Qui va amb un coix, al cap de l'any ho són tots dos

170 recurrències en 124 variants.
Escolteu-ho gràcies al projecte Common Voice:

1. Anau amb un coix i al cap de s'any ho sereu tots dos (1993, 1 font)

Vol dir que els vicis es prenen fàcilment (D.).

Equivalent en castellà: Quien con cojo anda, aunque cojo no sea, al mes renquea.

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «699 Coix», p. 103. Institut Menorquí d'Estudis.

2. Anau amb un coix, / i a's cap de s'any / ho sereu tots dos (1918, 1 font)

Lloc: Menorca.

Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXV.- Pelegrinatge», p. 321. Institut Menorquí d'Estudis.

3. Anau amb un coix, / i al cap de s'any ho sereu tots dos (1918, 1 font)

Lloc: Menorca.

Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. IX.- Consèis, Experiencia», p. 289. Institut Menorquí d'Estudis.

4. Aneu amb un coix? Al cap de l'any ho sereu tots dos (1951, 2 fonts)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1147. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 284. Edicions 62.

5. Aquell que amb un coix s'acomboia, al cap de l'any va més coix que no pas ell (2011, 1 font)

Lloc: Solsona.

Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Vida social. Els amics», p. 177. Institut Francesc Ribalta.

6. El que pren un coix per company coixeja al cap de l'any (1951, 2 fonts)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1147. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 285. Edicions 62.

8. El que s'ajunta en un coixo, al cap de l'any coixo i mig (2010, 2 fonts)

Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1778. Publicacions de la Universitat de València.

Lloc: Morella.

Morera Velázquez, Henar (2010): «Enviats per correu electrònic». Correu electrònic.

9. El que va amb un coix, al cap de l'any són dos (1985, 1 font)

Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 36. Editorial Joventut.

10. El que va amb un coixo, a l'any coixo i mig (1985, 1 font)

Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).

Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «E», p. 24. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

11. El que va amb un coixo, al cap de l'any coixo i mig (1 font)

Lloc: Teulada (La Marina Alta).

Llopis, Vicent: Teulada «Refranys de filosofia pràctica». Web.

12. El que va en un coixo, a l'any, coixo i mig (2010, 1 font)

Lloc: Bocairent (Vall d'Albaida).

Correu / Palou, Jordi (2010). Correu electrònic.

14. El qui s'ajunta amb un coix, a l'any coix i mig (1987, 1 font)

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Relacions personals. Companyies i amic de veritat», p. 113. Editorial l'Esquer.

15. El qui va amb un coix, al cap de l'any ho és més que ell (2008, 1 font)

Lloc: Vic (Osona).

Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.

Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre societat i vida». Web.

16. El qui va amb un coix, al cap de l'any són dos (2010, 1 font)

Lloc: Sant Hipòlit de Voltregà (Osona).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

17. El qui va amb un coix, al cap de poc temps, si no coixeja, poc li'n falta (1999, 2 fonts)

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Temps». Web.

Lloc: Cerdanya.

Web de la Cerdanya (1999): Refranys de la Cerdanya «Dites populars: Refranys». Web.

18. Es que s'ajunta amb un cois as cap de s'any ho son tots dos (1944, 1 font)

Lloc: Eivissa.

Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 11, març 1945 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 178. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

19. Lo que s'ajunta en un coix, al cap de l'any coixeja (2010, 1 font)

Lloc: Fraga (Osca).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

20. Lo que s'ajunte amb un coix, al cap de l'any coixeja (2003, 1 font)

Els defectes i vicis de la ent del voltant, a la curta o a la llarga, acaben apegant-se.

Lloc: Fraga (Franja de Ponent).

Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «C», p. 45. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

21. Quan un va amb un coix al cap d'un any ho son tots dos (2010, 1 font)

Lloc: Palma (Mallorca).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

22. Qui 's'acompanye' amb un coix, al cap de l'any va més coix que ell (2016, 1 font)

Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).

Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 93. Edicions Salòria.

24. Qui d'un coix s'acompanya, al cap de l'any en són dos (1999, 6 fonts)

Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.

Les persones solen acabar fent el que fan les que les envolten.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Lo Cisco de can Pey (2014): Twitter «twitter.com/LoCiscoDeCanPey». Twitter.
Lo Cisco de can Pey (2014): Twitter «twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/544818025799909376». Twitter.

