Paremiologia catalana comparada digital

Qui no pot segar, espigola

206 recurrències en 74 variants. Primera citació: 1736.

Qui no pot segar, espigola

65 fonts, 1815.
Dícese del que se contenta con poco, más por necesidad que por virtud.
Equivalent en castellà: Cuando no tengo lomo, de todo como.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «S», p. 126. Comercial Denes, SL.
Més per necessitat que per virtut.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. Q. Expressions», p. 180. Autoedició.
Espigolar: recollir les espigues que quedaven al camp després de segar.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. Q», p. 86. Ajuntament de l'Escala.
Indica que en no poder assolir tot allò que es voldria, cal acontentar-se amb allò que un pot obtenir.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Segar Refr. f)». Editorial Moll.
Sinònim: Qui no pot veremar, esbagota.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Esbagotar Refr». Editorial Moll.
Vol dir que el qui no fa una feina, en pot fer un altra que doni també profit.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Espigolar Refr. a)». Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. La feina», p. 60. Pagès Editors.
Briz, Francesch Pelayo (1865): Calendari catalá del any 1866, p. 165. Llibretería de Estanislao Ferrando Roca.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 316. Autoedició.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Convivència i relació entre les persones i l'entorn», p. 134. Servei Local de Català de Tortosa.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Hi ha 125 proverbis del recull de Ros que figuren al DCCL, sense procedir de Carles i Amat ni de Burguera, la qual cosa posa de manifest que el llibre de Ros és la font paremiogràfica principal del DCCL.
Font: Fèlix Amat, Diccionario catalán-castellano-latino, 2 vols., publicat per Josep Belvitges, Joaquim Esteve i Antoni Juglà, Barcelona: Imp. de Tecla Pla, 1803-1805.
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 111. Revista Caplletra.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1985): Bot. Notícia del meu poble «5. Dites i refranys», p. 115. El Llamp.
Se aplica al ambiciòs que no podent conseguir mòlt no déixa de péndrer lo que li donan.
Equivalent en castellà: Cuando no tengo solomo, de todo como.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Segar», p. 24. Agencia Médica Catalana.
Se aplica als ques contentan ab lo licit mes per necessitat que per virtut.
Equivalent en castellà: Quien mas no puede, con su mujer se acuesta.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Segar», p. 24. Agencia Médica Catalana.
Expressió emprada per a indicar que, quan hom no pot obtenir tot allò que voldria, s'ha d'acontentar amb més poc o amb allò que és més fàcil d'obtenir.
Equivalent en castellà: A falta de pan, buenas son tortas.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Segar», p. 207. Enciclopèdia Catalana.
Sinònim: Qui no pot llaurar amb bous, ha de llaurar amb vaques | Qui no té tall, rosega els ossos.
Equivalent en castellà: A falta de pan, buenas son tortas.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «501», p. 146. Garsineu Edicions.
Sinònim: De mal pagador, gra o palla | Per talent de menjar dàtils, xucla el pinyol | L'ase, per fam, menja l'agram | Qui no en sap més, amb sa mare es gita i no peca.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 635», p. 6. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Espigolar és collir d'una en una les espigues que han quedat al camp després de segar. Normalment és feina encomanada a les dones (Ja a la Bíblia, Ruth és la primera espigoladora coneguda).
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «La collita. Espigolat, espigolar», p. 59. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.
Segar.
Equivalent en italià: Meglio poco che nulla.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 215. Web.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 58. Consell de Mallorca.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 59. Consell de Mallorca.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «Q», p. 47. Real Academia de Historia.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Camp». Web.
Expressió usada per a indicar que, quan un no pot obtenir allò que voldria, s'ha d'acontentar amb més poc o amb allò que és més fàcil d'obtenir.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Espigolar = retriar, rebuscar. Qui no té capacitat o possibilitat de fer grans coses, ha d'acontentarse amb les sobres dels altres.
Sinònim: Connex: Qui no té era ni trull, pel juliol es treu un ull.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 362. Web.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Espigolar», p. 270. Edicions Polígrafa.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon; Verdaguer, Pere (1977): Terra Nostra, 25 - El català a l'escola primària «Proverbis, refranys, dites», p. 45. Terra Nostra.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 21. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
À Pego, espelluca.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 45. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 21. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 18. Autoedició.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 21. Editorial l'Esquer.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «Q», p. 169. Autoedició.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Espigolar», p. 61. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Segar», p. 135. Pagès Editors.
