Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Morta la cuca, mort el verí

172 recurrències en 34 variants. Primera citació: 1803.

Morta la cuca, mort el verí

86 fonts, 1812.
Atacar la causa de les coses.
ACCAT (2012): Correu «Refranys per al Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
Atacar la causa de les coses.
ACCAT (2012): «Refranys per a l'itinerari del Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 232. Manuscrit.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «M», p. 74. Ajuntament d'Alzira.
Artés, Joan (1999): Recull de dites populars catalanes «Altres». Web.
Equivalent en castellà: Muerto el perro se acabó la rabia.
Badia i Pujol, Jordi (2022): «https://twitter.com/jbadia16/status/1572336044271292416». Twitter.
Equivalent en castellà: Muerto el perro se acabó la rabia.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 149. Editorial Pòrtic.
Vol dir que quan ja no existeix la causa, desapareix l'efecte o l'acció d'aquella.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Morir», p. 79. Editorial Moll.
Desapareguda la causa, desapareix el problema.
Sinònim: Mort el gos, morta la ràbia.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. Altres animals que ens caracteritzen i hem de conèixer», p. 361. Editorial Gregal.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La mort», p. 34. Pagès Editors.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «cuca», p. 78. Editorial Millà.
Carbó, Amadeu; Cubillos, Jordi (2018): Fins aquí hem arribat. Què fem i com celebrem el darrer adéu «La literatura de la mort. Paremiologia de la mort. Dites, refranys i frases fetes. Realistes», p. 45. Edicions Morera.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1971): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1973): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Realistes. De: Carbó, Amadeu; Cubillos, Jordi.
Font: Fins aquí hem arribat (Ed. Morera, Barcelona, 2018).
Catorze (2021): Catorze «Tast editorial. Fins aquí hem arribat - https://www.catorze.cat/biblioteca/fins-aqui-hem-arribat-94223/». Web.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Equivalent en gallec: Morto o can, morta a rabia.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 57. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Cuca.
Equivalent en gallec: Morto o can, morta a rabia.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 102. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Equivalent en castellà: Muerto el perro, se acabó la rabia.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 155. Est. Tip. La Hormiga de Oro.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les edats de la vida. Mort», p. 82. Edicions Tres i Quatre.
Sobre la fauna i la flora.
CPNL (2022): Consorci per a la Normalització Lingüística «Gramàtica. Lèxic. 4. Locucions, refranys i frases fetes - https://www.cpnl.cat/gramatica/11/4-locucions-refranys-i-frases-fetes». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals. Dites sobre animals petits». Web.
Equivalent en castellà: Muerto el perro, se acabó la rabia.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 181. Editorial Diàfora.
Desapareguda la causa, desaparegut l'efecte.
Equivalent en castellà: Muerto el perro se acabó la rabia.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Cuca», p. 82. Enciclopèdia Catalana.
Els refranys són sentències de caire moral i didàctic que expressen un pensament popular a manera de judici, en el qual es relacionen almenys dues idees. Solen tenir un origen antic i la seva temàtica és il·limitada: costums ancestrals, feines, creences, supersticions, naturalesa, temps, etc. Es tracta de frases fixes enginyoses, crítiques o també satíriques, que tenien com a finalitat resumir un aspecte concret de saviesa popular o marcar una pauta de comportament.
Lloc: Terrassa.
Escola Tecnos (2023): Escola Tecnos «Llengua i literatura catalanes - http://www.xtec.cat/~fmota/segon%20batx/locfras.htm». Web.
Diu que és suprimint-ne la causa que s'elimina l'arrel del mal.
Sinònim: Mort el gos, morta la ràbia.
Equivalent en llatí: Cessante causa cessat efectus (Trad.: En cessar la causa, cessa l'efecte).
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «M», p. 77. Edicions de 1984.
Sinònim: Amb la mort tot s'acaba | Puça morta ni pica ni salta | Mort el gos, morta la ràbia.
Equivalent en castellà: Muerto el perro se acabó la rabia | Quitando la piedra, se quita el tropezón.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «361», p. 108. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3869», p. 394. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. Animals dolents», p. 121. Garsineu Edicions.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 90. Randa.
Sinònim: Morta la cuca, mort el verí.
Lloc: Mallorca.
Font: Diari de Buja, 56.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 90. Randa.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Aplicada aquesta dita per un menestral, fill o resident a Mataró, de fe exaltada, referint-se a aquells qui no creuen en la immortalitat de l'ànima. De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Mataró.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1923): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0901/0002 «Crits i senyals al treure una barca, refranys, dites, frases... - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329537». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Penedès.
Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 7. Refranys de flora, fauna i natura». Llibres de l'Index, S.A..
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «NEIXER, VIURE, MORIR... LA MORT», p. 15. L'Avui / El Punt Avui.
Vol dir que llevant la causa es suprimeix l'efecte.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La mort». Web.
