Tenint mitjans per a fer una cosa no els usarà.
Déu dona faves a qui no té queixals
224 recurrències en 102 variants. Primera citació: 1803.
Déu dóna faves a qui no té queixals
56 fonts, 1914.
Tenint mitjans per a fer una cosa no els usarà.
Irònicament al·ludeix a qui no aprofita els beneficiós que rep.
Es diu en veure que té medis de fer certa cosa una persona que tanmateix no els usarà.
Sinònim: Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous a qui no les sap trencar.
Es diu volent significar que moltes vegades els mitjans per a fer una cosa estan en mans de qui no els pot aprofitar.
Sinònim: Déu dóna faves a qui no té barram | Déu dóna a menjar la fava al qui no té dents.
Lloc: Cat., Val., Bal.
Equivalent en castellà: Da Dios habas a quien no tiene quijadas.
Es diu en veure que té mitjans de fer certa cosa una persona que tanmateix no els usarà.
Lloc: Illes Balears.
Lloc: Illes Balears.
Lloc: Garrigues.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Equivalent en castellà: Dios da habas a quien no tiene quijadas.
Dóna béns i ocasions a qui no els pot o no els sap aprofitar.
Es diu en veure que té medis de fer certa cosa una persona que tanmateix no els usarà.
Equivalent en francès: Dieu donne des fèves à qui n'a pas de molaires.
Lloc: Catalunya del Nord.
De: Josep Vallespí, recollit al 2008.
Lloc: El Pinell de Brai (Terra Alta).
Déu sempre ajuda aquell que ho necessita.
Equivalent en castellà: Dios da habas al que no tiene quijadas.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Què hi farem! Ja se sap que Déu dóna faves a qui no té queixals.
Lloc: Girona (Gironès).
Lloc: Terres de l'Ebre.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Eivissa.
Lloc: Riola (Ribera Baixa).
És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.
Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.
És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.
Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.
Equivalent en castellà: Da Dios almendras al que no tiene muelas.
És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.
Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.
Equivalent en castellà: Da Dios habas a quien no tiene quijadas.
És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.
Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.
Equivalent en castellà: Dios da nueces al que no tiene muelas y muelas al que no tiene nueces.
És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.
Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.
Equivalent en francès: Dieu donne des amandes à qui n'a pas de dents.
És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.
Trad.: 'El pa ens arriba quan no tenim dents.
Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.
Equivalent en francès: Le pain nous vient lorsqu'on n'a plus de dents.
És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.
Trad.: 'Un té pa quan no li queden dents.
Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.
Equivalent en francès: Tel a du pain quand il n'a plus de dents.
És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.
Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.
Equivalent en italià: Chi ha i denti non ha pane, e chi ha pane non ha denti.
És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.
Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.
Equivalent en italià: Chi ha il grano non ha il sacco, e chi ha il sacco non ha il grano.
És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.
Trad.: 'Déu dóna les faves als desdentegats.
Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.
Equivalent en italià: Dio dà le fave agli sdentati.
És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.
Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.
Equivalent en italià: Dio manda i biscotti a quelli che non hanno denti.
Sinònim: Veg. tb. 486.
Equivalent en castellà: Dios da nueces al que no tiene muelas y muelas al que no tiene nueces.
Dit d'allò que no ens serveix de res.
Sinònim: Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar.
Sovint dit d'allò que no ens serveix de res.
Lloc: Baix Gaià.
Significa que les bones ocasions vénen a persones que no poden aprofitar-les (D.).
Equivalent en castellà: Dios da pañuelo a quien no tiene narices.
Un que té medis, però no els usarà.
Lloc: Menorca.
Lloc: Marina Baixa.
Aquesta dita s'utilitza quan ens referim a algú que té mitjans per fer alguna cosa però no els utilitza perquè no sap com fer-ho, no en té la capacitat o bé no ho necessita. Per contra, també s'utilitza per comparació quan algú en trauria partit a alguna cosa però no disposa dels mitjans.
Sinònim: Déu dóna pa a qui no té dents.
Lloc: Cambrils.
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Equivalent en castellà: Da Dios almendras al que no tiene muelas, ó habas al que no tiene quijadas.
Lloc: Penedès.
Lloc: Manresa (Bages).
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Equivalent en francès: Dieu donne des fèves à qui n'a pas de dents.
Lloc: Perpinyà.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
No poguer-ho aprofitar.
Lloc: Esparreguera.
