Qui vulgui peix que es mulli el cul

1. EL que peix vullga menjar, les bragues s'ha de banyar (1 font)

Lloc: Teulada (La Marina Alta).

Llopis, Vicent: Teulada «Refranys mariners». Web.

2. El que el peix ha de menjar-se la cueta ha de banyar-se (2017, 1 font)

Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1778. Publicacions de la Universitat de València.

3. El que el peix se vol menjar la cua s'ha de banyar (2017, 1 font)

Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1778. Publicacions de la Universitat de València.

4. El que el peixet vullga menjar, la pancheta s'haura de banyar (1996, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 56. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

5. El que peix vullga menjar, les bragues es té que banyar (2019, 1 font)

Era una navegació amb finalitats halièutiques que requeria un gran esforç.

Sinònim: Qui peix vol menjar, lo cul s'ha de banyar.

Font: Martínez 1920:31 | Llopis 1953:185.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.8. La pesquera», p. 113. Edicions del Bullent.

6. El que peixet vol menjar, la cueta s'ha de banyar (2017, 1 font)

Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1778. Publicacions de la Universitat de València.

7. El que vol menjar peixet la cua s'ha de banyar (2017, 1 font)

Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1778. Publicacions de la Universitat de València.

8. El que vullga pescar, el cul s'ha de banyar (2007, 1 font)

Lloc: Ontinyent.

Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 133. Edicions Víctor.

9. El qui vulgui peix, que's mulli el cul, o qui vulgui peix s'ha de mullar el cul (1914, 1 font)

Equivalent en castellà: No se pescan truchas á bragas enjutas.

Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. E», p. 801. Antoni López, Editor.

10. Lo que vulgue peixet, que se mulle el culet (2019, 1 font)

Fa referència al fet que si algú vol alguna cosa, s'ha d'esforçar per aconseguir-la. En aquest cas el refrany se situa a la "rivera", anomenada la plana deltaica, un "triangle" que abraça des de l'Ampolla fins Sant Carles de la Ràpita, passant per Amposta, la punta del qual és el Poblenou del Delta i la zona de la urbanització de Rio-mar, on desemboca el riu Ebre.

Lloc: Campredó (Baix Ebre).

Font: Mèlic, Rosaura.

Miralta Solé, Anna (2019): Treball de recerca sobre paremiologia «Refranys i frases fetes per municipis», p. 1. Treball de recerca.

11. Lo qui 'vulgo' menjar peix, que es 'remullo' el cul (2016, 1 font)

Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).

Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 5. Del món de les bèsties», p. 69. Edicions Salòria.

12. No es pesquen truites amb calces eixutes (1996, 1 font)

Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 8. Web.

13. No es pesquen truites amb calzes eixutes (1999, 2 fonts)

Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.

Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.

14. No pesca hom truites amb bragues eixutes (1992, 1 font)

Sinònim: Qui truites vol agafar, el cul s'ha de remullar.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 1388», p. 538. Columna Edicions.

15. Que 's mulle 'l cul qui peix vòl (1880, 1 font)

Lloc: Rosselló.

Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Tercer ramellet. Flors de la terra», p. 63. Imprempta de Carlos Latrobe.

16. Qui bon peix vol menjar, el cul s'ha de banyar (1993, 1 font)

Sinònim: Qui bon peix vol menjar, de la bossa ha de pagar.

Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Interès i vàlua», p. 117. Edicions Tres i Quatre.

17. Qui peix vol menjar / la cua s'ha d'estirar (1910, 1 font)

Són variants d'una mateixa idea: la de que per lograr quelcom es precís posarhi 'ls medis.

Sinònim: Qui vol pescar peix, que's mulli les ungles | Qui vulgui pexet, que's mulli la panxeta | Qui vulgui peix, que's mulli 'l cul.

Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol VI. Peix. Generalitats. Aforismes», p. 406. L'Avenç.

18. Qui peix vol menjar el cul s'ha de banyar (2017, 1 font)

Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1821. Publicacions de la Universitat de València.

19. Qui peix vol menjar la cua s'ha d'estirar (1951, 2 fonts)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1022. Editorial Selecta-Catalonia.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 330. Edicions 62.

20. Qui peix vol menjar, la cua s'ha d'estirar (1987, 2 fonts)

Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «peix», p. 205. Editorial Millà.

