1. El que no arrisca no pisca (prisca) (2017, 1 font)
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1778. Publicacions de la Universitat de València.
Qui no s'arrisca, no pisca
122 recurrències en 34 variants.
Escolteu-ho gràcies al projecte Common Voice:
2. El qui no s'arrisca no pisca (2019, 1 font)
La conveniència de no deixar córrer la possibilitat del guany encara que el resultat no siga del tot probable.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.8. La pesquera», p. 123. Edicions del Bullent.
3. Es qui no arrisca no pisca (2020, 1 font)
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 19. Setmanaris i Revistes, SL.
4. Lo qui no 'arrisque', no 'pisque' (2016, 1 font)
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 85. Edicions Salòria.
5. Qui no "risca", no "pisca" (2010, 1 font)
Lloc: Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
6. Qui no arrisca (o s'arrisca) no pisca (1993, 1 font)
Volen dir que per obtenir coses bones s'han de posar sovint mitjans costosos (D.).
Equivalent en castellà: Quien no se arriesga, no pesca.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «238 Arrisca», p. 43. Institut Menorquí d'Estudis.
7. Qui no arrisca (o s'arrisca), no pisca (1999, 1 font)
Cal ser audaç.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 408. Edicions 62.
8. Qui no arrisca no pisca (1805, 15 fonts)
Per aconseguir alguna cosa s'han d'invertir sovint mitjans costosos.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.13. Valor i por. Refranys», p. 417. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1024. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys generals», p. 87. Pagès Editors.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Correu / Fontbona Vallescar, Francesc (2010). Correu electrònic.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món anímic. Aforismes i sentències», p. 92. Xàbiga.
Ref.
Equivalent en llatí: Audaces fortuna iuvat, timidosque repellit.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Qui», p. 252.
Ref.
Equivalent en castellà: Quien no se aventura no pasa la mar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Qui», p. 252.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Treball». Web.
[…] la del pixafred i la de l'arrauxat; la de l'idealista i la del «ja en tiraràs un tros a l'olla»; la del «no t'emboliquis» i la de l'«embolica que fa fort»; la del «qui assegura dura» i la del «qui no arrisca no pisca».
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 23. Les contradiccions», p. 342. Editorial Pòrtic.
Testimoniat per Verdaguer, 'Jovenívoles'.
Sinònim: Qui no s'arrisca no pisca.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. X. El diner i el joc. El joc», p. 253. Llibres de l'Index, S.A..
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Badalona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Binissalem (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Granollers (Vallès Oriental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Olot (Girona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: València (L'Horta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Equivalent en castellà: Quien no arrisca, no aprisca.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Arriscar», p. 24. Edicions 62.
Per guanyar cal arriscar.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. El treball», p. 345. Edicions 62.
Lloc: Ontinyent.
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 167. Edicions Víctor.
Qui no s'atreveix, no aconsegueix.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 83. Edicions del Bullent.
9. Qui no arrisca no pispa (1993, 2 fonts)
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles: 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «Q», p. 4. Manuscrit.
Volen dir que per obtenir coses bones s'han de posar sovint mitjans costosos (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «238a Arrisca», p. 43. Institut Menorquí d'Estudis.
10. Qui no arrisca res, res no aconsegueix (1998, 1 font)
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Els diners», p. 71. Garsineu Edicions.
11. Qui no arrisca, / no pisca (1918, 1 font)
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XX.- Hizenda (Bossa, butxaca)», p. 305. Institut Menorquí d'Estudis.
12. Qui no arrisca, no 'pisca' (1900, 1 font)
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 115. Editorial Rourich.
13. Qui no arrisca, no en pisca (1992, 1 font)
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 2089», p. 701. Columna Edicions.
14. Qui no arrisca, no guanya (2010, 1 font)
Lloc: Pineda de Mar (Maresme).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
15. Qui no arrisca, no pisca (1736, 21 fonts)
Alavedra, F. (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 86 (Any II, 18-setembre-1937) «Aforismes i proverbis», p. 356. Revista Curiositats de Catalunya.
Equivalent en castellà: Quien no se aventura, no pasa la mar.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 189. Editorial Pòrtic.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys generals», p. 104. Pagès Editors.
Lloc: Eivissa.
Castelló Guasch, Joan (1974): Eivissa, 4, p 17-19 «Rondalla eivissenca. Es adagis», p. 19. Revista Eivissa.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1972): El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Equivalent en castellà: Al hombre osado, la fortuna le da la mano || LL: Audaces fovet fortuna.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 157. Est. Tip. La Hormiga de Oro.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 104. Revista Caplletra.
