Tant va el càntir a la font que ve que es trenca

113 recurrències en 88 variants.
Escolteu-ho gràcies al projecte Common Voice:

3. Cànter que tantes voltes va a la font, etc. (1996, 1 font)

Equivalent en castellà: Cántaro que muchas vezes va a la fuente, etc.

Font: Capítol III. (III.24).

Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 241. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

5. Sa gerra, tant d'anar an es pou, arriba que se romp (1993, 1 font)

Vol dir que els reincidents en fets delictius o perillosos arriben a esser castigats o a caure en el perill (D.).

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1436a Gerra», p. 197. Institut Menorquí d'Estudis.

7. Tan grant y va á la font y trenca 'l cante! (1910, 1 font)

Lloc: Tortosa.

Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

8. Tant d'anar el càntir (cànter) a la font, arriba que es trenca / Tantes vegades va el càntir (o cànter) a la font que finalment es trenca (2008, 1 font)

No es deu abusar de la paciència dels demés.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

9. Tant d'anar el càntir a la font arriba que es trenca (1997, 1 font)

Fer coses arriscades.

Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Dificultats: riscs», p. 73. Edicions 62.

10. Tant d'anar el càntir a la font que ve que es trenca (1999, 1 font)

Si un es posa en perill molts cops, finalment hi caurà.

Sinònim: Tant d'anar el càntir a la font, arriba que es trenca | Tant d'anar el càntir a la font, arriba que un dia es romp.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els objectes», p. 560. Edicions 62.

11. Tant d'anar el càntir a la font, al remat es trenca (1977, 1 font)

Equivalent en castellà: Tanto va el cántaro a la fuente que al fin se quiebra.

Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 211. Editorial Pòrtic.

12. Tant d'anar el càntir a la font, arriba que es trenca (1997, 4 fonts)

Refrany que adverteix del perill de posar-se repetidament en ocasió de prendre mal.

Equivalent en castellà: Tanto va el cántaro a la fuente que al fin se rompe.

Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Càntir», p. 50. Enciclopèdia Catalana.

Equivalent en esperanto: Longe ĉerpas la kruĉo ĝis ĝi fine rompiĝas.

Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Saviesa i prudència, consells | Saĝo kaj prudento, konsiloj», p. 15. Associació Catalana d'Esperanto.

Sinònim: Tant d'anar el càntir a la font, arriba un dia que es romp | Tant va el càntir a la font, que ve que es trenca.

Equivalent en castellà: Tanto va el cántaro a la fuente que al fin se rompe (o que al final se rompe).

Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Font», p. 64. Edicions 62.

Si un es posa en perill molts cops, finalment hi caurà.

Sinònim: Tant d'anar el càntir a la font, arriba que un dia es romp | Tant d'anar el càntir a la font que ve que es trenca.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els objectes», p. 560. Edicions 62.

13. Tant d'anar el càntir a la font, arriba que un dia es romp (1999, 3 fonts)

Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 3. Sobre oficis i beneficis (diners, treballs, oficis…)». Llibres de l'Index, S.A..

Qui s'exposa amb freqüència al perill hi acaba sucumbint.

Sinònim: Tant va el càntir a la font que ve que es trenca; Tant i tant s'estira la corda, que ve que es trenca.

Equivalent en castellà: Cantarillo que muchas veces va a la fuente o deja el asa o la frente; Tanto va el cántaro a la fuente que al fin se rompe.

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Càntir». Editorial Barcanova.

Si un es posa en perill molts cops, finalment hi caurà.

Sinònim: Tant d'anar el càntir a la font, arriba que es trenca | Tant d'anar el càntir a la font que ve que es trenca.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els objectes», p. 560. Edicions 62.

14. Tant d'anar el càntir a la font, arriba un dia que es romp (1994, 4 fonts)

Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.

Equivalent en castellà: Tanto va el cántaro a la fuente, que al final se rompe.

Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENT., ACC., PARAULES… PRUDENCIA», p. 24. L'Avui / El Punt Avui.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 67. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.