Les persones solen acabar fent el que fan les que les envolten.

Maynou, Xavier (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb les persones». Web.

El contacte amb determinades actituds o persones fa que a la llarga se'ns encomanin les seves limitacions o defectes.

Sinònim: Qui va amb un coix, al cap de l'any ho són tots dos.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

25. Qui es junta amb un coix; a l'any i mig, coix i mig (2010, 1 font)

Lloc: Vall d'Albaida.

Claustre del CEIP Verge dels Desemparats d'Atzeneta d'Albaida (2010). Web.

27. Qui pren un coix per company coixeja al cap de l'any (2003, 1 font)

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIII. Les relacions interpersonals. L'amistat», p. 95. Pagès Editors.

28. Qui pren un coix per company, / coixeja al cap de l'any (1907, 1 font)

Verdaguer, Jacint (1907): Folk-lore «Aforística», p. 80. L'Avenç.

29. Qui pren un coix per company, coixeja al cap d'un any (1968, 1 font)

Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «IV. Dites populars», p. 145. Editorial Claret.

30. Qui pren un coix per company, coixeja al cap de l'any (1992, 7 fonts)

Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2446», p. 91. Columna Edicions.

El contacte amb determinades actituds o persones fa que a la llarga se'ns encomanin les seves limitacions o defectes.

Sinònim: Qui va amb un coix, al cap de l'any ho són tots dos.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Sinònim: Veg. tb. 242.

Equivalent en castellà: Un loco hace ciento.

Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Company», p. 41. Edicions 62.

Cal evitar males companyies.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. Els amics», p. 251. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics», p. 53. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.

31. Qui pren un coix per company, coixeja al cap de l'any (o al cap de l'any és coix i mig, o al cap de l'any en són dos) (2007, 1 font)

Sinònim: La bóta dolenta fa malbé el bon vi | La paella emmascarada, n'emmascara una altra | Qui amb dolents s'ajunta, dolent es torna | Qui amb llops va, acaba per udolar | Qui amb rucs va, acaba per bramar | Qui va amb ovelles, al cap de l'any és com elles.

Equivalent en castellà: Un loco hace ciento.

Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «504», p. 147. Garsineu Edicions.

32. Qui pren un coix per company, coixeja al cap de l'any (o al cap de l'any és coix i mig, o al cap de l'any en són dos) (cont. 1) (2007, 1 font)

Sinònim: Si amb gent dolenta vas, el que fan ells també faràs | Una poma podrida en fa podrir d'altres.

Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «504», p. 147. Garsineu Edicions.

33. Qui pren un coix per company, coixeja ja al cap de l'any (1988, 6 fonts)

Vol dir que els costums dels companys es contagien.

Sinònim: Es qui va am un coix, es cap de s'any ho són tots dos.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. 9.1.1.1. Discapacitat», p. 339. Editorial Moll.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys dels fills, la llar i els amics», p. 47. Editorial Millà.

Afinitat (Costum / Família / Hàbit / Tradició).

Font: [LEM: 47].

Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de la casa i la família», p. 42. Seuba Edicions.

34. Qui pren un coix per company; coixeja ja al cap de l'any (2011, 1 font)

Lloc: Solsona.

Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Vida social. Els amics», p. 177. Institut Francesc Ribalta.

35. Qui s'acompanya amb un coix, al cap de l'any en són tots dos (1990, 1 font)

Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Fills, llar i amics», p. 106. Museu Arxiu de Sentmenat.

37. Qui s'acompanya d'un coix al cap de l'any ja en són dos (2010, 1 font)

Lloc: Igualada.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

38. Qui s'acompanya d'un coix, al cap de l'any en són dos (2010, 1 font)

Lloc: Esparreguera (Baix Llobregat).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

39. Qui s'acompanya d'un coix, al cap de l'any són dos (2010, 1 font)

Lloc: Igualada (Anoia).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

40. Qui s'ajunta amb un coix, a l'any coix i mig (2008, 3 fonts)

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Any». Web.

Lloc: Terres de l'Ebre.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

El contacte amb determinades actituds o persones fa que a la llarga se'ns encomanin les seves limitacions o defectes.

