1. Cantant la veritat es perd l'amistat (1985, 2 fonts)
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 37. Editorial Joventut.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 48. Editorial Joventut.
Qui diu les veritats, perd les amistats
114 recurrències en 62 variants.
Escolteu-ho gràcies al projecte Common Voice:
2. Cantant la veritat, es perd l'amistat (2008, 1 font)
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Amistat». Web.
3. Cantant les veritats es perden les amistats (1994, 6 fonts)
Sinònim: Dient les veritats es perden les amistats.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. La veritat», p. 90. Pagès Editors.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. C», p. 97. Edicions Tívoli.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cantar». Web.
Quan es diu obertament el que es pensa.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols.
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
Sinònim: Veg. Qui diu les veritats perd les amistats.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «veritat». Editorial Barcanova.
4. Cantant les veritats, es perden les amistats (1969, 6 fonts)
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La saviesa», p. 27. Garsineu Edicions.
Equivalent en francès: En chantant les vérités, on perd les amitiés.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'amistat / L'amitié», p. 78. Robert Morel Editeur.
Equivalent en castellà: Diciendo las verdades, se pierden las amistades | Hablar la verdad, perder la amistad.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Veritats», p. 128. Edicions 62.
Dit per aquells que no obren correctament.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. Els amics», p. 249. Edicions 62.
Dit per aquells que no obren correctament.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Amic, amistat», p. 14. Editorial Millà.
Aquest refrany ens recomana no dir la veritat als amics, ja que pot provocar una situació contraproduent.
1. Obrar humà. b) Amistat | (La veritat troba enemics on no n'hi ha cap).
Equivalent en castellà: Cantando las verdades se pierden las amistades | FR: Si j'avais la main plein de vérité, je m'en garderai bien de l'ouvrir (Si tingués la mà plena de veritat, me'n guardaria bé d'obrir-la) | EN: Truth finds foes where it makes none.
Pujol i Campeny, Afra (2008): Els refranys. Estudi i equivalències «4. Recull de refranys. 4.4 Recull de refranys», p. 30. Web.
5. Cantant les veritats, se perden les amistats (1910, 1 font)
Equivalent en castellà: Mal me quieren mos comadres porque digo las verdades.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 223. Imp. de J. Horta.
6. Dient les 'verdats' es perden les amistats (1983, 1 font)
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Amistats», p. 15. El Llamp.
7. Dient les verdats se perden les amistats (1995, 1 font)
Font: CO, BM, CL, CR, FI, FX, G, M, ME, MR, MS, PR, TC, TV, VJ, VR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «dir i desdir», p. 61. Instituto de Estudios Turolenses.
8. Dient les veritats / es perden les amistats (1999, 1 font)
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De tota mena», p. 45. Autoedició.
9. Dient les veritats es / perden les amistats (1999, 1 font)
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes. Encreuats «De tota mena», p. 42. Autoedició.
10. Dient les veritats es perden les amistats (1951, 14 fonts)
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1151. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: Cantant les veritats es perden les amistats.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. La veritat», p. 90. Pagès Editors.
Dita molt popular que, en forma rimada, expressa un dels riscs que comporta proclamar sempre la veritat. Això mateix féu palès ja Terenci en una de les seves comèdies. De: Terenci.
Equivalent en llatí: Veritas odium parit (cfr.II.375).
Font: Terenci.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 66», p. 87. Edicions 62.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys dels fills, la llar i els amics», p. 48. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. Els amics», p. 250. Edicions 62.
L'afalac genera amics; la veritat, odi. De: Terenci.
Equivalent en llatí: Obsequium amicos, veritas odium parit.
Font: An. 68.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2033». Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Solsona.
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Vida social. Els amics», p. 177. Institut Francesc Ribalta.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 176. Museu de Vilafranca.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 30. Editorial Miguel A. Salvatella.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 83. Seuba Edicions.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 95. Seuba Edicions.
Equivalent en llatí: Veritas odium parit.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Verdad.
