Qui no s'arrisca, no pisca

147 recurrències en 41 variants.

1. El que no arrisca no pisca (1928, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 82. Editorial Arte y Letras.

2. El que no arrisca no pisca (prisca) (2017, 1 font)

Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1778. Publicacions de la Universitat de València.

3. El que no s'arrisca no pisca (2011, 2 fonts)

Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 249. Web.

4. El qui no s'arrisca no pisca (2019, 1 font)

La conveniència de no deixar córrer la possibilitat del guany encara que el resultat no siga del tot probable.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.8. La pesquera», p. 123. Edicions del Bullent.

5. Es qui no arrisca no pisca (2020, 1 font)

Lloc: Menorca.

Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 19. Setmanaris i Revistes, SL.

6. Lo qui no 'arrisque', no 'pisque' (2016, 1 font)

Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).

Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 85. Edicions Salòria.

7. Qui no "risca", no "pisca" (2010, 1 font)

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

8. Qui no arrisca (o s'arrisca) no pisca (1993, 1 font)

Volen dir que per obtenir coses bones s'han de posar sovint mitjans costosos (D.).

Equivalent en castellà: Quien no se arriesga, no pesca.

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «238 Arrisca», p. 43. Institut Menorquí d'Estudis.

9. Qui no arrisca (o s'arrisca), no pisca (1999, 1 font)

Cal ser audaç.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 408. Edicions 62.

10. Qui no arrisca no pisca (1805, 19 fonts)

Per aconseguir alguna cosa s'han d'invertir sovint mitjans costosos.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.13. Valor i por. Refranys», p. 417. Editorial Moll.

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1024. Editorial Selecta-Catalonia.

Lloc: Val d'Aran.

Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys generals», p. 87. Pagès Editors.

Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.

De: Amades, Joan.

Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).

Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «Refranys de pescadors i de mariners». Correu electrònic.

Correu / Fontbona Vallescar, Francesc (2010). Correu electrònic.

Lloc: Xàbia (Marina Alta).

Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món anímic. Aforismes i sentències», p. 92. Xàbiga.

Ref.

Equivalent en llatí: Audaces fortuna iuvat, timidosque repellit.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Qui», p. 252.

Ref.

Equivalent en castellà: Quien no se aventura no pasa la mar.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Qui», p. 252.

Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Treball». Web.

[...] la del pixafred i la de l'arrauxat; la de l'idealista i la del «ja en tiraràs un tros a l'olla»; la del «no t'emboliquis» i la de l'«embolica que fa fort»; la del «qui assegura dura» i la del «qui no arrisca no pisca».

Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 23. Les contradiccions», p. 342. Editorial Pòrtic.

Testimoniat per Verdaguer, 'Jovenívoles'.

Sinònim: Qui no s'arrisca no pisca.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. X. El diner i el joc. El joc», p. 253. Llibres de l'Index, S.A..

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Badalona (Barcelonès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Binissalem (Mallorca).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Granollers (Vallès Oriental).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Olot (Garrotxa).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: València (L'Horta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Equivalent en castellà: Quien no arrisca, no aprisca.

Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Arriscar», p. 24. Edicions 62.

Per guanyar cal arriscar.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. El treball», p. 345. Edicions 62.

Qui no arrisca. 26-3-1903 / 9-2-1904 / 24-8-1905.

Font: Calendari dels pagesos.

Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1528.jpg. Manuscrit.

Qui no arrisca. 16-4-1912.

Font: Calendari dels pagesos.

Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 167. Edicions Víctor.

Qui no s'atreveix, no aconsegueix.

Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 83. Edicions del Bullent.

11. Qui no arrisca no pispa (1993, 2 fonts)

Lloc: Rosselló.

Grandó, Carles: 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «Q», p. 4. Manuscrit.

Volen dir que per obtenir coses bones s'han de posar sovint mitjans costosos (D.).

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «238a Arrisca», p. 43. Institut Menorquí d'Estudis.

12. Qui no arrisca res, res no aconsegueix (1998, 1 font)

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Els diners», p. 71. Garsineu Edicions.

13. Qui no arrisca, / no pisca (1918, 1 font)

Lloc: Menorca.

Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XX.- Hizenda (Bossa, butxaca)», p. 305. Institut Menorquí d'Estudis.