Sinònim: Qui va amb un coix, al cap de l'any ho són tots dos.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

41. Qui s'ajunta amb un coix, a's cap de s'any ho són tots dos (1956, 2 fonts)

Si una persona s'ajunta amb una altra, acaba sent com ella, agafa la seua personalitat i els seus costums.

Equivalent en castellà: Dime con quien andas y te diré quien eres.

Lloc: Eivissa i Formentera.

Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 26. Institut d'Estudis Eivissencs.

Lloc: Eivissa.

Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 22. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

42. Qui s'ajunta amb un coix, al cap de l'any en son dos (2010, 1 font)

Lloc: Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

43. Qui s'ajunta amb un coixo acaba coixo i mig (2010, 1 font)

Lloc: Sueca (Ribera Baixa).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

44. Qui s'ajunta amb un coixo, a l'any coixo i mig (2010, 1 font)

Lloc: Ribera Baixa.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

45. Qui s'ajunta amb un coixo, acaba coixo i mig (2006, 3 fonts)

El contacte amb determinades actituds o persones fa que a la llarga se'ns encomanin les seves limitacions o defectes.

Sinònim: Qui va amb un coix, al cap de l'any ho són tots dos.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

Lloc: Carcaixent.

Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.

Lloc: Carcaixent.

Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.

46. Qui s'ajunta amb un coixo, al cap d'un any, coixo i mig (2018, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Amistats i relacions personals», p. 94. Editorial Sargantana.

47. Qui s'ajunta en un coix al cap de l'any coix i mig (1989, 2 fonts)

Lloc: Amposta (el Montsià).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Ulldecona.

Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 65. Web.

51. Qui s'ajunta en un coixo, al cap del any coixo i mitj (1910, 1 font)

Lloc: Tortosa.

Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

52. Qui s'ajunta en un coixo, coixeja o carraspeja (2010, 1 font)

Lloc: El Palmar (Horta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

53. Qui s'ajunte amb un coixo, al cap de l'any si no coixege, retranquege (1995, 1 font)

Font: MS, CL, FX, G, MR, PR, R.

Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «les relacions interpersonals», p. 57. Instituto de Estudios Turolenses.

55. Qui s'ajunte en un coix, al cap de l'any, coixege (2009, 1 font)

Lloc: Matarranya (Nonasp).

L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. Q», p. 7. PDF.

56. Qui s'ajunte en un coixo, si al cap de l'any no coxeige, retranqueige (1983, 1 font)

Lloc: Matarranya.

Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Coix», p. 25. El Llamp.

57. Qui va ab un coix al cap d'anys es coix com ell (1883, 1 font)

Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «8. Aforismes referents á defectes ó vicis», p. 35. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

58. Qui va ab un coix al cap del any es tan coix com ell (1878, 1 font)

Briz, Francesch Pelay; Matheu, F. (1878): Calendari catalá del any 1879, p. 114. Joan Roca y Bros, Editor.

61. Qui va ab un coix, al cap d'un any heu son tots dos (1877, 1 font)

A n'aquest derrer s'hi sòl afegir: y qui ròba no'n du gens.

Lloc: Illes Balears.

Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 429. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

64. Qui va ab un coix, al cap del any coixeja (1900, 1 font)

«Mores enim a conjuncto formantur», va escriure Cató.

Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 125. Editorial Rourich.

66. Qui va ab un coix, al cap del any es tan coix com éll (1831, 2 fonts)

Equivalent en castellà: Dime con quién andas y te diré quién eres.

Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 157. Est. Tip. La Hormiga de Oro.

Equivalent en castellà: La manzana podrida prende aun compañia.

D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «225», p. 54. Imprenta de Saurí y Compañía.

67. Qui va ab un coix, al cap del any es tant coix com ell (1864, 1 font)

Briz, Francesch Pelayo (1864): Calendari catalá del any 1865, p. 84. Llibretería de Estanislao Ferrando Roca.

69. Qui va ab un cox al cap del añ es tan cox com ell (1839, 1 font)

Equivalent en castellà: La manzana podrida pierde la compañia | Quien con lobos anda á aullar se enseña | Ojos malos á quien los mira pegan su malatía.

Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 661. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

70. Qui va ab un cox, al cap de l'any és tan cox cóm ell (1917, 1 font)

Sinònim: Qui va amb un coix, al cap de l'any és tan coix com ell.

Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 177. Editorial Trabucaire.

