Any de neu, any de Déu
139 recurrències en 37 variants.
Escolteu-ho gràcies al projecte Common Voice:
2. Any de Déu, bé de Déu (1998, 1 font)
Lloc: Alt Pirineu.
3. Any de neu / any de Déu (1989, 1 font)
Lloc: Balsareny.
4. Any de neu / any de bededeu (1979, 1 font)
Si al començament de l'any neva, la resta de l'any serà beneficiós.
Lloc: Flix.
5. Any de neu any de Deu (1883, 2 fonts)
Lloc: Tortosa.
6. Any de neu any de Déu (2010, 2 fonts)
Lloc: Barcelona.
7. Any de neu any de be de deu (2010, 1 font)
Lloc: Vic (Osona).
8. Any de neu any de bé de Déu (2010, 1 font)
Lloc: Colliure (Catalunya Nord).
9. Any de neu, / any de Deu (1918, 1 font)
Lloc: Menorca.
10. Any de neu, / any de Déu (1936, 1 font)
Això fa que les neus no espantin.
11. Any de neu, any [de bé] de Déu (1999, 1 font)
La neu és bona per als conreus.
12. Any de neu, any de Deu (1831, 10 fonts)
Sinònim: Any de neu, any de Déu.
Lloc: Blanes.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Refran que dona 'ça entendre que en l'any que neva molt, solen ser abundants las cullites.
Els monosíl·labs són nombrosos i, sovint, únics components del refrany.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Lloc: Eivissa.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Lloc: València.
Lloc: Lleida.
13. Any de neu, any de Déu (1914, 72 fonts)
Lloc: Cocentaina.
Vol dir que l'any de nevades és un bon any per al camp.
Lloc: Tortosa.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Sinònim: Any de neu, any de blat.
Lloc: Val d'Aran.
Lloc: Garrigues.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Sempre hi ha algú que respon: "A ço teu, pro no a ço meu". Ço: expressa la propietat, l'argenda. S'emprea, o bé seguit de preposició ('Ço de la Roieta'), o bé d'un possessiu ('Ço vostre').
Lloc: Pallars.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bines.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Lloc: Alt Pirineu.
Lloc: Mallorca.
Lloc: Mallorca.
El pagès considera la neu molt bona per al camp. Si les precipitacions de neu es produeixen al bell mig de l'hivern, hi haurà bona collita a l'estiu.
Sinònim: Any de neu, any de bé de Déu.
La neu és molt beneficiosa, perquè mata tot el cuc dels arbres i de les plantes.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Lloc: País Valencià.
Font: A.
Lloc: Tortosa.
Font: ME, FV, FX, TC.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Del Xato, mariner de Torredembarra.
Lloc: El Pont de Suert.
Lloc: El Pont de Suert.
Les nevades, quan toquen, són molt profitoses per al camp.
Sinònim: Any gelat, any de blat.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Lloc: Baix Ebre - Barcelona.
Lloc: Barcelona.
Lloc: Mallorca.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Lloc: Sarrià (Barcelona).
Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).
La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.
Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu.
La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.
Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu.
Equivalent en anglès: A snow year, a rich year.
La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.
Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu.
Equivalent en francès: Année de gelée, année de blé.
La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.
Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu.
Equivalent en francès: Année neigeuse, année fructueuse [o plantureuse].
La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.
Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.
Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu.
Equivalent en castellà: De granizo y hielo, año de duelo.
Expressa la creença vulgar que l'any abundant de neu la collita serà bona (D.).
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Any de neu, bona anyada.
Lloc: Menorca.
Èpoques concretes.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Lloc: Penedès.
Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, pertot toqui menos lo meu. [F: I, 1663] | Any de neveretes, any de gavelletes. [F: I, 1663] | Any de neu, any de blat. [F: I, 1663].
Equivalent en castellà: Cuando nieva por enero, no hay año fullero. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en anglès: A snow year, a rich year. [S&C: 120].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de mieses. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en castellà: Año de nieves,/ año de bienes;/ de granizo y hielo,/ año de duelo. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en llatí: Brumalis hiems uberiores segetes parat. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en castellà: Cuando Guara tiene capa/ y Moncayo chapirón,/ buen año para Castilla/ y mejor para Aragón. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en llatí: Culmina dum nivibus densis Aragonia velut,/ Castellae uber, Celtiberisque feracior annus. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en llatí: Frigora qui patitur, laetatur messibus annus. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en francès: Hiver froid, bonne moisson. [S&C: 120].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en llatí: Quae nivibus candent, flavescuat messibus arva. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en francès: Qui locuples nivibus, locuplesfrigubus annus. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sinònim: Any de rosada, any de forment. [F: I, 1663] | Any sec, any fred. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu. [S&C: 120] | Anyada nevosa, anyada abundosa. [S&C: 120] |.