14. Qui no arrisca, no 'pisca' (1900, 1 font)

Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 115. Editorial Rourich.

15. Qui no arrisca, no en pisca (1992, 1 font)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 2089», p. 701. Columna Edicions.

16. Qui no arrisca, no guanya (2010, 1 font)

Lloc: Pineda de Mar (Maresme).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

17. Qui no arrisca, no pisca (1736, 23 fonts)

Alavedra, F. (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 86 (Any II, 18-setembre-1937) «Aforismes i proverbis», p. 356. Revista Curiositats de Catalunya.

Equivalent en castellà: Quien no se aventura, no pasa la mar.

Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 189. Editorial Pòrtic.

Lloc: Val d'Aran.

Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys generals», p. 104. Pagès Editors.

Lloc: Eivissa.

Castelló Guasch, Joan (1974): Eivissa, 4, p 17-19 «Rondalla eivissenca. Es adagis», p. 19. Revista Eivissa.

Lloc: Eivissa i Formentera.

Castelló Guasch, Joan (1972): El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

Equivalent en castellà: Al hombre osado, la fortuna le da la mano || LL: Audaces fovet fortuna.

Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 157. Est. Tip. La Hormiga de Oro.

Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).

Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 104. Revista Caplletra.

Dels 45 adagis de Burguera que coincidien amb altres tants de Ros, n'hi ha 26 incorporats al DCCL, entre els quals trobem: B) adagis en què la codificació del DCCL és pràcticament la mateixa que la de Burguera.

Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).

Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 110. Revista Caplletra.

Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 292. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. Vària», p. 50. Garsineu Edicions.

Sinònim: Qui no s'arrisca, no pisca.

Lloc: Mallorca.

Font: TA, 92.

Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 92. Randa.

Equivalent en castellà: Quien no arrisca, no aprisca.

Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 233. Imp. de J. Horta.

Lloc: Eivissa.

Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 21. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Montse Crous (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.

Nina (2021): Twitter «twitter.com/Nina_Hagen_/status/1422280220535672837». Twitter.

Lloc: Arenys de Munt (Maresme).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Ciutadella (Menorca).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Manresa (Bages).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Vic (Osona).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Vila-real (Plana Baixa).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

S'ha de ser audaç per aconseguir bons resultats.

Sinònim: Qui no s'aventura, no farà fortuna.

Lloc: Eivissa.

Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OM - Observacions morals», p. 130. Institut d'Estudis Eivissencs.

Cal ésser audaç.

Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «diversos», p. 39. Editorial Millà.

Lloc: Menorca.

Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 38. Setmanaris i Revistes, SL.

Per obtenir bons resultats, hi ha que arriscar-se.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Hisenda», p. 222. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Pujol i Campeny, Afra (2008): Els refranys. Estudi i equivalències «2. Què són els refranys? 2.2 Les unitats fraseològiques», p. 10. Web.

De: Ros, Carles.

Ros, Carles (2009): L'Estel «Qui bé s'està no·s moga... Adagis 270 anys després (V)», p. 18. Revista L'Estel.

Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 92. Librerías París-Valencia.

18. Qui no arrisca, no pispa (2011, 1 font)

Lloc: Rosselló.

Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. Q», p. 371. Web.

19. Qui no arrisca, non pisca (1831, 1 font)

Equivalent en castellà: Quien no se aventura, no pasa la mar.

D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «75», p. 22. Imprenta de Saurí y Compañía.

20. Qui no arrisca... no pisca (2020, 1 font)

Per obtenir coses bones o importants, sovint s'han de posar mitjans costosos, cal arriscar-se. Per tant, aquesta expressió es fa servir quan es vol animar algú a prendre una decisió agosarada per aconseguir un objectiu que val la pena. Etimològicament, sembla que és una alteració de pescar, del llatí piscare, mateix significat. Piscar vol dir 'pellucar; prendre un menjar a miques, en petites quantitats' (No pelluquis abans de dinar que llavors no tindràs gana).

Sinònim: Qui no posa el ventre en perill, mai va fart / no mor fart | Qui no s'embarca no passa la mar | Qui vulgui peix que es mulli el cul.

Equivalent en castellà: Quien no se arriesga no pasa la mar / el río | Quien no se arrisca no aprisca.

Pujadas, Esther (2020): Linkedin «Curiositat lingüística: Qui no s'arrisca...». Revista Lingüística en la red.

