1. Any de Déu, any de neu (1990, 1 font)
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. La religió», p. 131. Museu Arxiu de Sentmenat.
Any de neu, any de Déu
163 recurrències en 45 variants.
2. Any de Déu, bé de Déu (1998, 1 font)
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. La neu», p. 89. Garsineu Edicions.
3. Any de neu / any de Déu (1989, 1 font)
Lloc: Balsareny.
Escola Guillem de Balsareny (1989): Dites populars «Dites conegudes pels pares. Referents als fenòmens atmosfèrics. La neu», p. 11. Escola Guillem de Balsareny.
4. Any de neu / any de bededeu (1979, 1 font)
Si al començament de l'any neva, la resta de l'any serà beneficiós.
Lloc: Flix.
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «El temps i la agricultura. Refranys del mes de gener», p. 25. Autoedició.
5. Any de neu any bé de Déu (2006, 1 font)
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
6. Any de neu any de Deu (1883, 2 fonts)
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «1. Aforismes referents á la Divinitat», p. 11. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Lloc: Tortosa.
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
7. Any de neu any de Déu (2010, 2 fonts)
Correu / Farré, Dolors (2010). Correu electrònic.
Lloc: Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
8. Any de neu any de be de deu (2010, 1 font)
Lloc: Vic (Osona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
9. Any de neu any de bé de Déu (2010, 1 font)
Lloc: Colliure (Catalunya Nord).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
10. Any de neu, / any de Deu (1918, 1 font)
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. II.- Astronomía, Meteorología. a) Aigo, neu», p. 278. Institut Menorquí d'Estudis.
11. Any de neu, / any de Déu (1936, 1 font)
Això fa que les neus no espantin.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 2 (Any I, 11-gener-1936) «Folklore de la pagesia. Influència del temps», p. 22. Revista Curiositats de Catalunya.
12. Any de neu, / any de bé de Déu (1969, 1 font)
Equivalent en francès: An de neige, / an de richesse.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Gel i neu / Gelée et neige», p. 546. Robert Morel Editeur.
13. Any de neu, any [de bé] de Déu (1999, 1 font)
La neu és bona per als conreus.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les estacions. L'any», p. 186. Edicions 62.
14. Any de neu, any de Deu (1831, 12 fonts)
Sinònim: Any de neu, any de Déu.
Casa Jorba (1916): Calendari de Catalunya corresponent a l'any de traspàs 1916 «Gener. Dia 2». Casa Jorba.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 33. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
3. De base lexico-semantica. Anafora o repeticio (començar diverses oracions o expressions en la mateixa paraula).
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Prolec de Mariví Ferrandis i Olmos», p. 18. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Lloc: Blanes.
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis referents al temps», p. 177. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «60», p. 18. Imprenta de Saurí y Compañía.
Refran que dona 'ça entendre que en l'any que neva molt, solen ser abundants las cullites.
Dr. D. A. C. (1898): Lo Mestre Titas, 52 (18 juny 1898) «Passatemps. Recopilació de tots los adagis ó refrans catalans dignes de publicarse, ó sían: Sentencias tretas de la esperiencia, tresor antiquíssim de la Llengua Catalana, ab algunas frases y varias m», p. 3. Revista Lo Mestre Titas.
Els monosíl·labs són nombrosos i, sovint, únics components del refrany.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia», p. 82. Xàbiga.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 19. Editorial Rourich.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 5, juliol 1944 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 77. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «A», p. 13. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Lloc: València.
Lo Rat Penat (1879): Lo Rat-Penat. Calendari llemosí 1879: p169-170; 172 «Refranys», p. 179. Revista Lo Rat Penat.
Lloc: Lleida.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
15. Any de neu, any de Dèu (1880, 1 font)
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Apéndix. Pagesias. II», p. 149. Imprempta de Carlos Latrobe.
16. Any de neu, any de Déu (1914, 80 fonts)
ACCAT (2012): Correu electrònic «Refranys per a l'itinerari del Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «A», p. 23. Comercial Denes, SL.
Lloc: Cocentaina.
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Novembre», p. 8. Ajuntament de Cocentaina.
