Qui té el cul llogat no seu quan vol

100 recurrències en 48 variants.
Escolteu-ho gràcies al projecte Common Voice:

2. Que té el cul llogat, no seu quan vol (2008, 1 font)

Lloc: Vic (Osona).

Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.

Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «II». Web.

4. Qui lloga 'l cul no seu quand vol (1803, 1 font)

Ref.

Sinònim: V. Qui s' lloga sos plers se ven.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cul», p. 204.

7. Qui lloga el cul, no seu quan vol (1998, 1 font)

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Oficis», p. 80. Garsineu Edicions.

10. Qui lloga'l cul no seu quand vol (1805, 1 font)

Ref.

Sinònim: V. Qui lloga sos plers se ven.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Séurer», p. 326.

11. Qui lloga'l cul, no seu quan vol (1910, 1 font)

Lo qual vol dir que no's pot fer may cap progecte sense comptar ab l'amo, encara que no sigui més que per allò de qui 'Qui lloga'l cul, no seu quan vol'.

Sinònim: L'ase fa un compte y'l traginer ne fa un altre | L'ase pensa de una manera y'l qui'l colca d'un'altra.

Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. L'ase. Aforismes», p. 36. L'Avenç.

13. Qui te el cul llogat no seu quan vol (2010, 1 font)

Lloc: Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

14. Qui te el cul llogat, no s'assenta quan vol (2008, 1 font)

Qui treballa a jornal no pot fer lo que vol i quan vol.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

16. Qui te'l cul llogat no seu quan vol (1883, 1 font)

Sinònim: Qui's lloga sos plers ven.

Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 36. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

17. Qui te's cul llogat, / no sèu com vol (1918, 1 font)

Lloc: Menorca.

Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXIII.- Parlar graç», p. 319. Institut Menorquí d'Estudis.

18. Qui tè el cul llogat no seu quan vol (2010, 1 font)

Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

23. Qui té el cul llogat no caga quan vol (1987, 4 fonts)

O les construccions amb el mateix sentit amb el plantejament invers.

Sinònim: Qui té el cul llogat no seu quan vol.

Anònim: Escatologia popular. Refranyer groller «Refranyer groller», p. 12. Web.
El dimoni emplomat (2014): Twitter «twitter.com/dimoniemplomat/status/425034604014497792». Twitter.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 15. Editorial l'Esquer.

Lloc: Callosa d'en Sarrià (Marina Baixa).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: València (L'Horta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Vallada (La Costera).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

24. Qui té el cul llogat no pot seure on vol (2010, 1 font)

Lloc: Valls (Alt Camp).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

26. Qui té el cul llogat no s'assenta quan vol (2010, 1 font)

Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).

Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

28. Qui té el cul llogat no seu com vol (2010, 1 font)

Enviats per la mare del Martí Fígols, sentits a la seva mare, de Girona (94 anys).

Lloc: Girona.

Correu / Ministral Boada, Montse (2010). Correu electrònic.

29. Qui té el cul llogat no seu mai quan vol (2010, 1 font)

Lloc: Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

31. Qui té el cul llogat no seu quan vol (1951, 25 fonts)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1133. Editorial Selecta-Catalonia.

O les construccions amb el mateix sentit amb el plantejament invers.

Anònim: Escatologia popular. Refranyer groller «Refranyer groller», p. 12. Web.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVII. El poder instituït. Els amos i els criats», p. 130. Pagès Editors.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El poder instituït. Govern», p. 217. Edicions Tres i Quatre.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el cul». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre oficis i feines». Web.
Eduard Solé (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.

Sinònim: La llibertat és vida (o no té preu).

Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «330», p. 100. Garsineu Edicions.

Qui depèn d'altri no pot disposar del que farà.

Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «IV. Dites populars», p. 145. Editorial Claret.

Lloc: Penedès.

Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 14. Refranys sobre moral». Llibres de l'Index, S.A..

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. III. La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 213. Llibres de l'Index, S.A..

Refranys de tota mena. Selecció de refranys catalans escoltats a Vic.

Lloc: Vic.

Medina Casanovas, Jaume (2015): Osona.com «La riquesa del català parlat a Vic, per Toni Coromina». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 59. Editorial Millà.
Moliner, Empar (2009): Avui.cat «Dos negroni. Albert». Web.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «090 - Qui té el cul llogat no seu quan vol», p. 090. Blogger.

Qui depèn d'un altre no pot fer el que vol.

Sinònim: Veg. tb. Tenir el cul llogat.

Equivalent en castellà: Quien sirva a otro no es señor de si.

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «cul». Editorial Barcanova.

Lloc: Bages i Solsonès.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Castelldefels (Baix Llobregat).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Terra Alta (de Corbera d'Ebre, Bot i Gandesa).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui depèn d'altri no decideix quan fer les coses o com fer-les.

Sinònim: Qui té el cul llogat, no caga on vol.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Qui depèn d'altri no decideix quan fer les coses o com fer-les.

Sinònim: Qui té el cul llogat, no caga on vol.

Equivalent en castellà: Quien sirva a otro, no es señor de sí.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Qui depèn d'un altre no fa el que vol.

Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «seure», p. 130. Editorial Millà.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «dependre / llibertat». Web.
Revista Eix@mple web (1999): Tria de proverbis. Web.

Lloc: Blanes.

Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 38. Web.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els diners i el treball», p. 111. Museu Arxiu de Sentmenat.

Lloc: Vic (Osona).

Correu electrònic.

32. Qui té el cul llogat no seu quan vol (o com vol) (1999, 1 font)

Qui no és amo ha d'obeir ordres.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 223. Edicions 62.

33. Qui té el cul llogat, / no seu quan vol (1999, 2 fonts)

Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De treball i diners», p. 35. Autoedició.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes. Encreuats «Del treball i diners», p. 41. Autoedició.

34. Qui té el cul llogat, no caga on vol (2012, 1 font)

Qui depèn d'altri no decideix quan fer les coses o com fer-les.

Sinònim: Qui té el cul llogat no seu quan vol.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

35. Qui té el cul llogat, no caga quan vol (2010, 3 fonts)

Lloc: País Valencià.

Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Constatació i evidències», p. 126. Editorial Sargantana.

Lloc: Morella.

Morera Velázquez, Henar (2010): «Enviats per correu electrònic». Correu electrònic.

Lloc: Vallada (La Costera).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

36. Qui té el cul llogat, no s'assenta quan vol (1997, 1 font)

La obligación del criado a servir siempre a su señor.

Lloc: País Valencià.

Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 38. Comercial Denes, SL.

37. Qui té el cul llogat, no seu (1982, 1 font)

Lloc: Penedès.

Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 174. Museu de Vilafranca.

38. Qui té el cul llogat, no seu com vol (1985, 2 fonts)

Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 55. Editorial Joventut.

Lloc: Torroella de Montgrí.

Junqué, Montserrat ;Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «9. Qui té duros fuma puros, qui té rals fuma «Ideals»», p. 95. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

39. Qui té el cul llogat, no seu quan vol (1980, 17 fonts)

Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Correu / Angrill, Agustí (2010). Correu electrònic.
E. V. Equip: Caprabo «"Dites"». Caprabo.

Qui té obligacions o depèn d'altri, no el que vol quan vol.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Hostench, Rosita: Diari de la padrina del Joan «Dites». Correu electrònic.
Lo Cisco de can Pey (2014): Twitter «twitter.com/LoCiscoDeCanPey». Twitter.
Lo Cisco de Can Pey (2014): Twitter «twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/392351071450169344». Twitter.
Lo Cisco de can Pey (2014): Twitter «twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/542704089931726848». Twitter.

Qui té obligacions o depén d'altri, no el que vol quan vol.

Mira, David; Molosa, Jaume (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb les persones». Web.
Núria Gausachs (2018): Twitter «twitter.com/GausachsNuria/status/1049244275366617088». Twitter.

Lloc: El Pont de Suert.

Palacín, Lola (1980): Recull de refranys «Adagis i frases fetes. 1. Jo: el meu cos, casa, vestits, menjar i beure, i família», p. 6.

Lloc: Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Espluga de Francolí (Conca de Barberà).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Granollers (Vallès Oriental).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 12. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.

Lloc: Manresa.

Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2, p. 160. Zenobita Edicions.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 11. Editorial Miguel A. Salvatella.

40. Qui té el cul llogat, no seu quan vol! (2018, 1 font)

Carme Gairí (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.

41. Qui té el cul llogat, per això no seu quan vol (1987, 1 font)

Lloc: Bot.

Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «L'harmonia de la llar», p. 44. Autoedició.

44. Qui té es cul llogat, no sau quan vol (1956, 1 font)

Lloc: Eivissa.

Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 23. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

45. Qui té es cul llogat, no seu allà on vol (o quan vol, o com vol) (1993, 1 font)

No esser senyor de si mateix; estar subjecte a les ordres d'altri (D.). Vegi's n. 1650.

Equivalent en castellà: Quien sirva a otro, no es señor de si.

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «826 Cul», p. 120. Institut Menorquí d'Estudis.

46. Qui té es cul llogat, no seu quan vol (1984, 3 fonts)

Es refereix als servents que sempre estan a les ordres de l'amo.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Refranys», p. 322. Editorial Moll.

El que depèn d'un altre ha de seguir instruccions.

Lloc: Eivissa.

Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «RJ - Relacions jeràrquiques», p. 153. Institut d'Estudis Eivissencs.

Qui està an es servici d'altri, no pot fer lo que vol.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parlar gras», p. 253. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

47. Qui té es cul llogat, no seu quan vol, i allà on vol (2003, 1 font)

Lloc: Mallorca.

Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 60. Consell de Mallorca.

48. Qui té'l c.. llogat no pòt seure allá ahont vòl (1877, 1 font)

Lloc: Illes Balears.

Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 430. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.
Qui té el cul llogat no seu quan vol

Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2

Qui té el cul llogat no seu quan vol

Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «090 - Qui té el cul llogat no seu quan vol»

Un projecte de:

www.dites.cat

Ajudeu-nos a millorar

Formulari de contacte