Gallina vella fa bon caldo

111 recurrències en 29 variants.
Escolteu-ho gràcies al projecte Common Voice:

1. Carn vella fa bon brou (1969, 1 font)

Equivalent en francès: Vieille viande fait bon bouillon.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La cuina i la taula / La cuisine et la table», p. 156. Robert Morel Editeur.

2. Gallina veia fa bon brou (1984, 1 font)

Agrada més una dona un poc granada, que una de massa tendra.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Animals. Menors», p. 160. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

5. Gallina vella fa bon 'caldo' (1980, 8 fonts)

Lloc: Matarranya.

Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Brou», p. 19. El Llamp.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gallina», p. 118. Editorial Millà.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «Animals», p. 29. Editorial Joventut.

Lloc: Torroella de Montgrí.

Junqué, Montserrat ;Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «4. Del plat a la boca, ningú s'equivoca», p. 47. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 20. Editorial Miguel A. Salvatella.

Lloc: Ribera.

Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Aviram», p. 113. J. Huguet Pascual, editor.

Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).

Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA) núm. 14 «Recull de Refranys a Vilalba dels Arcs», p. 16. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).

Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 14, p15-16 «Recull de refranys a Vilalba dels Arcs», p. 16. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

6. Gallina vella fa bon brou (1935, 9 fonts)

Lloc: Garrigues.

Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 35. V&P.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La vellesa», p. 32. Pagès Editors.
Correu / Espejo, Lígia (2010). Correu electrònic.

Equivalent en francès: Vieille poule fait bon bouillon.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'aviram / La volaille», p. 482. Robert Morel Editeur.
Maluquer i Maluquer, Albert (1935): Els vells. Font d'aforismes, p. 7. Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Esporles (Mallorca).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Maó (Menorca).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

És refrany general a tot el territori català (D.). Vol dir que l'experiència i el seny s'aconsegueixen amb l'edat. Vegi's n. 600.

Equivalent en castellà: Vieja gallina, buen caldo.

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1393 Gallina», p. 192. Institut Menorquí d'Estudis.

Lloc: Menorca.

Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 24. Setmanaris i Revistes, SL.

Lloc: Mallorca.

Textos de humor (2015): 597 dites mallorquines, frases hechas mallorquinas, humor «textoshumor.elblogdehumor.com/2015/02/dites-mallorquines-frases-hechas.html», p. 74. BLO.

8. Gallina vella fa bon brou, però que en begui qui està malalt (1951, 4 fonts)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1058. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals. Dites sobre galls i gallines». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.

L'experiència arriba amb l'edat.

Sinònim: Gallina vella fa bon caldo.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 318. Edicions 62.

9. Gallina vella fa bon caldo (1883, 48 fonts)

Mots de patxanga.

Lloc: Xàtiva (Costera).

Alietes el del Corralot (2009): El Penjoll «Mots de patxanga (V): Sentències». Web.

Lloc: Tortosa.

Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «21. Animals - 21.3. Aviram». Web.

En el sentit de valorar l’experiència de les persones d’edat.

Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. Altres aus i ocells que ens descriuen», p. 358. Editorial Gregal.
Benach, Martí (1999): Recull de dites populars catalanes «Altres». Web.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.

En la història de la paremiologia catalana, el recull de Ros té importància perquè, a més d'una destacada influència posterior, com veurem més avall, s'hi troba la primera documentació coneguda de bastants unitats fraseològiques.

Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).

Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 105. Revista Caplletra.
Correu / Cases, Maria Antònia (2010). Correu electrònic.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals domèstics i de granja». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals. Dites sobre galls i gallines». Web.
E. V. Equip: Caprabo «"Refranys catalans i frases fetes populars"». Caprabo.

Lloc: Xàbia (Marina Alta).

Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món físic. El manteniment, la riquesa i la pobresa», p. 89. Xàbiga.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 97», p. 662. Columna Edicions.

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. Galls, gallines i capons», p. 115. Garsineu Edicions.

Es tracta d'una dita picant. Si es practica el secxe amb una dona madura, amb experiència, es gaudeix d'allò més.

Lloc: Cerdanya.

Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 230. Salvat, S.A. de Ediciones.

Lloc: Penedès.

Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 10. Refranys sobre el menjar i beure». Llibres de l'Index, S.A..
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.

Lloc: Garrigues.

Ignasi Revés (2014): Twitter «twitter.com/jireves». Twitter.

Expressió per a dir que es valora l’experiència.

Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «G», p. 171. Juli Jordà Mulet.

Lloc: Matarranya (Nonasp).

L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. G», p. 4. PDF.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 17. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

No ens podem fer grans: cassola vella, bony o forat (tot i que, trenquem una llança pels vells, o pels que ho són encara més que nosaltres: sens dubte, gallina vella fa bon caldo).

