Lloc: Roquetes (Baix Ebre).
A.R.C. (1988): Roquetes. Revista mensual d'informació local, núm. 39, gener 1988 «Refranys recollits de llavis del nostre poble. De l'any», p. 26. Revista Roquetes.
Any de neu, any de Déu
335 recurrències en 68 variants. Primera citació: 1803.
Any de neu, any de Déu
114 fonts, 1811.
Lloc: Roquetes (Baix Ebre).
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Lloc: Terra Alta.
Lloc: Terra Alta.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Vol dir que l'any de nevades és un bon any per al camp.
El poble sent per la neu un cert respecte i una certa admiració; se la té per molt benefactora dels conreus perquè assaona molt la terra i mata tots els gèrmens i larves d'insectes perniciosos als vegetals, i produeix bon servei a l'agricultura.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Expressa la creença vulgar que l'any abundant de neu la collita serà bona.
Lloc: Illes Balears.
Sinònim: Any de neu, any de blat.
Lloc: Val d'Aran.
Lloc: Garrigues.
Lloc: Amposta.
Refranys sobre la neu.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Resa un vell refrany català.
Lloc: Bellvís.
Dita tradicional de l'agricultura que vaticina que l'any en què ha nevat portarà una bona collita.
Un any de nevades sol portar bones collites.
Un any abundant de neu portarà una bona collita.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Moltes són les dites que enalteixen la neu.
Equivalent en castellà: Año de nieve, año de bienes.
Moltes són les dites que enalteixen la neu.
Equivalent en francès: Année de neige, année de bon grain.
Moltes són les dites que enalteixen la neu.
Equivalent en italià: Anno de nivi, annu di beni.
Moltes són les dites que enalteixen la neu.
Equivalent en portuguès: Anno nevoso, anno fermoso.
Sempre hi ha algú que respon: "A ço teu, pro no a ço meu". Ço: expressa la propietat, l'argenda. S'emprea, o bé seguit de preposició ('Ço de la Roieta'), o bé d'un possessiu ('Ço vostre').
Lloc: Pallars.
Lloc: Artesa de Lleida.
Lloc: Paüls (Baix Ebre).
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bines.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Lloc: Artà.
Lloc: El Pont de Vilomara i Rocafort.
Lloc: Avià, Gironella, Casserres, Olvan, Cercs, la Nou, Gisclareny, Berga, la Pobla de Lillet, Vallcebre, Montmajor, la Quar, Puig-reig, Viver i Serrateix.
Lloc: Eivissa.
Lloc: Alt Pirineu.
Lloc: Mallorca.
Lloc: Mallorca.
El pagès considera la neu molt bona per al camp. Si les precipitacions de neu es produeixen al bell mig de l'hivern, hi haurà bona collita a l'estiu.
Sinònim: Any de neu, any de bé de Déu.
L'any nevador li dóna més saó a la terra que l'any plovedor i, a més a més, l'estova.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Lloc: Albal (Horta).
La neu és molt beneficiosa, perquè mata tot el cuc dels arbres i de les plantes.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Lloc: Batea (Terra Alta).
Lloc: Alcalalí (Marina).
Que la neu es bona per al camp).
Lloc: Tortosa.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Lloc: Vilaplana.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Lloc: Montsià - Baix Ebre.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Font: ME, FV, FX, TC.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Del Xato, mariner de Torredembarra.
Lloc: Urgell.
Lloc: El Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Lloc: El Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Lloc: Terres de l'Ebre.
Les nevades, quan toquen, són molt profitoses per al camp.
Sinònim: Any gelat, any de blat.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Lloc: Baix Ebre - Barcelona.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Mallorca.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Lloc: Sarrià (Barcelona).
Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).
Quan hi ha una nevada, la collita sol ser bona.
Lloc: Eivissa.
La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.
Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu.
La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.
Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu.
Equivalent en anglès: A snow year, a rich year.
La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.
Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.
Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu.
Equivalent en castellà: De granizo y hielo, año de duelo.
La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.
Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu.
Equivalent en francès: Année de gelée, année de blé.
La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.
Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu.
