Qui oli remena els dits se n'unta

147 recurrències en 86 variants.
Escolteu-ho gràcies al projecte Common Voice:

1. Aquell que oli toca els dits se n'unta (2011, 1 font)

Lloc: Solsona.

Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Evitar la corrupció», p. 184. Institut Francesc Ribalta.

3. Els dits s'unta qui oli remena (2009, 1 font)

Proverbi.

(2009): La Vanguardia «Nou model, nous polítics». Web.

4. Qui amb mel trafega, els dits se n'unta (2010, 1 font)

Lloc: Terres de l'Ebre.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

5. Qui amb oli remena les mans s'unta (2010, 1 font)

Lloc: Vilanant (Alt Empordà).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

7. Qui amb oli tracta, els dits se'n unta (1999, 3 fonts)

Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Tarrida, Jordi (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb les persones». Web.

10. Qui l'oli mesura, les mans se n'unta (1996, 1 font)

Equivalent en castellà: Quien el azeyte mesura, las manos se unta.

Font: Capítol XII. (XII.10).

Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 252. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

11. Qui l'oli remena els dits o les mans se'n unta (1914, 1 font)

Equivalent en castellà: Quien aceite mesura, las manos se unta.

Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 829. Antoni López, Editor.

16. Qui manetja òli els dits s'en unta (1877, 1 font)

Lloc: Illes Balears.

Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 430. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

18. Qui mel maneja, els dits se n'unta (2008, 1 font)

Qui té contacte amb la riquesa, se'n sol beneficiar.

Sinònim: Qui oli maneja, ses mans se n'unta.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.1. Aliments. Menjar. Fam. Refranys», p. 371. Editorial Moll.

19. Qui mel menja (o maneja) els dits (o ses mans) se n'unta (1993, 1 font)

Es diu al·ludint les persones que es valen de les coses d'altri, que administren per treure'n profit propi (D.).

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1768 Mel», p. 244. Institut Menorquí d'Estudis.

20. Qui mel menja, els dits se n'unta (2002, 2 fonts)

Significa que el qui maneja diners o intervé en coses perilloses, sol caure en la temptació o en el perill.

Font: Recull de Francesc Capó. (Refranys dites i coverbos. ABA asociación Balear de apicultores, num. 78 abril, mayo, junio 2001).

Camp d'Aprenentatge Son Ferriol (2002): L'abella de la mel «Dites i refranys», p. 6. Web.

Vol dir que el qui vol tenir el profit d'una cosa n'ha de tenir també la part desagradable.

Font: Recull de Francesc Capó. (Refranys dites i coverbos. ABA asociación Balear de apicultores, num. 78 abril, mayo, junio 2001).

Camp d'Aprenentatge Son Ferriol (2002): L'abella de la mel «Dites i refranys de la mel». Web.

21. Qui mel remena, els dits se n'unta (1987, 1 font)

Lloc: Bot.

Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Les dones al carrer», p. 25. Autoedició.

22. Qui merda remena, les mans se n'emplena (2018, 1 font)

Oriol (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.

24. Qui oli manega, els dits s'unta (2006, 1 font)

Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre els dits». Web.

28. Qui oli maneja las masn sen unta (1831, 1 font)

Equivalent en castellà: Quien anda entre la miel, algo se le pega.

D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «399», p. 92. Imprenta de Saurí y Compañía.

30. Qui oli maneja los dits se n'unta (1839, 1 font)

Equivalent en castellà: Quien anda entre la miel algo se le pega | Quien el aceite mesura las manos se unta | Administrador que administra y enfermo que se enjuaga, algo traga.

Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 660. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

31. Qui oli maneja, / els dits se n'unta (1969, 1 font)

Equivalent en francès: Qui tripote de l'huile, s'en graisse les doigts.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 302. Robert Morel Editeur.

33. Qui oli maneja, els dits se n'unta (1998, 3 fonts)

Sinònim: Qui oli remena, els dits se n'unta.

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. El robatori», p. 76. Pagès Editors.

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 38. Garsineu Edicions.

Equivalent en esperanto: Kiu ludas kun koto, malpurigas la manojn.

Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «A taula, el menjar | Ĉe tablo, manĝaĵoj», p. 28. Associació Catalana d'Esperanto.

34. Qui oli maneja, las mans s'en unta (1814, 2 fonts)

Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Sinalefa del pronom Se», p. 198. Web.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Prosodia. De las figuras gramaticales ortográficas. Ejemplos en que se ven usadas dichas figuras», p. 291. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

35. Qui oli maneja, las mans se n'unta (1886, 1 font)

Lloc: Blanes.

Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 183. Centre Excursionista de Catalunya.

36. Qui oli maneja, les mans se n'unta (1926, 3 fonts)

Tots aquests refranys ens ensenyen que per a evitar el pecat hem de fugir de les ocasions pròximes, com ho són els llocs i les companyies perilloses.

Caballeria i Collell, Domènec (1926): Catalunya Social, 254 (27 març), p7-8 «Símils», p. 8. Revista Catalunya Social.

Sinònim: Qui maneja vianda d'altres, mai va al llit sense sopar.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «O 218», p. 558. Columna Edicions.

Font: Ballot.

Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «si…». Web.

38. Qui oli manetja, es dits se n'unta (1956, 2 fonts)

Lloc: Eivissa.

Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 22. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Es diu quan algú s'ha aprofitat de la seua feina per beneficiar-se il·lícitament.

Lloc: Eivissa.

Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CS - Comportaments socials», p. 69. Institut d'Estudis Eivissencs.

39. Qui oli meneja los dits se n'unta (1883, 1 font)

Sinònim: Qui mes ne pela mes ne menja.

Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 22. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

43. Qui oli mesura, els dits s'unta (1 font)

Lucrar-se.

Curs nivell C de català: Apunts curs nivell C català «"Frases fetes"», p. 2. Apunts curs nivell C català.

44. Qui oli mesura, els dits se n'unta (1997, 5 fonts)

Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.

Proverbi que al·ludeix a qui pren part en un negoci brut.

Equivalent en castellà: Quien anda entre miel, algo se le pega.

Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Oli», p. 169. Enciclopèdia Catalana.

Al·ludeix a qui ha pres part en un negoci brut.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.

Fer un negoci brut.

Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Diners. Negoci», p. 28. Edicions 62.

45. Qui oli mesura/ els dits se n'unta (2010, 1 font)

Lloc: Sant Feliu d'Amunt (Rosselló).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

46. Qui oli remena (o mesura) els dits (o les mans) se n'unta (1999, 2 fonts)

Tota acció comporta determinades conseqüències.

Sinònim: Cada gota de pluja fa el seu fang.

Equivalent en castellà: A quien anda entre miel algo se le pega; Cada gota de lluvia, barro deja; Quien el aceite mesura las manos se unta.

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «oli». Editorial Barcanova.

L'ocasió fa el lladre.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 329. Edicions 62.

47. Qui oli remena (o mesura), els dits (o les mans) se n'unta (2012, 1 font)

Sinònim: Qui oli remena, els dits se n'unta.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

49. Qui oli remena els dits s'en unta (2010, 1 font)

Lloc: Girona.

Correu / Perich, Maria Concepció (2010). Correu electrònic.

50. Qui oli remena els dits se n'unta (1951, 4 fonts)

N'hi ha amb sentit doble i es pot entendre pel sentit recte dels termes i també en sentit figurat.

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 101. Editorial Selecta-Catalonia.

Equivalent en castellà: A quien anda entre miel, algo se le pega.

Ermitaño de los Pirineos (1995): Calendario religioso, astronómico y literario para 1995 «Sección literaria. Refranyer Popular», p. 43. Sociedad General Española de Librería.

Lloc: Badalona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Olot (Garrotxa).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Reus (Baix Camp).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Sant Quirze de Besora.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Vic (Osona).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Blanes.

Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 37. Web.

51. Qui oli remena les mans s'unta (2010, 1 font)

Lloc: Banyoles (Pla de l'Estany).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

52. Qui oli remena les mans se n'unta (2018, 1 font)

Araceli Bataller Som (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.

53. Qui oli remena se n'unta la mà (2010, 1 font)

Lloc: Vilaseca (Tarragonès) i Vandellós (Baix Camp) - Camp de Tarragona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

54. Qui oli remena'ls dits se n'unta (1867, 1 font)

Briz, Francesch Pelayo (1867): Calendari catalá del any 1867, p. 18. Llibretería de Joan Roca y Bros.

55. Qui oli remena, / les mans se n'unta (1999, 1 font)

Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De tota mena», p. 60. Autoedició.

58. Qui oli remena, els dits (o les mans) se n'unta (1997, 2 fonts)

Sinònim: Veg. tb. 666.

Equivalent en castellà: Quien anda entre la miel, algo se le pega | Quien el aceite mesura, las manos se unta.

Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Remenar», p. 110. Edicions 62.

El qui toca la pega, en quedarà empastifat. De: Bíblia.

