Paremiologia catalana comparada digital

Tant va el càntir a la font que ve que es trenca

202 recurrències en 141 variants. Primera citació: 1736.

Tant va el càntir a la font que ve que es trenca

7 fonts, 1922.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1142. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
El perill sotja tot afer.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Anar (o no), anar-se'n (o no)», p. 15. Editorial Millà.
Sinònim: Tant va el canti a la font, que ve que es trenca. [LEM: 183] | Tant i tant s'estira la corda, que ve que es trenca. [P: XIII, 1067].
Equivalent en francès: Tant va la cruche à l'eau qu'à la fin elle se casse. [DG: VIII i XVI] - [S&C: 844].
Font: [P: XIII, 1066].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 155. Web.
Sinònim: Tant va el canti a la font, que ve que es trenca. [LEM: 183] | Tant i tant s'estira la corda, que ve que es trenca. [P: XIII, 1067].
Equivalent en anglès: The pitcher goes so often to the well, that it is broken at last. [S&C: 844].
Font: [P: XIII, 1066].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 155. Web.
Quien se expone con frecuencia al peligro terminará por sufrir sus consecuencias. También se utiliza este refrán para indicar que es normal que las cosas se rompan por el uso.
Sinònim: Tant va el canti a la font, que ve que es trenca. [LEM: 183] | Tant i tant s'estira la corda, que ve que es trenca. [P: XIII, 1067].
Equivalent en castellà: Tanto va el cántaro a la fuente que al fin se rompe (o se quiebra). [S&C: 844].
Font: [P: XIII, 1066].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 155. Web.
Si un es posa en perill molts cops, finalment hi caurà | Les coses no s'han de forçar | Ens recorda que la temeritat sol no quedar impune.
Sinònim: Tant d'anar el càntir a la font, arriba que es trenca [P: XIII, 1066] | Tant d'anar el càntir a la font arriba que es trenca [S&C: 844] | Tant d'anar el càntir a la font, arriba que un dia es romp [P: XIII, 1066] |.
Equivalent en castellà: Tanto va el cántaro a la fuente que al fin se rompe. [DG: VIII i XVI].
Font: [P: XIII, 1066].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 155. Web.
This means that long-continued success ends at length in failure; and that longcontinued impunity ends at length in punishment. However many times an action is performed, it will be done once too often;
And however many times a swindler, trickster or thief succeedds, he will finally get caught out.
Sinònim: Tant va el canti a la font, que ve que es trenca. [LEM: 183] | Tant i tant s'estira la corda, que ve que es trenca. [P: XIII, 1067].
Equivalent en anglès: The pitcher goes so often to the well that it is broken at last. [EPE: 555].
Font: [P: XIII, 1066].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 155. Web.
Conseqüència.
Font: [P: XIII, 1066].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 179. Web.
Constància / Perseverança.
Font: [P: XIII, 1066].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 179. Web.
Oportunitat.
Font: [P: XIII, 1066].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 184. Web.
La guineu amb la fal·lera de les gallines, va tornar a la torre alguna vegada més; però com que «tant va el càntir a la font que ve que es trenca», els mossos conegueren, pels senyals, que la guineu.
Serra i Boldú, Valeri (1922): Aplec de rondalles «El pou del Calceter», p. 83. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Cantiret que a la font vas, un dia o altre et trencaràs

5 fonts, 1999.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Sentencia que tot està condemnat a un fi, sobretot quan s'abusa.
Equivalent en castellà: Tanto va el cántaro a la fuente que al fin se rompe.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 208. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
(1999): L'Estel «Refranys (II)», p. 11. Revista L'Estel.

Tant d'anar el càntir a la font, arriba un dia que es romp

5 fonts, 1994.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Equivalent en castellà: Tanto va el cántaro a la fuente, que al final se rompe.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENT., ACC., PARAULES... PRUDENCIA», p. 24. L'Avui / El Punt Avui.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 67. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.

Tant d'anar el càntir a la font, arriba que es trenca

4 fonts, 1997.
Refrany que adverteix del perill de posar-se repetidament en ocasió de prendre mal.
Equivalent en castellà: Tanto va el cántaro a la fuente que al fin se rompe.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Càntir», p. 50. Enciclopèdia Catalana.
Equivalent en esperanto: Longe ĉerpas la kruĉo ĝis ĝi fine rompiĝas.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Saviesa i prudència, consells | Saĝo kaj prudento, konsiloj», p. 15. Associació Catalana d'Esperanto.
Sinònim: Tant d'anar el càntir a la font, arriba un dia que es romp | Tant va el càntir a la font, que ve que es trenca.
Equivalent en castellà: Tanto va el cántaro a la fuente que al fin se rompe (o que al final se rompe).
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Font», p. 64. Edicions 62.
Si un es posa en perill molts cops, finalment hi caurà.
Sinònim: Tant d'anar el càntir a la font, arriba que un dia es romp | Tant d'anar el càntir a la font que ve que es trenca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els objectes», p. 560. Edicions 62.

