Qui no pot segar, espigola

115 recurrències en 50 variants.
Escolteu-ho gràcies al projecte Common Voice:

3. El que no pot segar, espigola (1 font)

Lloc: Teulada (La Marina Alta).

Llopis, Vicent: Teulada «Refranys sobre agricultura». Web.

5. El qui no pot segar, espigola (2010, 1 font)

Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).

Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

6. El qui no pot sembrar, ha d'espigar (1980, 1 font)

Lloc: El Pont de Suert.

Palacín, Lola (1980): Recull de refranys «L'agricultura», p. 4.

8. El qui s'ho ha segat, que s'ho espigole (1980, 2 fonts)

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Dites ocasionals, exageracions, simplificacions…», p. 149. Editorial l'Esquer.

Lloc: Ribera.

Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Del segar», p. 79. J. Huguet Pascual, editor.

9. Quan no es pot collir, s'espigola (1987, 1 font)

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 35. Editorial l'Esquer.

10. Quan no es pot segar, s'espigola (2009, 1 font)

Mots de patxanga.

Lloc: Xàtiva (Costera).

Alietes el del Corralot (2009): El Penjoll «Mots de patxanga (V): Sentències». Web.

11. Quan no es pot segar, s'ha d'espigolar (1969, 1 font)

Equivalent en francès: Quand on ne peut moissonner, il faut glaner.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Estalvi i malgastar / Économie et gaspillage», p. 274. Robert Morel Editeur.

15. Quan u no pot collir, espigola (2010, 1 font)

Lloc: Tavernes de Valldigna (Safor).

Correu / Company Sancho, Vicent (2010). Correu electrònic.

17. Qui no es bò per segar, espigola (1918, 1 font)

Lloc: Menorca.

Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. I.- Agricultura (Refranys pagesívols). L'Amo, Missatges, fèines», p. 277. Institut Menorquí d'Estudis.

20. Qui no pot (o no es bo per) segar, espigola (o pot espigolar) (1993, 1 font)

Vol dir que qui no fa una feina en pot fer una altra que també doni profit (D.).

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2564 Segar», p. 346. Institut Menorquí d'Estudis.

21. Qui no pot collir, espigola (1987, 1 font)

Sinònim: Qui no pot collir, 'espalluga'.

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 128. Editorial l'Esquer.

22. Qui no pot segar espigola (1831, 12 fonts)

Lloc: Tortosa.

Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «14. Els sentiments i les actituds - 14.5. Paciència i conformitat». Web.

Sinònim: Qui no té tall rosega els ossos.

Badia i Pujol, Jordi (2019): Ras i curt «Deu dites mal dites - www.vilaweb.cat/noticies/deu-dites-mal-dites/». Vilaweb.

Lloc: Garrigues.

Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 22. V&P.

Está tan arrelat el mal costum de no aprofitar els petits guanys, que l'aforística el combat de mil maneres diferents.

Cavalleria i Collell, Domènec (1928): Catalunya Social, any VIII, núm. 352 (25 de febrer de 1928), p. 138-139 «Aforística sobre l'estalvi», p. 138. Revista Catalunya Social.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Paciència i conformisme», p. 177. Edicions Tres i Quatre.

Lloc: Bot.

Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Qui no pot segar espigola», p. 51. Autoedició.

Equivalent en castellà: Mas vale algo que nada.

D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «505», p. 116. Imprenta de Saurí y Compañía.

Expressió emprada per indicar que quan un no pot obtenir el que voldria s'ha d'acontentar amb més poc o amb allò que és més fàcil d'obtenir.

Lloc: Cerdanya.

Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 247. Salvat, S.A. de Ediciones.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 19. Catalunya, «comtat gran»», p. 258. Editorial Pòrtic.

Testimoniat per Verdaguer, 'Roser de tot l'any'.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 237. Llibres de l'Index, S.A..

Expressió de general coneixença i aplicació a tots aquells casos en què un s'ha de contentar amb el secundari, no podent haver el principal.

Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 12 (Any I, 21-març-1936) «Folklore de la pagesia. Abans de la recol·lecció», p. 7. Revista Curiositats de Catalunya.

Lloc: Ulldecona.

Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 65. Web.

23. Qui no pot segar ha d'espigolar (2008, 1 font)

Deien les quatre obvietat, frases fetes i jocs de paraules de sempre. Valdrà més lo mall que l'enclusa; tira, més val per a tu que per al veí; no en tindrem ni per torrar ametlles; però sí per panellets.

Lloc: Garrigues.

Revés i Revés, Ignasi (2008): Oli en un llum «Capítol VI. A les set ja és fosc», p. 89. Editorial Fonoll.

25. Qui no pot segar respigole (2009, 1 font)

Lloc: Matarranya (Nonasp).

L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. Q», p. 7. PDF.

26. Qui no pot segar, 'espigole' (2016, 1 font)

Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).

Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 93. Edicions Salòria.

