Qui no pot segar, espigola

170 recurrències en 66 variants. Primera citació: 1736.

Qui no pot segar, espigola

61 fonts, 1815.
Dícese del que se contenta con poco, más por necesidad que por virtud.
Equivalent en castellà: Cuando no tengo lomo, de todo como.
Lloc: País Valencià.
Hi ha 125 proverbis del recull de Ros que figuren al DCCL, sense procedir de Carles i Amat ni de Burguera, la qual cosa posa de manifest que el llibre de Ros és la font paremiogràfica principal del DCCL.
Font: Fèlix Amat, Diccionario catalán-castellano-latino, 2 vols., publicat per Josep Belvitges, Joaquim Esteve i Antoni Juglà, Barcelona: Imp. de Tecla Pla, 1803-1805.
Se aplica al ambiciòs que no podent conseguir mòlt no déixa de péndrer lo que li donan.
Equivalent en castellà: Cuando no tengo solomo, de todo como.
Se aplica als ques contentan ab lo licit mes per necessitat que per virtut.
Equivalent en castellà: Quien mas no puede, con su mujer se acuesta.
Expressió emprada per a indicar que, quan hom no pot obtenir tot allò que voldria, s'ha d'acontentar amb més poc o amb allò que és més fàcil d'obtenir.
Equivalent en castellà: A falta de pan, buenas son tortas.
Sinònim: Qui no pot llaurar amb bous, ha de llaurar amb vaques | Qui no té tall, rosega els ossos.
Equivalent en castellà: A falta de pan, buenas son tortas.
Sinònim: De mal pagador, gra o palla | Per talent de menjar dàtils, xucla el pinyol | L'ase, per fam, menja l'agram | Qui no en sap més, amb sa mare es gita i no peca.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Espigolar és collir d'una en una les espigues que han quedat al camp després de segar. Normalment és feina encomanada a les dones (Ja a la Bíblia, Ruth és la primera espigoladora coneguda).
Segar.
Equivalent en italià: Meglio poco che nulla.
Lloc: Mallorca.
Lloc: Mallorca.
Expressió usada per a indicar que, quan un no pot obtenir allò que voldria, s'ha d'acontentar amb més poc o amb allò que és més fàcil d'obtenir.
Espigolar = retriar, rebuscar. Qui no té capacitat o possibilitat de fer grans coses, ha d'acontentarse amb les sobres dels altres.
Sinònim: Connex: Qui no té era ni trull, pel juliol es treu un ull.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 362. Web.
Lloc: Catalunya del Nord.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 21. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
À Pego, espelluca.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 45. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 21. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 21. Editorial l'Esquer.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Lloc: Lleida (Segrià).
Lloc: Lleida (Segrià).
Es conformar amb menys.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Societat i vida». Web.
Lloc: Vilaplana.
Lloc: Girona (Gironès).
Lloc: Urgell.
Sinònim: Veg. A falta de pa, bones són coques.
Lloc: Vilafranca (Mallorca).
Si no es poden aconseguir grans beneficis, un s'ha de conformar amb petits guanys.
Lloc: Eivissa.
Sinònim: Veg. tb. 987.
Equivalent en castellà: A falta de pan, buenas son tortas | Quien no puede hacer lo que quiere, haga lo que puede | Si no puedes lo que quieres, quiere lo que puedes.
Quan no es pot haver el principal, un s'ha d'acontentar amb el secundari.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 381. Edicions 62.
Acontentar-se del que la sort dóna.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del pagès», p. 16. Web.
Segons aquell comú ditxo, qui no pot segar, espigola, o bé també l'altre d'home pobre, ple de traces.
Lloc: Barcelona.
Lloc: Barcelona.
Lloc: Barcelona.
Aquell ditxo català: qui no pot segar, espigola.
Lloc: Barcelona.
Segons aquell ditxo corrent català de: qui no pot segar, espigola.
Lloc: Barcelona.
Haver-s'hi de resignar.
De: Ros - Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 289. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
De: Ros, Carles.
Ros, Carles (2009): L'Estel «Qui bé s'està no·s moga... Adagis 270 anys després (V)», p. 18. Revista L'Estel.
Lloc: Penedès.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sinònim: Qui no pot collir, espigola.
Lloc: País Valencià.
Expressió de general coneixença i aplicació a tots aquells casos en què un s'ha d'acontentar amb lo secundari no podent haver lo principal.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Abans de la recol·lecció», p. 170. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Ribera.
Espigolar se'n diu, a l'arreplega de les espigues caigudes als segadors mentre realitzaven la tasca, o els fruits que han quedat al camp després de feta la col·lecta general.
Lloc: Ribera.
'Espigolar' és 'collir les espigolalles', és a dir, 'arreplegar les espigues que han quedat als camps un cop segats'. Les ordinacions medievals de les ciutats determinaven amb exactitud l'exercici d'un dret quasi sagrat i que encara és vigent, perquè espigolar és la gran oportunitat alimentària dels pobres.
V. Pagador. Talent.
De: Amades, Joan.
Font: La divinitat del pa.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA) núm. 14 «Recull de Refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 14, p15-16 «Recull de refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Qui no pot segar espigola

