1. Deu dona favas á qui no te caixals (1883, 1 font)
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «1. Aforismes referents á la Divinitat», p. 11. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Déu dona faves a qui no té queixals
105 recurrències en 53 variants.
Escolteu-ho gràcies al projecte Common Voice:
2. Deu dona favas á qui no té caixals (1831, 1 font)
Equivalent en castellà: Da Dios almendras à quien no tiene muelas.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «303», p. 72. Imprenta de Saurí y Compañía.
3. Deu dona favas, á qui no tè caxals (1831, 1 font)
Equivalent en castellà: Dá Dios habas, á quien no tiene quijadas.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «192», p. 46. Imprenta de Saurí y Compañía.
4. Deu dona faves a qui no te caixals (1944, 1 font)
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 10, gener-febrer 1945 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 162. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
5. Deu dona faves a qui no té caixals (1 font)
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles: 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «D», p. 2. Manuscrit.
6. Deu dona faves a qui no té caxals per ròsegarles (garròfes a qui no les pòt rosegar) (1900, 1 font)
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VI. Aliments», p. 215. Centre Excursionista de Catalunya.
7. Deu dona faves an es qui no te caixals (1918, 1 font)
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XVII.- Egoisme - Escepticisme», p. 300. Institut Menorquí d'Estudis.
8. Deu dona faves á n'el qui no té caixals (1877, 1 font)
Lloc: Illes Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 432. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.
9. Deu dòna fabas á qui no te caxals (1803, 1 font)
Ref.
Equivalent en castellà: Da Dios almendras á quien no tiene muelas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Caxal», p. 142.
Ref.
Equivalent en castellà: Da Dios habas á quien no tiene quixadas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Caxal», p. 142.
Ref.
Equivalent en llatí: Gingivae quandoque Deus dat amygdala inermi.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Caxal», p. 142.
10. Deu dóna faves a qui no te queixals (2020, 1 font)
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 13. Setmanaris i Revistes, SL.
11. Deú dóna faves a qui no té dents (2010, 1 font)
Lloc: Girona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
12. Dèu dona fabas á qui no tè caixals (1847, 1 font)
Se diu cuant las riquesas recáuhen en qui no sap disfrutarlas.
Equivalent en castellà: Dios da almendras á quien no tiene muelas.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Dèu», p. 11. Agencia Médica Catalana.
13. Dèu dona fabas á qui no tè caxals (1803, 2 fonts)
Ref.
Sinònim: V. Caxal.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dèu», p. 255.
Equivalent en castellà: Da Dios habas á quien no tiene quijadas | Da Dios almendras á quien no tiene muelas | Dios da mocos á quien no tiene narices.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 644. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
14. Dèu dona favas à qui no te caxals (1869, 1 font)
Equivalent en castellà: Da Dios almendras al que no tiene muelas.
Lloc: Menorca.
Hospitaler, José (1869): Vocabulario castellano menorquin y vice-versa «Refranes y modismos. Proverbos y modismes», p. 287. Imp. de Miguel Parpal.
15. Dèu dona faves a qui no té barram (2015, 1 font)
Lloc: Mallorca.
Textos de humor (2015): 597 dites mallorquines, frases hechas mallorquinas, humor «textoshumor.elblogdehumor.com/2015/02/dites-mallorquines-frases-hechas.html», p. 74. BLO.
16. Dèu dona faves al que no té queixals (1 font)
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent: Teulada «Refranys sobre religió». Web.
17. Dèu dòna fabas a qui no tè caxals (1803, 1 font)
Ref.
Sinònim: V. Caxal.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Donar», p. 280.
18. Dèu dòna fabas á qui no tè caxals (1803, 1 font)
Ref.
Equivalent en llatí: Aedentulo quandoque solidi cibi praebentur.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Faba», p. 358.
Ref.
Equivalent en castellà: Da Dios almendras á quien no tiene muelas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Faba», p. 358.
Ref.