Es conformar amb menys.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Societat i vida». Web.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2008): Lo Pedrís «Revista 33 - Dites i Refranys a la vora del foc (V) - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-vora-del-foc-maria-del-carme-mestre-c1172». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de consells i advertiments a pagesos», p. 140. Editorial Millà.
Lloc: Montsià - Baix Ebre.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 126. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «Q», p. 40. Autoedició.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. Q», p. 120. Autoedició.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Pagès, agricultura, camp i estris agrícoles», p. 137. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «061 - Qui no pot segar, espigola», p. 061. Blogger.
Sinònim: Veg. A falta de pa, bones són coques.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «poder». Editorial Barcanova.
Lloc: Vilafranca (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Si no es poden aconseguir grans beneficis, un s'ha de conformar amb petits guanys.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «EF - Economia i feina», p. 93. Institut d'Estudis Eivissencs.
Sinònim: Veg. tb. 987.
Equivalent en castellà: A falta de pan, buenas son tortas | Quien no puede hacer lo que quiere, haga lo que puede | Si no puedes lo que quieres, quiere lo que puedes.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Segar», p. 115. Edicions 62.
Quan no es pot haver el principal, un s'ha d'acontentar amb el secundari.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 381. Edicions 62.
Acontentar-se del que la sort dóna.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «poder», p. 121. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del pagès», p. 16. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del pagès». Web.
Lloc: Tortosa.
Querol i Beltran, M. Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull» «Per boca dels meus pares», p. 240. Servei Local de Català de Tortosa.
Segons aquell comú ditxo, qui no pot segar, espigola, o bé també l'altre d'home pobre, ple de traces.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1815): Calaix de sastre, vol. VII, 1804-1807 «10 de juliol de 1805», p. 108. Curial Edicions.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1815): Calaix de sastre, vol. VII, 1804-1807 «2 de maig de 1804», p. 27. Curial Edicions.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1815): Calaix de sastre, vol. VII, 1804-1807 «5 de juliol de 1806», p. 178. Curial Edicions.
Aquell ditxo català: qui no pot segar, espigola.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1815): Calaix de sastre, vol. VIII, 1808-1810 «14 de setembre del 1808», p. 93. Curial Edicions.
Segons aquell ditxo corrent català de: qui no pot segar, espigola.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1815): Calaix de sastre, vol. VIII, 1808-1810 «24 de desembre del 1810», p. 328. Curial Edicions.
Haver-s'hi de resignar.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Resignació», p. 37. Edicions 62.
De: Ros - Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 289. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
De: Ros, Carles.
Ros, Carles (2009): L'Estel «Qui bé s'està no·s moga… Adagis 270 anys després (V)», p. 18. Revista L'Estel.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Agrícoles», p. 167. Museu de Vilafranca.
Qui no pot aconseguir una cosa millor, s'acontenta amb el que té.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2006): Perfils de la història d'Amposta. Volum I «Frases fetes», p. 372. Ajuntament d'Amposta.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 168. Edicions Víctor.
Sinònim: Qui no pot collir, espigola.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol II: El món agrícola. 2.3. La collita», p. 35. Eixam Edicions.
Expressió de general coneixença i aplicació a tots aquells casos en què un s'ha d'acontentar amb lo secundari no podent haver lo principal.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Abans de la recol·lecció», p. 170. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Del segar», p. 79. J. Huguet Pascual, editor.
Espigolar se'n diu, a l'arreplega de les espigues caigudes als segadors mentre realitzaven la tasca, o els fruits que han quedat al camp després de feta la col·lecta general.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Espigolar», p. 79. J. Huguet Pascual, editor.
'Espigolar' és 'collir les espigolalles', és a dir, 'arreplegar les espigues que han quedat als camps un cop segats'. Les ordinacions medievals de les ciutats determinaven amb exactitud l'exercici d'un dret quasi sagrat i que encara és vigent, perquè espigolar és la gran oportunitat alimentària dels pobres.
Solsona, Ramon (2005): A paraules em convides. Meravelles, curiositats i sorpreses del llenguatge «Plantes. Qui no pot segar, espigola», p. 240. Columna Edicions.
V. Pagador. Talent.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «E», p. 42. Tarascó, Viladot & Cuesta.
De: Amades, Joan.
Font: La divinitat del pa.
Torrents, Jacint; Sañé, Joaquim (2019): Pa de flequer. La cultura d'un aliment bàsic «Els oficis del pa. Feines de primavera. Herbejar (eixarcolar)», p. 55. Edicions Morera.
Nota 3. Després de segar es recullen les espines que han quedat, l'una aquí, l'altra allà.
Lloc: Roquetes i Tortosa (Baix Ebre).
Vallès Herrero, Josep; Vallès Sogues, Puri (1992): Dites, cobles i rondalles: «Paraula de pagès, no fa mal a res» «VI. Els cereals. Dites», p. 221. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA) núm. 14 «Recull de Refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 14, p15-16 «Recull de refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Vinyoles i Vidal, Joan J.; Piqué i Huerta, Ramon (1989): Diccionari eròtic i sexual «Refranys generals», p. 455. Edicions 62.