Dels 45 adagis de Burguera que coincidien amb altres tants de Ros, n'hi ha 26 incorporats al DCCL, entre els quals trobem: B) adagis en què la codificació del DCCL és pràcticament la mateixa que la de Burguera.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 110. Revista Caplletra.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 292. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. Vària», p. 50. Garsineu Edicions.
Sinònim: Qui no s'arrisca, no pisca.
Lloc: Mallorca.
Font: TA, 92.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 92. Randa.
Equivalent en castellà: Quien no arrisca, no aprisca.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 233. Imp. de J. Horta.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 21. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Montse Crous (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.
Lloc: Arenys de Munt (Maresme).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Ciutadella (Menorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Manresa (Bages).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Vic (Osona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
S'ha de ser audaç per aconseguir bons resultats.
Sinònim: Qui no s'aventura, no farà fortuna.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OM - Observacions morals», p. 130. Institut d'Estudis Eivissencs.
Cal ésser audaç.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «diversos», p. 39. Editorial Millà.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 38. Setmanaris i Revistes, SL.
Per obtenir bons resultats, hi ha que arriscar-se.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Hisenda», p. 222. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Pujol i Campeny, Afra (2008): Els refranys. Estudi i equivalències «2. Què són els refranys? 2.2 Les unitats fraseològiques», p. 10. Web.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 92. Librerías París-Valencia.
16. Qui no arrisca, no pispa (2011, 1 font)
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. Q», p. 371. Web.
17. Qui no arrisca, non pisca (1831, 1 font)
Equivalent en castellà: Quien no se aventura, no pasa la mar.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «75», p. 22. Imprenta de Saurí y Compañía.
18. Qui no arrisca…, no pisca (2017, 1 font)
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.
19. Qui no risca no pisca (1869, 3 fonts)
Correu / Puigdollers Casamitjana, Josep (2010). Correu electrònic.
Equivalent en castellà: Quien no se aventura no pasa la mar.
Lloc: Menorca.
Hospitaler, José (1869): Vocabulario castellano menorquin y vice-versa «Refranes y modismos. Proverbos y modismes», p. 286. Imp. de Miguel Parpal.
Lloc: Felanitx (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Manresa (Bages).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
20. Qui no risca no pìsca (2010, 1 font)
Lloc: Girona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
21. Qui no risca nó pispa (1917, 1 font)
Sinònim: Qui no arrisca no pisca.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 177. Editorial Trabucaire.
22. Qui no risca, no pisca (1992, 3 fonts)
Equivalent en italià: Chi non rischia, non pesca.
Lloc: L'Alguer (Sardenya).
Caria, Rafael (1995): Revista de l'Alguer, Vol. 6, núm. 6 (1995), pàg. 119-208 «El lèxic dels mariners algueresos, entre catalanitat i mediterraneïtat». Revista de l'Alguer.
Correu / Manejas, Griselda (2010). Correu electrònic.
Sinònim: Qui no arrisca, no en pisca.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII, p. 663. Columna Edicions.
23. Qui no s'arisca, no pisca (2001, 1 font)
De: Burguera, Miquel.
Font: Phrases perutiles et adagia venusta, dins Preceptes, elegancias, calendas, y frases; que se enseñan en las Escolas de Gramàtiga de la Província de S. Francesch de Mallorca (sd).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 104. Revista Caplletra.
24. Qui no s'arrisca no "pisca" (2010, 1 font)
Lloc: Bages i el Baix Llobregat Nord.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
25. Qui no s'arrisca no pisca (1803, 25 fonts)
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. El risc», p. 114. Pagès Editors.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La terra i la llibertat. Lluita», p. 208. Edicions Tres i Quatre.
Refrany que indica que, per a obtenir coses importants, cal arriscar-se.
Equivalent en castellà: Quien no se arriesga no pasa el río (o la mar) | Quien no se arriesga no gana.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Arriscar», p. 23. Enciclopèdia Catalana.
Sinònim: Qui no posa el ventre en perill, mai no va (o no mor) fart.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «500», p. 146. Garsineu Edicions.
Ref.
Equivalent en llatí: Audaces fortuna iuvat, timidosque repellit.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Arriscar», p. 59.
Ref.
Equivalent en castellà: Quien no se aventura no pasa la mar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Arriscar», p. 59.