Vol dir que l'any de nevades és un bon any per al camp.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.3. Pas del temps. 3.3.7. Any (vegeu també 4.1 Anyades i 9.2 Edats) Refranys», p. 182. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1933): Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), Any XLIII, 454 (març de 1933), p121-122 «Refranyer de la neu», p. 121. Centre Excursionista de Catalunya.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Vària», p. 1013. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Tortosa.
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «19. El pas del temps - 19.9. Any». Web.
Astrogea (diverses fonts) (2009): Astrogea «Refranys i dites sobre el temps». Web.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 39. Editorial Pòrtic.
Sinònim: Any de neu, any de blat.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys sobre el clima», p. 27. Pagès Editors.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 29. V&P.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La neu», p. 159. Pagès Editors.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1970): El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Moltes són les dites que enalteixen la neu.
Equivalent en francès: Année de neige, année de bon grain.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «1.3. La neu», p. 23. Manuscrit.
Moltes són les dites que enalteixen la neu.
Equivalent en italià: Anno de nivi, annu di beni.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «1.3. La neu», p. 23. Manuscrit.
Moltes són les dites que enalteixen la neu.
Equivalent en portuguès: Anno nevoso, anno fermoso.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «1.3. La neu», p. 23. Manuscrit.
Moltes són les dites que enalteixen la neu.
Equivalent en castellà: Año de nieve, año de bienes.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «1.3. La neu», p. 23. Manuscrit.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Sempre hi ha algú que respon: "A ço teu, pro no a ço meu". Ço: expressa la propietat, l'argenda. S'emprea, o bé seguit de preposició ('Ço de la Roieta'), o bé d'un possessiu ('Ço vostre').
Lloc: Pallars.
Coll, Pep (2014): El parlar del Pallars «III. Glossari», p. 39. Garsineu Edicions.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el calendari de l'any. Dites i refranys de l'any. Gener. Cap d'Any». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Variats». Web.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bines.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 15. Editorial Diàfora.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món físic. La meteorologia», p. 85. Xàbiga.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «A», p. 45. Institut d'Estudis Eivissencs.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1663», p. 588. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. La neu», p. 89. Garsineu Edicions.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «Del temps», p. 28. Autoedició.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 1. Refranys meteorològics». Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. A», p. 87. Consell de Mallorca.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. A», p. 22. Consell de Mallorca.
Gabinet de didàctica. Pol. Ling. (1987): Programa refranys d'ordinador. Generalitat de Catalunya.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «EL TEMPS QUE PASSA. LES ESTACIONS DE L'ANY», p. 12. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Any». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mesos». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
El pagès considera la neu molt bona per al camp. Si les precipitacions de neu es produeixen al bell mig de l'hivern, hi haurà bona collita a l'estiu.
Sinònim: Any de neu, any de bé de Déu.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Meteorologia popular», p. 250. Editorial de Vecchi.
L'any nevador li dóna més saó a la terra que l'any plovedor i, a més a més, l'estova.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Fred, neu i gel», p. 634. Web.
La neu és molt beneficiosa, perquè mata tot el cuc dels arbres i de les plantes.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 14. Institut d'Estudis Eivissencs.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 97. Editorial l'Esquer.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre la natura». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de meteorologia popular. Diversos», p. 152. Editorial Millà.
Lloc: País Valencià.
Font: A.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «1. Any. 1.2 Refranys de l'any», p. 18. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.
Lloc: Tortosa.
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Manollet de refrans recullits directament de llavis del poble tortosí. Del any», p. 152. IQT.
Font: ME, FV, FX, TC.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «El calendari del pagès», p. 17. Instituto de Estudios Turolenses.
Munar i Munar, Felip (2009): Diariodemallorca.es «Les mosques de Sant Narcís (29), a cada picada en maten sis!». Web.
Nadal enteranyinat (1999): Dites nadalenques «Dites populars de Cap d'Any». Web.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 4. De l'any, dels mesos i dels fenòmens atmosfèrics», p. 67. Edicions Salòria.
Oral / Vilaseca, Raimon. Font oral.