Equivalent en francès: Année neigeuse, année fructueuse [o plantureuse].
Expressa la creença vulgar que l'any abundant de neu la collita serà bona (D.).
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Any de neu, bona anyada.
Lloc: Menorca.
Lloc: Tortosa.
Segons aquell refrà català any de neu, any de Déu.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Any de neu, any de Déu.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Vinaròs.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Èpoques concretes.
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Com a segon característica dels refranys tenim les assonàncies, que són el seu document d'identitat, el seu segell de procedència, la seua melodia.
Lloc: País Valencià.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Lloc: S'Arenal.
Lloc: Penedès.
La neu va bé per les collites. L'any que neva, és any de bona collita.
Lloc: Maspujols.
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en anglès: A snow year, a rich year. [S&C: 120].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Proverbi que posa de relleu el valor ecològic de la neu. Núñez diu (citat a Farnés: A, 1663) que la raò és perquè la neu empapa la terra, tan de dalt com de baix, la qual cosa no fa la pluja, com va dir Teofraste. La nieve suele ser muy beneficiosa para la agricultura. Humedece la tierra y le conserva durante mucho tiempo la humedad, y, además, las grandes nevadas suponen una gran reserva de agua.
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes. [F: I, 1663] - [P: II, 4976] - [S&C: 120].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de mieses. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en castellà: Año de nieves,/ año de bienes;/ de granizo y hielo,/ año de duelo. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en castellà: Cuando Guara tiene capa/ y Moncayo chapirón,/ buen año para Castilla/ y mejor para Aragón. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en francès: Hiver froid, bonne moisson. [S&C: 120].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en francès: Qui locuples nivibus, locuplesfrigubus annus. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en llatí: Brumalis hiems uberiores segetes parat. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en llatí: Culmina dum nivibus densis Aragonia velut,/ Castellae uber, Celtiberisque feracior annus. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en llatí: Frigora qui patitur, laetatur messibus annus. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en llatí: Quae nivibus candent, flavescuat messibus arva. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, pertot toqui menos lo meu. [F: I, 1663] | Any de neveretes, any de gavelletes. [F: I, 1663] | Any de neu, any de blat. [F: I, 1663].
Equivalent en castellà: Cuando nieva por enero, no hay año fullero. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sinònim: Any de rosada, any de forment. [F: I, 1663] | Any sec, any fred. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu. [S&C: 120] | Anyada nevosa, anyada abundosa. [S&C: 120] |.
Equivalent en castellà: Año de heladas, año de parvas. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Abundància.
Conseqüència.
Font: [F: A, 1663].
Oportunitat.
Font: [F: A, 1663].
Utilitat / Inutilitat (Benefici / Profit).
Font: [F: A, 1663].
Lloc: Alcanar.
Lloc: Els Ports.
Lloc: Urgell.
La humitat atenua el fred.
Refranys sobre la neu.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Lloc: Sant Jaume d'Enveja (Montsià).
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Lloc: Ulldecona.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Lloc: Aldover (Baix Ebre).
El refrany popular Any de neu, any de Déu es compleix sempre a la muntanya.
La temàtica dels adagis de gener està centrada en els mateixos temes del fred i el temps.
Lloc: Ripollès.
Any de neu, any de bé de Déu
28 fonts, 1910.
Lloc: Garrigues.
Moltes són les dites que enalteixen la neu.
Que la neu és aigua i l'aigua dur tota meva de bens, fruites, i altres fruits del camp. És una variant de la que ja teniu a la vostra llista.
Lloc: Cassà de la Selva.
Lloc: Artesa de Lleida.
Lloc: Campredó (Tortosa).
Lloc: Conflent, Vallespir.
Lloc: Llofriu.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Sinònim: Any gelat, any de blat / any de gelades, any d'arades.
Lloc: Llofriu.
El pagès considera la neu molt bona per al camp. Si les precipitacions de neu es produeixen al bell mig de l'hivern, hi haurà bona collita a l'estiu.
Sinònim: Any de neu, any de Déu.
De: Estevania Montagut, 56 anys, recollit al 1996.