Equivalent en castellà: Da Dios habas á quien no tiene quixadas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Faba», p. 358.
19. Déu 'done' les faves a qui no té dents per rosegar-les (2016, 1 font)
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 78. Edicions Salòria.
20. Déu don faves a qui no té queixals (2010, 1 font)
Lloc: Vilanant (Alt Empordà).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
21. Déu dona faves a qui no té queixals (2010, 3 fonts)
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «D», p. 83. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Llubí (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Es diu d'algú que té recursos i no sap treure'n partit.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CE - Consideracions d'experiència», p. 41. Institut d'Estudis Eivissencs.
22. Déu dona faves aqui no te quixals (2020, 1 font)
Lloc: València.
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.
23. Déu dona faves á qui no té cachals (1882, 1 font)
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «D», p. 14. Impremta i Llibreria den A. Julia.
24. Déu dona pa a qui no te quixals (1934, 1 font)
Lloc: Tortosa.
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. D», p. 158. IQT.
25. Déu done faves a qui no les pot rosigar (1995, 1 font)
Font: ME, FX.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «sort i dissort», p. 66. Instituto de Estudios Turolenses.
26. Déu dóna cigrons a qui no té dents (2010, 1 font)
Lloc: Dénia (Marina Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
27. Déu dóna fam a qui no té queixals (2004, 1 font)
Lloc: Lleida.
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Déu», p. 51. Pagès Editors.
28. Déu dóna favas a qui nó té caxals (1917, 1 font)
Sinònim: Déu dóna faves a qui no té queixals.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 173. Editorial Trabucaire.
29. Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) (2012, 1 font)
És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.
Sinònim: Déu dóna faves a qui no té queixals.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
30. Déu dóna faves (o pa) a qui no té dents (o quixals) (2017, 1 font)
Les bones ocasions vénen a persones que no poden aprofitar-les. Aquest comentari se sol fer quan algú té una cosa de la qual no sap o no pot gaudir i que algú altre en gaudiria però no la té.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 223. Salvat, S.A. de Ediciones.
31. Déu dóna faves (o pa) a qui no té queixals (1996, 3 fonts)
Comentari que es fa quan algú té una cosa de la qual no sap o no pot gaudir i de la qual algú gaudiria però no la té.
Equivalent en castellà: Dios da nueces al que no tiene muelas y muelas al que no tiene nueces.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 30. Edicions 62.
Quan algú té una cosa de la qual no pot gaudir, però que faria profit a algú altre.
Sinònim: Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar.
Equivalent en castellà: Da Dios habas a quien no tiene quijadas; Dios da nueces al que no tiene muelas y muelas al que no tiene nueces.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «fava». Editorial Barcanova.
Menysprear quelcom valuós.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Refús», p. 37. Edicions 62.
32. Déu dóna faves a aquell que no té dents (1999, 2 fonts)
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «D», p. 42. Ajuntament d'Alzira.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
33. Déu dóna faves a ne'l que no les pot rosegar (2014, 1 font)
Sinònim: Déu dóna faves a qui no té queixals.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Déu i el cel», p. 249. Llibres de l'Index, S.A..
34. Déu dóna faves a qui no les sap rosegar (2010, 1 font)
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
35. Déu dóna faves a qui no té barram (2008, 3 fonts)
Es diu quan algú té una cosa i no la sap apreciar o aprofitar.
Sinònim: Déu dóna faves a qui no té queixals | Déu dóna a menjar la fava a qui no té dents | Déu dóna garroves, a qui no les pot rogevar | Déu dóna les nous a qui no les sap trencar | Déu sempre dóna ses faves aqui no les pot rosegar.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.2. Déu. Refranys», p. 262. Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Enric Sabria (2018): Twitter «twitter.com/EnricSabria/status/1049243366695821312». Twitter.
Lloc: Palma (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Vilafranca de Bonany (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
36. Déu dóna faves a qui no té caixals (1999, 4 fonts)
Artés, Joan (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb menjar». Web.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. D», p. 365. Web.