72. Qui va amb un coi, al cap de l'any en són dos (2010, 1 font)

Lloc: Olot (Garrotxa).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

76. Qui va amb un coix al cap d'un any és coix i mig (1994, 4 fonts)

Qui freqüenta amistats vicioses se n'encomana els vicis.

Equivalent en castellà: Un loco hace ciento.

Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Coix», p. 66. Enciclopèdia Catalana.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «PENSEM I CREIEM. L'ERROR I LA IGNORANCIA», p. 26. L'Avui / El Punt Avui.

Qui freqüenta amistats vicioses se n'encomana els vicis.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Vici: s'encomana.

Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Costums», p. 91. Edicions 62.

78. Qui va amb un coix al cap de l'any ho són tots dos (2010, 1 font)

Lloc: Binissalem (Mallorca).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

79. Qui va amb un coix al cap de l'any ho és tant com ell (1951, 4 fonts)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1147. Editorial Selecta-Catalonia.

Afinitat (Costum / Família / Hàbit / Tradició).

Font: [P: VI, 880].

80. Qui va amb un coix al cap de l'any són dos (2010, 1 font)

Lloc: Banyoles (Pla de l'Estany).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

81. Qui va amb un coix al cap de l'any és tan coix com ell (2003, 1 font)

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIII. Les relacions interpersonals. L'amistat», p. 96. Pagès Editors.

82. Qui va amb un coix al cap del any i van tots dos (2010, 1 font)

Correu / Riera Folch, Maria Antònia (2010): Facebook. Correu electrònic.

83. Qui va amb un coix as cap de s'any ho són tots dos (2010, 1 font)

Lloc: Maó (Menorca).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

84. Qui va amb un coix, / al cap de l'any és tan coix com ell (1969, 1 font)

Equivalent en francès: Qui va avec un boiteux, / au bout de l'an boite autant que lui.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 190. Robert Morel Editeur.

86. Qui va amb un coix, a l'any, coix i mig (2010, 1 font)

Lloc: Cocentaina (El Comtat).

Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

87. Qui va amb un coix, a's cap de s'any ho són tots dos (1984, 2 fonts)

Lloc: Mallorca.

Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 61. Consell de Mallorca.

Si vas amb gent dolenta, prest seràs com ells.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Peregrinatge», p. 260. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

89. Qui va amb un coix, al cap d'un any són dos (2015, 1 font)

Lloc: Manresa.

Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats, p. 252. Zenobita Edicions.

91. Qui va amb un coix, al cap d'un any, coix i mig (2001, 1 font)

Un company dolent encomana el seu rovell a la persona més pura i innocent. De: Sèneca.

Equivalent en llatí: Malignus comes quamvis candido et simplici robiginem suam affricuit.

Font: Ep. 7.7.

Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1591». Enciclopèdia Catalana.

92. Qui va amb un coix, al cap de l'any coix i mig (1951, 2 fonts)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1147. Editorial Selecta-Catalonia.

Recomana evitar les males companyies.

Sinònim: Qui va amb un coix, al cap de l'any ho és tant com ell.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 291. Edicions 62.

93. Qui va amb un coix, al cap de l'any coixeja (2010, 1 font)

Lloc: Bages.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

94. Qui va amb un coix, al cap de l'any en són dos (2010, 2 fonts)

Lloc: Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Manresa.

Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2, p. 102. Zenobita Edicions.

95. Qui va amb un coix, al cap de l'any ho són tots dos (2010, 4 fonts)

Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 6. Refranys sobre homes i dones. El cos humà i les edats de la vida». Llibres de l'Index, S.A..

Els vicis es prenen fàcilment.

Equivalent en castellà: Quien con cojo anda, aunque cojo no sea, al mes renquea; Quien con lobos anda a aullar se enseña.

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «coix». Editorial Barcanova.

Lloc: Inca (Mallorca).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

El contacte amb determinades actituds o persones fa que a la llarga se'ns encomanin les seves limitacions o defectes.

Sinònim: Qui d'un coix s'acompanya, al cap de l'any en són dos | Qui pren un coix per company, coixeja al cap de l'any | Qui s'ajunta amb un coix, a l'any coix i mig | Qui s'ajunta amb un coixo, acaba coixo i mig.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

El contacte amb determinades actituds o persones fa que a la llarga se'ns encomanin les seves limitacions o defectes.

