Any de neu, any de Déu

142 recurrències en 37 variants.
Escolteu-ho gràcies al projecte Common Voice:

1. Any de Déu, any de neu (1990, 1 font)

Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. La religió», p. 131. Museu Arxiu de Sentmenat.

2. Any de Déu, bé de Déu (1998, 1 font)

3. Any de neu / any de Déu (1989, 1 font)

Lloc: Balsareny.

Escola Guillem de Balsareny (1989): Dites populars «Dites conegudes pels pares. Referents als fenòmens atmosfèrics. La neu», p. 11. Escola Guillem de Balsareny.

4. Any de neu / any de bededeu (1979, 1 font)

Si al començament de l'any neva, la resta de l'any serà beneficiós.

Lloc: Flix.

5. Any de neu any de Deu (1883, 2 fonts)

Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «1. Aforismes referents á la Divinitat», p. 11. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

6. Any de neu any de Déu (2010, 2 fonts)

Correu / Farré, Dolors (2010). Correu electrònic.

8. Any de neu any de bé de Déu (2010, 1 font)

9. Any de neu, / any de Deu (1918, 1 font)

Lloc: Menorca.

Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. II.- Astronomía, Meteorología. a) Aigo, neu», p. 278. Institut Menorquí d'Estudis.

11. Any de neu, any [de bé] de Déu (1999, 1 font)

La neu és bona per als conreus.

12. Any de neu, any de Deu (1831, 12 fonts)

3. De base lexico-semantica. Anafora o repeticio (començar diverses oracions o expressions en la mateixa paraula).

Lloc: País Valencià.

Lloc: Blanes.

Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis referents al temps», p. 177. Centre Excursionista de Catalunya.

Refran que dona 'ça entendre que en l'any que neva molt, solen ser abundants las cullites.

Dr. D. A. C. (1898): Lo Mestre Titas, 52 (18 juny 1898) «Passatemps. Recopilació de tots los adagis ó refrans catalans dignes de publicarse, ó sían: Sentencias tretas de la esperiencia, tresor antiquíssim de la Llengua Catalana, ab algunas frases y varias m», p. 3. Revista Lo Mestre Titas.

Lloc: Eivissa.

Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 5, juliol 1944 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 77. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).

Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «A», p. 13. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Lloc: València.

Lo Rat Penat (1879): Lo Rat-Penat. Calendari llemosí 1879: p169-170; 172 «Refranys», p. 179. Revista Lo Rat Penat.

13. Any de neu, any de Déu (1914, 73 fonts)

ACCAT (2012): Correu electrònic «Refranys per a l'itinerari del Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.

Lloc: Cocentaina.

Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Novembre», p. 8. Ajuntament de Cocentaina.
Amades i Gelats, Joan (1933): Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), Any XLIII, 454 (març de 1933), p121-122 «Refranyer de la neu», p. 121. Centre Excursionista de Catalunya.
Astrogea (diverses fonts) (2009): Astrogea «Refranys i dites sobre el temps». Web.

Sempre hi ha algú que respon: "A ço teu, pro no a ço meu". Ço: expressa la propietat, l'argenda. S'emprea, o bé seguit de preposició ('Ço de la Roieta'), o bé d'un possessiu ('Ço vostre').

Lloc: Pallars.

Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el calendari de l'any. Dites i refranys de l'any. Gener. Cap d'Any». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Variats». Web.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «Del temps», p. 28. Autoedició.
Gabinet de didàctica. Pol. Ling. (1987): Programa refranys d'ordinador. Generalitat de Catalunya.

El pagès considera la neu molt bona per al camp. Si les precipitacions de neu es produeixen al bell mig de l'hivern, hi haurà bona collita a l'estiu.

Sinònim: Any de neu, any de bé de Déu.

La neu és molt beneficiosa, perquè mata tot el cuc dels arbres i de les plantes.

Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.

Lloc: Eivissa i Formentera.

Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 14. Institut d'Estudis Eivissencs.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 97. Editorial l'Esquer.

Lloc: Vic (Osona).

Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.

Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre la natura». Web.

Lloc: País Valencià.

Font: A.

Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «1. Any. 1.2 Refranys de l'any», p. 18. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.
Munar i Munar, Felip (2009): Diariodemallorca.es «Les mosques de Sant Narcís (29), a cada picada en maten sis!». Web.
Nadal enteranyinat (1999): Dites nadalenques «Dites populars de Cap d'Any». Web.
Oral / Vilaseca, Raimon. Font oral.

Del Xato, mariner de Torredembarra.

Oral / Vilaseca, Raimon. Font oral.

Lloc: El Pont de Suert.

Lloc: El Pont de Suert.

La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.

Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu.

La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.

Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu.

Equivalent en anglès: A snow year, a rich year.

La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.

Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu.

Equivalent en francès: Année de gelée, année de blé.

La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.

Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu.

Equivalent en francès: Année neigeuse, année fructueuse [o plantureuse].

La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.

Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu.

Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.

La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.

Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu.

Equivalent en castellà: De granizo y hielo, año de duelo.

Expressa la creença vulgar que l'any abundant de neu la collita serà bona (D.).

Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «892 Déu», p. 130. Institut Menorquí d'Estudis.

Any de neu, bona anyada.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Astronomia. Meteorologia», p. 150. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna», p. 39. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): Els refranys meteorològics. Web.

Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, pertot toqui menos lo meu. [F: I, 1663] | Any de neveretes, any de gavelletes. [F: I, 1663] | Any de neu, any de blat. [F: I, 1663].

Equivalent en castellà: Cuando nieva por enero, no hay año fullero. [F: I, 1663].

Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].

Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].

Equivalent en anglès: A snow year, a rich year. [S&C: 120].

Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].

Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].

Equivalent en castellà: Año de nieves, año de mieses. [F: I, 1663].

Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].

Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].

Equivalent en castellà: Año de nieves,/ año de bienes;/ de granizo y hielo,/ año de duelo. [F: I, 1663].

Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].

Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].

Equivalent en llatí: Brumalis hiems uberiores segetes parat. [F: I, 1663].

Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].

Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].

Equivalent en castellà: Cuando Guara tiene capa/ y Moncayo chapirón,/ buen año para Castilla/ y mejor para Aragón. [F: I, 1663].

Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].

Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].

Equivalent en llatí: Culmina dum nivibus densis Aragonia velut,/ Castellae uber, Celtiberisque feracior annus. [F: I, 1663].

Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].

Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].

Equivalent en llatí: Frigora qui patitur, laetatur messibus annus. [F: I, 1663].

Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].

Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].

Equivalent en francès: Hiver froid, bonne moisson. [S&C: 120].

Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].

Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].

Equivalent en llatí: Quae nivibus candent, flavescuat messibus arva. [F: I, 1663].

Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].

Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].

Equivalent en francès: Qui locuples nivibus, locuplesfrigubus annus. [F: I, 1663].

Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].

Sinònim: Any de rosada, any de forment. [F: I, 1663] | Any sec, any fred. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu. [S&C: 120] | Anyada nevosa, anyada abundosa. [S&C: 120] |.

Equivalent en castellà: Año de heladas, año de parvas. [F: I, 1663].

Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].

Proverbi que posa de relleu el valor ecològic de la neu. Núñez diu (citat a Farnés: A, 1663) que la raò és perquè la neu empapa la terra, tan de dalt com de baix, la qual cosa no fa la pluja, com va dir Teofraste.

La nieve suele ser muy beneficiosa para la agricultura. Humedece la tierra y le conserva durante mucho tiempo la humedad, y, además, las grandes nevadas suponen una gran reserva de agua.

Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].

Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes. [F: I, 1663] - [P: II, 4976] - [S&C: 120].

Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].

Refranys sobre la neu.

Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Influència del temps», p. 149. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Nou.

Lloc: Cocentaina (El Comtat).

Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Lloc: Ulldecona.

Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Dels dies, els mesos i l'any. El clima», p. 59. Web.

Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).

Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA) núm. 14 «Recull de Refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).

Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 14, p15-16 «Recull de refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. La meteorologia», p. 127. Museu Arxiu de Sentmenat.

El refrany popular Any de neu, any de Déu es compleix sempre a la muntanya.

(2010): Altpirineu.org «El Pirineu s'acostarà al 95% d'ocupació per Setmana Santa». Web.

La temàtica dels adagis de gener està centrada en els mateixos temes del fred i el temps.

Lloc: Ripollès.

(1959): Revista El Ripollès, pàg. 4 «El gener en els adagis populars». Web.

15. Any de neu, any de Déu, i al mateix temps, ai! Déu meu (1987, 1 font)

16. Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu (2012, 1 font)

La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.

Sinònim: Any de neu, any de Déu.

18. Any de neu, any de Déu, però que no toqui res meu (1999, 2 fonts)

Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Layola i Fabra, Aleix (1999): Recull de dites populars catalanes «Altres». Web.

19. Any de neu, any de Déu. / any de béns (1993, 2 fonts)

Lloc: Quart.

Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. A», p. 61. Ajuntament de Quart.

20. Any de neu, any de Déu; però que no caiga en lo meu (1980, 1 font)

Lloc: Ribera.

21. Any de neu, any de bé de Déu (1910, 13 fonts)

El pagès considera la neu molt bona per al camp. Si les precipitacions de neu es produeixen al bell mig de l'hivern, hi haurà bona collita a l'estiu.

Sinònim: Any de neu, any de Déu.

22. Any de neu, any de bé de Déu, però que no caigui en ço del meu (2014, 1 font)

26. Any de neu, any de déu (2010, 1 font)

27. Any de neus any de béns (2018, 1 font)

Lloc: País Valencià.

28. Any de neus any de deus (2008, 2 fonts)

Astrogea (diverses fonts) (2009): Astrogea «Refranys i dites sobre el temps». Web.

29. Any de neus any de déus (1999, 3 fonts)

Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Inglada Roig, Joan (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb el temps». Web.

30. Any de neus, any de Déus (2010, 2 fonts)

Quan la neu es fon assaona la terra i per tant els anys amb hiverns que neva les collites són bones.

Lloc: Arenys de Munt (Maresme).

Correu / Salvadó, Maria Rosa. Correu electrònic.

31. Any de neus, any de bens (2010, 1 font)

36. Anys de neus, anys de béns (2008, 1 font)

Així esdiu i així es creu. Entre altres motius perquè les saons són bones i les malalties dels arbres fruiters solen morir.

37. Temps de neu, temps de bé de Déu (1992, 2 fonts)

Les nevades beneficien els conreus.