22 fonts, 1815.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Sinònim: Qui no té tall rosega els ossos.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 22. Editorial Virgili & Pages.
Lloc: Mallorca.
Está tan arrelat el mal costum de no aprofitar els petits guanys, que l'aforística el combat de mil maneres diferents.
Cavalleria i Collell, Domènec (1928): Catalunya Social, any VIII, núm. 352 (25 de febrer de 1928), p. 138-139 «Aforística sobre l'estalvi», p. 138. Revista Catalunya Social.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Paciència i conformisme», p. 177. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Equivalent en castellà: Mas vale algo que nada.
Quan algú no pot obtenir allò que voldria, s'ha d'acontentar amb més poc o amb allò que és més fàcil d'obtenir. Prové del fet d'espigolar, una feina que es feia després de la sega i que consistia a arreplegar les espigues que havien quedat al tros. Era una feina que normalment feien les dones i la canalla, i el blat que en treien el donaven a l'aviram. Ara bé, en algunes contrades era costum que espigolés tothom, cosa que la gent pobra aprofitava per a acabuir una mica de blat i poder menjar pa.
Sinònim: Qui no pot llaurar amb bous, ha de llaurar amb vaques.
Lloc: Terres de Ponent.
Lloc: Artà.
Expressió emprada per indicar que quan un no pot obtenir el que voldria s'ha d'acontentar amb més poc o amb allò que és més fàcil d'obtenir.
Lloc: Cerdanya.
Un jove. De: Balcells Mariné, Salvador (1917-18).
Lloc: Prades (Tarragona).
De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Testimoniat per Verdaguer, 'Roser de tot l'any'
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.
Segons aquell refrà tan sabut: qui no pot segar espigola.
Lloc: Barcelona.
Qui no pot segar. 6-9-1893.
Font: Calendari dels pagesos.
Equivalent en castellà: Quien mas no puede con su muger se acuesta.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «S», p. 46. Manuscrit.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Quarta tongada. Segar», p. 903. Editorial Selecta-Catalonia.
Expressió de general coneixença i aplicació a tots aquells casos en què un s'ha de contentar amb el secundari, no podent haver el principal.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 65. Web.

Qui no pot sembrar, espigola

4 fonts, 1736.
Hi ha 125 proverbis del recull de Ros que figuren al DCCL, sense procedir de Carles i Amat ni de Burguera, la qual cosa posa de manifest que el llibre de Ros és la font paremiogràfica principal del DCCL.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
Sinònim: Qui no pot segar, espigola.
Lloc: Alt Pirineu.