27. Qui no pot segar, espigola (1847, 45 fonts)

Dícese del que se contenta con poco, más por necesidad que por virtud.

Equivalent en castellà: Cuando no tengo lomo, de todo como.

Lloc: País Valencià.

Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «S», p. 126. Comercial Denes, SL.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. La feina», p. 60. Pagès Editors.
Briz, Francesch Pelayo (1865): Calendari catalá del any 1866, p. 165. Llibretería de Estanislao Ferrando Roca.

Hi ha 125 proverbis del recull de Ros que figuren al DCCL, sense procedir de Carles i Amat ni de Burguera, la qual cosa posa de manifest que el llibre de Ros és la font paremiogràfica principal del DCCL.

Font: Fèlix Amat, Diccionario catalán-castellano-latino, 2 vols., publicat per Josep Belvitges, Joaquim Esteve i Antoni Juglà, Barcelona: Imp. de Tecla Pla, 1803-1805.

Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 111. Revista Caplletra.

Se aplica al ambiciòs que no podent conseguir mòlt no déixa de péndrer lo que li donan.

Equivalent en castellà: Cuando no tengo solomo, de todo como.

D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Segar», p. 24. Agencia Médica Catalana.

Se aplica als ques contentan ab lo licit mes per necessitat que per virtut.

Equivalent en castellà: Quien mas no puede, con su mujer se acuesta.

D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Segar», p. 24. Agencia Médica Catalana.

Expressió emprada per a indicar que, quan hom no pot obtenir tot allò que voldria, s'ha d'acontentar amb més poc o amb allò que és més fàcil d'obtenir.

Equivalent en castellà: A falta de pan, buenas son tortas.

Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Segar», p. 207. Enciclopèdia Catalana.

Sinònim: Qui no pot llaurar amb bous, ha de llaurar amb vaques | Qui no té tall, rosega els ossos.

Equivalent en castellà: A falta de pan, buenas son tortas.

Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «501», p. 146. Garsineu Edicions.

Sinònim: De mal pagador, gra o palla | Per talent de menjar dàtils, xucla el pinyol | L'ase, per fam, menja l'agram | Qui no en sap més, amb sa mare es gita i no peca.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 635», p. 6. Columna Edicions.

Espigolar és collir d'una en una les espigues que han quedat al camp després de segar. Normalment és feina encomanada a les dones (Ja a la Bíblia, Ruth és la primera espigoladora coneguda).

Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «La collita. Espigolat, espigolar», p. 59. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.

Segar.

Equivalent en italià: Meglio poco che nulla.

Lloc: Mallorca.

Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 58. Consell de Mallorca.

Lloc: Mallorca.

Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 59. Consell de Mallorca.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Camp». Web.

Expressió usada per a indicar que, quan un no pot obtenir allò que voldria, s'ha d'acontentar amb més poc o amb allò que és més fàcil d'obtenir.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Lloc: Eivissa.

Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 21. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

À Pego, espelluca.

Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).

Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 45. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 21. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 21. Editorial l'Esquer.

Lloc: Lleida.

Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Espigolar», p. 61. Pagès Editors.

Lloc: Lleida.

Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Segar», p. 135. Pagès Editors.

Es conformar amb menys.

Lloc: Gandesa.

Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.

Lloc: Vic (Osona).

Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.

Mestre Huguet, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Societat i vida». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de consells i advertiments a pagesos», p. 140. Editorial Millà.

Lloc: Girona.

Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «Q», p. 40. Autoedició.

Lloc: Urgell.

Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. Q», p. 120. Autoedició.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «061 - Qui no pot segar, espigola», p. 061. Blogger.

Sinònim: Veg. A falta de pa, bones són coques.

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «poder». Editorial Barcanova.

Lloc: Vilafranca (Mallorca).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Si no es poden aconseguir grans beneficis, un s'ha de conformar amb petits guanys.

Lloc: Eivissa.

Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «EF - Economia i feina», p. 93. Institut d'Estudis Eivissencs.

Sinònim: Veg. tb. 987.

Equivalent en castellà: A falta de pan, buenas son tortas | Quien no puede hacer lo que quiere, haga lo que puede | Si no puedes lo que quieres, quiere lo que puedes.

Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Segar», p. 115. Edicions 62.

Quan no es pot haver el principal, un s'ha d'acontentar amb el secundari.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 381. Edicions 62.

Acontentar-se del que la sort dóna.

Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «poder», p. 121. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del pagès», p. 16. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del pagès». Web.

Haver-s'hi de resignar.

Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Resignació», p. 37. Edicions 62.

Lloc: Penedès.

Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Agrícoles», p. 167. Museu de Vilafranca.

Lloc: Ontinyent.

Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 168. Edicions Víctor.

Expressió de general coneixença i aplicació a tots aquells casos en què un s'ha d'acontentar amb lo secundari no podent haver lo principal.

Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Abans de la recol·lecció», p. 170. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Lloc: Ribera.

Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Del segar», p. 79. J. Huguet Pascual, editor.

Espigolar se'n diu, a l'arreplega de les espigues caigudes als segadors mentre realitzaven la tasca, o els fruits que han quedat al camp després de feta la col·lecta general.

Lloc: Ribera.

Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Espigolar», p. 79. J. Huguet Pascual, editor.

'Espigolar' és 'collir les espigolalles', és a dir, 'arreplegar les espigues que han quedat als camps un cop segats'. Les ordinacions medievals de les ciutats determinaven amb exactitud l'exercici d'un dret quasi sagrat i que encara és vigent, perquè espigolar és la gran oportunitat alimentària dels pobres.

Solsona, Ramon (2005): A paraules em convides. Meravelles, curiositats i sorpreses del llenguatge «Plantes. Qui no pot segar, espigola», p. 240. Columna Edicions.

V. Pagador. Talent.

Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «E», p. 42. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).

Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA) núm. 14 «Recull de Refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).

Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 14, p15-16 «Recull de refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Vinyoles i Vidal, Joan J.; Piqué i Huerta, Ramon (1989): Diccionari eròtic i sexual «Refranys generals», p. 455. Edicions 62.

28. Qui no pot segar, espigolar (2006, 1 font)

Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre oficis i feines». Web.

29. Qui no pot segar, espigole (1984, 2 fonts)

Lloc: La Fatarella (Terra Alta).

Centre d'Estudis de la Terra Alta (1984): Refranys de la Fatarella «Consells morals», p. 25. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Lloc: La Fatarella (Terra Alta).

Diversos autors (1985): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 9-10, p24-25 «Refranys de la Fatarella. Consells morals», p. 25. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

30. Qui no pot segar, ha d'espigolar (1985, 2 fonts)

Lloc: Garrigues.

Ignasi Revés (2014): Twitter «twitter.com/jireves». Twitter.

Lloc: Torroella de Montgrí.

Junqué, Montserrat ;Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «8. Qui no treballa no menja ni va bonic el diumenge», p. 87. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

34. Qui no pot segá, espigola (1877, 1 font)

Lloc: Mallorca.

Obrador i Bennàssar, Miquel (1877): Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes, 12, p458-460 «Just dues paraules», p. 460. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

35. Qui no pot segâ, espigole (1983, 1 font)

Lloc: Matarranya.

Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Espigolar», p. 31. El Llamp.

36. Qui no pot sembrar, espigola (1736, 4 fonts)

Hi ha 125 proverbis del recull de Ros que figuren al DCCL, sense procedir de Carles i Amat ni de Burguera, la qual cosa posa de manifest que el llibre de Ros és la font paremiogràfica principal del DCCL.

Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).

Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 111. Revista Caplletra.

Sinònim: Qui no pot segar, espigola.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII, p. 21. Columna Edicions.

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El treball», p. 66. Garsineu Edicions.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 88. Librerías París-Valencia.

37. Qui no pot veremar esgotima (1968, 1 font)

Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 19. Catalunya, «comtat gran»», p. 258. Editorial Pòrtic.

41. Qui no sap segar, espigola (1994, 1 font)

Ve a dir que la gent s'ha de conformar amb el que disposen.

Lloc: Sant Feliu de Guíxols.

Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.

42. Qui no és bo per segar espigola (1951, 2 fonts)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1042. Editorial Selecta-Catalonia.

Cadascú a la feina que sap fer.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 381. Edicions 62.

43. Qui no és bo per segar, espigola (1984, 3 fonts)

Qui no té manyes o intel·ligència per a fer una cosa, s'ha de conformar en fer d'aprenent.

Sinònim: Qui no pot segar, espigola.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.4. Feines - Eines i estris», p. 216. Editorial Moll.

Lloc: Mallorca.

Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 58. Consell de Mallorca.

Si un no pot obtenir lo que vol, que se contenti amb lo que té.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Agricultura. Feines», p. 149. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

44. Qui s'ho ha segat que s'ho espigoli (2003, 1 font)

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La responsabilitat», p. 108. Pagès Editors.

45. Qui s'ho ha segat, que s'ho espigoli (1992, 1 font)

Sinònim: Qui menja la carn, que rosegui els ossos | Qui ha fet el cogombre, que el tregui a l'ombra.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 637», p. 8. Columna Edicions.

46. Qui s'ho ha sembrat que s'ho espigoli (1992, 2 fonts)

Espigolar és collir d'una en una les espigues que han quedat al camp després de segar. Normalment és feina encomanada a les dones (Ja a la Bíblia, Ruth és la primera espigoladora coneguda).

Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «La collita. Espigolat, espigolar», p. 59. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 381. Edicions 62.
Qui no pot segar, espigola

Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «061 - Qui no pot segar, espigola»

Un projecte de:

www.dites.cat

Ajudeu-nos a millorar

Formulari de contacte