Qui no pot segar espigola

27 fonts, 1815.
O simplement fent menció d'altres aspectes. Així, anant a la marxeta, un bon rastre. Espigolar: collir les espigues que han quedat després de segar. Floc: Grapat de fils que envolten la panotxa. Palloc: Fulles de la panotxa de dacsa.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «II. Referències al món rural», p. 25. Autoedició.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «14. Els sentiments i les actituds - 14.5. Paciència i conformitat». Web.
Sinònim: Qui no té tall rosega els ossos.
Badia i Pujol, Jordi (2019): Ras i curt «Deu dites mal dites - https://www.vilaweb.cat/noticies/deu-dites-mal-dites/». Vilaweb.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 22. Editorial Virgili & Pages.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «6. Les feines del camp: sembrar, segar, batre, el figueral i l'oliva. Segar», p. 193. Edebe. Edicions Don Bosco.
Está tan arrelat el mal costum de no aprofitar els petits guanys, que l'aforística el combat de mil maneres diferents.
Cavalleria i Collell, Domènec (1928): Catalunya Social, any VIII, núm. 352 (25 de febrer de 1928), p. 138-139 «Aforística sobre l'estalvi», p. 138. Revista Catalunya Social.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Paciència i conformisme», p. 177. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Qui no pot segar espigola», p. 51. Autoedició.
Equivalent en castellà: Mas vale algo que nada.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «505», p. 116. Imprenta de Saurí y Compañía.
Quan algú no pot obtenir allò que voldria, s'ha d'acontentar amb més poc o amb allò que és més fàcil d'obtenir. Prové del fet d'espigolar, una feina que es feia després de la sega i que consistia a arreplegar les espigues que havien quedat al tros. Era una feina que normalment feien les dones i la canalla, i el blat que en treien el donaven a l'aviram. Ara bé, en algunes contrades era costum que espigolés tothom, cosa que la gent pobra aprofitava per a acabuir una mica de blat i poder menjar pa.
Sinònim: Qui no pot llaurar amb bous, ha de llaurar amb vaques.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «Q», p. 98. Edicions de 1984.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2002): Revista Bellpuig, 673 «Refranyer popular», p. 14. Revista Bellpuig.
Expressió emprada per a indicar que, quan un no pot obtenir allò que voldria, s'ha d'acontentar amb més poc o amb allò que és més fàcil d'obtenir.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Montané, Anna; Figuera, Agnès; Quílez, Enric, i Vigo, Salvador (2011): El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars «Refranys, adagis i proverbis», p. 560. Edicions Salòria.
Expressió emprada per indicar que quan un no pot obtenir el que voldria s'ha d'acontentar amb més poc o amb allò que és més fàcil d'obtenir.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 247. Salvat, S.A. de Ediciones.
Un jove. De: Balcells Mariné, Salvador (1917-18).
Lloc: Prades (Tarragona).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0101-0011 «Qüestionari núm. 1 - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433330304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0073 «Ramellet d'adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435120304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: La Bisbal, Vendrell, Borges Blanques, Sort.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Segar 1», p. 76. Edicions Polígrafa.
De: Josep Vallespí, recollit al 2008.
Lloc: El Pinell de Brai (Terra Alta).
Hernández i March, Ramon (2010): Fatumer. Revista de l'Associació Cultural Pi del Broi, núm. 56 (juny 2010) «Dites i refranys del Pinell. Altres», p. 5. Revista Fatumer.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 19. Catalunya, «comtat gran»», p. 258. Editorial Pòrtic.
Testimoniat per Verdaguer, 'Roser de tot l'any'
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 237. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres persones», p. 107. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Segons aquell refrà tan sabut: qui no pot segar espigola.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1815): Calaix de sastre, vol. V, 1800-1801 «20 d'octubre de 1801», p. 265. Curial Edicions.
Qui no pot segar. 6-9-1893.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1550.jpg. Manuscrit.
Equivalent en castellà: Quien mas no puede con su muger se acuesta.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «S», p. 46. Manuscrit.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Quarta tongada. Segar», p. 903. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Amposta (Montsià).
Salvadó Arrufat, Joan (2002): Diccionari de paraules en desús de les Terres de l'Ebre «Apèndix fraseològic», p. 465. Ajuntament d'Amposta.
Expressió de general coneixença i aplicació a tots aquells casos en què un s'ha de contentar amb el secundari, no podent haver el principal.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 12 (Any I, 21-març-1936) «Folklore de la pagesia. Abans de la recol·lecció», p. 7. Revista Curiositats de Catalunya.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 65. Web.