Lloc: El Pinell de Brai (Terra Alta).
Lloc: Baix Empordà.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Lloc: Corçà, Gualta, Matajudaica, Sant Sadurní de l'Heura, la Tallada d'Empordà i Vall-llobrega.
Lloc: Girona (Gironès).
Sinònim: Any de neu, any de Déu | Veg. tb. 490.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Neu a l'hivern, bona collita a l'estiu.
Equivalent en francès: Année de neige, année d'abondance.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Lloc: Ribera.
Lloc: Rosselló.
Lloc: Calella.
Lloc: Catalunya del Nord.
De: Gaillarde, B.
Lloc: Conflent i Vallespir.
Lloc: Rosselló.
Any de neu, any de Deu
16 fonts, 1831.
Lloc: País Valencià.
Sinònim: Any de neu, any de Déu.
Lloc: País Valencià.
3. De base lexico-semantica. Anafora o repeticio (començar diverses oracions o expressions en la mateixa paraula).
Lloc: País Valencià.
Lloc: Blanes (Selva).
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Refran que dona 'ça entendre que en l'any que neva molt, solen ser abundants las cullites.
Els monosíl·labs són nombrosos i, sovint, únics components del refrany.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Calendari agricul. De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
De: Valors i Albors, Antoni (1917-18).
Lloc: Alcoy i contorn.
A proposit de una nevada. Lo benefici de la nevada, a l'Agricultura. Tothom. De: Capdevila, Sanç (1916-17).
Sinònim: Any gelat, any de blat.
Lloc: Sant Martí de Maldà (Lleida).
A proposit d'una nevada. Lo benefici de las nevadas, a l'Agricultura. De: Capdevila, Sanç.
Sinònim: Any gelat, any de blat.
Lloc: Sant Martí de Maldà.
Lloc: Eivissa.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Lloc: València (Horta).
Lloc: Bages.
Lloc: Lleida (Segrià).
Any de neu. 27-3-1861.
Font: Calendari dels pagesos.
Any de neu. 1-3-1875.
Font: Calendari dels pagesos.
Any de neu. 14-1-1876.
Font: Calendari dels pagesos.
Any de neu. 27-6-1877.
Font: Calendari dels pagesos.
Any de neu. 9-11-1883.
Font: Calendari dels pagesos.
Any de neu. 24-1-1910 / 18-5-1911.
Font: Calendari dels pagesos.
Any de neu. 28-8-1913.
Font: Calendari dels pagesos.
Any de neu. 17-5-1915 / 5-8-1917 / 6-2-1919 / 27-1-1921 / 6-1-1923.
Font: Calendari dels pagesos.
Lloc: Ferreries (Tortosa).
Any de neu any de Deu
9 fonts, 1883.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
Lloc: Manresa.
Un pagés. De: Balcells Mariné, Salvador (1917-18).
Lloc: Prades (Tarragona).
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Lloc: Menorca.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Any de neu. 9-4-1903 / 20-4-1904.
Font: Calendari dels pagesos.
Lloc: Selva.
Any de neu / any de Déu
5 fonts, 1989.
De: Alumnes de 8è del Col·legi Públic Gil Cristià.
Lloc: La Selva del Camp.
Font: La Selva popular i tradicional: refranys, endevinalles, cançons del tió, remeis, oracions remeieres. (Sant Jordi, 1981).
Lloc: Mallorca.
Equivalent en castellà: Año de nieves / año de bienes.
Lloc: Mallorca.
Equivalent en italià: Anno di neve / anno di bene.
Lloc: Mallorca.
De: Miralpeix, Jaume.
Lloc: Taradell.
Font: Dites casolanes i rodolins, dins «Revista dels Tonis» (Taradell, 2006).
Lloc: Balsareny (Bages).
Any de neu any de Déu
5 fonts, 1985.
Lloc: Illes Balears.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Baix Gaià.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. Es una mención religiosa, da a entender que los años de abundantes nieves son años beneficiosos, años divinos. De: Bonafé, Morte.
Lloc: Mallorca.
