Qui tot ho vol, tot ho perd

117 recurrències en 21 variants.
Escolteu-ho gràcies al projecte Common Voice:

1. Gelabert, Gelabert! qui tot ho vol, tot ho perd (1984, 1 font)

No se pot esser massa avariciós.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Noms propis», p. 246. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

2. Gelabert, Gelabert, / qui tot ho vol, tot ho perd (1918, 1 font)

Lloc: Menorca.

Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXI.- Noms propis», p. 316. Institut Menorquí d'Estudis.

3. Gelabert, Gelabert, qui tot ho vol, tot ho perd (1993, 2 fonts)

Lloc: Mallorca.

Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. G», p. 169. Consell de Mallorca.

Vol dir que la excessiva ambició pot fer perdre els guanys acumulats. Fa referència a una rondalla (o la rondalla a aquesta dita), recollida per n'Andreu Ferrer Ginard. Coneguda a tot l'àmbit de parla catalana, d'origen clàssic. Vegi's n. 2711.

Sinònim: Qui tot ho vol tot ho perd / qui totium vult, totum perdit (llatí).

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1417 Gelabert», p. 195. Institut Menorquí d'Estudis.

4. Gelebert, Gelebert, qui tot ho vol tot ho perd (1935, 1 font)

Aplicat als qui no en tenen mai prou.

Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 64. Editorial Selecta-Catalonia.

7. Qui tot ho vol tot ho perd (1839, 19 fonts)

"Professor Lester": Avui «"Horòscop". "Capricorn"», p. B11. L'Avui / El Punt Avui.

Equivalent en castellà: La codicia rompe el saco.

Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 190. Editorial Pòrtic.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. L'ambició», p. 110. Pagès Editors.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Egoisme», p. 182. Edicions Tres i Quatre.

Enviats per la mare del Martí Fígols, sentits a la seva mare, de Girona (94 anys).

Lloc: Girona.

Correu / Ministral Boada, Montse (2010). Correu electrònic.

Equivalent en castellà: Quien todo lo quiere todo lo pierde | Perrillo de muchas bodas no come en ninguna por comer en todas.

Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 661. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENT., ACC., PARAULES… EGOISME», p. 22. L'Avui / El Punt Avui.

Perill de ser massa ambiciós. Basat en la faula grega que parla de l'home que tenia una gallina ponedora d'ous d'or.

Impacient i avariciós, l'home la va matar perquèno en tenia prou amb un ou al dia, i es va quedar sense cap. Aquell que reclama més del que rep potser no tindrà res més en el futur.

Equivalent en castellà: La codicia rompe el saco.

Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els diners», p. 137. Editorial de Vecchi.

Lloc: Rosselló.

Equivalent en esperanto: Kiu multon deziras, nenion akiras | Kiu ĉasas du leporojn, kaptas neniun.

Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Diners, feina, poder, justícia, lleis | Mono, laboro, povo, justico, leĝoj», p. 25. Associació Catalana d'Esperanto.

Testimoniat per Verdaguer, 'Jovenívoles'.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 252. Llibres de l'Index, S.A..

Font: BM, BS, CO, FI, FX, G, L, MR, MS, TC, VJ, VR.

Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «la voluntat i el poder», p. 71. Instituto de Estudios Turolenses.

Lloc: Banyoles (Pla de l'Estany).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelona (Eixample).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Esponellà i Banyoles (Pla de l'Estany).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Girona - Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Olot (Garrotxa).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Olot (Girona).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Pla del Penedès (Penedès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Plana de Vic.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Carcaixent.

Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.

Per massa egoisme també es perd.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Egoisme. Escepticisme», p. 202. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Ambició: l'escés fa perdre el que es té.

Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Volició: (1) ambició», p. 80. Edicions 62.

I darrera la porta hi ha un fus, qui tot ho vol tot ho perd, s'ha acabat, amén Jesús.

Serra i Boldú, Valeri (1922): Aplec de rondalles «Els pescadors ambiciosos», p. 89. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Lloc: Carcaixent.

Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.

Lloc: Ulldecona.

Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 64. Web.

8. Qui tot ho vol tot ho pert (1865, 4 fonts)

Font: Proverbis àrabs, un manuscrit del s. XIV.

Bofarull, M. de (1891): Proverbis àrabs, dins L'Avenç, III, 1891 «Foli 107 sota l'epígraf 'Ex proverbis arabum'», p. 139. L'Avenç.
Briz, Francesch Pelayo (1865): Calendari catalá del any 1866, p. 65. Llibretería de Estanislao Ferrando Roca.