A vegades es donen mitjans a persones que no tenen la intel.ligència per usar-los.
Font: 5.000 refranys de nostra terra.
Déu dóna faves a qui no té barram
9 fonts, 1926.
Es diu volent significar que moltes vegades els mitjans per a fer una cosa estan en mans de qui no els pot aprofitar.
Sinònim: Déu dóna faves a qui no té queixals | Déu dóna a menjar la fava al qui no té dents.
Lloc: Mall.
Es diu quan algú té una cosa i no la sap apreciar o aprofitar.
Sinònim: Déu dóna faves a qui no té queixals | Déu dóna a menjar la fava a qui no té dents | Déu dóna garroves, a qui no les pot rogevar | Déu dóna les nous a qui no les sap trencar | Déu sempre dóna ses faves aqui no les pot rosegar.
Lloc: Illes Balears.
Barram = barres, mandíbules, maixelles, queixals.
Lloc: Palma (Mallorca).
Lloc: Vilafranca de Bonany (Mallorca).
Lloc: Mallorca.
Déu dóna faves (o pa) a qui no té queixals
5 fonts, 1926.
Comentari que es fa quan algú té una cosa de la qual no sap o no pot gaudir i de la qual algú gaudiria però no la té.
Equivalent en castellà: Dios da nueces al que no tiene muelas y muelas al que no tiene nueces.
Significa que sovint les bones ocasions vénen a persones que no poden aprofitar-les.
Quan algú té una cosa de la qual no pot gaudir, però que faria profit a algú altre.
Sinònim: Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar.
Equivalent en castellà: Da Dios habas a quien no tiene quijadas; Dios da nueces al que no tiene muelas y muelas al que no tiene nueces.
Lloc: Marina Baixa.
Menysprear quelcom valuós.
Dèu dona faves a qui no té barram
4 fonts, 2007.
Lloc: Mancor.
Lloc: Mancor.
Lloc: Mallorca.
Lloc: Illes Balears.
Déu dóna faves a qui no té caixals
4 fonts, 1999.
Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).
Lloc: Rosselló.
Déu dóna faves a qui no té dents
4 fonts, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
És oriünda de la Franja, encara que viu a Barcelona des de petita.
Lloc: La Franja de Ponent.
Es diu volent significar que moltes vegades els mitjans per a fer una cosa estan en mans de qui no els pot aprofitar.
Lloc: País Valencià.
Déu dona faves a qui no té queixals
4 fonts, 2000.
La persona que no aprofita les oportunitats favorables.
Lloc: Empordà.
Lloc: Eivissa.
Lloc: Llubí (Mallorca).
Es diu d'algú que té recursos i no sap treure'n partit.
Lloc: Eivissa.
No donis faves a qui no te barram
4 fonts, 2003.
Déu don faves a qui no té queixals
2 fonts, 2010.
Quan algú té un do o rep un bé, que no sap o no pot gaudir, i qui no el té el desitja perquè pensa que ell l'aprofitaria millor. Les bones ocasions van a parar a persones que no poden o no saben aprofitar-les. El refrany atribueix a Déu l'origen dels béns materials o espirituals de les persones, com ara diners, viatges, bons mestres, etc., però, amb ironia, destaca el poc encert diví a fer el repartiment d'aquests dons.
Lloc: Torroella de Montgrí.
Lloc: Vilanant (Alt Empordà).
Dèu dona fabas á qui no tè caxals
2 fonts, 1803.
Sinònim: V. Caxal.
Equivalent en castellà: Da Dios habas á quien no tiene quijadas | Da Dios almendras á quien no tiene muelas | Dios da mocos á quien no tiene narices.
Dèu dòna fabas á qui no tè caxals
2 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: Da Dios almendras á quien no tiene muelas.
Equivalent en castellà: Da Dios habas á quien no tiene quixadas.
Equivalent en llatí: Aedentulo quandoque solidi cibi praebentur.
Ref. que se acostuma á dir cuand las riquesas ó conveniencias recauen en algú que no pod ó no sab disfrutarne.
Equivalent en castellà: Da Dios almendras al que no tiene muelas.
Ref. que se acostuma á dir cuand las riquesas ó conveniencias recauen en algú que no pod ó no sab disfrutarne.
Equivalent en castellà: Da Dios habas á quien no tiene quijadas.
Ref. que se acostuma á dir cuand las riquesas ó conveniencias recauen en algú que no pod ó no sab disfrutarne.
