198 recurrències en 73 variants. Primera citació: 1736.
63 fonts, 1815.
Dícese del que se contenta con poco, más por necesidad que por virtud.
Equivalent en castellà: Cuando no tengo lomo, de todo como.
Lloc: País Valencià.
Espigolar: recollir les espigues que quedaven al camp després de segar.
Lloc: Empordà.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Hi ha 125 proverbis del recull de Ros que figuren al DCCL, sense procedir de Carles i Amat ni de Burguera, la qual cosa posa de manifest que el llibre de Ros és la font paremiogràfica principal del DCCL.
Font: Fèlix Amat, Diccionario catalán-castellano-latino, 2 vols., publicat per Josep Belvitges, Joaquim Esteve i Antoni Juglà, Barcelona: Imp. de Tecla Pla, 1803-1805.
Se aplica al ambiciòs que no podent conseguir mòlt no déixa de péndrer lo que li donan.
Equivalent en castellà: Cuando no tengo solomo, de todo como.
Se aplica als ques contentan ab lo licit mes per necessitat que per virtut.
Equivalent en castellà: Quien mas no puede, con su mujer se acuesta.
Expressió emprada per a indicar que, quan hom no pot obtenir tot allò que voldria, s'ha d'acontentar amb més poc o amb allò que és més fàcil d'obtenir.
Equivalent en castellà: A falta de pan, buenas son tortas.
Sinònim: Qui no pot llaurar amb bous, ha de llaurar amb vaques | Qui no té tall, rosega els ossos.
Equivalent en castellà: A falta de pan, buenas son tortas.
Sinònim: De mal pagador, gra o palla | Per talent de menjar dàtils, xucla el pinyol | L'ase, per fam, menja l'agram | Qui no en sap més, amb sa mare es gita i no peca.
Espigolar és collir d'una en una les espigues que han quedat al camp després de segar. Normalment és feina encomanada a les dones (Ja a la Bíblia, Ruth és la primera espigoladora coneguda).
Segar.
Equivalent en italià: Meglio poco che nulla.
Expressió usada per a indicar que, quan un no pot obtenir allò que voldria, s'ha d'acontentar amb més poc o amb allò que és més fàcil d'obtenir.
Espigolar = retriar, rebuscar. Qui no té capacitat o possibilitat de fer grans coses, ha d'acontentarse amb les sobres dels altres.
Sinònim: Connex: Qui no té era ni trull, pel juliol es treu un ull.
Lloc: Catalunya del Nord.
À Pego, espelluca.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Es conformar amb menys.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Lloc: Montsià - Baix Ebre.
Sinònim: Veg. A falta de pa, bones són coques.
Lloc: Vilafranca (Mallorca).
Si no es poden aconseguir grans beneficis, un s'ha de conformar amb petits guanys.
Lloc: Eivissa.
Sinònim: Veg. tb. 987.
Equivalent en castellà: A falta de pan, buenas son tortas | Quien no puede hacer lo que quiere, haga lo que puede | Si no puedes lo que quieres, quiere lo que puedes.
Quan no es pot haver el principal, un s'ha d'acontentar amb el secundari.
Acontentar-se del que la sort dóna.
Segons aquell comú ditxo, qui no pot segar, espigola, o bé també l'altre d'home pobre, ple de traces.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Aquell ditxo català: qui no pot segar, espigola.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Segons aquell ditxo corrent català de: qui no pot segar, espigola.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
De: Ros - Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Qui no pot aconseguir una cosa millor, s'acontenta amb el que té.
Lloc: Amposta.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sinònim: Qui no pot collir, espigola.
Lloc: País Valencià.
Expressió de general coneixença i aplicació a tots aquells casos en què un s'ha d'acontentar amb lo secundari no podent haver lo principal.
Espigolar se'n diu, a l'arreplega de les espigues caigudes als segadors mentre realitzaven la tasca, o els fruits que han quedat al camp després de feta la col·lecta general.
Lloc: Ribera.
'Espigolar' és 'collir les espigolalles', és a dir, 'arreplegar les espigues que han quedat als camps un cop segats'. Les ordinacions medievals de les ciutats determinaven amb exactitud l'exercici d'un dret quasi sagrat i que encara és vigent, perquè espigolar és la gran oportunitat alimentària dels pobres.
De: Amades, Joan.
Font: La divinitat del pa.
Nota 3. Després de segar es recullen les espines que han quedat, l'una aquí, l'altra allà.
Lloc: Roquetes i Tortosa (Baix Ebre).
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
26 fonts, 1815.
O simplement fent menció d'altres aspectes. Així, anant a la marxeta, n bon rastre.
Lloc: Alcoi.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Sinònim: Qui no té tall rosega els ossos.
Está tan arrelat el mal costum de no aprofitar els petits guanys, que l'aforística el combat de mil maneres diferents.
Equivalent en castellà: Mas vale algo que nada.
Quan algú no pot obtenir allò que voldria, s'ha d'acontentar amb més poc o amb allò que és més fàcil d'obtenir. Prové del fet d'espigolar, una feina que es feia després de la sega i que consistia a arreplegar les espigues que havien quedat al tros. Era una feina que normalment feien les dones i la canalla, i el blat que en treien el donaven a l'aviram. Ara bé, en algunes contrades era costum que espigolés tothom, cosa que la gent pobra aprofitava per a acabuir una mica de blat i poder menjar pa.
Sinònim: Qui no pot llaurar amb bous, ha de llaurar amb vaques.
Lloc: Terres de Ponent.
Expressió emprada per indicar que quan un no pot obtenir el que voldria s'ha d'acontentar amb més poc o amb allò que és més fàcil d'obtenir.
Lloc: Cerdanya.
Un jove. De: Balcells Mariné, Salvador (1917-18).
Lloc: Prades (Tarragona).
De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Lloc: La Bisbal, Vendrell, Borges Blanques, Sort.
De: Josep Vallespí, recollit al 2008.
Lloc: El Pinell de Brai (Terra Alta).
Testimoniat per Verdaguer, 'Roser de tot l'any'
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Segons aquell refrà tan sabut: qui no pot segar espigola.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Qui no pot segar. 6-9-1893.
Font: Calendari dels pagesos.
Equivalent en castellà: Quien mas no puede con su muger se acuesta.
Lloc: Selva.
Expressió de general coneixença i aplicació a tots aquells casos en què un s'ha de contentar amb el secundari, no podent haver el principal.