Sinònim: Qui d'un coix s'acompanya, al cap de l'any en són dos | Qui pren un coix per company, coixeja al cap de l'any | Qui s'ajunta amb un coix, a l'any coix i mig | Qui s'ajunta amb un coixo, acaba coixo i mig.

Equivalent en castellà: La manzana podrida pierde a su compañía.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

El contacte amb determinades actituds o persones fa que a la llarga se'ns encomanin les seves limitacions o defectes.

Sinònim: Qui d'un coix s'acompanya, al cap de l'any en són dos | Qui pren un coix per company, coixeja al cap de l'any | Qui s'ajunta amb un coix, a l'any coix i mig | Qui s'ajunta amb un coixo, acaba coixo i mig.

Equivalent en castellà: Quien con cojo anda, aunque cojo no sea, al mes renquea.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

96. Qui va amb un coix, al cap de l'any ho és tant com ell (1999, 1 font)

Recomana evitar les males companyies.

Sinònim: Qui va amb un coix, al cap de l'any coix i mig.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 291. Edicions 62.

97. Qui va amb un coix, al cap de l'any s'hi torna (2010, 1 font)

Lloc: Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

98. Qui va amb un coix, al cap de l'any són dos (2010, 3 fonts)

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. III. La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 214. Llibres de l'Index, S.A..

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 221. Llibres de l'Index, S.A..

Lloc: Barcelona (Ginardó).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Manresa - Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Osona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

99. Qui va amb un coix, al cap de l'any és coix (2001, 1 font)

Dels 45 adagis de Burguera que coincidien amb altres tants de Ros, n'hi ha 26 incorporats al DCCL, entre els quals trobem: A) adagis que mantenen la codificació gairebé invariable, en les tres obres. De: Burguera, Miquel.

Font: Phrases perutiles et adagia venusta, dins Preceptes, elegancias, calendas, y frases; que se enseñan en las Escolas de Gramàtiga de la Província de S. Francesch de Mallorca (sd).

Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 110. Revista Caplletra.

101. Qui va amb un coix, al cap de l'any és tan coix com ell (1926, 3 fonts)

Tots aquests refranys ens ensenyen que per a evitar el pecat hem de fugir de les ocasions pròximes, com ho són els llocs i les companyies perilloses.

Caballeria i Collell, Domènec (1926): Catalunya Social, 254 (27 març), p7-8 «Símils», p. 8. Revista Catalunya Social.

Dels 45 adagis de Burguera que coincidien amb altres tants de Ros, n'hi ha 26 incorporats al DCCL, entre els quals trobem: A) adagis que mantenen la codificació gairebé invariable, en les tres obres.

Font: Fèlix Amat, Diccionario catalán-castellano-latino, 2 vols., publicat per Josep Belvitges, Joaquim Esteve i Antoni Juglà, Barcelona: Imp. de Tecla Pla, 1803-1805.

Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 110. Revista Caplletra.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2447», p. 91. Columna Edicions.

102. Qui va amb un coix, al cap de l'any és tant coix com ell (1914, 1 font)

Equivalent en castellà: Dime con quien andas y te diré quien eres.

Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 832. Antoni López, Editor.

103. Qui va amb un coix, al cap de poc temps si no coixeja poc li falta (2017, 1 font)

Refrany moralitzador que vol allunyar de certes companyies vicioses algunes persones que solen ser massa compassives.

Lloc: Cerdanya.

Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 249. Salvat, S.A. de Ediciones.

104. Qui va amb un coix, al cap de s'any ho són tots dos (1993, 1 font)

Vol dir que els vicis es prenen fàcilment (D.).

Equivalent en castellà: Quien con cojo anda, aunque cojo no sea, al mes renquea.

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «699b Coix», p. 103. Institut Menorquí d'Estudis.

105. Qui va amb un coix, al cap de s'any, coix i mig (1993, 1 font)

Vol dir que els vicis es prenen fàcilment (D.).

Equivalent en castellà: Quien con cojo anda, aunque cojo no sea, al mes renquea.

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «699a Coix», p. 103. Institut Menorquí d'Estudis.