Tant va el càntir a la font que al final es trenca

4 fonts, 1987.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 22. Editorial Virgili & Pages.
Lloc: Banyoles (Pla de l'Estany).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Plana de Vic.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA) núm. 14 «Recull de Refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 14, p15-16 «Recull de refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Tant d'anar el càntir a la font, arriba que un dia es romp

3 fonts, 1999.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 3. Sobre oficis i beneficis (diners, treballs, oficis...)». Llibres de l'Index, S.A..
Qui s'exposa amb freqüència al perill hi acaba sucumbint.
Sinònim: Tant va el càntir a la font que ve que es trenca; Tant i tant s'estira la corda, que ve que es trenca.
Equivalent en castellà: Cantarillo que muchas veces va a la fuente o deja el asa o la frente; Tanto va el cántaro a la fuente que al fin se rompe.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Càntir». Editorial Barcanova.
Si un es posa en perill molts cops, finalment hi caurà.
Sinònim: Tant d'anar el càntir a la font, arriba que es trenca | Tant d'anar el càntir a la font que ve que es trenca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els objectes», p. 560. Edicions 62.

Tant va el càntir a la font que a la fi es trenca

3 fonts, 1993.
Sinònim: Tant va el càntir a la font que hi deixa el coll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La prudència», p. 108. Pagès Editors.
Lloc: Manresa (Bages).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 98. Seuba Edicions.

Tant va el càntir a la font, que al final es trenca

3 fonts, 2010.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «027 - Tant va el càntir a la font, que al final es trenca», p. 027. Blogger.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: València (Horta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. T», p. 41. Amics de Tous.

Tant va el càntir a la font, que ve que es trenca

3 fonts, 1996.
També: «... que ve que s'omple»: advertència moral a les fadrines. En llocs com l'Escala, on la font pública quedava fora vila, el trajecte era aprofitat per festejar.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. T», p. 105. Ajuntament de l'Escala.
Alsina, Claudi; Feliu, Gaspar; Marquet, Lluís (1996): Diccionari de mesures catalanes «Gazophilacium: Diccionari de mesures catalanes». Curial Edicions.
Advertència moral a les fadrines. A l'Escala, com que la font pública era fora de la vila, el trajecte era aprofitat per festejar. De: Albert i Paradís, Caterina ("Víctor Català").
Lloc: L'Escala i voltants (Alt Empordà).
Font: Refranys extrets del llibre Mil adagis de Caterina Albert relacionats amb l'Escala i voltants (Albert i Rivas, Lluís. Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís. Monografies locals, Volum IV de la col·lecció L'Escala).
Miralta Solé, Anna (2019): Dit i fet. Estudi dels refranys i geoparemiologia «Refranys i frases fetes per municipis», p. 5. Treball de recerca.

Sa gerra, amb tant d'anar a dur aigua, arriba que hi cau

2 fonts, 1993.
Lloc: Menorca.
Escafí i Tous, Pere (2000): Cançons, gloses, refranys i locucions del fang «Refranys», p. 88. Ajuntament de Marratxí.
Vol dir que els reincidents en fets delictius o perillosos arriben a esser castigats o a caure en el perill (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1436 Gerra», p. 197. Institut Menorquí d'Estudis.

Tan gran i va a la font i trenca el cànter

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Les coses massa repetides acabent amb la paciència de qui les escolta o les pateix, i allò que sempre fa la mateixa rutina va desgastant-se imperceptiblement.
Sinònim: Similars: Una gota forada una pedra | Una gota fa vessar un got | De mica en mica s'ompli la pica | De gotes d'aigua es fan els rius | Poquet a poquet va l'aigua al canet.
Equivalent en castellà: Tanto va el cántaro a la fuente que al fin se rompe.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 390. Web.

Tant el càntir va a la font, que bé que es trenca

2 fonts, 2007.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 29 - Dites i refranys: Societat i vida - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-societat-vida-c1048». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre societat i vida». Web.

Tant va el cànter a la font que acaba per trencar-se

2 fonts, 1989.
De: Moreira, Joan.
Sinònim: Tant va el cànter a la font que per fi es trenca.
Lloc: Tortosa.
Font: Moreira (1928a): Fa més qui vol que qui pot, diu lo ditxo, Moreira (s. d.): Cada ovella en sa parella, Moreira (s. d.): Panderos i fabriols. Massip (1991: 41, 375, 569). *També en Moreira (1934).
Flores Abat, Lluís-Xavier (2021): «Els refranys en la producció teatral del tortosí Joan Moreira», p. 66. Institut d'Estudis Catalans.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 66. Web.