Equivalent en castellà: Diciendo las verdades se pierden las amistades.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 70». Autoedició.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Fills, llar i amics», p. 103. Museu Arxiu de Sentmenat.
11. Dient les veritats, es perden les amistats (1996, 4 fonts)
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «II». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics», p. 51. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.
12. Dient les veritats, se perden les amistats (1914, 1 font)
Equivalent en castellà: Por decirse las verdades, se pierden las amistades.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. D», p. 798. Antoni López, Editor.
13. Dient les veritats, és perden les amistats (2008, 1 font)
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Amistat». Web.
14. Dient sa veritat / sa perd s'amistat (1918, 1 font)
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. IX.- Consèis, Experiencia», p. 290. Institut Menorquí d'Estudis.
15. Dient sa veritat / se perd s'amistat (1918, 1 font)
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. VI.- Amics», p. 287. Institut Menorquí d'Estudis.
16. Dient sa veritat, es perd s'amistat (1993, 1 font)
Tot i que «qui ens estima ens farà plorar» (vegi's n. 1209), no ens agrada que ens retreguin els defectes i que pretenguin corregir-nos.
Equivalent en castellà: En diciendo las verdades, se pierden las amistades.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2810 Veritat», p. 378. Institut Menorquí d'Estudis.
17. Digas las veritats y perderás las amistats (1912, 1 font)
Veritat.
Equivalent en italià: Chi vuol dir la verità, si fa nemici in quantità.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 218. Web.
18. Digau la veritat e perdrèu la amistat (1900, 1 font)
Sinònim: Dihent la veritat, hom pert la amistat (Rus.).
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «V», p. 96. Tarascó, Viladot & Cuesta.
19. Diguent ses veritats, perden ses amistats (2003, 1 font)
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. D», p. 32. Consell de Mallorca.
20. Digues les veritats i perdràs les amistats (1914, 1 font)
Sinònim: En dient les veritats, se perden les amistats.
Equivalent en castellà: Mal me quieren las comadres, porque digo las verdades.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. D», p. 798. Antoni López, Editor.
21. Digues ses veritats i perdràs ses amistats (1986, 1 font)
Equivalent en castellà: Di las verdades y perderás las amistades.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 65. Institut d'Estudis Eivissencs.
22. Digues ses veritats i perdrás ses amistats (1944, 1 font)
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 10, gener-febrer 1945 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 162. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
23. El que diu la veritat, perd l'amistat (1 font)
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent: Teulada «Refranys de filosofia pràctica». Web.
24. El que diu les veritats perd les amistats (1987, 1 font)
Lloc: Bot.
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Les dones al carrer», p. 26. Autoedició.
25. El qui diu la veritat, perd les amistats (2011, 1 font)
Lloc: Solsona.
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Els valors. Diplomàcia, cortesia i bones maneres», p. 181. Institut Francesc Ribalta.
26. El qui diu les veritats, perd les amistats (1980, 1 font)
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Canterella refranyera», p. 144. J. Huguet Pascual, editor.
27. En cantant les veritats se perden les amistats (2011, 2 fonts)
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles: 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «E», p. 2. Manuscrit.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. E», p. 366. Web.
28. En cantant les veritats, / se perden las amistats (1880, 1 font)
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Segon ramellet. Flors del mon», p. 47. Imprempta de Carlos Latrobe.
29. En dient las veritats se perden las amistats (1865, 2 fonts)
Briz, Francesch Pelayo (1865): Calendari catalá del any 1866, p. 162. Llibretería de Estanislao Ferrando Roca.
Equivalent en castellà: Mal me quieren mis comadres porqué digo las verdades.
Lloc: Menorca.
Hospitaler, José (1869): Vocabulario castellano menorquin y vice-versa «Refranes y modismos. Proverbos y modismes», p. 286. Imp. de Miguel Parpal.
30. En dient les veritats, se perden les amistats (1900, 1 font)
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 42. Editorial Rourich.
31. En dient-se les veritats, es perden les amistats (1992, 1 font)
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 603», p. 743. Columna Edicions.