El qui no sembra, espigola

3 fonts, 2007.
Qui no s'esforça, no pot esperar cap recompensa, o s'haurà d'acontentar amb les sobres dels altres.
Sinònim: Similar: Qui no pot sembrar, espigola || Contrari: Qui bé sembra, bé cull.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 255. Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

Qui no és bo per segar espigola

3 fonts, 1951.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Cadascú a la feina que sap fer.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 381. Edicions 62.

Qui no és bo per segar, espigola

3 fonts, 1984.
Qui no té manyes o intel·ligència per a fer una cosa, s'ha de conformar en fer d'aprenent.
Sinònim: Qui no pot segar, espigola.
Lloc: Mallorca.
Si un no pot obtenir lo que vol, que se contenti amb lo que té.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Agricultura. Feines», p. 149. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui s'ho ha sembrat que s'ho espigoli

3 fonts, 1992.
Espigolar és collir d'una en una les espigues que han quedat al camp després de segar. Normalment és feina encomanada a les dones (Ja a la Bíblia, Ruth és la primera espigoladora coneguda).
Són expressions que han confegit altres parlants de la mateixa llengua fa segles, que reflecteixen les seves experiències diàries, que ens han estat transmeses generalment per tradició oral.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 381. Edicions 62.

El que no cull, espigola

2 fonts, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 19. Anubar Ediciones.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 129. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El que no pot segar, espigola

2 fonts, 1989.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys sobre agricultura». Web.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 130. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El que no pot sembrar, espigola

2 fonts, 2011.
Retria del que ha quedat en el bancal després de la collita.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 250. Web.

El qui s'ho ha segat, que s'ho espigole

2 fonts, 1980.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Dites ocasionals, exageracions, simplificacions...», p. 149. Editorial l'Esquer.
Lloc: Ribera.

Lo que no pot segar, espigola

2 fonts, 2016.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Lloc: Terres de l'Ebre.

Quan no es pot segar, s'espigola

2 fonts, 1980.
Mots de patxanga.
Lloc: Xàtiva (Costera).
Alietes el del Corralot (2009): El Penjoll «Mots de patxanga (V): Sentències». Web.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 18. Anubar Ediciones.

Qui no pot collir, espigola

2 fonts, 1987.
Sinònim: Qui no pot collir, 'espalluga'
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 128. Editorial l'Esquer.
Sinònim: Qui no pot segar, espigola.
Lloc: País Valencià.

Qui no pot segar, espigole

2 fonts, 1984.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Centre d'Estudis de la Terra Alta (1984): Refranys de la Fatarella «Consells morals», p. 25. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Diversos autors (1985): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 9-10, p24-25 «Refranys de la Fatarella. Consells morals», p. 25. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Qui no pot segar, ha d'espigolar

2 fonts, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Lloc: Garrigues.

Qui no pot sembrar, / espigola

2 fonts, 2000.
Garcia Molina, Rafael (2000): Almanac il·lustrat de Sant Vicent del Raspeig per a l'any 2000 «Juny 2000». Web.
Garcia Molina, Rafael (2010): Almanac il·lustrat del Bloc Nacionalista Valencià per a l'any 2010 «Juny 2010». Web.

El que espigola no sembra

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.

El que no cull, espigole

1 font, 2017.

El que no pot collir, espigola

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.

El que no pòt segar, espigola

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 82. Editorial Arte y Letras.

El qui no cull, espigole

1 font, 2017.

El qui no pot segar, espigola

1 font, 2010.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

El qui no pot sembrar, ha d'espigar

1 font, 1980.
Lloc: El Pont de Suert (Alta Ribagorça).

Quan no es pot collir, s'espigola

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 35. Editorial l'Esquer.

Quan no es pot segar, s'ha d'espigolar

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Quand on ne peut moissonner, il faut glaner.
Lloc: Catalunya del Nord.

Quan no se pot segar, se respigue

1 font, 1995.
Font: CO, BM, CL, CR, FE, FV, FX, G, M, MR, MS, N, PR, TA, TC, VR.