Tant va el cànter a la font, que al final es trenca

2 fonts, 2001.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 50 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.
Lloc: Alcoi (Alcoià).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Tant va el canti a la font, que ve que es trenca

2 fonts, 1987.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 183. Editorial Millà.
Cántaro.
Equivalent en castellà: Cántaro que muchas veces va a la fuente, o deja el asa o la frente.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 20». Autoedició.

Tant va el càntir a la font que arriba que es trenca

2 fonts, 1933.
Griera i Gaja, Antoni M., pvre. (1933): La casa catalana «46. Atuells de la cuina i atuells de terrissa. II. Càntir. Aforismes», p. 220. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Lloc: Manresa (Bages).
Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats, p. 96. Zenobita Edicions.

Tant va el càntir a la font, que es trenca

2 fonts, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. La pobresa», p. 73. Garsineu Edicions.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «IV. Virtuts, defectes, i molt boca-orella», p. 45. Autoedició.

Tantas vegadas va'l canti á la font que s' trenca

2 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: Cantarillo que muchas veces va á la fuente, ó dexa el asa ó la frente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Canti», p. 123.
Equivalent en llatí: Linquere inifractas, saepius icta, solet.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Canti», p. 123.
Equivalent en castellà: Tantas veces va el cántaro á la fuente, que alguna se quiebra.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Canti», p. 123.
Equivalent en llatí: Urnula quae fontem crebro petit, ora vel ansas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Canti», p. 123.
Sinònim: V. Canti.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Vegada», p. 401.

Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll

2 fonts, 1957.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1957): Ibiza, núm. 4, p39-42 «Refranero ibicenco (Conclusión)», p. 41. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Sinònim: Veg. Tantes vegades va sa gerra a sa font, que alguna es romp.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CE - Consideracions d'experiència», p. 52. Institut d'Estudis Eivissencs.

Tantes vegades va el càntir a la font que arriba que es trenca

2 fonts, 1981.
El càntir per aigua.
Font: Obra oberta 4 (Ed. Altafulla — El Pedrís 9 — Barcelona, 1981).
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2011): Correu. Correu electrònic.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Violant i Simorra, Ramon (1981): Obra oberta, 4 - Col. «El Pedrís», núm. 9 «El càntir per aigua». Editorial Altafulla.

Tantes vegades va sa gerra a sa font, que alguna es romp

2 fonts, 1957.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1957): Ibiza, núm. 4, p39-42 «Refranero ibicenco (Conclusión)», p. 41. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Posar-se repetidament en perill acaba portant males conseqüències.
Sinònim: Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CE - Consideracions d'experiència», p. 52. Institut d'Estudis Eivissencs.

Cànter que tantes voltes va a la font, etc

1 font, 1996.
Equivalent en castellà: Cántaro que muchas vezes va a la fuente, etc.
Font: Capítol III. (III.24).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 241. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Cantiret que a la font vas, un dia o un altre cauràs

1 font, 1990.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 29. Ajuntament de Banyoles.

De tantes voltes que va el canter a la font es trenca

1 font, 1989.
Amb la llarga mostra restant no classificada, encara podem fer dos grups: I, per altra banda, les que podríem anomenar sentències que venen a ésser com criteris educatius, advertències, amenaces, o contundents principis sobre els quals pot assentar-se tot un projecte de vida i com cada casa és un món, tot va de bo. I, cap en va de buit.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XVI. D'altres amb criteris filosòfics, educatius (o... deseducatius)», p. 151. Autoedició.

Es cànter de tant d'anar a sa font, arriba que es romp

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 15. Setmanaris i Revistes, SL.

La gerra, amb tant d'anar a dur aigua, arriba que hi cau

1 font, 2000.
Vol dir que els reincidents en fets delictius o perillosos arriben a esser castigats o a caure en el perill.
Sinònim: Tant va la gerra en el pou, que a la fi es trenca.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Gerra», p. 62. Editorial Moll.

Sa gerra, de tant d'anar a dur aigo, arriba que hi cau

1 font, 1984.
Es reincidents hi cauen.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 212. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Sa gerra, tant d'anar an es pou, arriba que se romp

1 font, 1993.
Vol dir que els reincidents en fets delictius o perillosos arriben a esser castigats o a caure en el perill (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1436a Gerra», p. 197. Institut Menorquí d'Estudis.

Si tant va el càntir a la font, / al final ve que es trenca

1 font, 1999.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De tota mena», p. 47. Autoedició.

Tan gran i va a la font i trenca el cànter!

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «14. Els sentiments i les actituds - 14.10. Prudència». Web.

Tan grant y va á la font y trenca 'l cante!

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Tan va lo canti á la font, que 's trenca

1 font, 1898.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.