106. Qui va amb un coix, al cap de s'any, ho són tots dos (2010, 1 font)

Lloc: Maó (Menorca).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

107. Qui va amb un coix, al cap del any si no coixeja, ranqueija (2010, 1 font)

Lloc: Vilanova del Vallès (Vallès Oriental).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

108. Qui va amb un coix, as cap de s'any ho són tots dos (2012, 2 fonts)

Lloc: Menorca.

El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de la isla de Menorca». Blogger.

(Bàrbara Sagrera, del Grup d'Estudis Etnopoètics): pot ser un advertiment (allunya't de males companyies, perquè se t'encomanarà el vici) o també pot ser, senzillament, la constatació d'un fet: constates el fet que una persona ha pres el mal vici d'una.

Altra i formules aquesta sentència com un reforç d'aquesta opinió, que és el punt de vista que tu expresses.

Lloc: Illes Balears.

IB3-Top 10 (2012): IB3-Top 10 «Dites i refranys». IB3.

Els vicis són molt contagiosos. Ses coses s'empelten. Una persona té influència damunt d'una altra. L'usem quan volem expressar un temor o una advertència.

Top 9. 5% dels vots.

Sinònim: Diguem amb qui vas i te diré qui ets.

Lloc: Illes Balears.

IB3-Top 10 (2012): IB3-Top 10 «Dites i refranys». IB3.

109. Qui va amb un coix, es cap de s'any ho son tots dos (1984, 1 font)

Es vicis són contagiosos.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Conseis. Experiència», p. 181. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

110. Qui va amb un coixo al cap d'un any és coixo i mig (2008, 1 font)

Qui freqüenta amistats vicioses se n'encomana els vicis.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

112. Qui va amb un coixo, a l'any, coixo i mig (2010, 1 font)

Lloc: Beniopa (la Safor).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

113. Qui va amb un coixo, a l'any, coixo i mig! (2010, 1 font)

Lloc: Muro (El Comtat).

Correu / Silvestre Pérez, Sergi (2010). Correu electrònic.

114. Qui va amb un coixo, al cap d'un any, coixo i mig (2001, 2 fonts)

Qui va amb savis serà savi. De: Bíblia. Salomó.

Equivalent en llatí: Qui cum sapientibus graditur, sapiens erit.

Font: Prov. 13.20.

Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2442». Enciclopèdia Catalana.

Si convius amb un coix, aprendràs a coixejar una mica.

Equivalent en llatí: Si cum claudo cohabites, subclaudicare disces.

Font: HW 28372a.

Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2733», p. 157. Enciclopèdia Catalana.

115. Qui va amb un coixo… al cap de l'any coixo i mig (1987, 1 font)

Lloc: Bot.

Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Les dones al carrer», p. 25. Autoedició.

116. Qui va emb un cox a cap del añ cox y mitj (1869, 1 font)

Equivalent en castellà: Quien con lobos anda á aullar se enseña.

Lloc: Menorca.

Hospitaler, José (1869): Vocabulario castellano menorquin y vice-versa «Refranes y modismos. Proverbos y modismes», p. 290. Imp. de Miguel Parpal.

119. Qui va en un coixo al cap del any coixo i mitj (1910, 1 font)

Lloc: Tortosa.

Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

121. Qui va en un coixo, al cap de l'any és coixo (2001, 2 fonts)

Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).

Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 104. Revista Caplletra.

Dels 45 adagis de Burguera que coincidien amb altres tants de Ros, n'hi ha 26 incorporats al DCCL, entre els quals trobem: A) adagis que mantenen la codificació gairebé invariable, en les tres obres.

Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).

Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 110. Revista Caplletra.

122. Qui vá ab un coix, al cap del any es tan coix com éll (1831, 1 font)

Equivalent en castellà: La manzana podrida, pierde á su compañia.

D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «54», p. 16. Imprenta de Saurí y Compañía.

123. Si vas amb un coix, al cap de l'any coixeges (1998, 1 font)

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La condició humana», p. 17. Garsineu Edicions.

124. Un va coix i l'altre no, al cap de l'any ja en són dos (2010, 1 font)

Lloc: Taradell (Osona).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Qui va amb un coix, al cap de l'any ho són tots dos

Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats

Qui va amb un coix, al cap de l'any ho són tots dos

Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2

Qui va amb un coix, al cap de l'any ho són tots dos

Faves comptades (2015) «Twitter»

Un projecte de:

www.dites.cat

Ajudeu-nos a millorar

Formulari de contacte