Paremiologia catalana comparada digital

Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou

417 recurrències en 201 variants. Primera citació: 1736.

Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou

40 fonts, 1926.
Vol dir que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a evitar-ne d'altres, encara que no siguin tan greus.
Sinònim: Gat escaldat, d'aigo freda tem | Gat escaldat, amb aigua freda en té prou | El gat escaldat, amb poca aigua té prou | A gat escaldat, aigo freda li basta.
Lloc: or., occ., val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Gat Refr. hh)». Editorial Moll.
Les persones que han sofert un dany solen estar atentes per evitar-ne d'altres.
Antoja, Joan; Matas, Anna M.; Oriol, Joan (2018): Bestial! Cultura popular, refranys i frases fetes… molt animals «Gat. Refranys», p. 22. Cossetània Edicions.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 25. Editorial Virgili & Pages.
Encara té vigència.
Lloc: Arbeca (Garrigues).
Bellmunt, Teresa (2005): La Borrassa. Per saber què passa!, 6, p19-20 «Refranys i dites sense actual vigència», p. 20. Revista El Borinot.
Cavall Fort (1979): Cavall Fort, núm. 414 (octubre 1979) «El que diuen els refranys sobre… El gat». Cavall Fort.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La capacitat intel·lectual. Saviesa», p. 129. Edicions Tres i Quatre.
Correig, M.; Cugat, L.; Rius, D. (1984): Una capseta blanca que s'obre i no es tanca «Els animals. Mamífers», p. 68. Graó Editorial.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 112. Pagès Editors.
Daban, Ángel (1999): Recull de dites populars catalanes «Animals». Web.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Diversos autors (1985): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 9-10, p24-25 «Refranys de la Fatarella. Consells morals», p. 25. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Refrany que ensenya que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a no sofrir-ne d'altres, encara que no siguin tan greus.
Equivalent en castellà: Gato escaldado del agua fría huye | De los escarmentados salen los avisados.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Gat», p. 127. Enciclopèdia Catalana.
Sinònim: Si camines per mal lloc, passa-hi a poc a poc.
Equivalent en castellà: Gato escaldado, del agua fría huye |.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «584», p. 173. Garsineu Edicions.
Lloc: Les Garrigues.
Estradé Prenafeta, Josep (1999): «Refranys i proverbis de la comarca de les Garrigues», p. 276. Trobades d'Estudiosos de les Garrigues.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 305», p. 713. Columna Edicions.
El refrany d'avui ens diu que aquelles persones que han patit alguna mala experiència, algun dany, intenten evitar tornar a passar pel mateix.
Faves comptades (2017): Faves comptades «https://www.instagram.com/p/BQuU2yKBEm0/». Instagram.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Lloc: Penedès.
Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Aigua». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Origen: 1806. Literalment, 'una vegada mossegat, dues vegades cautelós'. En són sinònims 'once burnt, twice shy' ('una vegada cremat, dues vegades cautelós') i 'a burnt child dreads the fire' ('un nen que s'ha cremat té por del foc').
No vol saber res de cites per internet; gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou = He wants nothing to do with internet dating; once bitten, twice shy.
Equivalent en anglès: Once bitten, twice shy.
Hevly, Lou (2020): An Idiom a Day. 365 dites angleses corresponents a dites catalanes «O», p. 139. Parcir Edicions Selectes.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 3. Autoedició.
Dit dels escarmentats.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Refranys», p. 182. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 28 - Dites sobre Natura i Bestià - https://www.lopedris.cat/dites-sobre-natura-bestia-c1001». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre el bestiar». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 193. Editorial Millà.
Oreneta Porpra - I de Yzaguirre (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Badalona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. h) De bèsties», p. 27. Editorial Acebo.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 16. Ajuntament de Banyoles.
Quan ens passa alguna cosa dolenta, intentem que no ens torni a passar més.
Pons, Nathalie; Ben-Arab, Màriam (il·lustr.) (2010): Refranys per jugar, p. 40. Vox.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals», p. 22. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.
Recelós.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Enteniment: desconfiança», p. 76. Edicions 62.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 12. Editorial Miguel A. Salvatella.
Dit del qui ja ja estat escarmentat | L'experiència aconsella la prudència.
Sinònim: A gat escaldat, l'aigu atèbia l'espanta. [P: XI, 969] | Gat escaldat aigua tèbia tem. [P: XI, 969] | Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou. [P: XI, 969] | Gat escaldat, d'aigua tèbia (o freda) fuig. [P: XI, 969].
Equivalent en castellà: Gato escaldado, del agua fría ha miedo. [MK: 21.999].
Font: [LEM: 193] - [S&C: 414].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 104. Web.
If we have had an unpleasant experience, we are very anxious to avoid a repetition. A similar proverb is A BURNT CHILD DREADS THE FIRE.
Sinònim: Dels escarmentats en surten els avisats. [S&C: 249] - [S&C: 329] | Dels escarmentats neixen els avisats. [P: IX, 172].
Equivalent en anglès: Once bitten, twice shy. [EPE: 526] - [S&C: 249].
Font: [LEM: 193] - [S&C: 414].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 104. Web.
Sinònim: Dels escarmentats en surten els avisats. [S&C: 249] - [S&C: 329] | Dels escarmentats neixen els avisats. [P: IX, 172].
Equivalent en anglès: The scalded cat fears cold water. [S&C: 414].
Font: [LEM: 193] - [S&C: 414].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 104. Web.
De los daños o males sufridos se adquiere la suficiente experiencia para evitar volver a caer en ellos.
Sinònim: Dels escarmentats en surten els avisats. [S&C: 249] - [S&C: 329] | Dels escarmentats neixen els avisats. [P: IX, 172].
Equivalent en castellà: De los escarmentados nacen los avisados. [MK: 22.024] - [S&C: 249].
Font: [LEM: 193] - [S&C: 414].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 104. Web.
Sinònim: Dels escarmentats en surten els avisats. [S&C: 249] - [S&C: 329] | Dels escarmentats neixen els avisats. [P: IX, 172].
Equivalent en castellà: El escarmentado, bien conoce el vado. [S&C: 329].
Font: [LEM: 193] - [S&C: 414].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 104. Web.
Indica la importància de l'experiència.
Quien ha sufrido un daño trata de evitar en el futuro caer en situaciones parecidas, gracias a la experiencia adquirida.
Sinònim: Dels escarmentats en surten els avisats. [S&C: 249] - [S&C: 329] | Dels escarmentats neixen els avisats. [P: IX, 172].
Equivalent en castellà: Gato escaldado del agua fría huye. [DG: II i XI] - [S&C: 414].
Font: [LEM: 193] - [S&C: 414].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 104. Web.
Sinònim: Dels escarmentats en surten els avisats. [S&C: 249] - [S&C: 329] | Dels escarmentats neixen els avisats. [P: IX, 172].
Equivalent en francès: Chat échaudé craint l'eau froide. [DG: II i XI] - [S&C: 414].
Font: [LEM: 193] - [S&C: 414].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 104. Web.
Sinònim: Dels escarmentats en surten els avisats. [S&C: 249] - [S&C: 329] | Dels escarmentats neixen els avisats. [P: IX, 172].
Equivalent en francès: Chat échaudé ne revient pas en cuisine. [S&C: 249].
Font: [LEM: 193] - [S&C: 414].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 104. Web.
Sinònim: Dels escarmentats en surten els avisats. [S&C: 249] - [S&C: 329] | Dels escarmentats neixen els avisats. [P: IX, 172].
Equivalent en francès: L'expérience rend sage. [S&C: 329].
Font: [LEM: 193] - [S&C: 414].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex III. Corpus», p. 104. Web.
Conseqüència.
Font: [LEM: 193].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 178. Web.
Experiència.
Font: [LEM: 193].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 182. Web.
Prudència.
Font: [LEM: 193].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 186. Web.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 35. Web.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Dites de les coses bones», p. 18. Autoedició.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. G», p. 23. Amics de Tous.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA) núm. 14 «Recull de Refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 14, p15-16 «Recull de refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou

22 fonts, 1969.
ACCAT (2012): Correu «Refranys per al Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
ACCAT (2012): «Refranys per a l'itinerari del Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
O com diu un vell refrany, / que és ben cert i no un engany: / Gat escaldat de bell nou, / amb aigua tèbia en té prou.
Antoja, Joan; Matas, Anna M.; Oriol, Joan (2018): Bestial! Cultura popular, refranys i frases fetes… molt animals «Gat. El gat i les granotes. Conte en vers», p. 21. Cossetània Edicions.
Equivalent en castellà: Perro escarmentado huye del bastón.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 128. Editorial Pòrtic.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els gossos i els gats», p. 165. Pagès Editors.
La persona que ha tingut una mala experiència esdevé molt recelosa.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Gat», p. 228. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1985): Bot. Notícia del meu poble «5. Dites i refranys», p. 114. El Llamp.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Les dones al carrer», p. 27. Autoedició.
La força condicionant del record d'una experiència amarga també era expressada per la llengua llatina d'una forma molt gràfica i entenedora.
Equivalent en llatí: Tranquillas etiam naufragus horret aquas.
Font: cfr. II.356.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 108», p. 91. Edicions 62.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Escola Municipal de Formació Professional de Flix (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Visió del món», p. 76. Escola Municipal de Formació Professional de Flix.
Diu que les persones que han patit alguna mala experiència, o algun dany, procuren vigilar perquè no els torni a passar res de semblant.
Sinònim: Dels escarmentats, en surten els avisats.
Equivalent en llatí: Tranquillas etiam naufragus horret aquas (Trad.: Qui ha naufragat té por fins i tot de les aigües tranquil·les).
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «G», p. 55. Edicions de 1984.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «PENSEM I CREIEM. LA DESTRESA I LA SAVIESA», p. 26. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Sort.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gat», p. 78. Edicions Polígrafa.
Escarment.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.
Font: VT, CL, CO, CR, FI, FL, FV, FX, ME, MR, MS, N, TA, TC, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «La naturalesa de la natura», p. 28. Instituto de Estudios Turolenses.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 5. Del món de les bèsties», p. 69. Edicions Salòria.
Els escarmentats solen ser previsors dels perills.
Sinònim: Dels escarmentats en surten els avisats; L'experiència aconsella la prudència.
Equivalent en castellà: De los escarmentados nacen (o salen) los avisados; Gato escaldado del agua fría huye.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «gat». Editorial Barcanova.
Lloc: Badalona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Constantí (Tarragonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Sempre hem sentit a dir que als gats no els agrada l'aigua.
Sinònim: Gat escaldat, de l'aigua tèbia fuig.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Dit del qui ja ha estat escarmentat.
Sinònim: A gat escaldat, l'aigua tèbia l'espanta | Gat escaldat, aigua tèbia tem | Gat escaldat, d'aigua tèbia (o freda) fuig.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Gossos i gats», p. 467. Edicions 62.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «G», p. 162. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Bellvís.
Salvia, Ramon (2011): Carrilet, 212 (1/5/2011) «Refranys populars», p. 48. Revista Carrilet.

Gat escaldat

7 fonts, 1993.
Escarmentat / dit per a referir-se a algú que ha pres ensenyament del que ha experimentat per no tornar a incórrer en falta, a arriscar-se, etc.
No voldrà prendre-hi part; és gat escaldat. La darrera vegada li va resultar molt malament i no vol repetir el fracàs / És gat escaldat; s'hi va fer mal un cop i ja no hi vol tornar més.
Sinònim: Quedar escaldat.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Escarmentat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
De: Matas, Toni; Martí, Teresa.
Font: Gatades del Diccionari enciclopèdic il·lustrat de les bèsties (1993).
Gazofilaci (2020): «https://twitter.com/Gazofilaci/status/1258308658498322432». Twitter.
Gat escaldat, d'aigua tèbia tem.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 67. Llibres de l'Index, S.A.
Persona (o animal) escarmentada, escamnada, desenganyada.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Gat gata m. i f.», p. 180. Edicions 62.
Escarmentat.
Sinònim: Avisat, advertit, escamnat, desenganyat.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «G», p. 169. Edicions 62.
Escarmentat. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.
Escarmentat.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Locucions adjectives», p. 67. Tàndem Edicions.

Gat escaldat d'aigua freda fuig

6 fonts, 1993.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Qui ha tingut una mala experiència no està disposat a repetir-la.
Sinònim: Contrari: L'home és l'únic animal que tropessa dues vegades en la mateixa pedra.
Equivalent en castellà: Gato escaldado, del agua fría huye.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 43. Web.
Lloc: Igualada (Anoia).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Ribes de Freser (Ripollès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Sempre hem sentit a dir que als gats no els agrada l'aigua.
Sinònim: Gat escaldat, de l'aigua tèbia fuig.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Vegi's n. 1404.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1413b Gat-I», p. 194. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. G», p. 139. Edicions Víctor.

Gat escaldat, aigua freda tem

6 fonts, 1926.
Significa que els escarmentats solen esser previsors dels perills.
Sinònim: Gat escaldat, amb aigua freda té prou.
Lloc: Bal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Escaldar Refr. a)». Editorial Moll.
Lloc: Eivissa.
Castelló Guasch, Joan (1974): Eivissa, 4, p 17-19 «Rondalla eivissenca. Es adagis», p. 20. Revista Eivissa.
Equivalent en castellà: Gato escaldado, del agua fría tiene miedo.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 38. Institut d'Estudis Eivissencs.
Qui ha naufragat sent horror fins i tot de les aigües tranquil·les. De: Ovidi.
Equivalent en llatí: Tranquillas etiam naufragus horret aquas.
Font: Pont. 2.7.8.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2918», p. 167. Enciclopèdia Catalana.
Qui ho ha patit, ho tem. De: Horaci.
Equivalent en llatí: Expertus metuit.
Font: Ep. 1.18.87.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «896». Enciclopèdia Catalana.
Vegi's n. 1404.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1413 Gat-I», p. 194. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VII. Conducta Sèrie A. Prudència. Refranys», p. 117. Hora Nova.

Gat escaldat, aigua tèbia tem

6 fonts, 1979.
Si una experiència qualsevol et surt molt malament, en cas de tenir-la que repetir es evident que l'afrontes amb un grau elevat de por i respecte.
Lloc: Ogassa (Ripollès).
Anglada i Cambras, Josep M (2014): Romànic i Carbó. El Ripollès en miniatura «Mots de l'època. Frases fetes - https://miniaturesimaquetes.blogspot.com/2014/02/mots-de-lepoca.html». Blogger.
Lloc: El Port de la Selva (Alt Empordà).
Mallol i Oriol, Josep (1984): Reculls (Dels nostres vells) «Un xic de tot», p. 54. Autoedició.
Lloc: Vic (Osona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Dit del qui ja ha estat escarmentat.
Sinònim: A gat escaldat, l'aigua tèbia l'espanta | Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou | Gat escaldat, d'aigua tèbia (o freda) fuig.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Gossos i gats», p. 467. Edicions 62.
Dit del qui ja ha estat escarmentat.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Aigua», p. 13. Editorial Millà.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb els animals», p. 15. Revista L'Estel.

Gat escaldat, d'aigua freda fuig

5 fonts, 1979.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. G», p. 57. Ajuntament de l'Escala.
Espuny i Pujol, Mercè (2018): «https://twitter.com/MerceEspuny/status/1049198235800227841». Twitter.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Girona (Gironès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Els escarmentats són els més vius.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «gat, gos, ca», p. 67. Editorial Millà.
RM1966 (2018): «https://twitter.com/rm19661/status/1049338901171752961». Twitter.