Qui no pot sembrar, espigola

4 fonts, 1736.
Hi ha 125 proverbis del recull de Ros que figuren al DCCL, sense procedir de Carles i Amat ni de Burguera, la qual cosa posa de manifest que el llibre de Ros és la font paremiogràfica principal del DCCL.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 111. Revista Caplletra.
Sinònim: Qui no pot segar, espigola.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII, p. 21. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El treball», p. 66. Garsineu Edicions.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 88. Librerías París-Valencia.

El qui no sembra, espigola

3 fonts, 2007.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Qui no s'esforça, no pot esperar cap recompensa, o s'haurà d'acontentar amb les sobres dels altres.
Sinònim: Similar: Qui no pot sembrar, espigola || Contrari: Qui bé sembra, bé cull.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 255. Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 133. Edicions Víctor.

Qui no és bo per segar espigola

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1042. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Cadascú a la feina que sap fer.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 381. Edicions 62.

Qui no és bo per segar, espigola

3 fonts, 1984.
Qui no té manyes o intel·ligència per a fer una cosa, s'ha de conformar en fer d'aprenent.
Sinònim: Qui no pot segar, espigola.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.4. Feines - Eines i estris», p. 216. Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 58. Consell de Mallorca.
Si un no pot obtenir lo que vol, que se contenti amb lo que té.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Agricultura. Feines», p. 149. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui no pot segar, ha d'espigolar

3 fonts, 1984.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «8. Qui no treballa no menja ni va bonic el diumenge», p. 87. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Lloc: El Port de la Selva (Alt Empordà).
Mallol i Oriol, Josep (1984): Reculls (Dels nostres vells) «Dels pagesos i la terra», p. 38. Autoedició.
Lloc: Garrigues.
Revés, Ignasi (2014): «https://twitter.com/jireves». Twitter.

Qui s'ho ha segat, que s'ho espigoli

3 fonts, 1926.
Es diu per indicar que aquell qui ha provocat un assumpte o hi ha tingut benefici, també ha de resoldre'l o sofrir-ne les conseqüències dolentes.
Sinònim: Qui se l'ha sembrat, que se'l segui.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Segar Refr. g)». Editorial Moll.
Sinònim: Qui menja la carn, que rosegui els ossos | Qui ha fet el cogombre, que el tregui a l'ombra.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 637», p. 8. Columna Edicions.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Espigolar», p. 270. Edicions Polígrafa.