Treta la causa, acabats els defectes.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Equivalent en castellà: Muerto el perro, se acabó la rabia.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 228. Imp. de J. Horta.
Cuca = cuc / verí = toxina, metzina. Atacant l'origen de les coses s'acaben els seus efectes.
Equivalent en castellà: Muerto el perro, se acabó la rabia || Similar: A grandes males, grandes remedios.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 54. Web.
Lloc: Pobla de Lillet, Ripoll.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 231. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: Morte la bête, morte le venin.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Les bèsties / Les bêtes», p. 432. Robert Morel Editeur.
Layola i Fabra, Aleix (1999): Recull de dites populars catalanes «Altres». Web.
[...] així sí que quedaren tranquils; àdhuc després de morta la cuca corre el verí.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 21. Els nostres pecats», p. 313. Editorial Pòrtic.
Sinònim: Mort el gos, morta la ràbia.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 19. Editorial l'Esquer.
Refranys, VI, 281, p280, explica: «Eliminada la causa, eliminat l'efecte».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 224. Llibres de l'Index, S.A..
Amb el darrer mot pronunciat «vri».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Cuca», p. 393. Llibres de l'Index, S.A..
Treta la causa, acabats els efectes.
Lloc: Cambrils.
Mestres Ventura, Fina (2022): «https://twitter.com/MestresFina/status/1601743072463048707». Twitter.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 194. Editorial Millà.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «M», p. 30. Autoedició.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. M», p. 116. Autoedició.
Tallar de soca-rel el que causava un problema.
Sinònim: Mort el gos (o el ca), morta la ràbia.
Equivalent en castellà: Muerto el perro se acabó la rabia.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «cuca». Editorial Barcanova.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Cervera (Segarra).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Reus (Baix Camp).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Equivalent en castellà: Muerto el perro se acabó la rabia.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Cuca», p. 44. Edicions 62.
Eliminada la causa, eliminat l'efecte.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 280. Edicions 62.
Lloc: Martorelles.
Pérez Gómez, Ferran (2010): Apunts sobre la Història de la casa i de la hisenda de can Sunyer, de Jaume Sindreu «Refranys», p. 59. Web.
Dita medieval atribuïda a F. Bacon. Cf. Cessante causa.
Equivalent en llatí: Sublata causa tollitur effectus.
Font: HW 30588a.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2831», p. 162. Enciclopèdia Catalana.
En cessar la causa, cessa l'efecte. Expressió provinent de l'àmbit filosòfic, usual en el llenguatge comú. De: Tomàs d'Aquino.
Equivalent en llatí: Cessante causa cessat effectus.
Font: Summa Th. 1.96.3.3.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «451». Enciclopèdia Catalana.
Llevada la causa, llevat l'efecte.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «morir (o no), morir-se (o no), mort, morta», p. 99. Editorial Millà.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. i) Vàries», p. 30. Editorial Acebo.
Vol dir que llevant la causa se suprimeix l'efecte (D.). Vegi's n. 498.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «810 Criden», p. 116. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 31. Setmanaris i Revistes, SL.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals», p. 23. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.
Morta la cuca, mort el verí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1812): Calaix de sastre, vol. IX, 1811-1812 «18 de setembre de 1812», p. 233. Curial Edicions.
Morta la cuca, mort el verí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1813): Calaix de sastre, vol. X, 1813-1814 «29 de novembre de 1813», p. 144. Curial Edicions.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.7. Infeccions de la pell. Zooparasitàries. Cucs», p. 250. Universitat Miguel Hernández.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «mort / causa». Web.
Equivalent en francès: Morte la bestiole, mort le venin.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Altres dites i proverbis menys significatius», p. 110. Autoedició.
Treta la causa, acabats els efectes.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Fets abstractes. Raons», p. 49. Edicions 62.
Roig, Francesc (1999): L'Estel «Refranys populars (I)», p. 11. Revista L'Estel.
Roig, Francesc (1999): L'Estel «Refranys populars (II)», p. 11. Revista L'Estel.
Equivalent en castellà: Muerto el perro, muerta la rabia.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. M», p. 817. Antoni López, Editor.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Cuca», p. 896. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 162. Museu de Vilafranca.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. M», p. 153. Edicions Víctor.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. IV. Les edats de la vida. Mort», p. 74. Revue Catalane.
Sotorra, Andreu (1995): Avui Diumenge «Comediants», p. 10. L'Avui / El Punt Avui.
M'ho fa arribar Antoni Gimeno a través del correu electrònic, d'un llibre que li arriba a la Sàrria de Llibres.
Lloc: Gurb de la Plana (Osona).
Tañà i Lleonart, Ramon (1977): Gurb de la Plana, gresol d'Osona «Recull de dites i refranys».
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. M», p. 368. Web.
Equivalent en castellà: Muerto el perro, muerta la rabia.
(1981): Apunts de català pràctic. 1 «Enriquim i polim la nostra parla», p. 14. L'Avui / El Punt Avui.
(2003): L'Estel «Refranys», p. 12. Revista L'Estel.
(2001): L'Estel «Refranys i dites populars», p. 19. Revista L'Estel.