Gat escaldat, l'aigua freda li fa por

5 fonts, 1990.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Daban, Ángel (1999): Recull de dites populars catalanes «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Equivalent en francès: Chat échaudé craint l'eau froide.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Gallinàcies i ocelles. Llebres i conills. Gats i gossos», p. 28. Autoedició.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb els animals», p. 15. Revista L'Estel.

El gat escaldat de l'aigua tèbia en fuig

4 fonts, 1999.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Layola i Fabra, Aleix (1999): Recull de dites populars catalanes «Altres». Web.
Roig, Francesc (1999): L'Estel «Refranys populars (I)», p. 11. Revista L'Estel.
(2003): L'Estel «Refranys», p. 12. Revista L'Estel.
(2002): L'Estel «Refranys i dites populars», p. 31. Revista L'Estel.

Gat escaldat aigua tèbia tem

4 fonts, 1949.
Equivalent en esperanto: Brogita eĉ sur akvon blovas | Post la falo oni fariĝas singarda.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Animals salvatges i domèstics | Sovaĝaj kaj hejmaj bestoj», p. 29. Associació Catalana d'Esperanto.
Lloc: Vic (Osona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Sempre hem sentit a dir que als gats no els agrada l'aigua.
Sinònim: Gat escaldat, de l'aigua tèbia fuig.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Gat», p. 897. Editorial Selecta-Catalonia.

Gat escaldat amb aigua freda en té prou

4 fonts, 1961.
Vol dir que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a evitar-ne d'altres, encara que no siguin tan greus.
Sinònim: Gat escaldat, d'aigua freda tem.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Gat», p. 61. Editorial Moll.
Qui ha naufragat sent horror fins i tot de les aigües tranquil·les. De: Ovidi.
Equivalent en llatí: Tranquillas etiam naufragus horret aquas.
Font: Pont. 2.7.8.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2918», p. 167. Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1976): «Dites sobre el gat», p. 24. Almanac Català del Rosselló.
Escarment.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «G», p. 39. Autoedició.

Gat escaldat fuig d'aigo calenta

4 fonts, 2007.
Lloc: Mancor.
Abrines Reynes, Joan (2021): Cultura popular mallorquina «Refranys». Web.
Lloc: Mancor.
Abrines Reynes, Joan (2020): Cultura popular mallorquina «Refranys mallorquins - http://glosesidits.byethost7.com/dits.html». Web.
Lloc: Mallorca.
Textos de humor (2015): 597 dites mallorquines, frases hechas mallorquinas, humor «https://textoshumor.elblogdehumor.com/2015/02/dites-mallorquines-frases-hechas.html», p. 74. Blogger.
Lloc: Illes Balears.
Vich (2007): «Frases populars (ajuda) - https://www.racocatala.cat/forums/fil/59597/frases-populars-ajuda». Racó Català.

Gat escaldat, aigua tèbia li fa por

4 fonts, 1969.
Gheorghe, Gabriel (1986): Proverbele româneşti şi proverbele lumii romanice, p. 143.
Equivalent en francès: Chat échaudé craint l'eau tiède.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El gat / Le chat», p. 460. Robert Morel Editeur.
Equivalent en francès: Chat échaudé, l'eau tiède lui fait peur.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Matxos… gats i gossos», p. 78. Sport-Entraide-Amitié.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. G», p. 366. Web.

Gat escaldat, d'aigua tèbia fuig

4 fonts, 1985.
Catalunya Ràdio (1994). Catalunya Ràdio.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «12. Com la processó de mata…», p. 131. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Llucmajor (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Osona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Refranyer de Puigbò (2018): Refranyer de Puigbò «Animals». Blogger.

Gat escaldat, de l'aigua tèbia fuig

4 fonts, 2003.
Correu / Mozart, Aria (2010). Correu electrònic.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Quart de Poblet (València).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Sempre hem sentit a dir que als gats no els agrada l'aigua.
Sinònim: Gat escaldat aigua tèbia tem | Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou | Gat escaldat d'aigua freda fuig | El gat escaldat, amb l'aigua freda en té prou || L'experiència aconsella la prudència | Dels escarmentats en surten els avisats.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Sempre hem sentit a dir que als gats no els agrada l'aigua.
Trad.: Mossegat una vegada, doblement espantadís.
Sinònim: Gat escaldat aigua tèbia tem | Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou | Gat escaldat d'aigua freda fuig | El gat escaldat, amb l'aigua freda en té prou || L'experiència aconsella la prudència | Dels escarmentats en surten els avisats.
Equivalent en anglès: Once bitten, twice shy.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Sempre hem sentit a dir que als gats no els agrada l'aigua.
Sinònim: Gat escaldat aigua tèbia tem | Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou | Gat escaldat d'aigua freda fuig | El gat escaldat, amb l'aigua freda en té prou || L'experiència aconsella la prudència | Dels escarmentats en surten els avisats.
Equivalent en anglès: The scalded cat fears cold water.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Sempre hem sentit a dir que als gats no els agrada l'aigua.
Sinònim: Gat escaldat aigua tèbia tem | Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou | Gat escaldat d'aigua freda fuig | El gat escaldat, amb l'aigua freda en té prou || L'experiència aconsella la prudència | Dels escarmentats en surten els avisats.
Equivalent en castellà: De los escarmentados nacen los avisados.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Sempre hem sentit a dir que als gats no els agrada l'aigua.
Sinònim: Gat escaldat aigua tèbia tem | Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou | Gat escaldat d'aigua freda fuig | El gat escaldat, amb l'aigua freda en té prou || L'experiència aconsella la prudència | Dels escarmentats en surten els avisats.
Equivalent en castellà: El que se quema con leche, ve una vaca y llora (Argentina).
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Sempre hem sentit a dir que als gats no els agrada l'aigua.
Sinònim: Gat escaldat aigua tèbia tem | Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou | Gat escaldat d'aigua freda fuig | El gat escaldat, amb l'aigua freda en té prou || L'experiència aconsella la prudència | Dels escarmentats en surten els avisats.
Equivalent en castellà: Gato escaldado del agua fría huye.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Sempre hem sentit a dir que als gats no els agrada l'aigua.
Sinònim: Gat escaldat aigua tèbia tem | Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou | Gat escaldat d'aigua freda fuig | El gat escaldat, amb l'aigua freda en té prou || L'experiència aconsella la prudència | Dels escarmentats en surten els avisats.
Equivalent en francès: Chat échaudé craint l'eau froide.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Sempre hem sentit a dir que als gats no els agrada l'aigua.
Trad.: Gat escaldat no torna a la cuina.
Sinònim: Gat escaldat aigua tèbia tem | Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou | Gat escaldat d'aigua freda fuig | El gat escaldat, amb l'aigua freda en té prou || L'experiència aconsella la prudència | Dels escarmentats en surten els avisats.
Equivalent en francès: Chat échaudé ne revient pas en cuisine.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Sempre hem sentit a dir que als gats no els agrada l'aigua.
Trad.: 'L'experiència fa savi.
Sinònim: Gat escaldat aigua tèbia tem | Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou | Gat escaldat d'aigua freda fuig | El gat escaldat, amb l'aigua freda en té prou || L'experiència aconsella la prudència | Dels escarmentats en surten els avisats.
Equivalent en francès: L'expérience rend sage.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Refrany aplicat a les persones escamades per algun motiu i després pequen de precavides.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 315. Ajuntament d'Amposta.

El gat escaldat amb aigua tèbia en té prou

3 fonts, 2014.
Es diu quan a algú li ha passat una cosa i a l'altra ja va amb precaució.
Sinònim: Gat escaldat d'aigua freda fuig.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «G», p. 176. Juli Jordà Mulet.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «E», p. 72. Autoedició.
Animals.
Lloc: Sant Boi de Llobregat.
Serret i Bernús, Carles (2021): Ràdio Sant Boi. La República Santboiana. Memòria i patrimoni «Refranys i frases fetes d'una santboiana del segle XX». La República Santboiana.