15. Tant el càntir va a la font, que arriba que es trenca (2014, 1 font)

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XIII. Referències diverses. Els objectes», p. 269. Llibres de l'Index, S.A..

16. Tant el càntir va a la font, que bé que es trenca (2008, 1 font)

Lloc: Vic (Osona).

Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.

Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre societat i vida». Web.

17. Tant el càntir va al pou que al final es peta (1985, 1 font)

Lloc: Torroella de Montgrí.

Junqué, Montserrat ;Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «7. De xiquet, es cria l'arbre dret», p. 76. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

18. Tant i tant va el càntir a la font, que ve que es trenca (1992, 1 font)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 705», p. 611. Columna Edicions.

19. Tant va 'l cante á la font que al cap se trenca (1910, 1 font)

Lloc: Tortosa.

Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

21. Tant va el canteret a la font, que a la fi es trenca (2010, 1 font)

Lloc: Vall d'Albaida.

Claustre del CEIP Verge dels Desemparats d'Atzeneta d'Albaida (2010). Web.

23. Tant va el cànter a la font que acaba per trencar-se (1989, 1 font)

Lloc: Ulldecona.

Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 66. Web.

26. Tant va el cànter a la font, que al final es trenca (2010, 1 font)

Lloc: Alcoi (Alcoià).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

27. Tant va el càntir (o el selló) a la font que ve que es trenca (2007, 1 font)

Sinònim: Tant va el càntir (o el selló) a la font que hi deixa l'ansa.

Equivalent en castellà: Tanto va el cántaro a la fuente que al fin se rompe.

Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «602», p. 179. Garsineu Edicions.

28. Tant va el càntir a la font que a la fi es trenca (1993, 3 fonts)

Sinònim: Tant va el càntir a la font que hi deixa el coll.

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La prudència», p. 108. Pagès Editors.

Lloc: Manresa (Bages).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 98. Seuba Edicions.

29. Tant va el càntir a la font que al final es trenca (1987, 4 fonts)

Lloc: Garrigues.

Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 22. V&P.

Lloc: Banyoles (Pla de l'Estany).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Plana de Vic.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).

Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA) núm. 14 «Recull de Refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).

Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 14, p15-16 «Recull de refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

30. Tant va el càntir a la font que arriba que es trenca (2015, 1 font)

Lloc: Manresa.

Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats, p. 96. Zenobita Edicions.

31. Tant va el càntir a la font que hi deixa el coll (2003, 1 font)

Sinònim: Tant va el càntir a la font que a la fi es trenca.

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La prudència», p. 108. Pagès Editors.

32. Tant va el càntir a la font que ve que es trenca (1922, 6 fonts)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1142. Editorial Selecta-Catalonia.

El perill sotja tot afer.

Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Anar (o no), anar-se'n (o no)», p. 15. Editorial Millà.

Sinònim: Tant va el canti a la font, que ve que es trenca. [LEM: 183] | Tant i tant s'estira la corda, que ve que es trenca. [P: XIII, 1067].

Equivalent en francès: Tant va la cruche à l'eau qu'à la fin elle se casse. [DG: VIII i XVI] - [S&C: 844].

Font: [P: XIII, 1066].

Sinònim: Tant va el canti a la font, que ve que es trenca. [LEM: 183] | Tant i tant s'estira la corda, que ve que es trenca. [P: XIII, 1067].

Equivalent en anglès: The pitcher goes so often to the well, that it is broken at last. [S&C: 844].

Font: [P: XIII, 1066].

Quien se expone con frecuencia al peligro terminará por sufrir sus consecuencias. También se utiliza este refrán para indicar que es normal que las cosas se rompan por el uso.

Sinònim: Tant va el canti a la font, que ve que es trenca. [LEM: 183] | Tant i tant s'estira la corda, que ve que es trenca. [P: XIII, 1067].

Equivalent en castellà: Tanto va el cántaro a la fuente que al fin se rompe (o se quiebra). [S&C: 844].

Font: [P: XIII, 1066].

Si un es posa en perill molts cops, finalment hi caurà | Les coses no s'han de forçar | Ens recorda que la temeritat sol no quedar impune.