Qui s'ho ha sembrat que s'ho espigoli

3 fonts, 1992.
Espigolar és collir d'una en una les espigues que han quedat al camp després de segar. Normalment és feina encomanada a les dones (Ja a la Bíblia, Ruth és la primera espigoladora coneguda).
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «La collita. Espigolat, espigolar», p. 59. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.
Són expressions que han confegit altres parlants de la mateixa llengua fa segles, que reflecteixen les seves experiències diàries, que ens han estat transmeses generalment per tradició oral.
Forgas i Berdet, Esther (2001): Saber popular i alimentació «Els refranys sobre alimentació al llarg de la història. El seu perquè - https://www.researchgate.net/publication/265961183_Els_refranys_sobre_alimentacio_al_llarg_de_la_historia», p. 16. Universitat de Barcelona.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 381. Edicions 62.

El que no cull, espigola

2 fonts, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 19. Anubar Ediciones.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 129. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El que no pot segar, espigola

2 fonts, 1989.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys sobre agricultura». Web.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 130. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El que no pot sembrar, espigola

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Retria del que ha quedat en el bancal després de la collita.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 250. Web.

El qui s'ho ha segat, que s'ho espigole

2 fonts, 1980.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Dites ocasionals, exageracions, simplificacions…», p. 149. Editorial l'Esquer.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Del segar», p. 79. J. Huguet Pascual, editor.

Lo que no pot segar, espigola

2 fonts, 2016.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre 2. Paraules, frases fetes, dites, refranys, expressions i cançons «Lo treball», p. 46. Cossetània Edicions.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre. Paraules, frases i expressions del parlar de les Terres de l'Ebre «Lo treball», p. 25. Cossetània Edicions.

Quan no es pot segar, s'espigola

2 fonts, 1980.
Mots de patxanga.
Lloc: Xàtiva (Costera).
Alietes el del Corralot (2009): El Penjoll «Mots de patxanga (V): Sentències». Web.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 18. Anubar Ediciones.

Qui no cull, espigola

2 fonts, 2000.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 121. Pagès Editors.
Lloc: Campredó (Tortosa).
Forés i Codorniu, Faustino (2000): «Refraner» «Refranys d'àmbit local», p. 344. Autoedició.

Qui no pot collir, espigola

2 fonts, 1987.
Sinònim: Qui no pot collir, 'espalluga'
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 128. Editorial l'Esquer.
Sinònim: Qui no pot segar, espigola.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol II: El món agrícola. 2.3. La collita», p. 35. Eixam Edicions.

Qui no pot segar ha d'espigolar

2 fonts, 2008.
Quan es fa referència a la conformitat amb què han d'acceptar la seva situació aquelles persones o entitats que no poden optar a aconseguir el que només és a l'abast d'altres que tenen més poder. Quan els pagesos ja s'havien emportat les garbes de blat, hi havia qui passava pels camps segats i recollia espigues que havien quedat escampades per terra, on ja només quedava el rostoll (a Torroella també es diu rostei).
Lloc: Torroella de Montgrí.
Bassa Pasqual, Jaume (2015): Emporion Revista Digital, Núm. 98 (gener del 2015) «Proverbis, refranys i frases fetes - https://emporion.org/proverbis-refranys-i-frases-fetes-2/». Web.
Deien les quatre obvietat, frases fetes i jocs de paraules de sempre. Valdrà més lo mall que l'enclusa; tira, més val per a tu que per al veí; no en tindrem ni per torrar ametlles; però sí per panellets.
Lloc: Garrigues.
Revés i Revés, Ignasi (2008): Oli en un llum «Capítol VI. A les set ja és fosc», p. 89. Editorial Fonoll.

Qui no pot segar respigole

2 fonts, 2009.
Lloc: Nonasp (Matarranya).
L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. Q», p. 7. PDF.
Lloc: Nonasp.
Llop, Merche (2009): L'Eixam. La revista de l'Associació Amics de Nonasp, any 13, núm. 14 (juliol de 2009) «Refranys», p. 7. Associació Amics de Nonasp.