Sinònim: Qui vulgui peix, que es mulli el cul.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1445», p. 42. Columna Edicions.

21. Qui peix vol menjar, lo cul s'ha de banyar (1997, 3 fonts)

Para alcanzar lo que se desea, se ha de ser trabajador y diligente.

Equivalent en castellà: No se pescan truchas a bragas enjutas | Quien peces quiere comer, mojarse es menester.

Lloc: País Valencià.

Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «P», p. 110. Comercial Denes, SL.

Era una navegació amb finalitats halièutiques que requeria un gran esforç.

Sinònim: El que peix vullga menjar, les bragues es té que banyar.

Font: Martí y Gadea 1891:1434 i 1906:34.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.8. La pesquera», p. 113. Edicions del Bullent.

Lloc: Ontinyent.

Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 168. Edicions Víctor.

22. Qui peix vuiga menjar el cul s'ha de banyar (2010, 1 font)

Lloc: Alcoi (Alcoià).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

23. Qui peix vòl menjar / sa coa s'ha de banyar (1918, 1 font)

Lloc: Menorca.

Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXV.- Marina», p. 309. Institut Menorquí d'Estudis.

24. Qui peixet sofregir vullga la cua s'ha de banyar (2017, 1 font)

Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1821. Publicacions de la Universitat de València.

25. Qui peixet vol agafar la coeta s'ha d'astirar (2017, 1 font)

Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1821. Publicacions de la Universitat de València.

26. Qui peixet vol menjar / el culet s'ha de remullar (1979, 1 font)

Lloc: Flix.

Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Economia particular», p. 70. Autoedició.

27. Qui peixet vulga menjar el culet s'ha de banyar (2010, 1 font)

Lloc: La Font d'en Carròs (La Safor).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

28. Qui peixet vulga menjar, el culet s'ha de banyar (1987, 3 fonts)

Lloc: Xàbia (Marina Alta).

Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món físic. La mar, la caça i la pesca», p. 88. Xàbiga.

Lloc: Tavernes de la Valldigna (La Safor).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Nou.

Lloc: Cocentaina (El Comtat).

Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

29. Qui peixet vulga menjar, la cueta s'ha de mullar (2019, 1 font)

Sinònim: Qui peix vol menjar, lo cul s'ha de banyar.

Font: Baldó 1985:149.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.8. La pesquera», p. 114. Edicions del Bullent.

30. Qui peixet vullga menjar, el culet s'ha de banyar (1985, 2 fonts)

Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).

Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 45. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Lloc: Alcoi (Alcoià).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

31. Qui peixets vol peixcar, sa de banyar (1736, 1 font)

Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 91. Librerías París-Valencia.

32. Qui peixets vol pescar, s'ha de banyar (2019, 1 font)

Sinònim: Qui peix vol menjar, lo cul s'ha de banyar.

Font: Martorell 2001:170.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.8. La pesquera», p. 114. Edicions del Bullent.

33. Qui truitas vol agafar lo cul s'ha de remullar (1839, 1 font)

Equivalent en castellà: No se pescan truchas á bragas enjutas.

Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 661. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

34. Qui truites vol agafar el cul s'ha de mullar (2003, 1 font)

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. El risc», p. 114. Pagès Editors.

35. Qui truites vol agafar, el cul s'ha de mullar (1998, 1 font)

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El peix», p. 120. Garsineu Edicions.

36. Qui truites vol agafar, el cul s'ha de remullar (1992, 2 fonts)

Sinònim: Qui vulga peix que es mulli el cul.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 1389», p. 538. Columna Edicions.

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El treball», p. 66. Garsineu Edicions.

37. Qui truytes vol agafar / lo cul s'ha de remullar (1910, 1 font)

Equivalent en castellà: No se pescan truchas / á bragas enjutas.

Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol VI. Peix. II. Monografies. Truyta. Aforismes», p. 424. L'Avenç.

38. Qui un peixet vol menjar, la cueta ha d'estirar (1992, 1 font)

Sinònim: Qui vulga peix, que es mulli el cul.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1446», p. 42. Columna Edicions.

39. Qui vol (menjar) peix que es banyi es cul (1993, 1 font)

Vol dir que no s'obtenen resultats remuneradors sense exposició ni molèstia (D.).