Equivalent en llatí: Qui tetigerit picem, inquinabitur ab ea.

Font: Eccli. 13.1.

Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2483». Enciclopèdia Catalana.

59. Qui oli remena, els dits se n'unta (1977, 15 fonts)

Equivalent en castellà: Quien anda entre miel algo se le pega.

Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 189. Editorial Pòrtic.

Sinònim: Qui oli maneja, els dits se n'unta.

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. El robatori», p. 76. Pagès Editors.

Dites que són títol d'alguna obra.

Bloc de lletres (2009): Bloc de lletres «Recurs proverbial». Web.
Correig, M.; Cugat, L.; Rius, D. (1984): Una capseta blanca que s'obre i no es tanca «L'home. Aliments», p. 34. Graó Editorial.
Correu / Torrents, Ramon (2010). Correu electrònic.

Sinònim: Oberta la caixa, el just hi peca.

Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «414», p. 123. Garsineu Edicions.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 10. Refranys sobre el menjar i beure». Llibres de l'Index, S.A..

La incitació a cometre accions dolentes s'intensifica si s'està a prop de la circumstància oportuna per cometre-les.

Sinònim: L'ocasió fa el lladre.

Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «El menjar i el beure», p. 34. Editorial de Vecchi.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VIII. Els oficis. El treball», p. 233. Llibres de l'Index, S.A..

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Remenar», p. 471. Llibres de l'Index, S.A..

Lloc: Urgell.

Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. Q», p. 120. Autoedició.

Lloc: Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Canet de Mar (Maresme).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Gironella (Berguedà).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Tarragona - àvia de Rubí (Vallès Occidental).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Sinònim: Qui oli remena (o mesura), els dits (o les mans) se n'unta.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Sinònim: Qui oli remena (o mesura), els dits (o les mans) se n'unta.

Equivalent en castellà: Administrador que administra y enfermo que se enjuaga, algo traga.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Sinònim: Qui oli remena (o mesura), els dits (o les mans) se n'unta.

Equivalent en castellà: Quien anda entre la miel algo se le pega.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Sinònim: Qui oli remena (o mesura), els dits (o les mans) se n'unta.

Equivalent en castellà: Quien el aceite mesura las manos se unta.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Trad.: Si jugues amb foc, t'acabaràs cremant.

Sinònim: Qui oli remena (o mesura), els dits (o les mans) se n'unta.

Equivalent en anglès: If you play with fire, you're going to get burned.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

L'ocasió fa el lladre.

Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «oli, oliada», p. 103. Editorial Millà.

Lloc: Manresa.

Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats, p. 172. Zenobita Edicions.

60. Qui oli remena, els dits se'n unta (1914, 2 fonts)

Lloc: Molló (Camprodon).

Correu / Pastoret, Josep (2010). Correu electrònic.

Equivalent en castellà: A quien anda entre miel, algo se le pega | Administrador que administra y enfermo que se enjuaga, algo traga.

Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 830. Antoni López, Editor.

61. Qui oli remena, les mans (o els dits) se n'unta (1968, 2 fonts)

Imatge paral·lela a l'emprada en la sentència de l'Eclesiastic. De: Bíblia.

Equivalent en llatí: Qui tetigerit picem inquinabitur ab ea.

Font: Eclesiàstic (cfr. II.292).

Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 228», p. 101. Edicions 62.

Qui administra diners, sovint se'n queda una part.

Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «IV. Dites populars», p. 145. Editorial Claret.

62. Qui oli remena, les mans se n'unta (1985, 17 fonts)

ACCAT (2012): Correu electrònic «Refranys per a l'itinerari del Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Robatori», p. 124. Edicions Tres i Quatre.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LA SOC. TREBALL, DINERS I SORT. PERDUA I ROBATORI», p. 30. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Plantes». Web.

Suggereix de no ficar-se en situacions poc clares per evitar problemes.

Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «El menjar i el beure», p. 14. Editorial de Vecchi.

Lloc: Torroella de Montgrí.

Junqué, Montserrat ;Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «9. Qui té duros fuma puros, qui té rals fuma «Ideals»», p. 100. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 189. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 11. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.

Sinònim: Qui oli remena les mans se n'unta. [S&C: 751].

Equivalent en castellà: Difícil es con aceite tratar y no se amancillar. [S&C: 279].

Font: [LEM: 189] - [S&C: 55].

Sinònim: Qui oli remena les mans se n'unta. [S&C: 751].

Equivalent en castellà: El que anda con aceite, se pringa. [S&C: 360].

Font: [LEM: 189] - [S&C: 55].