Quan se pot pas segar cal espigolar

1 font, 2020.
Lloc: Rosselló.

Quan se pot pas segar, cal espigolar

1 font, 2011.
Lloc: Rosselló.

Quan u no pot collir, espigola

1 font, 2010.
Lloc: Tavernes de Valldigna (Safor).
Correu / Company Sancho, Vicent (2010). Correu electrònic.

Quand se pot pas segar / Cal aspigolar

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.

Qui no cull espigola

1 font, 2021.
Lloc: Artesa de Lleida.

Qui no cull, espigola

1 font, 2021.
Lloc: Artesa de Lleida.

Qui no es bò per segar, espigola

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. I.- Agricultura (Refranys pagesívols). L'Amo, Missatges, fèines», p. 277. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui no pod segá espigola

1 font, 1915.
Calendari agricul. De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.

Qui no pod sègar espigola

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Mas vale algo que nada.
Equivalent en llatí: Parvula ne spernas, nihilo vel recula praestat.

Qui no pod segar espigola

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Mas vale algo que nada.

Qui no pòd segar, espigola

1 font, 1916.
Sinònim: Qui no pot segar, espigola.

Qui no pot (o no es bo per) segar, espigola (o pot espigolar)

1 font, 1993.
Vol dir que qui no fa una feina en pot fer una altra que també doni profit (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2564 Segar», p. 346. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui no pot segá / espigola

1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.

Qui no pot segà espigola

1 font, 1915.
De: Moragas i Rodes, Fidel de (1917-18).
Lloc: Valls.

Qui no pot segá espigola

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Qui no pot segà, espigola

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Qui no pot segá, espigola

1 font, 1877.
Lloc: Mallorca.
Obrador i Bennàssar, Miquel (1877): Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes, 12, p458-460 «Just dues paraules», p. 460. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

Qui no pot segâ, espigole

1 font, 1983.
Lloc: Matarranya.

Qui no pót segar espigola

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.

Qui no pot segar espigole

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.

Qui no pot segar ha d'espigolar

1 font, 2008.
Deien les quatre obvietat, frases fetes i jocs de paraules de sempre. Valdrà més lo mall que l'enclusa; tira, més val per a tu que per al veí; no en tindrem ni per torrar ametlles; però sí per panellets.
Lloc: Garrigues.
Revés i Revés, Ignasi (2008): Oli en un llum «Capítol VI. A les set ja és fosc», p. 89. Editorial Fonoll.

Qui no pot segar que espigole

1 font, 2017.

Qui no pot segar respigole

1 font, 2009.
Lloc: Nonasp (Matarranya).
L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. Q», p. 7. PDF.

Qui no pot segar, 'espigole'

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).

Qui no pòt segar, espigola

1 font, 1900.

Qui no pot segar, espigolar

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre oficis i feines». Web.

Qui no pot segar..., espigola

1 font, 2017.

Qui no pot veremar esgotima

1 font, 1968.

Qui no sap segar, espigola

1 font, 1994.
Ve a dir que la gent s'ha de conformar amb el que disposen.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

Qui no sega, espigola

1 font, 2021.
Qui no sega espigola. 11-4-1884.
Font: Calendari dels pagesos.

Qui s'ho ha segat que s'ho espigoli

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La responsabilitat», p. 108. Pagès Editors.

Qui s'ho ha segat, que s'ho espigoli

1 font, 1992.
Sinònim: Qui menja la carn, que rosegui els ossos | Qui ha fet el cogombre, que el tregui a l'ombra.

Qui s'ho ha sembrat que s'espigoli

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui s'ho haja segat, que espigole

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 294. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui se ho hacha segat, qu'espigole

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 243. Editorial Arte y Letras.

Qui sembra, espigola

1 font, 1992.

Si no és bo per segar, espigola

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.

Si no pots fer garba hauràs d'espigar

1 font, 1992.
Lloc: Val d'Aran.

Si no pots segar, espigola

1 font, 1903.