Equivalent en castellà: Quien peces quiere tomar, las faldas se ha de mojar.

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2152a Peix», p. 296. Institut Menorquí d'Estudis.

40. Qui vol (o vulgui) peix que es mulli el cul (1997, 1 font)

Sinònim: Veg. tb. 818.

Equivalent en castellà: El que quiere peces que se moje el culo | No se cogen (o pescan) truchas a bragas enjutas | Quien quiera peces, que se moje el culo.

Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Peix», p. 101. Edicions 62.

41. Qui vol menjar peix, que's banyi es cul (1918, 1 font)

Lloc: Menorca.

Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXIII.- Parlar graç», p. 319. Institut Menorquí d'Estudis.

42. Qui vol menjar peix, s'ha de mullar lo cul (1831, 1 font)

Equivalent en castellà: No se pescan truchas, á bragas enjutas.

D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «235», p. 56. Imprenta de Saurí y Compañía.

43. Qui vol peix (o truites), que es mulli el cul (2007, 1 font)

Sinònim: Qui no posa el ventre en perill, mai no va (o no mor) fart.

Equivalent en castellà: El que quiera peces que se moje el culo.

Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «500», p. 146. Garsineu Edicions.

44. Qui vol peix qu'es bañi es cul (1885, 1 font)

Equivalent en castellà: No se pescan truchas á bragas enjutas.

Lloc: Menorca.

Benejam i Vives, Joan (1885): Vocabulario menorquin-castellano «Refranes menorquines con sus equivalentes castellanos», p. 171. Imprenta de Salvador Fábregues.

45. Qui vol peix que es banyi es cul (1983, 2 fonts)

Lloc: Menorca.

Consell Insular de Menorca (1983): Folklore menorquí. Un recull per a les primeres edats «Capítol II. Refranys pagesívols. Marina», p. 54. Consell Insular de Menorca.

Lloc: Llucmajor (Mallorca).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

46. Qui vol peix que es mulli el cul (1996, 2 fonts)

Qui vol alguna cosa s'ha d'espavilar.

Equivalent en castellà: El que quiera peces, que se moje el culo, no se cogen truchas a bragas enjutas.

Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 71. Edicions 62.

Haver d'esforçar-se.

Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Resultats: profit», p. 80. Edicions 62.

47. Qui vol peix que es remulli es cul (1986, 1 font)

Equivalent en castellà: El que quiera pescado que se moje el culo.

Lloc: Eivissa i Formentera.

Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 55. Institut d'Estudis Eivissencs.

48. Qui vol peix que se banyi es cul (2012, 2 fonts)

Lloc: Illes Balears.

IB3-Top 10 (2012): IB3-Top 10 «Dites i refranys». IB3.

Lloc: Mallorca.

Textos de humor (2015): 597 dites mallorquines, frases hechas mallorquinas, humor «textoshumor.elblogdehumor.com/2015/02/dites-mallorquines-frases-hechas.html», p. 74. BLO.

49. Qui vol peix, que es bany es cul (2003, 2 fonts)

Lloc: Mallorca.

Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 61. Consell de Mallorca.

Lloc: Menorca.

Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 39. Setmanaris i Revistes, SL.

50. Qui vol peix, que es banyi es cul (1984, 3 fonts)

Qui desitja una cosa, ha de fer un esforç per aconseguir-la.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.1. Aliments. Menjar. Fam. Refranys», p. 373. Editorial Moll.

Lloc: Maó (Menorca).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

No s'aconsegueix res sense molèsties.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Marina», p. 230. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

51. Qui vol peix, que es mulli el cul (1998, 3 fonts)

Refrany que significa que l'obtenció de coses valuoses o agradables comporta esforç i molèsties.

Equivalent en castellà: El que quiera peces que se moje el culo | No se cogen (o pescan) truchas a bragas enjutas.

Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Peix», p. 180. Enciclopèdia Catalana.

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El treball», p. 65. Garsineu Edicions.

Qui vol peix, que es mulli les cames.

Equivalent en llatí: Si quis amat piscem, debet sua crura madere.

Font: HW 28964.

Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2747», p. 158. Enciclopèdia Catalana.