Equivalent en castellà: Da Dios mocos á quien no tiene pañuelo.
Ref. que se acostuma á dir cuand las riquesas ó conveniencias recauen en algú que no pod ó no sab disfrutarne.
Equivalent en francès: Dieu donne du pain à qui ne peut mâcher.
Ref. que se acostuma á dir cuand las riquesas ó conveniencias recauen en algú que no pod ó no sab disfrutarne.
Equivalent en italià: Dio dà del pane a chi non ha più denti.
Ref. que se acostuma á dir cuand las riquesas ó conveniencias recauen en algú que no pod ó no sab disfrutarne.
Equivalent en llatí: Annulus aureus in naribus suis.
Déu dóna fam a qui no té queixals
2 fonts, 2004.
Lloc: Sóller.
Lloc: Lleida (Segrià).
Déu dóna faves a aquell que no té dents
2 fonts, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Deu dona faves a qui no té caixals
2 fonts, 1915.
En otros refranes se hace ver, o lo mal ordenado del mundo, suponiendo que las cosas se preparan y suceden de modo desfavorable, con una orientación injusta o bien hacen ver como la suprema ordenación de la casualidad, manifestándose en lo más sencillo, en lo más íntimo, engendra la vulgarmente llamada mala suerte, como regla general de los acontecimientos. De: Eluras Sonet, Salvador (Barcelona, Mayo de 1918).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Rosselló.
Déu dóna faves a qui no té queixals per rosegar-les
2 fonts, 1989.
Indica que la sort i la fortuna recauen damunt d'aquells que menys criteri i bon sentit tenen per aprofitar-se'n.
Té l'origen en el temps en què la moneda tenia forma de fava i, per tant, el refrany vol dir que el caprici del destí dóna riquesa als que no saben aprofitar-ne els avantatges.
Déu dona faves a qui no té queixals!
2 fonts, 1986.
Lo que es diu parlant de Déu. Ce que l'on dit en parlant… du Bon Dieu.
Lloc: Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Déu dóna faves a qui no té quixals
2 fonts, 1980.
Lloc: Ribera.
Déu dóna faves/torrons a qui no té queixals
2 fonts, 1993.
Lloc: Quart.
Déu dóna sempre faves a qui no té queixals
2 fonts, 1987.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Equivalent en francès: Dieu donne toujours des fèves à qui n'a pas de molaires.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Déu «done» les faves a qui no té dents per rosegar-les
1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Deu don fabes / a qui no te caixals
1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Déu don faves, a qui no té queixals
1 font, 1984.
Lloc: El Port de la Selva (Alt Empordà).
Déu dóna a menjar la fava al qui no té dents
1 font, 1926.
Es diu volent significar que moltes vegades els mitjans per a fer una cosa estan en mans de qui no els pot aprofitar.
Sinònim: Déu dóna faves a qui no té queixals | Déu dóna faves a qui no té barram.
Lloc: Alguer.
Déu dóna cigrons a qui no té dents
1 font, 2010.
Lloc: Dénia (Marina Alta).
Déu dóna el pà a qui no té quixals
1 font, 1997.
Lloc: Aldover (Baix Ebre).
Dèu dòna fabas á qui no té caixals
1 font, 1867.
El dativo señala daño ó provecho resultante de la accion del verbo, sin ser objeto directo de ella , cuando lo hay, y va acompañado de las preposiciones «á» ó «pera».
Dèu dona fabas á qui no tè caixals
1 font, 1847.
Se diu cuant las riquesas recáuhen en qui no sap disfrutarlas.
Equivalent en castellà: Dios da almendras á quien no tiene muelas.
Deu dona fabas á qui no té caixals
1 font, 1891.
Equivalent en castellà: Dios da almendras á quien no tiene muelas.
Equivalent en castellà: Dios da habas á quien no tiene quijadas.
Deu dòna fabas á qui no te caxals
1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Da Dios almendras á quien no tiene muelas.
Equivalent en castellà: Da Dios habas á quien no tiene quixadas.
Equivalent en llatí: Gingivae quandoque Deus dat amygdala inermi.
Dèu dòna fabas a qui no tè caxals
1 font, 1803.
Sinònim: V. Caxal.
Deu dona fabas a qui no té caxals
1 font, 2021.
Deu dona fabas. 7-9-1893.
Font: Calendari dels pagesos.