Tan va'l cante a la font, que per fi's trenca

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. T», p. 167. Impremta Querol, Tortosa.

Tant d'anar el càntir (cànter) a la font, arriba que es trenca / Tantes vegades va el càntir (o cànter) a la font que finalment es trenca

1 font, 2008.
No es deu abusar de la paciència dels demés.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Tant d'anar el càntir a la font arriba que es trenca

1 font, 1997.
Fer coses arriscades.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Dificultats: riscs», p. 73. Edicions 62.

Tant d'anar el càntir a la font que ve que es trenca

1 font, 1999.
Si un es posa en perill molts cops, finalment hi caurà.
Sinònim: Tant d'anar el càntir a la font, arriba que es trenca | Tant d'anar el càntir a la font, arriba que un dia es romp.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els objectes», p. 560. Edicions 62.

Tant d'anar el càntir a la font, al remat es trenca

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: Tanto va el cántaro a la fuente que al fin se quiebra.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 211. Editorial Pòrtic.

Tant el canti va a la font / que vé que's trenca

1 font, 1915.
De: Magriñà, Carles (1917-18)).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0072 «Alguns refrans recullits a Valls - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435090304201/11/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tant el canti va a la font /Qu'arriba que es trenca

1 font, 1915.
De: Montanyà, Josep (1917-18).
Lloc: Cornet (Sallent).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0052 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434740304201/139/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tant el càntir va a la font que «arribe» un dia que es «trenque»

1 font, 2021.
S'aplica per explicar el resultat nefast o indesitjat d'una conducta viciosa, reincident i moralment reprovable. La insistència en una mateixa cosa arriba a sorgir algun efecte.
Ara diu que amb la canalla no se'n surt i que tot són «poblemes», però «ia» s'ho «podie» pensar... és allò que... tant el càntir va a la font que «arribe» un dia que es «trenque».
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Crespo, Jordi (2021): El penyic al perxe. El parlar de l'Espluga de Francolí «Dites, refranys, cantarelles i jocs de paraules», p. 148. La Musca.

Tant el càntir va a la font, que arriba que es trenca

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XIII. Referències diverses. Els objectes», p. 269. Llibres de l'Index, S.A..

Tant el càntir va a la font, que ve que es trenca

1 font, 1985.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. i) Vàries», p. 28. Editorial Acebo.

Tant el càntir va al pou que al final es peta

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «7. De xiquet, es cria l'arbre dret», p. 76. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Tant i tant va el càntir a la font, que ve que es trenca

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 705», p. 611. Columna Edicions.

Tant va 'l cante á la font que al cap se trenca

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Tant va 'l canti a la font que ve que's trenca

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/55/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tant va 'l canti al pou, que ve qu'hi deixa l'ansa

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/55/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tant va 'l canti al pou, que vé que hi deixa l'ansa

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Cantarillo que muchas veces va á la fuente, ó deja el asa ó la frente.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 235. Imp. de J. Horta.

Tant va el cànter a la font que al cap es trenca

1 font, 2011.
Al cap = al remat, a la fi, finalment.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 390. Web.

Tant va el cànter a la font que al cap se trenca

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «14. Els sentiments i les actituds - 14.10. Prudència». Web.

Tant va el cànter a la font que al remat se trenque

1 font, 1995.
Font: ME, CL, FI, FV, FX, G, L, MR, TC, VR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «sort i dissort», p. 68. Instituto de Estudios Turolenses.

Tant va el cànter a la font que per fi es trenca

1 font, 2021.
De: Moreira, Joan.
Sinònim: Tant va el cànter a la font que acaba per trencar-se.
Lloc: Tortosa.
Font: Nota 33. Variant: Moreira (1934: 167; 1979: 160).
Flores Abat, Lluís-Xavier (2021): «Els refranys en la producció teatral del tortosí Joan Moreira», p. 66. Institut d'Estudis Catalans.

Tant va el cànter a la font, que a la fi es trenca

1 font, 2000.
Escafí i Tous, Pere (2000): Cançons, gloses, refranys i locucions del fang «Refranys», p. 87. Ajuntament de Marratxí.

Tant va el cánter i torna que es trenca

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1828. Publicacions de la Universitat de València.

Tant va el canteret a la font, que a la fi es trenca

1 font, 2010.
Lloc: Vall d'Albaida.
Claustre del CEIP Verge dels Desemparats d'Atzeneta d'Albaida (2010). Web.

Tant va el canteret a la font, que al remat es trenca

1 font, 2002.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 90.

Tant va el canti a la font que ve que es trenca

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Tant va el canti a la font que, a l'últim, es trenca

1 font, 2021.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 125. Pagès Editors.