52. Qui vol peix, que se banyi es cul (2010, 1 font)

Lloc: Campos (Mallorca).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

53. Qui vol peix, ques mulle lo cul (1847, 1 font)

Exp. ques per lograr lo que desitja, es menester traball y diligencia.

Equivalent en castellà: No se pescan truchas á bragas enjutas.

D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Pèix», p. 21. Agencia Médica Catalana.

54. Qui vol peix, s'ha de mullar lo cul (1900, 1 font)

(Cast.).

Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «V», p. 99. Tarascó, Viladot & Cuesta.

55. Qui vol peixet s'ha de banyar el culet (2010, 1 font)

Lloc: Gandia (La Safor).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

56. Qui vol pescar pei que se molli les ungles (1 font)

Lloc: Rosselló.

Grandó, Carles: 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «Q», p. 4. Manuscrit.

57. Qui vol pescar peix, / que es molli les ungles (1969, 1 font)

Equivalent en francès: Qui veut pêcher du poisson, / doit se remouiller les ongles.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Treball i peresa / Travail et paresse», p. 214. Robert Morel Editeur.

58. Qui vol pescar peix, que's mulli les ungles (1910, 1 font)

Són variants d'una mateixa idea: la de que per lograr quelcom es precís posarhi 'ls medis.

Sinònim: Qui vulgui pexet, que's mulli la panxeta | Qui vulgui peix, que's mulli 'l cul | Qui peix vol menjar / la cua s'ha d'estirar.

Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol VI. Peix. Generalitats. Aforismes», p. 406. L'Avenç.

59. Qui vol pex que s' mulle l' cul (1839, 1 font)

Equivalent en castellà: No se pescan truchas á bragas enjutas.

Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 662. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

60. Qui vulga menjar peixet que es banye el culet (1987, 1 font)

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «L'afany o la peresa, el treball i els treballadors», p. 75. Editorial l'Esquer.

61. Qui vulga menjar peixet que sàpia que s'ha de banyar el culet (2008, 1 font)

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.

62. Qui vulga menjar peixet, s'ha de banyar el culet (2010, 1 font)

Lloc: Alacant (Alacantí).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

63. Qui vulga peix que es mulle el cul (2008, 2 fonts)

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.

Comprometre's, arriscar-se.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

64. Qui vulga peix, que es mulli el cul (1992, 1 font)

Sinònim: Qui peix vol menjar, la cua s'ha d'estirar | Qui truites vol agafar, el cul s'ha de remullar | Qui no es cansa, no descansa | Qui vol gosar del descans, no recuse el treball | Qui no arrisca, no en pisca.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1447», p. 42. Columna Edicions.

65. Qui vulga peixet que es banye el culet (1994, 2 fonts)

Sinònim: Si vols margallons vés a la serra a fer-te'ls.

Lloc: País Valencià.

Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «4. Estiu. 4.5. Generalitats de juliol», p. 99. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Qui li interessa alguna cosa, que s'ho solucione, que s'implique.

Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 68. Edicions del Bullent.

66. Qui vulga peixet que es mulle el culet (2007, 1 font)

Lloc: Ontinyent.

Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 170. Edicions Víctor.

67. Qui vulga peixet, que es banye el culet (2010, 3 fonts)

Bru (2013): Twitter «twitter.com/bruboixcremades/status/405086455867113472». Twitter.

Sinònim: Qui peix vol menjar, lo cul s'ha de banyar.

Font: Simó 1999:65.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.8. La pesquera», p. 114. Edicions del Bullent.

Lloc: Carcaixent (Ribera Alta del Xúquer).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: València (Horta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

68. Qui vulga pescar, el cul s'ha de banyar (1987, 1 font)

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 35. Editorial l'Esquer.

69. Qui vulgo peix, que es mullo el cul (2008, 1 font)

«I sort tenim que la broma ha dixat de pixar», va afegir en Joan. «No cridos lo mal temps, que encara acabarem més mullats.» «Qui vulgo peix, que es mullo el cul.».

Lloc: Garrigues.

Revés i Revés, Ignasi (2008): Oli en un llum «Capítol X. Confós es retira», p. 155. Editorial Fonoll.

70. Qui vulgue peix que es remullo el cul (2009, 1 font)

Lloc: Matarranya (Nonasp).

L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. Q», p. 7. PDF.