Sinònim: Tant d'anar el càntir a la font, arriba que es trenca [P: XIII, 1066] | Tant d'anar el càntir a la font arriba que es trenca [S&C: 844] | Tant d'anar el càntir a la font, arriba que un dia es romp [P: XIII, 1066] |.

Equivalent en castellà: Tanto va el cántaro a la fuente que al fin se rompe. [DG: VIII i XVI].

Font: [P: XIII, 1066].

This means that long-continued success ends at length in failure; and that longcontinued impunity ends at length in punishment. However many times an action is performed, it will be done once too often;.

And however many times a swindler, trickster or thief succeedds, he will finally get caught out.

Sinònim: Tant va el canti a la font, que ve que es trenca. [LEM: 183] | Tant i tant s'estira la corda, que ve que es trenca. [P: XIII, 1067].

Equivalent en anglès: The pitcher goes so often to the well that it is broken at last. [EPE: 555].

Font: [P: XIII, 1066].

La guineu amb la fal·lera de les gallines, va tornar a la torre alguna vegada més; però com que «tant va el càntir a la font que ve que es trenca», els mossos conegueren, pels senyals, que la guineu.

Serra i Boldú, Valeri (1922): Aplec de rondalles «El pou del Calceter», p. 83. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

33. Tant va el càntir a la font, que a la fi es trenca (2008, 1 font)

Sinònim: Tantes vegades va el càntir a la font que arriba que es trenca.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «5.Casa i vestit. 5.1. Casa i aixovar. Refranys», p. 234. Editorial Moll.

35. Tant va el càntir a la font, que es trenca (1998, 1 font)

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. La pobresa», p. 73. Garsineu Edicions.

36. Tant va el càntir a la font, que ve que es trenca (1996, 2 fonts)

Alsina, Claudi; Feliu, Gaspar; Marquet, Lluís (1996): Diccionari de mesures catalanes «Gazophilacium: Diccionari de mesures catalanes». Curial Edicions.

Advertència moral a les fadrines. A l'Escala, com que la font pública era fora de la vila, el trajecte era aprofitat per festejar. De: Albert i Paradís, Caterina ("Víctor Català").

Lloc: L'Escala i vltants (Alt Empordà).

Font: Refranys extrets del llibre Mil adagis de Caterina Albert relacionats amb l'Escala i voltants (Albert i Rivas, Lluís. Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís. Monografies locals, Volum IV de la col·lecció L'Escala).

Miralta Solé, Anna (2019): Treball de recerca sobre paremiologia «Refranys i frases fetes per municipis», p. 5. Treball de recerca.

37. Tant va el càntir a la font, que ve un dia que es romp (1985, 1 font)

Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 42. Editorial Joventut.

38. Tant va el càntir a la font, que ve un dia que es trenca (1987, 1 font)

Lloc: Garrigues.

Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 34. V&P.

42. Tant va la gerra al pou que s'arriba a estellar (1992, 1 font)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 637», p. 789. Columna Edicions.

43. Tant va le càntir a la font que al final es trenca (2017, 1 font)

Lloc: Manresa.

Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2, p. 188. Zenobita Edicions.

44. Tant va lo canter a la font fins que trenca (1996, 1 font)

De: Eiximenis, Francesc.

Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Introducció», p. 30. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

46. Tant va lo cànter a la font que a la fi es trenca (1996, 1 font)

Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 294. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

47. Tant va sa gerra an es pou, que es darrer cop hi queda (2008, 1 font)

No és bo abusar de la paciència d'algú, perquè s'acaba enfadant.

Sinònim: Tant va sa gerra an es pou, que s'arriba a estellar | Tan va sa gerra an es pou, que qualsevol vegada s'hi queda | Sa gerra tant d'anar an es pou, arriba que se romp.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «5.Casa i vestit. 5.1. Casa i aixovar. Refranys», p. 234. Editorial Moll.