Qui no pot segar, espigole

2 fonts, 1984.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Centre d'Estudis de la Terra Alta (1984): Refranys de la Fatarella «Consells morals», p. 25. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Diversos autors (1985): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 9-10, p24-25 «Refranys de la Fatarella. Consells morals», p. 25. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Qui no pot sembrar, / espigola

2 fonts, 2000.
Garcia Molina, Rafael (2000): Almanac il·lustrat de Sant Vicent del Raspeig per a l'any 2000 «Juny 2000». Web.
Garcia Molina, Rafael (2010): Almanac il·lustrat del Bloc Nacionalista Valencià per a l'any 2010 «Juny 2010». Web.

Qui no sega, espigola

2 fonts, 2021.
Aquesta frase s'utilitza per indicar que un no pot obtenir tot allò que volia i s'ha de contentar amb menys o amb allò que és més fàcil d'obtenir.
Lloc: Cambrils.
Revista Cambrils.cat (2024): Revista Cambrils.cat «Dites - https://www.revistacambrils.cat/dites/pagina/1». Web.
Qui no sega espigola. 11-4-1884.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1552.jpg. Manuscrit.

El que espigola no sembra

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 57. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

El que no cull, espigole

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1778. Publicacions de la Universitat de València.

El que no pot collir, espigola

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 59. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

El que no pòt segar, espigola

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 82. Editorial Arte y Letras.

El qui no cull, espigole

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1778. Publicacions de la Universitat de València.

El qui no pot segar, espigola

1 font, 2010.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

El qui no pot sembrar, ha d'espigar

1 font, 1980.
Lloc: El Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Palacín, Lola (1980): Recull de refranys «L'agricultura», p. 4.

Lo qui no pot segar, espigola

1 font, 2018.
Quan arriba l'hora de la collita, la faena de segar és imprescindible, però no tothom hi està capacitat o en té la possibilitat. D'aquí que l'expressió […] haja passat també al llenguatge comú per referir-se al consol d'algú que s'ha de conformar amb alguna cosa de menys envergadura o importància quan, en realitat, hauria preferit assolir el premi gros.
Lloc: Aldover.
Castellà Espuny, Carles M. (2018): «Farnaques, jònecs i marfantes. La idiosincràsia de l'individu i del poble a través d'un recull de cultura popular» «2.1 El camp i els cultius», p. 71. Universitat Rovira i Virgili.

Quan no es pot collir, s'espigola

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 35. Editorial l'Esquer.

Quan no es pot segar, s'ha d'espigolar

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Quand on ne peut moissonner, il faut glaner.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Estalvi i malgastar / Économie et gaspillage», p. 274. Robert Morel Editeur.

Quan no se pot segar, se respigue

1 font, 1995.
Font: CO, BM, CL, CR, FE, FV, FX, G, M, MR, MS, N, PR, TA, TC, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «la voluntat i el poder», p. 72. Instituto de Estudios Turolenses.

Quan se pot pas segar cal espigolar

1 font, 2020.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «Q», p. 5. Manuscrit.

Quan se pot pas segar, cal espigolar

1 font, 2011.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. Q», p. 372. Web.

Quan u no pot collir, espigola

1 font, 2010.
Lloc: Tavernes de Valldigna (Safor).
Correu / Company Sancho, Vicent (2010). Correu electrònic.

Quand se pot pas segar / Cal aspigolar

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «Q», p. 28. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Qui ha segat que espigole

1 font, 1989.
O simplement fent menció d'altres aspectes. Així, anant a la marxeta, un bon rastre. Espigolar: collir les espigues que han quedat després de segar. Floc: Grapat de fils que envolten la panotxa. Palloc: Fulles de la panotxa de dacsa.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «II. Referències al món rural», p. 25. Autoedició.

Qui no cull espigola

1 font, 2021.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Altres dites que fan referència al temps i a les collites», p. 105. Pagès Editors.