Equivalent en castellà: La codicia rompe el saco.

Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 157. Est. Tip. La Hormiga de Oro.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «7. Aforismes referents á bons concells y bonas circunstancias morals», p. 30. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

9. Qui tot ho vol, tot ho perd (1882, 67 fonts)

Lloc: Cocentaina.

Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Octubre», p. 24. Ajuntament de Cocentaina.

De la faula cinquena del primer llibre, titulada «Del gos i la carn». De: Isop.

Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer isòpic, p. 237. Editorial Selecta-Catalonia.

Faula «De l'oca i del seu amo». Un home tenia una oca que cada dia ponia un ou d'or, que en quatre dies va fer ric al seu posseïdor, el qual, però, envejós de trobar la mina d'on sortien els ous, va matar l'oca i li trobà l'ouera normal a totes les oques. De: Isop.

Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer isòpic, p. 270. Editorial Selecta-Catalonia.

Lloc: Alzira (Ribera Alta).

Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «Q», p. 95. Ajuntament d'Alzira.

Sinònim: El llegir fa perdre l'escriure.

Badia i Pujol, Jordi (2019): Ras i curt «Deu dites mal dites - www.vilaweb.cat/noticies/deu-dites-mal-dites/». Vilaweb.

Lloc: Rosselló.

Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «Q», p. 27. Impremta i Llibreria den A. Julia.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble, p. 132. Editorial Millà.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Usura», p. 123. Edicions Tres i Quatre.

De: Turmeda, Anselm.

Font: Llibre de bons amonestaments (1399) o Franselm.

Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 101. Revista Caplletra.

Incorporat també per Carles i Amat, Burguera i Ros.

Font: Fèlix Amat, Diccionario catalán-castellano-latino, 2 vols., publicat per Josep Belvitges, Joaquim Esteve i Antoni Juglà, Barcelona: Imp. de Tecla Pla, 1803-1805.

Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 107. Revista Caplletra.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 306. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

L'ambició excessiva de vegades fa perdre les empreses, les cases, etc.

Lloc: Tortosa.

Correu / Martí Accensi, Ester (2010). Correu electrònic.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 54. Editorial Joventut.

Equivalent en castellà: La codicia rompe el saco.

Ermitaño de los Pirineos (1995): Calendario religioso, astronómico y literario para 1995 «Sección literaria. Refranyer Popular», p. 43. Sociedad General Española de Librería.

Fedre comença una de les seves faules expressant aquesta mateixa idea. De: Fedre.

Equivalent en llatí: Amittit merito proprium qui alienum adpetit.

Font: Faules 1.4.1.

Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 232», p. 102. Edicions 62.

Sinònim: A qui està content del poc o molt, no li faltarà mai consol | Casament interessat, casament esguerrat | Julivert, julivert, qui tot ho vol tot ho perd | L'ambició va matar Napoleó.

Equivalent en castellà: La avaricia (o la codicia) rompe el saco.

Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «508», p. 148. Garsineu Edicions.

Fer perdre Napoleó.

Sinònim: Molt parlar, nou, molt gratar, cou | La cobdícia romp el sac | Qui no volc menys de la manta, no hac ni lo cavall ni la manta | Del poc que has, content seràs; si tot ho vols, tot ho perdràs | Galgo que moltes llebres aixeca, poques ne mata | L'ambició va.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 995», p. 443. Columna Edicions.

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. La pobresa», p. 73. Garsineu Edicions.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De treball i diners», p. 35. Autoedició.

Lloc: Penedès.

Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.

Lloc: Mallorca.

Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 61. Consell de Mallorca.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LA SOC. TREBALL, DINERS I SORT. INTERES I USURA», p. 30. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Treball». Web.

Equivalent en francès: Qui veut tout, perd tout.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 350. Robert Morel Editeur.

Equivalent en francès: Qui veut tout, perd tout.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 328. Robert Morel Editeur.

Equivalent en castellà: La avaricia rompe el saco.

Lloc: Eivissa i Formentera.

Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 63. Institut d'Estudis Eivissencs.

Lloc: Eivissa.

Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 23. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

MP.

Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).

Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 46. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Lloc: Salt (Gironès).

Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1821. Publicacions de la Universitat de València.

Lloc: Lleida.

Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Perdre», p. 113. Pagès Editors.

Lloc: Lleida.

Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Vulguer», p. 156. Pagès Editors.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 56. Editorial Millà.

En morir, naturalment, ho deixà tot al seu fill Francesc, qui volent imitar les gestes del seu pare, li va Passar el que diu aquell adagi popular: "qui tot ho vol, tQt ho perd".