48. Tant va sa gerra an es pou, que s'arriba a estallar (1984, 1 font)

Tantes vegades de jugar amb es perill, un hi arriba a caure.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Conseis. Experiència», p. 185. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

49. Tant va sa gerra an es pou, que s'arriba a estellar (o rompre) (1993, 1 font)

Vol dir que els reincidents en fets delictius o perillosos arriben a esser castigats o a caure en el perill (D.).

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1436b Gerra», p. 197. Institut Menorquí d'Estudis.

50. Tant va sa gerra an es pou, que s'arriba a rompre (1984, 1 font)

Qui molt s'arrisca, ve es dia que cau.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Peregrinatge», p. 261. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

52. Tant va sa gèrra an es pou que s'arriba a estellar (1918, 1 font)

Lloc: Menorca.

Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. IX.- Consèis, Experiencia», p. 291. Institut Menorquí d'Estudis.

53. Tant va'l canti a la font / que a la derreria's romp (1910, 1 font)

Sinònim: Qui ayma'l perill hi morirà | Tant va'l rat a la ratera / que acaba per hi dexar la cua.

Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Mamifers bosquetans y feréstechs. Rata. Aforismes», p. 230. L'Avenç.

54. Tant va'l canti á la font que per fí's trenca (1883, 1 font)

Sinònim: Tant s'ompla la mesura que per si mateixa's rau.

Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «10. Aforismes indeterminats», p. 45. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

55. Tant vá'l canti á la font que vé que's trenca (1878, 1 font)

Briz, Francesch Pelay; Matheu, F. (1878): Calendari catalá del any 1879, p. 121. Joan Roca y Bros, Editor.

59. Tantas vegadas va 'l canti á la font que s' trenca (1803, 1 font)

Ref.

Sinònim: V. Canti.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Font», p. 386.

62. Tantas vegadas va l' canti á la font que s' trenca (1839, 1 font)

Equivalent en castellà: Tantas veces va el cántaro á la fuente que alguna se quiebra | Cantarillo que muchas veces va á la fuente, ó deja el asa ó la frente.

Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 663. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

63. Tantas vegadas va l' canti á la font, que s' romp (1831, 1 font)

Equivalent en castellà: Tantas veces va el cántaro á la fuente, que alguna se quiebra.

D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «171», p. 42. Imprenta de Saurí y Compañía.

64. Tantas vegadas va lo canti á la font, que al últim déixa lo coll (1847, 1 font)

Adv. que el que ab frecuencia se exposa, al últim reb.

Equivalent en castellà: Cantarillo que muchas veces va á la fuente, ó deja la asa ó la frente.

D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Canti», p. 8. Agencia Médica Catalana.

66. Tantas vegadas va'l canti á la font que s' trenca (1803, 2 fonts)

Ref.

Equivalent en castellà: Cantarillo que muchas veces va á la fuente, ó dexa el asa ó la frente.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Canti», p. 123.

Ref.

Equivalent en llatí: Linquere inifractas, saepius icta, solet.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Canti», p. 123.

Ref.

Equivalent en castellà: Tantas veces va el cántaro á la fuente, que alguna se quiebra.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Canti», p. 123.

Ref.

Equivalent en llatí: Urnula quae fontem crebro petit, ora vel ansas.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Canti», p. 123.

Sinònim: V. Canti.

Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Vegada», p. 401.

67. Tantes i tantes vegades va el cantíi a la font, que a la fi es trenca, o que a l'últim hi deixa el coll (1914, 1 font)

Equivalent en castellà: Tantas veces va el cántaro á la fuente, que al fin se quiebra.

Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. T», p. 836. Antoni López, Editor.

68. Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll (1957, 2 fonts)

Lloc: Eivissa.

Juan Bonet, Antoni (1957): Ibiza, núm. 4, p39-42 «Refranero ibicenco (Conclusión)», p. 41. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Sinònim: Veg. Tantes vegades va sa gerra a sa font, que alguna es romp.

Lloc: Eivissa.

Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CE - Consideracions d'experiència», p. 52. Institut d'Estudis Eivissencs.

69. Tantes vegades va al canti a la font que al final es trenca (2010, 1 font)

Lloc: Espluga de Francolí (Conca de Barberà).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

71. Tantes vegades va el canteret a la font, que ve un dia que es romp (1993, 1 font)

Sinònim: Tantes vegades va la gerra al pou, que el darrer cop es romp.

