeca't, ruc, que a vendre et duc.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 170. Editorial Trabucaire.
41. Alàba't ruc, que a fira et duc (1994, 1 font)
Rèplica a qui s'autoalaba.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols.
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
42. Alàbat ruc, que á véndrer te duc (1847, 1 font)
Se referéix al que se alaba á si matéix.
Equivalent en castellà: Alábate cesto que venderte quiero.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Ruc», p. 23. Agencia Médica Catalana.
43. Alàbat ruch, que a fira 't duch (1910, 1 font)
Equivalent en castellà: Alábate cesto, que venderte quiero.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 222. Imp. de J. Horta.
44. Alàbat ruch, que a vendre't duch (1934, 1 font)
Lloc: Tortosa.
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. A», p. 156. IQT.
45. Alábat donchs, alábat, rúch, / que à véndrer, véndrer te dúch (1880, 1 font)
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Segon ramellet. Flors del mon», p. 41. Imprempta de Carlos Latrobe.
46. Alábat ruc qu'á véndre't dug (1805, 1 font)
Ref.
Sinònim: V. Ruc.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Véndrer», p. 404.
47. Alábat ruc que á vendre 't dug (1805, 1 font)
Ref.
Equivalent en castellà: Alábate cesto que venderte quiero.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ruc», p. 299.
Ref.
Equivalent en llatí: Prome tuas asine, en cupio te vendere, laudes.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ruc», p. 299.
48. Alábat ruc que á véndrer 't dug (1839, 1 font)
Equivalent en castellà: Alábate cesto que venderte quiero.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 639. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
49. Alábat ruch que á vendre t' duch (1886, 1 font)
Lloc: Blanes.
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 180. Centre Excursionista de Catalunya.
50. Alábat ruch, que á vendre 't duch (1831, 1 font)
Equivalent en castellà: Alábate cesto, que venderte quiero.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «24», p. 10. Imprenta de Saurí y Compañía.
51. Alábat' ruch, que á véndre t' duch (1857, 1 font)
Equivalent en castellà: Alábate, asno, que á vender te llevo.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Modelo pera exêrcitarse á la pronunciació catalana», p. 18. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
52. Alábat, ruch, / que a fira 't duch (1910, 1 font)
A qui es prou immodest per alabarse ell mateix.
Sinònim: Alábat, ruch, / que a vendre 't duch.
Equivalent en castellà: Alábate, cesto, / que venderte quiero.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. L'ase. Modismes», p. 20. L'Avenç.
53. Alábat, ruch, / que a vendre 't duch (1910, 1 font)
A qui es prou immodest per alabarse ell mateix.
Sinònim: Alábat, ruch, / que a fira 't duch.
Equivalent en castellà: Alábate, cesto, / que venderte quiero.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. L'ase. Modismes», p. 20. L'Avenç.
A qui es prou immodest per alabarse ell mateix.
Sinònim: Alábat, ruch, / que a fira 't duch.
Equivalent en castellà: Se conoce que no tiene abuela o que se le ha muerto la abuela.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. L'ase. Modismes», p. 20. L'Avenç.
54. Alábat, ruch, que á vendre 't duch (1910, 1 font)
Lloc: Tortosa.
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
55. Amaga't ruc que a plaça et duc (1984, 1 font)
Embarbussament.
Correig, M.; Cugat, L.; Rius, D. (1984): Una capseta blanca que s'obre i no es tanca «Els animals. Mamífers», p. 68. Graó Editorial.
56. Arregla't ruc, que a la plaça et duc (1997, 1 font)
Batllori, Josep i Jordi (1997): Què t'empatolles? «Els animals», p. 99. La Galera.
57. Arri ruc, que a fira et duc (1987, 1 font)
Sinònim: Arri ruc, que vas a casa; arri ruc que a fira et duc; arri ruc que a vendre et d.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 22. Editorial Millà.
58. Arri ruc, que a vendre et duc (1987, 1 font)
Sinònim: Arri ruc, que vas a casa; arri ruc que a fira et duc; arri ruc que a vendre et d.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 22. Editorial Millà.
59. Arri, ruc, que a fira et duc (1926, 1 font)
Font: S.-R.
Capmany, Aureli (1926): La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge, dins 'La paraula Cristiana', 20 «La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge», p. 126. La paraula cristiana.
60. Arri, ruc, que a la fira et duc / si et puc vendre, faré prou (2004, 1 font)
Cançoneta.
Lloc: Lleida.
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Ruc», p. 131. Pagès Editors.
61. Arri, ruc, que a la fira et duc; / si et puc vendre, faré prou (2004, 1 font)
Cançoneta.
Lloc: Lleida.
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Fira», p. 69. Pagès Editors.
62. Eleva't ruc, que a fira et porten! (2015, 1 font)
Lloc: Manresa.
Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats, p. 124. Zenobita Edicions.
Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats
Ajudeu-nos a millorar