Qui no es bò per segar, espigola

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. I.- Agricultura (Refranys pagesívols). L'Amo, Missatges, fèines», p. 277. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui no pod segá espigola

1 font, 1915.
Calendari agricul. De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble. Aforismes rurals - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/47/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui no pod sègar espigola

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Mas vale algo que nada.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Segar», p. 315.
Equivalent en llatí: Parvula ne spernas, nihilo vel recula praestat.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Segar», p. 315.

Qui no pod segar espigola

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Mas vale algo que nada.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 660. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Qui no pòd segar, espigola

1 font, 1916.
Sinònim: Qui no pot segar, espigola.
Casa Jorba (1916): Calendari de Catalunya corresponent a l'any de traspàs 1916 «Juny. Dia 11». Casa Jorba.

Qui no pot (o no es bo per) segar, espigola (o pot espigolar)

1 font, 1993.
Vol dir que qui no fa una feina en pot fer una altra que també doni profit (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2564 Segar», p. 346. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui no pot collir, «espalluga»

1 font, 1987.
Sinònim: Qui no pot collir, espigola.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 128. Editorial l'Esquer.

Qui no pot segá / espigola

1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Parèmies i aforismes sobre fenòmens atmosfèrics. Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/17/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui no pot segà espigola

1 font, 1915.
De: Moragas i Rodes, Fidel de (1917-18).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0075 «Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435140304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui no pot segá espigola

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Qui no pot segà, espigola

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. Q», p. 165. Impremta Querol, Tortosa.

Qui no pot segá, espigola

1 font, 1877.
Lloc: Mallorca.
Obrador i Bennàssar, Miquel (1877): Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes, 12, p458-460 «Just dues paraules», p. 460. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

Qui no pot segâ, espigole

1 font, 1983.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Espigolar», p. 31. El Llamp.

Qui no pòt segar espigola

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 15 de setembre de 1908, núm. 23», p. 88. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Qui no pót segar espigola

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Seté ramellet. Flors de recreo», p. 125. Imprempta de Carlos Latrobe.

Qui no pot segar espigole

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/71/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui no pot segar que espigole

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1821. Publicacions de la Universitat de València.

Qui no pot segar, «espigole»

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 93. Edicions Salòria.

Qui no pot segar, espiga

1 font, 1968.
Lloc: Ribagorça, Cat., occ.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Espigar», p. 269. Edicions Polígrafa.

Qui no pòt segar, espigola

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «Discurs-prolec», p. 75. Centre Excursionista de Catalunya.

Qui no pot segar, espigolar

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre oficis i feines». Web.

Qui no pot segar, respigole

1 font, 1999.
Lloc: Nonasp.
Rius, Mario (1999): L'Eixam. La revista de l'Associació Amics de Nonasp, núm. 4 (agost de 1999), p. 26 ««Literatura oral. Refranyer»». Associació Amics de Nonasp.

Qui no pot segar, rostolla

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 295. Editorial Antinea.

Qui no pot segar…, espigola

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Qui no pot veremar esgotima

1 font, 1968.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 19. Catalunya, «comtat gran»», p. 258. Editorial Pòrtic.

Qui no pot veremar, esbagota

1 font, 1926.
Vol dir que cadascú ha d'ajudar en allò que pot fer, encara que sigui un treball poc important.
Sinònim: Qui no pot segar, espigola.
Lloc: Camp de Tarr.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Esbagotar Refr». Editorial Moll.

Qui no sap segar, espigola

1 font, 1994.
Ve a dir que la gent s'ha de conformar amb el que disposen.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.

Qui s'ho ha segat que s'ho espigoli

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La responsabilitat», p. 108. Pagès Editors.

Qui s'ho ha sembrat que s'espigoli

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui s'ho haja segat, que espigole

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 294. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui se ho hacha segat, qu'espigole

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 243. Editorial Arte y Letras.

Qui sembra, espigola

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 702», p. 23. Columna Edicions.

Si no és bo per segar, espigola

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. S», p. 66. Consell de Mallorca.

Si no pots fer garba hauràs d'espigar

1 font, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys sobre el clima», p. 18. Pagès Editors.

Si no pots segar, espigola

1 font, 1903.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 159. Est. Tip. La Hormiga de Oro.