Tant va el càntir (o el selló) a la font que hi deixa l'ansa

1 font, 2007.
Sinònim: Moltes mosques maten l'ase | Tant va el càntir (o el selló) a la font que ve que es trenca.
Equivalent en castellà: Tanto va el cántaro a la fuente que al fin se rompe.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «602», p. 178. Garsineu Edicions.

Tant va el càntir (o el selló) a la font que ve que es trenca

1 font, 2007.
Sinònim: Tant va el càntir (o el selló) a la font que hi deixa l'ansa.
Equivalent en castellà: Tanto va el cántaro a la fuente que al fin se rompe.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «602», p. 179. Garsineu Edicions.

Tant va el càntir (o selló) a la font, que hi deixa l'ansa

1 font, 2021.
Dita de doble significat: a) qui s'exposa sovint al perill n'acaba sent víctima; b) insistir una vegada i una altra en una mateixa cosa hi arriba a causar efecte.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «T», p. 119. Edicions de 1984.

Tant va el càntir a la font que es trenca

1 font, 2019.
Equivalent en francès: Tant va le pot à l'eau qu'il brise.
Villon, François (2019): Les balades «Balada [dels proverbis]», p. 103. LaBreu Edicions.

Tant va el càntir a la font que hi deixa el coll

1 font, 2003.
Sinònim: Tant va el càntir a la font que a la fi es trenca.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La prudència», p. 108. Pagès Editors.

Tant va el càntir a la font que, a la fi, es trenca

1 font, 1949.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Càntir», p. 895. Editorial Selecta-Catalonia.

Tant va el càntir a la font, que a la fi es trenca

1 font, 2008.
Sinònim: Tantes vegades va el càntir a la font que arriba que es trenca.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «5.Casa i vestit. 5.1. Casa i aixovar. Refranys», p. 234. Editorial Moll.

Tant va el càntir a la font, que arriba que es trenca

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Càntir», p. 148. Edicions Polígrafa.

Tant va el càntir a la font, que hi deixa l'ansa

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. La pobresa», p. 73. Garsineu Edicions.

Tant va el càntir a la font, que ve un dia que es romp

1 font, 1985.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 42. Editorial Joventut.

Tant va el càntir a la font, que ve un dia que es trenca

1 font, 1987.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 34. Editorial Virgili & Pages.

Tant va el càntir a la font..., que al final es trenca

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Tant va el càntir la font que ve que es trenca

1 font, 2011.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. A pagès», p. 167. Institut Francesc Ribalta.

Tant va el carro al pedregal que a la fi s'estimba

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pedregal 3», p. 224. Edicions Polígrafa.

Tant va el carro pel pedregal que a la fi s'estimba

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1307», p. 750. Columna Edicions.

Tant va la gerra al pou que s'arriba a estellar

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 637», p. 789. Columna Edicions.

Tant va la gerra al pou, / que a la fi se trenca

1 font, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.1 Propostes didàctiques per a l'Educació Infantil i 1r Cicle de l'Educació Primària. 7. Relació de refranys i frases fetes amb el dibuix corresponent», p. 196. Editorial Moll.

Tant va la gerra en el pou, que a la fi es trenca

1 font, 2000.
Vol dir que els reincidents en fets delictius o perillosos arriben a esser castigats o a caure en el perill.
Sinònim: La gerra, amb tant d'anar a dur aigua, arriba que hi cau.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Gerra», p. 62. Editorial Moll.

Tant va le càntir a la font que al final es trenca

1 font, 2017.
Lloc: Manresa (Bages).
Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2, p. 188. Zenobita Edicions.

Tant va lo canter a la font fins que trenca

1 font, 1996.
De: Eiximenis, Francesc.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Introducció», p. 30. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Tant va lo cànter a la font que a la fi es trenca

1 font, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 294. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Tant vá lo canti á la font / que s'esquerda si no's trenca

1 font, 1864.
Seré bon minyó, ho pot creurer. / Tant vá lo canti á la font / que s'esquerda si no's trenca.
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1864): Las Pildoras d'Holloway o la pau d'Espanya «Acte únich. Escena X», p. 9. Viquitexts.

Tant va lo canti á la font, que's trenca

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 135. Editorial Rourich.

Tant va lo càntir al pou, que es trenca

1 font, 1812.
Segons aquell ditxo català tant va lo càntir al pou, que es trenca.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1812): Calaix de sastre, vol. IX, 1811-1812 «13 de desembre de 1812», p. 257. Curial Edicions.

Tant va sa gèrra an es pou que s'arriba a estellar

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. IX.- Consèis, Experiencia», p. 291. Institut Menorquí d'Estudis.

Tant va sa gerra an es pou, que es darrer cop hi queda

1 font, 2008.
No és bo abusar de la paciència d'algú, perquè s'acaba enfadant.
Sinònim: Tant va sa gerra an es pou, que s'arriba a estellar | Tan va sa gerra an es pou, que qualsevol vegada s'hi queda | Sa gerra tant d'anar an es pou, arriba que se romp.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «5.Casa i vestit. 5.1. Casa i aixovar. Refranys», p. 234. Editorial Moll.