Nadal i Ribas, J. (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 25 (Any I, 20-juny-1936) «Ressenyes històriques. Castell de la Roca del Vallès», p. 7. Revista Curiositats de Catalunya.

Lloc: Girona.

Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «Q», p. 36. Autoedició.

Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).

Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 93. Edicions Salòria.

Lloc: Urgell.

Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. Q», p. 120. Autoedició.

Adverteix del perill de ser massa ambiciós o cobdiciós.

Sinònim: Home de molts oficis, mestre de res; Qui molt abraça poc estreny.

Equivalent en castellà: Aprendiz de mucho, maestro de nada; La avaricia (o La codicia) rompe el saco; Quien mucho abarca poco aprieta; Quien todo lo quiere, todo lo pierde.

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «voler». Editorial Barcanova.

Lloc: Arenys de Mar (Maresme).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Banyoles (Pla de l'Estany).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Gràcia (Barcelona).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Manresa (Bages).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Osona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Equivalent en castellà: La avaricia (o la codicia) rompe el saco | Quien todo lo quiere, todo lo pierde.

Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Voler», p. 131. Edicions 62.

De la faula d'Isop «De l'oca i del seu amo».

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 410. Edicions 62.

Merescudament perd el que és seu qui cobeja el que és d'altres. De: Fedre.

Equivalent en llatí: Amittit merito proprium qui alienum adpetit.

Font: 1.4.1.

Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «184». Enciclopèdia Catalana.

Vegi's n. 1417, 1417a.

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2711 Tot», p. 364. Institut Menorquí d'Estudis.

Contra ets ambiciosos.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Hisenda», p. 223. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Aquest refrany explica que la cobdícia comporta la pèrdua dels béns cobejats com a conseqüència.

1. Obrar humà. e) Cobdícia, avarícia.

Equivalent en castellà: La codicia rompe el saco | FR: Qui tout convoite, tout perd (Qui tot ho cobeja, tot ho perd) | EN: All covet, all lose (Tot cobejat, tot perdut).

Pujol i Campeny, Afra (2008): Els refranys. Estudi i equivalències «4. Recull de refranys. 4.4 Recull de refranys», p. 33. Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 12. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.

Equivalent en castellà: Abad avariento, por un bodijo pierde ciento | La codicia rompe el saco.

Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 832. Antoni López, Editor.

Lloc: Penedès.

Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 171. Museu de Vilafranca.

Lloc: Manresa.

Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats, p. 134. Zenobita Edicions.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 8. Editorial Miguel A. Salvatella.

Sinònim: L'enveja trenca el sac. [S&C: 440] | Si de poc t'has acontentat, ric seràs; si tot ho vols, tot ho perdràs. [S&C: 440].

Equivalent en anglès: Covetousness breaks the sack. [S&C: 440].

Font: [LEM: 56] - [P: IX, 1067].

Sinònim: L'enveja trenca el sac. [S&C: 440] | Si de poc t'has acontentat, ric seràs; si tot ho vols, tot ho perdràs. [S&C: 440].

Equivalent en francès: L'avarice perd tout en voulant trop gagner. [S&C: 440].

Font: [LEM: 56] - [P: IX, 1067].

Sinònim: L'enveja trenca el sac. [S&C: 440] | Si de poc t'has acontentat, ric seràs; si tot ho vols, tot ho perdràs. [S&C: 440].

Equivalent en francès: On risque de tout perdre en voulant tout gagner. [DG: XII] - [S&C: 440].

Font: [LEM: 56] - [P: IX, 1067].

De la faula d'Isop Del drac i del pagès | Ens recorda que la cobdícia sol ser contraproduent.

Sinònim: L'enveja trenca el sac. [S&C: 440] | Si de poc t'has acontentat, ric seràs; si tot ho vols, tot ho perdràs. [S&C: 440].

Equivalent en castellà: La codicia rompe el saco. [MK: 11.231] - [DG: XII].

Font: [LEM: 56] - [P: IX, 1067].

Don't be avaricious. If you are too greedy you will loose even what you have already.

Sinònim: L'enveja trenca el sac. [S&C: 440] | Si de poc t'has acontentat, ric seràs; si tot ho vols, tot ho perdràs. [S&C: 440].

Equivalent en anglès: Grasp all, loose all. [EPE: 253] - [S&C: 440].

Font: [LEM: 56] - [P: IX, 1067].

El deseo de querer más y más puede hacer perder lo ya conseguido.

Sinònim: L'enveja trenca el sac. [S&C: 440] | Si de poc t'has acontentat, ric seràs; si tot ho vols, tot ho perdràs. [S&C: 440].