Del Xato, mariner de Torredembarra.
Oral / Vilaseca, Raimon. Font oral.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. A», p. 111. Autoedició.
Lloc: El Pont de Suert.
Palacín, Lola (1980): Recull de refranys «Els canvis de temps», p. 2.
Lloc: El Pont de Suert.
Palacín, Lola (1980): Recull de refranys «Els canvis de temps», p. 3.
Les nevades, quan toquen, són molt profitoses per al camp.
Sinònim: Any gelat, any de blat.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Any». Editorial Barcanova.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Baix Ebre - Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Mallorca.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sarrià (Barcelona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Quan hi ha una nevada, la collita sol ser bona.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CT - Calendari i temps», p. 75. Institut d'Estudis Eivissencs.
La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.
Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.
Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu.
Equivalent en anglès: A snow year, a rich year.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.
Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu.
Equivalent en francès: Année de gelée, année de blé.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.
Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu.
Equivalent en francès: Année neigeuse, année fructueuse [o plantureuse].
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.
Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.
Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu.
Equivalent en castellà: De granizo y hielo, año de duelo.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Expressa la creença vulgar que l'any abundant de neu la collita serà bona (D.).
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «892 Déu», p. 130. Institut Menorquí d'Estudis.
Any de neu, bona anyada.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Astronomia. Meteorologia», p. 150. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna», p. 39. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): Els refranys meteorològics. Web.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Refranyer de Puigbò (2018): Refranyer de Puigbò «Temps». Blogger.
Èpoques concretes.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Temps. Èpoques concretes», p. 104. Edicions 62.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. A», p. 790. Antoni López, Editor.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1994): Els mesos de l'any. Col·lecció «Folklore, 2», p. 11. Editorial Miguel A. Salvatella.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Del temps», p. 161. Museu de Vilafranca.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 27. Editorial Miguel A. Salvatella.
Sinònim: Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, pertot toqui menos lo meu. [F: I, 1663] | Any de neveretes, any de gavelletes. [F: I, 1663] | Any de neu, any de blat. [F: I, 1663].
Equivalent en castellà: Cuando nieva por enero, no hay año fullero. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 63. Web.
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en anglès: A snow year, a rich year. [S&C: 120].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 63. Web.
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de mieses. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 63. Web.
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en castellà: Año de nieves,/ año de bienes;/ de granizo y hielo,/ año de duelo. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 63. Web.
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en llatí: Brumalis hiems uberiores segetes parat. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 63. Web.
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en castellà: Cuando Guara tiene capa/ y Moncayo chapirón,/ buen año para Castilla/ y mejor para Aragón. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 63. Web.
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en llatí: Culmina dum nivibus densis Aragonia velut,/ Castellae uber, Celtiberisque feracior annus. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 63. Web.
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en llatí: Frigora qui patitur, laetatur messibus annus. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 63. Web.
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en francès: Hiver froid, bonne moisson. [S&C: 120].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 63. Web.
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en llatí: Quae nivibus candent, flavescuat messibus arva. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 63. Web.
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en francès: Qui locuples nivibus, locuplesfrigubus annus. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 63. Web.
Sinònim: Any de rosada, any de forment. [F: I, 1663] | Any sec, any fred. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu. [S&C: 120] | Anyada nevosa, anyada abundosa. [S&C: 120] |.
Equivalent en castellà: Año de heladas, año de parvas. [F: I, 1663].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 63. Web.
Proverbi que posa de relleu el valor ecològic de la neu. Núñez diu (citat a Farnés: A, 1663) que la raò és perquè la neu empapa la terra, tan de dalt com de baix, la qual cosa no fa la pluja, com va dir Teofraste.
La nieve suele ser muy beneficiosa para la agricultura. Humedece la tierra y le conserva durante mucho tiempo la humedad, y, además, las grandes nevadas suponen una gran reserva de agua.
Sinònim: Any de neu, any [de bé] de Déu [P: II, 4976] | Any de neu, any de Déu, mentres no caiga en ço del meu. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si l'anyada és bona. [F: I, 1663] | Any de neu, any de Déu, si no toca a ço del teu. [F: I, 1663].