Tant va sa gerra an es pou, que s'arriba a estallar

1 font, 1984.
Tantes vegades de jugar amb es perill, un hi arriba a caure.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Conseis. Experiència», p. 185. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Tant va sa gerra an es pou, que s'arriba a estellar (o rompre)

1 font, 1993.
Vol dir que els reincidents en fets delictius o perillosos arriben a esser castigats o a caure en el perill (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1436b Gerra», p. 197. Institut Menorquí d'Estudis.

Tant va sa gerra an es pou, que s'arriba a rompre

1 font, 1984.
Qui molt s'arrisca, ve es dia que cau.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Peregrinatge», p. 261. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Tant va sa gerra en es pou, que a la fi se trenca

1 font, 2000.
Lloc: Mallorca.
Escafí i Tous, Pere (2000): Cançons, gloses, refranys i locucions del fang «Refranys», p. 88. Ajuntament de Marratxí.

Tant va'l cante a la font que a la fi's trenque

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/83/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tant va'l canti a la font / que a la derreria's romp

1 font, 1910.
Sinònim: Qui ayma'l perill hi morirà | Tant va'l rat a la ratera / que acaba per hi dexar la cua.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Mamifers bosquetans y feréstechs. Rata. Aforismes», p. 230. L'Avenç.

Tant va'l canti a la fònt / que vé que's trenca

1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Parèmies i aforismes sobre fenòmens atmosfèrics. Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tant va'l canti á la font que per fí's trenca

1 font, 1883.
Sinònim: Tant s'ompla la mesura que per si mateixa's rau.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «10. Aforismes indeterminats», p. 45. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Tant vá'l canti á la font que vé que's trenca

1 font, 1878.
Briz, Francesch Pelay; Matheu, F. (1878): Calendari catalá del any 1879, p. 121. Joan Roca y Bros, Editor.

Tant va'l canti a la font que ve que's trenca

1 font, 1915.
Sembla un indici de la forma de proveïment de l'aigua potable. De: Farnés, Sebastià (1923).
Sinònim: Tant va'l canti al pou que ve que's trenca.
Lloc: Vallès.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0036 «Del folklore de Canet de Mar - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434120304201/73/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tant va'l canti a la font, que a la fi es trenca

1 font, 1922.
Lloc: Tivissa.
Callau i Nogués, Josep (1922): Varietats útils «Refráns dels avis», p. 72. Manuscrit.

Tant va'l canti al pou que ve que's trenca

1 font, 1915.
Sembla un indici de la forma de proveïment de l'aigua potable. De: Farnés, Sebastià (1923).
Sinònim: Tant va'l canti a la font que ve que's trenca.
Lloc: Canet de Mar.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0036 «Del folklore de Canet de Mar - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434120304201/73/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tant y tant serveix lo cánti / qu'al fi 's trenca y 's fá à micas

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Primer ramellet. Flors de vida», p. 11. Imprempta de Carlos Latrobe.

Tant, tant el càntir anirà al pou / a la font...

1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.

Tant, tant, va el càntir a la font que ve que es trenca

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «T», p. 44. Autoedició.

Tanta vegadas va 'l canti á la font que s' trenca

1 font, 1805.
Sinònim: V. Canti.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tant», p. 351.

Tantas vegadas va 'l canti á la font que s' trenca

1 font, 1803.
Sinònim: V. Canti.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Font», p. 386.

Tantas vegadas va el canti á la font, ques trenca

1 font, 1814.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Contracció ó sinéresis del article Lo y Los. Ab verbs», p. 177. Web.

Tantas vegadas va el pou la gerra fins que hey resta

1 font, 1752.
Equivalent en llatí: Saepius offendens aliquando laedit pedem.
Burguera, Fra Miquel (1752): Preceptes, elegancias, calendas y frases que se enseñan en las escolas de gramatiga de la provincia de S. Francesch de Mallorca «Phrases perutiles, et adagia venusta. Sub littera T», p. 31. Casa de Miquel Cerdá.

Tantas vegadas va l' canti á la font que s' trenca

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Tantas veces va el cántaro á la fuente que alguna se quiebra | Cantarillo que muchas veces va á la fuente, ó deja el asa ó la frente.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 663. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Tantas vegadas va l' canti á la font, que s' romp

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Tantas veces va el cántaro á la fuente, que alguna se quiebra.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «171», p. 42. Imprenta de Saurí y Compañía.