El gat escaldat amb aigua tèbia té prou

3 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
(2008): L'Estel «Dites i refranys», p. 23. Revista L'Estel.

El gat escaldat, amb l'aigua freda en té prou

3 fonts, 1987.
Sinònim: El gat escaldat, de l'aigua 'gelà' fuig.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 119. Editorial l'Esquer.
Sempre hem sentit a dir que als gats no els agrada l'aigua.
Sinònim: Gat escaldat, de l'aigua tèbia fuig.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Gat escaldat d'aigua freda tem

3 fonts, 2010.
Tothom qui hagi tingut contacte amb el parlar illenc deu saber que, en lloc de «gat», diem «moix» (amb /ó/ tancada). Així i tot, encara hi ha frases fetes en què empram «gat».
Adrover, Miquel (2021): «A la mèu-mèu». Migjorn.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 25. Ajuntament d'Inca.
Lloc: Alaró (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Gat escaldat d'aigua tebia en te prou

3 fonts, 1915.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
De Bobes Soler, Eulàlia (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramàtic Pere Torra Olim, p. 4. Manuscrit.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
Manich Illa, Francesc d'A. (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramatic Pere Torras Olim, p. 4. Manuscrit.

Gat escaldat de l'aigua freda fuig

3 fonts, 2007.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «G», p. 32. Autoedició.
Lloc: Badalona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Manresa (Bages).
Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats, p. 128. Zenobita Edicions.

Gat escaldat, amb aigua freda en té prou

3 fonts, 1926.
Vol dir que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a evitar-ne d'altres, encara que no siguin tan greus.
Sinònim: Gat escaldat, d'aigo freda tem | Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou | El gat escaldat, amb poca aigua té prou | A gat escaldat, aigo freda li basta.
Lloc: Maestrat, Menorca.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Gat Refr. hh)». Editorial Moll.
Vegi's n. 1404.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1413a Gat-I», p. 194. Institut Menorquí d'Estudis.
Princesa Fiona (2021): «https://twitter.com/Princes67001856/status/1422462039247761490». Twitter.

Gat escaldat, d'aigua freda tem

3 fonts, 2000.
Vol dir que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a evitar-ne d'altres, encara que no siguin tan greus.
Sinònim: Gat escaldat amb aigua freda en té prou.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Gat», p. 61. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.1 Propostes didàctiques per a l'Educació Infantil i 1r Cicle de l'Educació Primària. 7. Relació de refranys i frases fetes amb el dibuix corresponent», p. 196. Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.3 Propostes didàctiques per a l'Educació Secundària», p. 237. Editorial Moll.
Lloc: Costitx (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Palma (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Balears.
Ramis, Llorenç (2021): «https://twitter.com/Sonbachs/status/1422318051580649482». Twitter.

Gat escaldat, en aigua tèbia en té prou

3 fonts, 1983.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Escaldat», p. 30. El Llamp.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Gat», p. 36. El Llamp.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Convivència i relació entre les persones i l'entorn», p. 138. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Tortosa.
Querol i Beltran, M. Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull» «Per boca dels meus pares», p. 240. Servei Local de Català de Tortosa.

A gat escaldat, aigo teba li basta

2 fonts, 1984.
Ets escarmentats, solen ésser previsors.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Animals. Menors», p. 158. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Un qui ha sopegat amb una cosa, va alert.
Sinònim: Gat escaldat, d'aigua freda fuix.
Equivalent en castellà: De los escarmientos…
Lloc: S'Arenal.
S'Unió de S'Arenal (1988): S'Unió de S'Arenal, 13 «Refranys Mallorquins», p. 17. S'Unió de S'Arenal.

A gat escaldat, aigua teba li basta

2 fonts, 2020.
Animals.
Lloc: Menorca.
Cultura popular de Menorca (2022): Cultura popular de Menorca «Dites i refranys - http://culturapopularmenorca.cat/continguts/?page_id=316». Web.
Lloc: Menorca.
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de la isla de Menorca». Blogger.

A gat escaldat, l'aigua tèbia l'espanta

2 fonts, 1997.
Sinònim: Gat escaldat aigua tèbia tem | Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou | Gat escaldat d'aigua freda (o tèbia) fuig.
Equivalent en castellà: De los escarmentados nacen (o salen) los avispados | EL gato escaldado del agua fría huye | Si te pica el alacrán, corre, corre, sacristán.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Escaldat», p. 55. Edicions 62.
Dit del qui ja ha estat escarmentat.
Sinònim: Gat escaldat, aigua tèbia tem | Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou | Gat escaldat, d'aigua tèbia (o freda) fuig.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Gossos i gats», p. 467. Edicions 62.

El gat escaldat amb l'aigua fresca té prou

2 fonts, 1989.
Expressions on apareguen els animals. Com que les rates, malhauradament, apareixen sense cridar-les. El millor remei un bon gat (també el nomenen com sapi o moixeta).
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «VII. D'animals», p. 63. Autoedició.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Aigua». Web.
Vol dir que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a evitar-ne d'altres, encara que no siguin tan greus.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.

El gat escaldat de l'aigua freda fuig

2 fonts, 2010.
Ciuró, Lourdes (2023): «https://twitter.com/lciuro/status/1679619672881152001». Twitter.
Lloc: Badalona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: València (Horta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

El gat escaldat en aigua tèbia en té prou

2 fonts, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 320. Autoedició.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 276. Editorial Antinea.

El gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou

2 fonts, 1996.
Quant a la formació de noves expressions lexicalitzades, podem constatar que moltes unitats fraseològiques deriven de proverbis i que caldria tenir en compte aquesta font de formació fraseològica natural per a resoldre necessitats expressives sense haver de recórrer a préstecs incòmodes d'altres llengües.
Sinònim: Ser gat escaldat.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Introducció», p. 25. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El gat i la rata», p. 118. Garsineu Edicions.

El gat escaldat, de l'aigua freda fuig

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Qui ha tingut una mala experiència està alerta perquè no es torne a repetir.
Sinònim: Contrari: L'home és l'únic animal que tropessa dues vegades amb la mateixa pedra.
Equivalent en castellà: Quien del alacrán está picado, la sombra le espanta | A gusto dañado, lo dulce resulta amargo | Al espantado, la sombra le basta | El que se quemó con leche, cuando ve una vaca, llora.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 31. Web.

Gat escaldat aigua freda tem

2 fonts, 1948.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1948): Ibiza, núm. 26, gener-juny 1948 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 448. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Qui té una mala experiència, recela sense motius.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OH - Observacions d'humor», p. 111. Institut d'Estudis Eivissencs.

Gat escaldat amb l'aigua tèbia en té prou

2 fonts, 1993.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals domèstics i de granja». Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de bèsties i d'altres», p. 64. Seuba Edicions.

Gat escaldat de l'aigua tèbia fuig

2 fonts, 2002.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona i Rellinars (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Ribes de Freser (Ripollès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sant Andreu Salou (Gironès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Amposta (Montsià).
Salvadó Arrufat, Joan (2002): Diccionari de paraules en desús de les Terres de l'Ebre «Apèndix fraseològic», p. 462. Ajuntament d'Amposta.

Gat escaldat tem l'aigua tèbia

2 fonts, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 291. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Gat escaldat, / amb aigua tèbia en té prou

2 fonts, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 31. Autoedició.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De tota mena», p. 60. Autoedició.

Gat escaldat, aigua tébia tem

2 fonts, 1910.
Equivalent en castellà: El gato escaldado huye del agua fría.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 226. Imp. de J. Horta.
Joan Veterinari (2021): «https://twitter.com/joan_veterinari/status/1380568564705427457». Twitter.