37. Déu dóna faves a qui no té dents (1998, 2 fonts)
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «V. El món sobrenatural. Déu», p. 139. Garsineu Edicions.
És oriünda de la Franja, encara que viu a Barcelona des de petita.
Lloc: La Franja de Ponent.
Rosa (2011): «A través del correu electrònic, en un document de text». Web.
38. Déu dóna faves a qui no té pésols (2008, 1 font)
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
39. Déu dóna faves a qui no té queixals (1914, 38 fonts)
Tenint mitjans per a fer una cosa no els usarà.
ACCAT (2012): Correu electrònic «Refranys per a l'itinerari del Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
Equivalent en castellà: Da Dios habas a quien no tiene quijadas.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 76. Editorial Pòrtic.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 24. V&P.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1960): El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 35. Editorial Joventut.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre les dents i els queixals». Web.
Equivalent en castellà: Dios da habas a quien no tiene quijadas.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 80. Editorial Diàfora.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 381», p. 539. Columna Edicions.
Dóna béns i ocasions a qui no els pot o no els sap aprofitar.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «IV. Dites populars», p. 140. Editorial Claret.
Es diu en veure que té medis de fer certa cosa una persona que tanmateix no els usarà.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Plantes». Web.
Equivalent en francès: Dieu donne des fèves à qui n'a pas de molaires.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Déu i dimoni / Dieu et diable», p. 414. Robert Morel Editeur.
Déu sempre ajuda aquell que ho necessita.
Equivalent en castellà: Dios da habas al que no tiene quijadas.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 30. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Torroella de Montgrí.
Junqué, Montserrat ;Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «11. Qui no té un all té dues cebes», p. 116. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Què hi farem! Ja se sap que Déu dóna faves a qui no té queixals.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «I. Com ens hem vist. 11. El llibre de Carles Pi i Sunyer», p. 137. Editorial Pòrtic.
Lo Cisco de Can Pey (2014): Twitter «twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/421455137455218688». Twitter.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Dites ocasionals, exageracions, simplificacions…», p. 144. Editorial l'Esquer.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 22. Editorial l'Esquer.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 184. Editorial Millà.
Lloc: Girona.
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «D», p. 15. Autoedició.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «115 - Déu dóna faves a qui no té queixals», p. 115. Blogger.
Lloc: Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Riola (Ribera Baixa).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.
Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.
Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.
Equivalent en italià: Chi ha i denti non ha pane, e chi ha pane non ha denti.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.
Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.
Equivalent en italià: Chi ha il grano non ha il sacco, e chi ha il sacco non ha il grano.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.
Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.
Equivalent en castellà: Da Dios almendras al que no tiene muelas.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.
Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.
Equivalent en castellà: Da Dios habas a quien no tiene quijadas.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.
Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.
Equivalent en francès: Dieu donne des amandes à qui n'a pas de dents.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.
Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.
Equivalent en italià: Dio manda i biscotti a quelli che non hanno denti.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.
Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.
Equivalent en castellà: Dios da nueces al que no tiene muelas y muelas al que no tiene nueces.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.
Trad.: 'Déu dóna les faves als desdentegats.
Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.
Equivalent en italià: Dio dà le fave agli sdentati.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.
Trad.: 'El pa ens arriba quan no tenim dents.
Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.
Equivalent en francès: Le pain nous vient lorsqu'on n'a plus de dents.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.
Trad.: 'Un té pa quan no li queden dents.
Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.
Equivalent en francès: Tel a du pain quand il n'a plus de dents.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Sinònim: Veg. tb. 486.
Equivalent en castellà: Dios da nueces al que no tiene muelas y muelas al que no tiene nueces.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Faves», p. 58. Edicions 62.
Dit d'allò que no ens serveix de res.
Sinònim: Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Déu i el cel», p. 414. Edicions 62.
Sovint dit d'allò que no ens serveix de res.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «déu», p. 36. Editorial Millà.