Deu dona fabes a qui no les pod rosegar
1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Déu dóna fabes a qui no té caixals
1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Da Dios almendras á quien no tiene muelas; ó Dios da habas á quien no tiene quijadas.
Deu dona favas á qui no té caixals
1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Da Dios almendras à quien no tiene muelas.
Deu dona favas á qui no te caixals
1 font, 1883.
Déu dóna favas a qui nó té caxals
1 font, 1917.
Sinònim: Déu dóna faves a qui no té queixals.
Dèu dona favas à qui no te caxals
1 font, 1869.
Equivalent en castellà: Da Dios almendras al que no tiene muelas.
Lloc: Menorca.
Déu dóna favas á qui no té caxals
1 font, 1858.
Equivalent en castellà: Da Dios habas á quien no tiene quijadas | Dios da pañuelo á quien no tiene narices.
Lloc: Menorca.
Deu dona favas, á qui no tè caxals
1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Dá Dios habas, á quien no tiene quijadas.
Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents)
1 font, 2012.
És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.
Sinònim: Déu dóna faves a qui no té queixals.
Déu dóna faves (o pa) a qui no té dents (o quixals)
1 font, 2017.
Les bones ocasions vénen a persones que no poden aprofitar-les. Aquest comentari se sol fer quan algú té una cosa de la qual no sap o no pot gaudir i que algú altre en gaudiria però no la té.
Lloc: Cerdanya.
Deu dona faves / a qui no te caixals
1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Deu dona faves / a qui no té caixals
1 font, 1915.
Es refereix a que moltes vegades, un te disposició per a fer quelcom i no te mitjans i al revés un te manera per a fer-ho i no'n te ganes. De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Déu dóna faves / a qui no té dents
1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Déu dóna faves / a qui no té queixals / per a rosegar-les
1 font, 1938.
La forma primitiva de mongeta anà aplanant-se i eixamplant-se fins a adoptar la de fava, més o menys. Refrany usat per indicar que la sort o la fortuna, sovint, recauen damunt d'aquells qui menys criteri i bon sentit tenen per a aprofitar-se'n, molt remotament pot reconèixer com a origen el temps en què la moneda tenia forma de fava, i, per tant, la parèmia, en el seu sentit recte, equival a una dolença pel foll caprici del destí que atorga la riquesa als qui no es saben aprofitar dels seus avantatges.
Deu dona faves á n'el qui no té caixals
1 font, 1877.
Lloc: Balears.
Déu dóna faves a ne'l que no les pot rosegar
1 font, 2014.
Sinònim: Déu dóna faves a qui no té queixals.
Lloc: Vic (Osona).
Déu dona faves a qui no les pot rossegar
1 font, 2014.
Es deia de la persona que disposava de alguns tipus d'oportunitats positives i no les sabia o no volia aprofitar.
Es ben be que «Déu dona faves a qui no les pot rossegar».
Lloc: Ogassa (Ripollès).
Déu dóna faves a qui no les sap rosegar
1 font, 2010.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Deu dona faves a qui no te barram
1 font, 1995.
Es diu quan a qualcú li donen una cosa que no aprofitarà.
Lloc: S'Arenal.
Deu dona faves a qui no té barram
1 font, 2013.
Deu dona coses a gent que no en sap disfrutar.
Lloc: Mallorca.
Déu dona faves á qui no té cachals
1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Deu dona faves a qui no te caixals
1 font, 1944.
Lloc: Eivissa.
Deu dona faves a qui no té caxals per ròsegarles (garròfes a qui no les pòt rosegar)
1 font, 1900.
Deú dóna faves a qui no té dents
1 font, 2010.
Lloc: Girona (Gironès).
Déu dóna faves a qui no té dents per resogar-les
1 font, 1968.
Déu dóna faves a qui no té dents per rosegar
1 font, 1968.
Lloc: Guimerà, Vic.
Déu dóna faves a qui no té dents per rosegar-les
1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Deu dona faves a qui no te dents per rosegarles
1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Lloc: Manresa.
Déu dóna faves a qui no té pésols
1 font, 2008.
Deu dóna faves a qui no te queixals
1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Déu dona faves a qui no té queixals (o barram)
1 font, 2021.
Expressions metafòriques.
Lloc: Mallorca.
Déu dóna faves a qui no té queixals (o garrofes a qui no les pot rosegar)
1 font, 2000.