21. Qui no arrisca..., no pisca (2017, 1 font)

Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

22. Qui no risca no pisca (1869, 3 fonts)

Correu / Puigdollers Casamitjana, Josep (2010). Correu electrònic.

Equivalent en castellà: Quien no se aventura no pasa la mar.

Lloc: Menorca.

Hospitaler, José (1869): Vocabulario castellano menorquin y vice-versa «Refranes y modismos. Proverbos y modismes», p. 286. Imp. de Miguel Parpal.

Lloc: Felanitx (Mallorca).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Manresa (Bages).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

23. Qui no risca no pìsca (2010, 1 font)

Lloc: Girona (Gironès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

24. Qui no risca nó pispa (1917, 1 font)

Sinònim: Qui no arrisca no pisca.

Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 177. Editorial Trabucaire.

25. Qui no risca, no pisca (1992, 3 fonts)

Equivalent en italià: Chi non rischia, non pesca.

Lloc: L'Alguer (Sardenya).

Caria, Rafael (1995): Revista de l'Alguer, Vol. 6, núm. 6 (1995), pàg. 119-208 «El lèxic dels mariners algueresos, entre catalanitat i mediterraneïtat». Revista de l'Alguer.

Correu / Manejas, Griselda (2010). Correu electrònic.

Sinònim: Qui no arrisca, no en pisca.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII, p. 663. Columna Edicions.

26. Qui no s'arisca, no pisca (2001, 1 font)

De: Burguera, Miquel.

Font: Phrases perutiles et adagia venusta, dins Preceptes, elegancias, calendas, y frases; que se enseñan en las Escolas de Gramàtiga de la Província de S. Francesch de Mallorca (sd).

Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 104. Revista Caplletra.

27. Qui no s'arrisca no "pisca" (2010, 1 font)

Lloc: Bages i el Baix Llobregat Nord.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

28. Qui no s'arrisca no pisca (1803, 29 fonts)

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. El risc», p. 114. Pagès Editors.

Refranys catalans poc coneguts.

Capdevila, Maria (2022): Twitter «twitter.com/MariaCapdevil15/status/1487883337930838019». Twitter.

Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La terra i la llibertat. Lluita», p. 208. Edicions Tres i Quatre.

Refrany que indica que, per a obtenir coses importants, cal arriscar-se.

Equivalent en castellà: Quien no se arriesga no pasa el río (o la mar) | Quien no se arriesga no gana.

Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Arriscar», p. 23. Enciclopèdia Catalana.

Sinònim: Qui no posa el ventre en perill, mai no va (o no mor) fart.

Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «500», p. 146. Garsineu Edicions.

Ref.

Equivalent en llatí: Audaces fortuna iuvat, timidosque repellit.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Arriscar», p. 59.

Ref.

Equivalent en castellà: Quien no se aventura no pasa la mar.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Arriscar», p. 59.

Lloc: Balears.

Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 428. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

Sinònim: Qui no s'arrisca, no pisca.

Lloc: Mallorca.

Font: DMC, 610.

Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 92. Randa.

Equivalent en castellà: Quien no se aventura no apsa la mar.

Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 660. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «IV. Dites populars», p. 145. Editorial Claret.

Arriscar.

Equivalent en italià: Chi non risica non rósica.

Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 190. Web.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.

Equivalent en esperanto: Kiu ne riskas, tiu ne gajnas | Kiu ne riskas, tiu ne havas.

Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Diners, feina, poder, justícia, lleis | Mono, laboro, povo, justico, leĝoj», p. 25. Associació Catalana d'Esperanto.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Arriscar-se», p. 366. Llibres de l'Index, S.A..

Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 55. Editorial Millà.

Cal ambició i esforç per aconseguir les coses. Diuen altres refranys que la sort és per als audaços. Cal sortir del nostre cercle de confort per aconseguir millores sensibles i notables.

Pàmies i Riudor, Víctor (2019): Baroteca «Sucres de dites. Baroteca». Baroteca.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Arenys de Mar (Maresme).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Badalona (Barcelonès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Sant Joan Despí (Baix Llobregat).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Tarragona (Tarragonès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: València (Horta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Vilanova i la Geltrú (Garraf).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Sinònim: Qui vulgui peix que es mulli el cul.