Morta la cuca mort el verí

10 fonts, 1805.
Equivalent en castellà: Muerto el perro muerta la rabia.
Lloc: Menorca.
Benejam i Vives, Joan (1885): Vocabulario menorquin-castellano «Refranes menorquines con sus equivalentes castellanos», p. 170. Imprenta de Salvador Fábregues.
Trobada la causa, acabats els efectes.
Cursdecatalà.com (2012): Curs de català «Frases fetes». Web.
Treta la causa, acabats els efectes.
Enxaneta.info (2023): Enxaneta.info «Frases fetes - https://enxaneta.info/teoria/frases/56». Web.
Equivalent en llatí: Deficiunt: penitus deficit omnis amor.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Morir», p. 101.
Equivalent en castellà: Muerto el perro muerta la rabia.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Morir», p. 101.
Equivalent en castellà: Quitósele el culo al cesto, y acabóse el parentesco.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Morir», p. 101.
Equivalent en llatí: Quos plenos opibus cunctis sectantur amantes.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Morir», p. 101.
Equivalent en castellà: Á muertos y á idos no hay mas amigos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Verí», p. 408.
Equivalent en castellà: Muerto el perro muerta la rabia.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Verí», p. 408.
Equivalent en llatí: Nemo vel absenti, vel functo restat amicus.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Verí», p. 408.
Equivalent en llatí: Non dirimit fratres, absentia perdit amicos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Verí», p. 408.
Treta la causa, acabats els efectes.
Faves comptades (2015): Faves comptades «https://www.instagram.com/p/-gH6oZKGGg/». Instagram.
Treta la causa, acabats els efectes.
Totes aquestes obres són compegats: suavitzen la misèria però no la solucionen a fons, i sempre n'hi ha més. El que cal és una reforma a fons de les estructures i esbandir els privilegis. Aleshores sí.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «III. Modismes i frases fetes», p. 127. Editorial Claret.
Lloc: Banyoles (Pla de l'Estany).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Penedès.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
No haver-hi res a fer.
Sinònim: Morta la cuca.
Lloc: Menorca.
Riudavets, Francesc (2018): Espigolant (Una aproximació al lèxic de Menorca no recollit al Diccionari Alcover-Moll) «Modismes, frases fetes i altres florafulles. Cuca», p. 202. Institut Menorquí d'Estudis.
Equivalent en castellà: Muerto el perro muerta la rabia.
Lloc: Menorca.
Soler, Julio (1858): Gramática de la lengua menorquina «Refranes é idiotismos», p. 111. Editorial Claret.

Morta l'aranya, mort el verí

5 fonts, 1969.
Desapareguda la causa, desapareix l'efecte.
Sinònim: Morta sa cuca, mort es verí.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.3 Aranya. Refranys», p. 27. Editorial Moll.
Acabada la causa, se suprimeixen els efectes.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Aranya», p. 33. Editorial Moll.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1973): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Lloc: Llucmajor.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 233. Edicions Polígrafa.