Lloc: Illes Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 428. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.
Sinònim: Qui no s'arrisca, no pisca.
Lloc: Mallorca.
Font: DMC, 610.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 92. Randa.
Equivalent en castellà: Quien no se aventura no apsa la mar.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 660. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «IV. Dites populars», p. 145. Editorial Claret.
Arriscar.
Equivalent en italià: Chi non risica non rósica.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 190. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
Equivalent en esperanto: Kiu ne riskas, tiu ne gajnas | Kiu ne riskas, tiu ne havas.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Diners, feina, poder, justícia, lleis | Mono, laboro, povo, justico, leĝoj», p. 25. Associació Catalana d'Esperanto.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Arriscar-se», p. 366. Llibres de l'Index, S.A..
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 55. Editorial Millà.
Cal ambició i esforç per aconseguir les coses. Diuen altres refranys que la sort és per als audaços. Cal sortir del nostre cercle de confort per aconseguir millores sensibles i notables.
Pàmies i Riudor, Víctor (2019): Baroteca «Sucres de dites. Baroteca». Baroteca.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Arenys de Mar (Maresme).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Badalona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sant Joan Despí (Baix Llobregat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Tarragona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: València.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Sinònim: Qui vulgui peix que es mulli el cul.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Aquest és un refrany que convida a l'audàcia i a posar en joc o en perill la còmoda seguretat per aconseguir una bona recompensa.
Equivalent en francès: Qui prend garde à chaque nuage, ne fait jamais voyage.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Aquest és un refrany que convida a l'audàcia i a posar en joc o en perill la còmoda seguretat per aconseguir una bona recompensa.
Equivalent en castellà: Quien no se arriesga, no pesca.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Aquest és un refrany que convida a l'audàcia i a posar en joc o en perill la còmoda seguretat per aconseguir una bona recompensa.
Equivalent en castellà: Quien no se aventura no anda a caballo ni a mula.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Aquest és un refrany que convida a l'audàcia i a posar en joc o en perill la còmoda seguretat per aconseguir una bona recompensa.
Equivalent en castellà: Quien no se aventura, no pasa la mar.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Aquest és un refrany que convida a l'audàcia i a posar en joc o en perill la còmoda seguretat per aconseguir una bona recompensa.
Trad.: Qui mira als núvols no fa cap viatge.
Equivalent en italià: Chi guarda ogni nuvolo non fa mai viaggio.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Aquest és un refrany que convida a l'audàcia i a posar en joc o en perill la còmoda seguretat per aconseguir una bona recompensa.
Trad.: Qui no s'arrisca no rosega.
Equivalent en italià: Chi non risica, non rosica.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Equivalent en castellà: El que no se arriesga no pasa la mar | Quien no se arriesga no gana (o no pasa el río).
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Arriscar-se», p. 24. Edicions 62.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quart ramallet. Flors de tot temps y tot color», p. 71. Imprempta de Carlos Latrobe.
Rendé i Masdéu, Joan: Avui «"Enraonar". "El fugitiu"», p. 40. L'Avui / El Punt Avui.
Necessitat d'arriscar-se.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Dificultats: riscs», p. 73. Edicions 62.
Sinònim: No deixis de sembrar per por dels aucells.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Sembra», p. 136. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de diners i negocis», p. 28. Seuba Edicions.
Lloc: Mallorca.
Textos de humor (2015): 597 dites mallorquines, frases hechas mallorquinas, humor «textoshumor.elblogdehumor.com/2015/02/dites-mallorquines-frases-hechas.html», p. 74. BLO.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els diners i el treball», p. 111. Museu Arxiu de Sentmenat.
26. Qui no s'arrisca no pisca! (2010, 1 font)
Lloc: Igualada (Anoia).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
27. Qui no s'arrisca no pixca (2017, 1 font)
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1821. Publicacions de la Universitat de València.
28. Qui no s'arrisca no'n pisca (1883, 1 font)
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 42. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
29. Qui no s'arrisca, no n' pisca (1886, 1 font)
Lloc: Blanes.
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 184. Centre Excursionista de Catalunya.
30. Qui no s'arrisca, no pisca (1979, 24 fonts)
Campmany i Guillot, Josep (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb les persones». Web.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Advertències, consells i reflexions», p. 114. Editorial Sargantana.
Dels 45 adagis de Burguera que coincidien amb altres tants de Ros, n'hi ha 26 incorporats al DCCL, entre els quals trobem: B) adagis en què la codificació del DCCL és pràcticament la mateixa que la de Burguera.