71. Qui vulgue peixet que s'arremullo el culet (1983, 2 fonts)

Lloc: Matarranya.

Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Cul», p. 26. El Llamp.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.

72. Qui vulgue peixet, que s'arremulle'l culet (1934, 1 font)

Lloc: Tortosa.

Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. Q», p. 165. IQT.

73. Qui vulgui (o vol) peis (o peixos) que es mulli el cul (1999, 1 font)

Qui vulgui alguna cosa que hi posi esforç.

Sinònim: Qui vol menjar peix que es mulli les ungles | Qui vulgui peixet que es mulli la panxeta.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 330. Edicions 62.

74. Qui vulgui agafar peix té que mullar-se el cul (1961, 1 font)

Lloc: Girona.

Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «Q», p. 36. Autoedició.

75. Qui vulgui menjar peixet que sàpiga que s'ha de banyar el culet (2008, 4 fonts)

Significa que el qui vol obtenir coses valuoses o agradables ha d'esforçar-se i prendre's les molèsties que calguin per aconseguir-ho.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.

76. Qui vulgui peix que el mulli el cul (1999, 1 font)

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els mariners i els pescadors», p. 360. Edicions 62.

77. Qui vulgui peix que es mulli (1 font)

Grau, Anna: Avui «"Passos perduts". "Estiu sense suc, estiu sense…», p. 20. L'Avui / El Punt Avui.

78. Qui vulgui peix que es mulli el cul (1951, 19 fonts)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1022. Editorial Selecta-Catalonia.

Equivalent en castellà: No se cogen truchas a bragas enjutas.

Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 190. Editorial Pòrtic.

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. El risc», p. 114. Pagès Editors.

Camps, Jaume: Avui «"Cartes creuades". "Adéu, Espanya"», p. 20. L'Avui / El Punt Avui.

Correu / Angrill, Agustí (2010). Correu electrònic.

Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el cul». Web.

Equivalent en castellà: No se cogen truchas a bragas enjutas.

Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 201. Editorial Diàfora.

Qui vulgui participar d'una cosa que treballi per aconseguir-la.

Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «IV. Dites populars», p. 145. Editorial Claret.

Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «091 - Qui vulgui peix que es mulli el cul», p. 091. Blogger.

Sinònim: Veg. Qui no s'arrisca, no pisca.

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «peix». Editorial Barcanova.

Lloc: Badalona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Cervera i Sedó (Segarra).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Hospitalet de Llobregat.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Manresa (Bages).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Olot (Garrotxa).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Sant Andreu Salou (Gironès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Sant Just Desvern (Baix Llobregat).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Sinònim: Qui peix vol menjar la roba s'ha de mullar | Qui vulgui peixet que es mulli la panxeta || Qui no sembra no agavella | Qui no s'arrisca no pisca.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Sinònim: Qui peix vol menjar la roba s'ha de mullar | Qui vulgui peixet que es mulli la panxeta || Qui no sembra no agavella | Qui no s'arrisca no pisca.

Equivalent en castellà: Quien algo quiere, algo le cuesta.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Sinònim: Qui peix vol menjar la roba s'ha de mullar | Qui vulgui peixet que es mulli la panxeta || Qui no sembra no agavella | Qui no s'arrisca no pisca.

Equivalent en castellà: Quien quiere peces, que se moje el culo.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Sinònim: Qui peix vol menjar la roba s'ha de mullar | Qui vulgui peixet que es mulli la panxeta || Qui no sembra no agavella | Qui no s'arrisca no pisca.

Equivalent en castellà: Quien truchas ha de pescar, las bragas se ha de mojar.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Trad.: No es pot fer una truita sense trencar ous.

Sinònim: Qui peix vol menjar la roba s'ha de mullar | Qui vulgui peixet que es mulli la panxeta || Qui no sembra no agavella | Qui no s'arrisca no pisca.

Equivalent en anglès: You can't make an omelette without breaking eggs.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Trad.: No hi ha guany sense dolor.

Sinònim: Qui peix vol menjar la roba s'ha de mullar | Qui vulgui peixet que es mulli la panxeta || Qui no sembra no agavella | Qui no s'arrisca no pisca.

Equivalent en anglès: No pain, no gain.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Trad.: Qui vulgui mel, que pateixi l'abella.