Tantas vegadas va l' canti al pou ques' trenca

1 font, 1863.
Equivalent en castellà: Cantarillo que muchas veces va á la fuente, ó deja el asa ó la frente.
Marcet y Ll., J. (1863): Compendio de los errores en que incurren los catalanes al hablar y escribir «Refranes y adagios en castellano y catalán», p. 15. Imprenta de Luis Tasso.

Tantas vegadas va lo canti á la font que á l'últim se trenca

1 font, 1857.
Equivalent en castellà: Cantarillo que muchas veces va á la fuente, ó deja el asa, ó la frente.
Bordas, Luis (1857): Colección de temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano, y practicar las reglas de la gramática castellana «Método práctico para enseñar a escribir y hablar la lengua castellana, a los que reciben la segunda enseñanza en Catalunya. Refranes», p. 154. Libreria de la Sr. Viuda de Mayol.

Tantas vegadas va lo canti á la font que se trenca

1 font, 1839.
Ref. que avisa que lo qui se exposa sovint á las ocasiòns, alguna vegada pèrilla en èllas.
Equivalent en castellà: Cantarillo que muchas vecesva á la fuente ó deja el asa ó la frente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Canti», p. 370. Impremta de Josep Torner.
Ref. que avisa que lo qui se exposa sovint á las ocasiòns, alguna vegada pèrilla en èllas.
Equivalent en francès: Tant va la cruche à l'eau qu'enfin elle se casse.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Canti», p. 370. Impremta de Josep Torner.
Ref. que avisa que lo qui se exposa sovint á las ocasiòns, alguna vegada pèrilla en èllas.
Equivalent en castellà: Tantas veces va el cántaro a la fuente que alguna se quiebra.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Canti», p. 370. Impremta de Josep Torner.
Ref. que avisa que lo qui se exposa sovint á las ocasiòns, alguna vegada pèrilla en èllas.
Equivalent en castellà: Tantas veces va el cántaro a la fuente que deja el asa ó la frente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Canti», p. 370. Impremta de Josep Torner.
Ref. que avisa que lo qui se exposa sovint á las ocasiòns, alguna vegada pèrilla en èllas.
Equivalent en italià: Tante volte va al pozzo la secchia ch'ella vi lascia il manico e l'orecchia.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Canti», p. 370. Impremta de Josep Torner.
Ref. que avisa que lo qui se exposa sovint á las ocasiòns, alguna vegada pèrilla en èllas.
Equivalent en italià: Tanto va la gatta al lardo che si lascia la zampa.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Canti», p. 370. Impremta de Josep Torner.
Ref. que avisa que lo qui se exposa sovint á las ocasiòns, alguna vegada pèrilla en èllas.
Equivalent en llatí: Urnula quae fontem crebro petit, ora vel ansas linquere ibi fractas, saepius icta solet.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Canti», p. 370. Impremta de Josep Torner.

Tantas vegadas va lo canti á la font, que al últim déixa lo coll

1 font, 1847.
Adv. que el que ab frecuencia se exposa, al últim reb.
Equivalent en castellà: Cantarillo que muchas veces va á la fuente, ó deja la asa ó la frente.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Canti», p. 8. Agencia Médica Catalana.

Tantas vegadas va'l canti á a la font, que al últim hi deixa'l coll

1 font, 1912.
Anar.
Equivalent en italià: Tanto va la gatta al lardo che vi lascia lo zampino.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 189. Web.

Tantes i tantes vegades va el cantíi a la font, que a la fi es trenca, o que a l'últim hi deixa el coll

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Tantas veces va el cántaro á la fuente, que al fin se quiebra.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. T», p. 836. Antoni López, Editor.

Tantes vegades va 'l canti á la font, que al últim se trenca

1 font, 1915.
La bondat dèu cultivar-se fins per instint de conservació, procurant no caure en la tentació de fer mal ni una sola vegada. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/69/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tantes vegades va al canti a la font que al final es trenca

1 font, 2010.
Lloc: Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Tantes vegades va el cànter a la font que, al remat, es trenca

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 35. Editorial l'Esquer.

Tantes vegades va el cànter a la font, que a la fi es trenca

1 font, 1992.
Lloc: Montsià - Baix Ebre.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 125. Servei Local de Català de Tortosa.

Tantes vegades va el canter a la font, que al final se trenca

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «T», p. 140. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Tantes vegades va el cànter a la font, que arriba que es trenca

1 font, 2000.
Lloc: Balears / Catalunya / València.
Escafí i Tous, Pere (2000): Cançons, gloses, refranys i locucions del fang «Refranys», p. 87. Ajuntament de Marratxí.

Tantes vegades va el cànter a la font, que es trenca

1 font, 1992.
Sinònim: Tant i tan va el càntir a la font, que ve que es trenca.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII, p. 635. Columna Edicions.