Equivalent en castellà: Año de heladas, año de parvas. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Proverbi que posa de relleu el valor ecològic de la neu. Núñez diu (citat a Farnés: A, 1663) que la raò és perquè la neu empapa la terra, tan de dalt com de baix, la qual cosa no fa la pluja, com va dir Teofraste.
La nieve suele ser muy beneficiosa para la agricultura. Humedece la tierra y le conserva durante mucho tiempo la humedad, y, además, las grandes nevadas suponen una gran reserva de agua.
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes. [F: I, 1663] - [P: II, 4976] - [S&C: 120].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Abundància.
Conseqüència.
Font: [F: A, 1663].
Oportunitat.
Font: [F: A, 1663].
Utilitat / Inutilitat (Benefici / Profit).
Font: [F: A, 1663].
La humitat atenua el fred.
Refranys sobre la neu.
Nou.
Lloc: Cocentaina (El Comtat).
Lloc: Ulldecona.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
El refrany popular Any de neu, any de Déu es compleix sempre a la muntanya.
La temàtica dels adagis de gener està centrada en els mateixos temes del fred i el temps.
Lloc: Ripollès.
14. Any de neu, any de Déu (o de bé de Déu) (2000, 1 font)
Refrany que explica que un any de nevades sol ésser un any de bones collites.
Equivalent en castellà: Ano de nieves, año de bienes.
15. Any de neu, any de Déu, i al mateix temps, ai! Déu meu (1987, 1 font)
Lloc: Garrigues.
16. Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu (2012, 1 font)
La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.
Sinònim: Any de neu, any de Déu.
17. Any de neu, any de Déu, però que no toqui res (2008, 1 font)
18. Any de neu, any de Déu, però que no toqui res meu (1999, 2 fonts)
19. Any de neu, any de Déu. / any de béns (1993, 2 fonts)
El desglaçament de la primavera convertirà la neu d'avui en l'agua de ríus i manantials demà.
Lloc: Quart.
20. Any de neu, any de Déu; però que no caiga en lo meu (1980, 1 font)
Lloc: Ribera.
21. Any de neu, any de bé de Déu (1910, 13 fonts)
Lloc: Garrigues.
Lloc: Llofriu.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Sinònim: Any gelat, any de blat / any de gelades, any d'arades.
Lloc: Llofriu.
El pagès considera la neu molt bona per al camp. Si les precipitacions de neu es produeixen al bell mig de l'hivern, hi haurà bona collita a l'estiu.
Sinònim: Any de neu, any de Déu.
Sinònim: Any de neu, any de Déu | Veg. tb. 490.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Neu a l'hivern, bona collita a l'estiu.
Lloc: Ribera.
Lloc: Rosselló.
22. Any de neu, any de bé de Déu, però que no caigui en ço del meu (2014, 1 font)
Lloc: Vic (Osona).
23. Any de neu, any de bé de déu (2010, 1 font)
Lloc: Girona.
24. Any de neu, any de béns (1999, 2 fonts)
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Lloc: Tivissa (la Ribera d'Ebre).
25. Any de neu, any de dèu (2010, 1 font)
Lloc: Barcelona.
26. Any de neu, any de déu (2010, 1 font)
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
27. Any de neus any de béns (2018, 1 font)
Lloc: País Valencià.
28. Any de neus any de deus (2008, 2 fonts)
29. Any de neus any de déus (1999, 3 fonts)
Lloc: Almacelles (Segrià) - Barcelona.
Lloc: Tarragona.
30. Any de neus, any de Déus (2010, 2 fonts)
Quan la neu es fon assaona la terra i per tant els anys amb hiverns que neva les collites són bones.
Lloc: Arenys de Munt (Maresme).
Lloc: Arenys de Munt (Maresme).
31. Any de neus, any de bens (2010, 1 font)
Lloc: Vilanova i la Geltrú (Garraf).
32. Any de neus, any de béns (2010, 1 font)
Lloc: Barcelona.
Lloc: Begues (Baix Llobregat).
33. Any de neu…, any de Déu (2017, 1 font)
34. Any de nèu any de Dèu (1847, 1 font)
Equivalent en castellà: Año de nieves año de bienes.
35. Any de néu, any de bé de Deu (2010, 1 font)
Lloc: Girona.
36. Anys de neus, anys de béns (2008, 1 font)
Així esdiu i així es creu. Entre altres motius perquè les saons són bones i les malalties dels arbres fruiters solen morir.
37. Temps de neu, temps de bé de Déu (1992, 2 fonts)
Sinònim: Any de neu, any de Déu.
Les nevades beneficien els conreus.
Ajudeu-nos a millorar