Llavina, Jordi (2020): Núvol «Parlem-ne: ¿"Flors i violes" o "tururut violes"? - www.nuvol.com/llengua/parlem-ne-flors-i-violes-o-tururut-violes-91609». Núvol. El digital de Cultura.
Masé (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.

Significa que l'experiència arriba amb l'edat.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XI. Els animals. Galls i gallines», p. 257. Llibres de l'Index, S.A..
Mercè (2018): Twitter «twitter.com/lafan21/status/1049536452189667329». Twitter.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Aviram», p. 129. Editorial Millà.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del menjar i del beure», p. 13. Editorial Millà.

Lloc: Tortosa.

Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. G», p. 159. IQT.

Font: G, CL, CR, FX, G, ME, MR, MS, N, PR, TA, TC, VR, VT.

Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «les edats de la vida», p. 46. Instituto de Estudios Turolenses.

Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).

Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 5. Del món de les bèsties», p. 70. Edicions Salòria.
Oral / Milian, Cristina. Font oral.

Elogi de la vellesa i l'experiència que acumula.

Equivalent en castellà: Gallina vieja hace buen caldo, Para buen cocido, puchero usado.

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «gallina». Editorial Barcanova.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Alt Penedès.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Badalona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Benifaió (Ribera Alta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Bítem (Terres de l'Ebre).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Gràcia (Barcelona).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: L'Hospitalet de Llobregat.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Nonasp (Baixa Matarranya).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Pedreger (Marina Alta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: València.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: València (Horta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

És un elogi de l'acumulació d'anys, de l'experiència i, de fet, de les persones grans, especialment de les dones.

Sinònim: El qui no guarda quan té, no menja quan vol | Qui menja i guarda, dues vegades para taula.

Equivalent en francès: C'est dans les vieilles marmites que l'on fait les meilleures soupes).

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

És un elogi de l'acumulació d'anys, de l'experiència i, de fet, de les persones grans, especialment de les dones.

Sinònim: El qui no guarda quan té, no menja quan vol | Qui menja i guarda, dues vegades para taula.

Equivalent en portuguès: Galinha velha faz bom caldo.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

És un elogi de l'acumulació d'anys, de l'experiència i, de fet, de les persones grans, especialment de les dones.

Sinònim: El qui no guarda quan té, no menja quan vol | Qui menja i guarda, dues vegades para taula.

Equivalent en italià: Gallina vecchia fa buon brodo.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

És un elogi de l'acumulació d'anys, de l'experiència i, de fet, de les persones grans, especialment de les dones.

Sinònim: El qui no guarda quan té, no menja quan vol | Qui menja i guarda, dues vegades para taula.

Equivalent en castellà: Gallina vieja, buen caldo.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

És un elogi de l'acumulació d'anys, de l'experiència i, de fet, de les persones grans, especialment de les dones.

Sinònim: El qui no guarda quan té, no menja quan vol | Qui menja i guarda, dues vegades para taula.

Equivalent en castellà: La vieja gallina es la que hace el caldo gordo.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Equivalent en castellà: Gallina vieja, buen caldo.

Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Vella», p. 127. Edicions 62.

L'experiència arriba amb l'edat.

Sinònim: Gallina vella fa bon brou, però que en begui qui està malalt.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 318. Edicions 62.

Lloc: Tortosa.

Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Lloc: Carcaixent.

Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals», p. 22. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.

Lloc: Solsona.

Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Alimentació», p. 169. Institut Francesc Ribalta.

Lloc: Manresa.

Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2, p. 210. Zenobita Edicions.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de bèsties i d'altres», p. 61. Seuba Edicions.

Lloc: Carcaixent.

Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.

Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).

Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

Se sol dir quan, en una parella, ella és major que ell i algú ho comenta explícitament.

Verbofília. Populogis (2012): Verbofília. Populogis «rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/populogis/». Web.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. El menjar i el beure», p. 113. Museu Arxiu de Sentmenat.

11. Gallina vella, bon caldo (1985, 2 fonts)

Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).

Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «G», p. 29. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Encara referent a això, s'estimaven més la gallina vella.

Lloc: País Valencià.

Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «2. Hivern 2.8.1. Sant Antoni», p. 47. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

12. Gallina vella, fa 'bon caldo' (1982, 1 font)

Lloc: Penedès.

Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 163. Museu de Vilafranca.

14. Gallina vella, fa bon caldo (1736, 11 fonts)

Lloc: Barcelona.

Adell, Enric (2010): En mà (company de feina). Font oral.

Lloc: València.

El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. Menjar i beure», p. 45. Garsineu Edicions.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 47. Editorial Rourich.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.

Equivalent en castellà: Buey viejo, surco derecho.

Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 226. Imp. de J. Horta.

Es purament culinari, per més que apliqui algunes vegades a les persones de certa edat.