32. En dihent las veritats se perden las amistats (1883, 1 font)
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «6. Aforismes referents á la amistat», p. 27. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
33. En dir les veritats es perden les amistats (2010, 1 font)
Lloc: Albaida (La Vall d'Albaida).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
34. En dir les veritats, has perdut les amistats (1993, 1 font)
Sinònim: Qui diu les veritats perd les amistats.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Veritat», p. 155. Edicions Tres i Quatre.
35. En dir les veritats, s'acaben les amistats (1987, 3 fonts)
Lloc: Cocentaina.
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Març», p. 14. Ajuntament de Cocentaina.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Relacions personals. Companyies i amic de veritat», p. 113. Editorial l'Esquer.
Lloc: Cocentaina (El Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.
36. En dir les veritats, se perden les amistats (1996, 1 font)
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 66. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
37. En dir ses veritats, es perden ses amistats (1970, 1 font)
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1970): El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
38. En dir-se les veritats es perden les amistats (1993, 4 fonts)
ACCAT (2012): Correu electrònic «Refranys per a l'itinerari del Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les relacions interpersonals. Amistat», p. 165. Edicions Tres i Quatre.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENTIM., ACC., PARAULES… AMOR, AMISTAT I ENEMIST», p. 19. L'Avui / El Punt Avui.
Equivalent en esperanto: Kiu diras la veron, havas suferon.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Saviesa i prudència, consells | Saĝo kaj prudento, konsiloj», p. 12. Associació Catalana d'Esperanto.
39. En dir-se les veritats, es perden les amistats (1985, 1 font)
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «E», p. 25. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
40. En dirse las veritats, se perdan las amistats (1831, 1 font)
Equivalent en castellà: Mal me quieren mis comadres, porque les digo verdades.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «37», p. 14. Imprenta de Saurí y Compañía.
41. En dirse les veritats, se perden les amistats (1736, 1 font)
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 54. Librerías París-Valencia.
42. En dièn las veritats se perden las amistats (1839, 1 font)
Equivalent en castellà: Mal me quieren mis comadres porque las digo las verdades.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 645. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
43. En diènt las veritats se perden las amistats (1847, 1 font)
Exp. lo mal que solen rébrerse las correciòns.
Equivalent en castellà: Mal me quieren mis comadres, porque les digo las verdades.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Veritat», p. 27. Agencia Médica Catalana.
44. Per dir les veritats es perden les amistats (1996, 2 fonts)
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «P», p. 92. Ajuntament d'Alzira.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 306. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
45. Per dir les veritats se perden les amistats (1989, 3 fonts)
Lloc: València.
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.
Lloc: Ontinyent.
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. P», p. 160. Edicions Víctor.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 64. Web.
46. Per dir les veritats, perd hom les amistats (2009, 1 font)
Denota el mal que se solen rebre comunament les correccions. Lívio no es vol arriscar a molestar Fàbio i perdre la seva amistat atacant massa durament l'estament dels ciutadans de Tortosa. De: Despuig, Cristòfor.
(PL: veritat). Trobem petites variants de forma i de significat en el DCVB (veritat. Refr. d=, i en la PCC (V 603 (3)), on es cita Despuig.
Lloc: Tortosa.
Font: Al s. XVI.
Massip, Àngels; González, Juan Antonio (2009): Unitats fraseològiques a l'obra 'Els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa', de Cristòfor Despuig «Parèmies», p. 147. Web.
47. Per dir les veritats, se perden les amistats (1900, 1 font)
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 95. Editorial Rourich.
48. Per dir-se les veritats, / se perden les amistats (2001, 1 font)
De: Carles i Amat, Joan.
Font: Quatre-cents aforismes catalans (1636).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 102. Revista Caplletra.
49. Per dirse les veritats, se perden las amistats (1796, 1 font)
Carles i Amat, Joan (1796): Quatre cents aforismes catalans, p. 12. Imprenta de la Pontificia, y Real Universitat.