Significa que les bones ocasions vénen a persones que no poden aprofitar-les (D.).
Equivalent en castellà: Dios da pañuelo a quien no tiene narices.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «904 Déu», p. 131. Institut Menorquí d'Estudis.
Un que té medis, però no els usarà.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Piadosos», p. 262. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del Totpoderós», p. 81. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del totpoderós». Web.
Equivalent en castellà: Da Dios almendras al que no tiene muelas, ó habas al que no tiene quijadas.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. D», p. 797. Antoni López, Editor.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Agrícoles», p. 167. Museu de Vilafranca.
Lloc: Manresa.
Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2, p. 66. Zenobita Edicions.
Lloc: Ontinyent.
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. D», p. 127. Edicions Víctor.
Nou.
Lloc: Cocentaina (El Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 76. Seuba Edicions.
40. Déu dóna faves a qui no té queixals (o garrofes a qui no les pot rosegar) (2000, 1 font)
Comentari que hom fa en veure una persona que, tenint mitjans per a fer una cosa, tanmateix no els usarà.
Equivalent en castellà: Dios da pañuelo al que no tiene narices | Dios da nueces al que no tiene muelas y muelas al que no tiene nueces.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Déu», p. 89. Enciclopèdia Catalana.
41. Déu dóna faves a qui no té queixals [o garrofes a qui no les pot rosegar] (2008, 1 font)
Comentari que hom fa en veure una persona que, tenint mitjans per a fer una cosa, tanmateix no els usarà.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
42. Déu dóna faves a qui no té queixals per rosegar-les (1989, 2 fonts)
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XV. Els mites i les creences. Déu i el cel», p. 115. Pagès Editors.
Indica que la sort i la fortuna recauen damunt d'aquells que menys criteri i bon sentit tenen per aprofitar-se'n.
Té l'origen en el temps en què la moneda tenia forma de fava i, per tant, el refrany vol dir que el caprici del destí dóna riquesa als que no saben aprofitar-ne els avantatges.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els diners», p. 123. Editorial de Vecchi.
43. Déu dóna faves a qui no té quixals (1980, 2 fonts)
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1775. Publicacions de la Universitat de València.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Faves», p. 94. J. Huguet Pascual, editor.
44. Déu dóna faves o pa a qui no té queixals (2006, 1 font)
No poder aprofitar-se d'una oportunitat.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Dents», p. 23. Curbet CG Edicions.
45. Déu dóna faves/torrons a qui no té queixals (1993, 2 fonts)
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Donar». Web.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. D», p. 61. Ajuntament de Quart.
46. Déu dóna o envia faves en aquell que no té barram (2003, 1 font)
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. D», p. 30. Consell de Mallorca.
47. Déu dóna pa a qui no té quixals (2003, 1 font)
Lloc: Tortosa.
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «18. La roda de la fortuna - 18.5. Desequilibri». Web.
48. Déu dóna sempre faves a qui no té queixals (1987, 1 font)
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món anímic. Aforismes i sentències», p. 93. Xàbiga.
49. Déu sempre dóna faves a qui no té dents (2010, 1 font)
Lloc: Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
50. Déu sol donar faves a qui no té queixals (1980, 1 font)
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Déu», p. 142. J. Huguet Pascual, editor.
51. Déu vol donar faves a boca que no té dents (2017, 1 font)
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1775. Publicacions de la Universitat de València.
52. Dóna Déu faves a qui no té queixals (1997, 1 font)
Dícese cuando las riquezas o conveniencias recaen en quien no sabe disfrutarlas.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «F», p. 65. Comercial Denes, SL.
53. El Senyor li dóna faves a qui no té queixals (2010, 1 font)
Lloc: Baix Vinalopó.
Remitjó (2010): Aneu a cagar «Pel gener, catarros, mocs i caliver». Web.
Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «115 - Déu dóna faves a qui no té queixals»
Ajudeu-nos a millorar