Equivalent en llatí: Audaces fortuna juvat, timidosque repellit.
Font: Fèlix Amat, Diccionario catalán-castellano-latino, 2 vols., publicat per Josep Belvitges, Joaquim Esteve i Antoni Juglà, Barcelona: Imp. de Tecla Pla, 1803-1805.
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 110. Revista Caplletra.
Dels 45 adagis de Burguera que coincidien amb altres tants de Ros, n'hi ha 26 incorporats al DCCL, entre els quals trobem: B) adagis en què la codificació del DCCL és pràcticament la mateixa que la de Burguera. De: Burguera, Miquel.
Equivalent en llatí: Audaces fortuna juvat, timidosque repellit.
Font: Phrases perutiles et adagia venusta, dins Preceptes, elegancias, calendas, y frases; que se enseñan en las Escolas de Gramàtiga de la Província de S. Francesch de Mallorca (sd).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 110. Revista Caplletra.
Tothom que s'arrisca aconsegueix alguna cosa més que no sent covards sense arriscar-se pel que podria passar.
Eulàlia (2009): Eulàlia. Magisteri infantil «No hi ha any sense refrany». Web.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 92. Randa.
Lloc: Penedès.
Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 13. Refranys sobre consells». Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 59. Consell de Mallorca.
Vol dir que per obtenir coses bones o importants s'han de posar sovint mitjans costosos, cal arriscar-se.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Si m'ho permeteu: ben dit seria: Quan al cel hi ha cabretes, a (la) terra fan pastetes!
JM Virgili i Ortiga (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.
Lo Cisco de can Pey (2014): Twitter «twitter.com/LoCiscoDeCanPey». Twitter.
Lo Cisco de Can Pey (2014): Twitter «twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/413905384236392449». Twitter.
Lo Cisco de Can Pey (2014): Twitter «twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/415566333431263232». Twitter.
Lo Cisco de can Pey (2014): Twitter «twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/544063057677549568». Twitter.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 29. Editorial l'Esquer.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «L'afany o la peresa, el treball i els treballadors», p. 78. Editorial l'Esquer.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. Q», p. 120. Autoedició.
Cal ambició i esforç per aconseguir les coses.
Sinònim: Qui no s'aventura, no passa la mar; Qui no sembra, no cull; Qui vulgui peix que es mulli el cul.
Equivalent en castellà: Quien algo quiere, algo le cuesta; Quien no se arriesga no pasa el mar; Quien no siembra, no recoge; Quien quiere peces, que se moje el culo.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Arriscar-se». Editorial Barcanova.
Lloc: Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: València (Horta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: València (L'Horta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Vall d'Albaida.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
rm1966 (2018): Twitter «twitter.com/rm19661/status/1049338901171752961». Twitter.
Els catalans de les pedres en fan pans i no lliguem el gos amb llonganisses. Sabem que qui no s'arrisca, no pisca i que fa més qui vol que qui pot.
SeniorsxRep (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.
Nou.
Lloc: Cocentaina (El Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.
31. Qui no s'arrisca, no rapisca (1996, 3 fonts)
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 11. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
32. Qui no s'arrísca, no pisca (1979, 1 font)
Sinònim: Qui no s'arrisca, no pisca.
Lloc: Mallorca.
Font: Diari de Buja, 144.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 92. Randa.
33. Quien no risca, no pusca (1996, 1 font)
Només reproduïm els que inclou en català, sense afegir-hi cap comentari i sovint amb una ortografia estrafeta.
Equivalent en castellà: Quien no risca, no pusca.
Font: P. Vallés (1549), 'Libro de refranes…', n.3634.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Proverbis catalans recollits per Pedro Vallès», p. 257. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
34. Si no s'arriscava, sí que no piscaria res (2008, 1 font)
Però tenia un corc a dins, un corc que li foradava els pensaments i que li deia que sí, que ho fes, que, si no s'arriscava, sí que no piscaria res.
Lloc: Garrigues.
Revés i Revés, Ignasi (2008): Oli en un llum «Capítol IV. N'hi ha a totes les cases», p. 68. Editorial Fonoll.
Tocat del bolet (2019) «Les millors dites populars catalanes»
Tocat del bolet (2019) «Les millors dites populars catalanes»
Faves comptades (2015) «Twitter»
El Foment de Girona (2019): Test dites
Ajudeu-nos a millorar
