Déu dona faves a qui no té queixals

84 recurrències en 38 variants.
Escolteu-ho gràcies al projecte Common Voice:

1. Deu dona favas á qui no te caixals (1883, 1 font)

Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «1. Aforismes referents á la Divinitat», p. 11. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

2. Deu dona favas á qui no té caixals (1831, 1 font)

3. Deu dona favas, á qui no tè caxals (1831, 1 font)

4. Deu dona faves a qui no te caixals (1944, 1 font)

Lloc: Eivissa.

6. Deu dona faves an es qui no te caixals (1918, 1 font)

Lloc: Menorca.

7. Deu dona faves á n'el qui no té caixals (1877, 1 font)

10. Dèu dona fabas á qui no tè caxals (1839, 1 font)

Equivalent en castellà: Da Dios habas á quien no tiene quijadas | Da Dios almendras á quien no tiene muelas | Dios da mocos á quien no tiene narices.

11. Dèu dona favas à qui no te caxals (1869, 1 font)

Equivalent en castellà: Da Dios almendras al que no tiene muelas.

Lloc: Menorca.

12. Dèu dona faves al que no té queixals (1 font)

Lloc: Teulada (La Marina Alta).

Llopis, Vicent: Teulada «Refranys sobre religió». Web.

13. Déu dona faves a qui no té queixals (2010, 1 font)

16. Déu dóna fam a qui no té queixals (2004, 1 font)

17. Déu dóna favas a qui nó té caxals (1917, 1 font)

Sinònim: Déu dóna faves a qui no té queixals.

18. Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) (2012, 1 font)

És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.

Sinònim: Déu dóna faves a qui no té queixals.

19. Déu dóna faves (o pa) a qui no té dents (o quixals) (2017, 1 font)

Les bones ocasions vénen a persones que no poden aprofitar-les. Aquest comentari se sol fer quan algú té una cosa de la qual no sap o no pot gaudir i que algú altre en gaudiria però no la té.

Lloc: Cerdanya.

20. Déu dóna faves (o pa) a qui no té queixals (1996, 3 fonts)

Comentari que es fa quan algú té una cosa de la qual no sap o no pot gaudir i de la qual algú gaudiria però no la té.

Equivalent en castellà: Dios da nueces al que no tiene muelas y muelas al que no tiene nueces.

Quan algú té una cosa de la qual no pot gaudir, però que faria profit a algú altre.

Sinònim: Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar.

Equivalent en castellà: Da Dios habas a quien no tiene quijadas; Dios da nueces al que no tiene muelas y muelas al que no tiene nueces.

22. Déu dóna faves a ne'l que no les pot rosegar (2014, 1 font)

Sinònim: Déu dóna faves a qui no té queixals.

Lloc: Vic (Osona).

23. Déu dóna faves a qui no les sap rosegar (2010, 1 font)

24. Déu dóna faves a qui no té barram (2008, 3 fonts)

Es du quan algú té una cosa i no la sap apreciar o parofitar.

Sinònim: Déu dóna faves a qui no té queixals | Déu dóna a menjar la fava a qui no té dents | Déu dóna garroves, a qui no les pot rogevar | Déu dóna les nous a qui no les sap trencar | Déu sempre dóna ses faves aqui no les pot rosegar.

25. Déu dóna faves a qui no té caixals (1999, 4 fonts)

Artés, Joan (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb menjar». Web.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.

26. Déu dóna faves a qui no té dents (1998, 2 fonts)

És oriünda de la Franja, encara que viu a Barcelona des de petita.

Lloc: La Franja de Ponent.

Rosa (2011): «A través del correu electrònic, en un document de text». Web.

28. Déu dóna faves a qui no té queixals (1914, 35 fonts)

Tenint mitjans per a fer una cosa no els usarà.

ACCAT (2012): Correu electrònic «Refranys per a l'itinerari del Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.

Equivalent en castellà: Da Dios habas a quien no tiene quijadas.

Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre les dents i els queixals». Web.

Dóna béns i ocasions a qui no els pot o no els sap aprofitar.

Déu sempre ajuda aquell que ho necessita.

Equivalent en castellà: Dios da habas al que no tiene quijadas.

Lloc: Eivissa i Formentera.

Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 30. Institut d'Estudis Eivissencs.

Què hi farem! Ja se sap que Déu dóna faves a qui no té queixals.

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «DITES OCASIONALS, EXAGERACIONS, SIMPLIFICACIONS…», p. 144. Editorial l'Esquer.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «INDICIS, EVIDENCIES I CONSTATACIONS», p. 22. Editorial l'Esquer.

És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.

Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.

És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.

Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.

Equivalent en italià: Chi ha i denti non ha pane, e chi ha pane non ha denti.

És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.

Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.

Equivalent en italià: Chi ha il grano non ha il sacco, e chi ha il sacco non ha il grano.

És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.

Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.

Equivalent en castellà: Da Dios almendras al que no tiene muelas.

És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.

Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.

Equivalent en castellà: Da Dios habas a quien no tiene quijadas.

És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.

Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.

Equivalent en francès: Dieu donne des amandes à qui n'a pas de dents.

És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.

Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.

Equivalent en italià: Dio manda i biscotti a quelli che non hanno denti.

És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.

Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.

Equivalent en castellà: Dios da nueces al que no tiene muelas y muelas al que no tiene nueces.

És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.

Trad.: ‘Déu dóna les faves als desdentegats.

Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.

Equivalent en italià: Dio dà le fave agli sdentati.

És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.

Trad.: ‘El pa ens arriba quan no tenim dents.

Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.

Equivalent en francès: Le pain nous vient lorsqu'on n'a plus de dents.

És una manera molt expressiva de retreure a algú que té una cosa de la qual no pot gaudir, però que bé faria profit a algú altre.

Trad.: ‘Un té pa quan no li queden dents.

Sinònim: Déu dóna faves (o carn, o pa) a qui no té queixals (o dents) | Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar | Déu dóna les nous al qui no les sap trencar.

Equivalent en francès: Tel a du pain quand il n'a plus de dents.

Dit d'allò que no ens serveix de res.

Sinònim: Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Déu i el cel», p. 414. Edicions 62.

Significa que les bones ocasions vénen a persones que no poden aprofitar-les (D.).

Equivalent en castellà: Dios da pañuelo a quien no tiene narices.

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «904 Déu», p. 131. Institut Menorquí d'Estudis.

Un que té medis, però no els usarà.

Lloc: Menorca.

Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del Totpoderós», p. 81. Web.

Equivalent en castellà: Da Dios almendras al que no tiene muelas, ó habas al que no tiene quijadas.

Nou.

Lloc: Cocentaina (El Comtat).

Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

29. Déu dóna faves a qui no té queixals (o garrofes a qui no les pot rosegar) (2000, 1 font)

Comentari que hom fa en veure una persona que, tenint mitjans per a fer una cosa, tanmateix no els usarà.

Equivalent en castellà: Dios da pañuelo al que no tiene narices | Dios da nueces al que no tiene muelas y muelas al que no tiene nueces.

30. Déu dóna faves a qui no té queixals [o garrofes a qui no les pot rosegar] (2008, 1 font)

Comentari que hom fa en veure una persona que, tenint mitjans per a fer una cosa, tanmateix no els usarà.

31. Déu dóna faves a qui no té queixals per rosegar-les (1989, 2 fonts)

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XV. Els mites i les creences. Déu i el cel», p. 115. Pagès Editors.

Indica que la sort i la fortuna recauen damunt d'aquells que menys criteri i bon sentit tenen per aprofitar-se'n.

Té l'origen en el temps en què la moneda tenia forma de fava i, per tant, el refrany vol dir que el caprici del destí dóna riquesa als que no saben aprofitar-ne els avantatges.

33. Déu dóna faves/torrons a qui no té queixals (1993, 2 fonts)

Lloc: Quart.

Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. D», p. 61. Ajuntament de Quart.

36. Déu sempre dóna faves a qui no té dents (2010, 1 font)

37. Déu sol donar faves a qui no té queixals (1980, 1 font)

Lloc: Ribera.

Déu dona faves a qui no té queixals

Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2

Déu dona faves a qui no té queixals

Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «115 - Déu dóna faves a qui no té queixals»

Un projecte de:

www.dites.cat

Ajudeu-nos a millorar

Formulari de contacte