Equivalent en castellà: La avaricia (o la codicia) rompe el saco. [S&C: 440].

Font: [LEM: 56] - [P: IX, 1067].

Utilitat / Inutilitat (Benefici / Profit).

Font: [LEM: 56].

Lloc: Ontinyent.

Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 170. Edicions Víctor.

D'una cançó de pandero.

Serra i Boldú, Valeri (1986): Festes i tradicions populars de Catalunya «Cançons de pandero», p. 143. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Nou.

Lloc: Cocentaina (El Comtat).

Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de diners i negocis», p. 24. Seuba Edicions.

A més, ¿com s'explica que les severes agències de ràting no contemplessin, en el model per qualificar emissions hipotecàries, que els preus de les vivendes podien baixar? Un refrany diu que qui tot ho vol, tot ho perd.

Tapia, Joan (2008): El Periódico de Catalunya «Les notes de Joan Tapia». '.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 43. Edicions del Bullent.

Avariciós.

Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 76. Edicions del Bullent.

Lloc: Rosselló.

Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. Q», p. 371. Web.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els diners i el treball», p. 112. Museu Arxiu de Sentmenat.

10. Qui tot ho vol, tot ho perd (cont. 1) (2007, 1 font)

Sinònim: Mare de Déu del Roser, doneu-nos el que ens convé, que no en sobri ni que en manqui, sinó el que hem de menester | No és més ric qui més té, sinó qui més poc ha de menester | Qui a gos d'altre dóna pa, perd el gos i perd el pa.

Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «508», p. 148. Garsineu Edicions.

11. Qui tot ho vol, tot ho perd (cont. 2) (2007, 1 font)

Sinònim: Qui ho vol tot, mai no té res | Qui viu més bé, és qui es consola (o conforma) amb el que té | Si vols enganyar el marxant, posa-li el calé al davant | Triant, triant, et quedes amb les triadures.

Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «508», p. 148. Garsineu Edicions.

12. Qui tot ho vol, tot ho perd, això ho diu un expert (1998, 1 font)

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Els diners», p. 71. Garsineu Edicions.

13. Qui tot ho vol, tot ho pert (1736, 8 fonts)

Provinent dels àrabs, també als Proverbis àrabs. De: Bonsenyor, Jahudà.

Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Franselm», p. 62. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Proverbis o 'sentències transferides a l'ús comú', segons F. de Borja Moll.

Equivalent en llatí: Totum qui optat nihil manu tenet.

Font: Liber elegentiarum.

Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Liber Elegantiarum», p. 65. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Repren la ambició.

Equivalent en castellà: QuIen todo lo quiere, todo lo pierde.

D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Tot», p. 26. Agencia Médica Catalana.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 124. Editorial Rourich.

Voler.

Equivalent en italià: Chi tutto vuole, nulla stringe.

Equivalent en castellà: Quien todo lo quiere, todo lo pierde.

Marcet y Ll., J. (1863): Compendio de los errores en que incurren los catalanes al hablar y escribir «Refranes y adagios en castellano y catalán», p. 15. Imprenta de Luis Tasso.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 91. Librerías París-Valencia.

(Jud.).

Sinònim: Qui no volch menys de la manta, no hach ni lo cavall ni la manta | Del poch que has, content seràs; si tot ho vols, tot ho perdràs.

Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «V», p. 99. Tarascó, Viladot & Cuesta.

14. Qui tot ho vol, tot ho pert, diuhen, que diu lo lluert (1796, 1 font)

Carles i Amat, Joan (1796): Quatre cents aforismes catalans, p. 19. Imprenta de la Pontificia, y Real Universitat.

15. Qui tot ho vol… (1880, 1 font)

Briz, Francesch Pelay; Matheu, F. (1880): Calendari catalá del any 1881 «Qui tot ho vol…», p. 87. Joan Roca y Bros, Editor.

20. Si tot ho vols tot ho perdràs (1996, 1 font)

De: Turmeda, Anselm.

Font: Franselm, estrofa 91, tercer vers.

Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Franselm», p. 62. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

21. Si tot ho vols, tot ho perdràs (1398, 2 fonts)

Anselm Turmeda (Llibre de bons amonestaments).

Picornell, Climent (2010): dbalears.cat «Jardins d'altri a la reentrée». Web.

De: Turmeda, Anselm.

Turmeda, Anselm (1398): Llibre de bons amonestaments, p. 157. Editorial Barcino.
Qui tot ho vol, tot ho perd

Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats

Un projecte de:

www.dites.cat

Ajudeu-nos a millorar

Formulari de contacte