Equivalent en castellà: Tanto va el cántaro a la fuente, que al final se rompe.

Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Prudència», p. 184. Edicions Tres i Quatre.

72. Tantes vegades va el cànter a la font que, al remat, es trenca (1987, 1 font)

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 35. Editorial l'Esquer.

73. Tantes vegades va el cànter a la font, que arriba que es trenca (2000, 1 font)

Lloc: Balears / Catalunya / València.

Escafí i Tous, Pere (2000): Cançons, gloses, refranys i locucions del fang «Refranys», p. 87. Ajuntament de Marratxí.

74. Tantes vegades va el cànter a la font, que es trenca (1992, 1 font)

Sinònim: Tant i tan va el càntir a la font, que ve que es trenca.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII, p. 635. Columna Edicions.

75. Tantes vegades va el càntir a la font, / que arriba que es trenca (1969, 1 font)

Equivalent en francès: Tant va la cruche à la fontaine, / qu'elle finit par se casser.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 400. Robert Morel Editeur.

76. Tantes vegades va el càntir a la font, que 's'acabe' trencant (2016, 1 font)

Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).

Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 96. Edicions Salòria.

77. Tantes vegades va es cànter a sa font que arriba que es trenca (1993, 1 font)

Es diu per significar que la insistència en una mateixa cosa arriba a causar-hi algun efecte.

Equivalent en castellà: Tanto va el cántaro a la fuente que al fin se rompe.

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2787 Vegades», p. 375. Institut Menorquí d'Estudis.

78. Tantes vegades va la gerra al pou, que el darrer cop es romp (1993, 1 font)

Sinònim: Tantes vegades va el cantaret a la font, que ve un dia que es romp.

Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Prudència», p. 184. Edicions Tres i Quatre.

80. Tantes vegades va lo cànter a la font, que a la darrería se trenca (o que-y dexa lo coll) (1900, 1 font)

(Gen.).

Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «T», p. 93. Tarascó, Viladot & Cuesta.

81. Tantes vegades va sa gerra a sa font, que alguna es romp (1957, 2 fonts)

Lloc: Eivissa.

Juan Bonet, Antoni (1957): Ibiza, núm. 4, p39-42 «Refranero ibicenco (Conclusión)», p. 41. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Posar-se repetidament en perill acaba portant males conseqüències.

Sinònim: Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll.

Lloc: Eivissa.

Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CE - Consideracions d'experiència», p. 52. Institut d'Estudis Eivissencs.

82. Tantes vegades va sa gerra an es pou, que es darrer cop se romp (2003, 1 font)

Lloc: Mallorca.

Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. T», p. 67. Consell de Mallorca.

83. Tantes vegades va sa gerra an es pou, que qualque vegada hi queda (1993, 1 font)

Vol dir que els reincidents en fets delictius o perillosos arriben a esser castigats o a caure en el perill (D.).

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1436c Gerra», p. 197. Institut Menorquí d'Estudis.

85. Tantes vegades va sa gerreta a's pou, que a la fi se li romp es coll (1974, 1 font)

Lloc: Eivissa.

Castelló Guasch, Joan (1974): Eivissa, 4, p 17-19 «Rondalla eivissenca. Es adagis», p. 20. Revista Eivissa.

86. Tantes voltes fa el cànter a la font que al remat es trenca (1997, 1 font)

El que con frecuencia se expone a las ocasiones de peligro.

Lloc: País Valencià.

Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 44. Comercial Denes, SL.
Tant va el càntir a la font que ve que es trenca

Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats

Tant va el càntir a la font que ve que es trenca

Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2

Tant va el càntir a la font que ve que es trenca

Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «027 - Tant va el càntir a la font, que al final es trenca»

Tant va el càntir a la font que ve que es trenca

Vázquez, N. (1886): La Ilustració catalana. 31-3-1886, núm.137, p184

Un projecte de:

www.dites.cat

Ajudeu-nos a millorar

Formulari de contacte