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes. [F: I, 1663] - [P: II, 4976] - [S&C: 120].
Font: [F: I, 1663] - [LEM: 152].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 63. Web.
Abundància.
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 176. Web.
Conseqüència.
Font: [F: A, 1663].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 177. Web.
Oportunitat.
Font: [F: A, 1663].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 184. Web.
Utilitat / Inutilitat (Benefici / Profit).
Font: [F: A, 1663].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 189. Web.
La humitat atenua el fred.
Serra i Boldú, Valeri (1986): Festes i tradicions populars de Catalunya «Del saber popular: Aforística del gener», p. 10. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Refranys sobre la neu.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Influència del temps», p. 149. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Nou.
Lloc: Cocentaina (El Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys del temps», p. 16. Seuba Edicions.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Dels dies, els mesos i l'any. El clima», p. 59. Web.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA) núm. 14 «Recull de Refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 14, p15-16 «Recull de refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. La meteorologia», p. 127. Museu Arxiu de Sentmenat.
El refrany popular Any de neu, any de Déu es compleix sempre a la muntanya.
(2010): Altpirineu.org «El Pirineu s'acostarà al 95% d'ocupació per Setmana Santa». Web.
La temàtica dels adagis de gener està centrada en els mateixos temes del fred i el temps.
Lloc: Ripollès.
(1959): Revista El Ripollès, pàg. 4 «El gener en els adagis populars». Web.
17. Any de neu, any de Déu (o de bé de Déu) (2000, 1 font)
Refrany que explica que un any de nevades sol ésser un any de bones collites.
Equivalent en castellà: Ano de nieves, año de bienes.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Any», p. 20. Enciclopèdia Catalana.
18. Any de neu, any de Déu, i al mateix temps, ai! Déu meu (1987, 1 font)
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 16. V&P.
19. Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu (2012, 1 font)
La neu és molt bona per als conreus, molt més que l'aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps.
Sinònim: Any de neu, any de Déu.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
20. Any de neu, any de Déu, però que no toqui res (2008, 1 font)
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
21. Any de neu, any de Déu, però que no toqui res meu (1999, 2 fonts)
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Layola i Fabra, Aleix (1999): Recull de dites populars catalanes «Altres». Web.
22. Any de neu, any de Déu. / any de béns (1993, 2 fonts)
El desglaçament de la primavera convertirà la neu d'avui en l'agua de ríus i manantials demà.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. A», p. 61. Ajuntament de Quart.
23. Any de neu, any de Déu; però que no caiga en lo meu (1980, 1 font)
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Nevada», p. 35. J. Huguet Pascual, editor.
24. Any de neu, any de bé de Deu (1 font)
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles: 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «A», p. 1. Manuscrit.
25. Any de neu, any de bé de Déu (1910, 17 fonts)
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Vària», p. 1013. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 21. V&P.
Moltes són les dites que enalteixen la neu.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «1.3. La neu», p. 23. Manuscrit.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «QUAN ES PARLA DEL TEMPS», p. 19. Editorial Joventut.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1661», p. 588. Columna Edicions.
Lloc: Llofriu.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Any». Web.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 222. Imp. de J. Horta.
Sinònim: Any gelat, any de blat / any de gelades, any d'arades.
Lloc: Llofriu.
Gimeno, Antoni; Roura, Amadeu (1986): Anys i panys. Refranys i tradicions del curs de l'any «LES ESTACIONS», p. 12. Graó Editorial.
El pagès considera la neu molt bona per al camp. Si les precipitacions de neu es produeixen al bell mig de l'hivern, hi haurà bona collita a l'estiu.
Sinònim: Any de neu, any de Déu.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Meteorologia popular», p. 250. Editorial de Vecchi.
Lloc: Torroella de Montgrí.
Junqué, Montserrat ;Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «2. A mi sí que tant me fa, si fa sol com si no en fa», p. 31. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Lloc: Corçà, Gualta, Matajudaica, Sant Sadurní de l'Heura, la Tallada d'Empordà i Vall-llobrega.