Morta la cuca mort el veri

5 fonts, 1915.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
De Bobes Soler, Eulàlia (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramàtic Pere Torra Olim, p. 3. Manuscrit.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/29/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «M», p. 3. Manuscrit.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
Manich Illa, Francesc d'A. (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramatic Pere Torras Olim, p. 3. Manuscrit.
Morta la cuca. 28-4-1914 / 28-8-1916.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1148.jpg. Manuscrit.

Morta la cuca mort lo verí

5 fonts, 1815.
Expressa que faltant la causa, faltan los efectes.
Equivalent en castellà: Muerto el perro muerta la rabia.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Cuca», p. 10. Agencia Médica Catalana.
Equivalent en castellà: A muertos y á idos no hay mas amigos | Quitósele el culo del cesto y acabose el parentesco.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 653. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Verí», p. 258. Edicions Polígrafa.
Sinònim: Mort lo gos morta la rabia.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 20. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Segons aquell ditxo comú català de morta la cuca mort lo verí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1815): Calaix de sastre, vol. VII, 1804-1807 «16 de novembre de 1807», p. 263. Curial Edicions.

Morta la cuca, mort lo verí

5 fonts, 1814.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 183. Centre Excursionista de Catalunya.
Es un refrá sovint esgrimat pels incredols de taberna. ¡Se lluexen de debó! Tan fals es en sentit figurat, com en sentit literal: ni mort l'ánima ab lo cos, ni lo verí ab la cuca. S'hauria de dir: morta la cuca,.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 85. Editorial Rourich.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 5. Del món de les bèsties», p. 71. Edicions Salòria.
Segons aquell ditxo català prou sabut: morta la cuca, mort lo verí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1814): Calaix de sastre, vol. X, 1813-1814 «29 d'abril de 1814», p. 176. Curial Edicions.
Morta la cuca. 19-9-1870.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1145.jpg. Manuscrit.

Morta sa cuca, mort es verí

5 fonts, 1926.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1952): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1953): Ibiza, núm. 1, 2a època, 1953 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 38. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Quan desapareix la causa d'un problema, aquest ja perd importància.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CE - Consideracions d'experiència», p. 45. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol V. Intel·ligència. Sèrie A. Solució. Refranys», p. 91. Hora Nova.
Equivalent en anglès: Burried men do not bite (Trad.: Els homos enterrats no mosseguen).
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 22. Consell de Mallorca.
Equivalent en francès: Chien mort ne mord plus.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 22. Consell de Mallorca.
Equivalent en llatí: Mortui non mordent.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 22. Consell de Mallorca.
Equivalent en castellà: Muerto el can, muerta la rabia.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 22. Consell de Mallorca.
Equivalent en italià: Uomo morto non fa guerra.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 22. Consell de Mallorca.
Equivalent en alemany: Was todt ist, beisst nicht mehr (Trad.: Lo que está mort no mossega).
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 22. Consell de Mallorca.

Morta la bèstia, mort el verí

3 fonts, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Bèstia», p. 40. Editorial Millà.
Morta la cuca, mort el verí | Desapareguda la causa, desaparegut l'efecte.
Equivalent en castellà: Muerto el perro se acabó la rabia.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Bèstia», p. 33. Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mort / Morir», p. 237. Universitat Miguel Hernández.

Morta la cuca mort lo viri

3 fonts, 1915.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «4. Les edats de la vida - 4.6. Mort». Web.
De: Torné Balaguer, Joan (1917-18).
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0086 «Refraner comarcá (segona tanda) - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435610304201/15/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 64. Web.

Mòrta la cuca, mòrt el verí

3 fonts, 1869.
Sinònim: Mòrt el gòç, mòrta la rábia (cast.).
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «V. Harmonía de les paraules: Prosodia. Barbarismes. M », p. 99. Baguñá, editor.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. IV.- Animals menors», p. 285. Institut Menorquí d'Estudis.
Equivalent en castellà: Muerto el perro, muerta la rabia.
Lloc: Menorca.
Hospitaler, José (1869): Vocabulario castellano menorquin y vice-versa «Refranes y modismos. Proverbos y modismes», p. 290. Imp. de Miguel Parpal.

Morta la cuca mort lo veri

2 fonts, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/52/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Morta la cuca. 22-5-1912.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1147.jpg. Manuscrit.