Gat escaldat, amb l'aigua tèbia en té prou

2 fonts, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gat, gata», p. 122. Editorial Millà.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Gat escaldat, d'aigo freda tem

2 fonts, 1926.
Vol dir que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a evitar-ne d'altres, encara que no siguin tan greus.
Saps que lo gat / poch escaldat / tem l'aygua tèbea, Spill 6586.
Sinònim: Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou | Gat escaldat, amb aigua freda en té prou | El gat escaldat, amb poca aigua té prou | A gat escaldat, aigo freda li basta.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Gat Refr. hh)». Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. G», p. 39. Consell de Mallorca.

Gat escaldat, en aigua tébia en té prou

2 fonts, 2009.
Lloc: Nonasp (Matarranya).
L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. G», p. 4. PDF.
Lloc: Nonasp.
Llop, Merche (2009): L'Eixam. La revista de l'Associació Amics de Nonasp, any 13, núm. 14 (juliol de 2009) «Refranys», p. 4. Associació Amics de Nonasp.

Gat escaldat, l'aigua tèbia tem

2 fonts, 1961.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gat, gata», p. 122. Editorial Millà.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «G», p. 23. Autoedició.

Gat escalivat no entra en l'aigua

2 fonts, 2010.
Lloc: Xàtiva (Costera).
Correu / Bataller Grau, Vicent (2010). Correu electrònic.
Lloc: Xàtiva (Costera).
Correu / Bataller, Vicent (2010). Correu electrònic.

Gat escalivat, l'aigua tèbia tem

2 fonts, 1926.
Lloc: Empordà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Escalivar Refr. c)». Editorial Moll.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. XI. Els animals. Gossos i gats», p. 62. Arxiu Municipal de Palafrugell.

A gat escaldat / aigo teba li basta

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. IV.- Animals menors», p. 284. Institut Menorquí d'Estudis.

A gat escaldat amb aigua tèbia en te prou

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

A gat escaldat no li tocos la cua

1 font, 1995.
Font: MS, FX.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «La naturalesa de la natura», p. 28. Instituto de Estudios Turolenses.

A gat escaldat, aigo freda li basta

1 font, 1926.
Vol dir que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a evitar-ne d'altres, encara que no siguin tan greus.
Sinònim: Gat escaldat, d'aigo freda tem | Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou | Gat escaldat, amb aigua freda en té prou | El gat escaldat, amb poca aigua té prou.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Gat Refr. hh)». Editorial Moll.

A gat escaldat, aigua freda (o teba) li basta

1 font, 1993.
Significa que els escarmentats solen esser previsors dels perills (D.).
Equivalent en castellà: Gato escaldado, del agua fría huye.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1404 Gat-I», p. 193. Institut Menorquí d'Estudis.

A gat escaldat, aigua tèbia li basta

1 font, 2008.
A qui l'han ferit en, o per qualque cosa, va mlt alerta a no repetir situació. Un escalivat va més alerta amb els perills.
Sinònim: Gat escaldat, d'aigua freda fuig | Gat escaldat, d'aigua freda tem.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.17. Moix /Gat. Refranys», p. 48. Editorial Moll.

A gat escaldat, en aigua tibia en té prou

1 font, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 314. Autoedició.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 322. Autoedició.

A gat escaldat, en aigua tíbia en té prou

1 font, 1992.
Lloc: Montsià - Baix Ebre.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 126. Servei Local de Català de Tortosa.

Diuhen que gat escaldat / ab aygua tébia 'n te prou

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Primer ramellet. Flors de vida», p. 15. Imprempta de Carlos Latrobe.

E tal fa crespells / que n'ixen resoles, / més val ser a soles / que mal esmescat / i gat escaldat / se tem d'aygua teba

1 font, 1996.
Font: Refranys rimats, manuscrit del final del XV.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glosats», p. 144. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

El gat escaldat amb l'aigua fresca te prou

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «E», p. 21. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

El gat escaldat amb poca aigua té prou

1 font, 2010.
L'escarmentat ja no es fia fàcilment.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 17. Edicions del Bullent.

El gat escaldat d'aigua tèbia fuig

1 font, 1993.
Estar escarmentat.
Curs nivell C de català (1993): «Frases fetes», p. 3. Apunts curs nivell C català.

El gat escaldat de l'aigua fresca fuig

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 10. Anubar Ediciones.

El gat escaldat de l'aigua gelada fuig

1 font, 2009.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys d'animals». Web.

El gat escaldat de nou en l'aigua gelada té prou

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1778. Publicacions de la Universitat de València.

El gat escaldat en l'aigua calenta en te prou

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 53. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

El gat escaldat en l'aigua gelada té prou

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1778. Publicacions de la Universitat de València.

El gat escaldat, aigua freda tem

1 font, 2002.
(2002): L'Estel «Refranys i dites populars», p. 31. Revista L'Estel.

El gat escaldat, amb l'aigua freda té prou

1 font, 1989.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 118. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Els que adverteixen l'existència de perills materials i espirituals.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Estudi preliminar», p. 19. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El gat escaldat, amb l'aigua fresca en té prou

1 font, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Febrer», p. 17. Ajuntament de Cocentaina.

El gat escaldat, amb l'aigua fresca té prou

1 font, 2012.
Se sol dir per a indicar que algú ha tingut una mala experiència i que està alerta per a no repetir-la.
Verbofília. Populogis (2012): Verbofília. Populogis «http://rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/populogis/». Web.

El gat escaldat, amb poca aigua té prou

1 font, 1926.
Vol dir que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a evitar-ne d'altres, encara que no siguin tan greus.
Sinònim: Gat escaldat, d'aigo freda tem | Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou | Gat escaldat, amb aigua freda en té prou | A gat escaldat, aigo freda li basta.
Lloc: Alcoi.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Gat Refr. hh)». Editorial Moll.

El gat escaldat, de l'aigua «gelà» fuig

1 font, 1987.
Sinònim: El gat escaldat, amb l'aigua freda en té prou.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 119. Editorial l'Esquer.

El gat escaldat, de l'aigua fresca fuig

1 font, 2020.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.

El gat escaldat, de l'aigua tèbia fuig

1 font, 1996.
«Desclot» (1996): Avui «Entre parèntesis. Coscubiela i la llengua», p. 36. L'Avui / El Punt Avui.

El gat escaldat, de l'aigua tíbia fuig

1 font, 1992.
Lloc: Alcanar.
Sancho i Esteller, Joan-Josep (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat» «Tema: El bestiar i els animals domèstics», p. 41. Servei Local de Català de Tortosa.

El gat escaldat, en aigua calenta té prou (*)

1 font, 2010.
Lloc: Bocairent (Vall d'Albaida).
Correu / Palou, Jordi (2010). Correu electrònic.

El gat escaldat, en aigua fresca té pròu

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 75. Editorial Arte y Letras.

El gat escaldat, en aigua gelà en té prou

1 font, 2010.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

El gat escaldat, en auia calenta té prou

1 font, 1993.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. E», p. 61. Ajuntament de Quart.

El gat escaldat, en l'aigua fresca te prou

1 font, 1915.
De: Valors i Albors, Antoni (1917-18).
Lloc: Alcoy i contorn.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0088 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435650304201/23/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

El gat escaldat, fuig de l'aigua freda

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Gats i gossos», p. 116. J. Huguet Pascual, editor.

Fugir d'alguna cosa com un gat de l'aigua freda

1 font, 1998.
Si a nosaltres ens interessa la frase clara i contundent, vosaltres fugiu del matís com un gat de l'aigua freda.
Rahola, Pilar (1998): Avui «Diàleg. A Salvador Alsius, degà del Col·legi…», p. 17. L'Avui / El Punt Avui.

Gat ascaldat ja no rata

1 font, 2004.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Ascaldar», p. 20. Pagès Editors.

Gat ascaldat, amb aigua tèbia ja en té prou

1 font, 2004.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Ascaldar», p. 20. Pagès Editors.