Equivalent en francès: Dans les vieux pots on fait le bon bouillon.

Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol III. Aus casolanes. Gall. Aforismes», p. 267. L'Avenç.

Es purament culinari, per més que apliqui algunes vegades a les persones de certa edat.

Equivalent en castellà: La vieja gallina / hacer gorda la cocina.

Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol III. Aus casolanes. Gall. Aforismes», p. 267. L'Avenç.

Es purament culinari, per més que apliqui algunes vegades a les persones de certa edat.

Equivalent en francès: Vieille géline engraisse la cuisine.

Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol III. Aus casolanes. Gall. Aforismes», p. 267. L'Avenç.

Lloc: Vic (Osona).

Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.

Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre el bestiar». Web.
N. F. de R. (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 38 (Any I, 17-octubre-1936) «Folklore artístic. De diferents menjars», p. 383. Revista Curiositats de Catalunya.

Lloc: Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Rafelcofer (La Safor).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 57. Librerías París-Valencia.

15. Gallina vella, fa bon caldo… però que se'l begui qui està malalt (1978, 1 font)

Hom creu que per a fer brou les gallines velles són millors que les polles. La cua l'afegeixen els qui estan bons, per fer ostentació de salut.

Amades i Gelats, Joan (1978): L'escudella. La pipa «El recapte», p. 35. Editorial Selecta-Catalonia.

16. Gallina vella, fa millor 'caldo' (1993, 1 font)

Lloc: Quart.

Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. G», p. 61. Ajuntament de Quart.

17. Gallina vella, fá bon caldo (1875, 1 font)

Contrari de Caldera vella.

Pero al costat de aquest, ni ha un altre que assegura tot lo contrari.

P. K. (1875): La Campana de Gràcia, Any 6, núm. 254 (7 de març, 1875): p2 «Refrans», p. 2. Revista La Campana de Gràcia.

20. Gallina veya fa bon brou (1885, 1 font)

Equivalent en castellà: Buey viejo surco derecho.

Lloc: Menorca.

Benejam i Vives, Joan (1885): Vocabulario menorquin-castellano «Refranes menorquines con sus equivalentes castellanos», p. 168. Imprenta de Salvador Fábregues.

21. La gallina vella fa bon 'caldo' (1987, 1 font)

Sinònim: La gallina vella fa millor 'caldo'.

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 16. Editorial l'Esquer.

22. La gallina vella fa bon brou (1914, 1 font)

Equivalent en castellà: La vieja gallina hace gorda la cocina.

Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. L», p. 810. Antoni López, Editor.

23. La gallina vella fa bon caldo (1912, 6 fonts)

La inteligencia y práctica son a propósito para desempeñar alguna cosa.

Equivalent en castellà: La gallina vieja hace gorda la cocina.

Lloc: País Valencià.

Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «G», p. 71. Comercial Denes, SL.

Lloc: País Valencià.

Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «L», p. 90. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Gallina.

Equivalent en italià: Gallina vecchia fa buon brodo.

Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 202. Web.

Es un elogi de la gent major, generalment de les dones.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Lloc: Ontinyent.

Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. L», p. 145. Edicions Víctor.

Deprendre de l'experiència dels majors.

Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 36. Edicions del Bullent.

24. La gallina vella fa millor 'caldo' (1987, 1 font)

Sinònim: La gallina vella fa bon 'caldo'.

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 16. Editorial l'Esquer.

28. La gallina vella, fa bòn caldo (1900, 1 font)

Equivalent en castellà: Buena es cocina, aunque haya carne y cecina (carn salada).

Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VI. Aliments», p. 184. Centre Excursionista de Catalunya.

De: Pepratx.

Equivalent en francès: La vieille poule fait de bon bouillon.

Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VI. Aliments», p. 184. Centre Excursionista de Catalunya.

Se prèn en son sentit rècte, y no denòta, còm diu en Labèrnia "que inteligència y práctica son a propòsit per desempenyar alguna còsa".

Equivalent en castellà: La vieja gallina, hace gorda la cocina (caldo).

Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VI. Aliments», p. 184. Centre Excursionista de Catalunya.

29. Vella gallina fa bon brou (1992, 1 font)

Sinònim: Gallina vella fa bon 'caldo'.

Lloc: Val d'Aran.

Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys sobre les bèsties», p. 37. Pagès Editors.
Gallina vella fa bon caldo

Dues Tasses (2019)

Gallina vella fa bon caldo

Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2

Gallina vella fa bon caldo

Beltran, Jordi (2015): Els refranys més usuals de la llengua catalana

Gallina vella fa bon caldo

Dues Tasses (2019)

«Per Santa Magdalena la nou i l'avellana plena»

Les 100 parèmies més citades

Un projecte de:

www.dites.cat

Ajudeu-nos a millorar

Formulari de contacte