50. Quan diuen ses veritats es perdes ses amistats (1993, 1 font)
Vegi's n. 2810.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2813 Veritats», p. 378. Institut Menorquí d'Estudis.
51. Quan es diuen les veritats s'acaben les amistats (2010, 1 font)
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 17. Edicions del Bullent.
52. Qui canta les veritats perd les amistats (1968, 5 fonts)
Dir la veritat pot comportar perdre algun amic.
Equivalent en castellà: Quien dice las verdades pierde las amistades.
"Professor Lester": Avui «"Horòscop. Capricorn"», p. 23. L'Avui / El Punt Avui.
Camps, Jaume: Avui «"Cartes creuades". "Fins ara, Miquel"», p. 14. L'Avui / El Punt Avui.
[...] no hauria d'ésser que qui canta les veritats perdi les amistats; no voldria que la meva sortida fos a puntades de peu.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 25. Sortida», p. 349. Editorial Pòrtic.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IV. L'amor i l'amistat. Els amics», p. 218. Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Solsona.
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Vida social. Els amics», p. 177. Institut Francesc Ribalta.
53. Qui canta les veritats, perd les amistats (1961, 1 font)
Lloc: Girona.
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «Q», p. 37. Autoedició.
54. Qui diu la veritat perd l'amistat (1992, 1 font)
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys generals», p. 66. Pagès Editors.
55. Qui diu la veritat perd les amistats (1987, 1 font)
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món anímic. La convivència familiar i social», p. 92. Xàbiga.
56. Qui diu les veritats perd les amistats (2006, 7 fonts)
Lloc: País Valencià.
Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Refranys. Clau - 41.», p. 11. Web.
Correu / Montesinos Mora, Francisco (2010). Correu electrònic.
Lloc: Sant Vicenç de Torelló (Osona).
Correu / Rodríguez Cruells, Maria (2010). Correu electrònic.
Lloc: Penedès.
Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 8. Refranys sobre qualitats i sentiments de les persones». Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IV. L'amor i l'amistat. Els amics», p. 218. Llibres de l'Index, S.A..
A ningú li agrada que li retreguin els defectes.
Sinònim: Cantant les veritats es perden les amistats.
Equivalent en castellà: Con las verdades se pierden las amistades; Las verdades escuecen.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «veritat». Editorial Barcanova.
57. Qui diu les veritats, perd les amistats (1985, 6 fonts)
Bargalló, Manel (2009): Bloc Deu Mil en marxa per l'autodeterminació «Sectes en la política». Web.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Amistats i relacions personals», p. 92. Editorial Sargantana.
Sinònim: Val més una veritat amarga que cent mentides dolces.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «667», p. 197. Garsineu Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. L'amistat», p. 26. Garsineu Edicions.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 44. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Lloc: Ontinyent.
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 165. Edicions Víctor.
58. Qui diu massa veritats perd les amistats (1 font)
"Professor Lester": Avui Estiu «"Horòscop". "Verge"», p. VII. L'Avui / El Punt Avui.
59. Qui diu ses veritats (o en dir ses veritats) perden (o es perden) ses amistats (2003, 1 font)
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. Q», p. 185. Consell de Mallorca.
60. Qui diu ses veritats perd ses amistats (1993, 1 font)
Tot i que «qui ens estima ens farà plorar» (vegi's n. 1209), no ens agrada que ens retreguin els defectes i que pretenguin corregir-nos.
Equivalent en castellà: En diciendo las verdades, se pierden las amistades.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2810a Veritat», p. 378. Institut Menorquí d'Estudis.
61. Qui diu ses veritats, perd ses amistats (2008, 1 font)
A ningú li agrada la veritat que moltes vegades no és dolça.
Sinònim: En dir ses veritats, se perden ses amistats.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.14. Veritats i mentides. Engany. Promeses. Refranys», p. 419. Editorial Moll.
62. Qui diu ses veritats, sol perdre ses amistats (1984, 1 font)
Ses veritats, no agraden a ningú.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Amics», p. 169. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Ajudeu-nos a millorar