Gat escaldad ab aigua tebia ne tè prou

1 font, 1839.
Ref. que denota que lo qui ha sufert alguns danys ó ha passad alguns pèrills ab dificultat vol passarne altres encara que menòrs.
Equivalent en castellà: Gato escaldado del agua fria ha miedo ó huye.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gat», p. 1019. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que lo qui ha sufert alguns danys ó ha passad alguns pèrills ab dificultat vol passarne altres encara que menòrs.
Equivalent en castellà: Quien del alacran está picado la sombra le espanta.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gat», p. 1019. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que lo qui ha sufert alguns danys ó ha passad alguns pèrills ab dificultat vol passarne altres encara que menòrs.
Equivalent en francès: Chat échaudé craint l'eau froide.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gat», p. 1019. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que lo qui ha sufert alguns danys ó ha passad alguns pèrills ab dificultat vol passarne altres encara que menòrs.
Equivalent en italià: L'asino dove inciampa una volta più non vi passa.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gat», p. 1019. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que lo qui ha sufert alguns danys ó ha passad alguns pèrills ab dificultat vol passarne altres encara que menòrs.
Equivalent en llatí: Piscis, quo laesus, vix visum diffugit hamum.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gat», p. 1019. Impremta de Josep Torner.

Gat escaldad aigua freda li basta

1 font, 1869.
Equivalent en castellà: Gato escaldado del agua fria huye.
Lloc: Menorca.
Hospitaler, José (1869): Vocabulario castellano menorquin y vice-versa «Refranes y modismos. Proverbos y modismes», p. 289. Imp. de Miguel Parpal.

Gât escaldâd d'âygo freda tem

1 font, 1979.
Sinònim: Gat escaldat d'aigo freda tem.
Lloc: Mallorca.
Font: DMC, 604.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 89. Randa.

Gat escaldad de aigua tebia en te prou

1 font, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/33/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Gat escaldad del aigua freda futg

1 font, 1858.
Equivalent en castellà: Gato escaldado del agua fria huye.
Lloc: Menorca.
Soler, Julio (1858): Gramática de la lengua menorquina «Refranes é idiotismos», p. 109. Editorial Claret.

Gat escaldat / aigua tebia tem

1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Parèmies i aforismes sobre fenòmens atmosfèrics. Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/15/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Gat escaldat / Amb aiga tenia en tè prou

1 font, 1915.
De: Montanyà, Josep (1917-18).
Lloc: Cornet (Sallent).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0052 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434740304201/213/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Gat escaldat / amb aigua tebia 'n te prou

1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/35/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Gat escaldat / amb aigua tébia 'n té prou

1 font, 1915.
De: Magriñà, Carles (1917-18)).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0072 «Alguns refrans recullits a Valls - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435090304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Gat escaldat / de l'aigua freda fuig

1 font, 2010.
Lloc: Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Gat escaldat /escarmentat, amb aigua tèbia en té prou

1 font, 2011.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Els valors. Desconfiar per prevenir», p. 180. Institut Francesc Ribalta.

Gát escaldát â âygo freda tem

1 font, 1979.
Sinònim: Gat escaldat d'aigo freda tem.
Lloc: Mallorca.
Font: Diari de Buja, 132.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 89. Randa.

Gat escaldat a s'aigua tem

1 font, 2010.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Gat escaldat ab aigua tebia en te prou

1 font, 1915.
De: Bosch Comellas, Xavier (1921-22).
Lloc: Torà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0065 «Refrans i dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435020304201/4/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Gat escaldat ab aigua tebia'n té prou

1 font, 1910.
Nos la posa com exemple perquè fugim del perill.
Sinònim: La mosca fuig / de l'olla que bull.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol VIII. Insectes. II. Monografies. Mosca. Aforismes», p. 472. L'Avenç.

Gat escaldat ab aigua tenia n' te prou

1 font, 1863.
Equivalent en castellà: El gato escaldado de la agua fria huye.
Marcet y Ll., J. (1863): Compendio de los errores en que incurren los catalanes al hablar y escribir «Refranes y adagios en castellano y catalán», p. 14. Imprenta de Luis Tasso.

Gat escaldat ab aygua tebia èn tè prou, ó á l'aygua tebia tè pòr

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Gato escaldado del agua fria ha miedo, ó huye.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Aygua», p. 78.
Equivalent en castellà: Quien del alacran está picado la sombra le espanta.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Aygua», p. 78.
Equivalent en llatí: Vel gelidae refugit contactum territus undae Felis, quem fervens laeserit unda semel.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Aygua», p. 78.

Gat escaldat ab aygua tébia fuig

1 font, 1912.
Equivalent en italià: Gatto scottato fugge anche dall'acqua fredda.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 202. Web.

Gat escaldat ab aygua tebia n' tè prou

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Gato escaldado del agua fria ha miedo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Gat», p. 402.
Equivalent en llatí: Piscis, quo laesus, vix visum diffugit hamum.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Gat», p. 402.

Gat escaldat ab áygua tébia'n té prou

1 font, 1867.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo primero. De los artículos», p. 68. Hermanos Espasa, Editores.

Gat escaldat aigua freda fuig

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: De los escarmentados se hacen los avisados.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 128. Editorial Pòrtic.

Gat escaldat aigua teba li basta

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 24. Setmanaris i Revistes, SL.

Gat escaldat aigua tebia li fa por

1 font, 2020.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «G», p. 2. Manuscrit.

Gat escaldat aigua tèbia li fa por

1 font, 2020.
Lloc: Aiguatèbia (Conflent).
Pagès, Lluïsa (2020): Proverbis d'Aiguatèbia «Relacionats amb animals», p. 7. Manuscrit.

Gat escaldat aigua tebia tem

1 font, 1915.
De: Ariet i Domingo, Antoni (1916-17).
Lloc: Viladrau.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0063 «Qüestionari núm. 1 Corpus paremiològic català - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434990304201/8/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Gat escaldat aigua tébia tém

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/17/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Gat escaldat amb aiga tebi en té prou

1 font, 2017.
Sinònim: V. Gat escaldat amb aiga tebi fuig.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 230. Salvat, S.A. de Ediciones.

Gat escaldat amb aiga tebi fuig

1 font, 2017.
Quan algú està escarmentat, amb poca cosa en té prou per no voler-ne saber més.
Sinònim: Gat escaldat amb aiga tebi en té prou.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 230. Salvat, S.A. de Ediciones.

Gat escaldat amb aiga tebia'n te prou

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Gat escaldat amb aigua freda fuig

1 font, 1995.
Font: PR, G, ME, MR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «La naturalesa de la natura», p. 28. Instituto de Estudios Turolenses.

Gat escaldat amb aigua tebia 'n té prou

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble. Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/55/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Gat escaldat amb aigua tèbia / en té prou

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Visió del món», p. 76. Autoedició.

Gat escaldat amb aigua tèbia en te prou

1 font, 2010.
Lloc: Nalec (Urgell).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou (l'afegeixo jo)

1 font, 1915.
De: Herrero, Joan (1914).
Equivalent en castellà: El gato escaldado del agua fria huye.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0105-0044 «Proverbios - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434350304201/389/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Gat escaldat amb aigua tíbia en té prou

1 font, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 173. Autoedició.

Gat escaldat amb ayga tèbia 'n te pròu

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 10 de janer de 1908, núm. 16», p. 288. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Gat escaldat amb aygua tèbia 'n te pròu

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de juny de 1908, núm. 22», p. 71. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Gat escaldat amb poca aigua, te prou

1 font, 2013.
Gat escaldat amb poca aigua, te prou.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Lo vinarossenc correcte (2013): «https://www.facebook.com/LoVinarossencCorrecte/posts/394924453927370». Facebook.

Gat escaldat d'aigo freda tem

1 font, 1979.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 89. Randa.