Any de neu, / any de Déu
5 fonts, 1930.
Relacionats amb els conreus agrícoles hi ha els següents proverbis.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Quan neva a l'hivern hi han bones collites.
Sinònim: Any de neu, / any de bé de Déu.
Lloc: Cat., Bal., Val.
Això fa que les neus no espantin.
Any de neus any de déus
4 fonts, 1999.
Lloc: Almacelles (Segrià) - Barcelona.
Lloc: Tarragona (Tarragonès).
Any de nèu any de Dèu
3 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: Año de nieves año de bienes.
Equivalent en castellà: Año de nieves año de bienes.
Sinònim: V. Any.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Equivalent en llatí: Quae nivibus candent, flavescunt messibus arva.
Any de neu, / any de bé de Déu
3 fonts, 1969.
El desglaç origina aigua en abundància.
Lloc: Empordà.
Quan neva a l'hivern hi han bones collites.
Sinònim: Any de neu, / any de Déu.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols.
Equivalent en francès: An de neige, / an de richesse.
Lloc: Catalunya del Nord.
Any de neu, any de béns
3 fonts, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aquesta dita recull la creença que l'any de força neu la collita serà abundant. Probablement té relació amb el fet que la neu, quan es desfà, es converteix en aigua.
Lloc: La Garriga.
Lloc: Tivissa (la Ribera d'Ebre).
Any de neu, any de Déu, però que no toqui res meu
3 fonts, 1999.
Any de neu / any de Deu
2 fonts, 1888.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Equivalent en castellà: Año de nieves, / año de bienes.
Equivalent en castellà: Año de nieves, / año de mieses.
Sinònim: Any de neu / any de Deu. / Pel vostre tros, / no pel meu.
Lloc: Ciutadilla (Tarragona).
Any de nèu any de Déu
2 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: Año de nieves año de bienes.
Equivalent en llatí: Quae nivibus candent, flavescunt niessibus arva.
Ref. que dòna á enténdrer que en lo any que nèva mòlt sol ser abundant la cullita.
Equivalent en castellà: Año de nieves año de bienes.
Ref. que dòna á enténdrer que en lo any que nèva mòlt sol ser abundant la cullita.
Equivalent en francès: Niege sans gelée, annonce bonne levée.
Ref. que dòna á enténdrer que en lo any que nèva mòlt sol ser abundant la cullita.
Equivalent en italià: Sotto acqua fame, sotto neve pane.
Ref. que dòna á enténdrer que en lo any que nèva mòlt sol ser abundant la cullita.
Equivalent en llatí: Dulces satis nives.
Any de neu, / any de Deu
2 fonts, 1915.
Lloc: Menorca.
Sens comentari. De: Camps i Mercadal, Francesc (Francesc d'Albranca) (1915).
Lloc: Menorca.
Any de neu, any de bé de déu
2 fonts, 2010.
Lloc: Artesa de Lleida.
Lloc: Girona (Gironès).
Any de neu, any de bé de Deu
2 fonts, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Lloc: Rosselló.
Any de neu, any de Déu. / any de béns
2 fonts, 1993.
El desglaçament de la primavera convertirà la neu d'avui en l'agua de ríus i manantials demà.
Lloc: Quart.
Any de neu, anys de Déu
2 fonts, 2018.
Any de neus any de deus
2 fonts, 2008.
Any de neus, any de bens
2 fonts, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Lloc: Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Any de neus, any de Déus
2 fonts, 2010.
Quan la neu es fon assaona la terra i per tant els anys amb hiverns que neva les collites són bones.
Lloc: Arenys de Munt (Maresme).
Lloc: Arenys de Munt (Maresme).
Temps de neu, temps de bé de Déu
2 fonts, 1992.
Sinònim: Any de neu, any de Déu.
Les nevades beneficien els conreus.
Añ de nèu, añ de Déu
1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Any de Dèu, any de neu
1 font, 1922.
(Invers).
Lloc: Tivissa.
Any de Déu, any de neu
1 font, 1990.