Morta la cuca, mort lo veri

2 fonts, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «M», p. 20. Impremta i Llibreria den A. Julia.
Morta la cuca. 13-6-1879.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1146.jpg. Manuscrit.

Morta la cuca, morta la rabia

2 fonts, 2021.
Morta la cuca. 4-4-1871.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1149.jpg. Manuscrit.
Morta la cuca. 17-2-1873.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1150.jpg. Manuscrit.

Mort el cuc, mort el verí

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «cuc», p. 78. Editorial Millà.

Mort lo cuc, / mort lo verí

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Cuc», p. 289. Edicions Polígrafa.

Morta es la cuca!

1 font, 2013.
Se com hi ha cosa que no va be.
Lloc: Menorca.
Ferrer Ginard, Andreu (2013): Paremiologia «Modismes i locucions.M», p. 9. Cultura Popular de Menorca.

Morta l'aranya (o la cuca), mort el verí

1 font, 2010.
Fonoll, Celdoni (2010): Bèsties i bestioles «Aranya», p. 135. Cossetània Edicions.

Morta l'aranya, mort el verí, o, morta la cuca...

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. M», p. 45. Consell de Mallorca.

Morta la cuca

1 font, 2018.
No haver-hi res a fer.
Morta la cuca: si no puc imprimir es treball, no el puc entregar.
Sinònim: Morta la cuca mort el verí.
Lloc: Menorca.
Riudavets, Francesc (2018): Espigolant (Una aproximació al lèxic de Menorca no recollit al Diccionari Alcover-Moll) «Modismes, frases fetes i altres florafulles. Cuca», p. 202. Institut Menorquí d'Estudis.

Morta la cuca (cos) / mort lo veri (ánima)

1 font, 1915.
L'usan els qui van contra l'Esglesia. De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Morta la cuca / mort el verí

1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/181/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Morta la cuca mor lo veri

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Quitósele el culo al cesto, y acabóse el parentesco.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «417», p. 96. Imprenta de Saurí y Compañía.

Morta la cuca, / mort el verí

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 24. Autoedició.

Morta la cuca, / mort lo verí

1 font, 1910.
Es dir, destruida la causa o'ls origens d'un mal, acabats los efectes.
Equivalent en castellà: Muerto el perro, muerta la rabia.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol VIII. Insectes. I. Generalitats. Aforismes», p. 435. L'Avenç.

Mòrta la cuca, fomut lo viri

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. M», p. 162. Impremta Querol, Tortosa.

Morta la cuca, mort el «vrí»

1 font, 1999.
Notem la pronúncia "vrí" per verí, com a recurs oral per agilitar l'expressió.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 35. Web.

Mórta la cuca, mórt el verí

1 font, 1803.
Sinònim: V. Verí.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cuca», p. 203.

Morta la cuca, mort el verí/mort el gos, morta la ràbia

1 font, 2008.
Aquest refrany ens diu que si eliminem l'arrel d'un mal, aquest també s'eliminarà.
Equivalent en castellà: Perro muerto no muerde | FR: Morte la bête, mort le venin (Morta la bèstia, mort el verí) | EN: The best way to solve a problem is to attack the root of it (La millor manera de resoldre un problema és atacant-ne l'arrel).
Pujol i Campeny, Afra (2008): Els refranys. Estudi i equivalències «4. Recull de refranys. 4.4 Recull de refranys. 5. Món rural i climatologia», p. 54. Web.

Môrta la cuca, môrt es verí

1 font, 1979.
Sinònim: Morta la cuca, mort el verí.
Lloc: Mallorca.
Font: DMC, 606.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 90. Randa.

Morta la cuca, mort es verí

1 font, 1984.
Llevant sa causa, lleves s'efecte.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Animals. Menors», p. 160. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Morta la cuca, mort lo viri

1 font, 1915.
De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Equivalent en castellà: Muerto el perro se acabó la rabia.
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0073 «Ramellet d'adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435120304201/33/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Morta la cuca!

1 font, 1984.
Assumpto aclarit.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. M. Conjugacions vàries», p. 97. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Morta la cuca..., mort el verí

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Morta sa cuca mort es verí

1 font, 1991.
Lloc: S'Arenal.
Llabrés Ramis, Joan (1991): S'Unió de S'Arenal, 56 «Refranys i dites populars», p. 33. S'Unió de S'Arenal.