Comentari que hom fa en veure una persona que, tenint mitjans per a fer una cosa, tanmateix no els usarà.
Equivalent en castellà: Dios da pañuelo al que no tiene narices | Dios da nueces al que no tiene muelas y muelas al que no tiene nueces.
Déu dóna faves a qui no té queixals [o garrofes a qui no les pot rosegar]
1 font, 2008.
Comentari que hom fa en veure una persona que, tenint mitjans per a fer una cosa, tanmateix no els usarà.
Déu dóna faves a qui no té queixals per a rosegar
1 font, 1970.
Deu dona faves a qui no té quixals
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Dèu dona faves al que no té queixals
1 font, 2009.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Déu dona faves al qui no té barram (al qui no te caixals)
1 font, 1958.
Déu dóna faves an es qui no té barram
1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Deu dona faves an es qui no te caixals
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Déu dóna faves aquí no les sap rosegar
1 font, 2022.
Déu dona faves aqui no te quixals
1 font, 2020.
Lloc: València (Horta).
Deu dona faves aqui no te quixals
1 font, 1919.
Déu dóna faves o pa a qui no té queixals
1 font, 2006.
No poder aprofitar-se d'una oportunitat.
Déu dóna faves, a qui no té queixals
1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Déu dona faves, a qui no té queixals
1 font, 1998.
Quan una persona rep el que no necessita.
Lloc: Solsona.
Déu dóna faves, a qui no té queixals per rosegar-les
1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Deu dona faves, a qui no té quixals
1 font, 1915.
De: Valors i Albors, Antoni (1917-18).
Lloc: Alcoy i contorn.
Déu dóna faves… i a la plaça venen raves
1 font, 1937.
Nota meva: són refranys estrafets.
Déu dóna o envia faves en aquell que no té barram
1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Déu dona pa a aquell que no té queixals
1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Deu done fabes a qui no te dens per rosigarles
1 font, 2013.
Quan veus la sort d'algú que no l'ha de saber disfrutar com u fariem nantres.
Lloc: Mequinensa.
Deu done fabes al qui no te queixals
1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Déu done faves a qui no les pot rosigar
1 font, 1995.
Font: ME, FX.
Déu sempre dóna faves a qui no té dents
1 font, 2010.
Lloc: Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Déu sol donar faves a qui no té queixals
1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Déu vol donar faves a boca que no té dents
1 font, 2017.
Déu, sempre dóna pa a qui no té queixals
1 font, 2003.
Metàfora despectiva amb una bona part de raó, manifestada contra aquelles persones que no saben aprofitar els béns que li brinda la família o l'atzar.
Lloc: Amposta.
Dóna Déu faves a qui no té queixals
1 font, 1997.
Dícese cuando las riquezas o conveniencias recaen en quien no sabe disfrutarlas.
Lloc: País Valencià.
El bon déu dóna faves a qui / no té queixals
1 font, 1985.
Lloc: Rosselló.
El bon déu dona faves a qui no té queixals
1 font, 1984.
Lloc: Rosselló.
El Bon Jesús dóna faves a qui no té barram
1 font, 2010.
Lloc: Llubí (Mallorca).
El Bon Jesús dóna faves al qui no té barram
1 font, 2022.
Lloc: Inca (Mallorca).
El Senyor dóna faves a qui no té queixals
1 font, 2014.
El Senyor dóna faves a qui no té quixals.
Lloc: Santa Pola.
El Senyor li dóna faves a qui no té queixals
1 font, 2010.
Lloc: Baix Vinalopó.
Nostre Senyor dóna faves a qui no té queixals
1 font, 1999.
Lloc: Blanes (Selva).
Sempre Déu dóna fabes a qui no te caixals
1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Sempre Déu dóna faves a / qui no té queixals
1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Sempre Déu dóna faves a qui no té queixals
1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Sempre donen faves a qui no té dents
1 font, 2010.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Sempre donen faves a qui no té queixals
1 font, 1989.
O simplement fent menció d'altres aspectes. Així, anant a la marxeta, un bon rastre. Espigolar: collir les espigues que han quedat després de segar. Floc: Grapat de fils que envolten la panotxa. Palloc: Fulles de la panotxa de dacsa.
Lloc: Alcoi.
Sempre li donen faves / a aquell que no té queixals. / No serà que li donen queixals / a aquell que no té faves?
1 font, 1983.
Lloc: País Valencià.