Sinònim: Qui peix vol menjar la roba s'ha de mullar | Qui vulgui peixet que es mulli la panxeta || Qui no sembra no agavella | Qui no s'arrisca no pisca.

Equivalent en francès: Qui veut du miel, souffre l'abeille.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Qui vol alguna cosa, s'ha d'espavilar, esforçar, treballar i acceptar els problemes que puguin sorgir.

Pons, Nathalie; Ben-Arab, Màriam (il·lustr.) (2010): Refranys per jugar, p. 42. Vox.

Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «voler». Web.

Revista Eix@mple web (1999): Tria de proverbis. Web.

Lloc: Solsona.

Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. A pagès», p. 167. Institut Francesc Ribalta.

Lloc: Blanes.

Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 38. Web.

Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Cloenda. Refrnays mariners per navegar terra endin», p. 117. Editorial Noray.

Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els diners i el treball», p. 112. Museu Arxiu de Sentmenat.

79. Qui vulgui peix que es mulli el cul! (2013, 2 fonts)

Espavilar-se.

(2013): Locucions i frases fetes «Classificació semàntica», p. 6. Web.

Espavilar-se.

(2013): Locucions i frases fetes «Frases interjectives», p. 4. Web.

80. Qui vulgui peix que es mulli es cul (2010, 1 font)

Qui alguna cosa vol aconseguir s'ha d'esforçar.

Lloc: Cadaqués.

Contos, Montserrat (2010): Ditxos a Cadaqués, p. 52. Ajuntament de Cadaqués.

81. Qui vulgui peix que's mullil'l cul (1883, 1 font)

Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 39. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

82. Qui vulgui peix s'ha de mullar el cul (2010, 1 font)

Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

83. Qui vulgui peix, que 's mulli 'l cul (1910, 1 font)

Equivalent en castellà: No se pescan truchas á bragas enjutas.

Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 234. Imp. de J. Horta.

84. Qui vulgui peix, que es banyi el cul (2010, 1 font)

Lloc: Sant Jordi (Palma de Mallorca).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

85. Qui vulgui peix, que es mulli el cul (1979, 24 fonts)

Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «peix», p. 205. Editorial Millà.

Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El peix», p. 120. Garsineu Edicions.

Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 7. Refranys de flora, fauna i natura». Llibres de l'Index, S.A..

Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LA TERRA I ELS SEUS PRODUCTES. LA MAR», p. 7. L'Avui / El Punt Avui.

Lloc: Torroella de Montgrí.

Junqué, Montserrat ;Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «8. Qui no treballa no menja ni va bonic el diumenge», p. 90. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Segons el diccionari d'Alcover-Moll, aquest refrany significa «que el qui vol obtenir coses valuoses o agradables ha d'esforçar-se i prendre's les molèsties que calguin per aconseguir-ho». Nosaltres donaríem, encara, la interpretació, que el qui vol aconseguir allò que es proposa, ha de contreure un compromís amb el propòsit.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VIII. Els oficis. Els mariners i els pescadors», p. 234. Llibres de l'Index, S.A..

Quan un vol una cosa, s'hi ha de fer, per aconseguir-la.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XI. Els animals. Els peixos», p. 256. Llibres de l'Index, S.A..

Lloc: Vic (Osona).

Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.

Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre el bestiar». Web.

Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 64. Editorial Millà.

Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del mar», p. 159. Editorial Millà.

Lloc: Badalona (Barcelonès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelonès.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Mataró (Maresme).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Vilassar de Dalt (Maresme).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui vulgui quelcom que hi posi esforç.

Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «peix, peixet», p. 116. Editorial Millà.

Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent», p. 29. Web.

Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent». Web.

Lloc: Penedès.

Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Agrícoles», p. 169. Museu de Vilafranca.

Lloc: Manresa.

Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2, p. 154. Zenobita Edicions.

Sinònim: Qui no vulgui ballar que no vagi al ball. [P: II, 4681] | Qui no vulgui pols que no vagi a l'era. [LEM: 140] | Qui oli remena, les mans se n'unta. [LEM: 189] | Qui no s'arrisca, no passa la mar. [LEM: 62].

Equivalent en castellà: Quien peces quiere, mojarse tiene. [MK: 22.475].