Gat escaldat d'aigua tèbia fuig

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Osona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Gat escaldat d'aigua tebia té prou

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/23/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Gat escaldat de l'aigua calenta fuig

1 font, 2010.
Lloc: Vic (Osona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Gat escaldat de l'aigua fuig

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Gat escaldat de l'aigua gelà fuig

1 font, 1933.
Per als que han sofrit algún escarment.
Sinònim: Gat escaldat en aigua tibia'n té prou.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XXX, Cuaderno I (Enero-Marzo de 1954) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). G», p. 86. Societat Castellonenca de Cultura.

Gat escaldat de l'aigua tèbia fuig (o amb aigua tèbia en té prou)

1 font, 2016.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 7. Refranys de flora, fauna i natura». Llibres de l'Index, S.A.

Gat escaldat de l'aigua tevia fuig

1 font, 2016.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.

Gat escaldat de s'aigua freda fuig

1 font, 2010.
Lloc: Santa Eulària (Eivissa).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Gat escaldat en aigua tèbia en té prou

1 font, 1989.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 62. Web.

Gat escaldat en aigua tibia 'n te prou

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Gat escaldat en aigua tíbia en té prou

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «21. Animals - 21.4. Animals domèstics». Web.

Gat escaldat en aigua tibia te prou

1 font, 1915.
Significa que un que está escarmentat en alguna cosa procurará apartarse'n. De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0073 «Ramellet d'adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435120304201/25/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Gat escaldat en aigua tibia'n té prou

1 font, 1933.
Per als que han sofrit algún escarment.
Sinònim: Gat escaldat de l'aigua gelà fuig.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XXX, Cuaderno I (Enero-Marzo de 1954) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). G», p. 86. Societat Castellonenca de Cultura.

Gat escaldat en aygua tebia n' té prou

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Gato escaldado del agua fria tiene miedo.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «338», p. 78. Imprenta de Saurí y Compañía.

Gat escaldat fuig de l'aigua freda

1 font, 2010.
Lloc: Cabrera de Mar (Maresme).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Gat escaldat fuig de l'aigua tèbia

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Horta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Gat escaldat fuig de l'aygua freda

1 font, 1886.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 181. Centre Excursionista de Catalunya.

Gat escaldat l'aigua tèbia tem

1 font, 2010.
Lloc: Banyoles (Pla de l'Estany).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Gat escaldat que amb aigua tèbia en té prou

1 font, 1994.
Oral / Nadal, Josep (1994). Font oral.

Gat escaldat tan bé l'aigua tebì l'i fa por

1 font, 2022.
Equivalent en francès: Chat échaudé craint l'eau tiède.
Lloc: Els Aspres (Rosselló).
Payré, René (2022): Le boulès: Ma vallée, p. 136. Éditions Paraules.

Gat escaldat, a l'aigua tèbia fuig

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 122. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Gat escaldat, á la aygua tebia té por

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Quien del alacran está picado, la sombra le espanta.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «97», p. 26. Imprenta de Saurí y Compañía.

Gat escaldat, ab aígua tebia tè prou

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Gato escaldado de la agua fria ha miedo | Quien del alacran está picado la sombra le espanta | Vieja escarmentada, arregazada pasa el agua.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 647. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Gat escaldat, ab ayga tebia ne té prou

1 font, 1900.
(Franc.).
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «G», p. 49. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Gat escaldat, ab aygua freda'n té prou

1 font, 1910.
S'acostuma a dir per expressar qe l'home escarmentat fuig del perill.
Sinònim: Gat escaldat, aygua tèbia li fa pou.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gat. Aforismes», p. 111. L'Avenç.
S'acostuma a dir per expressar qe l'home escarmentat fuig del perill.
Sinònim: Gat escaldat, aygua tèbia li fa pou.
Equivalent en castellà: Gato escaldado del agua fría huye.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gat. Aforismes», p. 111. L'Avenç.
S'acostuma a dir per expressar qe l'home escarmentat fuig del perill.
Sinònim: Gat escaldat, aygua tèbia li fa pou.
Equivalent en occità: A cat escaudat / l'aigue fresche l'y fay pau (Llenguadoc).
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gat. Aforismes», p. 111. L'Avenç.
S'acostuma a dir per expressar qe l'home escarmentat fuig del perill.
Sinònim: Gat escaldat, aygua tèbia li fa pou.
Equivalent en asturià: Gatu escamau al agua fría tien mieu.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gat. Aforismes», p. 112. L'Avenç.
S'acostuma a dir per expressar qe l'home escarmentat fuig del perill.
Sinònim: Gat escaldat, aygua tèbia li fa pou.
Equivalent en francès: Chat échaudé craint l'eau froide.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gat. Aforismes», p. 112. L'Avenç.
S'acostuma a dir per expressar qe l'home escarmentat fuig del perill.
Sinònim: Gat escaldat, aygua tèbia li fa pou.
Equivalent en francès: Chat échaudé ne revient pas en cuisine.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gat. Aforismes», p. 112. L'Avenç.

Gat escaldat, ab aygua tébia en te prou

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 47. Editorial Rourich.

Gat escaldat, ab aygua tebia n' tè prou

1 font, 1803.
Sinònim: V. Gat.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Escaldat, da», p. 322.

Gat escaldat, ab aygua tenia 'n tè prou

1 font, 1903.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 151. Est. Tip. La Hormiga de Oro.

Gat escaldat, aiga tebia tem

1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/171/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Gat escaldat, aigo freda tem

1 font, 1926.
Lloc: Mallorca (més versions i més esteses).
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Aigua Refr. t)», p. 340. Editorial Moll.

Gat escaldat, aigo teba li basta

1 font, 2010.
Lloc: Ciutadella (Menorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Gat escaldat, amb aigua freda té prou

1 font, 1926.
Significa que els escarmentats solen esser previsors dels perills.
Sinònim: Gat escaldat, aigua freda tem.
Lloc: Maestrat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Escaldar Refr. a)». Editorial Moll.

Gat escaldat, amb aigua tebia en té prou

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: El gato escaldado del agua fría huye, ó tiene miedo | Gato escaldado huye del agua tibia.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. G», p. 805. Antoni López, Editor.

Gat escaldat, amb aigua tèbia es pela

1 font, 1984.
Lloc: El Port de la Selva (Alt Empordà).
Mallol i Oriol, Josep (1984): Reculls (Dels nostres vells) «De coses del mar», p. 45. Autoedició.

Gat escaldat, amb aigua tèbia fuig

1 font, 1968.
Qui ha estat escarmentat va amb por.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «IV. Dites populars», p. 142. Editorial Claret.

Gat escaldat, amb aigua tèbia té prou

1 font, 1987.
Equivalent en llatí: Ignem formidat adusta manus | Tranquillas etiam naufragus horret aquas.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Gato.
Equivalent en castellà: El gato escaldado, del agua fría huye.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 35». Autoedició.

Gat escaldat, amb aigua tèbia, en té prou

1 font, 2008.
Vol dir que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a evitar-ne d'altres, encara que no siguin tan greus.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Gat escaldat, arnb aigua tebia en té prou

1 font, 1984.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Centre d'Estudis de la Terra Alta (1984): Refranys de la Fatarella «Consells morals», p. 25. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Gat escaldat, aygua tebia l'hi fa pou

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «G», p. 16. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Gat escaldat, aygua tebia li fa por

1 font, 1917.
Sinònim: Gat escaldat, aigua tèbia li fa por.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 174. Editorial Trabucaire.

Gat escaldat, aygua tèbia li fa pou

1 font, 1910.
Lloc: Rosselló.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gat. Aforismes», p. 111. L'Avenç.

Gat escaldat, d'aigua freda en fuig

1 font, 2010.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Gat escaldat, d'aigua freda fuix

1 font, 1988.
Sinònim: A gat escaldat, aigo teba li basta.
Lloc: S'Arenal.
S'Unió de S'Arenal (1988): S'Unió de S'Arenal, 13 «Refranys Mallorquins», p. 17. S'Unió de S'Arenal.