Manent, Albert; Cervera, Joan; Cruset, Lídia; Massegosa, Rosa M.;Vega, Salvador (2014): Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Empordà «Recull de refranys, dites i curiositats», p. 99. Edicions Sidillà.
Lloc: Girona.
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «A», p. 10. Autoedició.
Sinònim: Any de neu, any de Déu | Veg. tb. 490.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Neu», p. 91. Edicions 62.
Neu a l'hivern, bona collita a l'estiu.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Any, anyades, anys», p. 17. Editorial Millà.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1990): Els dies de la setmanal. Col·lecció «Folklore, 4», p. 35. Editorial Miguel A. Salvatella.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Any», p. 48. J. Huguet Pascual, editor.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. A», p. 363. Web.
26. Any de neu, any de bé de Déu, però que no caigui en ço del meu (2014, 1 font)
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. I. El temps meteorològic. Altres», p. 199. Llibres de l'Index, S.A..
27. Any de neu, any de bé de déu (2010, 1 font)
Lloc: Girona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
28. Any de neu, any de béns (1999, 2 fonts)
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «A», p. 21. Ajuntament d'Alzira.
Lloc: Tivissa (la Ribera d'Ebre).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
29. Any de neu, any de dèu (2010, 1 font)
Lloc: Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
30. Any de neu, any de déu (2010, 1 font)
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
31. Any de neu, anys de Déu (2018, 1 font)
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
32. Any de neus any de béns (2018, 1 font)
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «El temps», p. 43. Editorial Sargantana.
33. Any de neus any de deus (2008, 2 fonts)
Astrogea (diverses fonts) (2009): Astrogea «Refranys i dites sobre el temps». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Any». Web.
34. Any de neus any de déus (1999, 3 fonts)
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Inglada Roig, Joan (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb el temps». Web.
Lloc: Almacelles (Segrià) - Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Tarragona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
35. Any de neus, any de Déus (2010, 2 fonts)
Quan la neu es fon assaona la terra i per tant els anys amb hiverns que neva les collites són bones.
Lloc: Arenys de Munt (Maresme).
Correu / Salvadó, Maria Rosa. Correu electrònic.
Lloc: Arenys de Munt (Maresme).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
36. Any de neus, any de bens (2010, 1 font)
Lloc: Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
37. Any de neus, any de béns (2010, 1 font)
Lloc: Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Begues (Baix Llobregat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
38. Any de neu…, any de Déu (2017, 1 font)
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.
39. Any de nèu any de Dèu (1803, 3 fonts)
Equivalent en castellà: Año de nieves año de bienes.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Any», p. 3. Agencia Médica Catalana.
Ref.
Sinònim: V. Any.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dèu», p. 255.
Ref.
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Nèu», p. 115.
Ref.
Equivalent en llatí: Quae nivibus candent, flavescunt messibus arva.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Nèu», p. 115.
40. Any de nèu any de Déu (1803, 1 font)
Ref.
Equivalent en castellà: Año de nieves año de bienes.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Any», p. 46.
Ref.
Equivalent en llatí: Quae nivibus candent, flavescunt niessibus arva.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Any», p. 46.
41. Any de néu, any de bé de Deu (2010, 1 font)
Lloc: Girona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
42. Any de néu, any de bé de Déu (2011, 1 font)
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Anys, cronologia, edat», p. 657. Web.
43. Anys de neus, anys de béns (2008, 1 font)
Així esdiu i així es creu. Entre altres motius perquè les saons són bones i les malalties dels arbres fruiters solen morir.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.3. Pas del temps. 3.3.7. Any (vegeu també 4.1 Anyades i 9.2 Edats) Refranys», p. 183. Editorial Moll.
44. Añ de nèu, añ de Déu (1839, 1 font)
Equivalent en castellà: Año de nieves, año de bienes.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 640. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
45. Temps de neu, temps de bé de Déu (1992, 2 fonts)
Sinònim: Any de neu, any de Déu.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 455», p. 328. Columna Edicions.
Les nevades beneficien els conreus.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Altres», p. 57. Edicions 62.
Escolteu-ho:
Ajudeu-nos a millorar