Tantes vegades va el canteret a la font, que ve un dia que es romp

1 font, 1993.
Sinònim: Tantes vegades va la gerra al pou, que el darrer cop es romp.
Equivalent en castellà: Tanto va el cántaro a la fuente, que al final se rompe.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Prudència», p. 184. Edicions Tres i Quatre.

Tantes vegades va el càntir a la font que es trenca

1 font, 2007.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «T», p. 49. Autoedició.

Tantes vegades va el càntir a la font, / que a la fi es trenca

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 20. Autoedició.

Tantes vegades va el càntir a la font, / que arriba que es trenca

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Tant va la cruche à la fontaine, / qu'elle finit par se casser.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 400. Robert Morel Editeur.

Tantes vegades va el càntir a la font, que 's'acabe' trencant

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 96. Edicions Salòria.

Tantes vegades va el càntir a la font, que a la fi es trenca

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 4. Autoedició.

Tantes vegades va es cànter a sa font que arriba que es trenca

1 font, 1993.
Es diu per significar que la insistència en una mateixa cosa arriba a causar-hi algun efecte.
Equivalent en castellà: Tanto va el cántaro a la fuente que al fin se rompe.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2787 Vegades», p. 375. Institut Menorquí d'Estudis.

Tantes vegades va la gerra al pou, que el darrer cop es romp

1 font, 1993.
Sinònim: Tantes vegades va el cantaret a la font, que ve un dia que es romp.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Prudència», p. 184. Edicions Tres i Quatre.

Tantes vegades va la gerra an es pou, que a la fi se romp

1 font, 2000.
Lloc: Mallorca.
Escafí i Tous, Pere (2000): Cançons, gloses, refranys i locucions del fang «Refranys», p. 88. Ajuntament de Marratxí.

Tantes vegades va lo cànter a la font, que a la darrería se trenca (o que-y dexa lo coll)

1 font, 1900.
(Gen.).
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «T», p. 93. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Tantes vegades va sa gerra an es pou, que a la fi se romp

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VIII. Acció Sèrie A. Repetició. Refranys», p. 142. Hora Nova.

Tantes vegades va sa gerra an es pou, que es darrer cop se romp

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. T», p. 67. Consell de Mallorca.

Tantes vegades va sa gerra an es pou, que qualque vegada hi queda

1 font, 1993.
Vol dir que els reincidents en fets delictius o perillosos arriben a esser castigats o a caure en el perill (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1436c Gerra», p. 197. Institut Menorquí d'Estudis.

Tantes vegades va sa gerra an es pou, que's derrer cop hi queda

1 font, 1926.
Equivalent en alemany: Der Krug gher se lange zum Wasser, bis er bricht.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 12. Consell de Mallorca.
Equivalent en anglès: Often goes the pitcher to the well, but at last comes broken home (Trad.: Sovint va el pitxer al pou, peró per fi torna romput a casa).
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 12. Consell de Mallorca.
Equivalent en llatí: Ollul tam fertur ad aquam quod fracta refertur.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 12. Consell de Mallorca.
Equivalent en francès: Tant va la cruche a l'eau qu'a la fin elle se casse.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 12. Consell de Mallorca.
Equivalent en castellà: Tanto va el cántaro a la fuente o deja el asa o la frente.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 12. Consell de Mallorca.
Equivalent en italià: Tanto va la gata al lardo, che vi lascia l'ugne e il nasso.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 12. Consell de Mallorca.

Tantes vegades va sa gerra en es pou, que es darrer cop se romp

1 font, 2000.
Lloc: Mallorca.
Escafí i Tous, Pere (2000): Cançons, gloses, refranys i locucions del fang «Refranys», p. 88. Ajuntament de Marratxí.

Tantes vegades va sa gerreta a's pou, que a la fi se li romp es coll

1 font, 1974.
Lloc: Eivissa.
Castelló Guasch, Joan (1974): Eivissa, 4, p 17-19 «Rondalla eivissenca. Es adagis», p. 20. Revista Eivissa.

Tantes vegades va'l canti a la font que ve que's trenca

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 5 de febrer de 1908, núm. 17», p. 302. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Tantes voltes fa el cànter a la font que al remat es trenca

1 font, 1997.
El que con frecuencia se expone a las ocasiones de peligro.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 44. Comercial Denes, SL.

Tantes voltes va el cànter a la font, que a l'últim es trenca

1 font, 1989.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «T», p. 324. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Tantes vòltes vá el cánter a la fònt, que al fí es trenca

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «T», p. 277. Editorial Arte y Letras.

Tantes voltes va el canter a la font, quell deixa coll, o ansa

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 98. Librerías París-Valencia.

Tantes voltes va el canteret a la font, que al final es trenca

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «T», p. 113. Ajuntament d'Alzira.

Tantes voltes va el canteret a la font, que al fínal es trenca

1 font, 2011.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.