Sinònim: Qui oli remena les mans se n'unta. [S&C: 751].

Equivalent en anglès: He that handles honey shall feel it cling to his fingers. [S&C: 55].

Font: [LEM: 189] - [S&C: 55].

Sinònim: Qui oli remena les mans se n'unta. [S&C: 751].

Equivalent en anglès: He that measureth (o measures) oil, shall anoint his fingers. [S&C: 751].

Font: [LEM: 189] - [S&C: 55].

Sinònim: Qui oli remena les mans se n'unta. [S&C: 751].

Equivalent en francès: On ne saurait manier du beurre qu'on ne s'en graisse les doigts. [S&C: 751].

Font: [LEM: 189] - [S&C: 55].

Sinònim: Qui oli remena les mans se n'unta. [S&C: 751].

Equivalent en francès: Qui manie le miel s'en lèche les doigts. [S&C: 55].

Font: [LEM: 189] - [S&C: 55].

Per extensió, ens recorda que tota acció duu aparellades determinades conseqüències. I també l'extrema dificultat de no patir les lògiques conseqüències derivades de les accions.

Observa cuán difícil es ocuparse de asuntos ajenos con total honestidad.

Sinònim: Qui oli remena les mans se n'unta. [S&C: 751].

Equivalent en castellà: Quien el aceite mesura, las manos se unta. [S&C: 751].

Font: [LEM: 189] - [S&C: 55].

Trata de lo difícil que resulta manejar intereses ajenos sin quedarse con algo en su provecho.

Sinònim: Qui oli remena les mans se n'unta. [S&C: 751].

Equivalent en castellà: A quien anda con miel, algo (o miel) se le pega. [S&C: 55].

Font: [LEM: 189] - [S&C: 55].

Acció (Activitat, Treball) / Inacció.

Font: [LEM: 189].

Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 97. Seuba Edicions.

Equivalent en llatí: Qui tetigerit picem inquinabitur ab ea.

Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.

Aceite.

Equivalent en castellà: Quien aceite mesura, las manos se unta.

Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 1». Autoedició.

63. Qui oli remena, les mans se'n unta (2010, 1 font)

Correu / Ministral Boada, Montse (2010). Correu electrònic.

66. Qui oli toca, els dits se n'unta (1982, 1 font)

Lloc: Penedès.

Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Agrícoles», p. 167. Museu de Vilafranca.

68. Qui remena amb oli els dits se n'unta (2011, 1 font)

Lloc: Solsona.

Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Evitar la corrupció», p. 184. Institut Francesc Ribalta.

70. Qui remena l'oli, els dits se n'unta (2010, 1 font)

Lloc: Calaf i Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

72. Qui remena oli les mans s'unta (2018, 1 font)

Moncheta (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.

73. Qui remena oli les mans se'n unta (1994, 1 font)

Qui trafica amb diners d'altri sempre se'n apodera d'una part.

Lloc: Sant Feliu de Guíxols.

Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.

74. Qui remena oli, els dits se n'unta (2009, 1 font)

Lloc: Penedès.

Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.

75. Qui remena oli, els dits se'n unta (2010, 2 fonts)

Lloc: Arenys de Mar (Maresme).

Correu / Fors i Vilaseca, Maria Consol (2010). Correu electrònic.

Lloc: Arenys de Mar (Maresme).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

76. Qui remena oli, les mans se n'unta (1987, 1 font)

Lloc: Garrigues.

Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 24. V&P.

79. Qui toca oli els dits se n'unta (1989, 2 fonts)

Lloc: Alella (Maresme).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Ulldecona.

Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Dels treballs al camp i les collites», p. 60. Web.

83. Qui toca oli, els dit se n'unta (2010, 1 font)

Lloc: Barcelona (Eixample).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

84. Qui toca oli, els dits se n'unta (1973, 1 font)

Jané, Albert (1973): Aclariments lingüístics, I «"Ortografia. Morfologia". "L'apòstrof, a la dreta"», p. 86. Editorial Barcino.

85. Qui toca oli, es dits se n'unta (1986, 1 font)

Equivalent en castellà: Quien juega con fuego se quema.

Lloc: Eivissa i Formentera.

Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 53. Institut d'Estudis Eivissencs.

86. Qui toca oli, les mans se n'unta (1985, 1 font)

Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 58. Editorial Joventut.
Qui oli remena els dits se n'unta

Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats

Qui oli remena els dits se n'unta

El Foment de Girona (2020): El Foment. Test de dites

Un projecte de:

www.dites.cat

Ajudeu-nos a millorar

Formulari de contacte