Any de Déu, bé de Déu
1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Any de neu / any de be de Deu, / any de blat / i any de degoters pels teulats
1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Any de neu / any de bededeu
1 font, 1979.
Si al començament de l'any neva, la resta de l'any serà beneficiós.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Any de neu / Any de Deu
1 font, 1915.
De: Montanyà, Josep (1917-18).
Lloc: Cornet (Sallent).
Any de neu allargades, any de poques garbes
1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Any de neu any bé de Déu
1 font, 2006.
Any de neu any de be de Deu
1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Any de neu any de bé de Déu
1 font, 2010.
Lloc: Colliure (Catalunya Nord).
Any de neu any de be de deu
1 font, 2010.
Lloc: Vic (Osona).
Any de neu any de bé de Déu, / però que no toqui res de lo meu
1 font, 2020.
Any de neu any de déu
1 font, 2020.
Any de neu any de Deu si no cau en só del meu
1 font, 1915.
De: Ariet i Domingo, Antoni (1916-17).
Lloc: Viladrau.
Any de neu, / any de bé de Déu, / però que no caigui a lo meu
1 font, 1969.
Lloc: Pineda.
Any de neu, / any de blat, / i any de dagotés al teulat
1 font, 1920.
Dites. De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Sarrià de Ter.
Any de neu, any [de bé] de Déu
1 font, 1999.
La neu és bona per als conreus.
Any de néu, any de bé de Déu
1 font, 2011.
Any de neu, any de bé de Déu (any de Déu)
1 font, 1949.
Any de neu, any de bé de Déu, però que no caigui en ço del meu
1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Any de neu, any de bé de Déu…
1 font, 1987.
Equivalent en francès: Année de neige, année d'abondance.
Lloc: Perpinyà.
Any de neu, any de bédedéu
1 font, 2020.
Any de neu, any de bens
1 font, 2019.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. Es una mención religiosa, da a entender que los años de abundantes nieves son años beneficiosos, años divinos. De: Morte.
Any de neu, any de déu
1 font, 2021.
Lloc: Artesa de Lleida.
Any de neu, any de Dèu
1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Any de néu, any de Dèu
1 font, 2021.
Any de neu. 21-11-1879.
Font: Calendari dels pagesos.
Any de nèu, any de Deu
1 font, 2021.
Any de neu. 24-1-1880.
Font: Calendari dels pagesos.
Any de neu, any de Déu (o de bé de Déu)
1 font, 2000.
Refrany que explica que un any de nevades sol ésser un any de bones collites.
Equivalent en castellà: Ano de nieves, año de bienes.
Any de neu, any de Déu, i al mateix temps, ai! Déu meu
1 font, 1987.
Lloc: Garrigues.
Any de neu, any de Deu, mentres no caygui am sò del meu
1 font, 1910.
Lloc: Manresa.
Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu
1 font, 2012.
La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.
Sinònim: Any de neu, any de Déu.
Any de neu, any de Déu, però no en só del meu
1 font, 1970.
Só: la terra que pertany a algú.
Lloc: Bages, Plana de Vic.
Any de neu, any de Déu, però que no toqui res
1 font, 2008.
Any de neu, any de Déu; però que no caiga en lo meu
1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Any de neu, any de Déu; però que no caigui en ço meu
1 font, 2013.
Lloc: Olvan.
Any de neu, any de Déu; però que no caigui en sòl meu
1 font, 2013.
Lloc: Artés, Navarcles.
Any de neu…, any de Déu
1 font, 2017.
Any de neus any de béns
1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Any de neus, any de béns
1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Begues (Baix Llobregat).
Anyada de neu, / anyada de Déu
1 font, 1966.
Anys de neu, any de béns
1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Anys de neus, anys de béns
1 font, 2008.
Així esdiu i així es creu. Entre altres motius perquè les saons són bones i les malalties dels arbres fruiters solen morir.
Temps de neu / temps de bé de Déu
1 font, 1970.
Les moltes neus fan bé a la terra.
Lloc: Girona.
Temps de neu, / temps de bé de Déu
1 font, 1930.
El proverbi ens parla de la següent manera, al·ludint a l'atmosfera.