Gat escaldat, d'aigua teba fuig (o tem)

1 font, 1996.
A un que li ha passat una desgràcia, procurarà posar el remei per evitar-ne una altra.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1996): S'Unió de S'Arenal, 107 «Espigolant dins l'antigor (VII). Animals», p. 27. S'Unió de S'Arenal.

Gat escaldat, d'aigua tèbia (o freda) fuig

1 font, 1999.
Dit del qui ja ha estat escarmentat.
Sinònim: A gat escaldat, l'aigua tèbia l'espanta | Gat escaldat, aigua tèbia tem | Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Gossos i gats», p. 467. Edicions 62.

Gat escaldat, d'aigua tèbia en fuig

1 font, 2009.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «III. Animals i molta saviesa», p. 31. Autoedició.

Gat escaldat, d'aigua tèbia en té prou

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona, Alacant i València.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Gat escaldat, d'aigua tèbia tem

1 font, 2014.
Amb el significat de «els escarmentats són els que més vigilen».
Sinònim: Gat escarmentat aigua tèbia tem.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XI. Els animals. Gossos i gats», p. 257. Llibres de l'Index, S.A.

Gat escaldat, de l'aigua freda fuig

1 font, 2013.
Gato.
Equivalent en gallec: Gato escaldado, da auga fría foxe.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 71. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Equivalent en gallec: Gato escaldado, da auga fría foxe.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 108. Cadernos de Fraseoloxía Galega.

Gat escaldat, de l'aigua fuig

1 font, 2010.
Lloc: Banyeres de Mariola (Alcoià).
Correu / Martínez Ferré, Josep Miquel (2010). Correu electrònic.

Gat escaldat, en aigua tibia ti prou

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. G», p. 159. Impremta Querol, Tortosa.

Gat escaldat, fuig de l'aigua freda

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Gat escaldat, l'aigua tèbia li fa por

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 133. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Gat escaldat, no mira l'aigua ni per un forat

1 font, 2010.
Lloc: Xixona (Alacantí).
López Coloma, Fabián (2010): Expressions xixonenques. Web.

Gat escaldat, tem l'aigua tèbia

1 font, 1969.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gat», p. 78. Edicions Polígrafa.

Gat escaldat… camina amb pena

1 font, 1937.
Nota meva: són refranys estrafets.
Alavedra, F. (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 80 (Any II, 7-agost-1937) «Recull de refranys adobats», p. 175. Revista Curiositats de Catalunya.

Gat escaldat…, d'aigua tèbia fuig

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Gat escalfat té por de l'aigua freda

1 font, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys sobre les bèsties», p. 33. Pagès Editors.

Gat escamnat ab ayga tebia'n te prou

1 font, 1883.
Sinònim: Un avisat val per dos.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 38. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Gat escarmentat (escaldat) / amb aigua tèbia en té prou

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Escarmentar 3», p. 170. Edicions Polígrafa.

Gat escarmentat ab aigua tèbia ne té prou

1 font, 1815.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1815): Calaix de sastre, vol. VII, 1804-1807 «10 de gener de 1804», p. 8. Curial Edicions.

Gat escarmentat amb aigua tebia en te prou

1 font, 1915.
De: Moragas i Rodes, Fidel de (1917-18).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0075 «Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435140304201/4/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Gat escarmentat amb aigua tenia ne te prou

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/31/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Gat escarmentat, amb aigua tèbia en té prou

1 font, 1982.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Agrícoles», p. 169. Museu de Vilafranca.

Gat mullat tem l'aigua

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 310», p. 718. Columna Edicions.

Gat scaldat tém la ayga freda

1 font, 1905.
Proverbis franceses.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis franceses», p. 173. Stampa Elzeveriana.

Lo cutxo escadat de l'algua calenta, fugi de la Freda

1 font, 2024.
Il cane che ha provato l'acqua calda, scappa da quella fredda (lett.). De: Soggiu et al.
Lloc: L'Alguer.
Font: Diccionari de Alguerés (2009).
Autelli, Erica; Caria, Marco (2024): Linguistik online 125, 1/24, p. 161-181 «La fraseografia del catalano di Alghero. 3.1. I proverbi nella sezione “Ditxos” in Diccionari de Alguerés (Soggiu et al.», p. 166. Revista Linguistik Online.

Lo cutxo escadat de l'algua calenta, fugi de la freda

1 font, 2009.
A l'Alguer lo significat del verb "escadar" (sard), és diferent de "escaldar" català.
Sinònim: Gat escaldat, de l'aigua freda fuig.
Equivalent en italià: Il cane che ha provato l'acqua calda, scappa da quella fredda.
Lloc: L'Alguer (Sardenya).
Diccionari de Alguerés (2009): Diccionari de Alguerés «Ditxos», p. 74. Web.

Lo gat ascaldat en aigua freda en té prou!

1 font, 2016.
Lloc: Terra Alta.
Monner i Estopinyà, Anton (2016): Vocabulari de la Terra Alta «Dites, refranys i expressions. Gat», p. 494. Autoedició.

Lo gat escaldat amb aigua tebia en té prou

1 font, 1926.
Equivalent en alemany: Gebranntes kind schent das Jeuer (Trad.: Nin cremat, al foc tem).
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 24. Consell de Mallorca.
Equivalent en anglès: A burnt child dreads the fire (Trad.: Un nin cremat tem al foc).
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 24. Consell de Mallorca.
Equivalent en castellà: Gato escaldado del agua fría ha miedo.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 24. Consell de Mallorca.
Equivalent en francès: Chaude eau craind toujours celui que s'est une fois échaudé.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 24. Consell de Mallorca.
Equivalent en italià: L'uomo scottato ha paura del fuoco.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 24. Consell de Mallorca.

Lo gat escaldat de l'aigua «tibia» fuig

1 font, 2018.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 117. Onada Edicions.

Lo gat escaldat de l'aigua tíbia fuig

1 font, 2020.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 128. Universitat Autònoma de Barcelona.

Lo gat escaldat en laygua freda té prou

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 67. Librerías París-Valencia.

Lo gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou

1 font, 2001.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 29 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.

Lo gat escaldat, amb l'aigua tèbia té prou

1 font, 1997.
El que ha sufrido algún daño, con ligero motivo tene que le vuelva a suceder.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «G», p. 74. Comercial Denes, SL.

Lo gat escaldat, en aigua tíbia en té prou

1 font, 2010.
Això ho diem quan una persona cau (suposam) i llavons encà torne a caure. O una persona que li ve una desgràcia i allavons n'hi ve una altra.
Lloc: Favara (Matarranya).
Oriol, Carme; Navarro, Pere; Sales, Mònica (2010): Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp «Segona part. Parèmies», p. 184. Associació Cultural del Matarranya.

Lu cutxu (cane) escadat de l'algua calenta, fugi la frera

1 font, 1908.
Proverbes.
Lloc: L'Alguer (Sardenya).
Palomba, Joan (1908): Revue catalane, 23 (15 nov 1908) «Traditions et Coutumes d'Alguer (Sardaigne)», p. 331. Revue Catalane.

Lu cutxu escadat de l'aigua calenta, fugi de la freda

1 font, 2014.
Lloc: L'Alguer (Sardenya).
Michele Serra (2014): Miralguer «Los Ditxos de l'Alguer (1) - http://miralguer.com/2014/03/01/los-dixos/». Web.

Lu cutxu escaldat de l'algua carenta, fugi la freda

1 font, 1926.
Lloc: Alg.
Font: Guarnerio Cat. Alg. 333.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Cutxo». Editorial Moll.

Moix escaldat aigua teba li basta

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 31. Setmanaris i Revistes, SL.

Moix escaldat d'aigua freda tem

1 font, 2010.
Lloc: Mallorca.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Y guat escaldat / se tem d'aygua teba

1 font, 1996.
Proverbi 40.
Font: Refranys rimats (v. 92-93).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys rimats», p. 75. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.